(navigation image)
Home American Libraries | Canadian Libraries | Universal Library | Community Texts | Project Gutenberg | Biodiversity Heritage Library | Children's Library | Additional Collections
Search: Advanced Search
Anonymous User (login or join us)
Upload
See other formats

Full text of "Gramática etimològica catalana"

This is a digital copy of a book that was preserved for generations on library shelves before it was carefully scanned by Google as part of a project 
to make the world's books discoverable online. 

It has survived long enough for the copyright to expire and the book to enter the públic domain. A públic domain book is one that was never subject 
to copyright or whose legal copyright term has expired. Whether a book is in the públic domain may vary country to country. Public domain books 
are our gateways to the past, representing a wealth of history, culture and knowledge that's often difficult to discover. 

Marks, notations and other marginalia present in the original volume will appear in this file - a reminder of this book's long journey from the 
publisher to a library and finally to you. 

Usage guidelines 

Google is proud to partner with libraries to digitize públic domain materials and make them widely accessible. Public domain books belong to the 
públic and we are merely their custodians. Nevertheless, this work is expensive, so in order to keep providing this resource, we have taken steps to 
prevent abuse by commercial parties, including placing technical restrictions on automated querying. 

We also ask that you: 

+ Make non-commercial use of the files We designed Google Book Search for use by individuals, and we request that you use these files for 
personal, non-commercial purposes. 

+ Refrainfrom automated querying Do not send automated queries of any sort to Google's system: If you are conducting research on machine 
translation, optical character recognition or other areas where access to a large amount of text is helpful, please contact us. We encourage the 
use of públic domain materials for these purposes and may be able to help. 

+ Maintain attribution The Google "watermark" you see on each file is essential for informing people about this project and helping them find 
additional materials through Google Book Search. Please do not remo ve it. 

+ Keep it legal Whatever your use, remember that you are responsible for ensuring that what you are doing is legal. Do not assume that just 
because we believe a book is in the públic domain for users in the United States, that the work is also in the públic domain for users in other 
countries. Whether a book is still in copyright varies from country to country, and we can't offer guidance on whether any specific use of 
any specific book is allowed. Please do not assume that a book's appearance in Google Book Search means it can be used in any manner 
any where in the world. Copyright infringement liability can be quite severe. 

About Google Book Search 

Google's mission is to organize the world's Information and to make it universally accessible and useful. Google Book Search helps readers 
discover the world's books while helping authors and publishers reach new audiences. You can search through the full text of this book on the web 



at |http : //books . google . com/ 



'a2)CS. Col .\y 



HARVARD COLLEGE 
LIBRARY 



"ii6 



From the Bequcst of 

MARY P. C NASH 

IN MEMORY OF HBR HUSBAND 

BENNETT HUBBARD NASH 

Instructor and Pkofwaor of Italian a!nd Spanith 
1866-1894 




k 



^./^^ -r-^r^/' j^.\ 



GRAMÀTICA í 



I Etiiiiolii;ica Catalana ^ 

.h Reverent Dr. Mossèn Marian Grandía 



I^reTèere 



( AB APROBACIO BCLESUSTICA ) 



Preu: 5 pessetes 



\' SARRIÀ- BARCELONA \ 

I Escola Tip. t Llibrsria Salksiana 



s 
s 



-.1" 



GBAMÀTICA 

ETIMOLÒGICA CATALANA 



^ o- ^ t . 4» / , 1 y 



HARVARD COLLEGE LIBftARy 
NASH FUNO c 



ES PROPIETAT 



Lector anücli; aqnèx travall, fet ab unt quant» 
mèBos mal aprofitats, ncceesitava mès temps; però '1 
comencí x>ensant fer no mès un fcractadèt d' Ortogra- 
fiA de i>òqaes planes, fonamentantlo en 1' etimologia 
y en la tradició. Llevòrs, còm dich en la plana 133, 
V una qüestió despertava V altra, y a T Etimologia 
seguiren la Sintaxis y 1' Apèndix (pi. 321) y tot lo 
demés. Aqueixa imprevisió escnsarà la forma incon* 
venient del present llibre. JIs que a mès de les exi« 
gències de V economia, may havia pensat que s' ha- 
gués d' engroixir tant. Be prou que hi pitjava % 
conceptes y fins les i>araules acudint a la lletra xica, 
pjerò '1 llibre qui creixerà sinó èll. Dequí que no 
sia pas un llibre per llegir depreesa, puig degut a 
la brevetat, s' indiquen no mès les idees, confiant 
el llur aclariment als exemples, que perxò no man- 
quen enllòch. Dèch recordarte que '1 llibre es co- 
mençat per la plai]^ 1 y acabat pel fi de V Introduc- 
ció, perquè no t' admires de que algunes idees sien 
presentades en diverses parts ab diferent llum; es 
que tot escrivint encara estudiava. Per lo metèx te 
recomano d' un mòdo especial la Taula de errades^ 
que 'ns hèm i>artides ab els caixistes. Es un devèr 
de sinceritat que m' es grat de cumplir, tot aprofi- 
tant la Taula còm ^exercici d' escriure y embastant- 
li unes notes ben aprofitadores. Per facilitar la 
consulta segueixen a la Taula de matèries una Taula 
de qüestions mès debatudes y les Taules alfabètiques 
de matèries, de prefixs y de sufixs. 

So fugit tot lo possible del tecnicisme. No es pas 
cap íéra la ciència perquè se la haja d' ensenyar en- 
gaviada. La ciència de la llengua cabalment dèu 
anar lliberta y a disposició de tothom. He feta 1' es- 
poeició ab el parlar de casa, pla y senzill; els exem- 
ples els he plegats de V abundor de 1' us diari, a fi 
de millor acomodaries a les regles y fugir en ells 
tot estudi y artifici. 



VI PRÒLBCH 

He consultats especialment tres gramàtichs, el re- 
verent P. Janme Nonell, S. J., el Sr. D. Antoni Ta- 
llander y '1 Sr. D. Pompèy Fabra. Tots tres mereixen 
gran elogi: el P. Nonell per V estensió de sos conei- 
xements y travalls, et Sr. Tallander pel just criteri 
gramatical catalanèsch y U Sr. Fabra per sa esposi- 
ció detallada y son esforç orítich. £1 mèrit superior 
d' aqnèixos gramàtichs qae deurà consultar tothom 
qui estudie la llengua, y là gratitut y respecte que 
sento per ells, no m' han impedit de contradirlos ar- 
didament en moltes matèries. £s que prescindint ^e 
pràctiques y escoles, he prefèrtes les doctrines a tot 
altre mirament, combatint tot lo que jio m' ha pa- 
regut conduyent a la fonamentació sòlida deP estu- 
di gramatical. Si alguna volta he faltat en la forma, 
dones per esmenada. No he cercat x>er mès asserciona 
altre padrí que la rahó. Si elles provoquessen noves 
qüestions o cridessen al camp de la lluyta altres gra- 
màtichs que dèu guardar la terra ignorats, me 'n 
deuré alegrar pel be de la filologia y llengua cata- 
lanes. 

No tots els meus arguments son de la metèixa 
força, perquè tinch reparat que la majoria dels homes 
ben sovint no esperem pas una convicció irrecusable 
per persuadimos. Pels lectors mès rezelosos he cer- 
cades en lo possible rahons ineludibles; y ahont no 's 
podien trobar, he cregut que devia deixaries en lli- 
bertat. 

Te entrego finalment, amich lector, aquesta obra 
ab cert rezèl, perquè no 'm sembla pas acabada. Lo 
que no hi manca es el respecte a la tradició ensempa 
que al geni popular, àrbitre de la llengua. La tra- 
dició m^ ha fet de guia y U geni popular m' ha se- 
nyalat el punt de parada. 

L' Autor, 



INTRODUCCIÓ 



Stixnari : Uisiòría de la llengua a Catalunya.— Estensió geogrà- 
fica de la llengua catalana.— Origen de la llengua catalana 
a València y a les Balears.— El català es una llengua distin- 
ta de tota altra.— iEl català té dialecte»?— ^.Podran els escrip- 
tors usar cada^u son dialecte?— Còm se judicarà la Ilegitimitat 

- -d* una paraula.— Influència clàssica y vulgar en la llengua. 
— Invenció en la llengua.— Traducció d' una llengua a altra.— 
La vanitat en la llengua.— Excel-lència de la llengua catala- 
na.— Estudi de la llengua catalana.— La llengua catalana en 
V oració, en la doctrina y en la predicació.— Realisme en la 
llengua.- Ortografia fonètica.— Necessitat de V estudi etimo- 
lògich. 

Història de la llèng^ua a Catalunya 

Els primers habitants de Catalunya parlaven. Sa 
Uèngua es la primera parlada a Catalunya. ^Son els 
ibers els primers liabitants de Catalunya? Aixís se 
BÒl dir per la rahó de no conèixerse històricament 
1' existència d' un poble anterior. El nòin iber, de 
hàbar, passar, sembla donarlos el caràcter de gent 
qne passa o viatja, deixant sospitar avants d' ells 
un altre poble fix y resident, còm que diguéssem 
indígena qui batejaria als nòu arribats ab el nòm de 
transeünts, iberi, cf. hebrcei, hebreus. 

£n Catalunya se troben també totes les senyals de 
1' existència de 1' home en els temps prehistòrichs, 
tals còm gavinèts de pedra foguera, destrals de ba- 
salt (pedres del llamp), punxons d' òs. L' home lle- 
yòrs, diuen, habitava en les cavernes y esplugues 



r 



VIII INTRODUCCIÓ 

naturals ahont avay se troben dits obgèctes. ^Vòlen 
dir qne no tenia també j ensemps altres habita- 
cions còm ayny, qne U teinj» ba destruïdes per ser mè- 
nos consistents que les valmes o cambròtes naturalst 
Dels dòlmens, menbirs y cromlecbs, y de les muralles 
ciclòpees de Tarragona, Grirona y Mur no creuríem 
que fossen d' èpoques en que 1' bòme no tingués ja* 
civilisació y grans medis de força y enginy per alçar 
aquelles enormes pedres. Els prodigis d' Egipte en 
la mecànica en èi>oques perdudes en 1' obscuritat 
dels temps, no 'Is feren pas els cíclops. 

La llengua dels primers habitants queda deguda- 
ment arxivada en els noms topogràfichs. Còm opinem 
que en últim anàlisis tots aqueixos noms se poden 
reduhir a les llengües semítiques, sentèm la següent 

Conclusió 1.* La primera llengua de Catalunya- es^ 
semítica. 

La monografia d' unes quantes paraules que 's 
guarden en nostra orografia y hidrografia, farà nos- 
tre argument. No es pas que V estudi no 's presté» 
a mès, però una introducció còm escrivim no dona 
espay. 

Les paraules en qne ens fixarem son dèu, jòu, mery. 
nar, paly palag j ur, enV hidrografia, y quer, tur, y 
rom en la orografia. 

Dèn 

Dèu, de 221 (dabab), rajar suaument (cf. Ti (dad> 
el pit, y didaf pi. 51, nota), se troba encara en us^ 
corrent, però està també fossilisada, vg. Lee-Dèus y 
M-DeV'inaZ. César, De bello gnllioo, lib. I, n. 28, cita '1 
riu Duh'%8, y en les fonts del Sèna posa 'Is Man-dulh- 
U, En Espanya se troben els rius O-dub-a y Bèv-a^ 



INTRODUCCIÓ IX 

y leB poblacions JSàl•dub-a y Cor-dub-a sobre V Ebre 
y Betis respectivament. Podríem poMx mès exem- 
ples. 

Jòn 

Jòu de ^-IK (bub), recollir aygna, cf. 1' aràbicb 
ha-yal•, ayguador, y aljub, pica d' aygna. Si no plan, 
podrà ser de la derivada 73•')*i o h'^^t< (ynbal o bnbal), 
rln, de ^?J (yabal), rajar, de hont ^^3 (bul), plnja, 
ef. bulliré, y pluere. Subal ja en bebrèn dona '^b^^ 
(Hnlay), riu afluent del Tigris y de V Èu&ates; per- 
xò redubit a hul o yul y obert en jòl abaixà la I en 
u y feu jòu; conversió general en el gallèch, gascó, 
francès y provençal: eeu, cau, chou, aubo, per eèl^ 
cal, eòl, alba, 

Jòu, doncbSy significa aygua. Cf. jua, caldo. Vall- 
cebre té '1 Torrent de la jòu, y '1 prat, rovira y casa 
de Jou-ane (vuy cal Doctor) per dos estanys (V Es'^ 
tany j JSl-Vihòt) avuy oberts. — T>ejòu deriven Jover f. 
JoveUj Joudn, Jovany, Jou-anèu, Jove, Jovelle, JoveUary 
Jovalój JuaUn, Jalón, Jali, Jualín, Jalame, Jarama^ 
Jallds, Jana, Xaló, etc., etc. (V. Madoz). 

N' bi ba molts en Jar castellà, vg. Jara, Jaripa,^ 
cf,jarr'0 y ehar-co» Jobal, a frècb del Cardener, guarda 
la forma allargada. Jòu de jugum, té mènos fillada.^ 

BEer 

^ Mar, mer, mir, mor, mur. 

Mer se troba en yyo (marar), a-mer-ar, a-mar-gar^. 
^mir-ra, mcdr-ere, estar trist, mar, mer-us, mei-ere, mer- 
gtre, mar-ge, mol•lÍ8 (morUa); mer-ienda, beguda), y en 
mils de pobles y aygues, còm: Mer (A-mer), Mer-a, 
Mer-òla, Mer-òUa, Mer-der, Mer-ànvçd, Mer-dam, Mer» 
lers, Metge {Merge=Mertge=Metgej, Mar-lanSy May-a/nSy 
Mai-la (riera de), Mar-gançòl, Jlòy-a, Mer-cadalf 



X INTRODUCCIÓ 

Mer-0, Mer-edo, Mer-ujedo, Mer^endero, Mér-i-da, Mer- 
güf Mievy Miera, Mier-es, Mir, Mir-its, Mir-an-da, Mir^ 
amheïl; Mòr-a, Manr-èaa per Marr-èsaj Mor-unys, 
Moro, MardUf Morga, Mor-gades, etc, etc. (V. Madoz). 

Nar 

J^ar de "IHJ (nahar); rigar, cf. nar-i8, nor-iaf recor- 
rent per les vocals nar, ner, nit, nar, nttr, y carn- 
^iantse en nay, ney, noy, nuy, nal, nel, nil, noi, nul, 
nam, nem, nom, num, o perdent la r davant de c y 
8, o ab altres variants se troba a cada pas signifi- 
cant aygaes y pobles al pèu d' elles. 

Exemples: Nar-aya, Nar-cea, Nar-gó, Nar-la, Nor 
"vinés (Nar-vinés), Ner-va, Bi-nci' (riu-ner), Núr-ia, N'ei" 
ra; Nora, Nor-ena, Nor-ü, Nòya, Nal-èch, NaVió, Nal- 
^n; Nél-a, Nem-hra, Nin, Nina. Cf. Nil d' Egipte. 

Pal 

Fal, primitin de palag, (cf. palus, pl-uere, hul-Ure, 
Jl'Uere, pl-orare, pahanca), dona pal, pau,, po, pol, 
poll, y recorrent pal, pèl, pü, pol, pul, pau, peu, piu, 
pou, puu y variants y mès variants en la toxK>nímia. 
Alguns exemples: Fala-mós, Fal-ancar, Pal-a/n-cares, 
JPal'dncia, Fal-an-ques, Fal-mira, Fal-mera, Fal-mei- 
ra, Fall-argaa, Fall•arèsa, Fall-aròU; Fam-hre, Fam- 
pa, Fam-i8, Fam-pL•na (de palpol-on-a, riu-riu-bò); 
molts començats per pan: Pan-izal, Pan-tioosa, Fan- 
toja, etc.; molts en par, cóm Far-dave, Far-d^, 
Far-ga, Far-sent, etc: Fol, Fol-a, Fol-endos, Fol- 
ientes, Folinyà, Foll-o, Folha, FoU-os, FolUayo, Bi- 
poll (riu-riu), Mira-pòl friu-riu)j n' hi ha en pom, 
pon y por (cf. pòn-ty pahanca, mèr-la, mor-ca, tor-t, 
s-ar-ga, sà-liohs, ur-hs (Roma sobre '1 Tíber), pò-ble, 
izókir^ coses totes del pèu d' aygues); Fel-eón, FeU 
cche; molts en peti, vg.: Fen-dis, Fen-das, Fen^diella, 



» INTBODÜCCIÓ XI 

etcètera^ La-Fi-la, Pil-as, Fil-ato8, Fil•es, Fil-ona, 
Fin-a, Fin-ar, podèntnhi haver en puly pum, pur, et- 
<sètera, cf. pur-uSf pur-gare. 

Palan 

FàUm de ^hp (pal^g)» nu, rech, còrrech, dona 
pàUm, paloy trobantse ab el BÍgnifícat d' aygna en 
milà nòiuB de ríos, torrents, pobles riberènchs, etc. 

Exemples: FaiUm Sator, Falau Tordera, Falau 
SoUtar, Fam, Falòl Savaldoria, Falòl d' Onyar; Fa- 
lòuy Falo-mar, Falo-mera, FoL•-meròla, y en castellà 
dona paL•cioa y palazueha, etc, etc. 

Ur 

Ur de >iy (liur), estar nuliu, foradar, dona D^niyp 
«(mlioríni), les obertures o fonts naturals de V eva- 
cuació corporal, y enfortint el V en P donallpo (mqor) 
font. Còm ")1í< (hur) il-luminar, dona ver-us, ver-itas, 
aixís hur, estar nühu, dona ver-eri, avergonyirse, y 
compares ^^2 (bux), avergonyirse, y hoixa, obertura 
per vessar aygna. 

En ü, que ur, en V bebrèu antich significa aygua, 
font, riu. Compares el basch ur-a, V àygua. Abra- 
liana fou portat de Ur dels caldèus entre '1 Tigris 
y V Eufrates, y al pèu del Tigris cita Ammià Mar- 
cel! la ciutat de Bur-a, y Polibi cita altra Bur-a a 
la ribera de V Eufrates. Cf. quasi be tots els mots 
llatins de V arrel ur, especialment ur-ina, ur-na, 
ur-ceu8, 7iaur-ire, pouar, etc. 

Advertim que ur s' ba modificat en or, o, u, d-or, 
t-or, t-ur, v-er, etc., y fem notar que Catalunya està 
regada y poblada de ur: Ur, poblèt a una bòra de 
ï^gcerdà, entre dues aygues; Ur-ge-ll, entre '1 Se- 
gre y Valira; Valira, riu d' Andorra, de Verira, de. 
Vr-irà; Or-ganya, vila sobre '1 Segre; Oliana, per 



XII INTRODUCCIÓ 

Or-iana, sobre '1 Segre; Lh-úr-ia (vall de V üria);: 
BeS'ònay poble entre dues aygaes, y Vall, Font y 
Aygoa D'òra, y S-or-ba (cf. S-or-ga riu y poble, pro- 
víncia Orense), y Vila-Ur-hina, S-úr-ia, Santpedor^ 
(St. Pere de Or), en el Cardener y sos afluents; 
D'Ur-ius, JDuero; Tor, Tara, Tordj Tordera, Bwrtòrftjf 
Tèr, Toro, ToràesiUas, Tàiia, Tortosa, Tol-osa, jBe-. 
8Ò8 (BeS'òrs, dos rius). 

Cèrquesen mès en el Diccionari de Mados o altre 
geogràfích, començats còm els anteriors, y fins per 
Ar, còm Arga, Ar-noya, advertint que alguns comen- 
çats per ar, or, y tur seran de. montanyes o llòchs 
montanyosos. 

B-ar, h-ei'y h-ir, Ò-or, h-ur, o v-ar, v-er, v-ir, v-or, 
V'Ur. 

ür en ses variants preposà una b eufònica; com- 
I^ara ora y v-òra, y b-arro, b-arral, b-arril, b-assa y 
vessar, per b-ar-sa y versar, h-erro (créixens). 

Dequí sortiren b-ar-ca fftiahar, rajar, feu r^au, Víde 
pi. 469), y els innumerables Barca, BarcenOt Barce- 
lona, Barcelonèta, Barceló, Ber-enuy, Ver-gel, Ver-al, 
Ber-astegui, Vir, Virga, Bor, Bor-ge, Bor-degé, Bor- 
nalón, Bor-niero, Bor-osa, Bors, Borr-edà, Borr-iòly 
Borr-es, Borr-ell; Bur-bia, Bur-gas, Bt^r-dalò, Bure^ 
jo, Burdalo, Btir-o, Burr-iana, Bur-unda, etc., en 
totes les variants. 

En fi que V ar, er, ir, or, ur, aygua, ba prefixades 
qualsevòls consonants: 8-òra, cf. s-orr-iar, S'Orr-a, 
S-arr-id y s-our-ce, francès, font; y ha mudada la r 
en I o b o m: Ol-vdn, Ol-èsa, Ol-uges, Ol-ius, OUiete,^ 
Ohòt, Ob-iòls, Om-ells, Om-ellons, etc. Alguns en oi 
seran de ola, bascb, cabana, fererriay altres de ol-zi- 
na per alrzina, altres mès pòcbs de òli y oliva; al- 
guns de or, montanya. 

Molts en ar o er signifiquen aygues: Ariège^ 
Arreu, Arroyo, Er, Erige, etc. 



L. 



INTRODUCCIÓ Xm 

Qner 

Quer es de "^^i? (quir) y dolç de ntn o ^n (hor o 
har), montanya, y dona les formeS; car, quer, quivy 
<íer, dr, cor, eur y endolcit gar, ger, gir, gor, gur, o 
-ar, eTj ir, or, ur. 

Exemples: Quer, M-Quer, La-Quera, ElrQuer1>t y 
XiCL••Queròta (Vallcebre), y ab califícatin: Quer-alt, 
Çuer-altó, Çuer-alps, Çuer-foradat, Çuer-fenellat, Quer- 
pelat (Capolatt); Queto, Queiro, Quera, Quiro; Car- 
-dó^ Car-dona; Oar-dèt, Car-lèt, Car-lity Oa-di, Ca-di- 
nell (Cardi), Car-inyèna, Cer-vera, Oer-veUó, cir-ru$, 
<5er-ro, cer-rat, Cor-una, C<yrr-a, Corr-oncuy, Cor-vera, 
líont'carón (vuy Mant-grany)', ab g: Oa/tí o Gl•aU, 
J^uig-gaU, Garona; per metítesis Chra-nyena, Cha-mun- 
teli, A-gra-munt, Ger-ona, Ger-onélla, o Gir-ona, Gir- 
onella, Gir-ó, Gir. Molts en g poden significar tam- 
bé aygua, vg. Girona sobre 1' Onyà (Or-nyd), Gir- 
onella, sobre '1 Llobregat. Gar-ona, Gurri, rius. 

Sènç consonant: Ar-a, (of. ara, pedra sagrada), 
Du-arri, (dnes montanyes). 

Or-ó, Puig-or-iòl, Mont-or-iòl, Or-iòl, Or-ri-òU, 
Or-ri, Molts en or y cor, signifiquen aygues. (V. tTt). 

Tnr 

Es de n-llD (tur), montanya, y es encara vulgar 
aplicantse a serrats, puigs o toçals, vg. tur, tur-ó, 
tur-on-èt, Tur-ull, Tur-élló. Cf. tur-geo, tu-meo, tu- 
her y tur-ris, y nota que a vegades se confon ab Ur. 
<V. Ur). 



ÜVl INTRODUCCIÓ 

sabem qne gali també significa puiÇy resaltant un 
JPuig-Puig. 

Donchs be, aqueixes albardes sobre albardes se 
troben ja en aquella Uèngna semítica. Sien exemples 
Carduba, de coTj aygna y dvhj aygna, vora '1 Betis; 
Salàvibaj de sal-sar-ar, aygna (of. Tulcis, per Tur-ciSj 
el Francolí), y dubj aygna; Oduba, de oV, aygna y 
diíbj aygna; Amoya^ de ar, aygna, y noya, aygna. 
Falomeray de palag^y aygna y mera, aygna; Fo-mer^ 
(Polmer), Fal-mira, Palamós (Palamors), l-horra, 
(de tr=ur y òorra, aygna); Mar-tor-elL Fins bi ba 
DÒms repetits tres voltes, còm Palau solitar (Palau- 
sor-i-tar, aygna-aygua-aygna), Pàlau-Tordera (id, 
id., id.). Altres son empeltats d^ aràbichs, còm Guad- 
al-Orjara (riu el Jara, riu). Altres bo son de llatí; 
còm Bi-ner, BipoU, Bi-dauta (de rivus y nerj pol y 
d'aura==d'òr'aj aygna); Vall d^ Ardn, fhardn, basch, 
vall); Pohla, de pol-poL•, riu-ríu; Oro-mirf rin-riu. 

ADVERTÈNCIES: 1.* Estudiant la topografia po- 
drà succebir, vg. que un poble qne dnn nòm de 
montanya, se tròbe en un pla. En aquèx cas pòt 
sospitarse qne destmit en la montanya, fon reedifí- 
cat en el pla y cambiant de llòcb, no cambià de 
i^òm, perquè ja no se sabia qne aqnèll nòm en enda- 
vant no li podia convenir. — 2.^ Qne es molt impor^ 
tant fixarse en les incontables paraules qne en la 
topografia y en la llengua en general deixa una sola 
arrel llunyana. Així se comprèn còm les llengües 
s^ ban fet a força de parlar; y, còm el musicb de 
sèt notes trau mil acòrts, així 'Is pobles de poquís- 
simes véns n' ban tret fins a no podèrse contar. — 
3.* Qne 'Is pobles a 1' espargirse ab gran esbull per 
no sabèrse entendre, parlaven igual o casi igual. — 
4.<^ La topografia presentantnos batejats en ibèrich 
tots els serrats y torrents, demostra la densitat de la 



INTRODUCCIÓ XVn 

població ibèrica. — 5.*^ La Uèngoa semítíca a que 'ns 
hèm referit, es la primera que presenta sa ezistència 
en la Península.— 6.^ Aqueixa llengua es en el fondo 
1' hebrea, tirant, ens sembla, a aramèa.— 7.*^ Si algú 
pretengués que era la fenícia, germana per altra part 
de la hebrea, hauria de probar també que 'Is feni- 
cis 1' havien portada a França, Itàlia, etc. Penso 
que 'Is fenicis y 'is ibers se compendrien fàcilment 
per la casi igualtat de ses llengües, però la domi- 
nant degué ser la del mi^or número, que serien els 
ibera. — 8.^ Que el gran bascòlech el Princep L. L. Bo- 
naparte fa mal de suposar un contacte basch-itàlich 
per trobar alguns noms d' Itàlia comuns ab la Bas- 
cònia; puig aquèx contacte no es basch-itàUch, sinó 
general en la fònt semítica de hònt pouàrem tots. 

Conclusió 3.^ Catalunya portà V us de llengua 
ibèrica fins a V actual variant basca, es dir, que- Oa- 
talunya parlà H basch. 

£1 trobarse en la llengua usual catalana molts 
mots usats idènticament en les províncies basques no 
probaria pas nostra tesis, puig dits mots podrien ser 
importats d' altres fonts, principalment que '1 basch 
no té pas, creyèm, paraules irreduhibles a altres 
Uèngues, de quines podríem nosaltres haver preses 
també aquelles veus comunes. Però sí creyèm con- 
cluyent 1' argument basat en la toponímia catalana 
«n la que se troben les paraules basques ab la me- 
tèiza composició y règim baschs. 

Sobre 'Is mapes mès anticbs apareixen Il-ur-o, 
<Blataró), Il-er-da (Llèyda), fetes de iri o üi, ciutat, 
ur y er, àygua j o y da sufixs de llòch. Oi'O(r), 
drur-anay Oi-ur-ó, de eche^ casa, y or y ur, ayga o 
montanya, segons la posició. Tarraga (Targa), Tarr- 
ag-on-a, de par, ayga o montanya segons, aga, 

Grandía .—Gramd/t'ca Catalana. ÜB 



XVIII INTRODUCCIÓ 

llòch, y on, bò. Bescardutj de Uía), daes, co/r, mon- 
tanya, y ain, llòch, sò es, carena o cap de serra. 
Organyà, de or, aygua, gain, sobre, sobre V aygua^ 
la d d' influència llatina. Sagarci (Sagàs), de sagar, 
pomer, y ei, llòcli. Aspar, de aitz, montanya, y par 
o hàr, dintre. 

Volem que 'Is dits exemples basten, ja que '1 
bascb constituèx una gran part de nostra toponímia^ 
però '1 seu estudi necessita benbé un llibre esprés. 

Conclusió 4.* La ^llengua hasca de Catalunya se 
convertí pòch a pòch en llengua celta. 

Quant al sigle xiv avant s de J. C. els fenicis fo- 
ren trets de llurs terres interiors per Aarón que 
anava ocupant la terra de la promesa , ompliren a 
Tiro y Sidón fins a sobreixir, y s' esbandiren cap a 
Espanya ocupantla tota sènç dominaria , puig el seu 
fi era '1 comerç. Ja hèm dit que influirien pòch en 
la llengua. Cincb sigles després en 900 avants de 
J. C. els grechs de 1' illa de Bodes vingueren a fun- 
dar a Kòses y ocuparen també les illes balears. Els 
grechs fòcis que havien en 600 fundat a Marsella y 
a Agatha, vuy Agde, en el departament de Besièrs, 
vingueren a fundar en 500 a JSmporion, vuy Empú- 
ries, cerca de Roses en la província de Girona; y 
apoderantse de Eòses baixaren fins al regne de Va- 
lència fundanthi a Zanto y després a Saguntum, vuy 
Murvedre. Els cartaginesos que intervingueren en la 
península 296 anys, ab prou feynes tocaren a Catalu- 
nya, puig solament estigueren en ella dos anys, o 
sia, desde 'i pas d' Anníbal en 218 fins a la derrota 
de Hannón, general cartaginès, en 216 per Cnèu 
Scipió, general Romà. 

Retornarem sobre 1' influència grega, però avants 
seguirem els celtes o galos. Segons testimoni de 



INTRODUCCIÓ XIX 

Estrabó els ibeirs a mès de la Península ocnpaven tot 
P iatme. Diu que «{lels primers era nomenada Ibè^ 
lia tota la terra de part deçà del Ròse y V istme 
que estrenyen els golfs gàlichs» de Lion y de Gasco- 
nya. (III, 4, 19). Però Periplus de Scylax diu que 
«després dels ibers s' hi troben llígurs e ibers barre- 
jats fins al riu Kòse.» (Geog. min.y I, 11). Ja donchs 
els llígurs que s' estenien del Ròse als Alpes, barre- 
jantse ab els ibers fins al Pirinèu començarien a 
cambiar la llengua. La llígur era celta o una va- 
riant de la celta que 's parlava en el centre y nòrt 
de les Gàlies. 

Però 1' influència celta fou decisiva quant les 
tribus celtes s' avançaren cap a Espanya ocupantia 
tota, especialment el nòrt y ponent. L' època d' aquei- 
xa invasió no es pas coneguda, però al mènos al 
úgle rv avants de J. C. hauria ja començat, perquè 
Estrabó esmentant a Narbona, avants ibèrica, 1' ano- 
mena mercat y ciutat cèltica: Ndppcuv £p,::ópíov xal 

L' Invasió cèltica degué ser molt densa per po- 
der cambiar en gran part la llengua. £1 cambi fou 
obra de sigles y la llengua ibèrica pogué deixar, no 
obstant, un gran i>òsit de sos termes en la nova llen- 
gua, que ara direm cèltica. La llengua celta es molt 
semblant a la llatina, tant que '1 celtòlech Buller 
diu que '1 llatí 's formà del grech y del celta, y se- 
gons el seu parer, tots els naturals d' Itàlia son cel- 
tes. Aquí, donchs, Catalunya parlava un celta seu, 
molt aproximat al llatí. 

Conclusió 5.* La llengua celta de Catalunya fou 
influida jpel grech. 

Catalunya y la Provènça en ses relacions ab els 
grechs durant 700 anys, be que no arribarien a par- 



XX INTRODUCCIÓ 

lar el grech, perquè la població indígena era sempre 
molt superior a la colonisadora, ne prengueren, no 
obstant, molts elements que no 's troben en el llatí, 
y especialment degueren pèndren aquell impuls de 
desenròtlle y progrés que feu ser a la llengua cata- 
lana provençal la primera que en 1' història apa- 
rèx culta y consagrada ja a la literatura. No es f&- 
«il amidar aqueixa influència, perquè la major part 
dels cassos V element grech-català se troba també 
en el llatí, no essent possible llavors dir si l' impor- 
taren els grechs ó 'Is llatins. £1 metèx dupte ocorre 
sempre que 's volen senyalar paraules gòtiques, puig 
se les troba ensemps en grech o en llatí y res priva 
que les tingués ja U metèx celta. 

Conclusió 6.^ L^ influència del llaii sobre la 
Uèngua celta de Catalunya es evident. 

Ab la vinguda de Cnèu Scipió (216) a Catalunya, 
'començék en ella '1 domini de Roma que no fou de- 
finitiu y pacífích fins als 19 anys avants de J. C. reg- 
nant César* August. Continuà '1 seu domini ja pací- 
flch flns a la vinguda dels gots en 414 després de 
J. C, any en que Ataulf el primer rèy gòt ocupà 
Catalunya la vella, o sia V orient desde 'Is Pirineus 
y '1 mar fins al Llobregat. Aixís 1' influència di- 
recta se deixà sentir durant 600 anys, havèntse con- 
tinuat després, per ferse en llatí tots els estudis y 
bona part de 1' ensenyança y litúrgia cristianes. 
Avuy metèx se deixa sentir encara fortament 1' in- 
fluència llatina perquè poble y sabis deriven del lla- 
tí 'Is mots que 'Is fan menester, y mentres cauen à 
diari mots clàssichs de 1' antígua Uèngua, se Us 
substituèx per mots del llatí. A dpat va rellevantlo 
menjofíTy a hòrni, guèrx (versus), a mox, ma/ns, a ren^ 
llevatf a amerar, móllar, a deixatar, batre, eto. 



r 



niTRODUCCIÓ XXI 

No tenim necessitat de probar l' influència llatina, 
perquè tothom la confessa, y mès aviat s' exagera 
que s' escatima. 

Conclusió 7.* La llengua Uatina no arribaria a 
ser la del poble a Catalunya, 

Veus aquí alguns dels arguments que m' acuden: 
l.er Ensempè que en el Laci 's parlava '1 llatí, 
en altres regions d^ Itàlia s' oien altres llengües èn- 
tregrecbllatines prou semblants al català. Per com- 
probar aquesta asserció bastarà dir al lector que 
César Cantú en el T. IV, c. 19, pròba que fins el 
metèx tosca actual se parlava ensemps y tal volta 
ja avans que '1 llatí, y ab gran abundància de testi- 
monis demostra que la metèixa Itàlia en els temjm 
de la Bepública y de 1' Imperi tenia diferents llen- 
gües. Per lo que pregunta: «Quanto piü dovevano 
le priscbe lingue sussistere fuori d' Italiaf » Y tot se- 
guit pròba que existien. Eemetèm allí '1 lector. 
No es cas que fem aquí un estudi ja fet per altres. 
També deurà consultar el lector el T. V, c. 28 y 
V Archeologia, ^ 165. 

2M No 'ns semblen suficients 600 anys per implantar 
el llatí, tant mès que durant els 189 primers Catalu- 
nya Uuytà per sa independència, y no es probable 
que may arribés a portar ab gust el jòu de Roma 
quina supèrbia y avarícia no se li ocultaven. La do- 
minació e immigració àrabe fou en Espanya mès dèn- 
ça sènç comparança que la romana, y no obstant, 
després de 700 anys la Uèngua aràbiga, excepció de 
unes poques paraules, repassà V estret de Gibral- 
tar ab 1' últim sarrahí. Les tribus indígenes de 
1' Amèrica després de 400 anys de caça que venen 
sufnnty apesar de la immensa immigració europea,, 
guarden ses llengües, y no les perderàn m entres no 



XXII INTRODUCCIÓ 

Be les diapèrse. Una societat per poca nidó qne se 
H permèta, no deixa may el primer y natural medi 
de comunicació que es la sua llengua. Aquèx mira- 
cle de cambiar una llengua no ^s vèu sinó abont se 
cambien els qui parlen, còm, vg. en les isles Afor- 
tunades o Canàries abont s' estingí la raça indíge- 
na y la població 's compon de sòls sobrevinguts. 
Tres sigles de dominació gòda casi do deixen rastre 
en la llengua. Quatre cents anys de pa de mayrastre 
iquins cambis han fet en la llengua catalana popularf 
S' ban fet vers esforços per mataria y quant la cre- 
yen morta ;no saben que la Uèngua es el poble! 
s^ ba deixondat ab incomparables energies, mès bermo- 
sa y ufana que may. Doncbs, conclourem que 600 
anys mal aprofitats no eren pròus per empeltar una 
Uèngua totalment nova, en un poble enemicb de 
Homa, sènça centres d' ensenyança, sènça servèy 
militar forçós, prou mancat de vies de comunicació; 
en un poble que Boma subjugà, però que '1 respectà 
còm els altres conqueridors. 

3.«r Quant Roma se possessionà pacíficament de 
Catalunya, la llènga llatina entrava en son periodo 
de descomposició a Roma metèx, puig Plaut diu que 
en son temps bi havia dues llengües; noble una, y 
una altra plebèya, fent Ciceró també la distinció de 
llengua clàssica y llengua urbana. Del llatí clàssich, 
deya Quintilià, que era mès difícil d' apèndre que 
qualsevol altra llengua estranya. Luègo hi havia un 
llatí no clàssich, molt diferent de elles y del 
clàssich. Donchs, faltava ja a la Uèngua llatina la 
força per vulgarisarse en altres x>òbles, ja que no la 
hi vindrien pas a portar els retòrichs, sinó que ho 
haurien fet els soldats y '1 comerç. 



INTRODUCCIÓ XXIU 

Conclusió 8.* La llatinisació romana del Català es 
en part aparent, y en la part real es deguda hòn 
mh aU temps posteriors a la dominació de Boma. 

Es molt comú crènre que '1 catalÀ es fill natural 
del llatí, mentres que sòls n' es fill adoptin; volem 
dir qne la llengua llatina y també la grega, còm a 
llengües de la civilisació, donaren un impuls j una 
direcció tan forta a les llengües dels pobles que 
eivilisaren qne se les afillaren fins al punt de feries 
pèndre per filles seves. Però 'Is estudis històricks ban 
demostrat ab ajuda de la filologia que dites llengües 
tenien el seu ser. Existien ja mènos riques de formes, 
però mes abundants d' arrels que la llatina, y sobretot 
mès senzilles. La llengua llatina s' anà separant de 
la capacitat del poble per quedarse la llengua de la 
política, de V oratòria y de la poesia, que no era 
vulgar còm la nostra sinó clàssica. Les llengües po- 
pulars, al contrari, guardaren la senzillesa y nubèsa 
de V arrel semítica o indiana. Si trobo en el català 
eoix, moixy deixatar, berenar, per merenar, y mil altres, 
encara que les pucb dedubir de clausus, mulsus, 
depse^e y mer-um, també es cert que ningú 'm priva 
de pèndreles directament de 1' hebreu K^lp (qoix, 
ser corp, CJ^-ID (muix), palpar, C^n (duix), estridolar, y 
iner, conegut, aygua. Aquells etimòlecbs que no 's 
volen moure del llatí per cercar la rabó de sos mots 
esperem que 's desenganyaran d' una vegada. Si '1 lla- 
tí no es mès que una variant de les metèixes arrels 
semítiques, 4per què no concedir la metèixa formació 
directa al català, sènç negarli ensemps una gran 11a- 
tíiiisacióf Conclohèm que '1 català guarda un gran 
nombre de paraules que no pendria del llatí sinó de 
l' ibèrich, del celta y del grecb, lo metèx en la topo- 
grafia que en la llengua usual. 



XXIV INTRODUCCIÓ 

La gran semblança èntre '1 celta català y '1 
llatí 86 havia anmentat per la colonisaciÒ grega, y 
8i, còm diu Buller, el llatí so formà del grech y del 
celta, tenim qne '1 llatí x>odia aparèixer sobre Cata- 
lunya còm sobre '1 Laci, puig aquí hi havia també 
celta y grech. El cert es que en el fondo la parau- 
la grega, celta o llatina es la metèixa, trobantse sa 
font en la llengua semítica. 

Diu Plutarch que Sertòri, natural de Núroia^ 
ciutat dels Sabins, que lluytà per V independència de 
Catalunya, Aragó y part de la Aquitània, derrotant 
els exèrcits romans y x>o8ant la capital de sos domi- 
nis en Osca, parlava la Uèngua dels seus súbdits y 
que posà una universitat en Osca per ensenyar a la 
juventnt noble del pahis, lletres gregues y llatines^ 
dehont sembla que la llènga dels catalans que eren 
els súbdits més numerosos de Sertòri seria fàcil per 
èll y propera al grech y llatí, d'altre mòdo sembla 
un xich atrevit fer estudiar aqueixes llengües à per- 
sones per qui fossen del tot estranyes. 

La llatinisació del català se feu gradualment a 
força de sigles y s^ està fent encara avuy còm hèm 
indicat. L' element indigen de la llengua no fou may 
avassallat del tot, y no 's contenta ab guardar un im- 
mens catàlech dels seus termes, sinó que no volgué 
apèndre la declinació ni la conjugació llaunes. De 
la declinació sembla que sòls ne prengué 'Is números^ 
y de la conjugació ne deixà tots els temps senzills 
de la Passiva, y tots els del radical de pretèrit de 
1' Activa, així còm el Futur Imperfet y Condiciona!. 
Catalunya y el Rosselló son encara refractaris al 
Perfet senzill llatí; y a pesar de que 'Is sabis llatini- 
sants han escrit casi sènç excepció dit Perfet, el poble 
sempre 1' ha suplert per 1' aussiliar Mvèr (Y. p. 110): 
vay fer, vares fer, no /it*, feres, etc. En documents 



r. 



INTRODUCCIÓ XXV 

beamèsos del sigle ziv (1) aparèx també dit suple- 
ment, que ayny ja ba estat sastitiiit pel Perfet llatí 
en el gascó. El castellà tingné també còm yalgar 
tal suplement preposant el vèrp aussiliar. Ho demos- 
tren el Perfet estuve, anduve, etc., per estar-huhe, 
andar-hube, eto., y encara usà també '1 suplement en 
I' Imperfet j Plnsquam de Subjuntiu: estuvierüf estu- 
viese per esta/r 'hubiéraf estar-hubiese, per stare-haheremy 
stare-habuissem. Còm el català, totes les llengües so- 
breviscudes al llatí ban suplert aixís el Futur y '1 
condicional: amaréf amaria, per amare-habeo, amaré- 
hahèbam; còm han suplert els temps d' acció completa 
pel participi passiu: he am^t, havia amat, hauré 
amat, haja amat, haguera, hauria y Tuiguéa amat, 
per haheo amatum, haheham amatum, habere-habeo 
amatum, habeam amatum, haberem, habere-habebam, 
habuissem amatum. Avuy els escriptors catalans usen 
ja '1 Perfet perifràstich remot, però de continuar ne- 
gantli '1 dret a la vida, tal volta hauria mort, còm es 
mort en castellà. Es mès fàcil pel poble a qui '1 per- 
fet llatí entrebanca aquí lo metèx que a tot arreu 
per sa irregularitat. 

Conclobèm que nostre poble no arribà a parlar el 
llatí, sustituint la declinació per les preposicions, 
guardantne encara una anterior al llatí, tal es ab 
(V. pi. 124). Conclobèm que '1 llatí va inundant en- 
cara avuy el català, gràcies a la corrent classicista 
representada pels sacerdots y per tota la gent d'es- 
tudi. En els sigles de dominació romana el llatí de- 
posità en el català les arrels, que devien en els 
sigles vinents desenrotUarse per medi de la derivació 
y composició catalanes. Així angor donà anyor, anyo- 
rar, anyorament, anyorança, anyorivol, anyoradiç. 

(1) Lo Beguer de Pardies ba entrar a V bostau, e ba prener lo 
orimalh, 6 bau meter a Bone en la maa. ^D' una acta del» arxius 
del» Baixot'Pirxnèu»f dé 1345). 



XXVI INTRODUCCIÓ 

Conclnsió 9.* ^0 ^8 pòtfixar en quin sigle la llèn- 
gua catalana presentà ^Is tirats essencials de sa ac- 
tual fesomia, 

Pregnntar en quin sigle la llengua catalana se pre- 
sentà en son ésser peculiar, es igual que preguntar 
a un home quin dia 's va fer gran. L' aparició d' una 
llengua no es pas obra d' un sigle. El poble que la 
fa aparèixer, no ho advertèx pas èll metèx. ÈU no 
està niay sènça llengua; té sempre la adaptada a ses 
necessitats, y parlant, ~ en sos llabis la llengua va 
transformantse, es dir, que mòr y renax de contí- 
nuu eòm el fullar y desfullarse dels arbres sempre 
vèrts. 

El català, donchs, al gran tresor d^ elements ibè- 
rich-bascbs y celtes hi anyadí 'Is grechs y llatins. 
Be que no li sap greu al català de tenir molts 
termes per significar lo metèx (cuny, tascó, gaspa, callf 
falca signifiquen tots el fèrre o fust triangular ab 
que 's collen y estrenyen els mànechs en les ulleres 
de les èynes), no obstant deixà anar perdent els ter- 
mes a qui la vellesa feya ja menys intel•ligibles per 
pèndren d' altres que ferien mès vivament la seva 
atenció. Guarda encara gran capdal de veus de 
totes les seves etats, be que molt sovint es prou di- 
fícil determinar si dites veus son d' aquesta o aque- 
lla etat, puig les sues arrels se troben en totes. 

Si no 's pòt fixar el sigle de la formació del ca- 
talà, direm a lo mènos en quin sigle devia ja estar- 
se formant activament. Això que a mès de presen- 
tirse, deuria demostrarse ab documents, se queda 
sempre fóra de 1' evidència per no trobarse a Cata- 
lunya escrits anteriors al sigle ix. 

Sènç perjudici de que estudis mès pregons por- 
ten mès lluny la data de nostra llengua actual, aquí 
la colocarèm al sigle vi. 



INTRODUCCIÓ XXVII 

Conclusió 10.* i' època de V aparició de V ac- 
tual llengua catalana se 'n puja $egurament al Hgle vi. 

f 

No volem cap argument tret de la caygnda de 
V Imperi romà^ ni de la vinguda dels gòte, sinó so- 
lament aquest altre que segnèx: 

Al començar el sigle ix la llengua catalana se 
presenta ja formada^ però per formarse en atenció 
Bobretot a que al principi 1' empenta del geni es 
poca j laròba grans reaistèneiesy necessità al mènos 
dos o tres sigles; donchs la llengua catalana comen- 
çà al sigle VI per lo menys. Crèch que solament se 
m' exigirà que pròbe la m^^or, sò es, que la llengua 
oatalana estava formada al començar el sigle ix. 

£1 document mès anticlx que existèx es 1^ Acta de 
eonsagració de la Catedral de la Sèu d' Urgell. De 
ella principalment pendrèm els materials. Apesar de 
liavèr el notari (que escriuria de memòria, segons 
lo mal parats que deixa '1 llatí y V ortografia) fet 
esforços per llatinisar els termes vulgars, li n^ esca- 
paren pròus en català, dels quins podrem argüir. 

La llèy de escurçament aparèx sempre que queda 
un mot en català, vg. Tost, Eguils, Argilers, LinarSf 
KahrilSf Ta/raòH, Isavals, Merlès, Ferrera, en llatí 
Tostis=Costis==Ootis, roca, Equilia, corrals d' eugues; 
Argiüarios, terrors d' argila; Linaria, camps sembrats 
de lli; Caprilia, corrals de cabres; Taurile, corral de 
bous (es verosímil que en el Pirinèu els corrals fos- 
sen la primera pedra de la formació de pobles), I- 
psa-vaUis, la vall, (a mènos que fos de iri-çabal-df 
Uòch de ampla Vila, de ei, sufix basch de Uòch, ça- 
haly ample y iri vila); Merlarios, corrents d' aygua; 
Ferraria, casa o taller de ferrar. 

La llèy de distinció aparèx aquí metèx guardantse 
la s plural en Argilers y MerUs y anyadintse la me- 



XXVm INTRODUCCIÓ 

tèixa a lEgmls, KabriU, Linars, y sostenintBe en Isa- 
vals. La r de Argilers, JJinars qne ja no aparèx en 
Merlès (Merlers) se gaarda per distinció, y 1' escriu^ 
reia y omètrela ensemps pròba que ja no 's pronun- 
ciava, còm tampòch se pronuncia avuy. 

La llèy de V eufonia era la metèixa d' avuy^ 
coinprobantse també en V adioió de la s de Tost j 
en els cambis de Tost (c en t), JEguils (q en g)f Ar^ 
gilers, Merlès, Terreros, Turtera, y Ferrera^per Argi- 
lairsy Merlairos y Ferraira (ai en e), Kahrils (p en 5)^ 
Cerheta, Oercos, per Querceta, Quercos, (q en c, alzi- 
neda, alzines). 

Formació del plural (V. pi. 49). Aquesta ca- 
racterisa una llengua. Donchs dels anteriors exemple» 
se vèu que '1 català en el comènç del sigle nòu te- 
nia ja dita formació idèntica ab avuy. Mès exemplesr 
JBanieras, jPerlas, KannellaSf Archas, Traverseras, Oor- 
talz, Oum Lagunnas, per Banyeras, Ferlas, Oanellas 
(Cabanellasf), Arcas (roques), Traverseras, Oortals (de 
cortal, de cort), Llagunas fàe lacus, llacbs). 

Gènre. Ja no aparèx sinó el gènre masculí y fe- 
mení sempre que ^s veuen concordàncies catalane» 
còm son les de ille, illa, ipse, ipsa usats còm articlesr 
Illocincto, Illasilva, ipsa Mora, ipsa Fetra, M-Ointj. 
La-Sèlva, La-Mòra, La-Fedra. 

Sustantius. Aparèx la formació catalana de sus- 
tantíus, ja d' adgectius llatins, còm ipso plano, ilU> 
Obago, Traverseras, ipsa Clusa, illocincto, Jcanavita^ 
Ferrera, de planus, opaous, ira/nsversarius, ferrar 
rius, clausuSfCinctus, canalatus, La-Glusa, Canalda 
(Canal, La-Ca/nal, LorCanaL•ça, La-Canalèta, y '1 
nòm eanxil femení son molt comuns en la topo- 
grafia);-— ja d' altres sustantius, vg. FalieroMs de 
palleròl, de paller, de pal, aygua, Sollanello de Sold, 
de sol, Montanione, de montanya, de móns, MontC' 



INTBODÜCCIO XXIX 

lianOf de Montellf de móns; Kcistellarey de casteUwm; 
VíUare y viïlarunculum de vüla, Timoneta, de timó, 
de thymus; Bibeira, de rtpa/ JfoZ/ineUuifiy de moltf 
de moles. 

Intensius, Se presenta la metèixa formació de in- 
tenaiuB diminutiaB d' avay, vg. Sola/n-eUy PalUr-òls, 
Montany-ó, Mon-tellrdj Can-elles, Molin^ell ^Molnell). 

J)erivació, Se vèu la metèixa derivació, vg. Oava- 
Ueray Bibeira o JBtò^ra, OortaU (al enllòcb de il llatí, 
cf. OorHls y Ot>r^{a, de Cortilia); OasteUar, Vilar. 

Declinadó. Se nota U metèx cambi de declinació 
dels noms ab tendència a feries de la 1.* y 2.^ 
vg. Sòera martua (per 8oeru mortua)-, Oercos (2.*) 
per Çuercus (4.*). 

Composició, Es idèntíca ab la d' avuy barrejantee 
hebreu y basch, còm hasa-muniz, Oasamuni; hebrea 
y llatí: Jceruheo, per ker-rubeo (Querrubi, roca roja); 
o basch y llatí: Urgellensis de Urgi (Uòch d' éygua), 
eU y ensis llatí; JJordensis de JD' (artícle), or (aygua, 
riu), d enfònica y ensis (Vall de V òt); illa-Oorre, 
La-ròca, La-Còr)y o llatí sòl: Vtlla-rubeay Yilla-nova. 
Afixació de 1' etum al sufix català: de Tim-ó, Ti- 
m^hn-èda; de spin•al, Bpinal-etum, (Spinalèt fèu JEs- 
pinauèt, Spinauvèt y Spinalbèt per desplèch de la u 
eOi uv j grafia de la I antiga en llòch de 1' uj; el 
llatí deya thym-etum, spin-etum. 

Article. Aparèx per medi de ipse, ille, ipsa^ illa 
en els metèixos pobles qne encara avny el guarden, 
probant que '1 devien tenir còm necessari y de 
temps, puig no V han deixat, vg. illo-dncto, illo- 
planOj El-^üint, El-Pla, illorcurriz, illa-silva, La-Cor- 
TÍu, La-Sèlva. 

Dèu notarse que 'Is demostratius en ipsas parro- 
guias, ipsos torrentes, etc., fins acompanyant sus- 
tantius comuns, son verdaders articles y res mès. 



XXX INTRODUCCIÓ 

Per üy en Lordensis y làpides Òéllos aparèx 1' ar- 
ticle en la pròpia forma d' avuy. La vall Lordensis 
per mi es vall de V òr (vnlg. òrt), vall de V aygua, 
comarca de Morunys (de Mor-un-gi, o Morunci, llòch 
de bona aygaa). Tal volta el títol de Ntra. Sra. de 
1' Hort, deuria ser de V Or. No oblidar que Bisauraj 
Besora, significa dues aygues o rius, V nna es la 
D^òra, (Valld'òra) y V altra L^or o '1 Oardoner, Y 
en sa ribera hi ha Sampedòr (Sant Pere d' Or o del 
riu Cardoner). — Làpides hellos es nna falsa traducció 
de LorBaélls, que es el metèx que Lorvadella (illa-va- 
delia, els guauèts o passos del riu); sòls que Lorvaheüs 
catalanisà el plural vadélla dient vadells o vaheUs. 
DonchS; L^ordensis y Làpides bellos duuen V article . 
V y la usats còm avuy. 

Fronòm relatiu, Aparèx indeclinable y ab idèntich 
us que avuy: Sanote Marie que diount in Mibeira, que 
holim vocaverunt, que dicunt de templo. També apa- 
rèx en les formes qui y quod, y una vegada que '1 
notari intenta declinarlo, 1' equivoca: cuius locum, 
I)er quem L•cum; còm també equivoca el gènre en la 
data: die... quod est Omnium Sanetorum festivitas. 

Vèrp, Respecte del vèrp per jugar pòch en el do- 
cument y per ser mès fàcil sempre de traduhir al 
llatí, no s' hi vèu tant el català; deixen però entre- 
veure prou la traducció, vg. tradidi ad rohorandum, 
per tradidi rol•oram,dum y aquells dicunt, vooant. 

Preposició. Les preposicions son mortes, no res- 
pectàntsels el règim: ob religione, — in librorum Jcano- 
num vel decreta poniijicum sanxitum est, — eum ipsos 
torrentes, -parròquia de Fruliaiios, — cum eiV;S parro- 
quiaSf-^er scripture. 

Conjunció. Les conjuncions vel, sive, seu, et, a^c, 
atque, autem, vero, estan usades tan a la boja que 
be pròben que mènos et, cap d' elles era vulgar, puig 
el poble sempre parla mellor. 



INTRODUCCIÓ XXXI 

\ 

Primer document en català 

No eaforcèm la pròba anterior, puig 24 anys des- 
prés trobem escrit ja un document en català. La 
pròba anterior perxò no resulta inútil, puig localisa 
el català a Catalunya, cosa que del jurament de 
Strasburg no se 'n deduhiria y i>erxò molts posen dit 
jurament còm mostra de la llengua provençal. Per 
mi '1 provençal y '1 català ab prou feynes si 's de- 
vien distingir en son comènç. Es lo cert que Lluís, 
lèy de Baviera, jura ei^ la llengua dels pobles de 
Carles, y un d' aquèts pobles era Catalunya. 

Veus aquí '1 jurament: 
I Digué Lluís en la llengua dels pobles de Carles: 

«Pro Deo amur et pro christian poblo et nostro 
commun salvament d-ist di (dia) en avant, in quant 
Deus savir et podir me dunat, si salvarai eo (ego, 
jò) cist meon fadre Karlo et in adjuda et in cadbu- 
na cosa, si cum (aixís còm) born per dreit son fadra 
salvar dist, in o (ab condició) quid il mi altresi (al- 
tretant) fazed^ et ab Ludher nul plaid (V. pi. 442) 
numquam prindrai, qui, meon vòl (al meu voler), 
cist meon fadre Karlo in damno sit (a aquest mon 
germà Carles en dany sia).» 

Y 'Is pobles de Carles juraren així: 

«Si Ludhwigs sacrament que son fadre Karlo ju- 
rat, conservat, et Karlus, meus sendra, de suo part 
non lo stauit, ai io returnar non lint poiz, ne io ne 
neuls cui eo returnar int poiz, in nulla adjudba cen- 
tro Lodhuvig non li i ver.» Sò es: Si Lluís el jura- 
ment que a son germà Carles jura, guarda, y Carles 
mon Senyor, de sa part no bi estarà (no hi està), si 
jò retornar no li 'n (pel jurament) puch, ni jò ni 
lüngú a qui jò retornarlin puga, en cap ajuda con- 
tra Lluís no li ajudaré. 



XXXII I^'TR0DÜCCIÓ 

NÒBtra ullada sobre 1' acta d' Urgell es també 
nna rahó de verosimilitut contra Us qui negnen la 
veritat de V epitafi del compte Bernat, escrit sobre 
sa tomba tres dies després de BfSk mort ocorregada 
en 844. 

«Aqoi Jay lo compte Bernat, 
Fisel credeire al sang sagrat, 
Qne sempre prud' hom es estat, 
Que aqnela fi que lo tnat, 
Poscna son arm' aver salvat.» 

Es verament aqnèx epitafi en gran manera cor- 
recte y exuberant de vida y llibertat. Però tingues 
present que 1' escrigué un Bisbe^ qui al llençarse 
a escriure en català contra la corrent universal, puig 
tothom escrivia en llatí, fa compondre que posseMa 
molt la Uèngua vulgar y sentia deliri per ella. Prò- 
ba que dit epitafi fou escrit de frèscb, acabada la 
mort del Compte la manera cubèrta còm el poeta se- 
nyala y oculta ensemps la seva fi a trahioió pel Rey 
Carles: Çu^ aquela fi que lo tuat (matà), volgué se- 
nyalar als venidors la mort violenta, però no ho po- 
dia dir, puig vivien els assessins y eren poderosos. 

No escrivim pas 1' història de la literatura cata- 
lana. Per probar V existència de la llengua basten 
els anteriors documents. En el sigle x trobem el 
poema de Boèci en català y en els següents abun- 
den ja les poesies en nostra llengua. 

Extensió geogràfica de la Uèngua oatalann 

En els sigles dotze y tretze la Uèngua catalana 
se presenta en certa manera universal en tota la pe- 
nínsula, en França y en Itàlia. No volem dir que en 
tots aqueixos pahissos se parlés català, sinó que les 
llengües dels metèixos s' aduyen al català molt mès 



INTRODUCCIÓ XXXUI 

^ae avay. La diferència no es deguda a que '1 oa- 
tíià b' hfga cambiat, pnig dintre peüte» yaríacioiw 
ha guardat sempre '1 propi caràcter; es degada, al 
leveam, als cambis cada dia majors que han anat dis- 
tanciant del català les sues similars. £1 castellà cer- 
cant solament elegància y melodia, el provençal, el 
^ancès y '1 tosca endolcintse fins a nn excés que 'Is 
faílèmnes y monòtons, y 'Is priva de la riqnèsa de for- 
mes del llatí. El gallèch guarda semblances de ca- 
talà molt marcades, però es mènos viril. El gascó que 
«nllaça '1 català ab el gallèch a travers de la vessant 
nòrt del Piiinèu y es parlat per dos milions de fran- 
cesos aquitans, el llenguadocià, el piemontès,4>arlat 
per quatre milions, y '1 bolonyès, el pramzà, el mila- 
nès, el genovès, retiren mès al català. El gascó y 1 
llenguadocià son casi be català, i>erò de menys 
<ïultnra.. Llàstima que 'Is vincles socials no unissen 
^k pobles de 1' Ebre al Garona, que '1 Pirinèú no 
tínga '1 ceptre dels fills que duu a ses espatlles y 
•que cria a sos pits d' un mar a altre mar. L' histò- 
ria 'Is presenta amichs, y mentres a una y altra 
vessant encarrega la missió hermosa de guardar el 
baseh, ensenya a sos altres fills d' abdues vessants una 
llengua igual. Aqueixes afirmacions sobre les vàries 
llengües esmentades voldríem que '1 lector les veges 
per sos propis ulls. Elles son les fonts que necessà- 
riament deuran conèixer y consultar de contínuu 
-els qui emprengueu la tasca de fer el diccionari com- 
plert etimològich català, tasca irrealisable sènç molt 
temps, moltes i>ersones y molts diners, a mès d' una 
<siència y taçt llinguístichs i^o comuns. 

El català propi se parla avuy en el Rosselló, Cap- 
cir, VaUespir y Cerdanya francesa, o sia en tot el de- 
partament dels Pirineus orientals, mènos el pahís da 
FenoUèt, que 's classifica ab el llenguadòch. Se par- 

GKÀVBÏk.— Gramàtica Catalana. O 



XXXVI INTRODUCCIÓ 

oaments en els que s' imitaria '1 parlar mès general 
y especialment el de Barcelona, y la Uèngna del 
poble balear que sempre hanrà guardat el aeoeso sa. 

Per lo que mira als oristiuis mnçaiAbichs de Ya- 
lència^ el Sr. D. Bòch Chabàs, Canonge d' aqnèlla 
Catedral, en son follet Los mozdrdbeB valendamos 
(1891) ens dona probat qne existien no solament pel 
regne sinó fins en la metèixa capital. Y en carta de 
28 de Febrer d' enguany ens diu que en el procés 
de 1239 sobre la {urisdioeió Metropolitana en Yalèn- 
oia apareixen també varis testimonis de V existència 
de cristians muçaràbichs en dit regne. 

Sòls afegiré la pròba evident de que no solament 
hi havia cristians en les províncies valencianes, sinó 
que aquestos parlaven català. Aqueixa pròba son 
ois numerosos noms topogràfichs catalans que 's 
llegeixen en el Llibre del repartiment d' aquèUes 
terres, puig dits noms, molt abundants en València 
còm en Mallorca, no 'Is inventaren soptadament els 
conqueridors sinó que 'Is cita '1 Llibre tals còm els 
havia conformats la llengua vulgar. Yèusen aquí 
mostra: Carlet, Oabanes, Oalpf Canal, Canals, Carro- 
vira, Castelló, Ceylent, Colatella, ConiUera, Cot de 
rambla. Crespins, Fenestrat, Figuerola, Liriet, Li- 
ria, Masal-marda, Montroy, Puiggròs, Teulada, Tor- 
rent, Yilella, etc. pertanyents al regne de Yalència. 

SI ofttalà es una Uèngna distinta de tota altra 

La paraula diaUote significa conversació; però ara 
se li dona '1 significat de variant d' t»na Uèngua. £n 
aquest sentit les llengües nòvollatines son variants 
o dialectes del llatí, còm el llatí ab el grech y te- 
dèsch son variants del sanscrit, y per aquèx camí 
també arribaríem a que totes les llengües son va- 



IKTRODVCCIÓ XXXVII 

liantB o dialectes d' una Uèngna ünioa que no té 
existència fóra de dites variants passades, presents 
o venidores. No obstant, se sòl estrènyer mès el sig- 
nificat de dialecte, y llavors significa èubvaria/nt 
d' ona variant o dialecte migor, nomenat llengua. 
Aixís el grech presenta 'Is quatre dialectes o snb- 
variants admesos per tothom: eòlicb, dòricb, àticb 
y jònicb. £n aquesta accepció de suhvariant els lí- 
mits del dialecte son ben difícils de determinar^ 
perquè les snbvariants se succehèixen per gradació 
insensible de la nació a la regió, de la regió a 1' en- 
contrada, de V encontrada al poble y del poble a 
la casa y fins a V indivíduu. £1 sigle passat detrtfs 
de V idea d' unificació o centralisació ha escollida bo- 
jament una variant en cada nació y la ha nomenada 
Uèngua, y a totes les demés variants nacionals les 
ha nomenades dialectes. El procediment era molt 
digne d' homes enganyats per una falsa metafísica, 
que llegislaren per V home en abstracte, ïnentres 
en realitat era molt concret. Lo qne 's comprèn 
mènos es 1' eclipso intel•lectual que patiren els súb- 
dits deixant considerar llur llengua còm dialecte 
mentres en tan llengua còm V oficial. Se deixaren 
convèncer per la rahó del nominor qtUa leo, y 's 
deixaren bressar per V idea de la felicitat que es- 
peraven de la pàtria una. Parlo especialment d' Es- 
panya, França y Itàlia. Aquí 's digueren dialectes 
el basch, el català y '1 gallèch, a França '1 proven- 
çal, el llenguadocià y '1 gascó y a Itàlia el piemontès, 
milanès, genovès, bolonyès, etc, mentres se guardava 
la categoria de Uèngua al castellà, al francès y al 
tosca. Això anava molt be per certs fins, però no era 
la veritat. Encara en 1899 el Congrés feu riure als 
gramàtichs discutint sobre si '1 català era llengua! 
Establim que el català es una llengua distinta de tota 



XXXVIII INTRODUCCIÓ 

altra. La rahó dèu cercarse no en que aia rica o pòbre^ 
en qne tinga o no tinga bòn esplèt de literatura, en 
que la parle gros o xich nombre d' homes, ainó en 
algòm íntim a la llengua, bò es) en el metèx orga- 
nisme que la produhèx. El català es una llengua di- 
ferent de totes les altres, perquè la sua causa es di- 
ferent de les causes de totes les altres llengües. 
vA.qnèixa causa es el ser físich y moral català que 's 
revela en son producte íntim, el llenguatge. Fixèm- 
nos en la llengua muscular j en les paraules que 
èUa ajuda a articular. Notarem desegnida en la 
boca del català una Uèngua mès flexible, mès activa, 
naturalment travalladora. Per aqueixa Uèngua no bi 
articulacions difícils: Tots eU bòschs ne son plens; en- 
tre ròohSf terra y arrels no «' hi pòt arrencar res; ets 
llusch de tots els ullSy eto., etc., aqueixes articulacions 
son el pa de cada dia, y 'Is pilots de consonants 
tedèsques son cosa planera per la llengua d' un ca- 
talà. ÈU no utilisa caixes de resonància, obscuridores 
del sò, còm 1' andaluç usa per això la garganta, y '1 
francès negativament el nas. Pel català totes les vo- 
cals son clares ab tendència a eixamplarse, totes les 
consonants se percebèixen distintament. Pel català 
la clàusula no decau ni s' enfleumèx cap al fi, còm 
ho £a pel francès. I' andalnç o '1 tosca, sinó que 's 
tènca decidida y ab entonació. Les pauses del català 
son mès intel•lectuals, o de sentit, que físiques, o 
d' halè. No obstant, dista molt de la duresa y crit 
afectat de 1' inflexió de 1' aragonès. £s perquè '1 
cataM no 's proposa cantar ni bromejar quant parla, 
sinó ferse entendre dintre la seva serietat habitual. 
Es ben raro trobar un català que s' escolto enraho- 
nant, que parle per vanitat, que 's propòse entretenir 
ab paraules y jòchs d' imaginació. Es mès comú èptre 
la gent senzilla trobar qui entretinga agradablement 



INTRODUCCIÓ XXXIX 

«b agudeses y acndits, ab faules y rondalles; peiò 
^en això metèx sempre puja mès V idea qae les i>a- 
raoles. Molts sostantíns y vèrps, pòchs adgectíos. £1 
«atalà enràhona (ratdonatar), el francès y '1 tosoéjpor• 
Ien (parabolant), el castellà habla (fabulator). 

Ja, donchSy en aqnèx ésser eixat, temperat y 
TÍgoxóSy intel•ligent no per yivèsa natural, còm es 
V andalnç, sinó i)er reflexió, estreba la característica 
de la Uèngua catalana. Aqueixa característica con- 
«stèx en presentar el major nombre de consonants ab 
■d menor de vocals possible, o sia, matar la matèria y au- 
mentar la forma. Cap altra llengua nòvollatina té 
•aqueixa propietat. £1 francès escrit guarda moltes 
consonants, però parlat que es el quin dèu aténdres, 
es la cosa mès ratada, reduMntse a sons lo mès dol- 
«çoB y enfleumits. No dihèm del tosca que fuig totes 
ies sílabes inverses a excepció de les medials per 
reduplicació de la consonant o unides ab I, m, n, r, 
■8, còm: oggi altro impiego cerco.. 

£1 castellà no admet may dues consonants finals; 
y si admet mès consonants que '1 tosca, ho fa inter- 
calant Tocals: cf. certs ca/valls y dertos caballos, etc. 
lïo dibèm del provençal que si be guarda moltes 
paraules còm el català, en una gran part presenta 
ona forma enterament atoscanada, en particular la 
formació del plural. £1 gascó qui molt s' aporta al 
.català, està mancat de la virilitat nostra y es un 
meojaconsonants, a mès d' obscurir les vocals tirant 
a la francesa. 

Les seves Uèys característiques son cincb: 1.* Re- 
^gnància per 1' r inicial, dihent arram, arré, arriu, 
^r ram, res, riu. 2.* Eepugnància per 1' /, susti- 
tointla per 1' aspiració gutural: hill, hlairar, hra/nca, 
heixj per fill, flairar, franca, feix. -^S.^ Supressió de n 
^ntre dues vocals, cosa comuna ab el gallècb y raríssi- 



XL INTRODUCCIÓ 

ma en català, còm: dier, pleo, per diner, plena ^ 
—4.* Gambi de V 11 medial en r: garia, hurir, per 
gàlUna, btUUr. — 6.* Gambi de V 11 final en t: et, grit^ 
eotf per èll, grill, coll. Ademès, còm el proy^içal 
abaixa sempre 1' I final y comunament també en 
flflaba inversa (oa/u, hoétau per eal, hostal), y còm el 
català identifica la v y la h, no nsant may la v. 

Encara 's parèx mès al català el llèngadòch.. 
Aqnèt casi es català, però no ho es. La presència de- 
1' H francesa, la falta de m final, la repugnància 
per 1' 11, y '1 cambi provençalènch de la a àtona en 
son pròns per fer del llengadocià no un dialecte, si- 
nó una llengua distinta y sempre mènos títü 
que '1 català. 

A mès de la característica aduhida que fa U ca- 
talà inconfandible ab cap altra llengua nòyollatina,- 
té prou altres caràcters que '1 distingeixen particu- 
larment de cada una de les altres llengües. Les di- 
ferències, hèm dit, que devien ser orgàniques y psí- 
quiques. Perxò se revelen primer que tot en V Abecé. 
El català té un Abecé propi distint dels demés de- 
ia Península, còm se vèu per la ^ y la sí paladials. 
Té declinació, conjugació y règim també ben seus,, 
còm se pòt veure en la present obra. Té accent ptò- 
p, que tendèx a obrir les vocals, mentres vg. V ac- 
cent castellà les tènca suplint llur mancança de so- 
noritat per medi d' eufóniques u, i: eertua, eèrt^ 
üierto; rota, roda, rueda. 

^E1 català té dialectes? 

El P. Nonell en el Pròlech, planes v y vi, <^[Hna^ 
que U Mallorquí y Valencià son dialectes de la llen- 
gua catalana. «A n' aquest mòdo de i)ensar, diu, noa- 
hi indueixen dues raons poderosíssimes: V origen y 
la migor puresa del llengualjje.» — «A les Balears y k. 



ï 



INTRODUCCIÓ XLI 

Valencià hi fon trasportada (la llènga) de Catalnnya»- 
— «a les íbIob balears y en el lègne de València hi 
fon tan llarga la dominació aràbiga qne al temps de 
la reconqnista no hi habitaven sinó gents d' altra 
Uènga^ d' altra religió y d' altres costams qne lea 
deia catalans. Y ademès els vençuts continuaren vi- 
vint mesclats ab los conqueridors en uns metèixos 

pobles y ciutats Lo qual hagué de produir una 

barrè^ forçosa de les dues llengües (aiAbiga y ci^ta- 
lana) contrària evidentment a la puresa de la catalana. » 

El poder de la rahó de V origen queda pròn des- 
virtuat per lo indicat en la pi. xzxiv. Però ademès dita 
rahó probaría molt be que la llengua mallorquina y 
valenciana son la metèixa llengua catalana, lo que 
no pròba es que i)er V origen n' hagen de ser dialectes. 

Bespècte de la major puresa, per de prompte en 
1' hipòtesis del P. Nonell de que '1 català fou dut a 
València pels conqueridors, la tan llarga dommació 
ardbiga no pogué enterbolir el català allà hont no era. 
Ara lo altre d' haver romases barrejats catalans y 
sarrahins després de la conquesta sí que podia danyar 
un pòch la puresa del català. No obstant, la gran 
distància que separa les dues llengües aràbiga y ca- 
talana, les feya pòch alligables entre sí. Perxò, tot 
lo mès podien gicarse mútuament algun sustantiu, 
que ben aviat obtingué carta de naturalesa, no po- 
dèntse per tant avuy considerar de cap manera còm 
paraula no pura o forastera, segons las Uèys d' inter- 
nacionalitat llinguístíca (V. pi. 315). 

Ja donchs, per probar que 'I Mallorquí y U Valencià 
son dialectes caldria cercar rahons mès poderoses 
que les poderosiatmes del P. Nonell. 

La rahó dels dialectes està també en 1' home, en 
sa boca, en son enteniment, en son còr. Tractant 
de senyalar el constitutiu de dialecte diré que e» 



XLIV INTRODUCCIÓ 

estem a tenirho tot al servèy dels altres y admiíar 
lo dels forasters, ens resignem sènç difícnltat. Mèa- 
estrany es que U P. Nonell en el Pròlech de sa Gra- 
màtica locaUse també aixís er criteri de la llengua y 
fins sia d' opinió de basar la «Gramàtica Catalana 
oficial» sobre an pedaç de Catalunya. Encara que 
no '1 senyala, deixa sospitar qne vòl entendre Barce- 
lona o sa província. Dia el Sr. Pahissa en si^ Gra- 
màtica: «La llengna catalana es llengaa viva y per 
lo metèx està subjecte a tots los cambis que li im- 
primesca la culta Barcelona còm a centro radical de 

la llengaa 4HÍ pòt habèr res mès ridícul que ca- 

lificar a la capital de Catalunya de atropelladora de^ 
sa llengua natal, cuan ella es y deu ser la censors 
de soD rich idiomaf » 

Donchs es mès ridícol lo que dia el Sr. Pahissa. 
Aqueixes preferències son ii^ustes sempre. Cada u 
té '1 dret de portar a la llengua tot quant no sia un 
defecte. Però en especial contra Barcelona, de qui 
diguérem en la pi. 252 que parla be el català, mili- 
ten aquestes rahons: 1.^ Que la llengua ha estat desfi-- 
gurada fóra del camp y de la montanya y mès conser- 
vada en la gent senzilla que en la major part dels 
qui en les escales aprenen, oblidant la tradició, eòm 
deya '1 Sr. Guardia; cosa certament comprobada en 
els millors escriptors, qui visqueren y s' inspiraren 
fóra de Barcelona. — 2.* Que Barcelona podria donar 
la llengua relativa a ciutat, però no la relativa al 
camp, que es la mès rica y feconda. ^Què saben 1^ 
ciutat d' agricultura, botànica, zoologia, climatolo- 
gia, topografia, hidrografiaf En ^, ^què 's pòt saber 
y enrahonar de la naturalesa ahont tot es artíficiàll 
No obstant, tothom sap que es la naturalesa la gran 
escola de V home y la dèu abundosa així de la filo- 
sofia còm de la literatura. En la vida del filosòp^ 



1 



KH'RODUOCld XLY 

«òm en la de V artista a la elucubració y a la creació 
^u precehir ueceaaàriament lo que podríem dir rea- 
lisació d' abdós per medi d' un llarch contacte ab 
Ja naturalesa; d' altra manera la fülosofía degenera 
-en somni y 1' art en extravagància^ y una y altre 
manquen de veritat. — 3.^ La cultura porta, còm un 
■accident casi inseparable, V amollament de la socie- 
tat, que deseguida 's deixa sentir en la llengua. 
Aixís s' ei^liea 1' agasconament cada dia mès marcat 
•del llenguatge de Barcelona, consistent en el yotis- 
me, enisme, afegiment de a, es y emmudiment de 
la t j eh finals després de consonant, etc. (Y. p. 214, 
252, 446, nota I.""). Yèjas també les planes 827 a 333 
y 427 y llegèscas algun tròç de gascó, especialment 
.girondí. Donchs, es una teoria meçqnina contraure 
iúxis 1' idea de la llengua y dels estudis gramaticals. 

Còm se Judicarà la Uei^ltimitat d' una paraula 

Una paraula o una frase i>ertany a la llengua i>er 
un d' aquèts dos títols o pels dos al plegat, sò es, 
per dret y per fet. Pertany a la llengua per dret 
tota paraula que s' ajusta al geni de la metèixa. 
Així les paraules tusety nèn, bolonyesa, gujat, fill, 
Uenguadociana, son per dret catalanes, no essentho 
de fet (taset s' usà antiguament per significar trava•' 
Uador). Pertany a la llengua de fet la paraula que 
no ajustantsé al geni de la metèixa, s' usa no obs- 
tant en ella, vg. estruendo, hrigadierf soepeohar, pues- 
iOf Boníbreroj per terrabastall, brigader, sospitar, llòeh, 
berrèt o capell. Pertanyen a la llengua de fet y de 
•dret les paraules usades y ensemps conformes al geni 
<le la llengua, vg. Beu, sòn, saUit, pld/nyer. 

Ara be, el dret es sempre cosa sagrada, el fet pòt 
•ésser una iniquitat; y aixís establim. 

!.«>' Deuen sostenirse les paraules que son cata- 



XLVI I5TTR0DUCCIÓ 

lanes de dret y de fet. — 2M No deuen admetre» 
sènç necessitat paraules forasteres encara que siei^ 
catalanes de dret. — 3.®^ Cal rebujar tota paraula qne 
no sia catalana de dret. Si alguna ja introduhida de 
fet, fos difícil de sustituir, deixes travallar el geni* 
popular sobre ella y 1' assimilarà.— 4. »rt El fet sòl» 
podrà llegitimar V admissió de paraules ja catalane» 
de dret. — 5.nt Cas d' haver de pèndre un mot nòu, 
o retornarne un de caygut, es mellor açó últim per 
resi)ècte a la tradició y perquè aquell mot vell pro- 
bablement encara serà vigent en alguna encontrada. 
(Pràctica sàbiament seguida per M. Verdaguer a 
consell de 'n Marian Aguiló, a. C. s.). 

Infiuònoia clàssica y vulgar en la llòngaa 

Ees mès fàcil de notar en totes les llengües nò- 
voUatines que 1' influència constant del llatí sobre 
èlles^ però ensemps se nota '1 llur gran esforç per 
bastarse a sí metèixes prenent de llur sí totes les parau- 
les y fugint de la protecció llatina. L' influència del 
llatí se diu clàssica, y 1' esforç del poble se diu gè- 
ni o influència vulgar. L' influència Uatina, vg. 
eleva (elevat), ascendèx (ascendit), enaltèx (in altum)f 
la vulgar alça (altiat), puja (de puig), enlayra (en 
1' ayre)j judicar, c, jutjar, v., Mvi, c, trencant, v.^ 
testificar, c, testimoniar, v., ingèni, c, enginy, v., a 
fi de, c, per amor de, v.j enfí que les dues tendèn- 
cies se noten arreu, la clàssica portant del llatí tote» 
les paraules y la vulgar admetentne solament le& 
arrels, per feries gauxar y espletarles a la catalana. 
Així sa^íh, de saecus, li fa saca, sacada, sacat, ensa- 
car, desensacar, etc. 

Abdues influències son veres fonts de la llengua. 
No dèn estroncarse ni 1' una ni V altra. El poble es 
prou sumis per admetre les paraules dels sabis sem- 



INTRODUCCIÓ XLVII 

pre que aqnèstos les saben amapir (poques vegade» 
ne saben) pel seu paladar. Donchs, els sabis tenen 
també V obligació de pèndre les paraules del pòble^ 
podent solament ennobliries per una pronunciació 
mès clara y néta y una ortografia rabonable. Deuen- 
abdues fonts agermanarse, senç volèrse sobreposar 
V una a 1' altra. Estremar el classicisme es matar 
la poesia, es privarse del fruyt del pensament popu- 
lar, que es sempre robust y de bona llèy, còm elabo- 
rat en mil testes y a força d' anys; es sobre tot 
est»blir entre '1 poble y la ciència, un divorci molt 
contrari al progrés de 1' humanitat. Estremar el vul- 
garisme es incomunicarse soptadament ab els demè» 
pobles nÒYÒUatins y privarse d' aquèx ayre de dig- 
nitat que les llengües prenen de la que podem no- 
menar casa payral llatina, quin ayre fins ara ningú 
ha conservat millor que '1 català. Dèu notarse ado- 
rnés que molt sovint la paraula té usades les dues- 
formes vulgar y clàssica ab una variant de signifi- 
cació, vg., pesar y pensar, enginy y ingèni, bisbat y 
episcopat, frare y fratern, friçar, f resar, fregar, fre- 
ga, y fricció, cos y curs, etc. de pensaré, ingeniunvy. 
episcopatus, frater, fricare, cursus. 

Invenció en la llengua 

El poble y 'Is sabis poden igualment inventar 
paraules. En tot lo que cau sota la seva observació, 
erèch que '1 poble hi té mès lluch que 'Is sabis. A 
aquèts no 'Is acut trobar paraules còm trinxerayrcj. 
nyèbit, etc. El talent popular bateja còm espontà- 
niament. Els sabis al contrari acuden al grech o al 
llatí y fan uns noms kilomètrichs y tan rebèchs que 
'1 poble ni tussinthi se 'Is pòt traure de la boca. 
Per fugir tal defecte alguns escriptors fan mots nous 
d' arrels ja catalanes a estil del poble. Per obgèctes 



XLVIII INTRODUCCIÓ 

•d' UB comú es preferible aquesta formació. Per no* 
menclatnres científiques dèa seguirse '1 classicisme 
grechllatí. 

Quant s' inventa una paraula, dèu e^tarse segur 
<iue la llengua no té 1' equivalent. Cal que ho tin- 
guen present certs escriptors que volen escriure sènç 
liav^ llegit j posen moltes i>araules de sa cullita 
deixant arreconat P hermós esplèt de la tradició. 
-Qui digué 8Í808 de pahetta devia pensar que sisos, es 
el plural de ^ y que la pdhella xixina, fa xixinèta 
xixinadera, y podríem observar lo metèx a molts. 

Quant s' introduhèx una paraula, dèu ferse ben 
^urta, per amor de que al feme derivats no 's £aça 
impronunciable per ma sa llarga. 

Cal respectar les formes breus dels vèrps de la 
segona Conjugació dihent pertany, previU, ocorre, etc., 
de cap manera pertany èx, preval-èx, ocorrèx, etc. 

Traduooió de una llèng^aa a altra 

Les llengües son diferentS; perquè ho son també 
els sentiments y '1 pensar dels pobles. Perxò es prou 
difícil a voltes traslladar un pensament d' un poble 
a altre. Ben sovint no basta traduhir literalment, es 
dir, que no basta cambiar les paraules, se fa precís 
cambiar també '1 pensament. Sea el parabién, seria 
mal traduhit Sia Hperbé, dèu dir Wa V enTiòrabòna; re- 
cibe mi pésame, rèp el meu condol o condolença; sale 
para Valencià, marxa cap a VaUnda; hasta ma&ana, 
Jins a demd. Cal que estudien eternament sa llengua 
els qui traduhèizen, d' altra manera se deixaren avas- 
sallar fàcilment per la de V oríginal• 



1 



UíTRODUCCIÓ XLIX 

La vanitat en la llèng^ua 

La vanitat en el UeDgnatge no es pas el pecat 
•delfl catalans, peiò tot té excepcions. La vanitat 
ficiça sempre per seguir camins singulars. En general 
estrema 1' ns y la pronunciació de dentals y llen- 
gaals. Sembla que a la garganta hi ha 1' orgull y 
el rencor, V amor als llabis, la vanitat a les dents, 
7 al paladar la reflexió. Els vanitosos fan sentir les 
esses y 'n posen sempre de nòu: esoorrètges per cor- 
retges, esgràhó per grahó, escorça per còrça, etc. El 
grech ne carregà moltes sobre les arrels semítiques 
<V. pi. 362). 

BzoeMènoia de la llèng^ua catalana 

Còm no la definí Carles Y al dir que '1 tedèsch 
<era per parlar ab els cavalls, el tosca ab les dones, 
«1 francès ab els homes y '1 castellà ab Den, caldrà 
que cerquem altres arguments, que seran mès serio- 
sos que una humorada d' un Emperador. Son efec- 
tivament molts els qui estudien 1' excel•lència d' una 
Uèngua per lo qne té de musical, y, encara piljor, 
per lo que té de melòdica. 

Donchs no, que V excel•lència d' una llengua es- 
treba primer en el travall mecànich que la produhèx 
y aegón en la perfecció ab que lògra H fi, que es 
manifestar el pensament. 

Respecte de V estensió ab que travalla 1' organis- 
me vocal català ja hèm demostrat (pi. xxxviu) que 
era major qne en cap altra Uèngua nòvollatina. Cap 
altre poble nòvollatí ni '1 grech ofereixen un desen- 
ròtUe de la vèu còm el català pel número de vocals- 
y especialment per la combinació de consonants, de- 
vènthi afegir el gran moviment que V accent 11 comu- 
nica. Pòt reduhirse a aquèx metèx argument el que 

Grakdía. — Gramàlica Catalana, I> 



L INTRODUCCIÓ 

el català termina ses paraules en eèt vocals clare» 
(d, èj éf í, ò, ó, u) j tres obscures (a, e, o); en 
dotze diptongOB clars (cm, èu^ éu, iu, du, ou; ay, èy^ 
éy, òy, óy, uy) y un d' obscur (eu), en catorze con- 
sonants (b, €f /, h, I, w, n, ny, p, r, 8, t, x) senzi- 
lles, en yintisis combinacions bilíteres (eh, If, Im, Ip,. 
te, It, lis, llx, ms, ns, nt, nz, nys, rf, nn, rn, rp, rs,^ 
rt, rx, rz, sm, sp, st, te, ig=tx), tretze trilíteres (chs, 
Ifs, Ims, Ips, Its, nts, rfs, rms, rns, rps, rts, ach, sts) 
y tres quatrilíteres (UTis, rchs, sehs: sólcha, corehs, 
hòschs). Això pròba un desenrotllo estraordinari de 
1' organisme de la vèu, la seva activitat y aplica- 
cions vàries, y així s' ha de concedir que la llen- 
gua catalana es mès llengua que les altres nò volia* 
tines, puig les supera en la quantitat y varietat do 
travall llengual. 

En la llengua les vocals deuen considerarse còm 
1' element genèrich y les consonants ab ses múlti^ 
pies combinacions còm V element diferencial. Ara 
be, còm la diferència es 1' última perfecció de la 
cosa, la llengua que use major número de consonants, 
tindrà mès perfecció y mès medis de distingir els- 
sons entre sí. 

Les vocals son en la paraula còm la matèria, y 
les consonants son la forma. La matèria es sí indis- 
pensable en les coses materials per 1' existència de 
la forma, però qui dona la perfecció al compost e& 
la fonna o sia la consonant. La vocal es el tòch de 
atenció a V orella de qui escolta, però la consonant 
es 1' ordre que se li trasmèt, vull dir, que la conso-^ 
nant es 1' element signiücatiu de 1' idea; ella repre- 
senta V enteniment, la vocal representa '1 còs. Perxò 
es just que 's concedèsca la preponderància a la con- 
sonant, no donant a la vocal mès que U Uòch neces- 
sari per fer sentir la paraula. Oonclohèm que la^ 
llengua que use mès consonants ab mènos vocals- 



INTRODUCCIÓ LI 

tindrà preponderància de la forma aobre la matèria, 
de 1' idea sobre la pasta trasmissora. 

Ja donchs qni no prènga 1' home per nn mnsicb 
o cantor, sinó per tm ser qne pensa, combina y cor- 
re sempre al seu fi pel medi més cnrt, no podrà 
pas ignorar que '1 català es una gran llengua. 

Si després acudim, còm se fa comunament a la rique- 
sa de la llengua, remetrem el lector als escrits cata- 
lans antichs y moderns y apelarèm al futur diccio- 
nari complert, que ha d' ésser assombrós pel nú- 
mero de veus y accepcions. Fixes el lector en 1' abun- 
dor de temps que presenta V acció en nostres vèrps 
(v. pi. 80 y 108) y en lo rumbant que fa la llengua 
el tenir tres finals de participi af, ut, it, y ser els 
participis tots yariables. Observes la minuciositat 
del pensament en 1' idea del llòch (V. pi. 117); 
1' us lluminós dels demostratius hi, en (V. pi. 74) 
y dels afixs (V. pi. 234). 

En fi, que la llengua catalana no pòt absoluta- 
ment ser pobre, perquè té camí obert 'per fer vèrps 
de totes les altres parts de 1' oració. De ourty curte- 
jaVf escurçar, acurçar. Bepàres còm V idea d' apro- 
ximació s' espressa per vina, arriba, toma, acostat, 
apropat, arrimat, atracat, aproximat, avéhinat, acèrcat, 
atdnçat, en direcció horitzontal, y per puja, mimta, 
escalat, enfilat, emparrat, enldyrat, baixa, salta, 
deixat anar, en direcdó vertical. L' idea d' abaixarse 
per àbdixat, acotat, ajupte, arrencat, aplanat, incUnat; 
V idea de marxar per veç, marxa, surt^ fuig, guilla, 
pira, escapat, escórret, esmuny te, escabullte, esquitllat, 
cómprateles, posa terra al mig, atalona, tòea el dos, 
taca Hpira/ndó, taca H trapau, camina, feç via, en- 
da/oé/ntat, ix, etc.; 1' idea de bonich per bonich, her- 
mós, leU, gay o cay, guapo, nuuso, pulcre; la de boig 
per hòig, lòoo, lèlo, fat, ximple, benèyt, benaventurat, 
bòbo, bajd, taujd, tòu, aturat, foll, fòrasèny, etc. 



Lli INTRODUCCIÓ 

Basta analisar qnalsevnlla idea per observar 
V abundància de mots que la representen. 

No falta qui trau nn argument contra la riquesa 
de la llengua dels numerosos equívochs del català. 
Donchs, no hi ha tal, puig V equívoch s' escau ra- 
res voltes. Nòu significa novus, noceU nux, novem, 
es cert, però nòu passant a nova, nòu passant a totes 
les demés persones de nòure^ etc. perden ja V equí- 
voch. Per altra part son incontables els equívochs 
castellans, v. g. que U català evita. Aixís sueno {yo 
sumo; el sueno, ganes de dormir, el sueno, temps 
que 's dorm, el sueno, lo que se somia), s' espressa 
per jò somio o somnio, la sòn, el sòn y el somni. 

En ü, se diu que 1' català es aspre, que no té 
melodia, que no té armonia. Donchs entenga qui 
això diu que cap català vòl la seva llengua mès 
dolça de lo que es èll. |Sí que 'ns estaria be als ca- 
talans una llengua flèuma y afembrada! No la reco- 
neixerem may per nostra* Tenim a honra que surta 
de nostres Uabis cada mot ab V impuls que rèp del 
còr sènç altre temperament que una freda reflexió. 

Era inútil que 'Is grechs motegessen de barbra la 
llengua llatina. El metèx St. Gregori Taumaturch, 
bisbe de Neocesarèa del Pontus, diu que havia caai 
oblidat el grech, perquè les Uèys romanes eren dic- 
tades en llengua terrible, superba, imperiosa, per èll 
difiod y barbra pels grechs. Donchs, els antichs ro- 
mans no se n' ofenien sinó que ni tan sòls llurs 
magistrats parlaven may en grech als metèixos ma- 
gistrats de la Grrècia, y «no es, diu Yalèri Màxim, 
que 'Is manqués afíció a la ensenyança sinó que con- 
sideraven indigne que 's rebaixés 1' importància 
y V autoritat de l' Imperi per 1' atractiu y suavitat de 
la literatura: indignum esse exisUmantes üleeebris et' 
sfiuwitate literarum imperii pondvs et auctoritatem 
damari.y^ (II, 2). 



INTRODUCCIÓ un 

Donehsy no volent pas que 's diga del català que 
es dolç còm el proy^içal modern o '1 tosca, o qne 
es sonor y armoniós còm el castellà, fem constar no 
obstant que ni està mancat de melodia ni de armo- 
nia y que es presta pròn a discursos nnmerosos y de 
gran moviment de ent<mació. Per convénce's (Y. pla- 
na 416) yèja '1 metèx lector les obres de nostres mes- 
tres en Gay Saber y d' altres bons escriptors. 

Estudi de la llèng^ua catalana 

Tot bòn català dèu estudiar sa llengua còm a 
fonament y punt de sortida per tot altre estudi. 
Altres han evidenciada la necessitat del català en les 
escoles primàries; tenen tota la rahó, el nèn no acaba 
may d' aficionarse a llegir, perquè llegint en castellà, 
no sap lo que llegèx. Sobretot 1' estudi de la llen- 
gua del bressol dèu precedir a tot altre estudi llin- 
guístich. A notis ad ignota es V únicb mètodo, 
V únieh camí planer y viable. 

Als catalans se 'Is ensenya desensenyantlos primer, 
còm si 'Is coneixements adquirits de nèn no fossen 
els mès plens y verdaders, especialment en tot lo que 
te referèx a V observació sensible. 

L' bòme estudiant sa llengua, s' estudia a sí me- 
tèx, puig que '1 llenguatge es el trasllat mès fidel 
de nostre ser intel•lectual, moral y físich. Conèixer 
la llengua es conèixer tot el capdal de idees de la 
nació que la parla. 

La bona educació social y '1 metèx tacte polítich 
demanen que estudien el català tots els forasters que 
volen viure en terres catalanes. 

Si s' empenyen en semblar forasters resistintse a 
astimilarse, no 's queixen del desamor de la terra; 
pidg ningú bi pòt fer mès, per allò de unum- 
quodque éliUgit HM simile, {Quines contradiccions! 
Estudiaran francès, alemany o inglès que no ban de 



LIV INTRODUCCIÓ 

parlar ni tal yòlta sentir may, y per no rebaixarse (!) 
a parlar català^ faran el foraster tota sa vida -en lo 
que anomenen la pàtria* 

Advertim a la gent senzilla qne quant senten un 
foraster que comença a parlar català, no 's deuen 
riure del seas defectes^ còm ho fan là canalla; y entre 
els metèixoB que parlen català, no hi ha motiu perquè 
uns se rigueu dels altres, perquè molt fa qui als 
seus s' aporta^ y perxò fan be 'Is balears y 'Is valen- 
cians parlant còm a les illes y a València. Dexèu que 
pòch a pòch s' iran amotllant a la terra, si s' hi 
volen quedar. No dèu escarnirse en els forasters 
ni 1' accent ni 1' us de paraules diferents; que di- 
gueu yg. estaldmy o suja, espuma j xàldiga, centella 
o guspira, res importa; tots ho diuen be, y son en 
això metèx testimonis de la riquesa de la llengua. 

La llèng^na catalana en 1' oració, en la 
Doctrina y en la predicació 

Oració, Si hi ha una manifestació senzilla del còr, 
aquesta es 1' oració. Ella rebuja tot artifici, no vòl 
mès que ferse entendre. Y veus aquí perquè la llen- 
gua de 1' oració y de la vera pietat, es la llengua na- 
diua, aquella que parlem sènç advertirho. No obstant, 
es prou general ensenyar les oracions y escriure 'Is 
llibres de pietat en llengua forastera. ^Se proposen 
ensenyar castellà en i>eijudici de la mès hermosa y 
sagrada manifestació de 1' esperit? Aixís se trenca 
per sempre la dolça tradició de jaculatòries y ora- 
cions populars desde 1' Adeumencomàn fins al sant 
Bosari y al santíssim Trisagi, y jay! consoladora tra- 
dició, 4qui 't veurà afegida y restablerta! Si un en ter- 
res catalanes pregués en tosca o francès, el pendri^a 
per benèyt. — Oh que la llengua oficial. — ^Què té que 
veure la llengua oficial ab 1' oració privada? Y si a 
un Grovèm se li acudís 1' idea de privar 1' oració 



INTRODUCCIÓ LV 

pdblica en altra Uèugna nacional que no sia 1' ofi- 
cial, 86 P hauria de felicitar per V originalitat! 

L' or^ió en castellà pels catalans es sempre irre- 
Terent. £1 tutejar a Deu y als sants contraria viva- 
ment nostra educació social y religiosa. Per nosal- 
tres Virgen es no mès que un nòm comú; ací a Ma- 
ria Santíssima la nomenem sempre Ma/re de Deu, 
Mostra S^yora y Maria Santíssima, Altra teologia, al- 
tra i>asta, altra confiança, altra reverència importen 
aquestos títols. Donclis, ^per què baratar ab ningú la 
llengua de nostres relacions ab els Santst 

Catecisme o Doctrina. La Doctrina es la llet de 
1' infóncia espiritual, el pa nutritiu de V adolescèn- 
cia cristiana, la llum de la veUèsa may apagada y 
al captart de la vida encara mès brillant. La Doc- 
trina es la primera necessitat de la vida. El pa, la 
pau, la justícia, 1' ordre social, tot lo demés se donarà 
en companatge als qui per la Doctrina cerquen el 
regne de Deu. El catecisme no '1 suplèx la predicació, 
ni les metèixes càtedres de Teologia. Donchs, la Doctri- 
na dèu posarse a dispooisió de tots, tingueu lletres o no. 
Dèu ser un còdex viu que va de boca en boca sènç parar 
y sènç obstacle. Perxò es evident que dèu estar redacta- 
da en la llengua que saben tots, desde '1 Bisbe fins a 
1' escolà, desde '1 Compte fins al mès senzill guar- 
dianèt. No obstant, també aquèx dret sagrat del po- 
ble cristià es monopolisat, també aquí les esposalles 
de la Veritat ab les tendres intel-ligències troben 
1' entrebanch d' una llengua forastera. El Sr. Bisbe 
Morgades a. C. s. en 1899 reclamà contra aquèx 
abús y manà que en tota la Diòcesis s^ ensenyés el 
Catecisme en català de conformitat ab la tradició y 
la necessitat del poble. Ni poden escusarse els Col•le- 
gis perquè tingueu alguns nòys forasters. Si aqn eixos 
nòys tenen domicili a Catalunya, serà bò que aprèn- 
guen les oracions y '1 Catecisme en català, que neces- 



LVI INTRODUCCIÓ 

sàriament serà després la seva llèngaa. Si lii estàD 
solament per onrsar^ estudien la Doctrina de sa re- 
gió. Es còntraprodnyent que per atenció a nns quants 
forasters se faça anar malament a tots els de casa» 
Parlant en plata, lo que passa es qne els jiòys gene- 
ralment a 1' entrar al Col-lègi, sabien on zich de Ca- 
tecisme en català, després n' aprenen de mala gana 
nna mica en castellà, y acaben per no recordar V un 
ni 1' altre. ^Qne no yènen que la Doctrina s' en- 
senya literalment y perxò no 's pòt apèndre be de 
dnes manerest (1). 

FredÀoadó, L' Apòstol Sant Pan dona gràcies a 
Deu Nostre Senyor, escriyint als de Corint ( I, capí- 
tol xiv, V. 18), perquè, els diu, parlo la llengua do 
tots vosaltres. Avuy, al contrari, molts predicadors 
semblen donar gràcies a Deu perquè no parlen la 
llengua de sos oyents. Y es clar que això té ventat- 
ja per ells. Aixís entretenen I' auditori ab paraulesf 
si li parlessen en català, I' auditori sabent lo que li 
parlen, els demanaria conceptes, doctrina^ història,, 
rahons; sabria distingir si 'Is sentiments que mostren,, 
son del còr o artificials, si '1 predicador enrahona 
ab convicció o solament per entretenir. Sempre '1 
tenir una capa per amagar 1' ignorància y les po- 
ques ganes de instruirse y d' instruir, ha sigut la 
fal-lera de la vanitat. Els danys que aqueixa vanitat 
ha ocasionat a la iglèsia, son incalculables. La pre- 
dicació en llati per tants sigles a pobles que no '1 
coneixien y per predicadors que tampòch feyen sinó 
renegarlo bàrbarament en sa immensa majoria ^qui di- 
rà la rèmora que degué ser per V instrucció cristia- 
na y fins social dels pòblest No dèu donarsen la cul- 
pa a P Iglèsia catòlica, encara que sí podria donar- 
se a molts y molts de sos predicadors. En 813 y 847 

(1) El Conc. Tridentí, sess. 24 de Beform. o. 7, dia del Oat»^ 
citmt que 'U hithM el faran tradúhir fidelment en llengua vulgar^ 



INTRODUCCIÓ LVII 

els concilis de Tars y de Magdncia manen que '1 
Bisbe faça tradahir les homilies en vulgar, francès o 
tedèsch respectivament, perquè les pnga entendre U 
poble. Millor hauria estat que '1 Bisbe metèx les fes 
en vulgar, còm llegim que les hi feya Notger, bis- 
be de Liège en 972. Ai>esar de aqueixos bons exem- 
ples y llampèchs del sentit comú, segui y segui 
V abús, y perquí 's troba un bòn xich la rahó perquè 
es mantenien tant temps les heretgies, y perquè V ar- 
ma del Sant Rosari contenint un breu compendi de 
la fè a V alcanç de tothom, dissipà mès tenebres 
que moltes predicacions. César Oantú (T. v. c. 28) 
parlant d' aqueixes prèdiques en llatí, diu: «Podem 
creure que serien enteses de la gent ordinària còm 
ho son avuy aquelles que per V Itàlia milja se re- 
citen en llengua» (el tosca) «tan diversa dels dialec- 
tes» (les altres llengües d' Itàlia). Aixís ab una do- 
ble fiblada recrimina la vanitat y '1 servilisme dels 
temps antichs y dels moderns. Aqueixa predicació 
en llengua o en gèrga inintel•ligible es un medi per 
mantenir sempre xichs els pobles, y fdequí la pro- 
tecdó que dita pràctica (verdadera defraudació dels 
drets mès sagrats de V intel-ligència, del còr y de la 
religió), ha obtingut sempre dels Poders que consi- 
deren els pobles còm una vinya que sòls cal v.ere- 
mar y esprémer, y dequí '1 servilisme en tantes perso- 
nes y fins entitats, per altra part benemèrites, però 
sempre abocades a complaure a qui està mès alt. 

Sembla que Luter acoliintse a la llengua vulgar 
per ferse seva V Alemània y poder penetrar fins al 
fons de 1' ànima d' aquell poble, mentres molts al- 
tres encara rumbejaveh el llatí, degut a que era 
aquest la llengua de la Cort Imperial^ sembla, dich, 
que Luter podria servir d' escarment pels sacer- 
dots catòlichs. Els progressos posteriors de la Refor- 
ma en lo que tenen de real, son en sa major part 



LX INTRODUCCIÓ 

na, espontdnea y natural del nostre poble fins ah 80$ 
defectes y tot. 

Respecte al travall de naturalista no entenem que 
dèga practicarse còm V lia practicat el P. Nonell; co- 
piant exemples de pòchs o de molts escriptors. Això 
es travall de coleccionista. El naturalista va a ple- 
gar els exemples al canre dels llabis del poble, y hi 
té obligació tractantse d' nna Uèngna viva. Sobre 'la 
bons escriptors s' estudien les llèngnes mortes; però 
les vives cal estudiaries vivents còm son al brollar 
de ses fonts, bax pena de trobaries estantices y en- 
terbolides per 1' artifícialisme dels escriptors* 

Lo altre d' escusar els escriptors fotògrafs es co- 
sa inadmisible. No 's podrà confondre may V art 
ab la còpia material de la naturalesa. Per copiar 
basta nna màquina, per fer un travall artístich fa 
menester un enteniment. L' escriptor donchs que co- 
pia '1 dir del poble, y ab P escusa de ser verdader, 
copia també 'Is defectes, may mereixerà '1 nòm d' es- 
criptor. Demaneu a P home mès senzill un obgècte 
arreconat, y no 'us el presentarà sènç espolsarlo pri- 
mer. L' embelliment de les coses en P home es instint, 
fill de sa rahó. El metèx poble se disgusta si nota 
que se li presenta son parlar ab els metèixos defec- 
tes, que èU fàcilment conèx, però que no sap corre- 
gir. Una persona lleja, si podia 's cambiaria la cara, 
però, ja que no pòt, llença 1 mirall. Aixís el poble 
conèx que certes paraules y frases les diu a P ende- 
YÍ, y, puig no li es donat arreglaries, desprecia 'Is 
escrits en que dites frases o paraules apareixen ab 
el metèx descuyt. 

El realisme que duu a copiar els defectes, o tota 
altra cosa que contraria 1 bòn sentit estètich, es 
reprobat per tota persona de sà criteri. Els defectes 
solament poden copiarse per ridiculisarlos y esmenar- 
los, may per ensenyaries ni tan sòls presentaries en 



INTRODUCCIÓ LXI 

eèiio. Els mestres en cap temps han sigat realistes. 
Sabien qne la veritat era llum y ordre, no pas error 
y descayt. Cercaren la veritat, esplendent en les co- 
ses petites còm en les grans, però ni en la natura- 
lesa concediren iguals drets a T hermosnra qne a la 
Uetgèsa, ni en P bòme qne devia estudiar ses obres, 
confongueren may el sentiment pur y serè de la be- 
llesa ab la sensació narcòtica de la concupiscència. 

Ortog^rafla fonètica 

La febre de 1' unificació ha sacrificat les tradi- 
cions que son la vida dels pobles. Alguns visiona- 
ris han pensat en una llengua única, altres han 
pensat en matar totes les llengües nacionals mènos 
una que s^ ha dit oficial. S' ha cregut poder Uegis- 
lar sobre el pensament y la paraula en ses manifes- 
tacions íntimes en 1' època mès aparatosa de lliber- 
tat. Altres se contentarien ab simplificar 1' ortografia 
DO escrivint en la paraula altres lletres sinó les que 's 
pronuncien y no admetent *i>er cada sò mès que un 
signe. Aqueixos ortògrafs que en el francès, en el 
castellà y català han intentada la simplificació, no 
eren pas acadèmichs ni gent seriosa, cax>aç de sentir 
el pes y la vàlua de la tradició, aixi còm la major 
fEUsilitat qne 1' ortografia tradicional dona als estudis 
etimològichs y la claretat immensa que progècta so- 
bre les llengües escrites. £1 francès té merescuda 
ÜEuna de llengua clara. Donchs donèuli 1' ortografia 
fonètica y tindreu confosos el singular y '1 plural, 
V adgectiu masculí y '1 femení, els temps, les per- 
sones y 'Is mòdos del vèrp, y aquella llengua tan 
clara resultarà la mès confusa; y si ara, escrita se- 
gons tradició, no 's presenta mancada de certa 
magestat y plenitut; escrita fonèticament, la veureu 
tan esfullada y nuha que la tindreu per una llengua 
gastada y caduca« Llegiu, vg. el poema de Mistral, 



LXII INTRODUCCIÓ 

y al moment trobareu a mancar la llum que dona- 
rien al provençal les erres dels infínitiuB y les tes 
dels x>artioipis. No costava res d' escrínreles y posar la 
regla de que no 's llegeixen, y fins que no tolen la 
sinalèfa si 's volia» Certament el català parlat no es 
una llengua tan engandulida còm aqueixes y en lo 
metèx que calla, no ho calla en totes ses terres. 
Perxò V ortografia fonètica a Catalunya no fm& tant 
dany a la llengua, però sí que multiplicaria la con- 
fusió ortogràfica ja massa gran. No deuen oblidar 
els joves reformadors que la tradició , es el fruyt o 
producte total de les intel-ligències y dels cors que 
ens precehiren; y si un pensador pòt fàcilment en- 
ganyarse, éí total de pensadors sobre coses assequi- 
bles y ordinàries de la vida, còm es 1' (Hliografia, 
s' enganya rarament. 

Els partidaris de 1' ortografia fonètica fan veure 
la facilitat que ^n resultaria. Donchs, si s' hi fixen, 
notaran que a 1' home no li agraden les coses massa 
fàcils. Les desprecia, no li interessen, y mès d' una 
vegada les fa piljor que si fossen difícils. Llegint 
obres inglèses y franceses quina ortografia aparenta» 
ser ben difícil, no sorpendrèu ni de bòn tròç els 
èrros de caixa o de ploma que 's troben en obres 
castellanes, y es perquè aquells estan mès acostu- 
mats a travallar ab atenció, obligats per la metèixa 
dificultat de V ortografia. 

Necessitat de r estadi etimològ^loh 

No pòt fixarse degudament V ortografia sènç 
atendre a la tradició. Però la tradició se toca ab 
1' origen de la paraula, y cas d' havèrse desviada^ 
la tradúsió, cal tomaria a camí per medi del metèx 
origen. Així V estudi etimològich se fa, una necessi- 
tat. Una tradició constant sòl suplirlo, però no sem- 



INTBODÜCCIO LXIII 

pre, y per altra part aqueixa constància de la tradi- 
eid manca ben tsovint. 

L' estudi etimològich té una doble base, la boca 
y V enteniment. Però la boca es una base molla, 
podríem dir, líquida. Perzò en ella la paraula etèr^ 
nament se disòl y cristallisa, còm ho fan les sals 
dintre Us líquits. Cristallisa en qualsevol de les vo- 
cals y de les consonants y 's disòl contínuament per 
presentar una altra forma ensemps que deixa la pri- 
mera. Qui crèn que aqueixa crístallisació fa mol pò- 
sity anant al fons elements a 1' estat amòrf^ però es 
mès cert que no hi ba tal pòsit sinó una contínua 
transformació, en que les formes primitives (les veus 
onomatopèyques o sons naturals, V. pi. 354) presen- 
ten sempre noves aparicions. Així se comprèn còm 
aqueixa base orgànica de 1' estudi etimològich es 
molt fal-lible, puig mès d' una volta daes arrels en 
el flux y reflux contínuu presenten aparicions o pa- 
raules materialment idèntiques, vg. or, aygua, y or, 
montanya, o tomen a repetír aparicions antigues (1). 
Mès constant es la base intel•lectual del pensament. 
L' etimòlech si no troba continuat el metèx pensa- 
ment, encara que les paraules s' assemblen, no les 
emparento massa depressa, puig la matèria tota se 
adnu, y '1 pensament o la forma es qui especifica. 

Fundats en aqueixa regla de prudència filosòfica 
molts etimòlechs s^ escamnen, y no volen passar mès 
enllà del llatí en 1' investigació etimològica, y sem- 
bla que volen assegurar tots els passos de la x^araula 
per medi de documentació escrita. Aquèx estremat re- 
zèl se funda en quatre errors: l.«r Creure que les 
etimologies de nostres llengües s' han de trobar to- 
tes en el llatí, cosa evidentment falsa. Seria mès 
Begur trobaries en la llengua semítica. 2M Creure 

(1) Kòyttt ria, de nahar, rajar; nòya, nina, de nénola-, nòya, 
toBCà, ennig, de inodium. 



I.XIV ^ INTRODUCCIÓ 

que 'Is notaris catalans quins escrits arriben fins al 
eigle IX, donaven els verdaders noms llatins dels 
llòcha y obgèctes que citen; mentres molts d' aquells 
noms es evident que no eren sinó una falsa traduc- 
ció de la llengua vulgar, còm hèm fet notar en la 
plana xxx sobre Làpides belloà y Lordensis.^,^^ Creu- 
re que en 1' antiquitat alguna llengua pogué ser es- 
crita tota. 4.ft^ Nomenar bax llatí a tot aquell llatí 
que no 's troba en els escriptors dàssicha y que en 
bona part no es llatí alt ni bax, sinó vulgar llatini- 
saty que perxò no dèu considerarse de font llatina. 

Ja donchs, V etimòlech dèu cercar la paraula 
allà hont sia y seguiria generacions enllà mentres 
no se li fonga, es dir, fins arribar als primers y mèa 
senzills actes de V organisme vocal, les lletres, o al 
BÒ esterior que ensenyà V home a parlar (Y. pi. 354). 
Faç y fatxa me duuen a fa^íies; falsies a <paív(o, ma- 
nifestar; <pacvu> a n^& (fanàh), manifestar, boca; nsS) a 
na (feh), boca, y na a ?} (f), sò natural de la boca 
al respirar. Trobat així el sò senzill y primitiu, re- 
torno ab èll generacions ençà y 'm dona <p•']-fJ>.í, par- 
lar, f-ari, parlar, fu-ere, ser (respirar es ser o viure), 
yi-are, fin-erey fl-ere, fl-oa, f-at-eri, etc., ab totes ses va- 
riants hagudes y per haver. L' error està en cièure 
que V home començà parlant un llenguatge grosser 
y complicat còm el d' avuy. Al revés, tot fa pensar 
que 'Is primers exercicis de sa Uènguc foren senzi- 
llíssims y que un sò senzill primitiu s' anà modifi- 
cant produhint mils de paraules. 

L' arrel còm mès senzilla es, mès capacitat té 
per multiplicarse, puig 1' universalisació està en 
rahó directa de 1' immaterialitat o senzillesa. 



ETIMOLOGIA DE LA LLÈNGA CATALANA 



DEFINICIÓ T DIVI8I0 

EtimolOiria es V estudi del significat que les pa- 
rcmles duhen de sa arrel ofònt mès Ikmyana, En aqnèi- 
xa fònt primera no hi pouen ordinàriament els eti- 
mologistes, puig se 'Is pèrt allà d' allà Dea sap ahont. 
Per xò, indiqnen la font de la paraula dintre de la me- 
tèixa Uènga^ o arriven fins al llatí, al grech, al sans- 
krit, o alguna llènga semítica. 

Sigmfioat etimològich y usual Còm la paraula ro- 
dant de boca en boca, corrent de x>òble en poble, ha 
gastat j renovat sos elements fònichs, així s' ha des- 
viat a voltes mès o mènos del seu significat etimo- 
lògich, prenentne un altre que 's diu usual-.. Això sòl 
snccehir per traslació, còm pèu, de pes, significa una 
mesura; per estensió, còm bocí, de boca, s' estén a tot 
tròç; per restricció, còm genus, gènre, es restringèx a 
significar res, gens. 

L' Etimologia dèn pèndre la paraxda en son estat 
present, y descartantla de tots sos accidents, dèu pre- 
sentaria altra volta a la família de que 's despren- 
gué, fins a retiraria a ses germanes, o millor, iden- 
tíficarla y feria regonèixer per sos progenitors. 

Per xò/r Etimologia comprèn la Fonologia, ab ses 



3 bBViifiOlÒ T WVI8IO 

qaatre part», Fonèftioay Oitologia, Prosòdia, y Ortogra- 
fia, y la Morfologia, 

La Fonologia es V estadi dels elements aodstLchs 
de la paraula, sò es, de les lletres y accents. 

La Fonètica es V estadi del número y valor de 
dites lletres y accents. 

L^ Ortologia o Leotura es 1' estadi de la pronon- 
ciació de les lletres. 

La Prosòdia es V estadi de la pronanciació dels 
accents. 

L' Ortografia es V estadi de còm h* escriaen les 
lletres y 'Is accents. 

La Morfologia, o Analogia y Sintaxis, es V esta- 
' di de les formes qne pren la paraula còm a espressió 
del pensament. 

Donchs, V Etimologia deuria dividirse en Etimolo- 
gia fonològica y morfològica, comprenent la Fonolò- 
gica, la Fonètica, Ortologia, Prosòdia y Ortografia. 
Aquí, no obstant, dividitn 1' Etimologia en Generalf 
que comprèn la Fonètica y 'Is elements de la parau- 
la aislada; y Partieular, que comprèn la Morfologia 
y Sintaxis, o que estudia la paraula còm a part de 
1' oració. 

L' Ortologia, Pro^dia y Ortografia venen al fi. 



k 



PRIMERA PART 



CAPÍTOL PEIMBE 
Etimologia general Uati-catalana 



i 1. — Preliminar sobre la formació del Abecé 

Les lletres del Abeeé son signes convencionals del 
poble català per espressar el sò natural de sa vèn. Ara 
be, aquesta vèn es eíècte de V ayre respirat qne sor- 
tint (1) dels palmons, ve à la booa. Aqnèz ayre en la 
boca de V home fa vibrar dos ordes de campanes. El 
primer orde de catnpanes el fa la llènga, el seg^Sn el 
fan els llabis. 

La Uènga per nna sèrie de campanes cada yòlta de 
mènoB obertura que fa ab el paladar y mandíbula sn- 
períor, prodnbèx la a, è, é, i, escalonades de mènos a 
mès en orde de tonicitat o altura. Els llabis entre sí 
£an pel metèx orde les campanes corresponents a la a, 
òj 6j u. La'a es producte simultani de les dues majors 
campanes llengual y llabial. La u francesa es també 
frnyt de les dues penúltimes campanes llengual y lla- 
bial. 

(1) L' ayre iaspirat o d' entrada pòt també prodahir lea lletres, 
lo qne pròbaqne les oòrdee vooals no son sinó distribnidores de] 
ajTe, no prodaotores de la vèu, y sí separades de la boca donen nn 
•òt dit glòtiob, es perqne elles metèixes formen tina campana. 



4 FORMACIÓ DEL ABEOÚ 

LlengualBv è é\ i y 

^a \« francesa. 

Llabials ^^ ò 6y^^ u 

Quant les dites campanes han donat la I y la u, que 
son el pas na^niral de les vocals a les consonants, dihent- 
se per això aemivooaiU o semiconsotumts, comencen ú for- 
marse les consonants del -mòdo següent; La campana 
Uengual immediata a la de la i dona les consonants, 
aspirades h, j (castellana), Xj r, s, e, ç. La campana 
immediata tencantse suaument pel contacte de la Jxue 
de la Uènga contra 1' entrada de la boca, pel contacte 
de ía Uènga en sa mitat cmterior contra '1 paladar, o 
en sa punta opntra V estrem anterior del paladar, o 
per fi contra les dents, dona al obrirse les consonants 
suaus g, j (catalana), 11, ny, I, d* La metèixa campana 
tencantse mès fort a n' els metèixos punts, dona al 
obrirse de còlp les consonants fortes c, (k), x (detràs 
de t=^ch castellà) n, t. 

Així metèx la campana llabial immediata y la se- 
güent de la u donen successivament y ab igual meca- 
nisme en els Uabis 1' asfnrada/, la suau h y la forta j). 





Aspirades 




Suaus 




Fortes 


Gat. t 


íi,;(cMt.) 


9 


(inte a,o, 


u) 


c, q, X, oh (cat) 


Pay. t 


X (xex est.) 


g,h w, 


ny 




(t)x, eh (eaii) 


UMg. t 


8 (entre Towdi) 


i 








n 


Deit t 


ç, 88, 9 inic. y 
degpréi de eoas. 


d 








t 


m, u 


L^ 


h 


m 






P' 



Les campanes immediates a la i y a la « per fer les 
consonants, respecte a sa obertura, i)òden considerarse 
còm una porta èntre-obèrta per fer les aspirades; còm 
una porta ajustada en temps eixut per fer les suaus; y 
còm una porta ajustada en temps humit, que cal obrir 



FORMACIÓ DEL ABECÉ 5 

ab empenta^ per fer les fòrteS; qne per això 'b diuen 
també erupiivea. Notes còm cap x>art de boca queda 
ociosa. Fins les dents per fóra ajuden als llabis a fer les 
aspirades/, v. Cada grau pòt presentar subgraus, còm 
86 yèu en la/y 17^ & y m^ etc. Cada x>òble presenta uns 
graus 6 subgraus j 'n deixa uns altres^ còm també cada 
poble preferèx les vocals y les consonants aspirades y 
BoauS; ó preferèx al reyés moltes consonants y aquestes 
fòrtes, segons es son caràcter moral y físich d' indolèn- 
cia de trayall (1). ' 

Pòtdirse que les consonants no son mès que cinch, 
ona gutural^ una paladial, una llengual, una dental^ y 
ona llabial; però ab diferents graus. 

No hi ha nassals. £1 nas es incapaç de tota arti- 
culació. 

Esperem que aquesta formació y divisió de vocals y 
consonants resulto mès verdadera, clara y completa que 
les fins ara trobades. Advertint que no hi ha solució de 
continuitat entre les diferents vocals, ni entre les di- 
ferents consonants, ni entre les vocals y consonants. 
Sòls que cap "pòble utilisa totes les notes, que utilisen 
tots plegats. Donchs, matar una llènga es suprimir una 
veuen el gran còr de 1' humanitat cantora. 

Mostra la continuitat entre les lletres la facilitat ab 
que passa una metèixa pels diferents graus de 1' escala 
fÒnica prescindint de la vella divisió de vocals y conso- 
nants, fins a podèrse dir qu' una lletra es fonamental- 
ment igual a qualsevol altra. Exemples: ]\l (y^yin), 
otvtx: (oinos), ninum, virmm, vi. Luègo a=o= vf=v. — 
Ol^ç (oicos), uicus, VÍCU8, vich, que 's troba en vila de 
t^, per viciUa. Luègo o==u==v. — Bíoç (Mos, vida), utr, 
v^ (principi de vida), tir-m-us, (força, acte de vida), 
fera 6 64jp, (altra manifestació de vida ó força), Osp-^x-óc 

(1) Vide nostra Gramàtica de la lengua gritga, ahont dihèm 
•Igòm^curiíls sobre això en 1' Etimologia, pàg. 174 y següents. 



b FONT DB LA LLBNGA CATALANA 

{zermós, calor ^ manifestació de vida ó força), thermome- 
tron, termomètrej oul•oTf ohoZeur. Luègo h=u—4)—f=a 
QSí^t.'^thr==t=^c=^eh. — ViiMiola, de vinciOy lligam, ganv- 
^la (del esclop). Luègo v=^. — - OiSa, (ot^^, xiideo, v»-' 
deOf goyta/r. Luègo o=í*==t;=^. — Zeóç, Atóç, Gtovtf, 
Jot;«, Júpiter. Luègo er— d —g =j. — t?^ D.^ (x^nea?^, àra- 
be ziüLT, siilach iLimxas ^^^z (liéíiosjf noi, tedèaoli 
son. Luègo í»=/i==«, y «»=4=». — pb («i»^, tedèsoh 
tso», òSóvToc (oàónioajf àenUa, dent. Luègo 9==í9==d. 

Quant s' haja llegit aquest traotadèt y en especial 
la formació de les paladials catalanes, es veurà nostre 
assèrt sença cap mena de dupte. 

Si a vegades les paraules que signifiquen un metèx 
obgècte en les diferents llengües, no tenen comunes les 
lletres, es perquè els pobles davant del metèx obgèc- 
te se senten diversament impressionats per èll. L' es- 
sència metafísica sòl quedarse oculta, y V home ano- 
mena al ser per ses qualitats, que son diverses. Mira '1 
llamp el greèb, y 's fixa en sa ràpides y 1' anomena 
àaxpaTc^ (ostitcupé), el tedèscb es fixa en el zich-zach de 
sa marxa y P anomena UitSf el llatí en sa llum, fiúr 
men, defulgeOf el català també eu sa llum, Uamp, de 
Xàfjiiieiy (Jdmpem), òrtZZar, el castellà sembla fixarse 
fredament en la ralla que 1 llamp descriu, rayo, de ret- 
dius; be que raàMM^ de ra y dJMSj cf . dÀu^ die8, dives, 
significa també llum. 



i 2. — Font de la llènga oatalana 

La font del Català es la llènga llatina, però '1 Cata- 
là no vòl del llatí sinó la sílaba accentuada. De mòdo 
que la sílaba accentuada es 1' essència de la paraula ca- 
talana. Fóra d' aquesta sílaba, tot lo restant de la pa- 



FONT DS LA LLBNOA OATALAKA 7 

nuüa tendes a pèrdres. Aqueixa tendència •' anomena 
X% d' esourçmíhent 

Ara be, la BÍlaba accentuada en llatí es V última, la 
penúltima, o la 3.* — Es l' última en els monoaflaps, els 
qu de consegüent se conserven monosílaps en català: 
sal, fèl, pau, creu, art, de sal, fel, pax, crux, ars, — Es 
la penúltima en tots els dis^aps, y també nels polkí- 
laps, si es llarga: els bisílaps perden V última atònica 
y queden monosílaps: truncua, tronch, scmctus, sant, ge- 
Itt, gèl. Els polisílaps perden també V última y alguna 
anterior al accent: aibilare, xiular, ncmcélhka, vixell o 
veixell, legúmmj llegum. — Es la 3.* sempre que la pe- 
núltima es breu. Llavors se perden les dues últimes y al- 
guna anterior al accent: iniràculum, mirall, perwuhim, 
perill, /(ílium, full, sóUdum, sòu, rótulus^ rull, radim, 
raig. 

LUy de dütinoió. La llèy d' escurçament dèu de res- 
pectar sempre els elements de la paraula que li do- 
nen un significat especial distingintla d' altres. Aixís 
respecta la a distintiva del femení, la a del plural, 
la «, w, ít y w de les persones ames, ama-m, ama-u, 
ame-n, y en general respecta les lletres verament radi- 
cals, encara que nel llatí no fossen de la sílaba accen- 
tuada. 

Llèy í2' eufonia. Sempre que per 1' escurçament, o 
altre motiu, queda un grupo de consonants impro- 
nunciable, se 'Is dona una eufònica, que es la e o 
altra vocal: témplum, templ, temple, viàticu^, viatg, 
viatge. 

Advbbtèncibs: 1.** Els noms en a no perden may 
aquesta terminació (sien de la primera o tercera decli- 
nació plurals de la segona): tdbula, taula, musca, mos- 
ca, aroma, aroma, diad&ma, diadèma, Ugna, orum, lle- 
nya, foUa, orum, fulla, arma, orum, arma. — 2.* Els 
nòma de la 3.^ es millor suposéJa prèsoa del Grenitiu del 



8 PA8 DS VOCALS LLATINX8 AL CATAUC 

Singular: vaU-is^ vall, Ufr^^, tigre, çigant-ds, gegant, 
jwventut•48, joventut, na/iMS, n&ú, twrr-ky torre, ser- 
pent-is, serpent, mortiSf mort, pastor-is, pastor, sort-is, 
sort. 

Els imparisflaps ab increment brèn es prenen tam- 
bé del G^nitin, perdent les dues últimes, segons regla 
general: Ugan/l•-irnSf lligam, oorp-orisj oorps^^oòs, tem- 
poris, temps, imag-wm, imatge, plantag-ima, plantatge, 
hom-inisj home. 

Nel estadi qne anem a fer, es veorà que '1 cata- 
là ha ponat molts mots y altres elements de sa llèn- 
ga del grech, y se li trobarà un tirat de fesomia ben 
marcat de totes les altres llengües nòvo-llatines, es- 
pecialment del piamontès, del provençal, del milanès, 
del bolonyès, del tosca, del castellà, etc. £s que 
aqueixes llengües, a son temps cada una, nasquereti, 
com hermosa fillada, de la llatina. Son germanes de 
diferent edat, no pas filles elles metèixes una d' altra. 
Sa fesomia ademès retrau sovint el grech y tedèsch, 
com la neboda retira a vegades a son uncle o tia. 
Fins de la casa payral semítica té hermosos recòrts, 
y '1 metèx Sèm regoneixeria fàcilment la mena 
(PP, min) de sa no (í<?, lo) dvoL• 0),^y maldat) re- 
gdlia ÍPÍI, ragal, seguir). 



i 3. — Pas de les vooals y dlptoniros llatiiui 
al oatalà 

Les vocals tòniques * y w, breus o llargues per po- 
sició, s' han obert en e, o: piper, pebre, crista, cresta, 
fú/rwuSf forn, úhnua, olm, mundus, mon. També la o y 
la e s' han fet a voltes u, i: foUum, full, cvpotheoa, boti- 
ga. — La y s' ha fet ú hymmus, himne, physumSj físioh. 

Les vocals Itonss davant de l' accent se conserven. 



TàJB DK consonants LLATINSS al CATALiC 9 

se oambien, o 's perden: Oor&na, corona, (vpieulay abè- 
Ua'o bella, vereounéUa, vergonya^ y detràs de 1' accent, 
se perden: ócnlxis, ull, soribBre, escriure, amdr^y amar. 
Els diptongos se contrauen: au en o, y oe y oe en e: 
thesa/u/rw, tresor, aucUre, ohir, paticus, pòcb^ €BfUgmaf 
enigma, laieus, llech, fcmum, fmch, coma, cèna. 



$ 4.— Pas de les oonsonants llatines al oatalà 

Begla general 

Les consonants llatines s' ban conservat general- 
ment en català. Les excepcions s' ban fet seguint les 
llèys següents: 

Llèys fonològiques: 1.^ De dues consonants fonètica- 
ment iguals se n' ba perdut una: abhas, abat, reddituè, 
rèdit, summuSj som. Si sonen diferents, se conserven 
abdues: suggestió^ suggestió, acoesus, accés. La dobla I 
qaeda: il-lustre, col•legi, o passa a 11: oUa, olla, ille, èll. 
La dobla rr ^ 88 queden també, currere, córrer, currus, 
carro, las8a, llassa, pa88io, passió. 

2.^ Fàcilment se cambia una consonant en altra del 
metèx orgue o classe, o del immediat: formicaj formi- 
ga, vMdMj vèrt, oapere, cabre, simplex, ximple, UbarCf 
llepar. 

3.* Les llabials, guturals y dentals al perdre per es- 
curçament sa vocal, s' ban convertit en les semiconso- 
nants uo y (i): cupr-um, còwre, tdb-u-la, tat^la, dv-iSj a«, 
nov-vs, nòw, trdh(e)re, trahr-trawre o trat/re, jug-um, jòi*, 
nuc-isj nòUf placére, placr,-plat*re o plai/re, coquere, 
coure; cddere, cadr,-catère, pút-eus, pon, amat-is, amait, 
»pd1riwnf espatf, o espa^^, pedri8f pèn, sed-is, sèu, twda, 
tèjfa, remeàriíÈmf remèy, reikuiy rè^a, vagina, va^a, 



10 PAS DB CONSONAin» LLATimcS AL CATALÀ 

4.* Si les dites guturals j dentals no- 's oonTeitèl- 
xen enuoy, se donen a conèixer per nna aspiíaeió o 
asperesa que 's representa per h, j que '1 poble obe- 
dient al impuls de son geni fonòleeh, sòl pronunciar 
per^: rnusem-ua, raMm, rationis, Tkhó, rel•lna^ reMna, 
sudare, su^ar^ c<mda, co^-cui^a. Es freqüent ohir al 
poble dihent ragóf sugar, euga, ' 

6.* ïj&h, cj g tendeixen a doblarse. Per xò llegim 
pòb-bUf nòh-hle, enpòble, nòhh, especta^g-gle, (trUg-gle, en 
espeetctclef article, j mig-g, trepig-g en mig, trepig, y ja 
escrivim imat-ge, met-ge, per image, mege. 

6.* 01, le, li, han donat Ih speeuHm, specl,-espill, 
ovecula, ovecl,-ovèlla, j)a26a, palla, muUer, muller, ^- 
Uu8, fill. —dljtl han donat tU: mócMits, motlle, amyg- 
dala, amigdl,=amètlla, ròtula, rotla,=rutlla. 

7.* Les fortes c, q, jp, t s' han suavisat en g, h, d: 
formica, formiga, antiqua, antiga, lepus, lle&ra, mutare, 
mucíar. 

8.* Fàcilment se sustituèixen la t, la e (k) y lajp; 
reixaeh, per reixat, rieh, per rit, de riderè, eserieh, per 
escrip, de soribere. 

9.^ En les llengües grega y llatina. totes les gu- 
turals, dentals y llabials passaven al grau de la 
consonant següent, de mòdo que davant de t les gu- 
turals passaven a x o c y les llabials a tc o ^: Xé^-o» y 
Ugo davant de xéov y tum deyen Xex-réov, lec-tum; 
Y>'ó(p-ü) y serib'O, YÀoTC-téov y scrip-tum. Ab aqueixa llèy, 
lògica y escrupulosament observada, trameteren a ses 
filles son patrimoni. Per xò '1 català davant àe ty s 
deurà escriure c, p, y s, però may g, ni d, z, ni h, v, 
f, m: acte, no agte; capsa, no cabsa, dupte, sapte, dis- 
sapte. Ens admira que no hagen sentit aqueixa llèy 
els senyors P. Nonell y Fabra. Si '1 metèx llatí 
hagués perdut la i de dubitum j subitum (de du-eo, 
sub-eo^ que de dubitwn y subitwn donen els freqüen- 



PAS DS CONSONAMT8 LLATUOM AL CATAUÍ 11 

tatiua duòifaref subitare), hauria resultat duptum, 
iwptum, (ef. scriptum, de soribitwnjf j en català per 
necessitat dupte, sopte. 

Les llengaals I, n, r, eren líquides j per sa po- 
ca consistència admeteren davant de sí les conso- 
nants en qualsevol grau: gla, clar, pla, bla, flor, 
Agna, tèonioh, braç, preu, frèu, tra/u, drap, gròch, 
crema. 

La m còni a líquida grega prengué també les 
consonants en tot grau: dogma, técmar {&), ritme, dmós 
(esclau). No obstant, còm a llabial suau, preferia les 
suaus, resultant gm, dm, mm: segment, Oadmo, im- 
mortal. 

lO.» Fent referència a la 8.* precedent, fem notar 
que la gutural, dental y Uabial suaus g, d, b, (algu- 
na vegada la t;) al quedar finals per escurçament, 
sonen fortes k, t, p. Ningú ho negarà. Per això 's 
degueren escriure fortes, y tals s' escrigueren. Puig 
no sonaven ja g, d, b, no caHa per res atendre a 
r etimologia, y s' escrigué didleoh, de dialogus, pèrt, 
de perdere, còrp, de oorvus. Però alguns escriptors, 
seguint 1' ortografia francesa, piamontèsa y provençal, 
la donaren per escriure g, b, d finals, quant el 
mot en la derivació pren dita d, g, b. Per xò de- 
gueren escriure llob, amad, dormid, amarg, que fan 
Uoba, amcída, dormida, amarga. Lo que per la ven- 
tatja d' indicar la derivació, tenia 'Is inconvenients: 
l.«r de fugir de 1' etimologia: lupus, amatus, dormi- 
tiis, amarieus; 2.^^ de fugir de 1' us anterior^ 3.»^ de no 
coireíqK)ndre al valor fonètich de la g, b, d, que era 
de eh, p, t; 4.art de complicar 1' ortografia de dites 
g, b, d; 6.°^ de ser una regla equívoca, perquè si 
dUüeeh, vg. & dkUogar, també fa dialèctich; si vert 
francès, fà verte, també fa reverdir, si pòd fa poder, 
també fa^ potent, si eab fa cabre, també fa càpiga, ca- 



12 PAS DB COirSONANTS LLATINES AL CATALX 

pciç. Per TÒf 68 error pèndre per norma la derivació, 
qaant no es constant. 

Donchs s' escriurà sempre c/t, p, t^ sia qnalseynl- 
ga r etimologia y prescindint dels derivats. 

El P. Nonell establèx aqueixa regla fonètica en 
la pàg. 6 de sa gramàtica, dihent: «No poden ocupar 
el fi de paraula». ••• els tres sons suaus h, d, g, per lo 
qual los mndam en sos respectius forts j>, í, c» (eh). 
Però en venint a V ortografia, no se n^ ha recordat. 
Es de doldre. 

Begles particulars 

B. mb ha perdut la h: columba, coloma, himbuè, 
llom, pltmbumy plom. 

C. ot ha donat yt: fruetus, fruyt, cootus, cuyt, lu- 
ctare, Uuytar, deleetarey deleytar. Moltes vegades s' ha 
contret el diptongo: contractuSj contrayt,-contret, inM- 
rectum, indireyt,-indrèt, perfectus, perfeyt,-perfet, le- 
ctum, leyt,-lit,-llit, noct48, noyt,-nit. Cf. contralt, nuit, 
del francès. 

Ch. Ha donat e o x: eJMritas, caritat, ch/iru9^iia, 
cirugia, archivua, arxiu. 

D. S' ha enfortit al quedar final: laridus, Uart, 
cardus, cart, floridus, florit. Quedant final detràs de n 
s' ha perdut: funda, fona, Gerunda, Girona, Tunda, Tfh- 
na. fprofundus, pregon. S' exceptuen unde, ont, subm- 

de, sovint, qwjmdoj quant y 'is gerundis: amumdoy 

amant, tímen^, tement, dormiendo, dormint. 

Gr. Quedant final per escurçament, s' enfortèx en 
ch: largus, llarch, sanguis, sanch, naufragus, nàufrecb. 
Ge, gi medials se i)èrden per escurçament: magis, mès, 
viginti, vint, frigidus, frèt, quadragésima, quaresma. — 
gnjng han donat ny: agnelhis^ anyell, pignora, pe- 
nyora, signum, seny, plcmgere, plànyer, cingere, cenyir, 
tingere, tenyir. 



ARBBL Y AFIX 18 

L. Inicial ha donat U: lomUy Uòeh, Kurnii, Ui, kh 
qpew», llaç, lingíM^ llènga. — A vegades ha donat r: U- 
liurn^ lliri, lusoiniaUMf roBsinyòl. b' ha perdut: gla- 
diuSf glavi y gavinet, claudus, coix. 

LI. Ha donat 11: ille, èll, ó Id: eeUa, celda. 

M. mn ha donat n: somnus, BÒn, scamnwm, es- 
cón, y ny en damnum, dany, intramma, intram(i)naf 
entranya. 

N. S' ha perdnt a yegades davant de s: tonsw, tos, 
insula, iaia, 8;pon8U8, espòs. També s' ha perdut quasi 
sempre que per escurçament queda final: scmus, san,*sa, 
dowu/tn, don,-dó, wnus,, un o ú, rotundubS, rodon,-rodó. 

Q. S' ha fet c en qvmque, quinquaginta, cinch, 
cinqnanta. 

R. S' ha fet ü: earcerarius, carceller. 

Sr A vegades dona x: sexaginta, xixanta, sihiUwe, 
xiular. 

T. S' ha perduda en pare, mare, frare, de patevj 
fnater,frater. — pt pért lap; scriptum, escrit, rupta, ru- 
ta. 

V. Passa a u: ncw-ia, nau; y a c o g: vol/va, col- 
ga, vuhjüf de volvere, girar, vuyga. 



i 5.*- Arrel y aílz 

L' home conèx sempre les coses acompanyades de 
eircunstàncies o accidents. Per xò la paraula, espressió 
del i^nsament, es sempre, de fet o de dret composta. 
En ella 1' element fonamental, o significatiu del ser o 
de 1' acció, es diu arrel, y 1' element o elements signi- 
ficatiuB de les circunstÀncies (qui, quina cosa, acció, 
passió, número, persona, mòdo, etc.), es diuen ajixos o 
anyadits. 



14 PBBFIXOfl IXATINd AL CATALiC 

L^ aflx si Ta davftnt de 1' arrel, es diu prefix^ ai va 
dins el mot, inflx^ y si va detrés, sv^fix. 
. L' ri^fixTio significa res, sòls servèz per V enfonia^ 
dihentse per xò Uètra ece/ditloa, de pau, epentèUca, aglél•- 
iinadora, d^ unió. Solen ser la i, e, o y la ò, d j n en 
català. 

Mnmple. Es-far-i-n^m consta d' es prefix nega- 
tiu, /or, arrel, de «p'^ipoc, mei^ar, % infix, n snfix, de 
gefimSj productor, é, snfix de temps, y m snfix de per- 
sona. 



$ 6.— Pas dels prefixos llatiiui al oatalà 

Els prefixos son fiòms, adverbis y pr^osioions. Els 
prefixos noms ban quedat còm en llatí: un-i^émtus, 
un-i-gènit, juris-prudentia, juris-pVudència. 

Prefixos adverbis 

Els prefixos contra o contra, extra, intro, retro, hiSy 
trisj bene, mah y satis ban passat còm en llatí: eontrar- 
dieere, contradir, extraoriinarius, estraordinari, wUrodU" 
cere, introduhir, satísfaeere, satisfer. — Oontro, retro, bis 
y tris son clàssicbs y '1 poble no 'Is usa. JBhetra se sòl 
escriure estra. Bene y maïe s' escriuen generalment se- 
parats y escurçats: benefaotum, ben fet, malefaetum 
mal fet. 

Prefixos preposicions 

Els prefixos aò, ad, a/nte, amM, dnmm, emm, de, ex, 
in, vnter, ob, per, post, prw, prcster, pro, sme, svh, svh- 
ter, súper, syn, trans, amb, dis y re ban passat al ca- 
talà en les paraules que Us duyen en llatí,* però de- 
gudament transformats. Oiroum, prwtei', y avib son 
clàssicbs. 



svracoi xi^Tiirfi al oatauC íÜ 



$ 7. — Pas dels sufixos Uatlns a oatalans 



Sufixos dk res (ris, bi, r, lis, li, lb, l), la cosa 

aris, alis=ar, al, significa la qualitat 4e V arrel: 
fcMmU-a-ris, familiar, cosa de la famjlia, natur-a-lis, 
natural, cosa de la naturalesa. 

ariiis=4uri, ajrre, er, significa V obrer: not-arius, 
notari, aio-ariuSf segayre, ferr-arius, ferrayr=ferrer. 

aria=era, significa fàbrica, dipòsit o Uòch de cria: 
fàrin-a/ria, farinera, omer-aria, cendrera, piper-aria, pe- 
brera, cunicul-aria, conillera. 

ariiim==ar o er, significa magatzem, Uòcb de 
guardar les coses, o Uòcb plantat o de cria: pin-arium, 
pinar, olioin-ariumf alzinar, gran-arium, graner, virid- 
ariunif verger, pL•nt-arium, planter, columb-arium, co- 
lomer. 

elis, ilis=el, il, significa cosa de V arrel: fid-elis, 
fidel, cosa de la fè, tcvar-iUa, cosa de toros. 

or pa8ain,=or, significa agent del significat del 
supí: cant'OTf cantor, o agent del cant, lector, lector, 
o agent del llegit. 

or actiu,==^or, significa cosa o acte del infinitiu: 
am-oTy dol•or, acte d' amar, de dòldres. 

or qualitatíu^==or, significa 1' activitat en abstracte; 
vir-or, verd-or, aap-or, sabor, cal-or, calor. 

orins, osiis=or, os, significa cosa de 1' arrel: can- 
oru8, canor, form-osua, hermós. 

orias, oriiim,^^ori, significa cosa de 1' arrel: pos- 
$e980-r%u8j possessòri, adiut-orium, adjutòri. 



16 Sufixos uLAjnm al^^oatauC 

Sufixos de gen, db gigno, psoduhib '. 

Oen ab valor, ja aotiu, ja passin, signifioa fOiadó, 
dependènoia, procedència, causalitat. 

^ena==||^ena: indi-genay indígena, fill de V índia. 

Srnus=gne: ben-ignusy benigne, que fa be, di-gnus 
(div, diu, dies), digne, que fa llum, glòria, honor. 

cin==5rm==cin: vaU-Ginmmy efecte del profeta, pa- 
tro-omium, patro-cini, que fa paternitat. 

anus=À: Eomanu8=Bomagnu8f romà, cosa o fill 
de Boma. 

enus=è: aUenu8=aUegnu8, agè, oòsa d' altre (1). 

inus=i: Paulmu8^=Paulignu8f Paulí, fill de Pau, 
pulUnuSy cosa del pollí. 

onus==ó: d-o-num, dognum, dó, efecte de dare. 

anus=à: opportunuSf opportugnus, oportii, portat 
per la necessitat o conveniència. 

aga=atge: im-ago, imatge, semblança feta, plan- 
t-agOf plantatge. 

aoas=uoh: cad-ucusj cadncb, feixucb, poruch, Ua- 
druch, que fa omiref fex, por, latere, o escondir. 

aoa=uga: cer-uca, eruga, que robèlla com V eram, 
cd8, lact'uca, lletuga, que fa llet. 

Sufixos dk fero y gero 

Fero y gero ab el significat de portar, fan el següents 
sufixos llatí-catalans. 

fer=fer: Luc-i-fer, Llucifer, que porta llum. 

ber==bre: octo-her, octubre, que porta vuyt. 

per=bre: pcmper, pobre, que porta pòcb, (pa/ii = 
pcmoy pòch); pipet^ pebre, que porta pic ó color, de 
pictum; liber^ llibre, que porta li, de lino, untar. 

(1) Bla distribntíuB Hnguli, (aingni>, Mn» (bigni) eto., son 
d'aqnètt* fonnaoid. 






BVVIXOB LLATINS AL CATALÀ 17 

bre:=bre: eéUbrey cèlebre, que porta altars, de 
ceüo. 

brliiitt==brl: htdri-hriwn, ladihri, joguina. 

bili8=ble: ama-UUs, amable, que porta o oanta 
amor, no-bíUs, noble, de nosca, 

baliUM=ble: sta-huiwn, estable, que dona eetada. 

bella=bella: fi-beUay sibella, que lliga, figit. 

me]i = iii: no-men, crl•inenf nò-m, cri-m, que duu 
ooneixement, Judici. 

méntiuii^^meiit: te8tarmentum^ testament, que por- 
ta ó dona testimoni, dolçament, que porta dolçura. 

monla => monia: parsimònia, i>araimònia, que por- 
ta estalvi. 

monliim=moni: matri-m<ni4wn, matrimoni^ que €» 
mare, o pòria maternitat. 

oeT=or e: pul•cer, (pulcherj, pulcre, que porta j)o- 
{(io), llustre. 

oiiliim=ll: mira-oulum, mirall, que fa mirar, irpao-ti- 
lum, espill. 

llis=il: ut4U8, útil, que dona us, nub-iUs, núbil, 
que té aptitut per casarse. 

omm o triim=ore o tre: significa P instrument: 
fúlcrum, fulcre, que porta sosteniment, sceptrum, cep- 
tre, que porta inspecció. 



Sufixos db ag^o, f£b, mòükb 

De igo (en réd-igo j demés compostos) resulten: 

Ig: =ig, eg: mit-igare, mitigar, fer mans, nav-igare, 
navegar, moure la nau. 

Í€=io = e9: €ommun•4earef comunicar, íer comú; 
man-ioa/rey manegar, posar màn-ech. 

aon a^— a o h; éUmnHul•aeua, demoniach. 
Graxma. ~ (ïramólica Caiakma, % 



18 0UFIXO8 LLATINS AL CATALÍ 

Sufixos db do, dab 

dus=t=d: splend-^-duSf aplénd-i-^, qae dona es- 
plendor. 

la»=l: nubihM, núbol. 

lens=leiit: jpesiUens, pestilent, que dua la peste. 

tat = tat: hom-tat-ia, bondat, que dona ía qualitat 
de bò, aancti'tat-iSf santedat, veri-tat-is, yeritat. 

tat=tiit: virtut-is, virtut, que dona la vis^ força. 

ado=ut: conauepadoj consuetut, memsuetudoy mau; 
suetut. 

etiim=et, eda: Uòch plantat: vinetum, vinyèt, Ulie- 
tum, lillèt, oastcmetumy castanyèda, roboretum, roureda, 
pinetum, pineda, arhoretum, arbreda. 

Sufixos diminutius db anoia, onça 

unoalU8=unole: a/v-tmoulusy uncle, earb-unoultu, 
carbuncle. 

oulus=cle: arU-culttSf article. 
la==4a: l•esiioL•f bestiola, castaneoL•, castanyola. 
ella=ella: dat-ella, cisteïÍA, f enes t-ella^ finestrella. 
ell\iu=eU: por o-ell•ia, porcell, agn-ellus, anyell. 
ilIaB=ill, ell: pupülus, pubill, aigillum, segell. 

Sufixos varis 

oida de ccedo, matar: fratri-ciday fratricida. 

floium, de facio, fer: benefiomm, benefici. 

floas, de/ooto, fer: mak-ficus, malèfícli. 

volas, de volo, voler: umbrivohiSj umbrívol, mengí- 
vol, altívol, benèvol, placèvol. 

La formació mès indicada d' aqueixos nòjns, es 
de volus. Els formats de nòm o de participi difícil- 
ment se podrà dir que 's formen de verbals en büis; 
altres podran admetre aquesta formació, còm placè- 
vol, de placibiUa. £n tosca U verbal en biUa ha fet 
efeotivainent woUf còm honoraòilMf onarwok^ 



ETIMQLOOXA GEMJfiKAL CATALANA 19 

CAPÍTOL 8EGÓN 
Etimologia general catalana 



Formen aquesta etimologia les vocals, els dipton- 
gos, les consonants, els prefixos, infixos y sufixos, que 
son producte del geni de la Uènga catalana. 

M. -^ Vocals y 4iptongos catalans 

Vocals. £1 català en tots temps ha fet obscures 
(e=(B j a=u) la 6 y atòniques. Còm el francès e ita- 
lià, té les metèixes y o tòniques obertes (è, ò) o ten- 
cades (éy ó). 

Diptongos. Contrets en vocals senzilles els dip- 
tongos del llatí (V. p. 9), el català fent semivocals u e 
í de consonants (llàbials, guturals y dentals, V. p. 9) 
que perdien sa vocal, formà a manera dels grechs ab 
les vocals aspres a, e, o y les semivocals, y ab aquestes 
entre sí, vuyt diptongos: 
a 4- u = au, gr. 



e 4- u = eu, gr. eo 
-f u = ou, gr. 00 
i -f. n =*iu, gr. to 



a -f 1 == ai = ay, gr. at 
e i i = ei = ey, gr. et 
o -}- i = oi = oy, gr. ot 
u 4 i = ui == uy, gr. ot 
Resulta que Us diptongos catalans son fills de 1' eti- 
mologia y de la llèy d' escurçament, a diferència dels 
castellans, que molts son capritxoses com els eufònichs 
te, ue (tierraj huevo, per terra, ovo), y altres son deguts 
8 mala pronunciació de les vocals llatines. Verament, 
y. gr. el castellà diu pronuneiacién ab quatre sílabes y 
el català al igual del llatí, n' hi posa sis: pronun-ci-ya- 
ci•yóyWtdiprO'nuntia'ti'O. 



20 c TKBNCADA 

Per contar els diptongos, cal escoltar al poble, y no 
als sabia educats a la castellan^, ni als versistes que 
començaren a versejar en castellà (1). 



$ 2. — Consonants catalanes 

Les consonants qne podem anom^iar oatalfuieS; 
son Çf hy eh final; g, U^ wy^ x (xeix) y e. 

Ç. Sempre queies lletres llatines e,éh,qy tf segoi- 
des ordinàriament de e o i, quedant en català davant de 
a, 0, Uy o en sflaba inversa, donaven sò fort de «, 
s' escrigué dit sò per ç. L' us tomant avuy pels furs de 
la Uènga, vòl que 's torne usar aqueixa lletra pel dit sò 
fort de 8 que no 's troba en la paraula llatina. Per co- 
nèixer quant dita 8 no es llatina, es mirarà si a dit sò li 
corresx>ón z en castellà, bolonyès o tosca, o si ja en por- 
tuguès, provençal o francès escriuen ç. 

La Q es c trencada, perquè la tilde o t suscrita emol- 
lient li trenca o muda '1 sò de k en el de 88. Notes la 
facilitat ab que dihem v. g.: Olimència ó Olemènça. 

(1) Ko hi ha donchs els diptongos ia, ie, »o, ím», va, tto. El poble 
separa be aquèixe» lletres. £1 P. J. Nonell en 1' AnàlitU fonoVbgioh 
ortogrdfieh es de nostre parer, però dos anys després (1806*1898) en 
sa Ordmatiea, pàg. 8, anomena a aqnòts grnpof diptongos variàbiet, 
j dormitòja fins a dir qne 'Is vnyt diptongos de dalt no ho aeràn si 
tenen accentuada ona de les dnes vocals. Ai^s desdiptongayItUt, sic, 
(fluyt), llaura^ eatiu, ayre,.. Ko obstant» en la p^g. 26 toma al primer 
parer espressat en 1* AndlUis, La misaohia li fa fer aqaòU disbarat. 
Pòse h en llahnt flembunculut), pehuch {pedulU)y rabihnt (rofridut), 
pahis {pagiu)t benehit (benedietus), ohir (audire).,. y deixant al 
poble en el seu senderiós tarannar, s' estalviarà advertències y farà 
gràcia als etimologistes que per V h seguiran les pel<jades del llatí. 
— Havòm pres la llivertat de fer l' to diptongo greoh. Ens venia be per 
la comparança. Per altra part ens autorisa à aquèx atreviment raho- 
nable Sanesi ( l^ocabulario greco-itàliano) escrivint iur^•ír^ y lò^tOj 
indicant per 1' us de la dièresis que I' lo es ver diptongo, be que no '1 
pòaen ela grauiAtiche greclis. 



DEFENSA DE l' k 21 

fixemplea: bracMumy b. braz, c. braso, p. braço, cat. 
bnçy forüay t. forza, c. faersa, p. força, cat. força: 
fbUeay t. piasza, c. plaza, p. praça, oat. plaça; MarüuSy 
t e. Maizo, oat. Març; wneia, b. t. y c. onza, cat. unça; 
eapuuns, c. capas, oapaç; foroo-ÍB, feroz, feroç; rap<»ci8, 
c rapaz, ii^miç; Caesar augusta, Cr Zaragoza, cat. Çara- 
goça; quotia, c. coz, coca; 8per€mtiaj b. t. j o. (e)8pe- 
rukza, cat. esperança; higueum'j c. lazo, cat. llaç; al- 
Hare^ t. y c. alzar, cat. alçar; fadat, c. haga,=hazgay 
cat. íiEiça; àuLoiSy c. dolee, dalzora, cat. dolç, d<^çara; 
nèil•<ity c vence, cat. venç, vmeerej vençre; amkiliay 
amiçtat, Uotare^ Ueçtar (escollir). 



$ 3. — Defensa de T ^ . 

£1 Pare Nonell, en el Cap. XI de son AndU$Í8f<mO' 
lògieh les emprèn contra V h p^ V abús que 'n feren 
els antíchs, y que 'n fan els moderns. L' abds.de V h 
no yòl pas dir que 1' us ne sia mal. — Din el Pare 
Nonell: 1.®' 1' h no evita 1' hiatus. 2®. 1' h no dèu sus- 
titmr consonants perdudes. S.^'^ elsantichsla snstitni- 
Nn, o no. 4.Ai'<i no la snstítoiren may a la s de noms 
en ^9a, oòi^pobreay de pobresa, y itopobreha, 5M no 
1' eserignerMi qnant les vocals separades per ella 's re- 
fondiren en nna: por, de pahor, no phor, ni pohr. Son 
ei&di rahons. - 

A la primera dihèm que la rahó d' evitat V Matus 
no es pas nostra. No obstant, 1' h evita 1' Matvs esta- 
blint entre les vocals major separació que la que 's troba 
quant no hi ba dita h, y està clar que vocals molt sepa- 
lades no fan hiatus» En efecte , les vocals estan en tres 
grans d' nnió: unió major en els vuyt diptongos, (una 
aflaba), nnió mitjana en ia, íe, io, iia, ue, uo^ (dues sí- 



22 DBl^BNSA DE L* h 

labes); unió menor quant estan separades per h en que 
gastem ontre una y altra el metèx temps que 's neces- 
sita per intercalarhi una consonant. Jo asseguro que 
1' orella cronomètrica del poble hi troba aquèx temps, 
y per això mentres uns el gasten sença dirho, altres ho 
diuen per una u, una y, una v, una g: de sedere, seure, 
(cf. vère o veure), seyèm, seyèu, o sevèm, sevèu, de 
dioerej dir, di-yèm, di-yèu, o dirgu-èm, él•-gu-èu, o di- 
hrèMj c2t*A-ètf . Fins en àia^ v. g. es diu di^a, reclamant 
la Vj de di-v-ea, divus, perduda ja en dies dintre del 
metèx llatí. En una paraula, o la « y la t senç formar 
diptongo ab a, e, o, o entre sí, es despleguen en dues u$ 
y dues i8, ferint a dites a, e, o, u, t, còm en seria^^seri- 
ia, «<ré-nt«)=strènu-uo, ó no 's despleguen en dues, y 
dèu llavors suplirse per una j^, una v o una h, — EL» 
llatina metèixos fiigiren 1' hiatus y evitaren la contrac- 
ció d' arrels gregues pel metèx procediment: de pio, 
viure, ^Oy moure, xp&o, traspassar, ^b, dirigir, feren 
vivo, ve^o, traAo, re^o, per fugir 1' hiatus' y le% con- 
traccions de vüSf f)0Í8, trais, reis, viitf vdt, traitj reitf 
etcètera, que haurien dit vis, ves, tros, res, etc. 

A la segona. Que V h indis{>énsablemènt dèu 
snstituir sons cayguto del llatí, que no caygueren crò- 
nica o quantitativament, còm dalt havem dit. Aquesta 
regla que donàrem onze anys ha, la repetim avuy ab mès 
convicció, y ab mès necessitat quant els nous ortògra& 
van posant nostra escriptura tan gòtiga, tan nuha y a 
faysó del sigle que mòr, que no la coneixerà aviat sa 
mare. 

A la tercera. Que 'Is antichs la sustituiren, o no. 
Aquèx fet no pròba sinó que n' hi havia qne escri- 
vien malament, o sença convicció. 

A la quarta» Que may la posaren en noms en ea. No 
ens vaga de consultar, si s' usà molt temps la termina- 
ció en ea, que usen encara al regne de València. Però 



DBmtBA mtis* k 28 

presnmim que de cap manera el snflz ea re de (ça, 
eom Tòl el P. Nonell, aizis: pigritiOf peresa (per periça), 
perea. Bahó, perquè son en e8a==ea molts abstractes de 
diferents classes^ no acabats en itia: jovenèsa, de fu- 
ventusj raresa, de raritatf infantesa, de infanUaj nata- 
lalèsa, de naturaUs.., Encara que 's poden acostar a 
e$a per edo, dihent: juvenedo, raredoy etc.; es més just 
pèndrels directament del adgectin y donaries el sufix 
d^ abstracte grech, ta, o eta, tan de gust català, dihent: 
de juven(i8), jovenia o jovenèia, de rar(u$)f raria, o ra- 
rèia. Luègo la t de eia valdria^', de^' passaria a «, y al 
fi 's perdé. Donohs may se degué escriure %, sinó it=y. 
De mòdo que '1 ea pels catalans, almènos de les pro- 
víncies de Barcelona y Girona, es impronunciable y 
may pren h, sinó y: beatCj teatro, 's diu hayata, tayairu. 
A la qwmta. Res impedia contraure vocals separades 
per h, quant se contranen les separades per altres con- 
sonants de mès consistència, y. gr. de tahula, taula, 
tòla. 

Per altra part, en aquèx cas de contracció 4a qui li 
acut posar Ja V ht Per ventura 'Is metèíxos llatins con- 
servaren la V, la hf j \a> g de viv-o, veh^Oy y reg-o, en 
wto, vi8y (força) y rituSf per viv-tüf vicia, vivita, vehiSf 
regiuSf reotus^reitast 

Donchs, convenen axíhes y aches catalanes. 4N0 
ha pres el castellà les de Me, hue, ab menos rahó a ve- 
gades /"Melo de ^elum, %uevo de ovum?) No n' ha po- 
sades el francès en Aache, de a«ota, eic? Solament el 
tosca eòm a fill desagrahit ha deixat en això la tradició 
paterna del llatí. 



dl DsnnfSA imikA th 



i 4.— Defensa de la eh final « 

Oh final. També la refosa '1 Pare Nonell en sa Oror 
mdUóaj pàg. 25, i>«^ne no li troba mès rahó de ser 
essent final qne qnant es en sílaba directa. IKmohs, si 
V orèUa no 'ns enganya, en sac^, solo^, vg. hi sentím a 
mès de la 0, mift forta asforació que sÀbiam^it els ca- 
talans escrigoeren per h. També detràs dejp y ^ finals 
se sent dita aspiració, però no es tan marcada, y això 
abonaria V us del |>%, y th finals, a mès de la tradició. 
La eh final, representa nn sò doblat del x g^ech, que 
may podrà significar la e sola. Trobaríem mès lògich 
escrinre siusheh; però si doblem la eh, la ^, y les mudes 
finals en general en la pronunciació, no les doblem en 
1' escrit: llòehf roig, mig, sonen Uòeh-ehf ròig-g, nUp-g, 
(oh-ch=x-x y g'g=lcg o tg, com suggerir sona «ití o 
sukgtrir). 

El Bolonyès escriu, vg. fugh, srughj nemigh, iübergh, 
(fòch, jòch, enemich, albèrch) pronunciant una dobla g 
g\jLÍxxx2i\: fugh-ghf zugh-gh, nemigh-gh, {dbergh-gh. Escriu 
iAvoihé poch, comich, hosch ab el metèx yalor de nos- 
tra eh. 

El tedèsch té la ehy ab el sò de^' castellana en sílaba 
directa o inversa, y en cassos còm waehSj oohsj sona 
wàks, oks, còm en els plurals catalans llachSf üòehs. 

L' inglès té '1 gh, eh final, y '1 tedèscli y 1' inglès 
escriuen k detràs de la c final: stccJc, sUek, bastó; luè- 
go el c final es modificable en sa pronunciació. — ^Donohs 
es improcedent P* omissió de la eh en sílaba inversa, y 
no hi ha por de que les h façan semblar estrany el ca- 
talà. Semblaria estrany, si no tingués els elements 
etlmològichs y fònichs necessaris. 



vormajOiò dk ijl n 9B 



5.— Formaold ée les paladials: U, ny, x, y g 
y aqoi formaoid de T U 



El llatí no tenia cap lletra paladial. £1 català se les 
crià per medi de les qnatre Uenguals 2, n, s, i, qne 
b' assimilaren les dentals y guturals qne per excurça- 
ment, o d' altre mòdo, als vingneren en contacte. 

Primer pas. La 11 resulta de úl, ni, il, oi , gl 
Mf hi, convertides en 1 ó y fotes les primeres 
d' aqueixos grupos: sedla, seyla, i(n)s(u)la; iyla, rot(u)- 
la, ruyla, oveo(u)la, oveyla, vig(i)lare, veylar, cooh- 
leare, cuylera, coll-um, coyl. La { de sí metèixa pren- 
gué aqueixa y: payla, de pal(e)a, fiyl, de fíl-ius, fuyl, 
de folium. ' 

Segon pas. Per influència d' aqueixa y la { es feu 11 
Y 's començà a escriure: üoyU, cuyllera, taillant^ batai- 
11a. Però còm les U, es feren molt pòch a pòch, se feu 
necessari escriure aqueixa i emol-lient fins que ja totes 
les dobles l•l del llatí foren 11. El francès guarda en- 
cara còm necessària dita emol-lient, puig les dobles 
Irl del llatí no s' ban palatinisat, còm en català, que 'n 
conservem ben poques, y les separem per guionet: 
ürUistre, excel•lent. 

Tercer pas. La 11 inicial, procedent sempre de I, vin- 
gaé posterior quant ja '1 paladar català estava molt 
acostumat à les paladials: lac-us, Uacb, laic-us, llecb, 
ligare, lligar. Solament Uaga y Uamarada tenen 11 
inicial procedent de pi y fl, y mès català es dir pla- 
ga y fla/imMrada, Llanto, de planct-us, en Uòcb de 
plany, es atot castellà. 

QnMrt pa$. L' hisanj de paladials portà el doblar- 



d6 i^ORMACtÓ i>n iJ nff 

les, però 1' ü dobla s' esorigné tU (per 1111, oonf. tg, 
tx, per gg, zz); oatUà, espatlla, vetlla, pr. oall-Ué, 
espall-Ua, vell-Ila. 



$ 6. — Formaoi6 de V ny 

Primer pas* La ny resulta de dn, nn, in. In, mn, 
nn, en, ohn, gn, qn^ convertida en i ó y la primera 
de tots aqueixos gruxK>s: baln-eum, bayn, damn-um, 
dayn, somn-us, piamontès sony, canna, cayna, an- 
nuB, ayn, araon(e)a, arayna, fao-na, (de &oio,) fey-na, 
re^i)na, rej^na, signum, seyn, coqnina, de ooque- 
re, cuyna. Per influència d' aqueixa y la n es feu pa- 
ladial ny, 

S^gón. pas. El grupo yn no ^s palatínisà simultà- 
neament en lots els mots. Els que ja U palatinisaren 
per distíngirse dels altres, y acomodarse al nòu sò 
de la n, trasposaren la y escrivint ny. Moltes parau- 
les es pronunciarien ensemps palatinisades y no pala- 
tinisades. Veus aquí la rahó de trobar escrit en la 
metèixa època yn y ny. La metèixa divergència hi ha 
avuy, y durarà flns que el geni haja portat a ny tots 
els grupos anteriors. Veus aquí còm la provincià de 
Llèyda que es la mès palatinisadora, diu ja, vg. cunya, 
fenya, enya, renya, ahont les restants diuen encara 
cuyna, feyna, èyna, rèyna. Repares còm en vayna y 
vanya, de vag(i)na, els dos passos del ny presenten 
dos significats. 

Tercer pas. Se feu ny de n: campana, campanya, 
vin(e)a, vinya, Catalon(i)a, Catalunya, lusciniola, de 
luscma, per luoma, rossinyol. Si 's mira be, es veu^ 
que aqueixa n era ^n, de g(e)nus, que dona yn se- 
gons el Primer pas. Se feu també ny de n^ y de n 



9ORMA0IÓ DBL WM Ifí 

inÍGÜd, y això 's degaé fer últimament quant ja '1 
paladar hi era acostumat: pung^ere, punyir, (g^j= 
y); compares compans^ir, y pnnxir. El primer no ha 
anivat a ny^ el segon no hi vòl anar. De nona, (sòn, 
hora d' anar a dormir, al vespre, en oposició a sista 
de Bextaj sòn de migdia), nyonya, mandra; nyach, 
nsram, de ohnàuein, (xvatkiv, rosegar), nyèrro, nyama, 
nyàmara. 



i 7.— Fonnaoid del x paladial 

Frimerpas. — El xex resultà de d«, m, tc=M, t«, ot, 
ct=c%j x=^8, g8, q«, convertida sempre en y o i la pri- 
mera del grupo: claud(u)s, coys, bass-us, bays, acs-is 
ags-is, (de ago, moure), ays o eys, fajicia,=fajiBÍa, 
faysa, pisci8,=pis8is, peys, buz-um,=buos-um, boys, 
capBa==caosa o catsa, caysa, ip8e==iose, eys, faotionis, 
^íaoslonis, faysó, reg^sa (de rego, regir), reysa. 

8egón pas. — La 8 per influència de la j^ o i 's palatí- 
nisà, escrivintse coix, baix, eyx, eto. Ni V x llatí perdé 
desseguida el seu sò gutural ni tots els ys passaren de 
còlp a paladial yx o ix. Per xò fou necessari conservar 
V y oi emol-lient davant del xex per distingirlo de V x 
llatí, y 's troba escrit ensemps, v. gr. pexs y peys, 
perquè cada paraula tingué '1 seu període d' indecisió 
nels moments del cambi^ Notes que tornaven fàcilment 
a y« o í^ nels plurals de x v. gr. de pez, peys, y aaxó 
B* esplica perquè 1' 8 del plural repelèx el x, fins al 
punt que ja nosaltres dihèm peixos, greixos, en llòch 
de pexs, grezs, que de tots mòdos sonaria peys, greys. 

Encara avuy tenim taxar o tatxar ab xex o ab x. El 
gallègo ha palatínisat ja tots els x del llatí. La provin- 
cià de Llèyda n' avança molt més que les altres. Sem- 



^ Í8 f ORMAOIÓ DEL «6* 

pre que troba y9 o I», ne fií ka: nòySf cojçor, kyríeleyBon^ 
dinen: noix, coíxot^ kyríeleio^on. Fins pronunciant el 
castellà diuen habéia?; soio? per habéi^^ soi«. 

Tereer pas, — Nasqué mès tart el zez ípicial proce- 
dent de 8, (1) o g: serum, zerigot, simplex, zimi^, 
oichoria, orum, zicoyra, oaminus, zamenèya, eaina- 
drys, zamadreus, garríre, zarrar. Nasqué també ^ x 
medial detràs de consonant procedent de eh o de j do- 
blada: arohivus, arxiu, conoha, conza, pertica,=pe]ja, 
pèrza, porticus,=poi30, porxo, intortica, entòrza. 

Quart pas. —EBYolgTié doblar el xeXf y s' escrigué 
tx (conf. tg, tïï): raiza, (de raig, de rajar), ratza, moz, 
motzo, pec(tu)s, pox, (cf. francès podhe), pòtza, 
clauds,-um, cloys=clò« o cloz, clòtza. 

Ortografia deV xy dd xex. El a? es una lletra equívo- 
ca ab tres valors. Però son tan marcats que no hi lia 
necessitat de descompondre 1' x llatí, còm ho ha fet el 
P. Nonell (2). No 1' ha descompost el £»ncès epesar de 
donarli cinch valors, ni l' inglèsque li 'n dona dos. El 
tosc4 no V ha descompost, còm diu el P. Nonell, sinó 
que no '1 té, per haver perdut o assimilat son dement 
gutural, còm eitremo, assioma, o son element ll^i- 
gual, com eo-centrico, eo-cellente. El castellà V ha cam- 
biat gràficament en /, però sòls quant primer l' ha carn- 
biat fònicament en tal j. Ara be, el català '1 conserva 
del llatí sença cambi; donchs sença cambi U dèu escriu- 
re. — ^Ademès el P. Nonell li dona dos sons de massa. 
El sò de s no '1 té. Si 's diu estranger, estripar, es que 
no hi ha 0? sinó s, per mès que algun entravessat s' em- 
penyé en portar aquí les equis dels ac^èmichs de Ma- 

(1) En francès es comunissim el pas de c inicial a ch^=xéx. 

(2) EIP. Nonell no sembla haver emprès la descomposioió ab 
pròn convenciment, qnant encara toleraria que s* escrignéa òxid^ oxí- 
g$no, elixir, Hnt/txit y altres tècniques del grech, (QramAHea catala• 
na^pég- 28;» 



FORMACIÓ VKL Xex 29 

drid, qne allà rebiga '1 poble, còm les ban rebugadeB k 
França y a Itàlia: étraDger, straiiiero. ítem: en excés, 
y. g. I' z no té mioa el bò düerent de vexar; solament 
qae ^i la pionnndació V element llen^al de T z es su- 
j^èrt pel Uengoal de o« £1 metòx passa als francesos 
en exceder, exciter, ete. y als milions de castellans 
qiie no fan el cecèn* 

Resta d<mcbsclar.— l.M que 1' »té '1 valor de ge 
(dnes anaos) nel prefix ex davant de vocal: ex-emple, 
ex-Mbir, — 2M Que té '1 valor de es (ks, dues fòrtes) en- 
tre vocals y davant de consonant: aaioma, sexta. Tam- 
bé en j/2d?, mixty Oalixt, 9ixt,proUxy rixa^ asfixiaf y sos 
compostos y derivats, per excepció del 4.wt següent. — 
S.•r Que té '1 valor de xex al principi y li de mot, y des- 
prés de consonant: xapa, eox, marxa.— ^.^^ Que val 
també xex entre vocals: gvdxera, mixa. Aquí podrà con- 
fóndres ab V x medial. Per distingirlo, es indispensable 
contbiiiar escrivint 1' i emol-lient y generador del xex, 
entre vocals, sinó es que la primera sia ja i radical o '1 
diptongo a/Uy en que V u 's considera consonant: ooixaf 
emxaj reixa guixa, rauxa, gauxa. 

Babons a favor de dita t: 1.* Es indispensable un sig- 
ne distintiu.— 2.ona La i es l' emol-lient general, y '1 ge- 
nerador del xex.S.^ L' us fins ara rabonablement se- 
goit.-^.^ Que molts pobles pronuncien encara dita i en 
les províncies de Tarragona y Llèyda. També lafan sen- 
tir y escriuen els gallègos, apesar d' baver ja transfor- 
mat tots els X llatins en xeixos: caixa, faixa, peixe (pex). 
(Vide Gramàtica gallega de D. Juan A. Saco, n.**237).— 
5.*^ Les rabons contràries preses inconsideradament de la 
divergència d' escriptura dels anticbs queden satisfetes. 

£1 Sr. Tallander vòl la i emol-lient davant del xex 
final y la refusa davant del xex medial. Doncbs, ja que 
estem tant d' economies gràfiques, davant de xex final 
pòtja pèrdres, puig en aquest moment bistòricb, ja tota 



30 FORMACIÓ DB LA g PALADIAL 

X final es paladial, y '1 sò de C8 final s' 
pre per chs: Wbchs^ seo^, bec&s, y may lloa;, sea;, beo?. 
Aixís la f davant de ocex final no té altre prò que la 
pronunciació allí ahont la pronuncien, y per tant, qui 
no la pronuncio, no la dèu escriure. Té la tradició. Pe- 
rò la tradició permeté perdre la i de UI quant ja foren 
U totes les dobles Ih Donchà no es inexorable. Esperem 
un sigle més, y tal yòlta 1' x llatí s' haurà enterament 
palatínisat, y podrem també ometre la i emo]-lient del 
xex medial de vocals. 



i 8. — Formaoid de la g paladial 

Primer pas, — La g ve remotament de bt, (he),' 
vi, df, tf, %i, d, gi, (gui), qui, convertides en i 
(j llatina o tedèsca) totes les primeres dels grupos ante- 
riors; hab-eo, haj, bab-eam, haj-a, rub-eus, roj, pluv- 
la, pluj-a, diumus, Jorn, nitid-are, netejar, inod-ium, 
enuj, pod-inm, puj, gaud-ium, goj, mad-ius, maj, 
med-ius, mej,( cf. remèy), soled-ium, solej, herbed-ium, 
berbej, deors-um, Jus, mand-it, menj, pend-it, penj, 
med-icus, mej, ped-ica, pej, rad-ius, raj, sedem-us, 
sej-em, ridem-us, rij-em, cad-ere, caj-re, ^icaT-oç, tos- 
ca, fegato; gallègo, fégado; castellà, fígado; bolonyès, 
féguet; piamontès fídic, cat. íej; linguat-icus, Uenguaj, 
scat-ium, de acatere, esquij, trepid-ium, trepij, rumo- 
red-ium,remorej ,viat-icus, viaj, bseret-icus, herej, per- 
t-ica, perj, (cf. burjó, burxa), port-icus, porj-, hsarefi-is, 
herej-ia; fac-io, faj, fao(e)r(e), fajre, plac(e)r(e), plàj- 
re, (cf. faire, plaiie, francès); fug-(e)r(e), fnjr, (cf. fuy- 
ta, ampurdanés, y fuir, francès), fug-it, ftij, corrig-(i)a, 
correja; horolog-ium, relloj, coqu(i)m(u8), cojem. 

Segon pas. — La / quedà ab valor de i o ^ en molte 



FOBMAOIÓ PB LA ^ PALADIAL SI 

mots, T. gr.: hay, haiytk (per he, haja), pinya, neteyar, 
goy, may (V arbre de la plaça al mès de Maig), remèy, 
Bolèy, herbèy, ray (tram de viguea pel riu), seyèm, 
li-yèm, cayre (sostantiu que signiüca el terme d' nn pla 
per hont se cau en altre), íay (per faig), corrè^a, ()oyèm. 
Guarda especialment aquèz valor al nòrt de les pro- 
yincies de Barcelona y Girona. No obstant, es molt ge- 
neral que aquella ; passàs a paladial o valor de j £ran- 
cèsa. Però còm la^ restava sempre ab el valor únich de 
y Uengual, que guarda encara en tosca y tedèsoh, se feu 
necessari sustitnirla nels cassos de palatinisació per la g 
que en totes les variades llengües d' Itàlia, afinissimes 
de la nostra, còm també en la francesa s' anava palati- 
nisant. S' escrigué donchs per ineptitut de la j: plu^, 
^m, netejar, enu^r, pu^, go^, Ma^, men^, P«n^, megr, 
ra^, fe^, etc, sonant plu^'a (j francesa), ;om, nete/ar, 
etcètera. 

Aquèz pas no 's donà soptadament, puig encara 
dura. Per xò 's troba en la metèiza època men^ y 
menyar, j^nyat y pen;a, corre;a y mi^a. 

Puig hi hauria mots que ja havien sufèrt el cambi 
y altres no, y molts estarien entre '1 sí y el no, còm 
n^ hi ha tants avuy encara respecte de tantes lletres y 
n' hi haurà sempre, perquè '1 geni de la llènga es sem- 
pre viu y molt ballugadis. 

Tereerpas, — Però la g paladial guardava encara '1 
valor de gutural en molts cassos. Se li deixà donchs el 
valor de paladial davant de e, i, y detràs de les cinch 
vocals, precedida de la emol-lient i. 

Davant de a, o, u, mentres el tosca y francès li su- 
plien una emol-lient, v. gr. ^iorno, gi&, man^ea, el ca- 
talà cambià la g en j que com ençavaja a sonar còm 
1' actual, escrivintse: ;a, jove, ajudar. ^ 

QtMrtpas. — £1 català, tastades les paladials, pren- 
^é verdader gust per elles, y d' aquí '1 doblaries: Haya 



82 voRMAOió vm ul g paladí al 

qnedà faa^fk llengual y. gr. en malhaya, j passà a pala- 
dial senzilla, en ba^'a, y. gr. benha/a, o passa a dobla 
paladial, y. gr.: malyentha/ya (of. el tosca abbia de 
avere). Perja quedà paladial en buiJó, y 's doblà en 
porjjo'y barJJa;=porxo, burxa, meg digué meg^g, bere- 
ge, beregge, rag, ragg (of. el tosca laggiOf yiag^^o, 
y '1 bolonyès raz, yiaz, pronunc. ra,iz, YÍ&tgJ. 

Aqueixa duplicació necessità temps. Encara ayuy 
distingèx als culterans àiiputgi, mitja, mentres els sen- 
zills àiuen pugi, mija. 

Çmntpas. — Però la doble gg començà a desple- 
garse (perquè aquèz ea el gust ' del poble, plegar y 
desplegar: mentres els senzills diuen molt contents :yay 
fer, yas yenir, un presumit dintre la metèixa localitat 
diu Ytàg o yàreig fer, yards o yàrets yenir) en eg=^ 
tg, dibentse y escriyintse; desitsr, puyts, metgre, pet- 
ge, empatg: o empats, goig, o gotx. 

8i8è pas, — Resultà axis una tóo dayant de g i»ala- 
dial semblant a 9. Per la proximitat de la g=m, ( Vide el 
primer pas del xez), dita f o al ser final, es convertí 
en i: v. gr. goig, raig, fuig, deixantse sentir mès al 
plural, quant la segona ^.'s oonyertéixen t trobantse 
dayant de s, goits, raits, fults, que no obstant se con- 
tinua escriyint goi^^s, raigs, fnigs. 

Setè pas, — Donchs, cal concloure que 1' ig final es 
igual a gg convertida la primera en o f y luego en í o 
y per la proximitat del valor llengual de la g restant, 
que essent final, s' acosta ax(08 paladial). Al sobrevé* 
nir la 9 del plural, lògicament la g que restava, es ík f 
còm antes bo havia fet la primera. De mòdo que en 
plural o davant de s no queda cap de les dues gg: ra- 
yts, fuyts, de raggs, fngg», 

Y qui s' empènya, còm a la part de Llèyda, 
a fer la g davant dè s, no distingèz fònicament, ver- 
bi gràcia: entre goig y goigs, fuig y fuigs. 



.^„J 



FOBMACIÓ DB LA 2r CATALANA 3S 

Vuytèpas. — La g fioal passa als derivats senzilla 
j g: minera, ro^ench, de ml^, roi^, o senzilla y sos- 
titnida per /: mijancer, laja, de mig, raig, o hi passa 
dobla: trepitget, trepidar, per trepigget, trepigjar, o 
dobla y enfortida en x: esquitxar, de esqnig. Aqnèx 
desplèch de la g, no dèn espantar, pnig se troben 
eòses semblants en totes les llèngnes, y en altres lletres 
del metèx eatalà. 

Ortografia de la g. Les sílabes ge, gi, s' escrinràn 
sempre ab g. Perquè, o responen a ge, gi llatins, y 's 
dènen gniurdar: gent, gira, de gens, gyrat; o ban re- 
presentat el primitia y únich sò paladial snan, pnig 
bivèm dit qne la j no ho pogné; y cal respectarlos 
aqnèx servèy prestat a la terra nadina. Per altra part, 
aqnèx us focilita 1' ortografia en llòch de dificultaria, 
còm algú creu. £1 tosca usa sempre aqueixa g. 



$ 9.— Formaoió de la s catalana 

La z grecollatina era lletra dobla, àe ds o ta, valor 
que ha guardat en tosca. 

La z catalana es llengual senzilla còm la francesa 
y molt propensa a convertirse en paladial g. Es nas- 
cuda del contacte d' una dental o llengual ab la c: duo- 
d(e)oim, dotze, cal(i)c-Í8, calze, sal(i)c-is, salze, pol- 
l(i)o-is, polze, ol(e)oina, olzina, alzina, olzinella, cu- 
b(i)tus, cotze, colze, un(de)o-im, onze, quin(de)oim, 
quinze, Quir(i)cus, Quiràse. A voltes la z s' ha fet 
g: canon(i)o-us, canonge, domin(i)ous, domenge. El 
Tenecià pr. zente, per gente, el Lionès zour per Jour. 
El bolonyès diu ong', dòg, trétg', quatorg', queng'. 
Nosaltres dihèm gelós o zelós. Moltes zetes son les 
metèixes del llatí, però fetes senzilles: zelus, zèl, zona, 
zona. 

Gr ANDÍ A. —Grant d ítca catalana. '^ 



84 PBEFIX08 CATALANS 



i 10.— Prefixos catalans 

El català prengué del llatí les paraules ja prefixa- 
des de nòm, prei>o8Íció o adverbi: clarifica/r y de dar-i- 
ficaré, un-i-gènit, de unA-genitus, redimir, de re-d-ime- 
re, inadmisible, de in-ad-missihüis, còntrovèrsiaj de con- 
trO'Versia. 

No obstant, molts prefixos llatins son cuits o clds- 
siclis, y al poble no li fan gràcia. Per xò^ sentin tse 
ab una força d' invenció y combinació à '1 altura de 
sa pensa y de sos sentiments, sòls comparable a la 
que gosà '1 poble greoh, s' apodera del element llatí 
en qualsevol punt ahont troba V arrel, y luègo forma 
ab ella tota la família de compostos y derivats fins 
a representar ses idees y sentiments ab unaescmpu- 
lositat y graficisme, que sòls trobem en la llènga 
francesa. Devem anyadir que aqueixa derivació y com* 
posició genuïnament catalana, és feta ab tanta força 
e intenció que 's vèu en ella una ànima que vola i>er 
sobre la materialitat de la paraula. Aqueixa intenció, 
aquèx sobrepuig d' idea que 's troba en la paraula ge- 
nuïnament catalana, no solen representaria deguda- 
ment els diccionaris. El Sr. Aguiló (q. D. t. e. g.), ana- 
va a suplir aquèx defecte en son diccionari frascjat» 

Un exemple. Oap, de oap-ut, cau a disposició del 
geni creador de la Uèuga, y deixant pels classicistes la 
progènie immensa que dita paraula té nel Uatí, engen- 
dra una família nova. Yèusen aquí alguns membresr 
cab-èça, cab-úç, cap-dal, cap-dill, cap-ell, cap-illa, cap- 
i-tà, cap-cina, cap-utxa, cap-buçar, cap-ficar, cap-girar 
cap-tòrcer, cap-trencar, cap-arra, a-ca-bar, a-cau-da- 
lar, en-oap-arrar, es-cap-çar, capdal, y altres innume- 
rables, ab sos derivats fins al últim diminutiu. 



PRBFIXOS FLBXIBLK8 35 



Pbsfixob FLBXIBLSS 



L' article, el soBtantiu, V adgectin, el vèrp, e» 
jHrefixen entre sí per fer paraules compostes. Es en 
això el català tan lliure y expedit que se '1 pòt com* 
parar ab el grech en la facilitat de compondre. 

Els compostos son de dos, tres, quatre, o tal volta 
mès elements. 

Els compostos formen una concordància o importen 
ver règimen sintàxich entre sos elements. 

• ConoordÀnoia. Dos sustantius: cànem-i-Ucma, drap 
o tela, cqp-i^^èuiy ea^sBarhamhj poní-v^re. 

Article y sustantiu. La-farga, Sa-fòntf Lea-dèus^ 
Ses-rovires, La-dmra (illa iunris). 

Sust. y adgectiu. Oostorfrcmea, Bòca-ròjaf Oasar^ 
Uanea, Oas-amada, Montserrat, Mont-aèny, Montsèehf 
Fwg-malj BivrbregÓBj ValUUohrègaf Vaü-sebre (YalUt 
Beparjy JBeU-Uòeh, BeU-cayrey BeU-munt, Oastell•véU^ 
-nòUj'Serdj'oUf•'tòrtf YUa-nòvay-malaj-f ranca, -^Ita, ca- 
mea-cruea. 

Bò^rimen sintàxloh. Adgectiu regent: Oama-tòrt, 
(==tòrt de cama), eap^elatj oàr-gélat, harba^òs, oèya- 
rÒ9j uVrhUMy Uàbl•fèSj aaneh-lrahit, eam-fugit, hocor 
ohèrtf jpamx^ample. 

Sustantiu regent: Oivp'de-vüa, Fònt-^te^vila, Sòl-de- 
vüa, Bmg•ïkmçaday Oeuorde-jús (bax), Ooio-desúa 
(dalt), Fuig-de-fk-goL•, Bkhd-olmSf B-ea^njòl, B-es- 
hòseh, B-ea-pi. 

Vèrp regent: Oap-gírarf oòU-tòroer, eaeanyorpòbrea, 
pèloroanyeay mirorcèla, Miror-^l-camp, Ba-comor^l•hòUf 
par-aygay para-Uampay eatrènycl•-eapa, tròmporplomea, 
üèp<l•4lwma, oamarlUga,plàr<yiniqueaf mòna^la, eapau'- 
ta-moaqueaj gm^ure, que-dvTj que-fer. 



PREFIXOS INFLEXIBLES 



Prefixos inflexibles 



Son a, e, de, es, des, em, en, mig, re, entre, sobre, 
contra. 

a. Del llatí ad, convertèx els noms en terme ad 
quem, y fa així vèrps actius de qualsevol nòm: De jòv, 
a-jov-ar, de munt, a-mnnt-ar, de clar, a-olar-ir o a-cla- 
r-ar, de via, a-vi-ar, de eanal, o-oanal-ar. 

e, de. Purament eufònica, y si 's vòl, innecessària, 
s' anteposa a la 8 inicial seguida de consonant: e-sprit, 
de spiritus, espòs, de sponsus, esposar o de-sposar, de 
sponsare, 

en, des. Del ex llatí, que davant de consonant se 
toma es, còm entendre, de extendere, se 'n fa gran us en 
la forma es o des per donar a la paraula significat ne- 
gatiu: e^-gavell o e26«-gavell, de gavella, es-puntar o des- 
puntar, de punta, des-fer, de fer, des-lMgar, des-div, des- 
mentir. A vegades significa separació: es-brinar, des- 
triar; o es purament eufònicb: e«-mic-ar, es-micol-ar, 
ee-devenir; o té 'Is significats que en llatí d' aument o 
direcció ex quo: es-posar, es-tendre, eí-tirar. 

en, em. Del llatí in. Fa vèrps actius de qualsevòls 
noms: en-dolc-ir, de dolç, ew-greix-ar, de grex, em-po- 
brir, de pobre, en-negrir, de negre, en-cadam-ar, de ca- 
darn. Es viciós usaria en vèrps ja fets, com em-portar, 
em-burlar, per portar, burlar. 

mig. Significa meytat: mt^-obrir, mí^-partir, mig- 
matar. 

re. Té Us significats del llatí, però s' usa estraor- 
dinàríament per aumentar. Repetèx: regirar, re-còure, 
re-menar; o aumenta: re-malebit, re-dolent, re-bò, re- 
Uadre, re-depressa, re-pòch a pòcb, re-nòm. 

oòntra, entre, sobre. Son Uatíns, però 'n fem un 
us que casi no 'n feu el llatí: còntra-punt, còntra-pés, 



DISTINCIÓ DSL SUFIX NOMINAL 87 

contrasenya; — èntre-fosch, èntre-dar, èntre-auhar, ènire- 
dent8jèntre-llueh;—8obre'nòm, sobre-tOMla, sobre-pèndre. 
capy bòy. No creyèm pertinent Pns que de cap ge fà 
còm prefix merament enfònich, a Andorra y al Piri- 
nèa de la Província de Llèyda^ còm cop-yenir, cap- 
meigar, cop-pensar^ etc., y dihèm lo metèx de bòy per 
ignal TiBf còm se 'n fa a 1' Atmètlla y altres pobles 
▼ehins prop de ça de Cerrera, com bòy-ea,nTe, bày-rivae, 
bày-Yinàre^ ^òj^-parlar. Prou sentim la flayre d' aquei- 
xes flors boscanes, y V armonia d' aqueixes notes que 
còm solfètes hermosègen el cant de V humanitat. 
Però s' oposen a V economia y sentim no trobar prou 
rahó per justíflcarles etimològicament. 



SUFIXOS CATALANS 



^ 11. — Distinoió del snflx en el nòm 

Prenem el nòm en sa forma masculina; si es feme- 
ní, dèu pèndreseli la a final. El nòm masculí Beték 
sempre pla, còm bòUtf temple^ o agut còm rodój líam- 
pèch, — El pla finirà ab vocal Àtona e,iyO,u, o ab oh, 
?, m, p, t, còm: apte, lliris quadro, nuu, sindich, sò- 
üolj sinònim, monosilap, sòUt L' agut finirà ab d, è, i, 
6, ú, eh, f, g, I, 11, m, n, ny, p, r, 8, f, x; o finirà ab 
diptongo au, eu, ou, iu, ay, ey, oy, uy, o ab dues con- 
sonants. 

Begles 

1.*^ Als plans en e, %, o, u, se 'Is pren aquesta vocal 
y s' obté V arrel llatina: vèrg-e, cir-i, ròb-o, donen 
verg, cm; rob, que tantejats per les cincb vocals, varg, 
virg, vorg, vurg, car, cer, cor, cur, rab, réb, rib, rub, 
deixen fócilment escullir virg, cer, rab, o rap, que 's 



38 SUFIXOS NOMINALS CATALANS 

troben en virg-Of cer-a, rap-io. Aquèx tantèig de vocals 
y consonants es V espasa del etimologista. 

2.* Els plans en consonant son ells metèixos llatins. 
Basta retomarlos la terminació llatina ab els cambis- 
4e consonant deguts: syncHo-us, soccul•us, synonym^uB, 
ínono8yUah'U8, solid-^is. 

3.* Els aguts en diptongo o en dues consonants, son 
ells metèixos 1' arrel llatina: blau, riuy hòu, neu, curt, 
lluieh, fo80%, rébòsty croat-a, de flav-us, riv-us, bov^f 
fm-iSf curt-tis, hMc-uSyfuse-uSy reposit-um, crust-a. 

4.* Els aguts en d, è, i, ó, ú, tenen aqueixa yocal 
còm a representant del suf x caygut genua o dus, pég. 16. 
Treta dita vocal, queda V arrel: bl-è, bJrd, rodró donen 
bl, (de Jl que 's troba en flo, Jlamma, y blandus, per 
fkvndusjf y rot, de rota, rotundus. 

5.* Els aguts en eh, 11, m, 8 (ç), t, tenen separables 
els sufixos ach, ech, ich, och, uch, aU, eU, iïl, oU, uU, 
am, im, um, m, è8, is, Ó8, aç, iç, uç, at, et, it, ot, ut, 
que 's trobaran luègo. 

6.^ Els dissílaps o polisílaps aguts en I, r, tenen se- 
parables els sufixos al, ar, el, er, oi, il, que 's troben a 
la pàg. 15. 

7.^ Els aguts en g, 11, ny, x, tenen sa esplicaoió en 
la formació d' aqueixes paladials, pàg. 25 a 83. 

8.* Els aguts en /, » y p son arrels llatines o gre- 
gues, com golf, nèn, 8Òn, encèp, esquerip, de y^P-^oc, vdtv- 
vtov, 80tnnu8, o Stuvoc, indbare, eí-xepüTTs'.v. 

is, issa. Del sufix greob eic-etooa (etc==ís, vg. itapa- 
^eia-oc, paradís) que significa àbundénda. S' ajunta a 
adgectius per significar aptitut estraordinàría perreali- 
sar el significat de 1' arrel: pas8ad-4s, vinelad-üf ago' 
fadrie, vall-ug-adris, fon-ed-is. La terminació femenina 
resulta adgectiu y sustantiu ab 1' anterior significat: 
maL•lt-issa, corred-issa, demanad488a, foned-issa, mo- 



J.3 



BUFIXOS KOMIKALS CATALANS 39 

ved-issa, A vegades significa solament abundància: 
veréHssay (molt yèrt), paU-isaa, (molta palla). 

iç, iça. Del llatí te o it Es coneixen per no impor- 
tar abondància ni movilitat, còm els anteriors: cony-iç 
de eannút-iuaf tenl-iç, de teguTrit-ius, nodr-iç, detwfr-í- 
t-ttw, pan-iç, de pan-ic-vm, pelliça, de peïl•u^ius, pe- 
dr-içy de petrHt-^ttS, 

ioh. De igOf de <igo, cosa que fa V arrel, còm: Uam- 
hr-ieh, am-ielif que llepa, qne ama; pess-ich, plor-iohf 
mMnieh, acte depinHoare, magoliar, plorar, snmicar. 

èoh, èflTft• De ago, fer, còm: gem-èch, espet-èohj üam- 
p4ehj mosB-èchj esbuf-èchy enfarf-ècTif ros-èoh, borr-èchf 
acte de gem-ir, pet-ar, brill-ar, mordr-e, bnf-ar faro-ir, 
xònr-e, de rodere, pastar-ar, traslladat a nn animal qne 
pastura. 

eoh, egB, atònjch. Es taml^è de ago, y significa el 
quefa: odrr-eohf cd/v-ech, hròf-ech, còrr-ech, ròo-ech, el 
que fsk cér-ies, o neguit, cau, brou o insípit, córrer, 
^6oc o moviment estrepitós. Xàf-eoh, que fa xaf; no 
obstant, advertim qu' es pigraula hebrea, forastera 
per tant a aqueixa composició. 

í, ina. De gem,uàj (vide pàg. 16). Boc4, (de boca), 
mr-ij (de mm, pòrch), tup^y (de tup, sò del bullir, o es 
toupie, francès, balduf»), berret-dna, de herret, de birré- 
tum, eap-tinüf petxina, (de pexjj tunyina (de thynnus) 
mow4, pèl maix-4, (de muUus, suau). Aquesta termi- 
nació la prènrai, còm en llatí, la mar de gentilicis: Sa- 
gontí, de aagunt-inua, Solson-í, Cardon-í, Giron-í, fill 
o procedent de, o fabricat a Solsona, etc. A vegades es 
diminutiu: cargol-if cargol-tna, de cargòh 

è, òna. De gmus. Dit-èna, de dit, dotzena^ de 
•do/isre, catorjs-ènaj etc. 

ench, enoa. De genus significa cosa que tira a ser o 
a tenir lo significat per 1' arrel: Blav-ènch, bordio-ènch, 
Mp-ènehy eor-ènch, fust-ènch, que tira a blau, bort. 



40 g:UFIXOS NOMINALS CATALANS 

talp, còr, fasta. El prenen molts gentilicis: Saldrènch^ 
SàbadéUrènch, Mullass-ènch, Basa-ènch; de 8aldri-gena, 
Saòadell-i-gena, MuUoas-i-genay Bass-i-gena. (MvMds y 
Bassa son noms de cases). A vegades serà radical^ 
còm: rènchy de regere, llenca, de Ungua, penca, de jmh- 
gua, de pinguis. 

ant. Participi de present que fa snstantius, còm: el 
trencant, V arrib-ant, el gir-ant, el pass-wnt, el tenc-anty 
el saltant. 

anoh. Es 1' anterior, mudada la forta final (V. pàgi* 
na 10, R. 8.*):* esvor-anch, ras-anch, de vora, rasa. 

Qnt. Del paticipi de present llatí: jayent, cayent, 
bonjayent, mal cayent, molt creixent. 

es. Del llatí -ensis, de res, es gentilici: Viladrès^ 
Avian-ès, pa^-ès, de Vilada, Àvid, pag-us. 

òoh, òoa. Despreeiatiu, de ot, ota: Bad-òch, mil•- 
òca, miller-òca, barr-òch, many-òch, busar-òch, motx-òcL• 

òy, òya. Diminutiu carinyòs, procedent de oi de 
unoia: alegr-òy, xir-òy, (de xèra), gal-òy, margoHd-dyaf 
enamorad-òy, n-òy, n-òya, de nen-òy, nen-òya, de nè». 

nt, nda. S^ unèx a sustantius fent adgectius en sig- 
nificat de portar 1' arrel: significa ademès abundància 
y desprèci: espatll•ut, vany-ut, morr-ut, com-ut, qui^ 
m^-utf catxaçut. A vegades es del llatí, còm: men^t,. 
de minutus, 

noh, nga. Diminutiu despreeiatiu, de ago: men^ 
j-uch, Ilef'Uch, por-uch, íladr-uch, llef-uga, astr-uch^ 
mal o benastr-uch, mala o ben-astruga. 

ny, nya. Diminutiu carinyòs, de oi, de uncia: 
mal-uy, trist-uy, Sa/n-uy, Lless-uy. 

nç, nça. Despreeiatiu, de ugo, de ago: cab^iç, ear^ 
n-uç, bat'Uça, pallruç, valUuç. Cf. el cast. uza: gent-uiMf. 
y el tosca uzzo: medic-uzzo. 

aoh. Del grech-llatí ax, abundància: serr-a/ohf e$^ 
írop-ach, esp%n•ach,parr'ach, al»in'ach,fuller-aoa. A ve- 



SUFIXOS WOMIKALS CATALANS 41 

gades ye ja del llatí: Uím-aoA, (de Um-ax, de libo, llepar^ 
que Uòpa molt). À regades es radical: sach, tach, ó pro- 
Té de at: Ferxachi, Beixach, per TerxaU, Beixat, 

astre. Del greoh oxspeóç, significa dur, desa-piedatr 
poü-^ietref par-aatre, mar-astra. 

all, alia, oU, olla. De eulum y bulum de gero^ 
fero (Yid. pég. 16), significa portar lo significat per 
1' arrel: ventàUy de venta-oulum, qne duu vent, freg-àUr 
phm'M^ bo$c-àll, que dnn cosa de bòsch, en-oen-aU, dar* 
oS, pUhraUa, ri-aUa, mart-alla, quitx-aUa (quisa-aUa) j 
earhMa, qne dnn qnissos o cans, afició dels nens. 

Sor-oUf de son-o-cuJ/um, rest-oU^ o rest-ohlef de reato- ' 
hulutn, embr-oUf de invroculumy per involuerum, trent 
oU, qne fa trémer. Algnns seran del diminntin oulum 
àeuncia: reb-oll, de robur-oulumf genoll, de gen-i-culum/ 
altres seran radicals: doll, foll, mòU, de doUum, futiUa, 
futfiJUa, moïlia. 

ull, ulla. Diminntin de culua, de uncia: cor-ull, de^ 
cor-ua, certa mida, rag-uU, de raucua, eaa-ulla, de oaaa^ 
«iVém-ttUa, de cava, Oar-ulla, de cara. 

ada, ida, nda. Del Participi de pretèrit, signifi* 
quen 1' acte y 1' efecte de dit acte. 
De cantat, eant-ada De Uegit, llegida De ving-ut, ving-uda 
J>e tocat, toc-ada De ferit, fer-ida De rigut, rig-uda 

Però ada s' ajnnta també a qualsevol snstantiu, im- 
IkMrtant reunió, actuació y efecte del metèx. 



De gent, gent-ada 

De vent, ventada 

De gavi-n-èt, gavmet-ada 

De calor, calor-ada 



De caixàl, caixal-ada 
Do caaaòla, caaaoi-ada 
De canalla, canalUada 
De lladre, lladreg-ada 



£1 sufix ada en els colectius significa agrupació, còm 
de gent, gent^ida; en els de capacitat, cosa continguda,, 
còm de caaaòla, oaaaol-ada; en els d' instruments, còlp,. 
eòm de haató, haston-ada; en els de temps, transcurs y 



42 SUFIXOS NOMINALS CATALANB 

soldada, còm de tnèSf tnés-ada; en altres significa re- 
ximóf acte y efecte, còm Uadregadaj qne significa colla 
de lladres, acte de robar, y robo. 

at. Té '1 significat del anterior aM: ruix-at, teiúrai 
tupm-at^ rtu-atf eamp-at, hort^it Algnns tenen les 
dnes formes, còm riu-aty riu-ada, teul•at j tevl-adc^y et- 



am, im, nm. Del llatí agmen, rennió^ significa 
mnltitnt: òrafio-am, vig-am, auceU-^uny fer-antf dan^ 
um. — Bov-im, rtiúp-tm, pWg-imj gotUl-im, regal4m, — 
Frar-um, llep-utnf tendr-um, rescl•um, fer-umf rébUum. 
Els en um son desxnfeciatias. 

anca, ença. Del llatí antiarenUa: esperança, re- 
cordromça, compar-ança, amyor-ança, plany-ènça, tement 
^, de eperam^Uaf recordantia, comparantia, angar^m- 
tia, pla/ngenUa, UmenHa, 

À, ana. De geims ( Yide pég. 16). £s gentilici: 
Manres-dy Berg-adrà, Vig-at-d^ fill o procedent de Man* 
resa, Berga, Vich. 

la. Del grech ia, cosa pròpia: BectorAa, teuter-ia, 
^amicer-ía, pages-ía, abad-ía. 

ista. Del grech lorfic, significa professió de parUt, 
«soòla u ofici: Oatalan-isia, hany-ista, fond-ista, ehan-' 
ista, y xK>tser s' arribe a dir sabat-ista per sabater, 
tal es r abús que 's fa avay de aqnèx sufix tan pre- 
tenciós. Es mès català significar els partidaris pèl 
safix i-ina: carl-4, alfons-i, pidaJri, y significa etimo- 
lògicament vera comnnió ó parentin ab el capithòst. 

ar, re o er, ir. De molts infinitius se fa snbstantins: 
«1 sop-ar, el din^Mr, V esmorz-ar, V anar, el jaure, el 
beure, el saber, el lleg-ir, el dorm-ir. 

or. Del ur dels participis llatins de Fntnr, signi- 
fica cosa que 's pòt, dèa, o convé fer: morid-ora, va^ 
ledrOr,fahed•^>r,notad•'Or,de moritura, valit-urus, fa^ 
^iwrus, notaiurus. 



AUMBMTATIU8 T DUfllOTTIUS 43 

or. Del llatí or ugnifica la qualitat abstracta en ac- 
te: fresc-or, la firèsca o frescnra refrescant^ blano-or, la 
blancma blanquejant. 

ura. Del greoh o&pov, espaj o abundància, significa 
la qualitat abstracta, o 1 Uòch o temps de l' airèl, sem- 
pre ab vaguetat: fre9e•^Mraj l•lanc^ra^ plofirura, alt-u- 
ray veUrura, ho8<yuraf mal•uray dolç-ura, 

vrla. Del precedent, però la í li dona certa lliber- 
tat, fentli significar moTiment o decurs en les coses en 
ura: plan-úriaf ho8<HÍriaf véíl•&ria, ca/nt-úria, eenUúriaj 
WMlrúria, 

f. Sòl indicar desprèci y queda infixa dintre '1 mot: 
De galta, galHfa, galHfuda; plant-òfa, pallròfa; de es- 
carmiiTy eseam-uflar; garr-òfa, galJròfa, cò-fa, xèfla, xom- 
flOf oarx-òfa, mò-fa, hèfa, xufla, tuf, past-ifa. 

£1 poble preferèx la /per despreciar, y V iofixà ab 
un tíno admirable. 

p. Alguns radicals en p, tenen significat de presos 
del participi de Pretèrit, còm: es-guerip, xarrup, de 
àarbere, glop, de gluHo. 

tre, ore, o tra, de gero (p. 16), signifiquen instm* 
ment, còm: ròs-trey sepuhcre, eahès-tre, fines-tra, tea-trey 
instrument de roure, rodere, de sepelire, del cap, de 
^Nxévsey, o fer yèure, de mirar. — Si '1 tre o cre son metàte- 
sis de <er y eer, còm: mestre, pulcre, de magister, 
pukiher, no signifiquen instrument. 

Sufixos aumentatius y diminutius 

A mès dels aumentatius y diminutius que '1 català 
pren del Uatí (Yide Fas del sufixos llatins al català, 
pàg. 18), y dels en i, ina; ooh, ooa, oy, oya, noh, 
«ga; ay, asra; nç, nça; aoh, eg-all, oU, nll; en fa 
també ab els sufixos següents: 



44 AUMBNTÀTIUS T DIMINUTIUS 



Aumentatius 

aç, aça. Del grech-Uatí ax, abundància: grand-^tÇf 
grandrüça, liomen-aç, don-aça, 

aç-aç, aç-aça. L' anterior repetit: grand-a/ç-aç, 
gra/nd-aç-aça. 

arro, arra. Del basch arra^ el mascle, es despre- 
ciatiu: cavcUl•arro, eug-array cap-arro, boo-arra. 

aç-arro, amarra. Primer y tercer: grand-aç-arrOf 
eug-aç-arra. 

arr-aç, arr-aça. Tercer y primer: cap-arr-nç, dem- 
arr-aça. 

òt, òta. Es despreciatia (1): did-òtj piny-òta, xi^- 
òtf ll^'òt, bur-in-òt, de húu-húu'búu, cantarella del 
burihòt. 

Diminutius 

ell, 111, ull. Bsplicats^ de unda: aixad-ell, dst-eüaf 
eoll-ell, venc-iUy (de vindré, lligar); Joan-iU, Joum-tZI, 
jMini'ülay Xer-illf de Oyrillus, senyoret, tur-uU, cf. 
tnró, de tur, caldèu "Vit^, Car-uUa, macar-ulla. 

oi, ola. De unda, pàg. 18: fiU-òl, fiU-òla, manx- 
òl, de mans, ganç-òla. A vegades es radical, còm: vòlf 
eatòl, mola, hola. 

oU, oll-na. L' anterior ab i, ina, p6g. 39: Moix- 
ol-í, de mox, moix-ó, moix-òl (mo-ssòl), raj-ol-í, rat-ol-í, 
ratrol-ina. 

loh, loa. De it, ita, per èt, èta: bon-ich, po* 
br-ich, rour-ich, Jaum-ich. 

ig, itja o Itza. De ago, pàg. 17: vólv-ig, (de 

(1) Tal volta aqnèx ot ea pres d' hoatia, hoste o foraster, en el sen- 
tit en que 'Is romans prenien per enemich a tot hoHit o forasier 
al Imperi. Aixís, vg. homen-ot, valdria Aomo-otííf, homeforoiUrf 
y pels romans homé-enemieh; y eetA clar qn* nn enemich ee dee» 
preciable; y, a la veritat, fins nn foraster es menos apreciat que 
nn domèstioh o vehi. Pòt també ser de otut, eabròta, anoell de nit. 



SUFIXOS VERBALS CATALANS 45 

neu), veni-igy (of. vent-itj-ól), rourig, font-itxa. 

iay, inya. De genus, pàg. 39. Cf. el gallègo ifio, 
Ma; got-mya, got-iny-óla^ font-inya, fontiny-òla. 

ò, ona. De genuSf pàg. 16: valent-ó, valent-ona^ 
mk-udró, moU-ud ona, 

èt, òta. Cf. el toscà etto^ etta, el castellà^ ito^ 
iia, y '1 fraacèSy et, ette (1): gavin-èt, gavin-èta, de glavif 
^e gladius. 

El català còm es riqníssim en formes intensives 
i2), bo es en r ns dels amnentatins y diminatíns, com- 
binats maravellosament i>er significar fins els mès 
petits cambiants del pensament y del sentiment, y 
això es ben igostat a una raça moguda còm la cata- 
lana. Dos exemples: 8uara (de suh hora, fa pòcb), 
mMir-aça, tuarèta^ suar-iea, sftav'inya. auar-ona. — Obp, 
cap-ap oap-arroj cap-arr-aç, ca/p-arr-ao-èt, cap-arr-c^- 
éj cap^rr-açHm'èt, cap-arr-aç-on-et-ó; cap-arr-ell, cap- 
arr-uü, cap-ari'-é, eap-arr-on-èt, cap-ètj cap-arr-èt, cap- 
arr-et-ó, cap-arr-et-on-èt, cap-arr-ig, cap-arr-itx-èt, cap- 
arr-itx-ó, cctp-arr-itx-on-èt, èap^arr-itx-on-et-ó, cap-òt, 
^ap'Ot-òi, oap'Ot'Qç, cap-ot-èt, cap-ot-arro, etc, etc. 



$ 12. ^ Snflxos verbals 

ar, Ir. Posen en acció o passió qualsevol nòm o 
adverbi; enriquint la Uènga ab casi tants vèrps còm 
noms té. Solen aquèts vèrps de formació catalana pèn- 
^ 'Is prefixos a, es, en: brot-ar, xay -ar, es-xay-a?-, 
«-can-ar en-sac-ar, es-calaf-ar, #í-calaf-tV, o e«-claf-ar, 

(1) Es tal TÒlt* de egeo, mancar, que donaria un snpí vulgar 
fguitum, = egtum, = ect-um,^eit•um,^èt, v. gr. crp-ut-ectum,- cav 
(■t, cap-mancat, que no té la mida ordinària. 

(2) Vid. Intennvoa 6 ntperlativog de la lengua catalana, pel Dr. 
^. J. Bàhffi. 



46 SUFIXOS VERBALS CATALANS 

eS'Ol&í-ir, de brot, xay, oarMb, scmchy oalaf, (hebièit ^<?^ 
martell, usat en Calaf y Oalafell); — enjoTen-irae, o-ma- 
gr-irsey en-llest-tr, a- Joan- ar, «n-Joan-ar, de jove, mar- 
gre, llest, Joan. 

EJ-ar. De 1^6 1 V; semblar, forma vòrps neutres que 
signifiquen tirar a, o tenir aparíència de 1' arrel: agr-e;- 
ar, animal-«;-ar, grogu-e;-ar, cor-e/'-ar, fíist-e;-ary verd-^* 
ar, üoix-e;-ar, tirar a agre, ammal, gròch, còr, fusta,, 
vèrt, coix, etc. 

EJ-ar. De da/re o a^gere, dona vèrps actius: net-^-ar,. 
de nit-i-dare, barr-«;-ar, (de barra-at/ere, mòuie la ba- 
rra ó remenedora), fust-^'-ar, de fustigaré. 

Ig^-ar. Forma clàssica de V anterior: mit-f^-ar, lit- 
t^-ar, fdst-^-ar. Calc-ígr-ar, es vulgar. 

Usr-ar, uo-ar . Diminutiu freqüentatiu de ago: Vall-- 
fi^-ar, rem-tt^r-ar, meig-fu^ar, pell-uc-ar. 

. Ot-ar. Es 1' ar unit a aumentatius despreciatiusr 
esbal-o^ar (cf. t. shagUare, errar), a-pil-o^ar, de pila. 

Ot-eJ-ar. Del 2.®"» o 8. w y del anterior: animal-o^e;- 
ar, agr-o^ç;-ar, es-bal-oí-«;-ar, pobl-o<-6/-ar, xarr-oí-«;- 
ar, travall-oí-e;-ar, menj-o^ç;-ar, d' animal, agre, thàlf^ 
pòhle, xarra, tra/vall, menja. 

l8-ar. Del grech tC: martir-M-ar, esteril-t»-ar. 

Aç-ar. Del aumentatiu aç: esoarr-o^-arse, estií^ 
aÇ'Or, de es-carr-aç, de carro, y es-tir-aç. 

Eg^-ar. De a>gere: em-pud-6^-ar, es-pitr-«^-ar, esrfil- 
e^-ar, en-nou-^^-ar, es-pet-6^-ar, a-bony-«</-ar, a-puny- 
6^-ar, de put, jpit, fil, nòu (del coll), pèt, bony, puny, 

esT-aç-ar. Dels dos anteriors: es-fil-e^-op-ar, es-tir- 
eg-aç-ar, em-pud-e^-a^-ar, etc. 



LLÈY8 DB SUFIXàOIÓ 47 



$. 13.-*Iiléys de suflzaoiò 

Un safiz qualsevol començat per vocal , sia de fe> 
meni a, de plural osy de superlatiu issim, d' aumen- 
tatin o diminutiu^ pàg. 44, de vèrp ar, ir, es, em, 
eUf en, etc., engendra en les diccions que '1 prenen 
els cambis següents: 

l.«^ Absorbèz la 6, o y «, àtones: de cUgn-^f digil•^, 
dign-issim, dign-ar, de tont-o, tont-af tont^asim, atont- 
ar, de crun, crua, ert^iasimf re-gru-ar. 

2M Fa reaparèixer 1' n cayguda dels aguts en d, 
è, i, 6, ú: de va, de van-us, van-a, va/nrüwmaf en- 
van-ir, de serè, de seren-us, serèn^a, seren-issim, seren- 
wr, de vehif de vioin-us, vehiti'a, veMn-at, avehin-arse, 
de rodó, de rotund-us, rodon-a, rodon-issima, enro- 
don4r, de ú, de tm-us, un-a, un4r, etc. (1). 

3.«r Fa reaparèixer la a oayguda detràs d' altra 
»: de pas, de j>aee-tM, pass-a, pass-^ir, de eepèf , de 
«pisa-tie, espèss-a, espess-ir, de oe, de ws-us, oss-a, 4e 
oòe, de corpus, eòss-os, de coe, de ours-us, acoss-ar. 
Notes que la rs del llatí també dona ss. 

i^ri Mòu r r, y la t, quiescents: dolo-r, dolor-óSf 
adolar-ir, conten-t, content-a, oontent-ar, etc. 

5.nt Aconsonanta la u semivooal en i;: de l•L•u, 
hlav-a, bliW'issim, emhlav-ir, de meti, mev-a, de tòu, 
ih-a, estov-ar, etc. 

6.Ò Endolcèx ordinàriament les fortes finals oh, p, 
í, y g, en ^, d, y j: pueh, pug-a, pòt, podrem, mòlóh, 
nòlg-a, rwóstioh, músUg-a, emmustigvrir, vèrp, verbal 
tkt, vèrd-a, verdós, reverd4r; mig, mig-era, mija, 
roig, rog-ènoh, ròj-a, etc. Donchs, es notsírà ser im- 

(1) Aqaèixa n reaparèz fins darant la « del plural: hè, hèm. 



48 LLETS DB SUFIXACIÓ 

poflBÍble endolcir l& eh o t n 'Is precehèx s o x: me- 
rèsch, merèsc-a, musch, musc-a, trist, trist-a, entrist-ift 
sèxtj sèxt-a. Tampòch se sòl endolcir la t precehida de 
I o n: molt, tnolt-a, cuit, cult-a, pont, pont-èt, 8<mtf 
aant-a. No obstant^ si tenien d originària, la repre- 
nen: teverènt, reverend- a, de reverendus. 



SEGONA PART 



CAPÍTOL PEIMBR 

Del Nòm 

No 'db ocapèm dels cossos dels noms, perquè es per- 
deren tots j '] català significa les seves relacions per 
medi de preposicions al igual de les altres llengües 
nòvollatines. Els únichs cassos que guardem del llatí 
■on li, de illi, demostratiu, llur, per iHar-umf ho per 
hoCf Nom. y Ac, e W, per huiOf Dat., Ac. 7 Abl. Sing. 
y Plor., demostratius també. 

$ 1. — Etimolosria del número 

l.«r La llèy de distinció demana pel plural la 
metèixa s del grech y llatí. Resulta de orde, orde-Sy 
tle imatge, imatge-s, de sort, sòrt-s. Cf. oréUne-s, ima- 
gkie-s, sorte-s. Però la metèixa llèy de distinció 's 
tlegué aplicar als noms de la 1.*, 2.* y 3.* que no 
tenien tal s plural en llatí, fent v. gr.: de mula, mu- 
ía-í, d' ànima, dnima-s, de camp, camp-s, de temple, 
Umple-8, Cf. muliB, animce, campi, tempL•. 

£1 català al igual del francès no pugué distingir el 
plural per medi de vocals còm el tosca, fent de mula, 
<!<imp, mule, campi, a estil llatí. Això per dos mo- 
lins; primer, perquè contradeya a la llèy d' escurça- 
ment, y segon, perquè les vocals finals àtones son 

Gratídía. — Gramaítca Catalana. 4 



50 FORMACIÓ DEL PLURAL 

pòch perceptibles en català y francès. De mòdo que 
la mula, y le rrlule, hauria sonat igual. 

2.<5n La Uèy d' escurçament demana que '1 plu- 
ral, a ser possible, perdés de vocal tot lo que guanya- 
va per la consonant s. D' aquí la debilitació de la a 
final del singular en e, díhent: mules, animes, aromes^ 
dies, de muL•, animar aroma, dia. 

La llèy d' escurçament demana que a cap nòm 
se li torne al plural una n que perdé per sempre» 
Donchs, home, vèrg-e, imatg-e, ord-e, crim, etc., de 
hóm-inis, virg-inis, imdg-inés, órd-inis, crim-inis, diran 
hòme-s, vèrge-s, imatge-s, orde-s, crim-s, p^ò no 7Uh 
mens, vèrgens, imdtgens, órdens, crimens. L'influència 
llatina dèu cessar aquí, y la modèstia catalana refosa 
aquèx desplèch d' enes plural. 

3.er La llèy d' eufonia en cambi contra la d' es- 
curçament demana una eufònica, o dtona, sempre que 
el singular termina ja en s, o equivalent (ç, x): mèSf 
mès-os, clòs, olòS'Os, braç, hraç-os, pex, peix-os. Per la 
metèixa llèy, si '1 nòm en singular havia perdut una 
radical íinal, la reprèn en plural. Aixís ma, per manf 
de man-us, fa mans, bò per ban, de bon-us, bons, pas, 
per pass, de pass-us, passos. Fè, cafè, tè, vostè, tupè, 
pagaré, son regulars fès, cafès, tès, etc, puig no son 
llatins y per això no 'Is cal repèndre cap n. Fapa y 
mama, plur. papes, mames, son plans còm en grech 
(TCàTCítaç, [i.à[i.|xaç) y toscà (bdbbo, mamma), (1). Cruu y 

(1) Pitpa y mamat f mots infantil», o fanciullegcki, oòm els ano- 
luèDeo els diccionaris Franqaiggrech de Divemerèsse y BolcgneMe- 
italiano de Coronedi), sonen molt lleig en boca de persones fetes. 
Llavors el Sr. Casanovas vòl que 's diga pipà y mimà, però el geni 
de la terra, embridat y tot per la moda y V influència cast^lana 
y francesa, no poden tse fer trabició, salta y diu papa y mdma. 
Doncbs papà y m( md, ni son ni seran may catalans. Per nna rabd 
de delicadesa, sò es, per 1' eqnívoch dels noms popa y mami no '« 
nataralisarien aqueixos a Catalunya. Papa a mès era '1 nòm del 



FORMACIÓ DKL PLURAL 51 

nuu o crus y niiSj fan el plural cruus y nuus, o crusoSf 
nusos resjïectivament. 

L' eufonía do exigèx pas la o eufònica nels àcar 
baia en g: despaig, lleig, esquig, goig, fan despaigs, lleigs, 
esquigs, goigs. Es ben lleig y antietimològich, dir llejos, 
hàjos. Nels finits en sch difícilment se pòt prescindir 
de 1' o eufònica, hòsch, lluseh, rusch: Òòsc-os, llusc-os, 
ruscos. Seria no obstant mès etimològich dir bòscjis, 
lluscJis, rusohs, y té una gràcia encantadora aqnèx 
8Ò de schs, còm el fan els Balears. Ara, als en st fins 
el Sr. Tallander ens permetrà donarlos o eufònica: 
ròst, llest, santcríst: ròst-os, llest-os, santcrist-os. Fast 
fa pots. Fins el tedèsch, quins conreuadors tenen fle- 
xible la llènga còm un rossinyol, pren eufònica nel 
Genitiu en noms de tal terminació: artst, metge, des 
artst-e-s, del metge. 

No cambien en plural els cirich dies de la setma- 
na dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres: ítem 
els grechs en is, còm sintaxis, èstasis, {estasiar, y no 
estassiar, donchs èstasis, y no èstassis,) dosis, croquis: 
ítem els que son plurals o compostos, finits ab nòm 

Pontifico de la cristiandat. Nostra època de comunisme, realisme, 
e incoDsideració qne posa els adorabilissims noms de Jenlt j Trini- 
tat a qualsevol criatura, qne posa al descnbèrt qnalHevòls crueses 
y tot bo admet ab sòls que dnga el nòm sagrat de moda, ha pogut 
escoltar ella sola els noms de papa y mama. — Y donchs, {el caste- 
llà, francès y bolony^?— Ells solen usar teta^ tetta^ y mamelles còm 
el greoh xíTO-fl (cf. dida y teta), evitant aixís 1' equívoch. — El 
poble, sempre mènos lleuger, per mès que 's diga '1 contrari, s* ha 
estat, gràcies a Deu, a sos tretze, dihent pare y mare. Pel Sr. Ca- 
sanovas encara copiem de Panfani: mNe posso 9enza itomnco ricor- 
dar qui come certl sciagurati, o meglio snaturati, di hahbi e di mam- 
me, per darsi.arla dl parlanti con gusto, abbiano cuore di toglier 
loro tutto r amoroso ohe hanno le voci di babbo e di mamma strop- 
piandole mezzo alia francese in pappà e mammà.* Y continua so- 
bre mamma: «Nè anche questa (voce) è salva dall' essere corrotta 
di^li sciocohl parlatori in punta di forchetta, ohe ne fanno Mammà, 
come di Babbo ne fanno Pffppà per accostare all' uso di Francia.» 



52 OÈNRB DSL KÒM 

plural o vèrp, çòm: estisòreSf (de oTtCetv, punyir), cal- 
ces, matines^ trèncaeaps, menadòls, nasfrègueSf cames- 
crues, hufaforats. 

De vaTis noms reunits per indicar ona sola idea 
gòl anar 1' últim al plural, còm Mare de Deu, Pare- 
nostre, Ave-Maria, mal, de cap: mare de Deus {!), 
Fare-nòstres, Ave-Maries, mal-de-caps. Es contra la 
llèy d' escurçament dir Aves-Maries, sants-cristos, per 
Ave-Maries, santoristos. 



$ 2. — Pají del g^ònre llati al oatalÀ 

El català no ha portat del llatí sinó '1 gènre 
masculí y femení. Còm les llèugues semítiques, no ha 
volgut sinó dos gènres, y 'Is noms neutres del llatí 
han iMtssat a masculins en català. 

Pregunta: ^No hi haurà donchs adgectius, ni ar- 
ticle, ni pronoms nèutresf Es evident que no, x>erquè 
els adgectius ni en llatí tenien gènre prop, deventse 
conformar sempre al del sustantin. Es donchs evident 
que no havènthi en català sustantius neutres, no hi 
pòt haver adgectius en gènre neutre. 

Pregunta: ^Donchs, els adgectius sustantivatsf Son 
masculins, y ab molta rahó, ja que.essent neutres en 
llatí, devien en català ésser masculins, segons que 
hèm ja dit que '1 neutre llatí ha passat a masculí en 
català. Exemples: Lo just, lo bò, h escayent, ahont, 
just, bò, escaient, estan en masculí, y molts ho diuen 
mès clar, dihent: el just, el bò, era que 

Pregunta: 4Y 1' article? L' article no es mès que 
un adjectiu demostratiu, y per això no té gènre de sí. 

(1) Al Panadèa els nens cèrqnen nins de mare dt dent de Bèffue 
o pnpats. 



OÈNRB DEL KÒM 63 

La fonna lo es mascalma y no mès, puig Bempcre 'b 
pòt sustitair per el: hbò es que, o el bò es que, ferhi ^ 
hò, oferiu lo bò. 

£n la pàg. 61, se veurà també que no hi ha pro- 
noms neutres, a mès de ser ja evident que '1 pronom, 
ja oficie d' adgectiu ja de pronom, ha de seguir el gènre 
del sustantiu a qui acompanya, o a qui representa. 



Begles 

£1 gènre 's conèx per la significació o per la termi- 
nació, y ahont aquestes no basten, per un bon^ diccio- 
nari, o r us corrent. 

- PER SiaNIFICACIÓ. Seran masonUiui els me- 
tèixos que ho eren en llatí, sò es, els d' home, sos ofí- . 
cis, y animal mascle, còm: Fetrus, Pere, Josephus, Jo- 
sèph, ferrariuSf ferrer, sartor, sastre, sutor, sabater, 
ursus, 08, lupuSf llop; — els de Deu, àngels, dimonis y 
deus falses, còm: Deus, Deu, BapJiael, Rafel, Ituc^fer, 
Llucifer, Bachus, Bacus;~el8 de mesos, montanyes, 
rius y vents: còm Januarius, Janer, Monsjovis, Mont- 
juhichy Monsecate, l•Lontgai, Monscuneusf Montgó, Py- 
renan, Pirenèus, Betulo, Besòs, Mubricatus, Llobre- 
gat, IbeVf Ebre, 8icoriSf Segre, Thera, Tèr, Boreas, 
nòrt, Auster, migdia, Burus, llevant, Zephyrus, ponent. 
Entre 'Is vents, tramontana y marinada son femenins. 

Son femenins els metèixos del llatí, sò es, els de 
dóna, oficis de dóna, y animal femella, còm: Bloyraf 
Elvira, mater, mare, nutrix, dida, sutrix, sabatera, 
ursa, ossa, le(9na, lleona; — els de nacions, comarques, 
isles, ciutats, ciències, y arts, còm: Oatahnia, Catalu- 
nya, Ceretania (1), Cerdanya, Majorica, Mallorca, Sar- 

(1) De xepaç, vanya, pels pniga de see montanyes qne li formen 
Qd» dobla comamenta. 



54 GÈNRB DEL KÒM 

dinia, Sardenya, BarcinOy Barcelona, Egara^ Tarrassa, 
Dertosq, Tortosa,, Theologia, Teologia, sculptura, escul- 
tura. 

Els noms d' arbres, femenins en llatí, tenen en ca- 
talà el gènre per terminació, puig es formen del deri- 
vat en ariuSf aiia. Dirien, suplint arhor, femení, 
jpomaria^ o pomera, olivariaj o olivera, ficariay o 
figuera. Però còm després arhor , arbre, es feu masculí, 
començà a dir pomariua, o pomer, olivarivs, o oliver, 
nucarms, noguer. Els que quedaren del llatí, son 
també masculins, còm: pinus, el pi, abiea, V abèt, 
fagus, el faig, tihiSy el tey. 

Els noms de fruytes, neutres en llatí, presos del 
plural en a, han resultat femenins per terminació, 
còm: ^oma, 07'um, la poma, j^yraj orum, la pera, la pru- 
na, la maduixa (mala ruhea). Son masculins els que 
no terminen ena, qòïïíi préssech, g&i^t, méló,prinyó. 

PER TERMINACIÓ. Son masculins, l.^rEls finits 
en lletra radical, còm fill, gall, llop, cavall, hort, suat, 
soUh, hrès, y 'Is finits en eufònica 6 y o, còm: gendre, 
sogre, sonso, y tots els aumentatius, y diminutius que 
pa•ènen els corresponents sufixos masculins senyalats a 
la pàg. 44. 

2.ònEls en or no abstractes, còm: segador, colecton^ 
cw-, cor, vapor. Vapor, no es català. Vapor llatí es 
vuhor, y vuhen les olles bullint y 'Is camps eixamo- 
rantse. 

Ademès, hèm dit que son masculins, els neutres del 
llatí, còm: caput, el cap, piper, pebre, fel, el fèl, mar* 
mor, marbre, JEmporitanum, V Empurdà, BaUgarium, 
Balaguer, cícer, el ciuró, rohur, el roure. 

Son femenins, 1.^^ Còm en llatí, tots els acabats 
en a; llevat dels grechs en ta y alguns en ma, mas- 
culins y neutres en llatí, còm: el profeta, elpoèta, el 
problema, el panorama. 



GÈNKE DKL NÒM 55 

2M EU verbals en triu de tHx, còm emperatriu, 
actriu. 

Son també femenins, els en or de nòm abstracte, 
apartantse en això. del llatí: la vúhor, la por, la 
calor, la suhor, la dolor, la amor, la negror, la espes- 
sor. Aixís els fan les conques del alt Llobregat. Sòls 
recordo que féyem masculins el dolor , del Catecisme 
que 'ns venia de per vall, y V amor, que 'ns duya la 
tramontana de França. Encara 1' amor era femenina 
qnant era de família o de jovent. 

Son comuns de dos gèores lladre, verge, màrtir, y 
tota els adgectius d' una sola terminació (V. p. 56) y 'Is 
en ayre, no aventhi inconvenient en que '1 drapayre, 
historiayre, herretayre, galUnayre, terrayre, cotillayre, 
parayre, segayre, etc.; sia home o dóna, puig de tot 
se vèu. 

Son'epicèns alguns d' animals petits que difícil- 
ment se distin gèx el sèxo, còm: pinsà, passareu, carde- 
ttera, o oareJina, (que pastura pels carts), serp, lluhèrt, 
granota. Quant se fa precís indicar el sèxo, s' ajunten 
les diccions mascle j femella, a estil llatí: pòrch mascle, 
femella. Però 's va fugint d' aqueixes formes nues, 
dihent pinsana, passarella, p&rdigòt, gotllòt, y altres 
noms que diversifiquen un sèxo d' altre. 

Son ambig^nos élola mar, costum, senyal. % 

Son e(|uivoolis sòn, disposició per dormir, fem.; 
acte de dormir, masc. A qui té molta sòn. Deu li do Òon 
9òn. Trencar el sòn. Fi, intenció, masc; acabament, fem. 
Qui no té bon fi (intenció), /otíí mala fi. Clau, clavus, 
punta que 's clava, masc; clavis, instrument de tencar y 
obrir, fem. Vull la clau del calaixèt dels claus; y aixís 
de molts altres. 



56 FORMACIÓ DRL ADOBCTIU FEMBNÍ 



$ 3. — El srènre. nels adyeotias 

£n llatí els adgectías son de très terminacions, còm: 
botí-uif bon-ay bon-um; o de dnes, còm brev-is, brev-e; o 
d^ una BÒla, còm prudens. 

Ara be, havent rebujat el català el gènre neutre del 
llatí, també degué rebujar la terminació neutre , de 
r adgectiii. Deixades donchs les tenhinadons neutres 
bonum j brevBj els adgectius catalans seran de dues 
terminacions o d' una sola. 

l.«r Els que seguien a bonusj a, um, primitius, o de 
participis de pretèrit o de futur actiu o passiu, tindran 
dos gènres, essent el femení sempre en a: bon-ui, bon- 
a, bò, bòn-a, curt-u8, curt-a, curt, curt-a, amat-^u, a- 
mai-ay amat, amad-a, (tirnuit-us, timuU-aJy temut, te- 
niud-a, dormit-usy dormit-üy dormit, dormid-a, futur^ 
usyfutur-tty futur, futur-a (1), venerand-UBy venercméray 
Tcnerando, veneranda (2). 

£1 masculí al pèndre '1 sufíx femení a, seguèx les 
llèys de derivació de la pàg. 47. 

2M Els que seguien a brevis j prudens tindré» 
una sola terminació pel masculí y femení. Tals son 
#b1s verbals en ble, de büiSy y en anty y ent. de partici- 
pis: ely la noble y admirable y possible, de nobilisj admirar- 
biUs, possi'biUs; el, la constant, aínumi, dítígent, inno- 
eent, de eonstan-tis, amant-is, diligent-is, innoeeHl•ii. 

ítem, altres molts finits en I, r, y ç, còm: igual, de 
asqualis, fàcil, de facil-is, militar, de miUtar-ie, capaç, 
de capac'is. No obstant, alguns comencen a pèndre la 
terminació a, còm: lluhent, de lucent-is, Unhent-Oy oo- 

(1) De fatar aotin no 'n queda oap mès; no obstant oonvertli 
urui en or, se n' nsen ntolts, j deuria nsàrsen mòs. (V. pig. 77). 

(2) Son contadlsaims els de fatnr passiu. 



GRAUS DB V ADGBOTIÜ 57 

hentj de oo^tten^-M) {sohent-^* El castellà literari no admet 
tampòch mès qne ana sola tenninaoió, y serà imiNWsi* 
ble tota avinènça, si Us escriptors o eümologistes nó 
's fixen en el llatí en aqnèx pnnt. Per altra part aque- 
lla a, qne s^ hi anyadèz, es sempre contrària a la llèy 
d' escurçament y no exigida per la d' enfonia. 

No hi hanrày no obstant, inconvenient en qne 
d^ aqnèts adgectios se formen sostantios femenins en a, 
com, de oficial, la ofieUúa, de president, la presidenta» 



$ 4. — Graus de r adgeotia 

L' adgectiu es absolut, si s' aplica al snstantía, 
I^Mcindint de tot altre, y es comparatiu, si s' aplica al 
soBtantia ab relació a un altre. 

L' adgectia absolut presenta grans en número inde- 
finity perquè si la sustància del ser es inaumentable, no 
ho es pas la qualitat. £x.: vi honèt, vi hò, vi ben bò, vi 
força bò, vi molt bò, vi rebo, vi molt rebo, o vi remolt bò, 
vi boníssim, vi rebonissim. 

L' adgectiu comparatiu presenta la qualitat en 
quantitat o grau inferior, igual, o superior, al terme de 
la comparació. £x.: fiü mènos bò que 7 seu pare, o fiU 
mUnos bò de tots; fiü tan bò còm el seu pare, o tan bò 
còm totsjfiJl mès bò que el seu pare, mès bò que o de tots. 
— En cada un d' aquèts tres graus hi caben subgraus. 
Ex.: fXi no gayre mènos, unpòch mènos, tres vegades mé- 
nos bò que... oasi tan bò còm.,. tan bò còm o igualment 
bò que... mès bò, molt mès bò, força mès bò, set vegades 
mès hò que, o el mès bò de... 



68 



GRAUS DK l' ADGBCTIU 



Hi ha nòu mots que guarden les formes iutensives 
irregulars que tenien en llatí, y son: 



ultra 


ulterior 


últim 


estra 


esterior 


estrem 


sobre 


superior 


suprem 


dintre 


interior 


íntim 


sota 


inferior 


ínfim 


bò 


millor 


òptim 


gran o gros 


major 


màxim 


mal o dolent 


pitjor ] 


pits (pig) pèssim 


petit 


menor 


mínim 



Es d' advertir que son formes clàssiques òj^Hm y 
màxim. Superior, inferior y menor , -pel poble son sub- 
tantiüs de }a categoria social o adgecüus absoluts. 
Ulterior, esterior, j posterior son cuits, y últim, estrem, 
y postrem son sustantius, o adgectius ordinaris. So- 
lament millor, major, y pitjor, o pits, tenen força de 
comparatiu llatí, dihentse: es millor, major que tu, 
el millor, major de tots, pitjor, o pits que H dimoni» 
Aquèx or del llatí, no fa gràcia al poble que no 1' ha 
<5riat. Pèr això morirà de neulia en terra forastera. El 
metèx intensiu en issim, no s' hi troba mica a pler. 

Les formes intensives suprem, ínfim, pèssim, y 
mínim, tampòch solen tenir pel poble força compara» 
tiva, pidg els prefixa el mès: mès ínfim, m£S pèssintf 
mès mínim de o que.., 

L' intensiu llatí en íssim conserva tal força in- 
tensiva, però ha perdut la de superlatiu respectiu y 
per xò no pòt en català anomenarse superlatiu, puig no 
pòt tenir estrem superat. Sapientissimus juvenum, no 
pòt passar al català, dihent; sapientíssim dels joves, 
«inó, el mès sahi dels joves, 

L' intensiu en íssim, sòl preferir les arrels llatines 



PRONOMS DISM0STRATIU8 59 



dihentse sapienUasinij cardialísaim, de sapi&ntiSf y cor- 
dis f no sabiüsinif ni corcdüsimj de sahi, j coraL 
Per sa fonnaoió, y. pég. 47. 



i S.—'EtímologÍ9L dels pronoms demostratias 

Evidentment en el demostratiu perfet dènen buB- 
corsM tres idees. Primera y fonamental, idea de fer 
mirar. Segona, idea d' obgècté visible o mirable. Ter- 
cera, idea del Uòch bont es dit obgècte. 

Primera idea. L' bebrèu compon 1' article y tots 
tís personals per medi del adverbi demostratiu tH, 
«I, mira, dibent: íç-in, mira a èll, = èll, K*n, mira a 
èlla,=èllaf Dn, mira a èUs, jn, mira a èlle8,=èlle8. Per 
les altres persctees el n, 's debilita en «, còm ho fa en 
caldèu per totes. El demostratiu hebreu còm a molt 
mperfet, puig solament presentava V obgècte sènça 
concretar el Uòch, prengué, o no, aquèx element de 
demostració, dihent: nj. o •^í•^. 

El grèch prengué 1' adverbi d' indicació hebreu 
]üj que resultà, la preposició h per les indicacions de 
Uòch y temps, y en llatí fou la preposició in ab els me- 
tèixos oficis. Encara nels personals y demostratius 
grèch» hi podríem trobar el jn mira, perdut el 1, y 
reduhit el n d aspiració forta, suau o xiulant ab vo- 
cal e, o sènça, aixís: è-Ytí», ''i-M•s 'C, ooioç, 1-y.e^.voc, èv-Bàfis, 
KtaòQa, ecce ego, ecce nos, ecce vos, ecce hic, ecce ille, 
tcce hic. 

£1 llatí completà Us demostratius y Us feu mès 
significatius per medi del in indicat y de hic. 

Segona idea. El llatí significa V obgècte acompa- 
nyantio, v. gr: hic homo, hcec mulier, igual a ecce homo, 
€cce mulier (compares hic, hcec, hoc ab ecce y ab P arrel 



^^«ir 



60 DEMOSTRATIUS CATALANS 

OC de oc-ulua (grech 0)%) y ab V ic, ue o ud, 410^ de 
y. gr. ist-iCf ist-uCf ist-ud, iat-ac), o per medi del seu 
gènre solament; còm hic, Jubc, hoc, Cf. hic ab vid-e o tS-e. 

Tercera idea. El llatí indícÀ '1 llòch, conTenint en 
que hic indiqués el Uòch mès ocorrent y mès visible» 
Pel Uòcb del qui escolta, posà in del hebreu en, di- 
hent en o in, mira, 4- 1, de tu, = mira àhont tu, + e, 
a, ud, el gènre pronominant 1' obgècte. Pel Uòch dis- 
tant de qui parla y escolta, digué in, mira, + {, (de 
I0CU8 o de liquus, restant, o simple prolongació de la 
llènga per indicar distància) -f e, a, ud, el gènre pro- 
nominant 1' obgècte. 

Per indicar qualsevol d' aqueixos obgèctes fent 
cas omís del llòch, s' usà tu, mira, + b, de $e, sui, sibi, 
4- e, a, um (per ud), £n els tres cassos la n de t» 
s' assimila: in-t'e==i8te, t»-ï-e==tKe, iii-«-e=^««. 

Per repetir un obgècte citat, s' usà senzillament 
Í8, ea, id, de video. Per marcar V identitat del ob- 
gècte que 's cita, ab 1' anteriorment citat, s' usà 
it-dem, e-adem, id-dem, que es el precedent y dém, de 
Ulíaç, persona, o Seivóç, fuld o sutd. 



$ 6. — Demostratias oatalani 

El català significa molt rahonablement V obgècte, 
prescindint de sa distància per hiCf liato, hoc. Ne son 
pròba 1' hi masc. y fem. Sing. y Plur. y 1' ho, innomi- 
nat, que queden per significar lo (V apròp de qui 
.parla, de qui escolta o distant dels dos: lYòUferhíO'í — 
iQuèf — Açò, això, allò.'-iQuè hi faràs? BónàkU, 

De ille, illa feu èll, ella, y perdent 1' element de- 
mostratiu in, dona '1 demostratiu remis U, la, anome- 
nat article. 



DEMOSTRATIUS CATALANS 61 

De i8te, üta, resultà èst, esta. 

De ipse, ipsa, resultà èx, eixa. 

Y de metipsCf metipsa^ metèx, metèixa. 

TSf ea, id donà t, y, o M, y havent ab hic, h(BC, 
hoCf quedat molt lògicament còm a representatius 
d' indicació que prescindèx de la distància, fou menes- 
ter que Í8te 's posés en llòch de Me significant V ob- 
gècte immediat a qui parla, y que ijpse, èix, passés al 
llòch de iete per 1' obgècte immediat a qui escolta. 

Després de semblants transformacions, V element 
indicatiu en o in 6^ havia fet remis, y 's renovà repc- 
lint davant d"* èll, èst y èix V ecce o hic, mira, dihent: 
«ecèZl, eccèstj eccèix, y feta y la primera c, {pàg.27) 
tycèU, eyeèsty eycèix, o aycèll, ayoèst, aycèiXf y gutura- 
lisada la o restant, digué aquèU, aquest, aqueix. 

En llatí el gènre neutre tenia quatre oficis: l.«r Re- 
presentar els noms neutres. 2M Sustantivar els adgec- 
tius. 3.«r Concordar ab. qualsevol part indeclinable de 
V oració. 4.«i't Indicar lo desconegut, V innominat, o 
lo que no volia anomenarse. Pel snstantívat y desco- 
negut fins tingueren els llatins algunes formes prò- 
pies, còm, quid, aliquid, quidpiam, fent compondre 
que ja ells no confonien el neutre ab el sustantivat 
y desconegut. 

Ara be, aqueixos quatre oflds els fa '1 gènre mas- 
culí en les llengües nòvoUatines, luègo en èlIes no 
hi ha gènre neutre. 

Però còm queda '1 desconegut y 1' innominat, o 
que a voltes no volem anomenar, però sí que volem 
indicarlo, era bò que hi hagués una forma demostrati- 
va del desconegut. Y es ho, de hoc, que significa mira. 

Avants hèm dit que ho significa 1' obgècte y no '1 
llòch. Per indicar el llòch, se prefixaren al ho els de- 
mostratius, y resultà e-pò o a-çò, ell-ó o allò, eix-ò, o 
<iíx'ò. Notes que 'Is demostratius del desconegut o in- 



62 ARTICLB 

nominat son també moscnlins: això es lleig, aUò ho- 
ni€h. 

El demostratiu metèx, metèixa pòt acompanyar a tot 
pronom y a tot sustantiu, sempre que 's vòl gignificar 
la identitat o fer notar sa importància en 1' oració: èll 
metèx, aquell metèx, jo metèx, nosaltres metèixos, V àn- 
gel metèXf el metèx Joan, 



$ 6. —Article, o demostratiu remis 

L' article es determinat: le, laj o indeterminat: «n^ 
una; o de tractament: en, na. 

El le, la, resultaren de ihle, il-L•. (V. pàg. 60). í« 
queda així en francès; però en català, piamontès y cas- 
tellà per sa poca consistència es metatisà dilient el, o 
sustituí la e per o o u, dihentse loolu camp, bòsoh, etc. 
Aqueixa o de lo no es la o dels demostratius del desco- 
negut, perquè lo no acompanya may al desconegut 
sinó al conegut e indicat. Lo sòl acompanyar al sns- 
tantivat, però '1 sustantiyat es cosa determinada y co- 
neguda. A mès de que '1 sustantiyat en català s' acom- 
panya també ab la forma, el, còm: h oohent, o H oohent 
era que,., Luègo V article masculí I pòt tenir qual- 
sevol vocal: l-e, l-o, l-u. No pren l-a per no confòn- 
dres ab el femení, y no pren l-i per no confòndres ab 
li, article demostratiu de Datiu. La metatisació del 
article 's fa també en Mallorquí, ahont d' ip-se, ip-sa, 
queda se fs^ elefant, «' uy, per se elefant, se uy), y sa. 

Però '1 se davant de consonant, diu es: es eapell, 
es dit de sa ma. També metatisèm me, te, se, ne, en em, 
et, es, en. 

La nació catalana naturalment cortesa tingué sem- 
pre gran concepte de les persones y preferí acompa- 
nyar el seu nòm de dominu^, domina, que uo del article. 



-^^ 



ARTiCLB BS- 

Dels vocatins domine j domina quedaren a mès de les 
arrels dòn y dóna, les finals ne j na, metatisat el ne en 
en, dihentse en Fere, en Lluis; na Dolors, na Oarme, en 
Bosch f en Eossinyòl, en llòch de el Pere, el Lluis, la 
Dolors, la Oarme, el Bosch, el Bossinyòl. 

Declinació' del article 

DAVANT DE COK SOTJANT DAVANT DE VOCAL 

Masculí Femení Ma«c. y Fem. 

Sing. 8ing» Sing. 

J. El, olo La L' 

0. Del, o de lo De la . De V 

D. Al, pel o per lo, 11 A la, per la, 11 A T, per V, li 
A. Al, lo, % el, lo A la, la, la A V, V, V 
V. El, lo La L' 

A. Ab el o lo, nel o Ab la, en la, Ab, en, de, per 

en lo, pel, o per per la, de la. 1' 

lo, del o de lo. 

Flur, Plur. 

N. Els o los Les 

a. Dels, llnr De les, llur 

D. Als, pels, els, los, QlnT) A les, per les, els (llur) 

A. Als, els, los, 'Is, els, los A les, les, les 

V. Els o los Les 

A. Ab els, ab los, nels, en Ab les, en les, per 
los, pels, per los, dels. les, de les. 

Les formes negres del article tenen sempre us y 
valor de pronoms demostratius de tercera persona, 
valent li per aoper èll, a o per èlL•, 1, lo, la, per a 
èU, a ella, els o Is, los, les per a oper ells, a o per 
elles, a ells, a elles. 

Uur, de ülorum, en tosca y francès loro, leur, en 
son valor demostratiu de ells o de elles, equival al pos- 
sessiu «et*, d' ells o d' elles, y sòls còm a tal possesiu 
s' usa. 



4)4 DSCLINACJÓ DXL8 J>SM 0STBATIU8 

Llur s' usà també en Datin com en tosca y fran- 
cès: lo leo e V ors prenien la ouella: e jo la latM to- 
lia. (Serra, pàg. 106). 

4 8.— Deolinaoló deU pronoms demostratiai 

Singular 
Masculins Innominat 

JT. Aquest, aquèx, aquell, o èlI. Açò, això, allò. 

•O. D' aquest, aquèx, aquell, o èll. Açò, això, allò. 
D. A, per aquest, aquèx, aquell o èll. Açò, això, allò. 

A, A, o aquest, aquèx, aquell, o èll. Açó, això, allò. 

A. Ab, en o n', d', per aquest, etc. Açò, això, allò. 

Femenins 
N, Aquesta, aqueixa, aquella, o ella. 
G, D' aquesta, aqueixa, aquella, o ella. 
D. A, per aquesta, aqueixa, aquella, o ella. 
A. A, o aquesta, aqueixa, aquella o ella. 
A, Ab, en, o n', d', per aquesta, aqueixa, etc. 

Plural 
MasouUns 
iV. Aquestos o aquèts, aqueixos, aquella o ells. 
<jr. D' aquestos o aquèts, aqueixos, aquells o ells. 
D. A, per aquestos o aquèts, aqueixos, aquells o ells. 
J.. A, o aquestos o aquèts, aqueixos, aquells o ells. 
A. Ab, en o n', d', per aquestos o aquèts, etc. 

Femenins 
N. Aquestes, aqueixes, aquelles o elles. 
G. D' aquestes, aqueixes, aquelles o elles. 
D. A, per aquestes, aqueixes, aquelles o elles. 
J.. A, o aquestes, aqueixes, aquelles o elles. 
A. Ab, en, o n, d', per aquestes, aqueixes, etc. 



PROKÒMS PSR80KAL8 T POSSESSIUS 65 

£1 plural de 1' innominat se fa per aquèsteSf aquH- 
jceSf aquèUes eòses. AçònSy aixòns, aüòns, bo son plu- 
rals demostratius, solament ho son del açò, això, allò. 
2fo hi poses tants açòns y allònSf que, o sinó, no V en- 
iench, 

i 9.~Etlmologia dels pronoms personals 
y possessius 

Còm hi ha tres demostratius, tampòch hi ha mès 
de tres personee. 

Primera persona. Es m-e o mi (llatí me, greeh pte, 
hebreu ^5,. ni) en Sing., y en Plural m-o-s o m-u-s o 
^ms, ^ms, metatísat, o convertida P m en n, n-o-s, o 
n-U'Sf ens o ^ns (llatí nos per mos, greeh dòrich Afieç, 
hebreu -13, nu). 

El Nominatiu jo es de ego, eo, eu, yeu, teu, pro- 
vençal, to, tosca, etc. El francès a mès de je=J0j 
tè 1 Nominatiu moi. Possessiu. De m-e y nos deriven 
«n llatí meus^ mea, y noster, nostra, que son en ca- 
talà meu, meua o meva o mia} mon, ma, y nostre, nostra. 

Segona persona. Es ^-k (llatí tu, greeh dòrich tó, 
hebreu nJJN, attd) en Sing., y en Plur. v-o-s per t-o-s, 
convertida la t en v. Nos y vos essent subgèctes 
d' oració y aoompanyantse de preposició, a causa de sa 
poca consistència, prenen 1' a^unt alteri, dihent nos- 
ülires, vos^altres. No obstant, el vós de tractament 
d^ una BÒla persona, no pren tal adjunt: Vós vindreu; 
^M es per vós. Possessiu. De tu y de vos deriven en 
Uatí tuuSf iua y vester, vestra, que son en català teu, 
teua teva, tua; ton, ta, y vostre, vostra. 

Tercera persona* Es «-« o s-i (llatí sui, greeh oh, 
defectius de Nominatiu). Tó valor de Sing. y Plural. 
Polséssiu. De se deriva '1 llatí suus, sua, que val 
rahonablement per possehidor singular o][plural, y es 
en català seu, seua o seva, sua; son, sa. Notes que 

Grakdía. — Gramàtica Catalana. 5 



INTERROGATIU 



^ 11.— Pronoms interrosratius 

Una pregunta 's refeièx a peraona o cosa, o sola- 
ment a la qnalitat, quantitat, jMSsessió, número, or- 
de nnmèiich, mòdo, grux, edat, distribució. 

£1 llatí preguntava sobre les persones y coses per 
V interrogatiu de sustància quis? quasf qw)df quidf j 
sobre 'Is accidents de qualitat, quantitat, etc., pre- 
guntava respectivament per quaUsf quantusf cujusf 
quott quot-uaf quot-u-plexf quot-u-plusf quot-enma^ 
quot^enif 

El català guarda V interrogatiu de sustóncia qvif 
^èf y s' ha format el d' accident quin, quina, equi- 
valent a qualis y a cujus del llatí. Havent perdut el 
quot de número, 1' ha sustiluit per qtuvntas, quant, y 
aquèx quantus ha sustituit el quot també en quotus, quo- 
tuplex, quotuplus, quotenniSf quoteni, dihent: ^a qua/nUf 
de quants mòdosf de quants gruixos? de quants anys? 
de quants en quants? 

Interrogatiu de substància 

Preguntant per persones es ^qui? y preguntant per 
coses y per 1' innominat es équè? 

Els dos son Sing. y Plur. masculins y femenins. 
Bing. y Plur. N. ^Quit— G^. De qxdf— D. A o per 
qui?— J.O. A quit — AbL Ab, en, per, sobre qui? 

Bing. y Plur. N. ^Quèt— 6^. De quèt— D. A o per 
què? — Ae, Què, a quèf — AU. Ab, en, per, sobre quèf 

Exemples: Bing. Nom. ^Qui est— En Joan, la Ma- 
ria —Guarní. De qui es?— De 'n Joan, de la Mariai etc. 

Plor. Nom. ^Qui sonf — Els estudiants. — Oen. De 
qui Bont — De 1' estudiant, o dels estudiants, etc. 



INTBRB06ATIU * 6» 

Exemples del quèf Slng. N. ^Què est— Un xay^ 
allò,— É^entí. De què parlesf — Del temps, d' allò. Dat. 
A què ho donèut — Al cavall. — Per què ho dunst — 
Per menjar; étc. 

Plor. N. Què sont — Bòschs. — Gen, De què par- 
lèuf— Dels interrogatius. 

Interrogatiu de qualitat o altre adjunt 

£s iquinf, quinaf, quinsf, quinesff de qui-genui, 
qui-genaf qui-geni, qui-genw, de formació castell4-ca- 
talana, puig no 1' hèm trobat en les llengües simi- 
lars proTençal, piamontèsa, bolonyesa, milanesa, etcè- 
tera. Se referèx a les qualitats de persones y coses in- 
distintament. No pòt referirse a 1' innominat, perquè 
aquèt no té conegudes les qualitats. 

Pregunta donchs i>er una nota qualsevol suficient 
a distingir un ser d' altre, sia nota de qualitat, nòm 
propi, possessió, llòch, etc. Exemples: iÇuin vòUf 
SI hòj el vèrtf el gròSy el Joan, el meu, aquell, el de 
daltj el quin tu tens, el quin pesa mès, etc. — ^Quines nò- 
ves portes f i Quin dia! j Quina Catalunya tan rica! 

Quant sembla acompanyar la sustància, còm en 
iqvm dia! etc., acompanya verament la qualitat, puig 
equival a quina quaUtat, o mena de dia! iQuin luymef 
val per quina mena d^ hòmef 

Donchs 1' us de quin, quina es el metèx del fran- 
cès quél, quelle. 

Interrogatiu de quantitat 

Es qua/ntf, quanta? , quants?, quantes? tant si 's 
referèx a quantitat geomètrica o estensió, còm a quan- 
titat numèrica. 

Exemples: ^Quant hi ha fins al mar?— Un dia de 
camí, tot una estona, una hora. — ^Quanta terra 'm 



70 • REULTIU 

donesf — Dèu jomalB. Quants ^nys tenst — De quants 
en quants sortiu a passèigf— De vint en TÍnt^ aco- 
blats de dos en dos. 



$ 12. —Pronoms relatius 

BeL•tiu de eustdneia 

Beferintse a persones es qui, indeclinable y comú 
de dos, còm 1' interrogatiu. 

Exemples: L' home, la dònay el Joan, V Emília 
N» qui ve, o qui venen^ — G. de qui parles; — D. a qui 
ebrahones o per qui • 't canses;-— -4.c. a qui saludes; — 
Abl. ab qui, en qui, per qui suspires. 

Beferintse a coses y a 1' innomínat, es que sing. y 
plur. y comú de dos també, còm 1' interrogatiu. 

Exeiaples. El bòsch, el xay, allò, i\r. que hi ha; — 
G. de que 'm parles, etc. 

L' iúfluència llatina feu que la forma qui de rela- 
tiu agent, es guardés molt temps fins referida a co- 
ses. Però ara casi ha caygut. 

Còm els hebreus tingueren interrogatiu de x>er80- 
na ^p, mif y de cosa nç^ maf té justament el Cata- 
là forma i>ersonal y de cosa per son interrogatiu j 
relatiu. Per la poca consistència de la •, sempre que 
no es tònica, es conyertèx el qui en que referit a per- 
sones, lo que es un abús, però perdonable, per ser 
degut a nostra fonètica. Quant la paraula anterior 
al quif es accentuada, pren 1' accent del qui conver- 
tintlo en que atònich. Si al revés la paraula immedia- 
ta anterior al qui es atònica, el qui conserva 1' accent 
y no cambia. 

Per xò li senyalem els límits qu' èll metèx s' ha pres 
dihent: El qui de persona serà en general que si no 
va immediatament precedit de 1' article o de prepo- 



RSLATIU 71 

«ició espresaa, ò si té aatecedent: JSl jprimer que hi 
es; el Jodn, que coneixes; per V amo que iravaUes; 
de V amich que 't recordes; el vassall que trenca la üèy. 
Pòsea 1' article o la preposició en contacte del rela- 
tin càllea V antecedent, y dirà: El qui primer hi es, 
d Jodn a ^ui coneixes*, V amo per qui o pel qui tra- 
mlles; V amich de. qui H recordes; qui trenca la lUy. 

Es pòch etimològich y pòch català V us de qual, 
qmU en Uòch del qu4, que. Pòch etimològich, per- 
què qualis no es relatín de sustància en llatí, sinó 
d' accident; y pòch català, perqnè '1 poble no V nsa 
•(recordo '1 mal efecte que essent petit me feya aque- 
lla còl masculina, lo còh^h qual, del Orèch en un Beu) y 
■es contrari a la sintaxis catalana, que no vòl llar- 
gues clàusules enllaçades per quals. Qualsevol, qu>al- 
^evulga, que usa '1 x)òble, es relatiu d' accident, con- 
íonne a 1' etimologia. 

Encara es mès pecador V us de qual per indicar 
la possessió: X' història, quals fets esbrines, es mala 
•construcció. Dèu dir: quins fets esbrines, be que serà 
millor una forma popular, còm: X' història que 
«' esbrines els fets» Cf. Ml camp gu' hèu cullit els trum- 
fos, y no el camp quins trumfos, y molt mènos, quals 
irumfos hèu culUt 

BeL•tiu d^ accident 

Referit a persones o a coses, es sempre quin, qui- 
na, qui'ns, quines, S' usa sempre que respon a quin? 
^inaf etc., o sia sempre que fa referència a la qua- 
litat distintiva de les persones o coses. Per això, se 
1' ha anomenat relatiu partitiu, perquè distingèx. 

Exemples: Pren el quin f agrade; porta ^Is quines 
p^igues; pren les quines facen per tu. Se suplèx, deixa 
«1 quin no t' agrade; deixa Us quins pesen massa, les 
quines no facen per tti. 



72 PRONOMS INDEFINITS 

Còm V interrogatia quinf quina? snplèx 1' inter- 
rogatia possessin llatí cujus, a, umf aixía el relatií» 
quin, qvinay snplèx rahonablement el relatin i^osses- 
sia llatí cujuSf a, um. El nèn quines espardenyes (d^ es* 
part) Imsques, plora» La rosa quina olor emhauma V ay^ 

re No obstant, aqnèx ns del ^titn possessin, no e» 

cataíà, y no ha entrat sinó a còp de owyos y euyas 
castellans. Aixís y tot, al poble no li planrà. De vo- 
lèrlo, se V hauria pres del llatí primer qne 'Is caste- 
llans. Però 'l^buU tal volta de sanch feniça volgué 
pels catalans una sintaxis senzilla còm V hebrea y 
un us del relatiu casi igual: Jlfíra V home que li vas 
matar la cabra , y no quina eahra vas matar.^-Oòm pa- 
lla que V eshargèx el vent, ( Job, 21 , 18). — 8o Josèpk 
que 'm venguéreu (Gèn. 45, 4). = ;Ay de tu, ièrra, que 
gobèrnat un nèn! (Eccli. 10, 16). Còm 1' hebreu pòt 
ometre sempre '1 relatiu, també '1 català 1' imita en 
això alguna vegada: Les peres han oaygut anit, eren 
ben bones; els nens ploren, son lleigs. Sovint s'òu 
aqueixa construcció entre la gent senzilla. Per letres 
de aqui ha/vem vistes... som informats com aquí en lor 
ciutat de Palerm... Missiva dels Jurats del regne de^ 
Mallorca, fol. 76, vto. 

$ 13. — Pronoms y adg^eotius Indefinits 

Z7, o un, una (1) de un-us, un-a 

Unhòm, comú de dos de unus homo 

Algúf algun, alguna de aliquis unus 

Ningú, ningún, ninguna de nec unus 

Altre, altra de alter, altera 

Altre, innominat (2) de alterum 

Un o altre, una o altra de unus aut alter 
i' un o r altre, V una o V altra de id. y 1' article 

Sòl, sola de solus, sola 

Tot, tota, de totus, tota 



PR0XÒM6 INDEFINITS 



75 



Tothom 

Oapf plur. caps, comú de dos 

Oada, sing. y plur. maso. y fem. 

Oada u, cada un, ea^ una 

Qwae-ú, quiscún, quiscuna, 

Oadasc-ú, cúdasc-ún, cadasc'una 

Case-ú, cascún, cascuna 

Pòeh, poca 

Molt, molta 

Massa, masses, com. de dos 

if^, mènos, sin. y pi. com. de dos de magis, mdnus 

Prou, pròus, comú de dos de prohus. 

Tant, tanta de tantus, tanta 

Quant, quanta de quantus, quan^ 

ta 
Què, ponderatiu, s. p. comú de dos de que, conegut 



de totiis homo 
de caput, el primer 
de %axÓL, prep. distr. 
de cada y ú. 
de quisqu>e-wíU8. 
de cada y quiscú 
de id. 

de paucus, pauca 
de multus, multa 
de fiàa-ui. 



Vari, vària, varis, vàries 

Qayre, gayres (3), comú de dos 

Tal, tals, comú de dos 

Oèrt, certa 

Qualsevol, quaUevulga, comú de 

dos, qualsevòls 
El quin, L• quina vulgues, els 

quins, les quines vulgues 
Quelcom, algòm, innominat 

Còp de (pa, llenya, homes, etc.) 

Força, forces 

ïïn xioh, un boci, un traç, un 

pòch 
ïïna mica, una molla, un senyal 

^na estapència, una feredat, íin 
poder 



de varius, varia 

de varius=g<mu>s 

de talis 

de certus, certa 

de qualis, se y vòl^ 
o vulga 

de etimologia cone- 
guda 

de qualecumque, ali- 
quantus 

de copia, abundàn- 
cia 

de fortia 

de sect-um, tall, xpuí- 
í'.c, rosèch 

de lAtxxóç, petit, mo- 
lècula, sign/um 

de sapientia? tast, 
feritas 



74 DEMOSTRATIU GBNKRAL 

Un borrall} gota, micüf gens, pus, de gutta, genus, Ua- 
res vor, plus, mès, 

res, cosa. 

(1) Un j sos compostos tenen la fonna un adgeo- 
tiva: un home, un JUhre. Un (suplèx home, ancell, etc.) 
•cantava. La forma u es la pronominal, que no es referi- 
da a ningú, y es comuna de dos: Cada uper èlL-^Nin^ 
gú respon.^— Algú pregunta per vostè. 

(2) Altre, innominat, es de molt us, y se sòl pro- 
nunciar aire. Ja en La fi del Oompte d? Urgell, pàgi- 
na 63, llegèsch: «tot lo dia nos fa aire... sinó lo qui 
fou fet del Compte de Urgell; car... lo qui vens, ex- 
termina e' confon laltre.» El metèx se diu avuyj 
Déyem V un a V altre: Aire seria, d^ altre mòdo '« 
queixaria, si V enviessen j^er aire y no per aia;ò. Bò 
•e» V Antón, però aire diríeu de sa mare. 

No obstant, en V eufonia moderna be podrà es- 
criures sempre altre, sia innominat, o no. 

(3) Gayre s' usa còm a nòm o còm a adverbi. (Vid. 
Cap. III, Adverbis de Cantitat). Gayre, etimològica- 
ment devia fer el femení gayra, còm ficaria, v. gr. fa 

fi>cayra= figuera, però ha volgut 1' us que 'Is en ayre 
fossen d' una sola terminació. (V. póg. 55). 



$ 14. — Demostratiu general 

Un poble pensador y remirat, còm diuen que es 
éí català, a mès dels pronoms demostratius y perso- 
nals, volgué sobre les altres llengües nòvollatínes 
•espressar totes les relacions personals de 1' acció per 
medi dels afíxos verbals, juntantne fins a cinch: 8e 
te me ^U la menja. Però ademès volgué espressar 
casi sempre el llòch, cercant per això dues diccions 
breus y suaus que no entrebanquessen. Son ^1 y en. 



DEMOSTRATIU OBNXRAL 75 

L' Mf de hiCf cf. el francès y y '1 provençal t, 
es adverbi coirelatiu eqtdvalent als llatins hic, isUc, 
üHCf ibi; huo, istue, ülue, eo; heus, iètm, illac, ea. 

Perquè M, de 7dc, no podia significar moviment, 
la idea de Jiinc, ütmcy iUinCf inde, se significà per 
^n, de inàej correlatiu també. 

Hi j en còm a correlatius se refereixen sempre 
a un llòch citat, o que se cita luègo, o se sobreentén. 
Ter la porta gran avuy no «' hi (hac, ístac, illac, ea) 
passa. Hi (hic, istíc, illic, ibi,) sereu amants del ser- 
mà, entranfhi (huc, istuc, illuc, eo, in ecclesiam) 
deseguida, y 'n, o en (hinc, istinc, illinc, inde, de 
ecdesia) sortireu <ï' hora. 

Hi y en demostratius. Còm el dont, de deun- 
de, francès ha passat a suplir el relatiu (cujus y 
quòrum), aixís V en ha passat a suplir el Genitiu, o 
1' idea de, de tots els noms, pronoms o equivalent, 
mentres hi representa tots els altres caesos fóra del 
Genitiu, o del de', tot, còm se vèu, de bella confor- 
mitat ab 1' etimologia de inde e hic. Son de tots els 
números y gènres. 

Hi (Nom., hio videt) vèu prou, qui *n (Gen., de 
pomes, menjar, vi, etc.) guarda per demà. Sieshi 
(Batiu. huio, a la vocació) ^^èl, e hi (Ablat. in hao, en 
èUa) trobaràs alegria. — L' acusatiu no s' usa, sinó 
nfeiintse a llòch: ^nèuhi al mar. L' acusatiu pa- 
cient té ja '1 seu demostratiu innominat ho, y refe- 
nntse a coses determinades, afixa el h, la, los, les. 
Ho faràs.-'Feslen. — Màtala,, 

Per V ampliació d' aqueixa doctrina, mires la 
Sintaxis. 



^71 



76 


NUMERALS 






U5.— 


Nomerals 




Cardinals 


Ordinals 


Cardinals 


Ordinalt 


TJf xm, ona 


Primer 


Divuyt 


DÍYUjtè 


DoB, dues 


Segon 


Dinou 


Dinovè 


Très 


Terç o tercer 


Vint 


Vintè 


Quatre 


Quart 


Vintiú-ún 


Vintiunè 


Cinch 


Quint 


Vintiaós 


Vintidosè 


Sis 


Sisè 


Vintitrès, etc. 


Vintítresè 


Sèt 


Setè 


Trenta 


Trentè 


Vuyt, huyt Vuytè 


Trenta u, etx3. 


Trentaunè 


Nòu 


Novè 


Quaranta 


Quarantè 


Dèu 


Desè 


Cinquanta 


Cinquantè 


Onze 


Onzè 


Xixanta 


Xixantè 


Dotze 


Dotzè 


Setanta 


Setantè 


Tretze 


Tretzè 


Vuytanta 


Vuytantè 


Catorze 


Catorzè 


Noranta 


Norantè 


Qninze 


Quinzè 


Cent 


Centè 


Setze 


Setzè 


DoBcents 


Doscentè 


Disset 


Dissetè 


Trescents 


Treacentè 



Segueixen els cardinals quati'ecents, etc. dèticentSf 
etcètera; vintcents, trèntacents , etc. En Uòch de mtl^ 
dos milf etC; es mès català contar per cents. 

Mil s' usa d' homes, animals grossos, etc. Par- 
lant de plantes, mates, animals petits, etc. es diu 
miler: 80 plcmtatf comprat, vengut, très mÜers deeòlSf 
cebes; so arrancat un miler de mates de cogula, hUtf 
trumfos; hauré mort un miler de grilles, 

Oent es diu centenar quant no essent ben ^f 
s' acompanya d' un: JEJn tornarà un centenar, n' hi ha- 
via un centenar. 

Milió es milió, y no milió. 

Abdós, abdues solament s' usen parlant de dues 
coses BÒles. Mès se sòl dir: Tots dos, els d>os. 



NÜMERAL8 77 

Elsadyèrbis cardinals s' espressen per una, dues, 

tres vegndesj voltes o oamins. Dels llatins sòls queda 

Us, nsat pei indicar un nombre repetit. Els adverbis 
ordinals de temps se fan còm ela cardinals: La prime- 
ra j segona, tercera... vegada, vòlta^ o camt. 

Els adverbis ordinals de sèrie son jpririfterament o en 
primer llòeh, segorujment o en segóri, llòch, tercerament o 
en tercer llòch. D' aquí en amunt s' usen solament en 
q%art, quint, etc,, ïlòch. 

El català de nòu en amunt usa dels cardinals per 
contar els comptes, rèys y papes, dates, etc. y encara 
es de gust català Pere quatre, Oarles sis, Fiu sèt, vuyt, 
nòu. Primer, segon, terç y quint solen usarse sempre en 
ordinal: Jaume primer, Piu quint. 

. Els numerals colectíus son: parell, trinca, quatrèna, 
<ímquèna, sisena, setena, vuytèna, novena, y demés 
ordinals femenins precedits de un, una, 6 el, la. 
També son colectius tríduo, quinari. Trinitat, tèm y 
quadern. 

Els numerals partítius son: meytat o mitat, terç, 
qmrt, quint, sisè, setè, y demés ordinals masculins 
precedits de un, una, o el, la. Es més comú espres- 
sarlos pel fbmení y '1 sustantiu part: Deixo a en Jodn 
«I mytè la vuytèna part, la tèrça, la quarta part.-- 
Lèume era el tribut del desè. 

Havent els distributius llatins donat nostres ordi- 
nals, suplim aquells pels cardinals repetits: D' un a 
un, de dos en dos, de tres en tres, etc. 

Els ordinals llatins en esim solament han deixat 
quaresma, de dies quadragésima, y cinquagèsma, de 
4iw quinquagesima.—^l sistema desenal deuria cam- 
biar les paraules dèdm, centèsim, o cèntim, miUsim, 
«toètera, en desè, centè, milè, etc. 

Els multiplicatius son senMll, doble, triple, quàdru- 
ple, etc. 



'SO PRELIMINAR Í)BL VÈRP 

-gnoscendus, dolentj (cosa de doldre), de dolenduSj hi- 
senda, de fadenda, gerundi, que s' ha de fer, de 
^erundus. 

L' Infinitiu no es cap mòdo de 1' acció, sinó so- 
lament la denominació de I' acció. Donchs, ak qua- 
tre mòdos personals del vèrp hi cal anyadir els dos 
mòdos nominals Gerundi y Participi. 

Temps. Temps es la distància desde un moment 
anterior fins a un altre moment que ve després, 
es dir, 1' estabilitat entre un mo(vi)ment anterior 
y un mo(vi}meni posterior. En la Metafísica aquei- 
xa estabilitat es indivisible e inestensa, es 1' instant 
-del moviment mès curt, v. g* el pensament d' un 
esperit. Després, còm el punt indivisible fa la ralla y 
la ralla fa la superfície, resultant V extensió; aúds 
l' instant indivisible repetintse y sumantse, fa la dura- 
ció de temps; però sempre resulta que al donarse el 
segon instant, el primer ja ha passat y '1 tercer en- 
cara no existèx. Per xò, el temps present es un punt, 
un instant, real sí, però inestable. Això davant de la 
Metafísica. Ara, al' us de 1' home les coses son 
d' altra manera. L' home ni pòt caminar sobre punts 
matemàtichs, ni pòt nodrirse de cossos senzills, ni li 
plau midàr sos actes per instants. Per això 's dóna a 
sí metèx certa presencialitat mès o^ènos llarga, y 
diu: la vida present, el sigle actual, avuy, aquesta set- 
mana. 

Bepàrense 'Is mots jpre«ení, actual, avuy, aguèsta. 

Luègo 1' home considerantse a sí metèx còm a 
subgècte de V acció, es considera present a la me- 
tèixa y la porta y espressa dintre la seva presencia- 
litat, sia feta, o per fer o s' estiga fent: avny canta- 
ves, havies cam,tat, cantes, Tms cantat, cantaràs, hauràs 
cantat, cantaries, hauries cantat, canta, cantes, hages 
cantat, cantares, cantesses, haguesses cantat. fd revés, 



PBEUMINAB DKL VÈRP 81 

considerà 1' acció, fentse, feta o fahedora, fóra de la 
seva preaencialitat: ahir, 1' altra setmana, aqaèll 
dia vay cantar j vay haver cantat, vay haver de cantar. 

Ja donchs en rigor 1' acció serà feta, fentse o fahedo- 
ra, però respecte de l' home seré en qualsevol d' aquei- 
xos aspectes present o passada. Yèns aquí perquè U 
llatí ab el Present d' Infinitiu, feja tots el Presents e 
Imperfets, y ab el Pretèrit d' Infinitiu feya tots els Pre- 
tèrits, prescindint de V estat de 1' àcció. Veus aquí per- 
què en la Passiva llatina trovèm aquells temps passats 
dobles ab element de Present: amatus 9tim, eram, sim, 
essem, ero; 6 ab element de Pretèrit: amatus fui, fue- 
ram , fuero, fuerim, fuiasem. 

Yèus aquí perquè '1 català després de pèndre del 
Present d' Infinitiu llatí el Present, e Imperfet de In- 
dicatiu y Subjuntiu, suplèx ab el Present e Imperfet 
de V aussiliar haver el Futur y Condicional: amar'he,= 
amaré; am^r-haviaF=amar-hiar=am^ria* Y al contrari, 
no satisfentli '1 Pretèrit senzill llatí amí, amares, su- 
plèxlo no pel Present sinó pel Pretèrit d' haver, di- 
hent vay, vares, va, etc, amar. 

Conclohèm que '1 temps es un accident de 1' acció 
molt vago y dificilíssim de fixar, de lo que resulta que 
cap poble, ni tots junts han trobat el número de temps 
(indicacions de temps) que podrien tenir sos vèrps. 
L^ hebrea no tenia sinó dos temps, Pretèrit y Futur. El 
l)a8ch primitiu sembla que sòls tingué Present y Pre- 
tèrit. El grech tingué sis temps. El llatí no mès cinch 
«n Activa, però molts mès en la Passiva, per tenir do- 
bles els temps compostos. El català a l' Indicatiu ne té 
vnyt còm el castellà, però al Subjuntiu n' usa mènos: 
el Futur imperfet y perfet de Subjuntiu: am^re y huhie- 
re amada, no 'Is té, suplintios per 1' Optatiu: amés, ha- 
p^8 amat, que suplèx també V Imperfet: amara, que 
è' usa poquissim. 

Grandía — Oramàtica Catalana, € 



82 / FORMACIÓ DE LES CONJUGACIONS 

^ Els temps fan mès clara una llènga; però de ser 
gayres, resultaria confosió, y V atenció humana no 
sempre està per anar a aprimorar moments. Si avega- 
des li convé fixar benbé '1 temps, acut als adverbis y 
noms temporals. 

Advertim que '1 temps He amat es sempre present 
en català no podèntse dir: Ahir he amat, sinó avuy he 
amat, aquest any he amat; ahir, V altre any vay amar. 

Érem tentats de posar un quadro dels temps del vèrp 
de conformitat ab les anteriors indicacions; però la no- 
vetat cauria en terrer de molta bròça. 

Nombres. Els nombres del vèrp son dos: Singular y 
Plural. No tenim Dfial. 

Persones. Son sis: Jo, tu, seo es o èll, nosaltres, vos- 
altres, se es o ells. 



i 2.— Formació de les ConJag^aoloiiB 

Els vèrps llatins es reduhien a quatre conjugacions^ 
ab V Infinitiu la 1.^ en are, la 2.^ en ere tònich, la 
3.* en ere atònich, y la 4.* en Ire. 

En so;i pas al Català els en are per escurçament 
digueren ar, còm els en ire, ir. Els en ère tònich o 
atònich formaren la conjugació en re atònich. Resul- 
ten donchs en català tres conjugacions: 

' La 1.* en ar. A mès dels vèrps que duu del lla- 
tí, té: l.«f Els molts de formació catalana per medi 
d' un supí llatí, còm sepult-ar, de seipultum, moss-nr^ 
de morsum, past-ar, de pastum, empeytar, de inve- 
etum. — 2.<^i^ Els molts d' origen nominal per medi dels- 
prefixos es o en o sènça prefix, còm a-rrib-ar, de riba,^ 
de ripa, a-figur-ar, de figur-a, a-dreç-ar, de d/rèça, es- 
mol-ar, de mola, en-caix-ar, en-caixon-ar de caixa, cot- 
xó, es-brin-ar, de bri (del tedèsch hrechen, trinxar), en- 



FORMACIÓ DE LES CONJUGACIONS 83 

gat-ar, de gat, senyiil-ar, de senyal. — 3.«r Alguns de 
la 2.* llatÍDa, còm torr-ar, de torrere, estndiar, de stu- 
dercy xarrupar, de sorbere. 

La 2.^ en re. Aqnèsta la formen un redohit nombre 
de vèrps de la 2.* j 3.* llatines. Es coneixen per ac- 
centuar la penúltima j finir en re; còm tem-rc, de 
Hmercy ton-re, de tondere, val-re de valer e, conèix-re 
de cognosceref permèt-re, de permittere. Ne té alguns 
de la 4.* llatina: òu-re, de audire, vin-re, de ventre, 

La^ 3.* en Ir. La formen: l.er Els de la 4.* llati- 
na, còm dorm-ir, à.e dormiré, serv-<r, àe serviré, eix-ír, 
de exire, — 2M Els molts nominals per medi de prefix 
a o.ew, còm a-clar-t>, en-lleet-tr, de olar, llest, en- 
gurmand-ir, en-talp-ír, de gurmant, talp. — 3.w Alguns 
de la 2.ona llatina, còm abol-ir, de aholere, persuad-tV, 
de persuadere, cumpl-ir, de oomplere. — 4.»^* Un gran 
nombre de la 3.* llatina, còm aflig-ir, de affligere, 
scülp-tr, de seulp-ere, ung-ir, de ungere, escarp-ir, de 
scalpere, etc. 

La Uèy de distinció (pàg. 7) conserva els sufixos 
flexors s de tu, m de nosaltres, t=u de vosaltres y n 
de èUs, per evitar confosió. El jo no necessita 
8nfix; no obstant se li dona o clara a Llèyda, u a Bar- 
celona, e • al Bosselló: jo pèns-o, pèns-w, pèns-i. 
Millor ho diuen els Mallorquins: pèns, tròp, don, etcète- 
ra. La 3.*^ persona singular pèrt la t, y còm en hebreu, 
m Yòl, ni necessita sufix. 

Solament formarem el Present, Imperfet y Perfet 
d' Indicatiu, V Imperatiu, el Present e Imperfet de 
Subjuntiu y 1' Infinitiu. Els temps compostos tenen 
coneguda sa formació, y '1 Futur Imperfet y Condi- 
cional son evidentment el Present e Imperfet de 1' aussi- 
liar Jiavèr y '1 corresponent Infinitiu: amar-é, amar- 
às, amarga, am^r-ies, etc. son l' Infinitiu amar, y he, 
has, ha, hèm, hèu, han: hav-ia, ha/v-ies, etc. 



84 



PRIMBRA OONJUGAX^IÓ 



PRIMERA CONJUGACIÓ 



Indicatiu 



Subjuntiu 



Present 



Present 



Llati 



àm-0 (1) 

àm-os 

àm-at 

Am-àmus 

am-àtis 

àm-ant 

Imperfet 

am-Àbam 

am-àbas 

am-àbaf 

am-abàmtts 

am-abàtí9 

am-àbanf 

Perfet 

am-ài;i (3) 

am-avisti (4) 

am-àíHt 

am-àvimiís 

Skm-skVisUs 

&m-&verunt 



Català 

amo 

ames 

ama 

amam-m 

amau-éu 

amen 



Llati 



amava 

amaves 

amava 

amàvem 

amàveu (2) 

amaven 

amí 

amares 

amà 

amàrem 

amàreu 

amaren 



àm-em 

àm-es 

àm-et 

ajn-ému8 

am-étw 

am-ení 

Imperfet 

am-àrem 

am-àres 

am-íiref 

am-ar^mt^ 

am-ar^ti$ 

am-àren#. 

Optatiu 

am-at^íssem (5) 

am-avísses 

am-avísseí • 

a.m-a,vis&ému8 

am-at;issétta 

am-ai;Í8senf 



Català 

ame • 
ames is 
ame i 
amem 
amén 
amen in 



amara 

amares 

amara 

amàrem 

amàreu 

amaren 

amés 

amesses 

amés 

améssem 

améssen 

^messen 



Imperatiu: àm-a, ama; amate^ amau o ameu 
Infinitiu: am-àre, amar. 
Gerundi: am-àndo^ amant. 
Participi: am-àt-i^^, amat. 



PRIMERA CONJUGACIÓ 85 

(1) Les cnrslyes del llatí indiquen lo qne 's dèn 
perdre per escurçament^ y les del català indiquen les 
Uètres anyadides per eufonia. 

(2) Notes el retràs de V accent en tots els Perfets 
en aqueixes dues persones; ítem, còm aquí la b final 
Be tA Uf convertida luègo en v davant de les eufòni- 
ques. Aqueixa persona per tenir ja la n de la t, no 
ha menester eufònica. Per xò diuen molts: anuwu^ 
amessUf per amàveu, amésseu. 

(3) Perduda la v donà ai en tosca y francès, y 's 
contragué en ^ e t en castellà y català. 

(4) La V 's cambia en V eufònica r, còm de 
Uvi levi s' ha fet lèri lèri. 

(5) Perduda la v, ai donà e. La forma clàssica 
amàs, amasses, amds, annàssem, es pren de la llatina 
contreta amassem, amasses, etc., del metèx Plusquam- 
perfet. Lo que havem anomenat Optatiu, tret, còm 
se vèu, del Plusquamperfet llatí , es 1' Imperfet de 
Subjuntiu 9 perquè la forma en ra no s' usa casi be 
en cap Conjngació. 

La forma de V Optatiu en as repugna a nostra èpo- 
ca, que podríem anomenar del yotlsme, puig també 
en llòch de amam, awtau del Present d' Indicatiu, 
sòl dir amem, ameu, còm en tots els Subjuntius ten- 
dèx a la t, e qu' hèm posat al costat de la forma 
clàssica. 

La formació dels temps compostos se trobarà en la 
pàg. 107. 

JEstar y donar segueixen la 2.* Conjugació gutu- 
ral (V. p.^97 y 102). 

Per dar y anar (V. p. 103 y 104). 



SEGONA CONJUGACIÓ 



SEGONA CONJUGACIÓ 



Indicatiu 



Subjuntiu 



Present 



Llaíi 



Català 



Present 



Llatí 



Català 



tím-eo 


tem-o 


tím-eaw 


tema (4) • 


tím-es 


teni-s 


tím-6as 


temes i$ 


iimet 


tem 


tím-eaí 


tema , » 


úm-évaus 


tem-èm 


tim-eàm«^ 


temam èm 


üm-étis 


tem-èu 


tim-eàtís 


temau èu 


tím-ent 


tem-en 


tím-caní 


temen in 


Imperfet 




Imperfet 


tim-ébam 


tem-ja (1) 


tim-érei» 


temerà 


tÍTn-ébos 


tem-ies 


tim-ére« 


temeres 


tim-ébaí 


tem-ía 


üm-éret 


temerà 


tim-ehàmus 


tem-íem (2) 


úm-exémus 


temérem 


tim-ebàti8 


tem-íeu 


tim-erétia 


teméreu 


tim-ébaní 


tem-ien 


tim-ércní 


temeren 



Perfet 

tim-(é)ui (3) tem-í 

tim-(é)nt8í» tem-eres 

iàm'(é)uit tem-é 

tim-(é)atmií$ tem-érem 

tim-(é)-nf>tí« tem-éreu 

tim-uértint tem- eren 



Optdtiu 

tim-(e)aís8em temés 
tim-(e)aís8es temesses 
tim-(e)uÍ8aet temés 
tim-(e)uÍBsému« teméssem 
tim-(e)ni86étt9 teméssea 
tim•(e)iiís8ent temessen 



Imperatia: tim-e, tem, timète, temen. 
Inflnltla: tim-ére, témer. 
Gemiidl: tim-éndo^ tement. 
Partlolpl: (tim-nitum^) tem-ut. 



SROONA CONJUGACIÓ 87 

(1) Primer digué temeva, forma que encara usen 
alguns pobles de la Sagarra, vg. feva. Després di- 
gué temiva, forma encara vulgar y comuníssima a la 
província de Llèyda tan pels vèrps de la 2.* còm i)els 
de la 3.*, vg. diva, pla/nyi/va, llegiva, etc. En les demés 
proYÍncies s' ha perdut ja la t?. 

(2) Notes el metèx retrós d^ accents que a la 
1.* y 3.* Conjugació. 

(3) Es prengué a la fí de la terminació en evi, des- 
apareguda la V y contretes en i la 6 y la i. 

(4) L' eufònica del Present de Subjuntiu es » a 
Barcelona y Girona, es a a Llèyda, Tarragona, Regne 
de València y Mallorca, y u, o, e, en algunes encontra- 
des. 

Segueixen & Témer: AtcínyeTj pertànyer, plànyer, 
empènyer, eonstrènyer, estrènyer, restrènye^', esprémer 
córrer, véneer, convèncer, tòrcer, des-tòrcer, re-tòrc^^ 
(còlltòrcer, cap-tòroer); haire, com-hatre, reha-tre, rè 
hre, rompre, perdre, retre, metre, y cotre, y altres com 
postos dels precedents. Son de ad-per-tingerej plange 
re; im-pingere; con-re-stringere; ex-primere; currere^ 
con-vincere; ex-re-torquere; con-re-hatuere, rumpere,per' 
dere, redd-ere; mittere; y quatere. Bèhre de reoipere, diu 
també recèhre en Infinitiu. Concebre, de coneipere, com- 
post també de capere, quèhre o cabre, fa '1 participi 
Concebut. En lo restant se '1 conjuga per la 3.^ y 's 
diu ja concebir. 

Advertint que 'Is acabats en nyer son mès virils 
<^Djugantlos per la 2.^^^ Conjugació gutural, nhont 
els hèm trasladat, posant per modelo Flànyer (V. 
p. 99). 

També córrer pren sovint aquella Conjugació, dihent: 
Oórreeh, Corregut, Córrega, Corregués, Corregut. El 
Participi es solament Corregut, may Corrut, 



.^'TTÍI 



TERCERA CONJUGACIÓ 



TERCERA CONJUGACIÓ 



Indicatiu 



Subjuntiu 



Prefent 



Llati 



dónn-èo 

dórm-iB 

dórm-it 

donn-iintí« 

donn-itÍ8 

dórm-iten^ 



Català 

dormo 

dòrm-s 

dorm 

dorm-im 

dorm-iu 

dòrm-6n 



Imperfet 

dorm-i^bam 

dorm-iébaB 

dorm-iébat 

dorm-iebàmt<9 

dorm-iobàtif 

dorm-iébaní 

Perfet 

dorm-ívi 

dorm-ivísti 

dorm-ívit 

àoim-ivimus 

dorm-ivÍ8ti« 



dorm -la 

dorm-ies 

dorm-ia 

dorm-íem 

dorm-íea 

dorm -ien 

dorm-í 
dorm-ires 
dorm-í 
dorm -irem 
dorm-írcu 



dorm-ivérwní dorm-iren 



Present 



Llati 



Català 

dòrmaot (1) 
dòrm-es o is 
dòrma o i 
dormam o m 
dorman o iw 



dórm-iam 

dórm-ias 

dórm-ta^ 

dorm-iàmu« 

dorm-iàtt« 

dórm-ian^ dormen o in 

imperfet 

dormírem dorm-iro (2) 



dorm-íres 

dorm-íreí 

dòrm-irémus 

dorm-irétw 

dorm-írení 



dorm-ires 

dorm-iro 

dorm-írem 

dorm-irea 

dorm-ire^L 



Optatiu 

dorm-íssem dorm-ís 
dorm-isses dorm-isse» 
dorm-íssef dorm-ís 
dorm-Í8sém«(« dorm-íssem 
dorm-ísBétt> dorm-issea 
dorm-!s3en^ dorm-issen 



Imperatiu: dórm-i, dorm; dorm-íte, dormia. 
Infinltla: dorm-íre, dorm-ir. 
Gerundl: dorm-iéndo, dorm-int. 
Participi: dormitttm; dormit. 



TERCERA CONJUGACIÓ 89^ 

(1) Sobre V us de 1' enfònica, repetim lo dit sobre 
la Segona Coigagació, pàg. 87 (4). 

(2) Aqaèst Imperfet es sempre sostitnit per la. 
fonna següent en i$, issea, eic.y còm casi be tampòch 
8* nsa '1 metèx Imperfet en la 1.* y 2.®°» Conjugació. 

La 3.^ Conjugació té molts vèrps del tot regalars. 
Veusen aquí alguns: A-cudir, re-oudirf cu8-ir, de ad- 
re-cudere; buH-ir, re-per- o pre-, de re-prcB-hulUre; 
Cruixir f es-re-, de npoóetvj culliTf a-es-re- de ad-ex-re- 
eoUrUgere; e8'(íup4r, de oxwTctstv; fugir, re-, de re-fu- 
gere; gruny-ir, de grunnire; rnent-iTf des-, de mentiri;^ 
mar4r, pre-, de prce-mori; muny-ir, e«-, de mimgere; 
ohr-iry re-, de aperire; om-pU-r, cumpl-ir de tw-cow- 
pkre; pud^ir, de pudere; puny-ir, es-, de pungere; 
w»(-tr, conrdis-pre-re', de con- dis- prcB-re-sentire; sum-ir 
con-pre-re-, de con-prce-re-sumeref surt-ir, re-, de sor- 
U(iii: tu88ir, de tussire, icxóev. L•luhirj de lucere, actin 
(Uuhir les parets, revoltons els paletes), o neutre, e* 
casi regular: LluJw, llu8y Uu, lluhim, lluMu, lluhen, 
pren 1' aument de Servir, pàg. 93. 

Tres compostos de Dur, pàg. 94, fan en ur y en 
uMr: ad/uree, condur, redur, o aduhir, conduhir y redu-- 
Ur» Oondur y redur (ab mès o mènos significat de jpor- 
tar) y adurse, semblar, segueixen a Dur. Oonduhir, que 
significa lloga/r y acompanyar, y reduhir que significa 
obMgar, transformar, j empetitir, y aduhir, produhir y 
traduhir segueixen a Servir, pàg. 93. 

PartlolplB Irreg^ulars de la 3.^ Els derivats de 
P^f yf^o, ab imprimir, deimprimere, absorbir, de ab- 
torheref morir, de mori, cobrir, de cooperire, obrir, de 
aperire, y establir, de stàbilire, fan aixís els participis^ 



cumpUr, 


complert, 


de 


complétum 


omplir, 


omplert, 


de 


implètttm 


rublir, 


rublèrt, 


de 


replétitm 



^ 





VÈRP IRREGULAR 




suplir, 


suplert, de 


supplétwm 


oferir. 


ofert, de 


(offértttw; 


snfrir, 


sufèrt, do 


(suffértttTOJ 


imprimir, 


imprès, de 


imprésswm 


absorbir. 


absort, de 


absójrptttm 


morir, 


mort, de 


mòrtuus 


cobrir, 


cobert, de 


coopértwm 


obrir. 


obert, de 


apértttm 


establir 


establert de 


stabilitww. 



Advertències sobre les tres Conjug^aolons 

1.* Conjugació, Les lletres radicals c, g, ç, t*, da- 
vant de e, t es cambien en qu, gu, c, ii: Cólc-ar, fa 
aólqu-i, colqu-èm, segar, segu-i, segu-èm, alç-ar, al<h{, 
tíh-èm, adequ-ar, adeqü i, adeqü-èm, etc, 

2.*. y 3.* Oonjugacions. 1.* Les radicals c j g da- 
vant de 0, a, es cambien en ç, j: Tòrcrer fa torço, torç, 
torça, fug-ir, fujo, fuja,—2,^ Les radicals suaus ò, d, 
g, passen a fortes jp, t, g (ig-gg), al quedar finals o 
davant de s: Cabre fa caps, cap, recud-ir, recuts, re- 
^^if f'^9-i^> fu*9Sj fuig, — 3.* El tu del Present d' In- 
dicatiu de vèrps de radical en s, o equivalent fe, x, 
si), infixa una e davant de la terminació s: OusAr £a 
<yus'e-s; tòrc-er, tòrc-es; péixer, péix-e-s', hrunz-ir, brunz- 
es. També la prenen, y fins en la 3.* persona: 0«»i- 
plir, cumpl-e-s, cumpJe; ompl-ir, òmpl-e-s, òmpl-e; obr- 
ir, òbr-e-s, óbr-e; córr-er, corr-e-s, corr-e. Córrer diu 
també cors, cor y fug-ir, fug-e-s o fuigs. 



i 3. — Vèrp Irreg'ular 

Segona Conjugació gutural. 

Tots els vèrps irregulars catalans formen una con- 
jugació que anomenem segona gutural. Perquè 'is dis- 
tingèx el tenir una gutural (ch^ c, g,) en la 1.* i>er80- 



YÈRP IRREGULAR 91 

na del Preaent d' Indicatiu: Merès-c^, mò-ch; en tot el 
Pretèrit Perfet: Meres^uí^ mo^í, etc.; en tot el Pre- 
sent e Imperfet de Subjuntin: Meresca^mò-^a, meres- 
^era, modera, en 1' Optatin: Meree^nés, mognéè, etcè- 
tera, y en el Participi: Merescut, mo^t. 

Sien pel seu Infinitiu de la 1.*, 2.on» o 8.» Coiguga- 
ti6f prenen sempre aqueixa Conjugació gutural. Per 
mèa claretat, els reduhim tots a tres classes. 

pbuibra classe: yèrfs en zer, fea zre. 
Procedents d' incoatíus llatins en seoj o formats a 
íajBó de tals, conyertèixen el se en x (xex), conjugant- 
se enterament eòm Témer, mènos la 2.^ persona del sin- 
gular del Present d' Indicatiu: Mereixes, que necessà- 
liament pren e eufònica. 

Però ademès aqueixos vèrps poden conservar a 

la c de 8C0 el valor gutural y resulta llavors la so- 

bredita Conjugació gutural, sempre mès viril. 

Indloatln 

Present 

S. Merèsch o mereixo, merèix-es, merèx, P. Mereix-èm, 

mereixeu, mereixen. 
Imperfet 
<8í. Mereix-ia, ies, ia, P. íem, íeu, ien. 

Per/et 
8, Meresqu-t, eres, é, P. érem, éreu, eren. 

8. Mereix-í, eres, é, P. érem, éreu, eren. 

Imperatiu 
8. Merèx, P. Mereix-èu. 

Subjantiu 
Present 
8. Merèsea, merèsqu-^, merèsca, P. Merescam, meres- 

cau, merèsquen. 
8, Merèix-i, merèix-is, merèix-i, P. èm, èu, in. 



92 VÈRP IRREGULAR 

Imperfet 
8, Mereaquera, eres, era, F, érem, éreu, eren. 

8» Mereix-era, eres, era. P. érem, éreu, eren. 

Optatiu 

8. Meresqués, esses, és, P. éssem, ésseu, essen* 

8. Mereix-és, esses, és, P. éssem, éssen, essen» 

Inflnltia. Merèixer. 

No conserven la fornia gufcural merescre. 
Gerundl. Mereix-ent. Es pròn etimològica la forma 
meresqu-ent, però no la volen els gramàtichB! 
Partlolpl. Merescut No admeten el paladial: Merei- 
xut. 
Nàixer fa nat, de natus, y nascut, gutural. 

Ooneizer y parèixer, de eognoseere y paresoere, 
en la Conjugació gutural han perdut la s, y això 'Is 
ha permès endolcir la c en g: Oonèch, parèeh, — Oom- 
gu'i, paregu't, — Oonèg-a, parèg-a, etc. 

Eixir, de exire, desplega també la a? en se, pre- 
nent la Conjugació gutural. 

Indicatiu 

Present 
8. Isch, o Ixo, ixes, ix, P. Eixim, exiu, ixen, 

Imperfet 
8. Eixia, ies, ia P. Eixíem, eixíeu, eixien. 

Ferfet 
8. Isqui, eres, é, etc. o Eixí, ires, í, de la 3.* 
Imperatiu: 8. Ix, P. Eixiu. 

Subjuntiu 

Present 
8. Isea, isques, a, etc. o Ixi, ixis, ixi, P. Eixim, eixiu^ 

ixin. 
Imperfet: 8. Isquera o Eixirà, etc. 



VÈKP IRRKGÜLAK 93 

Optatiu 

8. Isqués, €8868, é8, etc. o Eixia, isses, is, etc. 
Infiaüiu: Eixir.— Genmdl: Eixint.— Participi: Ei- 
xit.— Participi de present: Ixent. 
Prenen també la conjugació dels Incoatiua, be que 
«òlament en els Presents d' Indicatiu, Imperatiu y 
Subjuntiu, la major part dels vèrps de la 3.* Conju- 
gació, segons el següent exemplar: 
Servir, de serviré, es de la 3.*, però còm si vingués 
també de servescere, diu. 

Indioatiu 
8. Servèsch o servèioco, serveixes, servèx, P. Servim, 

serviu, serveixen» 
Imperatiu: S. Servèx, -P- Serviu. 

Subjuntiu 

8, Servèsca^ servèsques, servèsca, P. Servim, serviu, ser- 
vèsgum, o S. 8ervèix-i, serveixis, serveixi, P. Ser- 
vim, serviu, serveixin. 

Sbgona classe: vèrps »n ure ,, 

Son vèrps Uabials, dentals y guturals llatins, qui- 
na Uabial, dental o gutural en 1' escurçament se con- 
vertí en u. Exemples: llaMals: haftere, hauré, scri&e- 
re, escritire, deftere, dèwre, vivere, viure, movere, 
moure; dmtals: caciere, caure, seíZere, seure, credere, 
creure; guturals: placere, plaure, jacere, jaure, dicere, 
diure, ducere, duure, coguere, coure. Les fortes p, t, 
no volgueren arribar a u, dihent: capere, ca&re, sa- 
pere, sabreu) sèòre, poíere, pòdíre, omiííere, omèíre. Tots 
els compostos de metre, fan el Participi en ès: pro- 
mès, compromès, omès. 

Ara be, dita u es convertèx en eh, o ^ en la Con- 



94 



VÈRP IRBEGÜLAR 



JQgació gutural, y en ^, t? o y en la 1.* y 2.* persona j 
del plural del Present y en tot I' Imperfet d' Indi-j 
catiu, en 1' Imperatiu, y en 1' Infinitiu y Gemndi. 

Indloatla 

Present. 

8. Oòch, còu-s, còu, P. Coíièm, co^u, còu-en. 
8. Mòch, mòu-8, mòu, P. Mov-èm, moi;-èu, mòu-en. 
8. Jaoh, jau-8, jau, P. Jay-èm, jay-èú, jaiien. 

Segueixen a oòure, dir (diure, de dlcere), dur (dutt- 
re, de ducere), riure, cloure, òure, plaure, raure y nòu- ■ 
re, de riàere, claudere, auàire, placere, raàere, nocere: ! 



8. Dichf dius, diu, 
8. Duch, duus, duu, 
8. Bich, rius, riu,. 
8, Óyoh, ÒU8, òu, 
8. Flachy plaus, plau, 
8, Bach, raus, rau, 
8. Nòchf nous, nòu, 
8. Olòch, clous, clou. 



P. Diftèm, diftèu, diuen. 
P. Duitèm, duftèu, duuen. 
P. Ri^èm, riíièu, riuen. 
P. OMm., ohmj òuen. 
P. Planem, planeu, plauen- 
P. Ra^èm, ra^u, rauen. 
P. No^m, no^u, nòuen. 
P. Clo^èm, clo^u, clouen. 



Segueixen a mònre, heure, ha/ure, deure, y plaure. 



8, Bèch, beus, bèu, 
8, Hach, haus, hau, 
8. Bèch, dèuB, dèu, 
8. Plòch, plòus, plou, 



P. Bevem, beveu, beuen. 
P. Havem, haveu, hauen. 
P. Devem, deveu, deuen. 
P. Plovèm, plovèu, plouen» 



Oure, escriure y viure, diuen ohim, ohiu, escrivim, 
escriviu, (també escrihèm, escrihèu), vivim, viviu, còm 
si fossen de la 3.^ Conjugació. La Conjugació gutural 
de viure, es visch, visquí, eres, visca, visqués, viscut. 

Segueixen a Jaure, caure, creure, ira/ure o treure, 
seure y veure: 



VÈRP IRRBGÜLAJt 9& 

8. Caychf caus, cau, P. Cayèm, cayèu, cauen. 

8. Grèchf creus, creu, P. Creyèm, creyèu, creuen ► 

8. Trach, traus, trau, P. Trayèm, trayèu, trauen» 

8. Sèch, seus, sèu, P. Seyèm, seyèu, seuen. 



8, Vèyeh, o vèeh,' veig, 

veus, vèu, P. Veyèm , veyèu, veuen. 

Imperfet 

8, Coh-í&f ies, ia. P. CoWem, íeu, ien. 

8, Mot7-ia, ies, ia. P. Mot?-íem, íeu, ien. 
8, Jeya, jei/es, jeya, P. Jéyem, jéyeu, jeyen. 

Segueixen a cònre, òure, cloure, nòure, plaure y 
raure: Oh-ia, ies, ia... Cloh-ia, ies, ia... Nohia, ies, ia... 
Plahia, ies, ia... Rah-ia, ies, ia... 

Segueixen a mònre, els metèixos del Present: hèurcy 
haurCf deure, escriure, viure y ploure: Bev-ia, hav-ia,^ 
dev-ia, escrivia, vivia, plov-ia. 

Segueixen a Janre, caure, creure, treure, seure, 
veure: Queya, creya, treya, seya, veya. També dir, 
dur y riure diuen: Deya, duya, reya, etc. 

Ferfet 

Oogui, eres, etc. Mogu-i, eres, etc. Jagu-í, eres, etc. 

Sòls devem advertir que en tota la Conjugació 
gutural òure, caure y veure, guarden la y de la 1.* 
persona singular del Present d' Indicatiu: oygui, cay- 
gui, veygui,.. òyga^ cayga, vèyga, etc. No obstant, veu- 
re té també la forma paladial: vegi, eres.», vè^a, es... 
vegera, eres... veges, esses... 

Imperatin 

Còu, coAèu. Mòu, mot^èu. Jau, j&yèn. 
V Imper. es fa còm el Present d' Índic. Segueixen 
a oònre: diç, o digues, dihèu; duç, o duu, dubèu; riu^ 



96 VÈRP PRRKGULAR 

ríhèa; olòu, clohèuj òu, ohiu (de la 8.*); plau, plahèuj 
rau, rahèa; nòu, nohèa. 

Segueixen a mònre: bèu, beveu; hau, Iiavèu; 
dèu, deveu, no s' usa; escriu, « escriviu, y viu, viviu 
<de la 3.*). 

Segueixen a Jaure: cau, cayèu, oreu, creyèuj 
trau, trayèu, o treu, treyèu; sèu, seyèu. Veure no es 
acció imperable, per xò no té Imperatiu. 

Subjuntiu 

Present 
S. Oàg-a, cògu-es, còga, P. Cog-am, cog-au, cògu-en. 
S. Mòg-a, mògu-eSj mòg-a, P. Mog-am^ mog-au, mògu-en» 
S. Jag-üj jagu-es, jag-a, P. Jag-am, jag-aUy jaguen* 

Flaure aquí fa: S. Fldda, plàoie8fpldoia,tF. Pla- 
<iiam, placiau, plàden. S' usa també la forma gutural 
incoativa: Flascüf plasques, etc. 

Imperfet 
tJ. Cogu-era, eres; Mogu-era, eres; Jagu-era, eres, etc. 

Optatiu 
5. Cogués, esses; Mogu-és, esses; Jagu-és, esses, etc. 

Infinitiu 

Coure, Moure, Jaure. 
Bicere y ducere fan dir y dur, per diure y duure, J 
de dir y dur formen el Futur y Condicional: dir-é, du- 
r-é, dir-iüj dur-ia. Oure mès comunament s' escriu 
ohir. Ohir missa, oMr confessions; tw) hi ha pitjor sort 
que qui no vòl ohir. 

Oerundi 

Cohent, Movent, Jayent. 
Així '1 fan tots còm la 1.^ persona del plural del 
Present d' indicatiu: dih-ent, duh-ent, rih-ent, clo- 
h-ent, oh-int, plah-ent, rah-ent, noh-ent; — bev-ent, 



VÈRP IRREGULAR 97 

hav-ènt, dev-ent, plov-ent, eacrív-int, y viv-intj — ca- 
y-ent, crey-ent, ta»y-eiit, trey-ent, sey-ent; vey-ent. 

Participi 

Ooguty Mogut, Jagut 

Còm se vèn, el Participi es sempre de la Conjugació 
gatnraly podèntse pèndre del Perfet d' Indicatiu: rí- 
^ttí, plcLg-uU rag-uty nog-ut; — beg-ut^ deg-ut, cayg-uty 
visC'Ut, hagut, creg-ut, seg-ut, plogut» 

Però dir fa dit, de diet-um, òure, ohit, de auditum, 
etcriure, escrit, de scriptum, vèure,vi8t, de vi{d)8Ufn, dur, 
àut 6 duyt, de duct-um, cloure, clos, de claus-um, trau- 
re treure, tret, de tract-um, Oòure metèx actiu fa ouyt 
de coct-umj cogut s' usa solament quant coure es nèu^ 
tre, y significa fer coyçor, 

DONAR 
També a douar que es regular y completíssim, so 
li vòl donar avuy la forma gutural, dihent: Donch. — 
Donguin — Donga, — Donguera, — Dongués, El parti- 
cipi es únicament Donat, 

Vèrp auBsiliar hahere, hauré, haver 

£1 vèrp habere, tenir, es 1' aussiliar en totes les 
llengües nÒYollatines. £n llatí metèx feya de tal, t. gr. 
habee opus canclueum, has (o tens) conclosa 1' obra. 

En català es un vèrp en ure y pren la Conjugació 
gatnral de Moure, còm s' ha vist p. 94. 

Indicatiu 

Fresent 
S, Eaych, hay o he, has, ha, P. Havem o hèm, haveu o 
hèu, han. 

Imperfet 
S, Hav-ia, Í68, ia, P. íem, íeu, ien. 

GhAVDÍA,— Gramàtica Catalana. 7 



98 YÀRF IRRBGULAR 

Ferfet 
8. Eagu'i, eres, é, P. érem, éreu, eren. 

Futur 
8. Haur-é, às, à, P. èm, èu, àn. 

Oondidonal 
S. Hanr-ia, ies, ia, P. íem, íeu, ien. 

Imperatiu. Han,— haveu (1). 

Subjuntiu 

Hag-a, hagu-ea, hag-a, hag-aun, hag-auy hagu-enj 
Haygay Mygues, hayga, haygam, Ttayg-au, haygu-en, 
H^ja, hages, haja, hajam, hajau, hagen. 

Imperfet 

8. ffagu-era, eres, era, P. érem, éreu, eren. 

Optatiu 
8. Hagu-és, esses, és, P. éssetn, ésseu, essen. 

Infinitiu. Haver. Hauré, còm aussiliar, s' usa sola- 
ment nels compostos haur-é, haur4a. 
Oernndi. Havent. Participi. Hag-ut. 
Infinitiu passat. Haver hagut. 
Oerundi passat. Havènc hagut. 

Hauré significa tenir: Hauràs per premi un hòn Uibre; 
havestar o haverar: FJm volguessies hauré aquèU niu de 
grives; obtenir: D' èll no w' hauràs ni per miracle; ser, 
còm unix)ersonal: Hi havia tres homes; j es ademès 
aussiliar, p. 107. 

TERCERA CLASSE: vérp llenoual 

La formen els vèrps llenguals, finits en lo, leo, Ivo, 
no, nio, n(d)eo, n(g)o, en que després de l' escurçament 
resulten la Z y la n davant del re de V Infinitiu. 

(1) Sòls s' naa en significat de tenir j havettar o haverar: Sau» 
ho tot llett; havèvho tot a punt; hawne un llibre de la tereera pottada. 



yàRP IRREGULAR 99 

Son l.er Els en olre, còm solre, de solfvjere, (cf. 
soVus, y S^-oç), usat en àbsòlre^ disòlre j resòlre; còU 
re, de colere', revòlre, invòlre, desinvòlr^ de revolvere, 
involvere, exinvolvere; mòlre, de molere; dòlre, de dolerej 
tòlre, de tollerej vòlre, de volere=^velle. 

2M Els en aire, còm caire, unipersonal^ de calerej 
(do de eallere; pels catalans conclòa V argnment: 
oalet, ergo faciendam; puig dinen: mentres es calent, se 
pèU), o de xa^e 'V, demanar, exigir; valre, de valere, 

3.er Els en nre o nyre, còm ponre, de ponere, ton- 
re,àet(m(d)ere,fonre, defunfdjere, entenre, de inten- 
(djere, pènre, deprehen(d)ere, <í»re, de tenere, vinre, de 
v&Mre, jpUmyre, de plangere, ofènre, de offen(d)ere', etc. 

Indloatln 

Fresent 
8, Mol-^h, mòl-8, mòl, P. Mol-èm, mol-èu, mòl-en. 
8, Pon-ch, pon-8, pon, P. Pon-èm, pon-èu, pon-en. 
8. Plany-ch, plany-s, plany, P. Plany-èm, plany-èu, 

plan-yeo. 
S. Tin-ch, ten-s, té, P. Ten-im, ten-iu, ten-en. 

Imperfet 
8. MoMa, pon-ia, plany-ia, tenia, etc. 

•» Perfet 

8. Molgu•4, eres, pongu-i, eres, plany gu-i, eres, tingu-if 

eres, etc» 
Imperatiu 

Mòl, mol-èu; pon, pon-èu; plany, plany-èu; té o ten, 

ten-iu. 
Sabjnntla 

Present 
Mòlg-a, pong-a, planyga, ting-a; mòlgu-es, etc. 

Imperfet 
^olgu-era, pongu-era, plany gu-era, tingu-era, etc. 



100 VÈRP IKREGULA.B 

Optatiu 

Molgu'és, pongu'és, pL•iiygU'és, tingu-és, etc, 

Infinltin. Mòlre, ponre, planyre, tinre. 
Oerandl. Mol-ent, pon-ent^ plaoy-ent, ten-int. 
Fartlolpl. Mòlt, post, plany-gut^ ting-ut 

Advertències. 1.* Vmre seguèx a Tinre, mènoB a 
1' Imperatia, que diu Vmüj veniu^ 

2.* VÒVre segnèx a mòlre, advertint que la 1.* per- 
sona del Present d' Indicatiu diu vull, vuych, o vuy, 
quina u dèn guardar en tota la conjugació gutural: 
Vulgu-i, vulga, vulgu-era, vulgu-ès, vulgut 

L' Imperatiu diu Vúlgue o vulgues, vulgueu; y l' In- 
finitiu Voler, en Uòch de vòlre. 

3.^ L' eufonisme modernista que diu iMandfèsa! 
per Manresa, ha posat també una d enfònica nels In- 
finitius dels vèrps llenguals dihent: Mòl-cZre, sòl^re, 
dòlc^re^ cal<2re, yaldre, pondre, toncZre, fondre, enten- 
dre, pèndre, y aqueixa eufònica la posa també nel 
Futur y Condicional: moldre, às, pondre, às, tindrà, 
és, moldr-ia, ies, et.; el Pirenèu però te fort dihent: 
Mòlre, molré, molria, etc. — Tmdre y vindré solen fer- 
se tenir, venir. Fendre en l' Infinitiu y en sos compostos 
el Futur y Condicional, pèrt la r radlcai de prèhen- 
àere, però la reprèn en tot lo demés: ,Frènch, prenia, 
jprengui, pren, prènga, prenguera, prengués, prenent, 
pres. 

4.* Participis. Còm se vèu, pondre fa post, moldre, 
mòlt, y anyadim que còldre, fa còlt, sòldre, aòsòldre, 
resoldre, disòldre, solt, absolt, resolt, disòlt, (1); vòldíre, 

(1) Ahtolut, retolut, disolut son adgeotias, còm també ho ton 
«uyf, cireumeít, eoneret, eon/é^ conforme, detpèrt, dUpòst, etpèrt, 
junet, libert, mafíifett, pro/é», iubgeete, qae Tallander en ses Lli- 
çon9 familian posa còm a participis de vuydar, oireamcidar, con- 



VÈRP IRREGULAR 101 

de volvo, revòldre, invòldrCf desi'Míòldre, volt, revolt^ 
wvòlt, desinvòlt; fondrCf fos, de fum/m, iúnàrej tos, 
de tonsum, tòrcer, tort, de tortum, atendre, atès, es- 
tendre, estès, entendre, entès, pretendre, pretès, de ad- 
ex-in-pra-tensum; encendre, encès, de mcensum, fendre, 
fès, de fisum, ofendre, ofès, de offensum, pèndre, pres, 
repèndre, reprès^ sorpèndre, sorprès, empèndre, emprès, 
de prehensum, reprehensum, subprehensum , mprehen- 
8um; empènyer, de impingere, empès, espèndre, sus- 
pendre, espès, suspès, de expensum, suspensum; estrè- 
nyer, estret, de strktum. Toldre fa tolt de toltum, 
cf. eameS'tòltes. 

PODRÉ (PODER), SABRE (SABER) y CABRE 

Indicatiu 

Present 

8, Fueh, pòtrs, pòt, P. pod-èm, pod-èa, pòd-en* 

8, 8é, saps, sap, P. sab-èm, sab-èu, sab-en. 

8, Cabo, cap-B, cap, P. cab-èm, cab-èu, caben. 

Imperfet 
8, Pod-ia, sab-ia, cabia, etc. regulars. 

Ferfet 
8, PugU'i, eres, etc.; sap-ign-í, eres, capi-gu-t, eres, etc» 
Imperatiu. No 'n poden tenir. 
Sabjuntiu 

Present 
8. Puga, pugu-es; sdp-^-ga, sàp-igu-es, cdp-iga, etc. 

Imperfet 
8. Puguera, sap-igu-era, capigu-era, etc. 

cretar, confessar, conformar, despertar, disposar, esperimentar, 
jnnetap, lliurar, manifestar, professar, sabgectar. Avny cap d* èll» 
6B participi d' aqueixos vèrps ni de cap en us. DUpòst ho es de 
dUpondre. Alguns foren sí participis llatins. 




102 VÈRP IRREGULAR 

Optatiu 

8. Pugues, e$8e8, sapi-gu-és, esses, capi-gués, etc. - 

Infinitiu 
Se sòl dir poder, saber, cabre. A vegades se sent 
sapiguer, oapiguer. El Fatar y Condicional se fonnen 
de pòdre, sabre, cabre: podr-é, sabr-é, cabr-é; podr4a, 
sabr-ia, cabr-ia, etc. 

Oerundi 
Podent, sabent, cabent 
També 's diu: Fuguènt, sapiguènt, capigüènt. 
Participi. Pug-ut, sabut j sapigut, cabut y capigut 

ESTAR 
Estar, de la 1.*, pren la 2.* Conjugació gutural. 
Indicatiu 
Present 
S. Mtich, est-às, està, P. esta-m, esta-u, ó estem, 

esteu, està-n. 
Imperf. Estava, etc. — Perfet. Estigu-i, eres, etc. 

Imperatiu 

8* Està o estigues, P. EstAu, esteu o esUguèu. 

Subjuntiu 

Present 

8. Estiga, estigues, estiga, P. estiguem, estem, estigueu, 

esteu, estiguen, 
Imperf, Estiguera. — Optatiu Estigués, 

estès o esid8,etto• 
Infinitiu. Estar. ~ Oerundi. Estant.— Part. Estat 



VÈRP DKFKCTIU 103 



$ 4. — Vòrp defectin 

£b aquell qae li manquen mòdos^ tempB o pergones. 
Àizís Bon defectíus els anlperBonals^ còm: caldre ^ esde- 
venir , succehir, escaure, y tots els d' actes de la na- 
tnralèsa, com ploure , tronar, llampegar, etc. 

Els nnipersonals d' actes de la naturalesa no tenen 
sinó les terceres persones del Sing: plou, plovia, plo- 
pié, etc.: els altres tenen les terceres del Singular y 
Floral: esdevé, esdevenen, esdevingué, esdevingueren. 
Uns y altres presos metafòricament, o cambiant de 
significat, son vèrps complets. Aixís escaure, signifi- 
cant, posar se he una cosa a un, cdurer una data, es 
unipersonal: T' escau la capa, t^ escauen les ulleres; 
però significant trovarse un en un llòch casualment, es 
complet: Jo w' esqueya a Üoma, 

Haver còm unipersonal s' acompanya sempre de 
M: Hi ha, hi havia, hi hagué, hi va haver, hi ha 
hagut home, homes, diner, diners, puig es singular y 
plural, còm en castellà y francès. 

BoUr o sòldre, que seguèx a Moldre, no se sòl usar 
«nó al Present e Imperfet d' Indicatiu. En lo res- 
tant es mès comú sustituirlo per a^íostumar, y seria 
bò retornar sòldre a son us. 

De apàrer, de apparere, s' usa únicament la ter- 
«efa persona del singular del Present d' Indicatiu: 
^ apar, f apar, U apar, etc. Cf. aparent, apariència. 
En lo restant se suplèx per semhL•r, o parèixer. — 
Del simple parere, queda sòls V Infinitiu parer, que 
ft' usa també còm sustantiu. 

£1 yèrp dar, de dare, del tot regular, no usa les 
persones do, das, da, dan, del Pres. d' Indicatiu, ni 
^,da, del Perfet senzill, ni de, des, de, den, del Pres. 



104 YÈRP DRFJECTIU 

de Snbjuntia. En lo restant 8' osa, be qne es molt 
comú snplirlo tot per donavy de qni son contraccions 
doy y per-dói Deu n' M do; Deu lo perdó. Lo restant 
del. Perfet no s' nsa, per la sola rahó de no nsarse 
ynlgarment; dit Perfet en cap vèrp. 

Arnès son defectíns anar, ésser, y fer, que s' igu- 
den de varies arrels per completar la sna conjugació. 

ANAK 

Se forma de vadere, vau-re, vare, de à^^v/tw (cf. 
amlMtlo, andare, loscà, y andar, castellà), anar, y 
de ire, ir. 

També '1 tosca '1 £» ab vadere, y andare, el fran^ 
cès ab vadere, y aller, y '1 castellà ab vadere, ir yfwr. 

Indicatiu 

Fresent 
S. Yay, vaych o vaig, vas, va, P. anam, anau, o 

anem; anòu, yan. 
Imperf. 8, Anava, es, etc. regalar de la 1.^ 
Perf. 8. Ani, anares, etc, id. id. 
Imperatiu 8. Yeç; P. anan, o anòu. 

Subjuntiu 

Present 
8. Vayga o vaja, vaygues P. anòm, anòu, 

o yages, vayga o vaja, vayguen o vagen. 

Imperfet. 8. Anara, ares, etc. 

Optatin. 8. Anàs, anasses, o anós, anesses, etc. 

Infinitiu. Anar. Gerundi. Anant. Participi. Anat. 

Anar, còm se vèn, es regular de la 1.* y d' èll se 
fan el Futur y Condicional: Anaré, Anaria, etc. o '» 
fem també de ir: Iré, Iria, etc. còm de la 8.* 



VèRP SÜSTANTIU 



105 



En llòch de anaré, anaria, qne es V etimològich 
j correcte, es diu molt aniréy a/niria. 

SER o ÉSSER 





Se forma de eiae 


, ser j fuere 






[ndloatiu 


Subjuntiu 




Present 




Present 




Llatí 




Català 


LUiti 


Català 


E-som-i 




som oso. 


Sim 


Si-a 


es-u 


« 


ets 


sis 


sies 


W'it 




es 


Bit 


sia 


e-sam-us 




som 


sim-us 


siam èm 


e-8it-ts 




sou 


Bit» 


siau èu 


e-snn-í 




son 


sin^ 


sien 




Imperfet 




Imperfet 


Eram 




era 


forew 


fora 


eros 




eres 


fore* 


fores 


erat 




era 


foret 


fora 


eràm-uí 




érem 


íoTémus 


fórem 


(Xifris 


' 


éreu 


íoTéUs 


fóreu 


érant 


Perfet 


eren 


forent 

Optatiu 


foren 


Fm 




fay 


fui8«cm 


fos 


fuisti 




fores 


fai8«es 


fosses 


fuit 




fou 


fuisset 


fos 


faim-tw 




fórem 


fuissémii^ 


fóssem 


faist-w 




fóreu 


fni88étí« 


fósseu 


faemní 




foren 


fuissenf 


fossen 



Infinitiu. JEsse, Ésser, o Ser. — Oerundl. Ussen- 
do, Essent.— Participi. Sigut o Set. 

La forma ser dona '1 Futur y Condicional: Ser-é, 
dsj df èw, èu, àn, Ser-ia, ies, ia, iem, ieu, ien. Per 



106 VÈRP DBFECTIU 

la Conjugació gataral fa '1 Participi 8igut, Bènça cor- 
respondència en Uati. Hi ha molta tendència a do- 
nar a 8er tota la Conjugació gutural, dihent: Soeh, 
Sigu'íf eresj etc.Sig-af Hgu-es, eto. — Sigu-erüf eres, 
etc. — Sigu'és, esses, etc-^Sig-ut. Fins alguns diuen 
8iguent, per essent, o sent, còm diuen tinguent, vin- 
guent, per tenint, venint, y això 'ns sembla massa 
rumbós. 

FER 
Se forma d' una sola arrel, però modificada. Fa- 
cere dona (fóo-er, fayr, cf. francès faire) far y fer. 

Indloatln 

Present 
S. Faç, faych, o faig, fa-s, fa, P. fem, fe-u, fa-n. 

Imperfet 
8. Feya, feyes, feya, P. féyem, féyeu, feyen. 

Perfet 

8. Fiu, feres, feu, P. férem, féreu, feren. 

Imperatin. 8. Fcç, P. feu, o facèu. 

Snbjnntla 

8. Faç-a, fac-es, faç-a, P. fàç-am, faç-au, fac-en. 

Imperfet 
8. Fera, feres, fera, P. férem, féreu, feren. 

Optatiu. 8. Fes, o facés, fesses, o facesses, etc. 
Infinitin. Fer.—El Fut. y Condicional es prenen 
de far: Far-é, faria, etc. 

Oeriindl. Fent. Participi. Fet. 

$ 5.->Vòrp8 anssiliars catalans 

Son anar, estar, haver y ser. 

Anar acompanyat del gerundi de qualsevol vèrp, 
suplèx tota la seva conjugació ab el significat de con- 
tinuar V acció de dit vèrp. 



VÈRP AUSSILIAR 107 

l^res. Vaig amant. —Jwiper/eí. Anava amant.— ^Pcr- 
fet. He anat, aní, o vay anar, haguí anat o vay haver 
anat amant. — Plusquamperfet — Havia anat amant. — 
Futur. Anaré amant.r— J". Fer/et Hanré anat amant. 
Imperatiu. — Veç amant. Subjuntiu^ Fres. Vaja amant. 
—Imperfet. — AnéH amant. — Fer/et. Haja anat amant. — 
Plusquamperfet. Hagaés anat amant. — Infinitiu. Pres. 
Anar amant. — Passat. Haver anat amant. — GeruncU 
Pres. Anant amant. — Passat. Havent anat amant. — 
Participi. Anat amant. 

El tar acompanyat també del gerandi, aigniiica la 
presencialitat del Bubgècte sobre V acció. Eb conjuga 
còm V anterior. 

Haver (v. p. 97) pren el vèrpen Participi o en 
Present d' Inlinitia. Ab el Participi forma 'Is temps 
que 's diuen compostos: Perfet: He amat; Haguí 
amat. Plusquamperfet. — Havia amat. — Futur Perf, 
Hauré amat. — Condicional Passat: Hauria amat. Subj. 
Perfet. Haja amat. — Plusquamperfet. Hagués amat. — 
Infinitiu Passat: Haver amat. — Gerundi : H.&Yènt amat. 
"-Participi: Hagut amat. 

Ab el Present d' Infinitiu fa tres coses: 1.* Ab la 
preposició de forma 'Is temps d' obligació: Se, Ha- 
via^ Haguij etc. de amar. 2.* Sènça cap preposició y 
deixantse precehir de V Infinitiu, forma '1 Futur Im- 
perfet: Amar-Tie, =amar'é, amar-ds, amar- d; amar-èm, 
ümar-èu amar-dn, y '1 Condicional: Amar havia,= 
amaria^ aw^ar-ies, amar-iaj amar-iem, amar-íeu, amar- 
ien. També sènça preposició, però precedint a V Infi- 
nitiu, forma el Pretèrit Perfet: Vay amar y Vay Jta- 
vèr amat, propi del català y provençal. Equival res- 
pectivament al Pretèrit senzill: Ami, y al compost: 
Sagui amat. 



108 VèRP AU66ILIAR 



Singular \ \¥ 

\(5 



,8 

fi N 



Vay, vaych o vaig 
Vares o vas / U 

Flural [ G 

Vàrem o vam \^ \)^ 

Vàreu o vau j ]^ 

Varen o van / / ÍS 

Mai Vincèn, èu^ quand la val vòlre 
Emè sonn front que penjo à rèire... 

Mktral. MrèiOf Cant. XII. 

Mès Vicenta, èll, quant la va vòre, 
Ab el seu front que x>enja enrera... 

Ser* Ser (V. p. 105) acompanyat del Participi dels 
vèrps transitins forma la seva Passiva: Jo so amat; 
jo era amat; jo fuy o vay ser amat; jo seré amat, eto. 

£n els temps compostos reunèx el seu Participi ab 
el del vèrp actiu: Jo he sigut amat, jo vay Ttavèr sigui 
am^t, etc. Algunes comarques del Pirenèu usen set per 
sigut, y es comú usar estat per sigut còm en Francès y 
Tosca: Sàvia estat o sigut ferit. 

Aqueixa reunió del Participi aussiliar ab 1' aussi* 
liat es comú en les llèngaes nòvoUatines. Però es us 
hermós del poble català unir aixís també 1' hagut del 
vèrp haver: Quant èU «' ho liaurd hag^nt rumiat, jo JA 
ho ho/uria hag^nt fet. Aixís tots els temps compostos 
admeten aquèx hagut, Y ab molta rabó, perquè dits 
temps per mès que passats no signifiquen de sí «1 terme 
de V acció sinó '1 temps de sa realisació, y per signifi- 
car V acció ja terminada, servèx 1' hagut: Quant has vi- 
sitat V iglèsia, no hi havia ningú, — Quant has hagut visir 
tada V Iglesia, hi havem entrat nosaltres, Ademès recor- 
des que '1 significat originari d' haver es tenir, signifi- 



TÈRP AU8SILIAR 109 

cat que 1 poble seot y usa encara ab molta força en 
mil fraseS; que la gent de lletra, acoitomada a 
pensar y espressarse ab la testa y llènga de la dida, 
ja no P hi sent. Si '1 primer exemple dignés: Çuant èll 
«' L• haurà tins^ut rumiat j jo ja ho hxiwria tin^TUt fetj 
qualsevol escriptor el tindria per bò. Dònchs, per nos- 
altres, es mès bò encara tal còm està primer, y sobre 
tot mès eatalii. No insistim. £1 llengaatge del poble 
no 's defensa. Té proa garantia, essent del poble. 

£1 Provençal y Francés usen també aqnèixos temps 
passats d' acció toida: 

Parlas, au nonm de Dien, boni gent, que sia 'qni, 
Yaatre, avès af^u vist de morto. 

Miairalj Mirèio, Cant XIL 
Parlen a nòm de Den, bones gents que hi ha aquí, 
Yaltres haveu ag^ut vhit mortes. 
— Ve, fan que plan acò se mene, 
M' avès asTU dl, pèr se prene. 
— Vois, il fiaut que lentement cela se mène, 
M' avez en dit, pour s' épouser. 

Id. Ibid. Cant IV. 
— Veus, cal que piano això 's mène, 
M' haveu hag^nt dit, per se prène. 
Avegades s' usa ser còm aussiiiar en llòch d' haver, 
no solament ab vèrps intransitíus còm en francès y 
ToBcé, sinó també ab vèrps transitius: 8o cantat, eres 
arribat, serdn vinguts, »' eren trobats a la plaça» 

Vota. Pertànyer depertingere (p. 87) y pertenèixer, 
àe pertineseere se supleixen mútuament. Pertenèixer té 
dos Participis: Fertenescut, y perUngut, del clàssich 
pertindre, — Pretendre (101) y pretenir o pretmdre, de 
prwtinere, se supleixen també. Es conjuguen còm Pon- 
^ {^)f y tindré, ab els seus Participis pretès y preUn- 
9^, coincidint en les pers. pretens, pretenen del Pres., 
en tot l' Imp.: Pretenia, y en Pretén tu, de l' Imperatiu. 



110 ETIMOLOGIA DB vay, varoB 



•^ 



Etlmologria de 1' aussiliar vay, o vaig 

Deixem ja indicada (7. p. 107) 1' etimologia de 
vay, vayeh o vaig còra aussiliar del Perfet. 

Habuif Juih'ui-8ti, etc. del llatí digué Juiy, haresy 
eom-pàves haheOf ha.j ohe, j amavistí, amares. Luègo 
1' h es feu v, j resultà vay, vares. Es encara molt 
comú sentir gent que fan aquèx cambi en el Present 
Jiay, haSf ha, dient: JEJncara no me 'n yray fet un %. 
— Tn no w' ho vas dit. — Diu que H van trobat mort. 
En el Perfet se feu general el cunbi d' ^ en v per 
distí ngirlo del Present. Es molt natnïal el pas de h 
a v: hocUe, vuy, (dues aspirades). Per la dificultat 
ideològica recordes 1' us castellà decir huho, amar 
hubo, del slgle setze en llòch de dijo, amó. Recordes 
un us semblant del vérp exío, tenir, en grech. Re- 
cordes la conjugació basca, vg. amatu nuen, amar jo 
haguí=jo amí; amatu iisdn guenduen, haver amat 
nosaltres teoíem=nosalires havíem amat. (Vid. La- 
rraraendi, Gramàtica Bascongada, pàg. 27 sobre íd- 
diferència de 1' Infinitiu). Recordes que si 1' obligació 
present am^re habeoy tinch d' amar, dona U cumpli- 
ment en venidor amar=^he=amaré', V obligació pas- 
sada: amaré habui, tinguí d' amar, degué donar 
1' obligació ja cumplida en passat: amar vay, o vay 
amar. 

Les formes vas, vam, vom, van, son contraccions 
de vares, vdrem, vdreu, varen. El P. Nonell fa un 
llarch estudi (Anàlisis Morfològich, p. 70) per probar 
que vay, vares, etc., ve de facere, fer. Donchs a mès 
de la dificultat morfològica per fer de facio dos Pre- 
sents tan diferents, o de feci dos Pretèrits ídem, les 
cites que aduhèx per probar V equivalència de/«r 
a vay, vares, etc, ens donen una altra interpretació. 



KTiMOLOGiA i>B vay, varos 111 

Ed unes fet eignifica «ér veritat, (cf. 1' empordanès 
fa, no fat): U fa ésser gran mal,=y es ver ser gran 
mal £n altres fer es nsat a la llatina: Façats eseol- 
tar,=faeit6 audiatÍ8,=^oMu; feç servir,=fae sertias o 
serviré; en qnin mòdo '1 seguim unant: fa batre, feu 
eavar, faràs tornar, feç que ho faees deseguida. En 
altresy per fi, V Infinitiu no es tal, sinó un sustan- 
tin: Que V anar faç pus lent;^lo ferir que 'I mestre 
faj—iü venir, al entrar, que èü feya; — al recuüir ques 
ferenj^al anar que nos faem, etc. En aqueixes cites 
anar, ferir, venir, entrar, recullir, no son pas Infini- 
tius, podentse traduliir per V anada, la ferida, etc. 
Notes que d' aqueixos modismes no cal córrer per 
trobarne: el travallar que vàreu fer, era desesperat; al 
eantar que feu, no hi podreu atenir, el dir que fas 
d&xa entendre prou la mala gana. Aquèz es nostre 
parlar de cada dia. , 

Notes que V aussiliar vaych, vares, no admet l' In- 
finitiu aixis ab article. Per altra part, nels metèixos 
documents aduhits pel P. Nonell s' hi troba a cada 
pas V us de fer simultanejant ab vaig, vares, però 
cada u ab el seu valor propi e inconfundible. 

Tampòch es fàcil esplicar còm el valor causatin de 
fer davant d' Infinitiu, s' haja convertit en subgectin. 

Veges en aquestos paraules de La Fi del Compte 
d' Urgell, pég. 55, còm fer no pòt ser subgectiu sinó 
causaüu: «E a mi fa dupte que... noi... exterminen com 
•zterminaren o exterminar faheren, consentiren 
e permeteren, lo llur contarranea propi et natural.» 



112 



DE L' adverbi 



CAPÍTOL TEROEE 
De r Adverbi 



L* adverbi ea 1' adgectia d«l vèrp, y còm 1' ad- 
gectiu determina y qualifica U snstantiü, o la btzs- 
tància del ser, 1' adverbi determina y qualifica el 
vèrp; o V existència y acció del metèx ser. L' ad- 
verbi pòt també acompanyar V adgectín per donarli 
diferents graua (V. p. 57). 

L' existència y acció pòt ser preguntada, duptada, 
negada; afirmada, desi^ada, mesurada, localisada, re- 
duhida a temps, qualificada, etc. 

Els adverbis son per xò de preguntar, de daptar, 
de negar, d' afirmar, de desitjar, de quantitat, de 
llòcli> de temps, de mòdo, etc. 



Adverbis de preguntar 



Qui-sap? Etim. coneg. 
Qu'-hi-và? Dupta y afir. 
^y' ^y qiieí de hoef 
Ca? de xa, ipossible? 

Fa? no fa? defadt. 



Quant? 
Quant? 
Hont? 
Còm? 



de quaniumt 
de gwmdof 
de undef 
de quàmodof 



De duptar 

Podé, potser, tal volta, o vegada, quisap, per ven- 
tura, per cas.— Pod^, de pòt ésser. 

De negar 

No, no pas, no... pa8,i»òcb,* ca, ea ca; oy no; tam- 
pòcb. 



ADVERBIS DE CANTITAT 118 

D' afirmar 
Sí, també, ja, oy sí: prou, pu, pla, cert, tan 
cert, certament, be, conforme, tant metèx, talment. 

De desitjar 
Aixís^ yaldament^ Deu £aça, nimay, tant de bò. 

Adverbis de cantitat 

Aumenten 

Molt, qid8ap-lo,-la,-lo8,-le9, quisap-lo qnant, força, 

massa, mès, al mènos, un xich, un bon xicb, un bocí, 

un tròç, una mica, una engrana, una senyal, un tast, 

un badall, ben be. 

Igualen 
Si fa o no fa^ uns (dèu), cerca, allà de (dotze), còm 
uns (vuyt) o així, tot-just, prou, bastant, tant, tant 
còm, aixís aixís, tau tan, pòch mès o mènos, el metèx. 

Besten 

Casi, casi be, gayre be, tantòst, pòch, al mès, tot 
lo mès, ab prou feynes, pus, gens, mica, gota, molla. 

Eepàrense les etimologies: Pas, de icàvtox;, enteror 
ment; pròuj de prole; pu, de tjhoü, cert; pla, de plane, 
certament; aixi o mxís, de ipse, èix, y la i de hi, demos- 
tratiu general (Vid. p. 116) resultant eix4 o aix4, que 
deixant 1' idea de Uòch, temps y tota altra, se concre- 
tà a 1' idea de mòdo: mires còm se correspon ab 1' hi: 
aix-i hi hèuen la oa/nàllar=d^ èix mòdo d^ èix mòdo, o 
uix-i d' èix mòdo hèuen la canalla, Valdament, de vali- 
du8j fort, fortament; ni-may, provençal id., de ni 
y magisy mès; massa, de jjiàooü), pastar; engruna, de 
grcmum, engrunar y esgrunar; tast, de testari, donar 
lahó de; had-all, de ^IJïl, (hadad) badar, separar; Ien 
he, de bene bene; iau tau, provençal, id., de tali tali 
(modo); pus, de plus, mès. 

Grakdía. — Gramàtica Catalana. 8 



114 ADVERBIS DB LLÒCH 



Adverbis de llòch 



Advertim que mès be deurien anomenarse demos- 
tratius circunstancials, perquè indiquen el llòòh prin- 
cipalment; però indiquen també '1 temps, el número, 
etcètera. 

Etimologia, Recordes els demostratius generals 
Ao (p. 60) e ^t (p. 75) y ajúnteshi el demostratiu ge- 
neral a (preposició a, p. 122). Ho indica el terme di- 
recte o V atribut (Acus. y Nom.) y prenent els concre- 
tants c, X (per ç) y W de la p. 61, feu cd, «ò, Zíò, o acóy 
axò, allò. Aoò, encara provençal, se sustítuí per açòy 
forma primera de aird. 

El demostratiu hi per son oxigen preferèx significar 
quietut en el llòch, y a també per son origen preferèx 
significar moviment o tendència a llòch, temps, etc. No 
obstant, massa fàcilment se confonen en aqueixa di- 
ferència original. 

Un y altre se determinen pels anteriors demostratius 
locals Çy 0, 11, donant c-t, qu-i, ll-i, ç-d, o-d, ll-d. Luègo 
aquestos sis demostratius quant indiquen quietut, pre- 
nen a prepositiva, merament euf5nica, puig lo metèz 
significarien sènç la dita a; y resulten: a-cí, arqui, 
Orlli, a-çd, a-cà, a-lld. Per significar moviment cap a, o 
de quo, se 'is prepòsa en (de tendència, Acusatiu llatí 
in: in campum, cap al camp), y resulten: en-ei, en-qui, 
en-lli, en-çd, en-cà, en-lld. Per significar moviment 
desde, o les relacions de unde, se 'Is prepòsa de, y 
resulten: de-ci, de-qui, deAli, de-çd, de-cà, de-lld. Per 
últim per significar moviment en un llòch, o per un 
llòch, se 'Is prepòsa per, y resulten: per-cí, per-quí, 
per-lU, per-çd, per-cà, per-lld. Poden encara reunirse 
les idees de per y en, y resulten: per-en-ei, per-en-quif 
per•en-lU, per-en-çd, per-en-cà, per-enrlld. 

Advertim que la a prepositiva de ací, ogftií, etcètera 



ADVERBIS DB LLÒCH 115 

va també ab moviment cap a, en llòch de en. Se 'n 
dona la rahó en la Sintaxis al tractar de V en local. 

Fins aqní, descontant les dnes generals hi j a, j 
les sis fonamentals dj qui, lli, çd, cà, lld, tenim 30 
indicaciojis. Y ara cada una pòt repetirse per indicar 
vaguetat: de-lU de-lU, per-lU per-lli, etc., resultantne 
30 mès. ítem, el c/ en ses 4 formes primeres pòt jnn- 
taree a les 5 de p^ y d© Ud, j resulten: Ord agd, a-ei 
ençdf a'd deçà, a-d perçd, a-d jperençd; en-d açd, en- 
d ençà, en-d deçd; en-d perçd, en-dperençd; de-d açd^ 
d^ci ençdf de-d deçd, de-d perçd, de-d perençd; per-d 
Orçà, per-d ençd, per-d deçd, per-d perçd, per-d per- 
ençà; a-d aïld, a-d enlld, a-d delld, Ord perlld, a^d 
perenlld; en-d alld, en-d enlld, en-d delld, en-d perlld, 
eiHíi perenïld; de-d alld, de-d enlld^ de-d delld, de-d 
perïld, de-d perenïld; j^er-d alld, per-d enlld, per-d 
déüd, per-d perlld, per-d perenUd. 

Resulten 40 indicacions al servèy del d. Poses 
gui ahont diu d, y 'n resultaran altres 40 cabals al 
domini del qui. Poses el lli en llòcb del d y tindrà 
còm èll les metèixes 40 formes. Pòseshi lúègo el Ud 
y pendrà les metèixes 40 formes. 

Sumen fins aquí 220 indicacions, mès o mènos 
usades segons les necessitats dels pobles, essent molt 
conegudes a pagès y mènos a ciutat, per ser aquí 
mès fàcils les indicacions concretes per carrers, pla- 
ces, números, etc. 

No M ha dupte que combinant d, qui, lli, ab si 
metèixos: Fer^d de^, per-qui de-qui, per-lli de-lli, 
etcètera y combinant també el p4 y el cà: en-çd de-çd, 
per-cà de-cà, etc., poden ferse 220 indicacions mès que 
no estan generalment en us. 

Si a la suma anterior de 440 se volen sumar els 
diminutius y aumentatius de les indicacions anteriors, 
resultaran mès de mil indicacions. 



116 ADVERBIS DB LLÒCH 

Sempre que en les dites combinacions s' M senten se- 
guides dues n (nen)y la primera es eufònioa, ypodró 
escríures: Ferqui-n'enlld, deUd-n-enUd» Altres, àbevés, 
sincopen la e de en: Perquinlld, déllcmUdy etc. Tot 

està be. 

Indicacions concretes de Uòch 

Son: alty hax, aobre^ sota, munU vaU, ints o intre, 
fóra, <mty rere^ tros, prop, o eèroa, Uuny, enUòek o 
almón, arreu o per tot, enjondre, adaeòm, endòyne. 

Les tres començades per vocal alt, tnfe y cmt 
detràs de a prengueren eufònica d y v (v eufònica 
provençal): Ord-alt, a-d-ints, a-v-ant^ y luègo guarda- 
ren dita eufònica en tots els cassos. Intre, que també 
la pren, la guarda o no, dibentse: intre y dintre, A-v-ant 
prengué també la d: d-a-v-ant, a-d-orv-ant, guardant- 
« la, o no, segons els cassos: a-v-a/nt, en avant o a» 
d-avant, per avant o per d-a/oant. Bere, pren també 
la d eufònica: de-rere, per rere. 

Les anteriors indicacions per significar les dife- 
rents relacions del Uòcb, prepòsen a, en, de, per y de 
per: cl••mwnt, en(a)munt (a eufònica), de'munt,per-mw^, 
de-per•mmit, resultant unes cent indicacions. 

Dites indicacions poden combinarse entre sí, còm: 
daltabax, demunt devalh 

Les dites indicacions, senzüles o compostes ab de, 
formen sustantius locals que, prenent 1' article, 's de- 
clinen y prenen les preposicions multiplicant extraor- 
denàriament les indicacions de llòcb: V alt, el bax, el 
sobre, el sota , etc.; el dalt, o dedalt, el débax, el deso- 
hre^ el desota, el demunt, el devaU, el dints o dedintSf 
el defora, el devant, el derrere, el detrds, etc. 

Devem anyadir a aqueixes indicacions nominals 
les següents: el pla, el cim, el cap, el mig, el sòl (de 
sòlum, terra), el cul (de ?í3, 11. cul, sostenir), el vol* 
tant, entorn o rededor, la vora, la part, el pèu, etc» 



QUADRO DELS ADVERBIS DE LLÒCH 



117 



^qiiil>er•eii-llà 
Ç-quí per-llà 
Squí en-llà 
•qui de-llà 
aquí a-M 




^qní a-çà 
Ç-qiií de-çà 
S qui en-çà 
5 qui per-ç6 , 
(8 qui per-en-çà 



è cí per-ençà 
í-ci per-çà 
S cí en-çà 
5 cí de-çà 
« cí a-çà 




t cí allà 
l'ei de-llà 
• cí en-llà 
icíper-Uà 
« cí i)er-en-llà 



2 ^^ 2 ^ S 




® 5 a - 

' »*H «-iH ^•^ ^.iH ^"^ 

jad-ua-ep-B 



£ s 



jad-ua-ap-i^ 



118 ADVERBIS DK LLÒOH 

Son tantes en català y tan senzilles les indicadons 
adverbials de Uòoh, que havem fet un quadro per feries 
entendre millor. La xifra (1) representa U Uòch de 
qni parla, la (2), el Uòch de qni escolta, y la (3), d 
ll{M2h distant dels dos. Aixís c(|m va la (3) a la dreta, 
pòt snposarse igualment a V esquerra. Suposant que 
1' (1) parla ab el (2), fetes les indicacions fonamentals 
de qui, li 'n fa altres vint a espatlles del metèz (2), de- 
scuida en £a altres vint al davant. Després V (1) 
indica son Uòch oci, y deseguida fa, al (2) vint indica- 
cions davant y vint detràs de sí metèx. Per fí, 1' (1) 
senyala al (2) un Uòch a dreta (o esquerra) alH, aUd 
(al prat, al poble, etc.), y U f a vint indicacions més 
Uunyanes del (3) y altres vint mès Uunyanes també 
del (3), però ensemps mès properes de V (1) y del (2). 

Ademès els molts adverbis resultants s' aumenten 
y diminutiven ab una precisió admirable: aquí délh- 
nèt, ací déllanich, peroinllanaç, perïlanllanòt, etc. 

Per V etimologia vègense: Munt, de mwnitumf 
altura de defensa, vaU, de vallumy el vaU, de la 
defensa; dalt, de d j altus; hax de basaus; davmtf 
de d, Vf ante; derrere, de d y retroy dintSy dintre, de 
d e intua, intra; arreu, de a eufónica, o de ad, y f sfi^o» 
(rhembo), moure a tots costats, odeay peTOpov, corrent 
d' ayga; prop, de prope; lluny, de longe; enjonre o en- 
jondre significa aUbi, en altra part, fóra d^ aquí, y ve de 
aliunde-, adacòm, y per reforç antacòm o andaoòm, sig- 
nifica a algun Uòch, y ve de ad euf^nich y acòw = 
agont, de ahont; es l' indefinit ahont responent a l' in- 
terrogatiu laTwntf — 4 Ahont vas? — Búsoaho; antacòm 
anaré, Bèu anar antacòm, perquè duu H bastó. — Mare 
lahont son les devanerest^Antaoòm serdn; mir ales per 
qui. — Aquí no hi son, — Donchs, cèrcales enjonre. Aquí 
fafrèt, però enjonre diuen que glaça enlayre, — JSndòyne, 
de in Domino, frase cristiana de comiat o despido. Ite 



ADVERBIS DE TEMPS 119 

in Bomiíw, a Deu sian, anèa en el Senyor. Perdat el 
sen primer significat; indioa, ara qualsevol llòohfòra 
d' aquell en que ^ estd, S' usa ab vèrps de moviment, 
còm: marxar, córrer, anar, eto. 

Ca no sabem si s' nsa; tal volta es part del vèrp 
per-ca-ça-r. 

0-4, qu-d, U-í, indiquen fixèsa y ç-d, e-d, Ihd, vague- 
tat. Per sa poca consistència han pres una a: orci, 
ihquí, OrUiy a-çd, a-cd, a-Ud. No obstant, es evident 
que quant s' acompanyen de en, de j per no deurien 
pèndre dita a: en-çd, en-cà, en-lld, de-d, de-qu(, de-lli, 
per'C{, per-qui, per-lU, de-çd, deçà, de-lld, per-çd, per- 
eà, per-lld, en llòch de d' aci, d^ aquí, d^ alli, etcè- 
tera, còm se ve escrivint. Dihèm el metèz de apd, això, 
alio, detràs de les preposicions de j per. 

Encara s' aumenten les indicacions locals usant- 
les distributivament unides per y: Aquí y alld, etc. 

Desde. Còm a preposició local y temporal s* usa 
de per indicar le di^tànfeia d' un llòcb o temps a al- 
tre: De Barcelona à Manresa; de Nadal a Pdsqua, 
Però es molt comú usar deede per de. Deade té tres 
idees: de çd de (cf. adés, tosca ad-esso), contret en 
des-de. Se diria deçd de ToUanU (cf. délld de TotsanU), 
J després deçde o desde TotsanU, Es de gust popular 
preparar 1' atenció per aqueixos demostratias innomi- 
ziats immediats a 1' obgècte demostrat. 

L' idea de desde se suplèx molt be per de.,.*, es- 

tonf, y tractantse de llòch també per de enfora: 

De V Agost estant, de casa estant te veya. Del prat 
estant, o del prat enfora, ^us oHdava. 

Adverbis de temps 

Ara, su-ara, ara y adés, en-cara o àd-huc, tothora, 
d' hora, per hora, tart o d' hora, llavors, llavòres, o 
aleshores; — de-matí, de-jorn, a trènch d' alba, a punta 



120 ADVERBIS DB 3IÒDO 

de dia, entre dos clars, gran dia, al matí, al mig-dia, 
a la tarda, al oap-tart, al Uusire, entre dos foscants, 
al vespre, al fosch, à la nit, a mija nit, a-nit, de-mé, 
demà passat, o despartdemà, vny o avay, avny vespre, 
avny matí, avny migdia, hir, o a-hir, ahir vespre, ahir 
matí, ahir migdia, despús ahir, despartdespnsahir, 
o despnsahir I' altre^ — ant-any, en-gu-any^ V any 
vinent, V any sobre, 1' any prop; — avants, després, 
adés, tost, prest, prompte, corrents, desegnida, a-viat, 
may mès, jà, ja-may, ja-mès, sovint, de vegades, de 
tant en tant, de quant en quanty sempre, ensempo, 
d-en-çà, d-en-llà, de... ençà, de... enllà. Vègense les 
etimologies: ara, de hac hora; suara, de sub Me Jwra; 
adés, de a, de j és, tosca esso, èll; me-ara, de amh, 
de orçxh y ^'^^9 llmòrs, de ííía Ihora, anit, de luic nocte;^ 
demà, àe de j mane; a/vuy, de hodie; a-hir, de hir, de 
heri; engua/ny, de in hoc anno, tost, de Toaoòta), tan pòch; 
OAmt, de a y t^ia, participi català, posat en cami; may, 
de magis; ja, de jam; sovint, de suh-inde; vegada, de 
vicata, de vix; ensemps, de insimul, jantament. 

j 
Adverbis de mòdo ó qualificatius 

Arreu, arrèn arreu, aizís, o així, aixís còm aixis, 
ça còm lla, o ça còm de lla, còm, be, mè8l)e, o mi- 
llor, de baldes, en va, a pler, a pleret, xano xano, xanèt 
xanèt, pòch a pòch, depressa, corrents, a corre cuyta, 
al revés, a V indret, de través, a tort y a través, es- 
pressament, a dretes, a ulls clnchs, a empentes, a 
pessichs, a les males, a la folla, de boig, de cego, de 
cayre, de gayrell, de pla, de punta, de tall, de sopte, 
d' amagat, de sota ma, a les fosques, a les palpes, a 
V ènlrelluch, a V engròs, a la menuda, a pes, a bell 
ull, a la bona de Deu, de grat, de bongrat, de mal- 
grat, per força, de grat o per força, lèri lèri, ^es, 
ítem, aiximetèx, piano piano. 



ADVERBIS l>lt MÒDO 121 

Repàrense les etímoloj^es: xano^ Uigur, de pL•nu$, 
piano, pla: dinen els toscans: Ohi va piano, va sano, e 
va loniano; amagat, partídpi de amagar, de àptaOttívu), 
ignorar; lèri Uri, de levi levi, lleuger lleuger, de levis, 
en provençal, leu leu; dlies, mot llatí, (2' altra manera 
oper altre nòm; ítem, adv. llatí, aMmetèx. 

Se poden fér còm en castellà, francès, tosca, bolo- 
nyès, adverbis qualiflcatius de qualsevol adgectiu ab 
Bòls donar a la seva terminació, femenina si 'n té, el 
sufix ment, de fero, pàg. 17: mala*ment, de mal, fdeil- 
ment, de fàcil. Poden pèndre 'Is graus intensius: mè$ 
malament o pitjor, pits, mès, molt fàcilment, faeilissi' 
mament, etc. 

S' haurà notat que la preposició a convertèx sovint 
els nònu en adverbis de mòdo: a lo sabi, a lo català, a 
Us clares, cara a cara, etc. (V. pàg. anterior). 

També ab en se 'n fan molts: en creu, en frèt, en 
hrut, en nèt, en castellà, en francès, etc. 

Lo metèx fa molt sovint la preposició de: de cap, 
de peus, de morros, de clatell, de franch, d^ ayre, de 
fort, de males, de gandul. 

Les preposicions dejen repetint un nòm formen 
nna frase adverbial molt peculiar nostra: De pòch en 
pòch, de mica en mica, de gros tn gros, de vint en vint, de 
ealent en calent, defrèt en frèt. 

£1 de ab la a fan altre tant: Be cap a cap, de pla a 
pla, de Uarch a llarch, de costat a costat, de marge a mar- 
ge, de paret a paret. 

Finalment, qualsevol sustantin que sígnifique qua- 
litat, acompanyantse de ab, constituèx un adverbi de 
mòdo: Dèuparlarse ab propietat, ab precisió y ab exacti- 
tut, o pròpia, precisa y exactament. Notes també aquí 
que quant se junten varis adverbis en ment, solament 
86 termina aixís 1' últim: Tracièulo solícita y afectuo- 
sament. 



122 



CAPÍTOL QUAET 
De la preposició 



$ 1.— Coneixement de les preposicions 

La preposició significa les relacions entre 1 vèrp y 
la còaa o persona pacient, el llòch, el temps, V origen, 
cansa, instrument, mòdo, etc. 

Hi ha tres classes de preposicions: prefixes, o 
preposicions inseparables (Y. p. 14 y 36), prepodcions 
separades, y preposicions-advèrbis. 

Les preposicions separades no son sinó sèt: a, 
ab, de, en, per, sònç o sònça, vòrs. 

A es de ad llatí y had hebreu. — Ah, V. p. 124.— 
De, de de, llatí. Era ja caldèu, di.^En, V. p. 69.— 
Fer, de icapà y «pó, puig còm aquestes significa les 
causes agent y final. — 8ènç, de sine. — Vers, de versus. 

Anomenem preposicions-advèrbis a varis adverbis 
de llòch que a vegades a mès de son valor adverbial, 
prenen un nòm sènç intermedi de cap preposició se- 
parada, V. g.: contra, hax, sota, sobre, tros, dints,fòra, 
prop, cerca, entre: sota terra, sobre mi, tros la porta, 
dints la sala, fóra casa, prop Barcelona, cerca la mar, 
entre mates. Si venen seguits de a o ^, o no acompa- 
nyen nòm, son adverbis: Tu vius fóra. Dints de V igU- 
sia 9' estd mès prop dels sants. 

Fins, de fines, se faria aixís: vado fines Italiw, vaig 
a les termes o fins de Itàlia, vaig fins It^a. 

Ademès també alguns adverbis de llòch y de temps, 
que signifiquen direcció y transcurs, s' usen còm pre- 
posicions, be que posposades. Tals son: Direcció incli- 



PREP06ICI0NS 123 

nada: Amunt, a/vallf permuntf pervall. Direcció horit- 
zontal: avant, endavant, arrere, endarrere, atrds, ende- 
iràs; endints o endinire, enfora; avants, després, ençà, 
mUd, perençd, perenUd, a través, endepld. 

Exemples: S' enfila cingles permant. S' estimba 
y rodola oòstes pervall. Passeja sala amant, sala 
avall.-- Camí avant trovarèu nn ronre tallat a la 
dièta, còm 1' altre que hèa trovat camí arrere. Vinyes 
endavant trobaries les perdius, cultiòts enderrere es 
mès fàcil, algun conill. Anèn cases atràa fins que 'n 
troyarèu una d' oberta. L' bèu deixada dues serres en- 
detràs, a la vall del mig, prop la yalma roja. Entreu 
casa endinta. Camps enfora, camps enfora s' amagà 
al bòsch. M' ba seguit planes enç& y juntantse ab mi, 
m' ba acompanyat bòscb enllà fins a Vilardaga. Se- 
guiu el caminal, no aneu camps a través. Perl' 
arroga endeplà 's va a la valma dels ratpenats. 

Avants y després, y també endevant, endetrds, 
atrds, arrere, enderrere y ençà, enllà acompanyen noms 



Dies avants m' bavia promès que una setmana 
després me pagaria, ün any atràs, endetràs, arre- 
re, enderrere, no bauria parlat aixís. Hivern enllà 
86 fonen les neus. Estiu ençà cap a 1' Agost el sòl en- 
rofitiguèx les plantes. 

Segons es partícula, acompanyant sempre vèrp es- 
pressat o suplert: Segons diuen, segons el cas, supl. sia 
d cas. 

En Uòcb de vers o envers s' usa mès comunament 
eap, pres de oapite verso, de cara a: ^Oap ahont vas? — 
Oap a Montserrat.' 

Llevat, suplint éíprwter llatí, es un participi que 
concerta, o s' usasustantivat: Llevats aqueixos obstacles, 
llevat d' aquHxos obstacles; llevat d^ un, els altres son 
loniehs» 



124 ETIMOLOGIA DE al 



$ 2. — Etimologria de àb 

E& la preposició hebrea Csy (Mm), qne té '1 metèx os 
y sigDifica '1 metèx qae ab. L* A•fi»' hebrea dona en grech 
&ikoi.y juntament y j òtxóç, semblant, qne 's prefixa en la 
forma 6{jL^=ccm o oum llatí. Aiximetèx, el oDv—cttm, 
es el him convertit en ^ V esperit fort, y en n la ». 

En llatí 1' Mm, perdnt el hdyin, es troba en im^o, 
im-itor, y convertit el Myin en s, en aim-iUs, sim-ulo, j 
enfortit el Myin en o, en oum, o con» — En aqnèsta for- 
ma de con el tenen Castella y Toscana, de own, Bolònia 
y de quin Bascònia. En la forma de sim o sem y de com 
o con o co prefixos, 1' hèm goardat molts. 

L' him en provençal dona efihè, emai, em* o 'm'. En 
català dona també eme, em,, me, m\ o 'm': ama (eme) la 
tia no hi pots renyir; am fem) traços iquèfaréf W abe- 
lles no hi jugues» Me què engreixes les mules f — W hòrcU 
yfa/vons. 8^ hi feya 'w' ungles y tot 

Però 1' m de «m (am) es;trobava comnníssimament 
davant l' I de P article: entr-h, em-la, em4os, em-les. De 
aqní nasqné la b enfònioa, pnig es llèy constant cata- 
lana entre m y I intercalarhi nna b. 8im(i)lare, dona 
semblar, etc. 

Digué donchs y dia encara avay embh, embla, em- 
bhs, embles, y altre tant fen davant de noms començats 
per I, que avants eren molts: em,b lops, emb him, 

Lnègo aquèx emh es pronuncià aixís davant de to- 
ta vocal inicial: emb entorxes, emb atreviment, etc. 

Aixís la pronunciació de 1' emb davant de { resultà 
igual a la de les sílabes able, eble, ible, oble, úble, que 
era amble, emble, etc. Encara mès d' una volta se sent 
admiramble, rembles, rumblèrt, etc. -per admirab-ble, 
reb-bles, rub-blèrt. 

Però còm el sò de ml•l o bhl s' escrivia constant- 



ETIMOLOGIA DE àb 125 

ment bl perdnda 1' m o aimplifícada la h, per xò la 
preposició emh s' escrigué sènça 1' m, resultant eh (o 
àb)f i>er mès que continués ab el sò de emh o ehh. 

Queda seguida pelja a pe^a la morfologia de 1' ae- 
taal ah català. Té bon origen, y sa ortografia tingué una 
lahó de ser. 

Creyèm donchs inconvenient retrogredir escrivint 
am y amb. Responem de la pronunciació popular de V ah 
per eme (ama) em, me o 'm'. — Fem notar que '1 grech 
j '1 tedèsch signifiquen també la unió o companyia per 
una m: ^.st' (met), mit T es bella conjuntura que tants 
pobles signifiquen 1' unió per 1' m, que 's fa ab V acte 
mès unitiu de V organisme de la vèu. 

Si may se resolguéd cambiar V escriptura de aò, deu- 
ria sustítuirse per eme, em, me, o em' o 'me, o 'm', còm 
Be pronuncia, y còm també s' escriu en provençal. 

L' m del» valencians no es mès que 1' em convertit 
en en, segons que la m final sòl passar a n. (Y. pàg. 5). 

£1 P. Nonell proposa V etimologia de ah, de in. 
Encara que per la peresa orgànica dels valencians y 
molts catalans 1' ah es pronuncia en, no 'ns avin- 
drèm a admetre dita etimologia, perquè està mal 
avinguda ab 1' idea de in y de Mm. Aquells llatinis- 
mes bíblichs: in hracohio forü, etc., que adubèx, son 
una mala versió de 1' hebreu que significa causa y 
llòch per la sola preposició 2, h . Ei llatí no usava 
gayre 1' in ftb valor de ah. 

Tampòcb ens plau de duria de apud, apesar de 
que la preposició apud en llatí significava presència, 
companyia, y per xò pogué donar avet,= avec en 
francès. L' us que 'n feren els notaris catalans en 
escriptures llatines, no deurà probar si no un caprit- 
xo seu per no usar sempre cum. Es ben fàcil fer de 
dp-ud, op o ah, però no s' haurà fet, segons el curs 
que a 1' ah havem traçat anteriorment. 



126 CONJUNCIONS 



ÓAPlTOL QUINT 
De la Oonjonciò 



La CoDJanció nnèx les paraules, y les oracions 
senzilles. Si servèx per unir les parts de les oracions 
compostes, es diu jparUcula, 

$. 1.— Coneixement de lei conjoncloni 

Hi ha conjiincions uniiives, disjuntives o sí^arath 

veSf adversaiives o restrictives, deductives o oonelusives 

j ponderatives. 

TJnitives 

Son y, també; ni, tampòch. T de et, de ïu. També 
y tampòeh, de tam, bene y jpauco, supleixen V altre 
estrèm comparatiu quam, còm. — Ni, de non e •', fet 
còm el llatí ne-que, no-y=y no=ni. 

Separatives 

O; o;o o be; ara ara; ja ja; que 

que» — O es de aut, llatí. 

Bestrictives 
Mès, peròf emperò, no obstant, aixis y tot, si-nó, anti, 
avants, a pesar, a despit, m^U-grat. — Però es de vero 
Uatí; ants, de ante, de 13^, ham>ad. 
Deductives 
Donehs, ara be, per lo tant, perxò, perçò, perUò, de 
consegüent, ex eo de, o de que. — Donchs, francès done, 
tosca dunque, castellà en-tonces, es de tunc llatí. 

Ponderatives 
Fi'ns; y tot; oh y tal; y tal. De talis, de toToç. 






PARTÍCULES 127 

$. 2.— Croneixement de lei partionlei 

£1 caràcter essencial de les partícules es saspèndre 
el sentit de la clàusula. L' oració que determina el tal 
sentit, pòt anar davant o detràs de la partícula. 

SI, perqnò, alxií que vens (s. suspès) ^ t' espero 
(determinat).— Ploro (determinant), de deiençA que 
morí ma germana Dolors (s. suspès, si s' invertèx 
1' ordre dels vèrps). 

Son eomjparaUves, eoncUehnaiSt cafiaaU, finals, tem- 
porals y ponderatives. 

Comparatives 

Oòm aixis; aixis còm aix(s; tant còm; tan o 

tmt còm, o que; de manera o mòdo que; segons: Tant 

còm ne plou, el vent n* eixuga. 

Oondicionals 
% si no; mentres; o mentre que, ah tal de, o de que; 
ano,de no; a no ser que; a mènos de, o de que. — 
Mentre, per nentre, de en entre, entre tant, temporal. 

Causals 
Perquè^ ja que; pus; puig; puig que; totJiòra que; 
car,-— Pus, de posito, donat, suposat o concedit. Po- 
siio, feu post en el metèx llatí, pus en català, luè- 
go puis (aixis es en francès), després puix y per fi 
puig. (V. p. 27 y deize 1' escrúpol de la p. 84 de 
ses Lliçons el Sr. Tall^nder). — Car es de qua-^e. 

Finals 
Per, perquè, a fi de, a fi de que, per amor de, o 
de que, ab vèrp a Infinitiu o Subjuntiu. 
Temporals 
Aixis que; al mom,ent, instant, o temps de, o que; 
à^ ençd o de desençd que; de des que, o desde que; 
gumt; mentre; sempre que; totjust; ah prou feynes; 
fins que. 



128 IXTERGECCIÓ 



CAPÍTOL SISÈ 
De r intergecció 



Eb tot nòm, vèrp^ o bò articulat o inartlciilat, que 
eB deixa caure oportunament aquí y allà de la clàn- 
sula, per espressar, en general, un sentiment. 

L^ intergecció es la part mès rudimentària del 
llenguatge, y perxò es vaga e indefinida còm el 
parlar de la naturalesa, deventse interpretar mès per 
les circunstàncies y '1 tò de la vèu que pel valor de 
la lletra. — No obstant, les classifiquem del mòdo se- 
güent: 

D' admiració 

íAh! ay ay! èy! hèu! uh! uy! mahl oh! caram, ca- 
rat, caratsus, oarau, ay caram, ay carat, ay carau, òh. 

Ay, ey son de ecce, mira; hèu, de mir-èu'i üh, uy, de 
uide, mÍT&', mah, de m>ah hebreu, quèf o de ma-re. 

De preguntar 
iJh, y èhla pel femení. De estf què es? o es veritat! 

De cridar 1' atenció 
JE^} èp èp; èps èpa; èy; ey ey; hst. De hKÍ, sobre, 
y ecce, mira. 

D' exhortar 
Ala; anem; apa; au; ayre; issa. De aller y anar. 
— Ajpa, de ajpe, atrapa, de ajpo, alcançar. Au, de aude, 
atrevèixte. — lasa, de teoo, corre tu. Imperatiu Medi de 

De queixa y amenaça 
Ay! ay de! ah! Te flich, o jò H flich. De ohai, llatí 
v<b; y de flingo, acotar. 



INTERGECCIÓ 129 

De desagrado 

Vahj hèehs, vaya, pse, pxe, pff, tde. Vègense les 
etimologies: Vah, de oòa. — Hechs, de fex. Se diu: 
Heohs, caca, bonys, tres coses repugnants. — Yaya, 
per vaja, concessió feta per força. — Fae, pxe,pff, gesto 
llabidental. — Tde, sò llèngodental, anomenat tatxa. 

De satisfació 
Aig; oydd; ray; tira; caram; tira que 'í tòch, caram 
gue H tòch. Aig, vèu y gesto de qui s' escalfa o 
bèu molt de gust. — Oydd, de oTSa, /a ho sé, festiu. 
Bay, de ^awv, m^sfddl. 

De silenci 
8888, pst, xit, xist. Sons dèntollenguals. 
De protesta poruga 

Üuúuúu, o hèmmm, ab h molt aspirada, còm qui 
estoBsèga. 

Ademès hi ha 1' immens repertori d' intergec- 
cions que té 1' home per parlar ab los animals: arri, 
<Wf òixquee, ho-lld-ho, xò, tit, tit-xò, ux, tgid, tgidtgid, 
del traginer; ah, òhohòh, ta, del bover; rrrrrr, xèra, 
hèhèkè, xbit, Ut, òdi, del pastor, y demés sòds ab que 
b' imita la naturalesa, còm: paf, pif, pof, puf, pel 
qne cau ensomòrt; pam, pim, pom, pum, imitant un 
«ò agut; rach, guerrach, pel que s' esqueixa; Jlist, 
flast, pel còlp que xiula; zd-sd, per indicar moviment 
activament continuat, etc. 

Les imprecacions y renèchs, solen ser intergec- 
eioEB: llamp, réllamp; mal llamp tefir, V esbèrle; malha- 

ya, malrvent-hatja Les imprecacions en son Uòch 

fen bon efecte, però 's deuen estalviar molt, perquè 
1' himne de V home no es pas el Maledicite, Lesim- 

Gnkvmà•—Gramàlica Catalana. 9 



130 INTERGECCIÓ 

precacions enfemiaades fan eèrta gràcia: Mal llamp 
V Jiagués errat; mat-vent-hatja 'f sia lluny. 

Els renècliB qualsevòls deuen evitarse moral; so- 
cial y estèticament. 

AdemèB cada home, sabi o ignorant, les mès de 
les vegades sènç sabèrho èll, sòl tenir una paraula 
o frase, que encoixina a tot arreu quasi inconscient- 
ment. £n castellà V anomenen muleUlla. 

Cucut, que '1 P. Nonell, p. 115, posa còm intergec- 
ció, no ho es pas, sinó nòm d' aucell, que per trasllació 
significa res mès, igual que pus y tampis íde et am- 
plius). Els tres s' usen per indicar quQ una cosa deixa 
de ser o que d' ella no 'n queda res. S' acompanyen 
d' un gesto còm el dels muts per significar res. 

Si pèrts els cent duros, ouout (es dir, no 't queda 
res). En acabat, cantaràs onout (es dir, que quedaràs 
sòl còm el cucut, o sènça res). Menja una pera, y pns 
(sup. et non phis, y no mès). Té, aquí tens cincb cèn- 
tims, y tampis (o para de comptar, de menjar, de...). 
Còm el cucut pon un sòl òu, (ab la singularitat de 
ferlo covar pels bitxachs, o altres moixons petits^ y 
viu sempre solitari entonant acompassadament oú-oú 
— tú-pi, el poble 1' ha pres per emblema de V unicitat 
y soletat. D' aquí les frases: ^Quants fills teniu^ — Un, 
còm el cucut. D' aquí també '1 vèrp esoucutar, per dei- 
xarlo a un sènç un diner. Sscucutarse 's diu del cucut 
quant deixant el ritme de costum, canta cúoúcúcúcúcú..^ 
Es pronòstich de pluja. Lo meièx pronostica '1 pigòt 
quant s' espigòta: clioliclicU... 

Seria molta candides pensar qu' un sò articulat 
no té etimologia. Si que a vegades costa de trobaria, 
tant mès quant V afany per 1' antífrasis ha originat 
paraules que ara s' usen sènç tal antilogia. Es de 
gust vulgar saludarse malehintse. El Eomà saluda 
ab accidenti, o che U pigli un accidenti, ^na/nnaggia 



INTERGECCIÓ 131 

(malhaya); el Bolonyès: qu^ at vegna un accident; el 
Piamontès: euntagg (contagi), va sia forca (sies pen- 
jat). Aixís bla o òle pòt venir de oX-<üXe, mòret, o 
mòrte; carat y ca/rau , de yaipétü), (querèt), sia Uuny, 
mòre; caram o caràn, de x^pav 'kl•çtu (caràn lego), Deu 
vos guart, o a Deu siau. 

£1 català es bòn teòleoh en sa llènga, pnig mentres 
nsa molt el nòm santÍBsim de Deu: Be de Deu, pa que 
Beu n' M do, veç endòyne (in Domino), adeusia/u, Deu 
vos guart, etc., no guarda cap nòm de dens falsos. No 
jan per Diana, ui per Ba4so, ni té altra memòria dels 
dens sinó 'Is dies de la setmana: Di-març (dies MartisJ, 
di-megres (dies Mercurii), di-jòus (dies Jovis), di-vèn- 
• dres (dies Veneris)* El diumenge s' hauria dit di-sòls 
(dies SoUs, cf. encara '1 tedèsch somitag, salis dies), 
però 1' influència cristiana '1 sustituí per dies dominicus 
el (dia) domenge o diumenge^ o en femení per dies do- 
mniea, la dominica. Di-sapte es dies sahhati, de r\^^ 
(xabafc), descans. 

El català per 1' us estraordinari, y va moltes vega- 
des, del sant nòm de Deu, tenia contra Deu alenes 
blasfèmies; però aquèx burdell de blasfèmies mixtes y 
contra 'Is Misteris de la Fè que ara corre, no es pas ca- 
talà. Ha arrelat fàcilment en un poble que quant ay- 
rat mira, llampèga, quant agitat se mòu, trontolla, 
quMit encès parla, esqueixa 1' ayre, però qui ha sem- 
brat la llavor, son els adoradors oQcials de Llucifer. 

Poble, reprèn conciència del que diusy deixa '1 
malparlar. 




132 VARIETATS 

Abreviats 
Cf. significa compara, V. vid. o vide 8igiiifi< 
mira a. = significa igual a, o dona. 

A la pàg*. 8 

Les persones qne no tenen parents en el poble, 
solen ser forasteres; aixís les paraules qne no tenen 
formada família en català, es senyal qne son gre- 
gaes o hebrees: Eacupir, vg. no forma compostos; 
es grech. 

La paraula es una idea vestida. Unes vegades n 
cambia molt el vestit; però gens V idea, vg. ydyi\ 
y m. Altres vegades cambia pòch el vestit, y mèa 
V idea, vg. naodli, (ferir, matar) y necare^ (matar, sola- 
ment). Es mès general qne mès o mènos cambie tot, 
vg. québel (de 733, grillo de presitari) j cable, 

A la pàgr. 12 
PI y oi en Uigur y gallègo dona x: oeano, de|>Ia 
nus, xacres o xacós, de plagosus, aixarit, de adariU 

A la pàg*. 40 
Any. Es de ango, estrènyer; carrer-any^ viar-an^' 
(r eufònica), estorhar-any, esparver-any. A vegades ei 
radical: any, estrany, pany (de pango), Eny,.de ge- 
nus: Ar-eny, de fpa, de |^nK (èrets) terra, que dona 
terra, cf. arena; Qisclar-èny, de gisdar, provença!] 
surtir ayga; Bastar-èny, (afluent del Llobregat qa( 
nax sobre Bagà en un Uòch casi inaccessible), de 
bastar, fer inaccesihle, impedir, de batsar. Oamp^i 
Gomb-r-èny, de gamar, concloure (conclou la conca 
del Freser per V ayga de Sant Llorenç de Campde- 
vànol), de "ipa, gamar, y b eufònica, o de camar, cre- 
mar, de ipSy o de coma, Oomarèny, Combrèny, Gom 
hrèny, Avegades eny es radical: seny, de signum, rèn>ji 
de regnum, llenya, de ligna. 



SINTAXIS 



La tendèucia de les idees a iinirse en V enteniment 
prodiihèx la metèixa tendència en les paraules que es- 
pressen aqnèlles idees. Aqueixa nnió de les paraules 
que es 1' obgècte de la Sintaxis, consistèx en la seva 
conveniència d' accidents gramaticals (gènre, nombre 
j cas) o en una mútua dependència entre elles. 

La conveniència d' accidents forma la Concorddnda; 
la mútua dependència de lea paraules s^ anomena 
Bègimen. 

Aixís la Sintaxis deuria dividirse en Ooneorddnda j 
Bègimen, No obstant, nosaltres la dividirem en Concor- 
ddnda j Us de les parts de V Oració, Aqueixa divisió 
resolta mès pràctica. El Bègimen s' estudiarà en una 
y altra part, especialment esplicant 1' us de les prepo- 
sicions. 

La concordància es entre les parts declinables 
Article, Nòm, Pronom y Vèrp. Si es entre Article, 
Nòm y Pronom es diu Concordancia Nominal. Si es 
entre Nòm o Pronom y Vèrp, es diu Concordancia 
Verbal o Oració gramatical. 

La compaginació demana una plana. Yèusela aquí. 

Àquèx estudi V anunciàrem còm una segona 
edició de nostra Ortografia, Pòcbs dies després 
1' anunciàrem còm Etimologia y Ortografia. Vegèrem 
que la Ortografia en aquèts moments de racionalis- 
me literari no seria creguda sènç rahonarla ab la 
Etimologia. L^ Etimologia general demanava la par- 
ticDlar. Això equivalia a un tractat rahonat d' Ana- 
logia. Sènç pretèndrebo ens trobàrem escrivint una 
Gramàtica. Cabalment, sènç que bo advertíssem, els 



134 SINTAXIS 

caixistes havien posat al pèu de les primeres asigna- 
tures Gramàtica Oatalana, Per üj lo que de cap 
manera volíem escrinre, era la Sintaxis. Llegírem 
V única Sintaxis Catalana existent; la del P. Nonell. 
Algòm dirien les seves 179 planes. Donchs, eren totes 
plenes de bona voluntat y de exemples. 

Feya menester estudiar sènça llibres sobre la llèn- 
ga vivent; endreçar o deixar que s' endrecés tanta 
roba esquinsada d' escrits incorrectes, be que fossen 
d' escriptors volguts, col-leccionar tot lo possible, in- 
terpretar ab justèsa, esposar ab punt de vista. Era 
preferible posar exemples plegats al caure dels llabis 
de la gent, que autorisar ab la cita noms que no ho 
mereixen. La Sintaxis, si la escrivíem, no seria pas 
per nosaltres una galeria d' escriptors. No n' obtin- 
dríem agrabiment, però 'Is pagesos a qui consulta- 
ríem, per sa modèstia cristiana, no 'ns dirien a nos- 
altres frases d' herotisme. De mòdo que, sènça fer 
el farítsèu, una rahó moral ens decidí a escriure 
nostra Sintaxis. Nostres exemples havien de resultar 
un xich insípitsj però escrivíem de gramàtica, no pas 
de literatura. 

El cas fòu que al cridar les potències a compte 
per reunir y ordenar, arribà la memòria aturdida de 
tant que havia sentit dir, y V enteniment s' empe- 
resí davant de la gran destria que li calia fer. 

Començàrem. Ningú 's penedirà de llegir les pà^ 
gines que venen. Tenen consideracions importants, 
especialment sobre el terme directe^ sobre les prepo- 
sicions en j a, etc. Ni 'Is principiants ni 'Is mestres 
poden dispensarse de donarhi una llegida. 



Do let Gorx€yojrCLÓL.rx€yíeL 



CAPÍTOL PRIMER 
Concordància Nominal 



^ 1.— Orde de oolooaoió 
de lei parts de la ConoordÀnoia Nominal 

l.« L' article va davant del nòm o del pronom: 
La salutf les coses, el meut el nostre, un paper, una 
petxina, 

2M També van davant els demostratius y 'Is inde- 
&iit8 (V. p. 72): Aquestes hores, aquells dies, cap diner, 
masses gastos, cada dia, tota la teva vida, tots els jar- 
éms. 

3.er També van davant els i)os8^88Íus prejwsitius: 
Mon germà, tos amichs, ses ohUgoAsions. 

4.«t Els altres possessius van també davant ab 
V article: La seva mare, les vostres vehines', escolteu, la 
meva mare. 

No obstant, van detràa en el Vocatiu sènç article: 
Escolta, fill meu» No 'm deixeu, amichs meus. 

També van detràs si ^s vòl fixar 1' atenció sobre 
èÜs: No semblen iguals els travalls seus y Hs nostres, — 
Quant veuràs la vida meva escorre'^ '« del còs meu 

Van també detrós quant indiquen la persona 



136 concoroíCncia nominal 

agent detràs d' an Participi: Vetaqui lletra feta me- 
va (per nU).-^ Llibres trobats teus (per tu). 

Van davant o.detràs ab els següents advèrbis- 
nòms de llòch: Davant, derrere, detràs, d* amagat, 
prop, apròp, demunt, sobre, desobre, sota, desoia, de- 
vall, entorn, lluny, voltant, vara, contra, dintre, defo- 
ra, etc.: Posat al meu, seu, eto*, davant) o posat da- 
vant meu, seu, etc. 

També van davant o detràs, preferint el davant, 
si '1 Bustantiu té nn adgectia: La seva rica hisenda, 
la rica hisenda seva, la nostra gran bona fe, o U 
gran bona fè nostra. 

ítem, si U snstantin té nn altre pronom: Aquesta 
casa seva o aquesta seva casa; aqueixos enginys nostres, 
o aqueixos nostres enginys; alguns amichs seus, o al- 
guns seus amichs; cada crit nostre, cada ullada seva. 
Cada j demés indefinits prefereixen anar frècb a frèch 
del snstantin, posposant el possessiu y V adgectin. 

5.^^ L^ adgectin va davant o detràs del snstan- 
tin: Bona salut o salut bona. 

Advertim, no obstant, qne aqnésta colocació no 
es indiferent per la significació; perqnè si nn adgec- 
tin o pronom sòl anar davant, el posem detrés, y 
viceversa, sempre que volem cridar 1' atenció sobre 
èll; Tinch bona salut, ban pahidor, bòn dentat, y tinoh 
salut bona, pahidor bò, dentat bò. Aquelles herbes, y les 
herbes aquelles. 

A vegades cambia nn pòcb el sentit: Menjo qua- 
tre malehides figues. Indico '1 desprèci de les figues. 
Si dicb: Menjo quatre figues malehides, pucb indicar 
que son verament malehides. 

Posem aquèz exemple perquè s' aprènga a estu- 
diar les mil variaints de 1' idea, movible còm V es- 
perit, mentres la paraula es sempre sorda e inerta. 



coxcordXncia nominal 137 

i 2.^Reglei de la oonoordÀnoia nominal 

L' .article^ els pronoms y V adgectin concerten 
en gènre, nombre y cas ab el snstantia que acompa- 
nyen o representen: 

En tota la seva santa vida no va sentir el mès pe- 
tit amparo de persona nada ni criada.— Cada dia els 
vostres caçaven millor qne '1 meu. Aquella ànima en- 
vilida sentia recança del be perdut. 

Si '1b snstantins son mès d' un, 1' adgectin con- 
certa en plnral: 

El torrent y '1 riu remorosos. "U anrenèta y la fkl- 
sia may cansades de volar. £1 vent y '1 torp senyors 
de la montanya. Tendres encara la falla y la flor. 

Si 'Is varis snstantins son de diferent gènre, 
1' adgectin venint detràs concerta ab el mascnlí^ y ab 
el mès proper, si va davant: 

Ella vetllava el nèn y la nena adormidèts. Tindrà 
V enga y '1 cavall ensellats. El timó y la sajolida olo- 
rosos donen les primeres ales als poetes del camp. Aquí 't 
poso les mitges y 'Is mitjons néts.— Ha correguda 
la terra y '1 mar. Passades les festes y '1 xarbascat, 
qaeda la melancolia. 

A vegades la concordància se fa entre les idees y 
no entre les paraules: 

El camesornesy la oamescraes, els bònapeces, el o la 
gatamanla, nn pènsaselestotes, uns malacrianoes, uns 
pocapènes. 

Procures no donar terminació femenina als ad- 
gectius qne no 'n tenen. Aqnèll carn farumejanta, 
dnta a/ngutUjanta, igleaia triunfanta de M. Verda- 
guer, y ales respL•ndentes y pregunta diferenta de 'n 
Vilanova, dirien millor: carn ferumejant, cinta an- 



n 



138 concordXncia nominal 

guilejantf iglèaia triunfant, ales reaplandentSj pre- 
gunta diferent (Vid. p. 56). 

El sastautia en català acostuma pèndre un eòl 
adgectiu. No obstant, a voltes especialment en poe- 
sia, ne pren varis sènç necessitat de conjunció, per- 
què m entres uns, els precedents d' ordinari, se que- 
den còm qualificatius, els altres prenen el caràcter 
de determinatius: 

Els hermosos (q) ulls blaus (d). L' encisera (q) 
gràcia celestial (d). La formidable (q) esquadra na- 
val r espanyola (d). El fornit incansable (q) soldat 
ras «Bpanyòl català (d). 



concobdíncia terbal 139 

CAPÍTOL SEGON 
Ooncordància verbal 



$ 1.— Prellminari de la ooncordÀnoia verbal 

Consta de snbgècte y vèrp. Suhgècte, o persona 
agent, es la persona o cosa que obra. 

El vèrp espressa '1 ser o 1' acció. Aquèx ser y aquei- 
xa acció poden ser modificats per lo que es diu atri- 
hut o Nominatiu modal. El sòl es respL•ndent JD' home 
rttt alegre. X' aueell vola lleuger, 

poden estudiarse en el ser y en 1' acció els 
termes directe o indirecte sobre que recauen. 

El terms directe de V acció es la persona o cosa 
que rèp dita acció: La m^re estima la filla. El caça- 
da mata la perdiu. La filla y la perdiu son la per- 
sona y obgècte pacient o termes directes de 1' acció. 

El terme indirecte de 1' acció es la persona o co- 
sa a qui de 1' acció li 'n resulta profit, dany o al- 
tre respecte: Dona menjar al Jodn. Jo íi busco H 
mlçat* Jo te me li 'w duch el vestit. El Jodn, li (èll 
y tCf me, li son termes indirectes de V acció. Menjar y 
mlçat, vestit son els termes directes o obgèctes pa- 
cients. 

Qtteitiò pròvla lobre 1 terme diròote 

En català aquèx terme directe sia cosa o persona, 
còm en provençal, francès, tosca y demés similars, no 
pren la preposició a, dihentse: 

Veig la Umn, tròbo V amich, cercaves les ovelles, 
«n Gil perdé sa mare, vegi 1' Espanya recorrent ses cor- 
dilleres y admirant ses planes. 



140 TERME DIKÈCTB 

Fàcilment falten a aqueixa regU els eBcriptoro 
que no saben distingir: l.«r El Datin, o terme indi- 
recte, de V Acusatiu, o terme directe: Busca oto nens 
(Dat.) la pilota (Acus.) 

2(^Q. L' article el, els de al, als: Bescantar al Zi- 
dro, esguerrar als nius, devèntse evidentment escriu- 
re: Besea/ntar el Zidro, esguerrar els nius, còm es- 
crivim: Bescantar la Maria, esguerrar les culUtes. 
Aqueixos escriptors, donchs, acudiran a 1' article fe- 
mení per conèixer el règimen del vèrp. Si dinen: 
Be perdut o perduda la mare, també deuen dir: Eè 
perdut el pare, j no al pare. 

3,^^ Els Acusatius de llòch, de mòdo, temps, etc.: 

Miro a terra (llòoli); cerco a les palpes (mòdo); el Se- 
rè crida a les quatre (temps); al poble toquen a mòrtS; 
a sometéu (fi, etc); toques (de cap, mans) a les campa- 
nes (Uòch). 

Aquí no hi ha cap terme dirèote. Els termes di- 
rectes serien, vg.: Miro la terra, cerco 'I Uit a les 
palpes, crida <^les quatre,^ vèu d' hàra, èUs tòqu>en les 
campanes. 

Donchs les frases: Miro a Núria^ a V JSmpordd, 
veig a Cerdanya, a la Blana de Vich, no tenen ter- 
me directe, sinó Acusatius de llòch, supüntse: miro a 
Núria la Capella, les ramades, a V Empordà les vi- 
les, pobles y planes, etc., puig al qui diu Miro a 
Núria, veig a Cerdanya, li preguntem: ^Què hi miresf 
iquè hi vèusf Cosa que no li podem preguntar quant 
convertint Núria y Cerdanya en termes directes, diu: 
Bm miro Núria, veig la Cerdanya. ítem, al qui diu: 
Miro al Montserrat, li dihèm: Mirahi (llòch) tant que 
vulgues. Si diu: Miro -I Montserrat, li dihèm: Míral 
(terme directe) he. 

Diferències que no ha fet el P. Nonell, p. 166 
y 167. 



TERME DIRECTE 141 

Solen els tenneB directe o indirecte depositarse a 
distància del vèrp y repetirse immediats a èll per 
medi d' un afix: 

Als amichs els diràs. A mi m^ esplicarà^. Me conta- 
ves a mi moltes fkules. Se deyen bones paraules els uns 
als altres. 

Tampòch en aquèx dipòsit el terme directe vòl 
la a: 

Joan, les saques no les perdesses. La llavor no la gi- 
res. El pa portal a 'n Jaume. Prenies y ménjateles dese- 
guida les sopes. Els dies que manquen, no te 'Is cal 
comptar. Ja les trobaries bones les pinyes, si no tenies 
altre per rosegar. 

Les oracions de subgècte indefinit se no prenen 
tampòch a pel terme directe, contra '1 que diu el 
P. Nonell, p. 174; a mènos qne lio reclama algun, 
dels casos qne Inègo exceptuem. 

Veyent aquella festa en que s' honrava el (y no al) 
nostre nòm. De tant en tant se veya '1 (el) padrí tre- 
molós e inquiet. Notes còm diuen a Llèyda: véyem lo 
padrí f etc. Si nosaltres hi fiquem n eufònioa al metati- 
sar r article: se veya-n-el padrí, no hi posem pas a. 

No obstant en quatre cassos el terme directe pren 
la a: 

l.«r Quant es un pronom personal en dipòsit: 

A mi ningú m' estima. A èll may el veuríeu trist. A 
nosaltres ningú podrà at rap amos. Eus perseguiran de 
mort a vosaltres. 

En cas de dipòsit del personal, aquèx sia terme direc- 
te inderècte, al repetirse immediat al vèrp, may pren 
a: A èll el (no al) volen. A èlU els (no als) diuen, Veges 
sinó còm a Llèyda diuen: A èll lo volen , a ells hs 
diuen, 
I 2.611 En V un a V altre: 



142 TEBME DIRECTE 

Se calumnien les unes a les altres. Se saludaven pròn 
r una a V altra. 

3.er Davant d' un nòm o pronom propi de perso- * 
na sènç article definit: 

Arnarà a Deu. L' ermita piadós a Gentil mira. Dens 
estimar a Jesús» a Maria Santíssima. En aquesta capella 
hi venerem a sant Julià. Cercaven a Mossèn Puig. Des- 
pediu a Don Josèph. Saludaven a na Dolors, a 'n Janme. 
No perdonen a ningú. Han fusellat a tothom. 

Si porten 1' article definit, o '1 possessiu, no neces- 
siten la a, be que la poden pèndre si 's vòl intensi- 
var r indicació. 

Troharèu la Maria pel camí. Mireu les persones que 
us volen be. Demanareu V hereu Sastre. iQui cerquen 
o a qui cerquen! Cerquen la seva germana, sa germana, 
o a la seva, o a sa germana. No hèm trobat ningú, a 
ningú. 

En realitat, els noms pròpia de persona poden 
passarse sempre sènça la a, inolòsoa Deu j Jesús 
acompanyats d' adgectiu: 

Hèm vist Mossèn Jodn que feya '1 salp^. Criden 
Don Guillem. Adoreu lo bon Jesús. Amaràs ton Deu y 
Senyor. 

4.art Quant el terme directe està ab altre nòm 
ab qui podria confóndres: 

Anomanèm preposicions-advèrbis a varis adverbis 

;Què que V estima al Joan la seva marel i Què que 1' es- 
tima '1 Joan a la seva mare! 

Divisió 

Hi ha concordàncies verbals, o oracions, sengiUes y 
compostes. Senzilles, si no tenen sinó un vèrp que 
tot sòl dona sentit^ y compostes, si tenen dos vèrps que 
entre tots dos fan un sentit. 



1 



CONCORDiÍNÇIA VERBAL 143 

Les principals oracions senzilles son les snstanti- 
ves, les actives, les intransitíves, les reflexives, les 
recíproques o mútues, y les tèrcipersonals. 

$ 2.— Begles generals de la Conoord&nola 
verbal 

1.* El vèrp concerta en gènre, nombre y x>ersona 
ab el nòm o pronom que fan de subgècte: 

Jo so bò. Ell ba vingut matí. L' Engràcia es arri- 
bada tart. Cada matí les aurenètes giriguen y 'm des- 
perten. 

Quant hi ha varis subgèctes, estan units per coi^jun- 
ció o també i)er la preposició ab: Tu yèll,o tu ab èllam>èu 
a la vila. 

2.* Entre les persones es preferida la 1." a la 2.* 
y aquesta a la 3.*: 

Jo y tu irem a ciutat, però de tornada tu y èll 
portareu els recados. 

3.* Quant hi ha varis subgèctes, el vèrp concerta 
en plural, o en singular ab el mès proper: 

Dem^ arriben ma tia y mon cusi. Vingué '1 pastor 
y '1 remat. La font ab el torrent, abeuren els rius 
y 'Is rius la mar. A V Abril xiularan la griva y la merla. 
El lliri ab la rosa fa o fan un bell ram. 

4.* Un subgècte colectiu pren el vèrp en singu- 
lar en plural: Aquesta feram se H menja, o se 'Z 
mengen a u viu. 

No obstant, la major part de colectíus no prenen 
may el plural: 

L' exèrcit se defensa, el remat fa mal, el planter 
crez, la vacada aplèta, el bestiar amorria. 

Però si '1 colectiu s' especifica per un Genitíu plural, 
Uavòrs pòt pèndre el plural concertat idealment ab el 
Genitiu, 



144 concobdXncià verbal 

L' exèroit de soldats se defensen. Un remat de ca- 
bres s' enfilen, ün eixam d' abelles s' han posat en 
üna soca corcada. iQnin vòl de moixons han sortit de 
V esbarzeral Una feram de costipats, mig nusos, arrau- 
lits j mooosos» entrava d' amagat per portes y fínea- 
tres, 7 's corrien a escalfar pels bressols, pels llit«, y 
pels brasers, fent esternudar y tussir a tothom. 

5.* El vèrp intransitiu nels temps compostos té '1 
Participi invariable, en masculí singular, o '1 fa con- 
certar ab el subgècte: 

Han sortit o han sortits els mès joves a la caça del 
llop. Havia arribada V hora per èll. Li hanrtf caygnt 
o cayguda mala sort. No li haguessen succehit o snc- 
cehides aquelles passades. 

El vèrp transitin deixa també invariable el parti- 
cipi, o '1 fa concertar ab la persona o obgècte pa- 
cient: ^ 

Has portat o has portada poca carga. Havíeu tro- 
bat o trobades les mules de 'n Yilarodona. Haurem vist 
o vistos molts pobles mès bonichs. 

En els cassos en que està callada la persona pa- 
cient, es casi obligatori fer concertar ab ella el par- 
ticipi per m%jor claretat: 

Et pregunto de les camises si les has trobades. iNe 
havíeu sentides may de tan frèsquesf 4L' has venuda! 
No la he pognda vendre. Les hauries pogudes trobar. 

Eepàres V us d' aquèx pogut, que pròba fins a 
quin punt es de gust català el concordar els partici- 
pis ab la persona pacient. Ni es estrany, si 's consi- 
dera la gran claretat y flexibilitat que dita ooncor- 
dància doua a la llènga. Els escriptors deuen abun- 
dar en aqueixa concordància tan etimològica (omnia 
dux haheat explorata, perspecta) y tan pròpia en- 
semps de les llengües nòvoUatines. 

6.* Si detràs del Participi passiu de vèrp transi- 



cokcordíCncia verbal 145 

tíu ve la persona agent o subgècte de V acció, pren 
la preposició de (cf. el tosca da): 

£1 Sr. Metge es estimat de tots còm amich, respectat 
dels altres metges còm a sabi, y alabat del Sr. Rector 
còm a molt piadòs. Una lliçó que serà compresa de tots. 
£1 rèj feu on acte alabador de tothom. Malehit dels 
homes, sia benebit de Deu. 

Aquèx subgècte pòt també acompanyarse de per, 
especialment si '1 vèrp regèx ja de per altre concepte: 

Sou convidats a festa major per tota la família. 
Fon vestida de seda per sa mare j coronada de flors per 
la Superiora del Col-lègi. 

Si '1 snbgècte es un pronom personal, pòt eignifi- 
carse per de o per, y pel possessiu, concertat ab el 
Bnstantin còm el Participi: 

Eus ensenyaré una caixa de nogaer feta de mi, per 
mi, o feta meva. Aquestes perdius son caçades de o 
per nosaltres, o caçades nostres. La caçòla serà com- 
prada d' ells, per ells, o seva. 

^ 3.— Oracions snstantives o de ser 

Ser significant estar o permanèixer en un llòcb, 
arribar a un Uòch o temps, no pren atribut. 

Som a Roma. Sereu a la capital. iCòm passà el ca- 
mí conversant! deseguida serem a casa. El temps es 
benbé un rellotge que may se para; tot deseguida se- 
rem a les quatre. Bò, ja hi som altra vegada. 

Tampòeb pren atribut significant haver anat o 
marxat y no Tiavèr tomat. 

Ta mare es (ha anat) a Barcelona. ^Encara era a 
Barcelona? sò es, ^encara no havia tomat de Baroeloua? 
£ls mestres de cases son a feme una per mi. 

Si pren atribut, aquest indica una qualitat per- 
manent: 

Grakdía. — Gramàtica Catalana. <0 



146 CONCORDAMCIA VSRBAL 

U Euquèri es bò, furiós, borratxo, alegre. 

JEstar, al contrari, bí pren atribut, significa un 
estat transitori: 

U Euquèri està bò, furiós, borratxo. Després tal- 
Yòlta estarà malalt, tranquil, serè. 

Parlant de llòch, estar signiüca estat permanent, 
y ser prescindèx de dita permanència: 

En Joan s' està, o viu a València.— En Pere es a 
Barcelona. En Justí s' està a la fàbrica. En Josèph es a 
la rovira. 

8er pòt quedar en Singular en la 3.^ persona ab 
Bubgècte Plur^: 

Si no fos les teves amenaces, jo estaria content. Es 
els teus gemèchs que no 'm deixen dormir. 

Aqueixa anomalia, comuníssima en grech, la té 
també '1 provençal: . 

Pauro flor de la tepo! es ti fueio e ti gre 
Que li troupèu tout V ari rousigon. 

Pobre mata de gespe! es tes fulles y grills 
Que les remades tot V any roseguen. 

Convé notar molt la diferència entre ser y estar 
en les oracions, sobre tot tocant als significats meta- 
fòrichs: 

Es llest. Està llest. Es mort. EstIÍ mort. Es viu. Es- 
tà viu. Es dèbil. Està dèbil. El safrà es gròch. L' ho- 
me està gròcb, etc. 

Es un castellanisme preguntar de la salut ab la 
frase icòm estdt Aquesta frase no merèx altra res- 
posta que: Sentat, dret, o agegut,.. En català 's 
pregunta: Està òò, esteu bònst Oòm se tròbaf eòm 
vos trohèuf oòm està de salut? 

Fer s' usa ab Infinitiu significant casi U metèx 
que ser: 



OKACIONS ACTIVES 147 

Aqaèstos nòys fàn (son) de bòn gobemar. Les plan- 
tes feyen (eren) de bòn vènre. Els carts íkn (son) de 
mal cullir. 



^ 4. — Oracions actives 

Molts yèrps que en llatí eren intransitins, o que 
no solien pèndre terme directe de 1' acció, son trans- 
itíos o actins en català, y prenen el tal terme di- 
recte. Per conèixer si nn Tèrp es actiu, mires si 
ft' usa en la forma Passiva. Aizís servir, neutre en 
llatí, es actiu, perquè dihèm: 80 servit, so servida, etc. 

Donchs son ^actius: Favorir, aussiliar, socórrer, 
consentir, obehir, etc. 

Molts son actius en un significat y neutres en al- 
tre; vg.: Entrar, pujar, baixar, tirar, pesar, arribar. 

Entra a casa. Entra les ehines a xeplnoh (de epe- 
lunca, esplnga). Tira nn pòch mès, y som a casa. Tira '1 
fex a terra. £1 fez pesa. Pésam el fex. 

Les oracions de vèrp actiu volen el terme direc- 
te sènç la preposició a (V. pàg. 139). 

La llòca cova els polls. La gallina pondre òus. La 
mestressa vendrií les gallines velles. 

Poden resòldres per Passiva: 

Els polls son covats de o per la llòca. bus seran pos- 
tos per la gallina. Les gallines velles seran venudes 
per la mestressa. 

Digressió, El castellà té 1 vèrp eehar que es el 
mès actiu de tots els vèrps, perquè 'Is castellans tot 
ho echan, fins la Santa Missa. 

Donchs, en això no 'ns guanyen mica, puig te- 
nim els vèrps /tíwer y eotre en ses tres formes, mès 
mènos urbanes, que son capaces de suplir tots 
els altres vèrps. No obstant, oportunament la bona 
criança repròba V us de tals vèrps, a fi de que tot- 



148 ORACIONS I1ÍTRANSIT1VB8 

hòm aprènga 1' especificació de 1' acte pels vèrpa 
propis, precisos y exactes. Per zò, sòls fem aqueixa 
referència per insinuar dues coses: primera, que 
nostre poble parla ab molta precisió concretant be 
les accions^ y segona, que té idea de 1' unitat de 
V acció, puig verament davant de la metafísica, còm 
es una la nota del ser, així bo es la de V obrar. 

$ 6.— Oraoiohs de vèrp intransitln o nòntre 

Son vèrps intransitius: 

1.»^ Els quins solament indiquen V existència o man- 
cança d' una cosa, còm: Havèrhij estar, existir, compa- 
rèixer, romaridre, quedar, faltar, mancar, suecehir o 
esdevenir, convenir, sobrar, elc. 

Aqueixos son els únicbs vèrps verament neutres, 
perquè la seva acció 's condensa sobre 1 subgècte 
üns al punt de no demanar ni admetre may un terme 
directe. 

Hi ha homes a la plaça. Comparòz a la Junta tot es- 
molat. Bes li manca. Llavors esdevingué V eolipse solsr. 
Convé diner per viatjar. 

2M Tots els d' actes naturals, còm: Nàixer, créixer, 
viure, morir, gemegar, rotar, dormir, xayar, heUar, 
piular, xiular, bramar, bruela/r, rugir, miuL•r, Uadrar, 
buixir, girigar, refilar, esgiiella/r, grunyir, brunair, 
udolar, xuclar, ganyolar, renillao', vedellar, cabridar, 
caure, relliscar, tronar, ploure, llampegar, etc. 

Aqueixos vèrps son verament actius, y 8<empre se 'Is 
pòt trobar un terme directe tret del seu metèx signi- 
ficat: 

Nàixer altra vida. Morir una mort santa. Viure bona 
vida. Créixer una gran crescuda. Xayar xay. Refilar refi- 
lèts, corrandes. Ploure uu bòn ruixat, pluja copies». 
Llampegar fòcb. Dormir un bòn sòn, una bona dormida. 



ORACIONS INTRAN6ITIVK8 149 

Es cert que -per no repetir, vg., girigar girichs, cabri- 
dar eàbriis, etc. se sòl dÍT, fer giricTis, fer cabrits, però 
aquèx fer que traduhèx el vèrp girigar, bruelar, etcè- 
tera, pròba encara mès que son vèrps actius. Els vèrps, 
corre8i>onent a nostres idees, participen la seva major 
menor universalitat. Aixis obrar es el vèrp mès ac- 
tiu; el seguèx fer que s' estén a tot quant pòt rebre 
ser. Però escriure sòls s' estén als escrits, belar als bels, 
etc. Per xò escriure, belar, tenen mènos activitat, però 
QO 'Is en manca gens dintre '1 seu concepte. Menjar se 
estén a tot lo menjable; mator, a tot lo que es viu. 

El terme directe que vòl cada vèrp, sòl eixamplar- 
se tròpicament. Aixís se diu: Plorar la mort, la desgrà- 
cia, que de si eren sòls la causa del plor, rotar ceba, òU, 
que sòls son un accident del rot, escriure papers, que 
sòls son el Uòch de 1' escrit, matar perdius, que de si 
sòls son una espècie de matança. 

Conclohèm que '1 vèrp actiu tè sempre terme direc- 
te esprés o tàcit, y que la major o menor estensió de 
dit terme directe no es rahó per admetre la divisió de 
vèrps transitiuB y neutres. Seria mellor anomenar im- 
manents a estar, existir y demés del l.w, y transitiua 
a tots els altres, sia molt o pòch el camp de sa acti- 
vitat. 

Els neutres de conversió, mènos tornar, porten el 
nòu estat ab a: 

£1 vi '8 torna agre. Se tomava boig, sabi, estudiós. 
Pararà a lèlo, a soldat, a malalt. Arribaries a sant, a 
general, a escombriayre al mènos. 

ítem, tot vèrp neutre o actiu pòt pèndre Nomina- 
tius modals concertats ab el subgècte: 

Visch alegre. Criden furiosos. Plora desesperada. Men- 
gen afamats. Juguen divertits. Nasqué geperut, manco y 
vòmi. 



160 ORACIONS REFLEXIVES 



$ 6. —- OraoIonE reflezIveE 

Sien de vèrp transitin o intransitin, es diran refle- 
xives sempre qne V acció snrt del snbgècte y retorna 
sobre èll o part d' èll: Tu V amohineé ( sobre tot el 
snbgècte). Tu H rentes la cara (sobre part del snbgècte). 

l.«r Son sempre reflexius: ArrepenUrse^ penedme, 
condòldreSj adonarse, atrevirse, queixarse».. 

W adono del mal j 'm queixo. Qui sòl s' aconsella, 
sòl se penedéz. Arrepentinmos dels pecats. 

2.6n Prenen forma de reflexius molts neutres, còm: 
Eixirae, sortirse, entrarse, anarsen, puja^sen, tnorme, 
afanyarae, etc. 

£11 s' ha sortit de la oòlla, y se n' ha passat ab els 
enfiíl-lerats. Pugèusen a casa y anèusen a reposar. 

S.er Qualsevòls vèrps actius, o neutres que importen 
reflexió total, còm: Amohinarse, afligirBe, encantarsej 
dearnayarsCf ahorrirse, etc., etc. 

iPerqaè t' afligeixes y 't desmayesP Esforçat y ani- 
mat. Ouardèninos de tot mal. 

4.art Qualsevòls de reflexió parcial; còm: SahèrshOj 
mirarahoj comtemplarsho, rentarse (la cara), tallarse 
(les ungles), etc. 

M' ho sé no mès de mirarme '1 llibre. Es contempli 
còm nevava, tot calantse V esmorzar. Es higiènioh ren- 
tarse sovint els peus. Tallat els cabells. Traute la roba 
usada y x>òsaten de nova. 

N' hi ha de reflexius en un sentit y no reflexius en 
altre: 

Si r amo se 'n talèya, ja esteu frescos. El Gil talèya 
les vaques. De tot se riu (se burla). Per no res riu, sem- 
pre riu. S' avergonyeix. L' avergonyí a crits. 



OIU.CION8 RBCÍPB0QUE8 O MÚTCTES 151 

$ 7. — Oracions recíproques o mútaes 

Son de vèrpa transitins qne tenen dos snbgèctes 
que obren V un sobre V altre. Els afixos personals ens, 
no$j eu8 vos, j.se indiquen la mutuitat: Nosaltres j 
ojoy tu ens estimem; vosaltres, o tu y èU eus estimeu, 
kUs «' estimen. 

Aqueixes oracions no 's destingèizen de les refle- 
xives, y les circunstàncies han de dir si la frase, ver- 
bigrécia: ens estimem, tòI dir cada uasi metèx, o V un 
a r altre, els uns als altres. Si les circnnstàneies no bo 
diuen, se dèu espressar: Es menjarien V un a V altre de 
tant que s^ estimen (V wnaV altre). 8^ enrahonen entre 
s(. Els cristians no deurien may renyirse ells ah èïls, 

Donchs, les frases mútuament, recíprocament, entre, 
V un a V altre, èUs ab ells serveixen per fer oracions 
mútues. 

$ 8. — Oracions de vòrps tèrcipersonals 

Son de tres classes: 

1.^ De vèrps verament tèrcipersooals sòls usats 
en tercera persona Sing. y Plur.; còm: Esdevenir, plou- 
re, Uampegar, tronar. 

Esdevingueren terratrèmols. Plou aygua. Plovien 
Uígrimes. Llampèga. Llampèguen les bromes, els ulls. 

2.* Els tèrcipersonals complets, còm aprofitar, 
agradar, caldre, vagar, que s' usen còm tèrciperso- 
oals, o còm complets: 

La correcció aprofita al jove. Les tres lliçons ens 
aprofiten. No m' agrada de renyir. Els agradaven 
les nits serenes. Cal diner. Calen braços. Ara 'm vaga 
(no pren plural) d' escoltar. 

Aprofitem les, o 'ns aprofitem de les ocasions. Sem- 



152 ORACIONS DK VÈRP8 TÈRCIPBR80NAL8 

blava que 'Is agradaven. No t' agrades de qualsevol. 
No hi calien per res. No VAgarèm en tot lo dia. Jo no 
vago may de repetirPhi. 

Els tèrcipersonals fer y havèrhi prenen subgècte 
plural en Singolar^ podent també estar èHs en plural: 

Hi ha llibres que no mès ho son, perquè tenen lletres 
(lino, liber, litera); n' hi ha d' altres que ho son perquè 
deixen paladejar coneixements (liber, libo, labium). Fa 
feya, faria mesos, anys que...— Hi havien moltes ftuy- 
tes. Ara fan els anys que... 

3.* De vèrps complets tèrcipersonàlisats en 3.* del , 
Plural, o ab se en Singular y Plural: 

Diuen que vindreu. Compten que anem be. No 'b fa 
soroll. No 's diu mentides. Se dormen unes migdiades 
de cal general. 

Si vòl especifícarse el subgècte, pren les formes 
del subgècte en la passiva: 

Se li fan de ma ploma uns versos. Se li cantareu per 
vosaltres festoses cançons. Se li han regalades meves- 
unes perdius. 

Prenen detràs de sí Acusatiu sènç a o ab a, se- 
gons les regles del § 1, p. 139: 

àe 'us busca y no se 'us trobarà, àe canta '1 Miserere. 
Se encén, o s' encenen les llums. Les cols se mengen ab 
òli. Els morts s' enterren o se 'Is enterra. Les madai- 
xes se les troba a cistells. A mi se 'm xuglen viu. 
8' estima a Deu còm a pare. 

Be es véu que '1 vèrp tèrcipersonal conserva sa 
força d' activa, y perxò creyèm que no deyía '1 Pare 
Nonell anomenarlo Pronominat JPassiu (p. 173). 

Oracions d' element indeterminat 

En totes les classes d' oracions que van esplicades 
fins aquí, poden callarse certs sustantius molt usatej 
y V adgectiu, pronom o article que concerta ab ells, 



ORACIONS COMPOSTES 15S 

qneda ab una hennosa vaguetat. Sòls posarem alguns 
exemples y entre parèntesis el sustantiu que pòtha- 
vèrse callat. 

Prou li 'n valia alguna (idea) per la testa. — A cal 
Trumfo tot V any la valien mag^ra o prima (la sardana, 
corranda), y a cal Trist, no gayre grassa y ben pòoh ale- 
gre.— Alguna (malifeta) n* ha fet.— Alguna (pena) li 'n 
passaria al pobre Jaumèt. — Anií molt a la seva (volun- 
tat) o a las seves (voluntats), però un dia li tocà la 
seva (sort). — Tomant a la seva. arribà a sortir ab la 
Beva.— La (tuna) corrien d' estudiants.— La (sortida) do- 
na cap a Martorell. — Si la (girada) dona en be, encara 
hi ha esperança; si la dona en mal, tant de perdut. — Ja 
n' has dites (coses, mentides) pròus; ja n' has fetes» 
contades (malifetes^ històries) pròus. — Segons oòm les 
(sg^les) enfila, V haurem ben fregida (la tmyta).— 'Ara sí 
que V hèm feta bona (caça), si te les haus (rahons) de 
ta mare. — Tu pla que P has morta (la Ilebra), V has 
ensopegada (la fortuna, sort). — Sé que la saps llarga 
(la cançó), però no te les pintes (les hores) tan felices, 
qae ab altres amos te 'n sentiràs (paraules) de pitjors. 
Ko posem mès exemples. Tothom sap quan 
de gust català es aquèx llenguatge elíptich, y 
que s* usa en gran manera sènç perjudicar la clare- 
tat. No obstant, aquestes frases deuen registrarse en 
els diccionaris, perquè ab el temps podrien ferse in- 
inteligibles. 

$ 9. — Oracions compostes 

Son les d' Infinitiu, de Grerundi, de Relatiu y de 
Partícula. 

Oracions d' Infinitiu 

Consten de dos vèrps, un en mòdo finit y V altre 
en Infinitiu, dependint aquest (determinat) d' aquell 
(determinant). 



154 ORACIONS d' infinitiu 

Els Infinitius es diuen coneertaU quant el sub- 
gècte dels dos yèrps es el metèz: Jo desitjo veure ta 
ouramó. Y no conoertatSy si es diferent el subgècte 
dels vèrps: Jo ^us faig vemr, 

A. Son sempre concertats els de: 

l.«ï^ Acoetumar, soler, poder, no jpodèr, deure, ha- 
ver de, tenir de, eeeear de, deixar de, saber de. 

Hi solem anar cada any. Podreu esperar ma Tin- 
guda. Vosaltres sabieu de llegir. 

2,àn Els de voluntat, còm: Voler, no voler, de- 
sitjar, dalerar, basquejar de, procurar, determinar, 
evitar, preferir, prometre, jurar, comptar, esperar, 

Yoldrlís troblímoslil. Basquejaria de ferho ab temps. 
Determinareu honrar el rèy y la rèyna. Promets portar- 
me moltes coses. Esperes arribarM a la nit. Compto 
(espero) vèuret. 

8.«r Els d' enteniment y Uènga, còm: Pensar, 
saber, reconèixer, suposar, compondre. 

B. No son concertats. 

4. art Els de sentit, còm: Veure, mirar, ohir, sen- 
tir, etc, y manar, prohibir. 

Veurís venir la professo. Mira llubir els estels al fons 
del mar. Ous' dir missa. De cap en aquèx ròcb sentiràs 
cantar el gall de la Passió. 

5.int Concordats o no, prenen Infinitiu ab de: 
Pregar, destorbar, impedir, pensar, dir, començar. 

Prógal de tornar V any vinent. No '1 ' destorbes de 
dormir. Pensava de ferse un vestit. Diuen d* anarlii 
tots plegats. Mira de pèndreli '1 cistell. Yearèm de serlií 
d' bòra. Comença de marxar. 

6.Ò Molts altres de quietut en una feyna o de 
moviment per anar a ella, volen Infinitiu ab la pre- 
posició a, còm: Empeçar, anar, moure, atiar, excitar, 
exhortar, ammar, engrescar, obligar, acompanyar, me^ 
nar, conduhir, portar, alçarse, ser, estarse. 



ORACIONS DE GKRUKDI . 165 

Érem a caçar. 8' estava a dormir. Empeçar^ a plorar. 
Exhòrtal a oonvertiree. Atíales a venir. Acompanyem 
els nòys a passejar. Mena les mules a abeurar. 

7.Ò Altres de moviment mès actiu volen Infini- 
tin ab per final, còm: VaUugar, sacudirse, espabilar- 
«e, deímarria/rsej desvetUarse, despertane. 

Tot se valluga per viure. Sacutte per guanyarte la 
vida. La mare 's desvetlla a tota bòra per onydar son 
fill. 

8.è Els de fugir, desertar, marxar, esoaparse, re- 
Hrarse, lliurar, j demés ab V iàèth de apartar dé 
&r nna cosa, volen també Infinitiu ab de: 

Fugin sempre d' agraviar ningú. Marxií de batre a 
can Ginebrèda. S' ha escapat d' estudiar. Deu ens lliure 
de massa patir. 

9.è L' Infinitin pòt presentane ab les altres pre- 
posicions: 

En ser bòn home no s' hi pèrt. S' escusa ab no tenir 
diners. Convé viure sènç pecar. Parlaven sobre comprar 
no comprar la fiíbrica. 

Els determinants dels números 2.ón, s.er^ 4.art, s.nt, 
y atiar, excitar, exhortar, animar, engrescar, del 6.^ 
poden convertir 1' Infinitiu en mòdo finit ab la con- 
jmició que: 

Volem que vingués. Sabràs que t' estimem. Exhòrtal 
que &ça la pau ab los enemichs. No V engresques que 
compre una bicicleta. 

$ 10. — Oracions de Oernndi 

Son de Genindi present: Amam^t; passat: havent 
amat} o venidor: ha/oHt d^ amar. Equivalen molt so- 
vint a oracions tempoiaLs, condicionals, modals, cau- 
sals. 

El Gerundi concerta ab el subgècte sènça decli- 
narse. 



156 ^ ORACIONS DE RELATIU 

Tot caminant, captant y preguntant (modal), arri- 
baren el8 bòDs pelegrins a Roma.— Havent passada casi 
tots una mala nit (causal), esperaven el dia ab candelè- 
tes.— Havent sopat (temporal), els joves demanaven 
cançons, responentlos el majoral: demà es dia de ma- 
tines.— Cercant (condicional), se troba.— Bl bòn vell, 
havent de llegir (temporal), demana les nlleres. 

El Gerundi, si equival a oració temporal, o con- 
dicional, b' acompanya bellament de en: 

Cerca y vèrca el fos tot el dia, y en dlhent un 
Pare-nòstre a Santa Elena, se m' en ve tot sòl als 
dits. — ^En oantantU una cançó, el teniu adonnidèt. 
— En manoantU res, ja hi som, llàgrimes cara 
avall. — ^En resant el rosari, venen a la memòria 
tots els descuyts del dia.— Còm els ruchs d' Urgell, 
en veyent la carga, ja suhen.— En havòntme de 
confessar, ja 'm poso serio. 

Alguns vèrps, còm: Mtar, cmar, conUnuoTf pre- 
nen el Gerundi còm complement, sènç fer oració 
composta. (V. p. 106). 

Estem llegint. Anava cantant. Continua venent- 
ho tot. 



^ 11. — Oracions de Relatiii 

L' oració que duu el qm ó que, es diu del relatin, 
y 1' altra que tènca '1 sentit, es diu de V antecedent. 

Per la resolució, v. p. 70; anyadint aquí lo qne 
seguèx: 

l.«r El relatiu còm a tal no té diücultat, procu- 
rant distingir el de persona del de cosa: 

Agents, o en que el qui, que son subgèctes: 

dui no travalla, no menja, dui juga, no dorm. La 
santa qne 'ns ampara, merèx nostra gratitut. Els joves 
que rondeu de nit, son 1' espina de sos pares. 



ORACIONS VE BELATIU 157 

PacientB, o en que el qui, que son terme de V acció: 

Senyor, el qui estimes, est^ malalt. Les persones que 
demanes, son fóra desde ahir. Hèm cercat les peces que 
T^em perdre ai toll. La Uivertat que Den dona a 
V home, no es pas nna llicència de pecar. 

2.^^ £1 relatin agent segnint a primera o segona 
persona detràs del vèrp ser, pòt tenir el sen vèrp 
en la metèixa persona, o posarlo en teroera. 

Jo 80 qui t' anyoro, o qui t' anyora, nel Sacraridia 
y nit. — Vós son V anyell de Den que trayèn, o que trau, 
els pecats del mon.— Tu ets, malayentnrat, qui 't rius, 
o qui 's rin, de sa mare.— Son vosaltres qui, o 'Is qui 
millor oantèu, o qui, o 'Is qui millor canten.— Som nos- 
altres qui íift, els qui fiem, qui fem, o 'Is qui fem, tro- 
nar y plònre. 

A vegades el relatiu es quantitatiu y equival à 
la conjunció quan. Va precedit de 1' article el o lo, 
y entre 1' article y '1 que es colòca la qualitat que 's 
mesura: 

Lo bona que es, no ho sabré dir.=Lo que (o quan) es 
bona... — Lo cofftts que est^ de la nota, ho diran a sa 
mare. — El perillós que es passar nna palanca sènça ba- 
rana, pregúntaho a en Xop, que hi prengué nn bany. 

Repetim la ja indicada (pàg. 72) preferència del 
relatiu per quedarse indeclinable e indicar el seu 
eas; número y gènre pels afízos verbals en, li, 
n^ hi, etc, o pels demostratius y la corresponent pre- 
posició: 

La peça que 'n (de la que) tallen un tròç, no 's diu 
sencera. L' home que li (a qui) manca un braç, es man- 
co. La minyona que n' hi (a qui) donen mès soldada, 
guanya vuyt pessetes. La lliçó que '1 mestre la esplica 
be, no 'ns costa gayre. Els nòys que (a qui) tothom els 
crida, s' aborrèixen. Hi ha molins que tota 1' ayga es 
per ells (per qui es tota 1' ayga). 



158 ORACIONS DE PARTÍCULA 



$ 12.— Oracions de Faxtioala 

Les resolem senzillament posant exemples per 
V ordre de les partícules de la p. 127. 

Compeuratives 

Còm^ o aixís còm somriu la flor al primer bes del 
yentitjòl de primavera; aixis a mos ulls somrigué als 
primers anys 1'^ esplanada íSsuitasiosa de la rida. Tant 
oòm me feya gran, s' esvania aquella illosió de miratge. 
De manera que resultaven arenals estèrils els somiats 
jardins. Haveu vist el Pere, tal es còm era. Feç segons 
te mane la conciència, y en les coses indiferents fsç 
segons veges. 

Condicionals 

Si j 8i no prenen el vèrp en Indicatín o Snb- 
jnntin. 

Si t' escolta, amonéstal; sinó, déixal fer. Si M era; 
iper què no '1 convidavesT Si no V hi vas veure, segur 
que no 't va fer tal eno^recli. Si ja havia sopat, iper 
què no se n' anava a dormirf Si tem esses a Deu, el ser- 
viries. Si Roboam hagués cregut el consell dels vells, no 
hauria perdut el regne d' Israel. Si no trobésseu pex a 
la Boqueria, aneu al Born. 

Vulgarment (y no en poesia tan sòls, còm vòl 
el P. Nonell, p. 110), en Subjuntiu els dos temps 
d' Impeifet y Plusquam. poden callar el 8%: 

Fesses una acció bona, no 't rependrien. Haguéssen 
cregut la mare, ara no ploraríeu. 

El 8i j 8i no que en català antlch, llatí y toBcà 
(si venies, te videUmus; si viendrai, te verremo) pre- 
nen el Futur Imperfet, no '1 poden pèndre may en 
català actual: Si vens (sia ara, sia després), te veurem. 

Les condicionals mentres o menires que, ah tal de 



ORACIONS DS PARTÍCULA 159 

que, a no ser que, a menos que volen el Tèrp en on 
dels quatre temps de Snbjnntin: 

Mentres tingues bons companys, ser^ bò. Mentre» 
que hi baja pensat, no tingaèu caydado. Mentres TÍnga 
anit, no se li pòt renyar. Ab tal de que bagues tingat 
annes, no s' bavia de rendir per res. A no ser que Deu 
86 n' apiade, la malaltia no té remèy. May èll bauria 
csmbiaj; aixís de pensar, a mènos que 1' enganyessen, 
còm verdaderament V ban enganyat. 

Les restants a, de, a no^ de no, ah tal de j a mè- 
nos de yòlen el yèrp en Infinitiu: 

A serbi '1 Genetalíssim, no podíem perdre. De trobiír- 
nosbi tots dos, ens bauria fbt altra rabò. A no ploure, 
aviat les viandes patiran secada. De no separarlo» 
oportunament, aquells dos galls s' baurien desgraciat. 
Ab tfid d' anar al Cèl iquè li importa al cristiií tot lo 
altre? A menos d' espliciírlosbo molt clar, els nòys no 
ho entenen. * 

Bncara que, ab Subjuntiu, y '1 Gerundi sòl, fan 
també oracions condicionalB: 

Encara que sàpigues e^ camí, no te 1' ensenyaria. 
Venentte la finca del castell, podràs pagar tots els 
deutes. 

Causals 

El sabi conèx a Deu, perquò^ sap estudiar les seves 
obres. Ja que no tincb forces per travallar, demanaré a 
Deu resignació per suMr. Pus, o puz, o puig arribl(reu, 
pn8 gue, o puz que, o puig que arribàreu tart, vos ba- 
guèreu de menjar les sopes ftèdes, y encara bon goig. 
Tot bòra que sou aquí, feu una visita a vostre germà. 
Plorava U piadós jovenèt, car (antiquat a Catalunya) sos 
pares s' oposaven a sa vocació. 

El per ab Infinitiu es causal, ei no es final: X' han 
ca^Ugat j^er fe* 'I hoi. 

Les partícules causals rares vegades yòlen el yèrp 
a Subjuntiu, y llayòrs equivalen a e/noara que. 



160 ORACIONS DE PARTÍCULA 

Perquè haja estat el mès desgraciat, no perxò V ha- 
veu d' oblidar. Perquè fos el mènos fevorit de la na- 
turalesa, no V havíeu de mirar còm a foraster en la 
família. 

FinalB 

Fer y de (a fi de, àb intenció de, per amor de) 
volen el vèrp a Present d' Infinitiu: 

Tenim ftruyta per vendre. Estudia per desoubrir la 
4irecció dels glòbos. Ha comprat roba a fL de ferse un 
vestit. Estalvien V últim maravedís per amor de tenir 
una poma per la sèt. Van y venen per fer negoci. 

Perquè, a fi de que^ per amor de que volen el vèrp 
a Subjuntiu: 

Aoonsolèu la nena, perquè no plòre. Li feyen por, a 
fi de que al fosch no sortís de casa. L' avisaven per 
amor de que no prengués mal en lo pas del Pirinèn. 
Me fan cuynar, a 'fi de que ja ho haja fet, quant ODíaé 
ab amo. 

Temporals 

Al moment, a V instant, al temps de volen el vèrp 
«n Infinitiu: 

Al moment de caure la primera pedra y fer el pii- 
mer trò, era lluny de les cases, y 'm so xeplugat a la 
barraca del Puyt. ;Quin altre horitzó s' estendre als ulls 
de V home, a 1' instsjit de morir! Al temps de segar, 
les cigales diuen a Y assedegat garber: segaaegasega. 

Totes les partícules de temps ab que, y quant, 
y mentres y totjust, prenen el vèrp en qualsevol temps 
d' Indicatiu o Subjuntiu: 

Aixis que V alba riallera torna cada matí a la terra 

V esperança, V alegria y la dolça emoció; es deslliguen 
tots els vivents dels braços malastrnchs de la nit y 
eorren a gosar les benediccions del dia. Així quant 

V ànima ansiosa romprà la fosca presó del còs, corrertf 
^ viure en V eterna mansió de la llum, de V ordre, de 



ORACIONS DE PARTÍCULA 161 

V armonia. Des de que sent 1' home 1' encís de la ve- 
ritat, V encant de la combinació, y '1 misteri y V infi- 
nit en les obres de Deu, sent tedi per les vulgaritat* 
de la vida, y travalla per conciència, no per vanitat o 
ilusió. Tot just havia presa per companya la felicitat, 
encara no érem a la nit del primer viatge, que ja 'm 
deixà; còm si sòls m' hagués tret de casa, per entregar- 
me a V língel merlènch de V infortuni en les mès ferés- 
tegues afiraus de la vida. Ab prou feynes tingueren mos 
ulls Uígrimes suficients per ablanir ma pena, quant 
ooneguí V engany. A casa, sempre que vulgues, tens la 
porta oberta. Pòsalin fins que diga prou. Desde que, o 
de des que, d' ençà que o de desençà que comparo 'l8> 
homes ab si metèxos, me semblen molt mesquinèts. Men- 
tres a les grans ciutats 1' home viuró aixís aturdit per 
mil impressions, agitat y vertiginós còm màquina que 
roda, crenré que l'hòme es mès home en les viles, po- 
bles y masos. Quant Deu vòl, de tot vent plou. 

El Grerundi es sovint (V. p. 155) una oració tem- 
poral, y advertim qne davant del participi acabat, 
a cansa del molt ns, se sòl callar el Grerandi, fins qne 
pòch a pòch acabat se convertirà en adverbi de 
temps: 

Acabat de sopar, vindrem a passar la vetllada. En 
acabat de plegar de la f^yna, mellor es anàrsen a casa 
deseguida. Se suplèx: Havent acabat y en havent 
acabat. 

Les oracions de temps se espressen també per la 
preposició a y 1' Infinitiu o un verbal ab V article: 

Ai tornar de Murvedre a València, hèm vist a V es- 
■qnèrra el gran Santuari de Nostra Senyora de El-Puig. 
A r arribar a la vila, ja era post el sòl. Ens hèm age- 
nollat, al passar un sacerdot ab el sant Viítich. A V en- 
trada de fosch, sortiu tots cap al Llobregat. Al cayent 
de la tarda, sortirem a caçar. 

Els verbals no sempre prenen article, y fan fra- 
res de temps ab la a molts altres noms: 

Grandía. — Gramàtica Cat&lana. 44 



^ 



162 ORACIONS 1>K PARTÍCULA 

A trènoh d' alba. A la sortida del sòl. A la migdia- 
da. A mija tarda. Als primers, als últims de mès. 

L' acertat us de les partícules y preposicions en 
1' oració caracterisa els bons parladors y 'la bons 
escriptors. Perxò; dèu posarse gran empenyo en apèn- 
dre y penetrar el valor de les partícules y preposi- 
cions que son còm les artèries per hont oercola '1 
sentit, y 'Is camins que recorre V idea davant de 
i' enteniment. 

£n el Capítol sis afegirem doctrina interessantís- 
eima sobre algnisies partícules. 



SEGONA PART 



$ Preliminar. — Repetició de paraules 

La repetició de paraules es comuna a totes les 
llengües, però '1 català 'n fa un us considerable. 

Poden repetírse '1 sustantiu, V adgectiu, el pro- 
nom, el vèrp, 1' adverbi, la conjunció y V intergecció. 

La repetició aumenta, o distribuèx, presentant la 
cosa o 1' acció en dos parts o en dos moments suc- 
cessius. 

Es molt comú que ja la paraula estiga formada 
per repetició, vg.: hdr'bar-a, ra-ra, ca-oa, fo-fOf pa-pa^ 
pb-pa, pi'pa, pu'pa fnè^na), ha-ba, hò-hüj tin-tin (cf. 
tm-tin-nabulum), zum-zum, zum-zadaj zich-zach. De 
mòdo que ja la sola paraula aixís formada importa 
certa distribució de moments en el temps, o de punts 
en el llòch. 

Repetició del susta/ntiu: 

Gira U tom, y V ayre sota les mans del terricer in- 
fla cantis y cantis del matí al vespre. Tras la Roca de 
Castellar trobaren ròchs y ròchs en aquella carota im- 
mensa. De casa en casa. De cap a cap. A la vora 
vora. A la yòra vorèta. 

Bepetició de V adgectiu. Se repeteixen especialment 
els monosüaps: 

Ens dioh que aquèt vi es bò rebo. Era xich xich 
còm xm naparrèt. El Joanet es prim prim còm un fideu. 
Es fi fi còm una seda. Es Ueja lleja còm un pecat. 



164 REPETICIÓ ps PARAITLES 

Veges en la pàg, 121 la repetició adverbial de 
1' adgectiu: 

Es menja 'Is cargols de viu en viu. Se draga les 
ftruytes de vèrt en vèrt. 

Eepetioió del pronom: 

Qui pren ona taula ^ qui nn banoh, qui nna cadira, 
qui 'Is cartells... Un moment després tot el material 
d' escola estava de viatge. De sis en sis. De vint en vint. 
De tant en tant. Tu tu ho has fet, no t' escnses. 

Bepetició del vèrp. Se repetèz seguidament o se- 
parat per nn que: 

La fantasma apareixia al captart a la plaça. Era de 
primer xica xica oòm nna donèta. Però, fíUèts, a tòch 
d^ Ave Maria s' estira, s' estira fins que es alta còm xm 
campanar. Galopa, vaquer, galopa que galoparàs... 
— ;Hopa! hopa— aixís li feyen els esclopers vèrts. Cor- 
rent corrent, al fi s' atrapa. 

Bepetició de V adverbi, o mellor, adverbis per re- 
petició: 

De lluny a lluny. Piano piano. De llarch a Uarch. 

Bepetició de la conjunció: 

O mort o viu ne surtirí. Ara content ara felló. Ja 
ho digues, ja t' ho calles. 
Bepetició de V intergecció: 

lAy ay! sí que val la pena. jCaram caram, qnè vas 
depressa! 

Bepetició suplerta. Quant la paraula es molt usada, 
^vegades no 's repetèx podèntse repetir. Tal fim 
les separatives o y ni: 

Bò o dolent ne tinch a casa, per o ho o dolent No n' 
hi ha al mercat de vèrt ni de sèch, per ni de vèrt ni de 
sèch. 



íyi? "I ^'1 ' ' 



CAPÍTOL PEIMEE 
Us de 1 nòm 



^ 1.— Us de 1' article 

£1 català usa molt 1' article per deteiminar. Notes 
la diferència entre: 

Vull el pa y vull pa. Prènch la medecina y prènoh 
medecina. Venen els homes y venen homes. Es dolent 
y es el dolent. Es nòu y es el nòu. 

Al contrari del castellà acadèmich, el català acom- 
panya sempre '1 nòm piòpi de persona ab V article: 

El Joan y la Franciscà dos bons casats. El Miquel y '1 
Cinto eren amichs d' infància. El Minguell (dominicéllus) 
era bòn company. 

Dòn, Fra, Mossèny sant esclòuen 1' article dels 
noms propis: Dòn Lluis, Fra Anselm, Mossèn Fere, 
Mossèn IsidrOf samt Guillem, santa Quitèria, 

Però en plural, o ab altre califícatiu (inclohent en 
la regla el noms de Beu, Jesús, Maria Santíssima, 
sènç article en altre cas) prenen article: 

Tots els mossens Joans. Els sants Innocents. El bòn 
mossèn Simón. La gran santa Teresa. El bòn Deu. L' ado- 
rabilíssim Jesús. La piadosa Verge Maria. 

Pren article 1' apelatiu (sustantiu o adgectiu) 
que 's convertèx en propi per antonomàsia: ü' Apòs- 
tol, per Bant Pau; V Orador romd, per Ciceró; el 
Sahi, per Salomó. 

En català no 's pòt dir, vg. Maria la Lieja, sinó 
la Maria ll^a, el Xèsch vòrni, el Pere pastor. 



166 us DE l' article 

No admeten V article els noms propis de persona 
estrangers, còm: Noè, David, Aristòtil, Plató, Oiceró, 
César, Diocleoid, Miquel Àngel, Fénélon, JBossuet, Cal- 
derón, Oervantee. Si dits noms se prenen per signi- 
ficar les obres de tals persones, pendràn V article: 
Jjlegèsoh el Fénélon, el Oervantéa, el Tassó, el Dante; 
còm també '1 prenen els noms de persona que fan 
de títol de ses obres, còm: I/legèsch el Telèmach de 
Fénélon, admiro H Moyaès de Jlíiqtbèl Àngel. 

L' article exercint de demostratiu, snplèx noms 
molt ocorrents, còm fill, filla, natural de, espòs, esposa, 
joves, homes, dones, etc., y regèz Genitín: 

La del Pere. Les de 'n Jo^. Els de 1' Agna Maria. 
Tots els del poble. Els de Manresa. Les d' Esparregneia; 
per la filla o dóna del Pere, les filles de 'n Joan, els 
fills de V Agna Maria, eto. 

Els noms propis de Uòch no sempre '1 prenen. Se 
din molt be: la Sardenya, la Sieüia, V Espam,ya, la 
Fra/nça, V Amèrica, V Aragó, les Balears, L^ Uruguay» 
Però no 's diu, v. gr. la Oatahinya, la València, la 
MaUòroa, V Andorra. No obstant, tenint qualificatiu, 
també aquèts prenen article: La València d' ara val 
mès que la d' ava/nts. La somiadora MaUòroa dorm al 
bressolèig de les ones. 

Els propis de ciutats, viles y pobles no 'n prenen, 
a mènos que '1 duguen inseparable: 

Berga es ftèsoa y regalada còm un jardí en flor. Olot 
es on edèm que oent montanyes dalèixen plantades al seu. 
entorn.-- El-Pont, La-Pobla, La-Salsa, L'-AtmetUa, La- 
Coromina, La-Nòu, La-Vedella, Els-Torrents, El-Cayre, 
El-Ferròl, La-Mèca. 

Els noms propis de rius el prenen sempre: el Segre, 
el Besòs, V Onyd, el Tèr, el Fluvià, V ÍJbre, el Túria. 
Però 'Is noms que prenen el riu còm a' distintiu, li 
prenen 1' article; Ull de Tèr, Font de Segre, Sant 
Feliu de Llobregat, el Vilar de Cardoner. 



us DE l' article 167 

Alguns pròpi8 de montanyes van sempre ab artíole. 
M-MontsènyjJjorMàkídètu, La-Mòla, M-Toçal, L^-Em- 
padoma/rj M-Sija, Za-Çuar, Les-JEspòses, Alíres no 'n 
prenen sinó en Nominatia: El MonUerrat, el Fuigmal, 
son] alts. Vineh de Montserrat, Dinarem a Fmgmah 
Altres no 'n prenen may: Pedra-forca, Foradada, 
Bòca-ihilaf Bòoorsansa. 

L' article si acompanya noms de diferent gènre o 
nombre, 's repetèx per cada un: 

Els ancells y les mates alegren el bòscli. El cèl y la ter- 
ra parlen de Deu a qni entén sa llènga. La lluna y 'Is es- 
tels eren oòm entelats o enllaganyats a la vesprada^ y U 
pare deya: Sembla que plourà. 

Però si venen seguits varis sustantins del metèx 
gènre y nombre, pòt pèndre article el primer sòl, còm: 
Les serres, valls y planes de Cerdanya son un primor, 
Fer la vostra mort y passió, 

' Si varis adgectius acompanyen un sustantiu, sòls 
té article el primer, a mènos que 's vulga cridar V aten- 
ció sobre cada un: La gran, fèrtil y liermosa Plana de 
Vich. — I/' admirable, el misericordiós, V omnipotent 
Deu de cels y terra, 

L* article s' usa algunes vegades en Vocatiu: 
Vina,' lo meu fill. L' tmcle, portèusemen, si tfs plau. 
A vegades s' usa per indeterminar y anyadir gràcia: 
Li ba fet les mil bruixeries. Li ha dit les mil pestes. 

Les indicacions de temps còm estacions, mesos, 
dies, hores y parts del dia solen dur 1' aiücle: A 
V Mvèrn, Pel Maig. A les quatre. Al mati. A la tarda. 

L' article masculí el, lo fa ab que una frase en 
que sembla que concerta ab un adgectiu masculí o 
femení, singular o plural^ no obstant, no es sinó 
l' antecedent del que, y 1' adgectiu concerta ab el sub- 
gècte: 



168 us D» V ARTICLE 

Pel o per lo gran que es, té pòch seny, per lo dolço» 
que son els préssechs, del ben'parlada que era, ab lo lles- 
tes que seran, per pel que o per lo que es gran, etc. 

Aixffl la conoordància es ben regular. No 'ns Ta 
be V interpretació qne a tals írases dona '1 P. Nonell, 
pàg. 123. (Vide pég. 157). També sènç article £a '1 g«e 
frases semblants suplint tani De hrut que era, de pe- 
riUoeos que son, de cara que la vénen, etc., per de tan 
brut que era, etc. 

Article de tractament 

Els nòms; sobrenoms y renoms de persona en e) 
singular poden deixar 1' article definit, y pèndre 'I 
de tractament (V. pàg. 62): 

En Joín diu a na Lloisa. En Soler y 'n Pi s' bo em- 
prengueren. En Milhomes tot bo arriscaTa. W Estifella 
res deixava sencer. 

En especial es elegant acompanyar ab aquèx a^ 
ticle el nòm dels autors d' obres: ^ 

Un quadro de 'n Llimona. La Caritat de 'n Verdaguer. 
Musica de 'n Candi. El Colom del mòU de Barcelona e» 
dibux de 'n Buygas. 

En català/ningú 's posa 'Is dos nòms de casa. Se 
esceptuen els qui 'n tenen un de monosílap, o tots dos, 
vg.: Duran y Bas, Fin y Soler, Mas y Vidal j Fi y 
Olms. Fóra d' aquèx cas, en que 'Is dos sobrenoms 
formen còm una sola paraula, y del cas en que M 
pogués bavèr confusió^ la modèstia y I' economia no 
'n permeten dos, còm molt mènos permeten pèrdres 
en genealogies posantse de o des. 

Article indefinit 

L' article indefinit un, una, presenta un o yari» 
indivíduos d' una espècie sènç determinar quin, ni 
quants: 

TroYÍ un home xiob còm un nano. Hi ha plantats uns 
cartells y corren unes notícies. 



us 1>RL• KÒM SUSTANTIU 169 

Aregades es enfàticli: 

Fa una cara y uns ulls que yàlgans Deu. £s mi eabi. 
Conta unes històries que no te 'n cansaries may. 

Avegades val per un tal: 

Hi havia un Pratderèy y unes Cammassanes, per un 
tal Pratderèy, etc. 

Acompanyant namerals cardinals, significa pòch 
mès mènos. 

Uns tres mil homes de pèu y uns dos mil de cavall. 

Acompanyant adgectius, interposa necessàriament 
un de: 

Prènne un de zich, una de grossa, uns de vells, unes 
de xafades. 

Si algú Yolgaés tràuren el de a la castellana, ve- 
ges quin sentit li donaria tan diferent: 

Prènne un xich, una grossa, uns vells, unes xafades. 

$ 2.— Us del nòm snstantin. 

£1 nòm Bustantiu i>er més qne destinat a signi- 
ficar la BQstància o essència de la cosa, s' ha hagut 
de pèndre de les operacions y qualitats de la metèi* 
xa cosa que eren conegades, y per xò tot nòm sus- 
tantiu en son origen ha estat adgectiu, participi y 
Tèrp: Aixís Deu. de 6eóç, equivalgué a videns, el qui 
vèu; home, de njp, a meUens, el qui mesura, pesa o 
pensa; filly de cptXsTv, a amat. Mox (gat), moixó, moi- 
xoUy mo88Òl, moixèta (esparver), moixera, mòixeró, 
moBsólera, molsa, etc., vingueren de muhus. 

Per xò encara molts del grech y llatí els usem 
còm adgectius y còm sustantius, vg.: Frdctica, reto- 
fica, poètica, ètica, lògica, dominica, moral, etc. 

Per xò dintre del metèx català molts adgectius 
fan a cada pas de sustantius, semblantnos tan mès 
sustantius quant els veyèm ab mès freqüència sepa- 



172 us DEL KÒM ADGKCTIU 

Vilar de Coma, El-Sunyer de Valldepères, Les-Planes de 
Besora, El-Puig de Capolat, £1-Lladó de Puigreig, Le»- 
Feixes de Coaner, Les-Eres de Gardilans. 

Si dites cases ademès eren de gran importància, 
no prenien ni article: 

Pala de Torruella, Palíí de Coma, Montsuijà de Navès, 
Montanyà del PÍa, Vilella, Selvans (cf. Selva, silvanua, no 
Salvà). 

No sé si ab pròn dates, penso que antigament el 
títol de Oa 'n, Ocm o Oam se donaria a cases bònéB 
y '1 títol de ca '2, ca la, etc. a les cases humils. Y 
noto que na hi ha cases ab títol ca na, perquè 'Ift 
homes distingits en 1' avior no 's deixaven impoeai 
còm els generosos d' ara, qae deixen batejar les vi- 
les Yüa Bamona, VUa Dolors, Vila Neus, Vila Bu- 
da Ho faran per la concordància; be que 'Is 

anüchs la trobaven també, dihent: Vilalta, VUorrasa, 
Vilorpúdua, Vilarjuaana, Vila-franca, Vila-johiga, (de 
Jovis, Júpiter), o empleaven la regència: Vila d^ olnu, 
Vila de munt, Vila de vaU, Vüa de cans, ViL• de ea- 
^ valls, o la aposició: Vila-saló, Vila-riu, Vila-dreres. 

i 3. — üs de 1 nòm ads*eetin 

Per sa concordància, vide pàgina 137. 

Molts adgectius s' usen còm sustantius suplintBe 1 
sustantiu ab qui concerten: Dreta, esquerra (sup. ma), 
venir pel (camí) dret; aprènch el francès, el castéüd 
(idioma, Uengaatge); mès m' agraden el hlanoh,él 
vèrt, y el morat que H negre (color); anem a la hòna 
(manera); estar als últims (moments); la pastoral, la 
Encíclica, la circular (carta); la segrèta (oració, cam- 
bra). Moltes vegades no es fàeil suplir el sustantia 
que donà origen a la fi•ase: JEstame a les curtes (pa- 
Uètest datest); a la curta o a la llarga (pallètaT 
dataf). 



us DEL NÒM ADGECTIU 173 

L' adgectia ral per rastantíny deaigi^nt una clas- 
se o condició de x>er8one8 tota entera: jEI català j eh 
gironingf Us barcelonines, el pobre y H rich, eU sahis 
y 'to ignora/nts, eU pagesos, els ciutadans (sup. ho- 
mes, dones). 

Val també per un sòl indíviduo de qni 's ve 
parlant: Entrà V Agnès a ca V apotecari. La massa 
ben pensada de^à la dsteUa a la porta, y... Entrà 
el Tòn al Col•legi, y 1 tonto no '« recordà de la 
porta. 

L' adgectin que fa de snstantin^ pòt pèndre al- 
tres adgectins: JEI sabi supèrl^o es despreciat. M jpd- 
bre humil y laboriós es estimat. 

Els següents adgectins de molt ns van davant del 
sustantin: Bell, bò, galàn, gran, dolent, mal, pur, sant, 
trist. 

W hi ha nu bell rèm, ona bella oòlla. Es una bella 
diada. Fa nna bella estona. Ne tòI un bòn tròç, un 
bòn xioh. Li eonvé una bona pelliça, unes bones esti- 
rades d' orella. No esperes mès galana ocasió, puig £a 
un galàu temps. No es gran cosa. Gran peça deuria 
«er. Fa un gran sòl. Es un dolent travallar. Un mal 
anar. De pur gandul jeya tot lo sant dia. Son pures 
ganes de posar mal. Ne trech les tristes caixalades y 
algun regany. Trist aprenent, iquè mès puch esperar 
d' aquest sant hòmet 

Els anteriors adgectins colocats detràs del snstan- 
ün, son adgectíns ordinaris, variant bòn xich de sig- 
nificació: 

Cull la flor mès bella. Yèus aquí un rèy bò. Ja es 
home gran y fet. Fas una obra gran. Es un plaher 
por el servir a Deu. Som a la Semana santa. Seria per 
èU una hora trista. 

L' adgectia singular, sustantivat en terminació 
masculina j article masculí, té sovint sentit abstracte 
y pi>t regir de: 



174 XJS DEL NÒM ADGECTIÜ 

El car es barat, y '1 barat es car. £1 dolent de la 
poma podria ferte mal. Li esqueya prou aquell negre 
d' ull. L' esverat 4e ses mirades donava a entendre 
que s^ hi trobava foraster. El fosch de la nit V havia 
espahordit. Lo llest de sos moviments y lo melós de 
sa vèu li valia molts qninzèts. 

£1 snstantivat abstracte: 

1,^^ Pòt estar en tots els oassos ab article^ o 
sènça si no es subgècte: 

Hi ha de tot, bò y dolent. Una cosa es el Uarch, 
altra V ample. Ees de bò. Sempre van pel bò y millor. 
En aquella fira hi trobareu car y barat, gras y magre. 
No 'm doneu dolent per bò. 

2M Pòt aoompanyarse de V article indeterminat: 

Té on nèg-re de móra. Un lleig molt fastigós. Un 
vèrt clar còm de cirerer. 

3.«r Fa adverbis: 

Ho representen al viu. No ho sé de cert. 

L' adgectiu pren també '1 de sempre que s' usa a 
mòdo d' intergecció, o s' acompanya de 1' article 
definit o indefinit: 

Feliç del Joan, que ho ha ensopegat. Tristèta de 
mi. Desgraciat de 1' home que no tem a Den. Mala- 
venturats dels riclis que no tingueu compassió. Tris- 
tes de les ànimes que caminen a V incert cap a una 
vida que totes volen viure. — La traydora de la vella 
si 'ns veya perllí, llençava la becada y se n' anava a 
refilar lluny del niu. TJn bò de xicot và, y li escudella 
tot; llavors la reganyosa de V àvia, no 'n volguèu mès 
de reguignar y de sagramental. Una Uenguda de 
minyona digué al bòn frare quisaplos penjaments. Le» 
xarrayres de les mallarèngues per son cantar rítmich 
s^ anomenen pHmorvéres, xítxa-rrélles, títi-pélleSf pimpmr' 
ríns (provençal), y algú *ls fa dir pitJorPére•pítjihPére, 

L' adgectiu 5ò, aixís indeclinable per econon^ 
a causa de son continuo us, s' ajunta a altres adgec- 
tius, participis y gerundis miljansant una y: 



GRAUS DB L' ADGECTIÜ 175 

Posa les canyes aquf bò y arrimadeB a la parèt. 
El passa Segre frèch a frèoli de les cases bò y ilepantne 
els fonaments. Pòsal bò y adormit al bressol. Bò y 
arribats de nòu feyen visita d' inspecció de tot el po- 
ble. Bò y rodolant bòfiés j cataus endins, retrucant a 
cada ensopegada, no n' asostlí pòchs de ratpenats, còtils, 
escarbats y altres habitants de les fosques y del rellent. 

Avegades hò se declina seguint el gènre y nombre: 

Aixís bona y asseguda ja 'n iUrís de feyna (irònich). 

Aquí tens les cols, y bones y rentades tirales a V olla. 

$ 4.— Qrans de r adi^eetln 

Ads^eotin absolut (Y. p. 57;. Pren grans inclefi- 
nits desde el mès petit diminutiu (Y. p. 43) fins al mès 
grÒB aumentatin, podent encara modificar cada grau 
pels adverbis ben f força, molt, re, prou, he prou, de va- 
lent, de vèreSf d^ allò mès, quisaph, còm èll sòl. 

Veus aquí un àngel ab un cap bonich, boniquèt, bo- 
nicó,bonícòy,bonicòt, bonicaç, boniquissim; cap ben 
bonioh, força bonioh, molt bonich, rebonioli, prou bo- 
nicli, be prou bonich, bonich de valent, bonich de ve- 
res, bonich d' allò mès, d' allò mès bonich, qui- 
saplo boniob, bonich còm èll sòl. 

En Uòc de honich poses ab els adverbis qualsevol al- 
ia» grau. No obstant, cal advertir que '1 grau en (ssim 
no admet sinó el re: Un cap rehoniquissim. 

Ademès se fan locucions intensives: 

1.^' Repetint la paraula (Y. p. 163): Volta que volta, 
de gom a gom, fil per fil, de vèrt en vèrt, curt curt, 

2M Ab V unió de noms d' idees unides per sem- 
blança, coexistència o succesió: 

W hi ha per anys y panys. Tenoar ab pany y 
dau. Arrencat de soca y arrel. Díguenli clar y nèt. 
Vestien de lo bò y millor. Sa y alegre. 

3.®' Per medi d' un sustantiu que significa multitut, 
abundància, misèria, activitat o tria: 



^"ísn 



176 GRAUS DB iJ ADGKCTIÜ 

W lli lia un podíer, tm femer, un podrimer, la mar, 
V alçada d' un campanar, un munt, una montanya, una 
feredat, una misèria, una poquedat, etc. — Fa una pila 
de dies, un munt de temps, un ramat d' anys, un 
grapat de setmanes. Hi cremen una munió de ciris. 
Hi valluga un formiguer de gent. Un eixam de cana- 
lla, u&a ardat de criatures. Un espetech de musica, de 
campanes. Un esclat de Yisqaes, de xiulets y alarits. 
Una pluja de pedrades, de bales. Un may parar de 
llampegar, o de llampècjis. La flor, o '1 florèt del jo- 
vent. Una tempestat de confits. 

4.art Per medi dels adgectius hò, heU, gran, gàlón^ 
pur, sant, trist y tot, precedint al snstantiu (V. p. 173). 

5.nt* Per medi de quin, què, si, l•e,pròu^ no... co- 
ques, no... pòchs ni gayres. 

duina pena! Què gent! duè hermós! Si trayalla, yal- 
gans Deu. Be 1' amanyaga, però ca. Prou me V estimo. 
No 'n fas pòchs de gemèchs. No 'n sabia pòquets ni 
gayres de coses de la guerra. 

6.è Per medi de tot, còp de, ne o en, vinga ab 
vèrps: 

Tot es festa. Tot son cançons. Còp de jaure. Còp 
d' estudiar. jEn voleu de gent quieta! Ell vinga (fer) 
disbarats y apenar la seva mare. 

7.è Donant a la frase un valor indefinit ab lo- 
cucions, còm: Deu (ho) sap, quisaph, un sens fi, un 
may acabar, o ab certs numerals que V us ha con- 
sagrat a 1' indefinit: 

Ferse la primera pesseta. Deu sap lo que guanya 
(el Gil). Una visita de primera. Mès de quatre. Do- 
narse vintiún plèr. Dirli quaranta vegades. Li diu a 
dotzenes de mentides. Un sopar de V u, de misto. 

8.* Per medi de modismes que indiquen pleni- 
tut d' una mesura: 

Dipòsit plè fins a vessar, a sobreixir, a seny. Can- 
sat de vèurel fins al cap dellà. Plè fins al cap de 



0RAU8 DB L^ ADGECTIU 177 

munt. MòU fins als óssos. Armat fins a les dents. Un 
tip d' esperar. Un fart de córrer. 

9.Ò Per medi de tot obgècte que es estrem en 
sa e^^ècie, sia per be o per mal: 

Fershi la barba d' òr. Una campanya de g^eneral. Ca- 
minar de tortuga. Un temps del diable. Un dia de Deu. 

lO.ò Moltes espressions sobre 1' estat de la per- 
sona son intensives^ I)erqaè tal es 1' estat a qne 's 
refereixen: no cabre a la pell; fer veure 'te uUs vèrte, 
les estrèUes; eixir de puïlaguera; fóra de test; caure a 
V uU; tenir lo còr robat; roncar les tripes: donarse a 
Us àligues; traure fòch per los caixals; sofrV ^Is sèt 
mlzes d' amargura; esperar àb candelètes o ab un païm 
de dents; tenir les dents esmolades; tenir un budell 
vuyt; fins a perdre V alè; fravallar a desdir; mort de 
sòn; caure V ànima als peus; fer cara de tres deus; 
fer cara de prunes agres, de pasqua; fi^iar la olla gran 
dintre la xica, tirar la casa per la finestra, etc, 

Ad^eotin^ oomparatin. Presenta tres grans fo- 
namentals (V. p. 57). Les coses que entren en com- 
paració^ son dos obgèctes, còm: el rèy es mès rich 
que H vassall; o dues qualitats del metèx obgècte, 
eòm: la plaça es msnos ampla que llarga; o dues 
qualitats de diferents obgècteS; còm: JEs mès enga- 
nyador el vici, que atractiva la virtut, per qui no la 
conèx. 

Grau d^ inferioritat. S' espressa per inferior a..... 
en, per menys omènos que, o el mènos de. 

£1 llop es inferior a la guineu en astúcia. El llop 
es mènos astut que la guineu. No vulgues ser el mè- 
nos despert de la família. 

Aquí hi pertanyen iamhé pitjor y menor que. 
Grau d' igualtat. S' espressa per igual a... en, o 
tan.,, còm: 

Graiídía.— Gramííítca Catalana, 1% 



178 GftAÜS DE. L' ADGECTIÜ 

El tèy 68 igual al vassall en la humanitat No som 
tan sabis oòm Salomó. Portat tan sàbiam^it còm ton 
germà. 

A TÒlteB fins r intensiu en issim se iguala: ^Eí 
tan pèssim còm diuenf No serd tan llarguissima còm 
suposes. 

S' usen vulgarment un gran nombre de compa- 
racions d' igualtat callant el tan: JEts (tan) aixarit 
còm un pésoh Vèusen aquí una mostra: 



Comparatius d' igrualtat 



Adormit 
Aixarit 
Ajogaçat 
Alegre 

.» 
Alt 



Amarat 
Amorós 
Arrugat 



còm Ull sòcta. 

» un pèsol. 

» un cadell. 

» una primavera. 

» unes pasqües. 

» un paller. 

» una perxa. 

» un Sant Pau. 

» una esponja. 

» un guant. 

» una vella. 



Blanch còm una satalia. 
» » la neu. 
» » un borralló dé neu. 
» » la paret. 
» » la llet. 

un glop de llet. 

un mataparent. 

un cèl. 

un fetge. 

un pa. 

un Àngel. * 

un seraíi. 

un sòl. 

un cavall. 

una aranya. 



Blau 



Bò 
Bonich 

» 
Brillant 
Briós 
Brut 



Clar còm la llum del dia. 
Cobart » . una guilla. 
Cobart mès que una Ilebra. 
Cohent còm una ceba. 
» » un fòch. 



Dejú còm el dia de níixer. 
Delicat » un lliri. 

» » un senyoret. 

Despert » una llebra. 
Dolç » la mèl. 

)' » una brèsca. 

» » unes brèsques, 

^ Dormidor p una marmota. 

» (mès) que '1 guix. 
Dret còm un ciri, còm un pal. 
Dur » U'l ròch, » una pedra. 

» (mès) que un bronze. 

E 

Espès còm una argamassa. 

Esquerp » un gat. fer. 

» » un gat vell. 

Estirat » un rave. 

Estret. » una fulla de pi- 

Estufat D un indiòt. 

» » un pahò. 



Calent còm un fòch. 
Car » un fòch. 

Carregat » un ruch, o ase. 
Clar (mès que) còm r ayga. 
» còm un cristall. 



Fi còm una seda. 
Fer » un lleó. 
Feixuch » un ase mórl. 
» (mès) que '1 plom. 
Fidel còm un goç, 
Flach » una oaramuja. 



GRAUS DE L' AD6KCTIU 



179 



Frèsch còm una rosa. 
Frèl » un gèl. 

» » un marbre. 

» (mè») que 'I glaç. 
Fort còm una roca. 

» (dur) còm un ròch. 
Fos còm una candela cap per 
[vall. 
Fosch còm una gola de llop. 



Garlayre còm un picarol. 
Gras » un teixò. 

B D un pòrch. 

Grossa y grassa còm una vaca. 
Gros com una casa. 
Gròch » una cera. 
» * un çafré. 
Gurmant <mès) que cap pahe- 
[11a. 



Inflat còm un bol. 

» » un odre. 

Innocent » lo qui no hi es. 

Z.1 

Llarch còm un sant Gem. 

» » un sant Pau. 

» 9 una Quaresma. 

« >> un dia sènça pa. 

Llarder » una mustèla. 
Lleig » un pecat. 
Llest » una sargantana. 

» » la vista. 

» (mès) que un llamp. 
Lleuger còm una dayna. 

» (lleu) óòm una palla. 
» » a una ploma. 

Llis còm una anguila. 
Lluhent » un mirall. 



Negre còm una sutja. 

» (mès) que un pecat. 
Nèt » una patèna. 

Nuu » Jesusèt. 



Pacient còm un Jòb. 
Pansit » una íiga. 
Parlar » un sabi. 

» » un Sèneca. 

Passàrsela còm un reyetò. 
» » un príncep. 

» D un general. 

Pelat còm un joncb. 

» » un nap. 

Peli^t » un os. 
Piquent » un pebre. 
o » un bitxo. 

Pla » la ma. 

» » lo palmell de la ma. 

Plè » un òu. 

Plorar » una Magdalena. 

» » un criatura. 

Pobre » una rata. 

» » un rat d' iglèsia. 

Poruch u una Ilebra. 
Prim (mès) que un gànguil. 
» còm un fideu. 
» » un tall degà vine t. 
» » un tèl de seba. 
Prompte (mès) que la vista. 
y> B » un llamp. 

» còm una pólvora. 
Pudent » una guineu. 
» » » guilla. 

D i> » xinxa. 

Pur còm un sòl. 
» (mès) que un àn^el. 
Vallugòs còm un esquirol. 
Vell (mès) que '1 anar a pèu. 
» còm els camins. 
Venir » 1' anell al dit. 
Viu » la tinya. 
» (mès) que una centella. 



Magre eòm un gaig. 

» » un dijous sant. 

» (mèa) que la Quaresma. 
Moll còm un xop. 
Morat » una móra. 
Mullat » un pex, un bacallà. 



gre còm un còrp. 
» una pega. 



Rabihut còm un bitxo. 

» » unes metzines. 

Rampellut » un solflsta. 
Rastrer » un llargandax. 
» (çiès) que una tortuga. 
Resplandent còm una estrella. 

» » un sòl. 

Rodó (mès) que un truch. 

» còm una bòIa. 
Ròs » un fil d' òr. 



Tip » 


un tinter. 


» )) 


un gall de men- 




jar pastes. 


Toçut » 


un marrà. 


» M 


un nich, o ase. 


Tòu 


un matelàs. 


Trempat » 


un gínjol. 


» » 


un all. 


Trist (mès) 


aue r hivern: 


» còm un mossòl. 



180 GRlUS DE V A0GEGTIU 

RÒ8 còm cabells d' éngel. Tendre còm una lletuga. 

Rostit » una sardina. ""' 



Sècb còm uns óssos. 

» (mès) due un bacallà. 

» (magre) còm un gaig. 

Serè (mès) que un ull de pex. 

» còm un ull de gat. 

Sòl » un mossòl, una oliva. 

Sort » una campana. 

» » una peròla. ^ 

» » un timbal. * 

X Xarrayre còm una cotorra. 

Tendre còm un ensiam. 



6r<m de superioritat. S' espressa per superior a... 
per oerif o ab mès que, o el mès de. 

Ànima superior al mon pel sofriment. Jove supe- 
rior a molts vells en virtut. Contem flats posteriors s 
sa mòlt. Jesús mostrií mès sabidnria que tots el filo- 
sòps. Barcelona es mès gran que Madrid. El Pan es el 
mès vell de la germandat. 

£1 comparatiu el mé« de molt sovint posa 1' estrem 
superat en el metèx cas del comparatin: Trobí 'I miUor 
dels poetes, o H millor poeta. Es el mès gloriós dels rèys 
o 'Z rèy mès gloriós. Us el mès famós del sahis de la 
Grècia, o es el sàbi grech mès fam^s, o el sahi mè$ 
famós de la Greda. 

Còm se vèu; l' estrem de comparació en els grans 
inferior y superior pren a, que o de. Pren a sola- 
ment en superior a, ulterior a, posterior a, interior a, 
esterior a. Pren de quant s' estran y 's qualifica mi. 
o varis individuos ^t anteiK>sarlos distintivament ft 
la colectivitat. Sempre porta aiücle determinat: 
ly' Antón es el mès hò de tots. JEJUs dnch son els mès 
garlayres de la calla. Es wn dels mès richs dd pòhU* 
El Fere es el miUor dels joves. Pren que quant èl 
terme comparat no duu article davant del mès (ode 



URAÜS DE L' ADOBCnU 181 

miUorf pitjoTf major): Serà mès estímat qy^ ^U altres. 
M dimoni no es millor que *2 diable. 

Si la comparació se referèx no a la qnalitat; ainó 
a V acció, g' usen els adverbis mènos y pitjor o pit$y 
tant tem he (malament, sébiament, etc.); nièa o mi- 
Uor. MènoSf tant y mès se refereixen a la cantitat 
de la acció: Ml escriu mènoSf tant o mès que jo; y 
pi^or, tan he, miUor se refereixen a la calitat de 
lametèixa acció: Ml escriu pitjor, miUor que jo, tan 
he eòm jo. 

Nota: S' haurà advertit pels exemples que aqaèx 
tractat dels grans de 1' adgeotin s' aplica també als 
graus de V acció en el vèrp; y qne en 1' anterior tau- 
la de graus éP igualtait n' hi van alguns ab méa, que son 
de tuj^eriaritat. 



CAPÍTOL SBGÓN 
üs del pronom 



$ l.^üs dels pronoms personals 

Son joy tu, se o es, nosaltrei, vosaltres, se o es, (Vide 
planes 65, 66 y 82). 

Beg'les g'enerals 
El pronom de 1.* y 2.* persona no sòlespressar- 
se davant del seu vèrp: 

No féyem res. Li diràs qae vindròm dem^. Tot ho 
faré còm m' haveu dit. 

Però s' espressen sempre: l.^r £q les distribucions: 

Jo plorava y tu gemegaves: bòn concert per divertir- 
nos. Jo dormiré a cal Calçó y vosaltres a cal Parcerèt, 
bell xepluch per falta dé millor. Nosaltres a cavall y 
tu a pèu, farem mala fila. 

2M En les antítesis y ènfasis: 

Tu prou reposes y dorms còm un sòch, però jo de ne- 
guit no acluco un ull. ^Tu ^m bòffes, esclau, a qui jo lie 
redimit ab ma sanchT 

També 's calla '1 pronom de tercera persona si 's 
pòt sobreentendre, còm: l.«i* En els tèrcipersonals 
de actes de la naturalesa: 

Plovia ja de molts dies. No hèm pogut fer petja nòv», 
perquè no ha nevat en tot V hivern. Trona y llam- 
pòga arreu arreu, ja se sent burinor, amenaça un tem- 
poral. 

2M En plural, especialment si es odiós espres- 
oarlo: 



us DKL8 PRONOMS PBR80NAL6 183 

Estoven una Uebia, V enrotllen, li tiren, li criden, 
li aquicen els goços. No volgaèn saber qui ho ha fet, 
V han robat, V han martirisat, V han enterrat viu. 

8.®' Eq altres molts tèrcipersonals: 

Ara vaga. Sembla que '1 Narcís ve. Diu o diuen que 
hi ser^. 

Ja 's comprèn qne la 3.^ persona podrà omètres 
poques vegades, perquè eu general seria impossible 
snplirla. 

Els personals plurals s' acompanyen be ab els 
cardinals: Nosaltres dos, vosalh'es quatre, ells ires, etc. 

L^ us dels personals còm a afíxos s^ estudia des- 
prés del Vèrp en el Capítol tercer. 

Besrles particulars 

Primera persona. Jo s' usa solament en No- 
minatiu; en els demés cassos es mv, y me, còm afíx. 

Jo 'm recordo de mi. Jo ho feya uo mès per mi. 
iQuè m' hi dins? Confieu en mi per lo que puga. 

No obstant, es molt com d en el poble usar el Jo 
en tots els cassos, y per aquèx camí tart o d' hora 
el pòWe tindrà rahó. S' òu a cada pas: Per Jo^ no 
n^ hi ha. De Jo ^qui »' espera res? Mare, ab Jo iquè 
^0 hipensèuf 

El provençal V usa també en tots els cassos: 

Paire, lou mai qu' à ièu m' agrado 

Mistral, Mirèio, Cant. L 

Pare, lo que mès a jo m' agrada 

Fases pèr ièu ce que vous dise. 

Id. Ibid, Cant. XI f. 
Facèu per jo çò que vos dich. 
Per altra part, presciudint del llatí y del castellà, 
be hèm declinat el tu per tots els cassos. 

Forma urbana de 1.* persona. En llòch de jo, en 
tots els cassos se pòt usar un, una en 3.* persona: 



184 us DXLS FBONÒMS PERSONALS 

Un oreu fàcilment, deya '1 Bòmi, y per xò a un 
r enganyen. Una en prepara trèa al matí, y per una, 
que menja poquèt, deya la Qnitèria, ja n' hi ha pròiu 

Es comunÍBSim acompanyar V un, una de hòMf 
home, comú de dos: 

Unhòm no troba res. A unhòm ningú la yòl escol- 
tar. Por unhòm cert que una no travallaria^ lo que 
travalla pels fíUs, digué la mare de 'n Perèt. 

Unhòm se pren a regades còm a colectia, y lla- 
vors equival a nosaltres: 

W unhòm pobre iqui 'n fa oasf per de nosaltres pò- 
hreSf etc. 

En el llenguatge vulgar la 1.* persona a vol- 
tes s' indica a si metèiza per aquètj acompanyant 
on gesto que senyala '1 metèx que parla: 

Aquòt, vos asseguro que no ho hauria cregut. Elqne 
CB aquèt no hi era. Aquestos no lluytaven aquell dia, 
per nosaltres ho lluytdvem. 

Ja en forma més disfreçada^ la 1.* persona s' in- 
dica a sí metèíxa per aquestes frases: Jo 'n sé un 
que, uns que.., Oonèch qui... Conèch unes j^ersones 
que... etc.^ etc. 

Sei^ona persona. Segona persona es aquella 
a qui dirigim la paraula. Sos pronoms son tu, vóSf 
vostè, èll, y vosaltres. (Vid. pàg. 66 y 67). Tu s' usa 
en tots els cassos per dirigirse a una persona infe- 
rior o igual: 

Avuy, maynada, per tots hi ha feyna: Tu, Joanet, tn, 
Pèp, y tu, Ramon, auarèu a cavar els trunfos de tras de 
cal Serra; tu, Pere, anar-às al ^correu, y íòta sumicons; 
tu, Llorenç, veç ab ta mare; tu. Dolors, fartfs el dinar; 
tu, Mariano, a ajudar les misses y a estudi, y 'Is altres 
a casa per lo que con vinga. Tu, Niher, isaps la lliçó de 
TeologiaT—Pròu, còm tu la de Dret Civil. iNo veus que 
festes y lliçons sabudes no va tot per un camí? 



U8 DKLS FB0NÒM8 PBKSONALS 185 

Vós b' usa per nna sola peraona^ mi^or en edat, 
respectable per parentin de oonsangainitat o afini- 
tat, espiíitaal o carnal, y pren el vèrp en plural y 'Is 
adgecting en aingolar: 

Y vòSf pare, ^estèa bòT Vós, tia, també hi vindrèa. 
Vóft, padrina (de batisme), iem donaièa les oamilleies 
per Ptfsqna, si aprènch be la Doctrinal 

Si les persones de reverència son dues o mès, no 
se 'Is dona '1 pronom vosaltres^ sinó que 's repetèx 
el vós davant de cada una: 

Vós, pare, y vós, mare, im' hi volèuT Vós, Joàn^ 
vós, Jaume, y vós, Teresa, ja bèu estat a Montserrat. 

No obstant, si son moltes persones, o no hi ha medi 
de distingiries fàcilment, se 'Is dirà voaaltrea: 

Vosaltres, mestresses de pagès, féalosen de caritat 
als pobres. Vosaltres, hisendats de La-Plana, no hi 
anésseu a viure a ciutat. Hi perdríeu la fè y 'Is diners 

Avny el Comerç y 1' Indústria tracten de vós a sos 
dependents. Ens sembla una gran cosa en aquesta 
època d' igualtat social. Havent els amos obtingut 
el tractament de vostè, no convenia donar el metèz 
als dependents. Encara en això Catalunya ha sigut 
entenimentada. 

En nòm de la Eeligió y de la bona criança de 
nostra terra, demanem a tothom que no tracten de 
tv, a Deu Kòstre Senyor, a Maria Santíssima y als 
àogels y sants, y que 'Is fills no tutegen als jiares, 
ni -Is pares se deixen o facen tutejar per sos fills. 

Vostè 's referèx a persones distingides per sa 
carrera, dignitat o posició socials, còm capellans, 
metges, apotecaris, advocats, títols, etc. 

Vostè còm a contracció de vostra mercè, pren el vèrp 
en tercera persona: 

Mossèn Joan, vostè prou predica, y '1 creyèm y tot; 



188 U5 I>BLS PRONOMS ]^088BS8IUS 

Qaant se tòI especificar ja un zich la 3.^ persona, 
s' nsa nn, una còm a personal, egnivàlent a un 
Mme, una dona: 

Un deya qae uns eren de parer qae 's fes la gaèira. 
Unes consolayen a una que se 11 morí '1 fill. 

Si 's Tol especificar mès^ s' nsa '1 demostratiu 
èll, ella, ells, èUes, qne 's referèx a persona conegada 
j determinada, y si no basta, s' emplèa nn altre 
demostratia: aquèt, aqUèx, aquell. 

Perqnè no 's crèga qne 1' indefinit se haja vingat 
del castellà, copiem tres versos de Mistral, Mirèio, 
Cant. III: ^ 

Alor se ohourlo à la gargato; 

Alor 86 oanto e V on se trato; 

Alor se vèi e drole e ohato... 
Llavors se xurma ab tot regalo; 
Llavors se canta y un se tracta; 
Llavors se vèn fadrins y nòyes... 

Dante, el geni de la llènga toscana, de jo, tu, èU 
(me, iu, luij formà tres vèrps neutres reflezins ge- 
nerals: immiare, intuare, inluiare, entrar en mi, en tn, 
en èll. 

El castellà de si mismo ha fet ensiínisinarse, que 
necessàriament es reflexiu de 8.^ persona; inaplicable 
Ajo y tu. Devien formarse enmimismarme, enUmismaf' 
te, y fins ennosmismarnos, y ewoosmismaros. 

£1 català no 'Is té; no obstant de volèrlos, deuiÍA 
pèndre enjoarse, entuarse, enloarse, ennosarse, envúè- 
arse, enlosarse, y ^l reflexió de 3.^ persona, ensiaf' 
se; que funcionarien aizís: 

Si jo pugnés intuarme (entrar en tu) còm tu t' in- 
tues, sabria què penses sènça que m' ho diguesses. iQtú 
pugnés enloarshi en el Còr de Jesust Còm mès'l' home 
s' ensia, mès conèx la seva misèria. 



ÜS DELS PRONOMS P0S8B88IU8 189 

§ 2. — Us dels pronoms poMeMius 

Per conèixe' 'Is, vide pég. 65 y 67; y per colocar- 
lofl, Tide pàg. 135. 

Se dirén pronòmB quant s' usen Beparate del sor- 
tantin y '1 representen per medi del gènre y número, 
acompanyantse d' article: 

iYòls els teus o 'Is meus (llibres)? Venrèra c6m canta- 
rà la vostra. Cada u busca lo seu. Yo faig el meu (camí), 
ells f^n el seu. 

£n los demés cassos en que 'Is possessius ran junts 
ab BustantiU; o son atribut de ser sènça article, son 
adgectius. 

YuU la meva llibreta. ]6U plorava per sa mare. £1 sòl 
es meu, vostre, seu y de tothom qui b' hi escalfÏEi.. 

Poden usarse indistintament els adgectius posses- 
dus, prepositiuS; o no prepositius, ' y d' aquestos 
pòt usarse indistintament qualsevol de les vàries 
formes femenines singulars m^tia, meva, o mia, teua, 
teva o tua, seua, $eva o sua, be que cada forma es 
naturalment de la major o menor devoció de les di- 
ferents encontrades: 

Té V arbre sa sòoa y ses arrels, la soca cria '1 seu 
tronch, el tronch s' esbadia en les seves brauques, o en els 
seus cimals, el cimal en les seves rames, les rames en los 
seus branquillons; el branquilló dona les sues falles, les 
seues flors y 'Is seus frnyts. Jo, V esquirol, no so pas au- 
cell, perd de rama en rama faig les meues volades; al cim 
d' mi pi penjo '1 meu niu y en la regió de V ayre alleto 
la mia fiUada. Jo aquí visch de ma cullita perquè rèy 
dels pins, son per mi les seves pinyes. Les garces, al revés, 
tot dihent cd-cd-cd, robeu el gra dels pagesos per vostres 
garçòts. 

En especial sobre 1' us de llur repetim (V. p. 63 
y 67) que sòls pòt usarse essent el possessor plural: 



190 US DKLS PROÏíÒMS POSSESSIUS 

Que Us fills respecten llur pare, que no '1 tutegen còm 
si to8 llur igual. Que Us marits se diguen senyors de llurs 
mullers, però que no '8 diguen, les mullers senyores de 
llars marits, perquè Us marits son caps o senyors de llurs 
mullers, y per xò les mullers no poden ser senyores o oaps 
de llurs marits. £n la família y en la ciutat donem a tots 
lo llur. 

No dèu dirse ni escriures per totes les eufonie» 
plegades morif ton, son per ma, ta, sa, davant de nòm 
femení començat per vocal, vg.: Mon a/usèwÀa, mm 
ànima, ton àvia, son ara. Si ma ausèncUij ta àvia, sa 
ara no sonen be, dignes la meua, meva o mia ausèn- 
eia, etc», y sonarà. Si sobressen sílabea o accents, 
arregles d' altre mòdo U compàs o les notes. 

£s molt comú U callarsé el snstantin ab qoi con- 
certen els possessins: 

Tots els met^s (parents, familiars, partidaris) se re- 
corden de tu. Poch es del nostres (amiclis, companys). 
Uso del meu (diner, capdal, dret). Ferne de les meves, 
teves, seves, nostres, vostres (coses, costums, accions- 
capritxades). Quedarse o estarse ab la seva (opinió, yo, 
luntat). Passar les seves (penes, desgràcies). Pastuio 
en el meu (terme, territori), etc, V. p. 162. 

Seu molt sovint val per corresponent: Un Uit àb 
el seu (corresponent) matelds. Un menjador ab Us 
seues (corresponents) taules, 

A vegades, s' espreasa seu j corresponent o res- 
pectiu: Una regla ab el seu corresponent o re^eetkt^ 
exemple. 

Nostre a voltes mès indica nna persona conegoda, 
o de qui 's parla, qne verdadera possessió: BeU car- 
ta del nostre bòn Mossèn Ointo. Tomant al nostre hè- 
roe (nn home qualsevol de qui s^ espliqaen gestes), 
n' havia fetes V alçada d' un campanar. 

La possessió sòl reforçarse ab mètex o propi: Ho 



us DELS PRONOMS POSSESSIUS 191 

he après de sa metèim, o pròpia, hoca. Aquesta gorra 
es la pròpia seva, o la seva pròpia. 

El possessiu se oalla sempre que 's pòt sobreen- 
tendre: Fòsat les (teves) esperdènyes. Traute el (teu) 
barret. 

No obstant, pòt usarse solament per anyadir for- 
ça; ;Ay! salvèunte 'Z meu fill. Dónali les seves jogui- 
nes , que no acabaria may de demanaries. 

Aquells advèrbis-nòms de la plana 136, usats còm 
adverbis, no tenen article y volen el possessiu detrós: 

Davant teu y derrera meu, çò es, entre mig nostre, 
anant de cara al sòl, hi caminarà la meva ombra. Dintre 
meu pòcb sabràs lo que hi passa. No penseu fer res d*^ 
amagat seu, perquè sent Deu, té sempre sos ulls sobre 
vostre. 

Però usats còm sustantius prenen article, ab el 
pos sessiu davant o detràfe concertat en gènre y nú- 
mero: 

Viuen al nostre desòta, o al desòta nostre, en el 
primer pis. Al mig una crèn de fusta y al seu voltant 
al voltant seu, o també en plural, als seus voltants^ 
etcètera, un pilot de pedres. Sentat a la mev& vora o a la 
yòra meva. Tu sempre fas el contra seu o la contra 
seva; yas al sen contra o a la contra seva, (puig s^ 
usa masculí y femení). 

Quant vora y contra fan d' adverbis, podran pon- 
dre '1 possessiu també en masculí: 

Aqni vora meua o meu no hi ha por que niogú vin- 
ga en contra teva o teu. 

Dits advèrbis-nòms en llòch del possessiu poden 
pèndre sempre '1 personal en Genitiu: D' amagat 
nostre, o d' amagat de nosaltres. Al meu derrere o darre- 
re de mi. 

Fròp, lluny, sobre y sota s' usen pòch còm a sus- 
tantius. 



192 VB DELS PRONOMS DEMOSTRATIUS 

L' adgectiu possessin relatiu, tepetim (V. plana 
72), es quin, quina , concertat ab el snstantia qae li 
ve detràs: 

La Uèy quins preceptes no tenen la sanció de la 
«onciènoia, es un estorbany de que '1 súbdit procura es- 
eabullirse. Perxò '1 llegislador quin primer acte fos 
emancipar la conciènoia, seria un llegislador insensat. 
L' emancipació de la conciència es un acte molt mès 
desatinat que desemplear y desarmar tots aquells qui- 
na Yigilíínoia y quines armes devien assegurar el eom- 
pliment de la llèy. 

Quin, quina, per ser possessiu prepositiu, no es 
inay pronom. Per xò no 'e pòt usar separat del seu 
«ustantiu, no dihentse: iQuin es (cayo es)aquèUnkif 
sinó ide qui es aquell niu? ni H mercader quins erm 
Is moltons, sinó H mercader de qui eren el moltons» 

Repetim (Vid. pàg. 72) que '1 poble preferèx in- 
dicar la possessió per que seguint al poasessor-ante- 
-cedent, y quina pertenència s' indica luègo pels afi- 
JCOB de Datiu U, o n^ hi, y el, la, els o pel possessió: 

La mare qi;e se li mòr el ftll=la mare quin fill se 
jnòr. Els arbres que 'Is cauen les fa]le8=quines Aïlles 
cauen. Ara llibertèume a mi que ja es complerta la me- 
va condemna, per quina condemna, etc. Saoudiu no mès 
aqjaèlls que sia rós el seu fruyt, per quin fruyt, etc. 

Lo metèx fa escaygudíssimament el provençal: 

Coume un rasin qüe si pouperlo 
Plovon a V auro 

Còm un rahim que sos gromoUs 
Plouen moguts pel vent 

$ 3.— Us dels pronoms demostratias 

Perconèixe' 'Is, Vid. pàg, 59 a 65, yper F us del 
demostratiu remis o article Vid. 165. 

Be que èll y aquell etimològicament* signifiquen 



VB DBLS PROKÒM6 DEMOSTRATIUS 193 

caai'l metèz; èll s' nsa en general per indicar nn 
tercer snbgècte de qui 'b ve parlant: 

Éll (en Paa) no era pas tan Pau còm això. Bastava 
qne ella (sa dóna) dignés qne sí, perqnè èll dignés que 
no. Temps hayia que ells s' ho tenien begut, però ella 
els desenganyà. 

iJll es pronom sempre y no pòt ser adgectiu; no 
importa indicació de llòch. 

S' nsa aquell en contifaposició a aquest y aquèx 
y en les indicacions de cosa consabnda: 

Ko bo ha dit aquest sinó aquell. Aquells ho sabien, 
aquèts no ho saben pas. Aquell isapsf aquell de la 
fira de Verdú. 

Qnant s' indiquen obgèctes que per sa cabuda o 
per sa situació, equidisten de qui parla y de qui es- 
colta, es indiferent nsar aquest o aquèx: 

En aquèt mon, o en aquèx mon, no hi estaràs pas 
feliç. En aquesta, o en aqueixa sala les vesprades de 
Novembre ab tu y demés de casa hi espampàvem fasòls. 
Té, pren aquesta, o aqueixa carta (menties s' entrega 
la carta). Aquestes, o aqueixes abelles, (tenint V ama 
davant), Pepet, fan molt bmgit. Aquèt matí, o aquèx 
matí, hi he parlat a la fònt. Aquèt migdia, o aquèx 
migdia, serem tres a taula, si a Deu plau. 

No s' use ab excés dels demostratius innomiíiats 
açòf això, allò. 

Açò no 'm pròba, això ho tinch aborrit, y allò no 
m' ho donen. 

Els innominats fan ab un GenitLu d' especificació 
ona bella frase, que tampòch dèu prodigarse: 

Açó de les carbaces no agrada pas à tohòm. Allò 
d' £1 Camp, de Tarragona a Rens, no hi ha mès que mirar. 
Això de lesmatraqnes fan Semana Santa. Això del temps 
e* ha molt espetllat. 

D' açòf d* això, d^ allò, que serveixen de rasca-me- 

(inAffuiA.— Gramàtica Catalana. • i5 



194 ÜS DELS PRONOMS DBM0STBATIU8 

moria per recordar nna cosa, no s^ usaran sinó per 
fer un efecte poètich: ^ 

D' allò... la... ho tinoh a la concarnlla de la Uènga^ 
la... la llorènga... es bona i»eT íbr estofat. 

També podrà nsarse còm intergecció de cridar 
l' atenció: 

D' açò, Josèpli iquè penses fer de tanta pallat W aix6 
tquè hi feyen a Picamill? 

Ho sòls es Nominatia o Acasatin. 

També ho era '1 Genis de bòn minyó. Jo ja ho sa- 
bia. Ho venríís tu metèx. Míraho. Ho pòt ser. 

Detràs de tot snbgècte d' oració pòt posarse ab 
molta fireqüència nn que qne dona molta grada 
a 1' espressió, y moltes vegades podria traduhirse per 
y, recordant la conjunció copulativa llatina pospositi- 
va que, j: 

Passava '1 Rèy pel carrer, un soldat que li diu: Se- 
nyor Eèy. El Rèy que li respon. Inoedebat per callem 
Rex, milesque ei dicit: Domine Rex. Rexque ei re- 
spondet. Cayoh, jo que 'm fay mal, tu que te 'n riM, 
jo que m' enfado, la mare que també. 

Però aquèz us del que pleonàstich se fa especial- 
ment detràs dels demostratius y en particular detràs 
de èll: 

El Jèp de les Rostes era un pobre qne s' escjaeixava 
ai yeya xicots. Ells que per xò '1 seguien. Aquèt que li 
tirava un ròch, aquell que li cridava Jèp, 1' altre que 
li deya Rostes, y una feramada de xichs que li deyen: 
esparraquèus. — Anant pel carrer, ella que sent cridar: 
Muniatoa calents. Ells que entrant a V hòrta^ prenien le» 
millors fruytes, la mestressa que t' ho vèu, ells que, 
cames, aydèume, {quina manera de posar terra al mig! 

ÍJll aixís indeclinable suplèx els suplements lla- 
tins acdcUt, conHngit, evenit, fit, est, succelièx, es, en 
tots els temps, demanant còm verdader determinant 



us DBLS PRONOMS DBMOSTBATIUS 195 

la partícula que, que demanarien dits yèrps: Èll que 
menjo, que menges, que menja, que mengem, etc., es 
igual a BueceJièx, joaaea, es ver que menjo, etc. 

ÈU que (sucoehí que) van trobar a París el Jordi de 
eal Mençó. Èil que (era que) 'anàveu errats de comptes. 
Ell que (serà que) demà vindràs. Èil que (sia que) no 
&ces falta. 

Aqnèx èil determinajít pòt seguir en el metèx 
ofici callant el que: 

ÈU mengem pla. Èil cruixen pn les antenes del veixelL 
£11 te prometo que jo no hi mancaré. 

Seria un defecte en el discnra repetir gayre aquei- 
xos que j èil que, que son propis especialment de la 
rondalla. 

NOTA. La gran força sustantiva verbal que sentim 
en aquèz èil, que sènça ser el personal^ en cata- 
là '1 suplèx moltes vegades; ens fa observar que el 
pronom de 3.^ persona se degué formar del vèrp sus- 
tantiu. Cf. r hebreu fc^-in, èil, j ir\ir\^ ser, recordant el 
natural cambi de 1 en ^ y '1 de fi< en H; el grech i ab Iç 
(Ic-fjLt, Èç-oi, èc-xt, etc), el llatí se ab es-se. Jo y 
tu no pugueren tenir un vèrp sustantiu, perquè na- 
turalment regoneixien que 1' existència era en ells 
participada^ mentres que en èil (la naturalesa, el Ser 
infinit) hi havia 1' existència o ser per te y primari, 
y que U jo y tu devien entrar en èU (devien ellarse) 
per ser. 

Un Bubgècte s' indica taaibé pel seu setial, oper 
les seves qualitats servintse dels adverbis de llòch, 
dels ordinals y adgectius de qualitat, o altres: 

Dónam el de mès enllà. Quedat el de mès ençà. Prèn- 
te el de sobre. Te demano el tercer y el quart. Preferèx 
el vèrt. Tomèume el rodó. Deixa estar el meu. 

i' altre es el demostratiu per indicar 1' obgècte 
iegnent o contraposat a aquell que s' indica: 



196 PRONOMS INTERROGATIUS Y ADMIRATIUS 

No vull aquèx, sinó V altre. Ni aqiièt, ni aquell fim 
per mi, sinó 1' altre. Betira aqnèstos y porta 'Is altres. 

Altre acompanya molt sovint els demostratins 
aquèt, aquèx, ixquèlL ( V. p. 204). 

Mès valen aquestos altres. Aquells altres ja son fòra. 



$ 4. — Pronoms Interrosratiiui yadmirattai 

Quif y què en preguntes directes o indirectes bob 
sempre pronòmS; y perxò no poden acompanyar el 
sustantín: 

^QtUi pregontaf (directa). No sé qui canta (indirecta). 
4De qui (indirecta) se riuen sinó de vosaltresf Per qui, ab 
qui (indirecta) has vingut, no m' ho diríísl jQui es en 
Sèrgif Qui son els Lluchsf 

Còm el qui pregunta de persones en Sing. y Plur., 
el què (ab valor de equina còsaf ^quines oòsest) pre- 
gunta també en Singular y Plural de coses y de l' in- 
nominat; Yid. pàg. 69. El ^quèf es casi sempre in- 
nominat singular, però en alguns cassos li sentim 
força de plural: iQuè comUnèuf es igual a iqwnei 
00868 comUnèuf ^Què harrège8f es igual a ^quinet oò- 
868 harrège8f ^a què dones la trepadéllaf es igual a 
ia quin o a quins animals dones la trepadéllaf podèntse 
respondre en Sing.: a V ovella: o en Plur.: a les 
ovelles. 

Però '1 què còm admiratiu es adgectiu y significa 
quanty quamts: 

iduè estrelles! \Qí,xil• terra 's vèu desde Sant G«rònü 
Mira qué finestres en aquella fàbrica. Beoòrda què dies 
van estar pel mar. Mira què pa que li dona. 

Entre '1 que y U sustantiu no hi cap cap adgeo» 



PBONÒMS INTERROGATIUS T ADMIRATIUS 197 

tíu, no podèntse dir, Tg. ;què bonich jardí! sinó /quhh 
jofrdi tan bonich! o jquin jardí mès bonicTí! 

Pòt nsane còm a sostantÍTat y regir el snstantin 
en Genitia: 

lQ,nè n' M ha de estona! Q,nè 'n farèn de badalls; 
íQnè de temps que t' espero! 

Pòt nsarse sòl sènç adgectin, seguit general- 
ment d' un altre que, ab vèrp, y significa qua/nt, ad- 
Tèrbi; o quant, qua/nt$, nòm. 

Q,nè que (atònioh) orex. Qué que se n' ha de sentir. 
Què li 'n passarà, si viu. Mira què li costa de pujar. 
Demana què val això. 

Pòt nnirse als adgectius y adverbis de mòdo, y 
equival a qua/n; cf. quam llatí: 

iQuè heimós es Deu! iQ,uò ditxós qui '1 vèu! Què 
difícilment s' M arriba a vénces a sí metèx! ;Cluè aviat 
tomeu! \Q,nò be ho fas! 

Avegades sembla que afecte al vèrp precehintlo, 
però en realitat afecta a 1' adgectiu o adverbi: 

Mira què son bons! duò escriu be. Què dorm tran- 
quil, per quan bons son, eto. 

Interrogratiu de qualitat 
Es qum, quma (pi. 69), y en pregunta directa o 
indirecta acompanya el sustantiu demanant d' èll 
ima qualitat qualsevol, suficient per distingirlo. Ex- 
emples, iMd. 

Moltes vegades el sustantiu se suplèz: 
iPer quins travallest — Pels del segon pis. ^duin ne- 
cessitesf— El negre. ^Cluina hora esf— La una. iduines 
H has dutf — Les mès barates. ^De quines ens convenen? 
^De Fraga, que sien rosses y dolces. 

El metèx qmn es admiratiu y ponderatiu: 
Mira quin moro! Però [quina tarda mès xafogosa! 
Qnin xarricar mès ingrat fan les cigales. 



^7 



198 PR0NÒM4 INTERROGATIUS Y ADMIRATIUS 

Pòt en tal cas acompanyarse d' un, una: 

j Quines unes me 'n contava de la Capblanca vella! 

;Quin8 uns te n' acut! j Quina una! Vaya, que no 

passa. 

Admet davant del snstantia els adgectins héü, òò, 

galó/n, gra/n, mal, malehit, sant, trist, valent, o 'Is nn- 

merals: 

. i Quina bella estona que hi està! Quin bòn temps! 

Quines grans festes! Quina mala anyada! Quins sants 

dies! Quin trist anar! Quin mal temps! Quina maleliida 

gent! Quin valent ximplet! Quines tres visites! Quins 

dèu soldats! Quina altra vida! 

Però si venen altres adgectioS; o 'Is metèixosab 
altre signiücat, volen tan o mès, y van detràs del sob- 
tantin: 

Quin bòme tan valent! Quina casa tan regrín! Qui- 
na colla mès grossa! Quines gitanes mès tafaneres! 

Interroé'atiu de quantitat 

Es quant, quanta, quants, quam^tes, (V. p. 69). 

Pregunta el número y estensió, y acompanyantsede • 
sihents, mòdos, plèchs o dobles, anys, pregunta sobre 
1' orde de colocació^ la manera, els gruixos, 1' edat. 

Número: 

«jQuants son? Responen: Cap, un, doSf tres, y demés 
cardinals; y ab resposta indefinida: Alguns, una quants, 
pòohs, molts, quisaplos, quisaplos quants, 

Estensió o qaantitat: 

^Quant vi vols? Quanta llavor necessites? Besponm 
les mesures de líquits, grans, superfícies, etc., acompa- 
nyades dels cardinals. Ab resposta indeterminada respo- 
lien els indefinits: una mica, pòoh, molt, quisaplo, etc. 

Ordre: 

A quants passes a estudi? A quants estem del mès? 
Besponen: a primer, a segon, a un de cap, o a dos, a dos, a 
tres, etc, pels ordinals o cardinals. 



PRONOM RELATIU 199 

Manera: 

De quantes maneres se fa? Kesponen els cardinals 
ab de: De oinohj de vuyt, etc. 

Gnix: 

Quants gruixos té? Un sòl, dos, tres, etc, oòm al 
■número. 

Edat: 

Quants anys té? Resposta, còm al número^ No obs- 
tant, els entrevinents ab bestiar usen anolly solrany, 
terçatf passat de senyal^ etc. ^ 

Qucmtj quanta s' usa també admirant y xM>nde- 
lant ab sustantius: 

iQuant mar be passat y quanta terra! {Quants in- 
ijocents creuen en V evolució de 1* Evangeli! Quants 
inconscients tracten així d' embustera la Mestra de la 
veritat! Quanta, Deu meu, la debilitat de la testa hu- 
mana, que davant V Amenaça y '1 quisap, esclama tam- 
bé qnisap sobre '1 metèx que be sabia! 

Juntantse als adgectius y adverbis es quan, adver- 
bi corresponent a quam: i Quan sdhia, quan discreta, 
quan caritativa! però es mès català en aquèx cas 1' us 
del què: ;Què sdbia, què discreta, què caritativa! 
(V. pàg. 197). 

Juntantse ab vèrps, es quant, de quantum, y 
«e U sustituèx per quèf pàg. 197. 

i Quant o què arriba a travallar!. j Quant plora! 
Quant, o què, o què que V estima '1 Joín a la seva mare! 

$ 5. — Pronom relatiu 

Relatiu de sustància 

Repetim \Vid. pàg. 70) que es qui per persones y 
que per coses. 

Però fem notar la inaturable marxa del qui a 
ferse que. 



200 PBONÒM RBLATIir 

Aixís 8' ha fiet ehe en tosca, sia de persona o co- 
sa, a^ent o pacient, singular o plnral: 

Colui ohe lavora, Àqaèll qae travalla. Coïei che cuce. 
Aquella que ous. Colei che ho veduta. Aquella que he via^ 
ta. I libri ohe tu leggi. Els llibres que llegeixes. 

£1 quif puig la i no es Uètra àtona còm la o y 
la e, seré que fins referit a persones, sempre que no 
sòne qui. Solament sona qui, immediat detràs de pre- 
posició y detràs de 1' article mascnlí el o Zo, per la 
rahó donada en la pàg. 70. Detràs de eU o los sona 
qui o que. £1 relatin català no distíngèx ja entre 
agent y pacient. Lo metèx diu els homes que (avants 
quij venen, que els homes que vètis. 

El relatin ademès de córrer a la sola forma que, 
no Tòl tampòch, declinarse, preferint indicar els casiàos 
X>er la pfeiK>sició de 1' antecedent» o pel demostratiu 
general hi, en. 

r En les coses (en) que penso, m' hi fixo be. Ab la 
llavor (ab) que sembres el camp, podries passar V hi- 
vern. Del menjar (de) que 't queixes, n' hauries d' es- 
tar content. Sobre '1 matelàs (sobre) que dorms, esténhi 
un llençol. Pel sant (per qui) que plegueu, tothom 
dona, perquè es* molt poderós contra la secada. Tras del 
tempanell que hi ha '1 pilot del blat, hi ha també nu 
pilot de llegum. £1 gran camp de 1' Andorrà que no 
8* hi cullia res, V han deixat per pastura. Déixam 
aquella navaja que tu t' hi afaytes. La persona que 
en murmuren, diu que li xiulen les aurèlles. 

Parlant de llòch, el que equival a ahant, y no 
necessita cap preposició ni demostratiu: 

La font (en) que nosaltres pouàvem, s' ha estroncat* 
La casa que aneu, es bona. Es aquí que plou tot V any* 

Tampòch necessita preposició en el Datin y en el 
Acnsatiu: 



PRONOM RELATIU 201 

Ets astut, la persona que (a qui) yòls mal, tart o 
d' hora la fas perdre. El nòy que oastlguQS, es mènos 
oulpable. 

El relatía proyençal que té un us molt aemblant: 

Era à Nimes, sus V £splanado.«-Qa' aquèli courso 
eron dounado. Era a Nimes, a V Esplanada, que (llòoh) 
aquells cossos eren donats. Es aqui, pauro, que se can- 
to, — ^Aqoi que de pertont s' adus li malandrous! Es aquí, 
pobrètiA, que 's canta, —Aquí que de pertot s' hi duuen, 
els malalts. Nous bouié lou sang, de degun trouba— 
Que noste canoun pousqnesse escouba. BuUíans la sanch 
de ningú trobar— Que nostre canó pogués escombrar.— 
Ero un viéi pous tout gami d' éurre — Que li troupèu 
i' anavon beure. Era un vell pon tot guarnit d' heure. 
—Que 'Is remats hi anaven a beure. (De Mistral). 

El qui repetit distribuèx y equival a un, un altre, 
wn tercer, etc.: 

Qui se n' admira, qui se 'n burla, qui s' hi gira de 
costat. 

El qui a voltes suplèx una o alguna pereona, y 
ab negació; ningú: 

Hi havia qui (una o alguna persona que) m' aconse- 
llava '1 doctor Robert, y no M havia qui (ningd que) 
m' aprobés el retardar la meva curació. 

El qui significa a voltes ai algú: Qui eontravinga 
(ai algú contravé) al text de L• llèy, serà castigat. 

Qual fa la frase de perfeta semblança toZ qual: 
Yèm aquí lletra còm la meva; es tal qu^al, no li man^ 
ca res. Aqueixa frase significa també aixis aixis: ^Oòm 
seguèx el seu fill malalt? — Tal qual. 

Diguérem en la p. 71 que qual no era relatiu 
català. Veges còm el tosca 1' usa en alguns cassos^ y 
còm en els metèixos cassos serà mellor espressarlo en 
català. 

l.«^ Quant el relatiu s' anteposa a V antecedent: 



202 PRONOM RELATIU 

Siamo tre, II qual numero se tipare piccoh. Dònclis, 
en català dirà millor: iSom tres. Quin nombre si It sem- 
bla petit,. Pare che morrd» In qual caso farete cosi. 
Català: Sembla que morirà. En quin cas fareu aixis, 

2.àiL Beferíntse a un antecedent seiiarat o llunyà: 
Ammonisoe i novizj e gV imperfetti nella via de Dia, i 
quali non homno ancora mortificati i sensi. Amonesta 
els novicis y ^Is imperfets en el canU de Deu, qdj 
''Is qui, o Hs que no tenen encara mortificats els sen- 
tits. — Bi trovo tra due compagni, uno de"* quali era 
cattivOj V altro buono. 8e trovd entre dos companys, 
que V un era dolent y V altre bò. lo non cercherai 
quei ventaggi, per obtenere i quali fa bisogno ^' arri- 
schiarsi moltó. Jo no cercaré aquelles ventatges que per 
obtenirles convé arriscarse molt. 

Donchs entre quin, que ab 1' article determinat, 
y '1 sòl relatiu qui, que supleixen sempre 1' us del 
cual castellà y tosca. , 

Còm se vèu es molt comú callar V antecedent 
dayant del relatiu qui: 

No 't fies de (aquella) qui has ofès. Apàrtal de (aquell) 
qui te '1 pòt robar. La paraolèta de Deu (aquell) qui la 
sent a dir y no V aprèn 

Si 1' antecedent es nòm de llòch, s' usa a voltes 
hont en llòch de que (cf. el francès dont y '1 tosca 
onde): 

El poble d' hont (de que) me parleu, me es conegut. 
El mar per hont (pel que) he navegat, no es pas perillófl. 

Relatiu d' accident 

Es quin, quina, y 's respon a sí metèx còm inter- 
rogatiu, Vid. p. 71. 

S' usa, l.«r Per respóndres a sí metèx còm inde- 
finit: 

^Quin passava?— El quin pots pensarte, 1' hereu, 



._..&_ 



us DBL8 PRONOMS T ADaECTIUS INDEFINITS 203 

perquè 'I vell ja no surt de casa. ^Quines oasien me- 
llorf Tira, les quines tu saps, les de cal Babau. iQuins 
ho han de dnrf El quins te sèmble... feçho dur als grans. 

2M Sempre que 's denota elecció, divisió, o dis- 
tinció en qualsevol concepte que 's funde. 

Mès m' agraden les quines vénen a la Boqaeria. A 
mi segons quina les vèn. Tu vas per les quines son 
blanques, el Pere per les quines no ho so^. Pren les 
quines son teves. 

3,or Si M ha dupte entre V us del qm, que j del 
^tttn, quma, no hi haurà inconvenient en optar 
per V últim: Mra, nòy, dues estampes, escull la que 
{y mellor, la qnlnaj vulgues. Y per això notes 
que el que ab article masculí singular es casi sempre 
iimc&ninat: Feç el què tu vulgues. No sé del què par- 
les o de què parles. Y aixís serà preferible usar el 
qmn, quina sempre que no es innominat: Menja el qum 
{pa) vulgues, y no el que vulgues. 

Quin repetit distribuèx y equival a un... altre: 

Cluin m' agrada, quin no. Quines son bones, quines 
no tant. 

Es ben lleig que molts no sàpiguen traduhir del 
castellà frases còm: iQué jar dines mds hermosos! Ve 
de qné drholes hahla. For qué rasón lo pregunta, etc. 
Dòn dir: Quins jardins mès honichs! Mira de quins 
arbres parla. Fer quina rahó ho pregunta. De cap 
manera: ïQuè jardins mès honichs! de què arbres, 
per què rahó. 

$ 6.— Us dels pronoms y adg^ectius indefinits 

Els adgectíus indefinits de la pàg. 72, y altres 
responen tots d' un mòdo indefinit, vago o indecís 
a les dues preguntes qui o quinf y quant? Per res- 
pondre a quin concretament s' usen els demostratius, 



204 us DBLS PBONÒMS T ADGBCTIÜS INDEFINITS 

els adgectíus de qualitat, els ordinals y altres adjunts. 
Per respondre també en concret a quants s' usen els 
numerals cardinals. 

Repetim (pàg. 74) qne u y sos compostos en la 
forma en Uy son pronoms personals comuns de dos y 
responen a la pregunta qui? 

iQoi parlavaf U, ningú, algú, cada ú, qnisoú, cadas- 
cú, cascú parlava. 

Responen vagament a qui? o quin? els següents: 
^Qnin somia? Unhòm, tothom^ un, ni'ng'ú/n, cada un^ 
quisoún, cacíascún, oascàn, altre, tot altre, un o altre, 
V un V altre, tal, un tal, cert, tal, tal altre (distri- 
buhint), un oèrt, qualsevol, el quin se vulga. 

Sempre paga unhózn els testos. Tothom ho diu. Un 
de la còUa. Ningún dels meus. Cada un plega '1 ram 
en escalfant el sòl. Un altre ho hauria fet. Un cert 
home. Tal diu que vindrà; tal altre diu que no. Tota 
altra persona fòra d' èll ho faria millor. 

Tot altre còm pronom personal es solament singu- 
lar y comú de dos: Tot altre n' estd enterat mènos èU 
ella. Referit a coses, o innominat, diu tot V altre, 
tota V altra, tots els altres, etc. 

Altre adgectiu significa oòsa diferent o diversa: M 
ca/vall es ben altre (diferent) del que jo 'm creya. Ai- 
xís, còm adgectiu, sòl acompanyar sustantius, pro- 
noms y adgectiuB personals, demostratius, o indefi- 
nits y numerals: Vull altre (diferent del present) jpa 
y altre vi. Nos-altres, vos-altres, aquèt altre, aquèx al- 
tre, aquell altre, un y altre, V un V altre, uns ah aUr 
tres, V altre, un altre, cert altre, un cert altre, algun 
altre, tot altre, molt altre, quin altre, tal altre, tan 
altre, dos altres, tres altres, etc. 

Acompanyant els numerals, s' anteposa als deter- 
minats y 's posposa als indefinits: Oómjpran altres 



ÜS DELS PB0NÒM8 T ADGBCTIÜ6 INDEFINITS 205 

vint Mü altres opinen al revés. Cent altres 7io esperen. 
Ademès, ab un de se posposa sempre que significa dife- 
rència de qualitat a mès de la de número: Tinch una 
gramdUoa grega y vinUeinch d^ altres (gramàtiques no 
gregues). Tinch una gramàtica grega y n' espero al- 
tres vinticmch (gregues també). 

Altre ab article definit significa també còm en lla- 
tí el segon, sia precedent o següent al primer. £' a{- 
tre any, (o antany, o V any passat), V altra sema- 
na (la semana passada). JEJs a V altra plana. Vindré 
V altra senuma (la immediata següent). Ahir V altre 
(despusahir). Demà V altre (demà passat). JC' altre 
dia es vago, y significa un d^ aquestos dies passats. 

Altre sing. masc. sènça article es innominat: Al- 
tre diries si 'n sapiguesses la meytat. Fer altre feya 
d desentès. No pòt ser altre sinó lo que tu dius. 

Cal distingir uns ab altres recíproch de uns (com- 
parats) aò altres: Uns ah altres m' agraden. 

Cada, quiscú y sos compostos son distributius. 

Altre, algòm y quelcom son innominats: 

Allò ^quó seria?— AIgóm deurà ser. — Cert altre 
seria — en altre carrer. 

Responen vagament a .la pregunta quant o quants? 
èls següents: 

^Quants soldats arriben?— Tofo, pòchs, molts, no 
gayres, massw, mès, mènos, pròus, tants qtumts, o 
tcmts còm, varis, quisaplos, no pas pòchs ni gayres, al- 
guns, uns odchs, unes miques, forces, un poder, etc. 

Cap y gayre s' usen duptant, preguntant y negant: 

Mira si ha gayres firetans, si passa cap esmolet. íHí 
hagué gayre rebombori? Se dona cap còlp de bastó? 
lío hi trobaràs gayres peixos. Es que no n^ hi ha cap, 
no se n' hi vèu la cara d' un. jHèu comprades caps es- 
toyalles? No n' hi acuden pòchs ni gayres de gitanos 
a les fires de Verdú. 



206 ÜS DELS PBONÒMft Y ADGBCTIÜS INDEFINITS 

Oap, pronom o adgeotiu^ davant d^ oració negativa^ 
estalvia la negació: 

Cap ho crèn. Cap ho faria '1 qne ella &. Cap ona 
rebèja 'la rinxos de ses trenes a flor d' ayga; cap vont 
alena sobre '1 mar. 

Forçà, massa j prou b' usen declinats, o no. 

Feu forces crits y desvetlleu la pàtria, 
Pròus didòts V apetonen, prou parastres, 
Masses la brèssen, massa hores que dòAn: 
Força cadenes lligaran sos braços. 
Ab r encrocada aixís entaubits, trau 
Del gorch els peixos el pesoayre astut. 

El català en llòch de fulano, zutcmo j menganOf 
usa en Patt, en JPere j en Be^*enguere, cf. el tosca 
Tizio, Oajo, Semjpronio. 

Y ara no vages a escudellarho a en Pau, y a en Pere. 
Suposem que en Pau, en Pere y Berenguere s' ave- 
nen per la compra dels blats a cullita. Qne 'n Pau 
aquí, que 'n Pere allà, y aixís passen el dia historiant 
o pronosticant, sènç alçar una palla de terra. 

Càp (p. 73) necessàriament dèu acompanyarse de 
Genitiu. S' nsa preguntant y afirmant: 

iHi avia còp de gent? — Cóp de bestiar hi havia; 
gent, no gayre. 

Una mica, un pòch, un xieh^ còp, un poder, unafere- 
dat de responen també a la pregunta iquèf 

iQuè volèuf — Una mica de pa, un xich de vi, 
còp d' escudella, un poder de be de Deu per fer viure 
aquèts pobres. 

Còp si s' adverbia, sòl dir a còpia per a còp. Ai- 
xís se distingèx millor de a còlp (pr. a còp) per a 
còlpa, perquè còlp tenint 1' instrument en Plural, 
es queda èll en Singular: 



us DBLS PRONOMS Y ADGBCTIÜS IKDBPIKITS 207 

A Còpia de pregarlo, m' ha dit que sí. A còp d* en- 
ganyarlo, V arribí a espabilar, còm èll deya. Sant Este- 
ve fon mort a cólp de ròohs. Els Reventes feyen ganyolar 
el goç a còlp de bastons, per a còlps de hastons, 
Còp de ab Infinitiu forma una bella frase: 
Sa mare plorava y èll còp de rinre. Jo càp de do- 
narli bons consells, y èll còp de no ferne cas: però a 
les curtes o a les llargues se 'n penedirà. 

Tot es a) adverbi, y significa eníerawwní, molt, uw 
pòch, j juntament, al metèx temps, o es b) adgectiu, y 
significa enter, o sencer, còm el llatí totus, y tots en 
número còm "el llatí omnes. 

a) Exemples de tot adverbi significant enterament; 
tm pòclí* 

El meu pare octogenari es tot blanoli de cabells. Es- 
tin tot tristos, perquè '1 Ramon es a soldat. Les fulles 
de les blades y dels cirerers tot vermellènqnes presen- 
taven, massa aviat, la tardor a mos ulls. El Janèt es 
aixís tot (un xicb) mossòl. Tincb els dits tot enrampats 
do ftèt. Son tot uns ximplets. Ab tot uns jnheus còm 
ells no V hi faces ni pel mal de morir. Sembla tot ruch, però 
fícali ^Is dits a la boca. Veus aquí un rull que no cal 
serrar, es tot pollat. L' Escabellat de cal Negre era tot 
un verí. Serà^ tot un afanya^rse si acabeu a migdia. Em 
sembla tot un dir. 

Pòt adgectivarse: Tot cofòyes o totes cofòyes. 

Exemples de tot adverbi significant ^wwíaw^wí o 
ensemps, qne es quant acompanya gerundi, y quant 
posposat, pren y, equivalent també a apesar de: 

Tot anant pels camins, resen la bona gent de ma 
terra. Tot plorant o tot ribent o ab un xich de cada 
cosa, fiin els homes son camí. Tot menjant, no s' en- 
raliona. Boig y tot fa bitlla. Enrahona menjant y tot, 
mal s' escanye. Malalt y tot, seguia la campanya. 

&j Exemples de tot adgectiu de qualitat: 

La pobrèta nena no hi era tota, y li començaven a 



208 us DBL8 PRONOMS Y ADaSCTIUS INDEFINITS 

dir boja. Moltes vegades al oap vespre de les festes no 
hi eren tots, tenien nn perdigó a V ala. Eren totes 
malícia per la trista y desvalguda vehina. Aquesta taa- 
la es inservible, estií tota corcada. No es cremat tot, 
bòn tròç no verdeja encara. Ja ho han fet tot. La cooa, 
fillèts, mès n' hi hagués hagut, se V han endrapada tota. 
L' hereu Pajòl es tot cer. Sa mare es tota còr. Es tota 
una mestressa piadosa y feynera. 

Exemples de tot adgectíu numèrich. En Singular 
se distingèz de tot, enter, per no pèndre may article. 

Això espera tot poble. Tòt home de be deuria fet 
altre tant. Tota montanya quant dona alsnúbols un bes 
gelat, els en congèx fentlos vuydar els dipòsits d' ayga. 
A r entorn de la plèta en cabanyes de fusta dormien 
tots els pastors. Hi serem tots dos, tots tres, tots 
plegats. 

Y fóra. Detràs de nòm^ pronom, vèrp o adverbi, 
es usadÍBSim per significar exclusió; equivalent a y 
no mès, y res mès, apesar de tot 

íEs lladre y fòraP No '1 crèga tan bòn home. Eren 
tres y fóra. El padrí no estava per soroll, y ells cantar 
y fòra. Feçho be y fòra. 

Tant, còm a demostratiu que es, indica una can- 
titat determinada: JEU ne té dnch; tcmts (sò es, cinch) 
ne Unch jo. Suplèx els numerals multiplicatlus dihont: 
Ne tinóh daes vegades tant, o tanta, tants, tantes, o 'I 
dol•le, tres vegades tant, o 'Z triple, eto. 

Es també indefinit y forma firases, còm: Senyalar 
un tant, donar, gua/nyar un tant; tant se me '» dom; 
ne passa tantes; tantes gràcies. 

Quant es correlatiu de tamt, però sempre '1 sosti- 
tuim per còm: Tanta gent còm (quanta) M ha, suria 
desegmda. Som tants còm (quants) ells. 

Quin, quina, ab article signifiquen també tmt, 
tonia còm: Cull la quina que vulgues, o ta/nta còm ml- 



us DBLS PROJÏÒMS Y APGEGTIUS INOBFIKITS 209 

,^ue8. Menges les qyfinea hi ha, o en menges tandes còm 
n'JUha.{Y. p. 197). 

Quant o tot quaTht es innoroinat y significa tot h 
•que: Pren quant te faça goig. Demana tot quant vvl- 
<iues. 

Tants, tantes y quants, quantes, sènça sastantín, wx.- 
plèixen i^mef^ 4dne«: 

Son tants que pensen be. W hi ha tantes que segnèi- 
j^n la|ii^a..ClaantfS,yisltien la vila, tenen d' admirar 
la hòna xaianga y amabilitat dels vij^txants. Quat^t^s 
se corquen d' enveja si una altra ÜSk un bòn partit! 

La tendència del català a simplificar els relatins 
ía que als correlatius tofit y tal els contraposem còm 
enllòch de quant y qual: No 'n tineh tants eàm 
^quants) ahir* Et deüso H Utbre tal còm (qual) V he 
irol^at. 

ïll tfil yeferit a còm sòl quedar indeclinable: Tro- 
hfirds.les teves èynes tal còm les has deixades. Però pòt 
. també. cteclinfurse: Son tal, o tafs, còm me ^Is havia 
Àmagwat. 

El poble ¥a fugint del qual si^pUntlo per la repe- 
^lieló del ma. correlatiu tal: Tau tou, per tal qual. 
Tal (qual) ía vida, tal la mort. Tal (qual) fards, fal 
4arohards. Tífl (qnaJ) dit, tal fet; etc. 

Çuqls$vòl j quaffíevulga, plur. qi^ls.evòls, QuqJsevulr 
^esj usats còm sustantius signiftquen i>^«ona (jEe^^d^^ 
S^j y prenen un, una: No so un qualsevol. Eren uns 
qualswòls. Les tenien per unes qualsevòls, o qualsevul- 
gues. XJ^^jiòm ^4geçtii;is, jg^wtlíjwdZ se prcp^sa o pos- 
ÍÍH^? y ç^AioH^i^ulga va millor posposat: ÍHgues quaU 
]sfvòl c^a', 46nali ma escusa qu^aUpvòl. Trenia un 
^Wtffe quci^svòl, o quaUevulga, y llegia. 

Usats còm pronoms s' usen indistintament^ y a ye- 
jSE»d^8 equüvajLen a el quin o «28 quins vulguss: Qual- 
sevòls o quaisevulgues ho fard/n. 4Qu4n^ fspar danyes 

Grai«día. — (}ramdtica Catalana. 4i 



210 VB DBL DEMOSTRATIU OEKXRAL 

pendrét—Prèn qualsevòls (les quines vulgues) y edlçaU 
AdgeotiuB o proDÒms, si prenen un <ie, se convertèi- 
zen en partdtíuB: Qualsevol d^ ells. Una quaUevulgade 
les mates de julivert 



^ 7. — Us del demostratla i^eneral 

Diguérem en la pàg. 74, que hi j en signifiquen 
totes les relacions de Uòch, persona o cosa en tots 
els cassoB y números. 

LLÒCH 

Estat o quietut en \in Uòoh. UH ^ 

Hi equival a ací, aquí, alU, o aXldy j sos derivats: 

Dolors, ací hi trobaràis sempre una poma per la sèt. 
Aquí hi hauria estat be la botiga, però no 1* hi hèa vul- 
guda. Allí 'Is oatalaus hi ploraven primer els consols desa 
menyspreuada llar. Mès ençà hi ha una creu, mès enllà hi 
ha un pedró; résahi, que 't recorda un mort. 

Hi equival als noms de llòch, ahont s' es o 'fr 
travalla. 

Nens, a V iglèsia no s' hi eurahona. Al camp s' hi res- 
pira be. En els ma^os hi estan la maynada galtarogèts. Al 
teu poble, si te ^n recordes, hi érem per la gala. 

Llòch ahont se va. Quo 

Hi equival a ad, aqui, aUi, o aiUd ab moviment 

Ací a la meva vora no hi vingueu. Aquí hi arribarien 

les bombes desde Montjuhich. Tots hi corren a beure aM 

a la font de cal Nis. Acostèushi ací ençà. íTu hi anaiiís 

allà enllà. 

Hi equival als noms de llòch ahont se va, o cap 
ahont se fa un moviment. 



y-^- I 



us DSL dbmobtrahu gbnxbal 211 

Tírathi (a Tayga). Déixathi caure (en T)raço8 de ta 
mare). No s'hi encaminen tota al corriòl, que mena cingle 
amant a mès bona pastora. Qni hi pnja, pòt pasturarlii 
violers, campanetes y junça encara may esbrotats. 

Llòch per hont ee passa. Qua 

Hi equival a jpero(, pei-qui, perlU, o perlld. 

Percí sota hi passa ayga. Perquí hi corre '1 tren (de 
tram, de ípajt, córrer). Perllí hi ba caygut un vagó (de ve- 
ho, portar). Perllà hi rocèguen les bigues de la baga. 

Ki equival als noms dé llòch per hont se mòu 
on ser. 

Per Catalunya hi corprèn el Segre, el Tèr, el Llobregat 

el Passèuhi pel grahell, que es mès curt el camí. Fa 

temps que s' hi passa pel pont de Drall, aquell de granit 
vermellós vora la Sèu d* Urgell. Pel pont de Gart la prime- 
ra únimsk que hi passés, devia ser del diable, y vètaquí que 
hi feren passar una Uebra. En dies de Uevaci per aquèt 
rasanoh no hi passes, que V esverat torrent t' hi arrocega- 
ria ab ses roques y brancam. 

Uòch d' hont se ve. VntU 

En equival a dec(, degui, déUíj o ddld. 

Decí véçten, orèume. Dequí 'n sortirtf algòm de bò. De- 
Uí 'n queya ayga. De mès enllú se n'ha estúnbat una gran 
roca. Dequí prop en fugien les gralles. 

En eqnival als noms de llòch desde ahont se fa 
un moviment: 

De les bromes en cau ayga. De la paret de 1' hort 
Be n' ha esUabiçat un ròch. En sortireu aviat d' aquei- 
xa casa. Altres n' han sortit, tothom en marxa al pòch 
t^nps. Sembla que se n' han apoderat els follets. 

PERSONA cdSA 

HI y en equivalen en tots els cassos y números^ 
mènos el Yooatía; a i>eTsona o cosa. 



812 us DBL DEMOSTRATIU 6XHSRAL 



Nominatiu 

Singular. Hi veig, hi sento. El pare, ja vellèt, no hi 
sent ben fi. íQu' hi va, Joan, que hi òns mellor d' tm» 
orè]la qne de 1' altraf £n Guillemèt podé no hi es tot. Fa 
un mès qne 'n Qnirze no hi tra valia d' aqnèx braç. Tam- 
pòch hi caminaries tu d' aqnèt pèu. No hi dòrmes de cos- 
tat esquerre. 

Plural. Estaven una mica sombrAts del vi; no hi ezen 
tota. Tenen ulls, y no hi veurlín, tenen orelles y nas, y no 
hi sentiran. Ab prou feynes s' hi veyen per sop^r. 

Aqnèx hi equival a hic o mellor tpse, bSxíb: 81 
▼èig, ^96 video; hi sento, ipte sentia.^ no ^synlgaéfl 
entendre aixís^ deuria tradnhirse per Ablastín: Ei 
veig (sttpl. ab els ulls), his video («opi. oeiüis). Per 
xò creyèm pòch pertinent aquella denominació Üe 
vèrps immanents del P. Nonell en la pàg. 186, y de 
poca utilitat aquella fócil lletania de vèrps que pre- 
nen hi (Estudis gramaticals, 66 a 87). 

Qenitiu 

Singular, Síao ?n doiten prou, denünan mès (de vi, pft* 
eto.). A casa no 'n tenim d' això, en buseories séijiça trobtf- 
ne. De mardux cullne. Prènlin la meytat (de la fruyti). 
Ell no 'n volia ni pel mal de morir. 

Plural, N' hi trobava cada matí les butxaques plène* 
(de nous). N' hi ha via de calentes ydejBtèdes.lïil corren de 
mès cobarts que jò. ;En teniu gayresf A casa no *n tenim 
«ap; ahir T esparver se 'n dugué 1' últim. 

Datiu 

Singular. Sempre hi etsk prompte (al travall). El•LIoís 
8' hi aduu molt (a sa mare). A allò ray un s' hi acostom»; 
a açò sí que no m' hi aoostumaré.IPer això hi té dispo- 
sició. No m' hi sentia capaç (per caminar). À una mal» 
fbsomia hi acompanyava un dir molt'esoayent. 

Plural, No hi son fets a les Í^yne8,y' costa de ftrt%i* 



X7S DBL I>BMOSTRATIir OBNHBAL 213 

]É!ll hi sap donar import^oia (als detalls). Als perduts 
no t' hi assembles en res. Ais dolenta no 'Is hi vulgae» 
donar conyèrsa. 

Advertències* En 1' últím exemple y semblant» de 
Datin plnral es mes català dir: no ^la (a èllg, a èUes) 
vulgues donar. £n Datín aingaiar s' usa U, e hi, Ua, 
n' hi: Idf si no li jMrecehèx immediatament altra for- 
ma del demoBtratin remis: Dón<úi això, es^Ucali allò; 
11 deytn^ 11 oonta/oen que, HI precedintli 1' article 
demostratin enAcnsatin: AcòstaVhi (la ma al íòch). 
EnsènyaVlA (lafniyta al nèn). Fòrtalsbi (els rahims 
al pare, a la mare). DónaleúA (les pessetes a èll, o a 
ella). Encara hi ha molts pobles qne no virgulen el 
la davant de hi, y diuen: Tórnalàhi, mengèueelàhi 
(pr. tómalay, mengèuselay). 

Si el li s' acompanya de en, diu: LI 'n dono (de 
pa, vi| paper, etc.), o n' hi dono; no U. n* he pugui 
trobar, o no n' hi he pogut trobar. 

AcuBatiu 

Solament es de llòoli. Singular, iNo dinen que hi anènf 

(a Nliria). S' hi deixarien caure (al clot). Surtiuhi al 

batent del sòl de migdia. Fuginhi al poble. Ningú a» 

hi aoòsta al baterell de les bales. 

Plural. Ta tambiS hi anarito a les comes. Yeniuhi 

avants de les dèn als fbixillons de Pnigdedaohs. Marxeu 

hi a les montanyes. Anèuhi a veure 'Is presos. B^ixahi 

a obrir la porta. Pújahi a estendre 'Is xiurons (ciurons 

y cigrons). 

Ablatlu 

Singular. Ab ton enemich no hi (oum eo) vulgues 
peres a partir. Ab en Eamón fa dies que no hi en* 

ràhono. No hi entench res, o hi ha trampa. Si hi 
(vn hoc) perdés, no hi jugaria. Alçat la roba, per no en- 

trepassarhl. Si 't prenen per sabi, que t' hi prénguenf^ 

res hi perdràs. 



314 ÜS DEL DEMOSTRATIU GENERAL• 

Fluràl. En dimònie y ànimes que tomen, qui no 
hi creu, es un incrèdul. Ab les cuques molts hi son 
poruchs. Tots volien passarhi per hereus de can 
Blanch. Ningú s' hi burlava ab els fadrins de Pàlo- 
mera. S' hi criaven cepats còm els pins de la Baga 
Uobetera. 

NOTA. L' hi es també correlatiu de mòdo, resu- 
mint una manera de ser o d' obrar: Aixísno hi puéh 
dormir. Fer tonto no vull passarhi. Oòm el JaumCf 
no hi vull escriure. 

Importa un bòn xich 

L' us de r hi y de P en es molt escayent y grà- 
fich^ però '1 prodigarlo sènç motiu, fa criatura. £1 
yoUsme y enisme de nostra èpoéa sembla que vòl imi- 
tar els renillèts del cavall en busca de i» y enes: Es- 
périnshif que hi siin tots. Masses is, vaja, masses is» 
Tómalshi les pilotes. Sobra V hi; el Datiu està prou 
indicat per ^Is. Els hi pots dVlshi qu* hi vinguin. 
i Sants Cir, Gil y Guillem, quantes is! JEJls pots 
dir que hi vmguen, serà '1 just y cabal que 's neces- 
sita. ^Hi voleu venirlM Sinch sinch sliri^ vètaquí '1 
refilèt de la piula groga. 4HÍ voUu venirf es lo sè- 
ri, lo català. 

A n' en Jodn te U »' enduus el nèn. {Encalça, vio- 
lí, les semifuses! Dirà: A ^nJodn teli 'n dwus elnèn^ 
y millor: Te 'n duus el nèn del Joan. Fins es mès con- 
sistent V us de li en Uòch de n' hi quant hi ha altres 
enes: No n' hi donen, diu millor: No li 'n donen. Els 
escriptors que cèrguen clàusules llisgruívoles, fan oòm 
els nins gue rellisquen sobre el ^laç. Repares ensemps 
en nostra clàusula anterior el mal efecte que resulta 
de moltiplicar la metèixa o semblant lletra. 



us DBLS ADGBOTIÜS KUMBBALS 215 



$ 8.— Un dels adi^ectins numerals 

Elfi numerals cardinals indiquen el número, y con- < 
«èrten ab la cosa numerada, be que gols son decli- 
nables un, una, dos, dues, cent, cents, centes, mil, mils 
y müió, milions, bilió, etc. Responen a la pregunta 
iQuanUf 

iQuants ami elis tendf^Cap o z^ro\ iQnants Dens hi 
haf — ITn no mès. ^Quantes iglèsies de Jesnoristf — Una, 
no mès, la Catòlica.— iQnants temples té V Iglèslaf — 
Aqní un, all^ dos, mes enll^ quatre, etc, fins a snmar- 
ne cents y mils, ahont preguen centes y mils animes. 

Si '1 número cert y fix es desconegut, s' indica 
aproximat per uns, unes, o aixis, cerca, perlld de, 
pòch mès o mènos, o repetint dos números per la dis- 
juntiva o, j principalment si 's referèx a temps, se 
■diu també ^dc^ a/vant, pòch arrere. 

Uns dèu pastors per unes sis mil ovelles. Eren 
quaranta dos o aixis. Oèrca dos cents pins li forma- 
ven un bosquèt, que hi sortia cada matí a les sis pòch 
avant pòch arrere. Tomaren perllà de les onze. Tren- 
ta cinch o quaranta, trenta vuyt o quaranta (segona lo 
<iue ea pòt aproximar) isarts volaven a nostra vista per 
xaragalls y esqnèrts. 

Els cardinals s' usen còm sustantius ab article sin- 
gular, suplint número o nombre: M dos, el sis, el 
vuyt, etc. còm sustantivats ab article plural y con- 
<}6rtats ab la cosa numerada: Les dues (germanes) 
<irriben a là metèixa hora. Els nòu (arbres) donen 
prou fruyt còm adgectius ab el sustantiu esprés 
y ab article o sènça. Dotze pans, catorze coques, els 
dotze pans, les catorze coques. 

Supleixen els ordinals per contar els sigles, anys, 



216 us DKL8 ADGECTIU8 NÜM1ÍRAL8 

dies j hores, però no les èpoques, períodos, anyades,, 
mesos, setmanes y temps: ^ 

Retaule del úgle quinze. La literatura del sigle ca> 
torze. L' any deu de ma carrera. El còlera del cin- 
quanta quatre. El jubileu del mil i^òu cents. El vin- 
ticinch de març, el dos de febrer, el quinze d' agost^ 
festa de Nostra Senyora. La una del matí. Les onze. 
Les quatre de la tarda. 

Contant els dies del més, se dia: dia vint, a vint^ 
aU vmtf trenta, a trenta, o ala trenta de Janer, etcè- 
tera, suplint dies. 

Contant les hores, se diu v. g. les dèu, suplint ho- 
res, o s' espressa hores sènç article: son dèu hares^ 
Cf. el francès: II est trois, quatre, dix lleures. 

Alguns cardinals s' usen per significar un nom- 
bre indeterminat gran o x>etit: Qui fa un cove en fa^ 
oenf. !P ho he dit mil vegades. Els digué quatre pa- 
raules. 

Els compostos d' un, una TÒlen el sustantiu sènç 
article y posposat en singular: Aqui tens vintínna 
pesseta, trenta un lUbre, cent una ovèüa. Però si duuen 
article, volen plural: Aqui tens les vinUunajpessòtes, el» 
trenta un llibres, les cent una ovelles. Avuy el càlcul 
usa frases còm: Bals, vintiún; pessetes, trenta Una. 

Mit solament pren plural essent indeterminat: JS% 
son a müs. Ne vòl molts, pòchs, no gayres, ete., müs. 
Oomprd mils de bestiar. Aeompanyantse de cardinal 
determinat , queda sempre en sing.: DónaUn dos mil,, 
cent mil, dèu centn mil, eto. 

Els colectius, còm vintena, trentena, centena, een- 
tenar, miler son de sí indeterminats: Hi Im un cente- 
nar d* homes, un miler de cols, o uns cent hdme9, 
unes mil cols. ^ 

Abdós comprèn dues unitats que formen una pare- 
lla sènç arribar a tres. Abdós esposos, abdós ulls,, 






T7S DBLS ADGttOTiüS KUMBRALS 217 

ahdües aurèUes, ahdues mans, àbdwes mdnigueg, àbdÓ9 
euixals de las ealoes, ahdéa loidres de 'le» ullera. Se di- 
T& doncliB: Bepmsaabdues, o les dues, o totes les dues, 
mànigues de la camisa. Seria inexacte dir: Bepassa dues 
md/nigu€8 de la camisa, puig suposaria que 'u té mès. 
No B^a precís dir: Ee^aséa totes les mànigues de la 
camiga, puig no les precisa, qnant es comú precisar- 
ies en cassos semblants. — Abdós es 1' únich raslare qne 
'ns queda del dual hebreu y grech. 

£1 cardinal se convertèx en partítiu per medi de 
de: 

Tres de novells y un de vell que Us ensenyarà de 
refilar. En tomaren dçl bòscli sis d' esgarranxats, qua- 
tre d' espiuiyits, y dotze d' estabnmits de la soleya- 

£ls romans dividien el dia en quatre hores, que 's 
deyen primera (de les 6 a les 9 del matí), tèrça (de 
les 9 a migdia), sexta (de migdia a les 3) y nòna (de 
les 8 a les 6 de la tarda). Aqueixa divisió sòls se 
guarda en la litúrgia; no obstant, la Uènga vulgar té 
firases còm fer algòm a primera hora, fer sista, fer 
nòna, preses de dita divisió. £1 català partèx el dia 
en matí y tarda. El matí comença a mitja nit y la 
tarda comença a migdia» El matí té còm la tarda 
dotze hores, que s' indiquen pels cardinals, aixís: La 
una, les dues, les tres, ètc., del mati' odela tarda. Les 
hores fosques preferèx anomenaries del vespre, de la 
matinada: La una, les dues, les tres de matinada; Us 
vuyt^ les nòu, Us dèu del vespre. Y encara de les dèu 
del vespre a les dues de matinada se diuen hores de 
la nit: Les dèu, Us onze, la una, les dues de la nit, 
mitja nit. Les sis y Us sèi se diuen de la tarda a V 
estiu y del vespre a V hivern. Les divisions de cada 
hora s' indiquen dihent, vg.: Un quart de nòu, dos 
quarts de nòu, tres quarts de nòu. Es un castellanis- 



218 us DBLS ADOSCnUS NUMSRAL8 

me dir {m vuyt y quart, les vuyt y mitja, les vuyt y 
tres qiAorts, o tres quarts per les nòu. 

NOTA. Ara per llèy de Governació el dia 's divi- 
dèx en 24 hores, cessant la divisió de dia y nit, 
matí j tarda, etc. No obstant, el poble farà be de 
continuar en sa divisió poètica, precisa y gràfica. 

Ordinals. S' dsen: 1.®' Per significar les èpoques, 
els períodos, les anyades, els mesos, les^ setmanes y 
dies de la setmana. 

En la segona època de la vida. En el tercer período 
de 1' història. He eacaygnt la quinta anyada. El Juny 
es el sisè mès. Estem al quart dia de la setmana. Es ter- 
cer diumenge. 

2.<5n Per 1' any y dia primers d' una sèrie: M pri- 
mer any de V era cristiana. El primer de Maig* Ah 
primers de mé«, vol dir als primers dies de mès. 

3.*' Per significar les parts d' una cosa: Pdgam 
el novè, el quart. Es un quart de dnch. 

4.»rt Còm adverbis en les sèries de coses: Frimer, 
segon, tercer, etc, 

Numerals indeterminats. Tals poden anome- 
narse pòcTis, molts, uns quants, alguns, masses, mès, ^ 
mènos, varis, bastants, tots qua/nts. 

Per tot lo demés dels numerals, vid. p. 76. 

Comptes. Sumar. Els nombres se sumen ab la 
conjunció y espressant deseguida el total ab fan, o 
res: Quatre y quatre, vuyt; o fan vuyt (total). 

Bestar. Fórmula: De dotze qui 'n treu vuyt U 'n que- 
den quatre. S^ usa molt menys la fórmula, de... a, o fim 
a: Úe nòu a déu va un. 

Moltiplicar. Fórmula: Tres vegades, i)òltes o camins 
quatre, dotze, o fan dotze, còm al sumar. Cf. el fran- 
cès: trois fois quatre, douze, y '1 tosca: tre volte qua- 
tro, dodid. 

La fórmula tres per quatre en català resta, y vòl 
dir de quatre tres: Tres per quatre no H tròho a casa. 

Fartir. Fórmula: Dotze partits o repartits per qua- 
tre toquen tres, o Hs ne toquen tres. 



CAPÍTOL TEEOEK 
De r us del Vèrp 



i 1. — üs y eqnivalònoia dels mòdos Units 
y temps 

£1 yèrp indica no solament 1' acció, sinó la possi- 
bilitat, la costum, V intenció, 1' atreviment, V ofici, 
decènda, licitnt y altres respectes: 

Acció: Ara Jò menjo. Demà travallaré sia Deu plau. 
Possibilitat: Per tots els camins vas (pots anar) a Roma. 
Això 's fa (es pòt fer) de tres maneres. En sent clar no 
hi lia remèy, jo no dormo (no pnoh dormir). Aquí no 's fa 
(no 's pòt fer) el ximple. Costum: iFan (acostumen fer) 
dèn hores vostèsf |£smorzen, o prenen xocolata? Intenció: 
Pepet, 4què diu ta maref lii va (té intenció d' anarhi) a la 
romeria? Atreviment: iQnè hi anaria (s' atreviria a anar- 
hi) y. al cementiri a mitja nitT Ah fillèts, jqnina basarda! 
Ofioi: Ell a Barcelona escriu (està ocupat en escriure); els 
de la Biela hi teixeixen, el de cal Zidrèt hi mena un 
carro. Decència: Això no 's diu (no es decent dirho). Lici- 
tut: Això no 's fa (no es lícit ferho). 

Temps del vèrp en sreneral 

ELs temps senzills signifiquen V acció indefinida en 
duració: PIòtf, plovia, plogué, plourà, plou tu, plògüf 
plogués, etc. 

Els temps compostos signifiquen 1' acció finida o 
terminada: Ra plogut, havia plogut, hagué plogut^ 
haurà plogut, liaja plogut, hagués plogut. Es dir que 
;a no plou, ja no plovia, ja no phgué, etc. 

ELs temps bicompòstos signifiquen el temps se- 



220 U8 DELS MÒDOS FINITS Y TSMPS 

guent al terme o fi de 1' acció: Sa hagut plogut, va 
ha/vèr hagut plogut, havia hagut plogut (p. 108). 

Dels temps del vèrp en partíLciilcur 
Indicatiu 

Fresent. 1.®' Significa V acció que b' està fentt 
Jo dormo, èUs canten. Significa una oòsa permanent 
en els adagis y conoLderacions generals. 

Qui ab un coix va, al cap de V any va tan coix V 
un còm V altre. L' obediència es el lligam de la socie- 
tat. Tot ser racional té conciènoia. 

2.àn Val per V Imperfet qaant serepetèx àb gpi& 
detràs de altre Imperfet: Tots se divertien, y èU, po- 
hrèt, plàra que plora (plorava), 

3.«r Val pel Ferfet semjffe que 's conta un fet ab 
yivèsa, y en general còm a Present històndi: 

Ell m' amohinava, jò que li parlo (li he x>ailat) clar; 
Arriba '1 celestial missatger y li diu (digaé)... Alezaat- 
dre tot de còlp se sent poderós, passa a V Aai», der- 
rota a Darius, s' encamina a 1' índia». 

4.art Val pel Futur per indicar la' resolució seria a 
la facilitat de fer una cosa: 

Pensem ab en Guils anar plegats a la fira, y si no 'ns 
surt be, deixem (deixarem) V ofici. Que arribant al 
Cortal, no hi ha ^Is pastors, te 'n vas (te n' anirlSs) 
cap al Conangle. Arribarem a les nòu, , sopem desegui- 
da, y a dormir. No 't frisses, torno deseguida. 

5.°* Val per Imperatiu quant mana, aconsella, su- 
plica: Ara prens caldo (per pren) y després veurem. 

6.è Val pel Fresent de Subjuntiu quant proMbèz 
ab mòlta força: Donchs això no ho fas,, (per no ho/a- 
ces. 

7.è Val per Optaüu quant es condicional y va ab 
Putur. 

Pararem y si no venen (vinguessen), plegarem el 



us DSL8 MÒD08 FINITS Y TJiMPS 231 

ram. El crides, y si no 's lleva (llevés), seià que estiS 
malalt. 

8.Ò Val per Optatiu j Fluagnam passats de Sabjon- 
tín, quant es condicional de condició no verificada y 
Tan dos Presents o Present y Plusqnam, o' Imperfet, 
senzill o d' obligació. 

Àh.f minyons, si '1 trobo (P hagüès trobat), quines fes- 
tes li faig (li hauria fet). No '1 va trobar. 

Si ostadio (hagués estudiat) aquella lliçó, m' hauria 
lluhit. Si li ve (hagués vingut) a tomp, li 'n deya, oli 
^' bftvia de dir quatre de fresques. 

9> Valen per Optatiu y Futur o Oondu>i0n<iil res- 
pectivament dos Presents condicionals de condició 
possible: 

Ah minyons, si '1 trobo (trobés), quines festes li faig 
<fturé o faria). 

ImpeffeU L' acció de 1' Imperfet se referèx a al- 
toca acció simultània, o anterior^ o posterior. 

Quant la Llúcia hi arribava, totes la saludaven (si- 
multiínia). Quant el Lluisèt demanava les cireres, el 
^Hiquèl y '1 Xòsch, ja les havien fetes A>nedi88e8 (ante- 
rior). Tots m' esperaven quant hi he arribat (simult^ 
nia). Ningú caaitava, quant he escoltat (posterior). 

Val pel Ferfet a voltes acompanyantse de Plus- 
quam. 

Ja 's àavien tesQorrfgut els camins, quant . sorti^m 
<sortíDem) al travall. 

Val per Optatiu o Condicional en oracions condi- 
cionals de condició duptosa. 

Si li deyes (diguesses) una paraula, se H osemaria 
oòm un softe. A no ser jò, V enganyava pla gal^ (lo 
hauria enganyat). W havíeu de surtir (n' haurien svr- 
tit) ab les mans al cap, si no es pel teu nncle. Ab un 
erit t' el deixava (hauria deixat) clavat. Si no U veya 
(sinó r hagués vist) llatòres, tant de perdut. 



222 us DBLS MÒD08 FINITS Y TJiBfPS 

Val pel FerfeU Moria el 24 de Novembre en L•pam 
del Senyor, El dia dèu se trobava a Eoma. Còm dè- 
yetn (hèm dit), se menja... 

Ferfet Té usables vnyt foirmes: Ami, va/y amar, 
he amat, he hagut amat, hagui ama^, o vay haver amaif 
hagui hagut amat, o vay haver hagut amat. 

La forma de Perfet pròxim he amat es sempe 
Present: Avuy he rigut. Aquest mati, aquest sigU he 
iravaUat. No 's dirà: ahir, V any passat he tra/vaUat. 
(V. p. 82). 

En els cassos qne no té determinació present, se 
li snplèx: iHas perdut mayf (en la Tida present). Eas 
amat a Bomàf (en aqnèsta Romeria). 

£n una paraula esclòu sempre tota indicació' de 
temps passat. 

Plusquamperfet, La seva acció es passada y refe- 
rida a altra simultània, o anterior, o posterior. 

Si te 'n recordes, quant tu havies estudiat una lliçó, 
jo ja les havia apreses totes (anterior). Mentres èll 
havia dormit, jo havia vetllat (simultanitat). Ja le» 
cases de Yallclòsa havien apagades les teyeres y sòls 
se sentia de tant en tant algun lladrach per 1' ampla 
vall, quant nosaltres picàvem (picàrem) a la Moixera 
(posterior). A la nit, (es dir, quant varen ser a la nit)^ 
tots havien acabada la feyna. 

Les altres formes de Perfet remot senzill amí o 
vay amar, indiquen un fet enterament passat, y des- 
lligat del present, usantse per fets datats deede ahir 
enderrere: Ahir vay trobar ton germd a fira, J&' any 
passat arribi a ouUir molt y molt. Sempre fou de sor 
bis eseulUr el miüor partit. 

Futur. Significa acció venidora. Però s' usa pel 
Fresent, duptant o preguntant: 

Yèig un bulto a les íbsqnes; si serà (es) cm home, 
si serà (es) un pinetell, un ginebre, o una boixera, si 



U8 DKLS MÒDOS FINITS Y TEMPS 223 

serà (es) una fbntasma, «i V ànima d' nn mòit. Pei la ter 
Bomía Yostè serà (es) fill de 'n Pau. iQuè travallaràs a 
oa 'n Domènech podeif 

S' nsa per l' Imperatiu: Amarda el pròxim oàm a tu 
metèx. Fendràs aquesta medicina. 

Futwr- perfet. Significa acció venidora, però passa- 
da respecte d' altra simoltània, o anterior, o posterior: 

Demà (es dir, qnant serem a demà) tal volta hauràs 
mort. Qnant haurem meditat nostre no res, haurem 
sentit disgust d' aquesta vida. Haurem trobat un tre- 
sor, si trobéssem un amich bò y fidel. 

Significa també dnpte: JD' haurà trobat pel oamif 
akais ho confia/va. 

Oondidonal 

El Futur condicional espressa una acció probable o 
duptosa, y si 1' espressa certa, es sempre ab condició. 

Condicional Fresent. Se combina ab el Present,. 
Imperfet y Perfet d' Indicatiu, y ab V Optatiu y Pre- 
sent d' Infijiitiu: 

Jò ho probaria. Crèch, oreya, creguí que ho faria. Si 
anesses a Nória, veuries V olla de la Mare de Deu. A tro- 
barse sòl, tremolaria de por. Encara seria al primer sòn, 
y pam pam, truquen a la porta. 

Condicional Fassat. Se combina ab els metèixos 
temps d' Indicatiu y ab 1' Optatiu e Infinitiu passat: 

Espero, esperava, esperí que s' haurien rendit. Si 
haguéssem vist el perill, no 'ns haurien pas atrapat. 
A haver parat els filerons anit, aquí no hi haurien man- 
cat truytes. Totjust haurien passat el Serrat de la dóna 
morta, y ja plovia. 

S' usa molt per demanar favors y fer preguntes ab 
modèstia y humilitat: Desitjaria que Y. 'm deixés el 
Oami dret. iQuè 'm podria dir si es migdial iNo serien 
pas coneguts Y. y 'Z 8r Quirze? 

S' usa també jper esplicar un fet segons nostre 



224 us njsLs mòdos finits t temps 

mòdo de vènre, sènç aasegararlo: JSstava mart al ph 
4' un 8(úze. Hi hawria pujat per traure un nttt. El 
vaig travar a Barcelona, iHl hauria anat no mès ptr 
badar oòm jò, o ^n duria alguna de cap? 

Imperatiu 

L' Imperatin còm a mòdo (Dg&ifíca l' acció n^anada, 
«nplicada, aconaellada, però còm a t^npa val per Pre- 
sent o per Futur: 

Té un mistOy encén el llum. Veç corrent a la font. 
Calleu. Pren el llibre y ^egèx (Presenta), Kòy, quant 
yages ab amo, creu (creuriU) y faç (far^) lo que 't mane. 
DemiS veç (anaràs) a la vila ;^ compra (comprarà) llavor 
de oèbes, que ve la lluna d' agost {Futur e). 

El llatí tenia una forma imperativa pel Present: 
lege, y una altra i>el Futur: legito. L' Acadèmia cas- 
tellana confon^it la paraula ab V idea diu que 
l' Imperatiu «solo admite el tiempo presento» (un èno). 
Tot juBtificantlio diu: «aunque lo mandado, rogado, 
etcét^ra^ necesariamente haya de ejecutarse después» 
(altre erro). Quant diu un castellà: «dame la manO; 
descúbrete,» me sembla que no vòl pas que li do- 
nen la ma, etc., degpuéa, sinó en el moment que ho 
diu. (Vid. el temps a T us de 1' hòme^ p. 80). Nòtei 
.perxò ademés que 1' Imperatiu se forma del Present de 
Indicatiu. 

L' Imperatiu calla 1 subgècte^ a mènos que con- 
yinga remarcarlo: Cjalla, Jòrdi^-^CaUa ta, que ami no 
^m dona la ga/na, 

Avegades després d' un Imperatiu ne veneu d' 
. altres, sustitnits per Ii^^nitlu: ^^tèu quiitSf^y mUary 
ytramllifii>r d* ayve. 

Avegades ^se oalla 1' Imperatiu en qas de ^t» 
activitat o precepte m<^t terpinant: 4,«, (corçe)^^ ^• 
Ara (esteu) tots contents, y cada :u (V99^) a -ia ,seffa 
feyna. 



us DKLS MÒ1>06 FINITS Y TEMPS 225 

Aregadea snplim V Imperatíu ab les frases mano 
que, vull que j SnbJQntin: Te mano quefaces aixòj per 
feç aixòf dit ab molt' imperi. Vull ^e sàpigues que 
ja som amiehs» 

U Imperatiu se reforça ab les intergeccions d' ex- 
hortar (p. 128); o per altres Imperaüas de moviment, 
còm eorrej mòthif o mòuthif daVhif alça, etc.: Corre men- 
ja, filUt MòutM pUga olives, gandul, BaVhi travallèu, 
jovent» 

Al contrari; s' atenua la força del manament ab 
frases, còm: una m4ca, un senyal, un mot, per favor, 
per amor de Deu, si 'í pL•u, etc: Feçte enUd per fa- 
vor. 8ufrèxho per amor de Deu» Cdlçam, si Hplau. Es- 
plieamen un mot. JEstelL•, Jodn, una mica. 

Subjuntiu 

El Subjuntiu espressa consell; prohibició; concessió; 
permíS; desig, sui)osició; incertesa; i)0SBÍbilitat; etc. 

El consell; prohibició; concessió y permís s' espres- 
sen pel Present y per V Imperfet o Optatiu: 

Consell: Anem a passeig. No li dig^uèu penjaments a 
aqaèz pobre. No hi prenguésseu part en la disbauxa 
éel jovent. Frohihició: No trenques la voluntat justa 
de tos pares. No oblidesses pas el camí de la llèy. No 'n 
portes de llibres Inútils. No 'us juguésseu els diners. 
Concessió: Faça oòm vulga. Diguèsseu el que vulgues- 
seu, èll feya la seva. Fermis: Per mès que plòre, no' n 
faré cabal. Marze enhorabona, deixèulo marxar. Ni 
que vinguis el rèy moro, no V en arranqueu. 

£1 desig s' espressa per tots els temps, especial- 
ment per 1' Imperfet o Optatiu: 

Present: Obres la terra y còm flor que s' esbadella, 
faça brotar el Salvador. Deu n' hi do. Deu lobenehèsca. 
Imperfet.: El trobesseS; amén; be 't fa prou patir. Aixís 
se V ompliseen les butxaques de diners. Ja mengessen 
ròchs aquesta feram de 11 angostes. Perfet: Deu 1' hajíi 
Grandía.— Gramdítca Catalana. 15 



226 ÜS I>EL8 MÒDOS FINITS T TEMPS 

perdonat. Aizis li hag^en aplicat V indnlgènoia, còm 
mereixia. Plusquamperfet: Ell hagué» trobat la porta ten- 
cada; a mig, perquè hi và tan tart. Vosaltres, hagués- 
seu feta la caritat de recullirlo. 

£1 Subjuntia espressa eondieió per tots sos temp» 
especialment per l' ïmperfet y Plusquamperfet: 

Present: Ell hi arriba a temps (si arriba a temps), 
prou lo curaré. Perfet: "ïlll 1' haja trobat (sï V ha tro- 
bat) a casa, prou P hauré fet sirgar. ïmperfet: Féssen 
lo que 'us diu el pare, no 'us passaria això. Anesses a 
missa a pagès, sentiries esplicar la doctrina. Si t' ador- 
misses a cavall, ye.ç un xich a pèn, no siga que caygaes. 
Plusquamperfet: Haguesses vist el pont de Molins deBèy, 
no diries que aquèx es mèsllarch. Haguéssem cregtfCa 
qui té esperiència; molt camí podíem donar per cor- 
regut. 

Futur d' Indicatiu per Subjuntiu. 

Es molt hermós en català usar el fatur x^l sub- 
juntiu ab les partícules quant, llavors que, sempre 
que, tothom qui, aixís que, taniòst, tan prompte o tem 
aviat còm, etc. quant se parla de una acció possi- 
ble, lliure o contingent, modisme que avuy se pèrt 
be massa per influència forastera: 

Per quiscún Pare-ndstre que 's dirà en cada un dels 
altars d' aquesta iglèsla, hi ha concedits 40 dies d' in« 
dulgènoia» Tothom qui farà fkvor als pobres, lo lliura- 
ré Deu en el dia dolent. Quant anireu a la font, pro- 
vehiu be. Tantòst trobareu un necessitat, socorrèolo. 
Llavors que ho hauràs vist per tos ulls, ho creuré» 
per fòr^. Qui demé hauré acabat primer, tindré '1 pre- 
mi. Aixís que hauràs entrat en là casa, saluda els 
teus pares. 

ïmperfet d^ Indicatiu peJf de Subjuntiu. — ^Es mès ca- 
talà en les condicionals ab si usar 1' ïmperfet d' In- 
dicatiu en Uòch del de SubjuDtiu, que hèm anome*- 
nat Optatiu: 



us DE l' infinitiu 227 

Si '1 pare ho voli^ ray, tots ho forien. Menjaria pa, 
8i li 'n donaven. Si '1 veya, li daiia nn bòn consell. 
Si no feya tanta fosca, ja seríem a ToriS. 



» 2. — üs de r Inflnitla 

L' Infinitiii es el nòm del Tèrp ab les propietats 
de nòm y de vèrp. 

A. Còm a nòm a' usa, ab article o sènça, en tots 
els cassos exercint de subgècte, terme, o atribnt: 

Nom, El massa travallar el fen inútil a mitja edat. 
Dormir a terra no es descansar (atribut). G^, Es dig- 
ne de viure y capaç d' anar lluny. Dat. Bò per cre- 
mar. Aeus, Veyentlo venir, sortien a rèbrel. Vocat Oh 
ploure benehit, plou plou y desassedèga la terra. Al•lat» 
ab sòls obrir els ulls. Sènça afadigarse. Ocupat en 
teixir. Yenia de cercar bolets. Castigat per resposte- 
jar. Sobre haver robat a V amo, encara no volia tenir 
culpa. 

L' Infinitiu nòm pren adgectius, regèx genitiu, y 
admet els metèizos complements del snstantiu: 

£s un estudiar contínuu, un travallar pesat, nn mal 
morir. Fa de bòn veure. Es un bell córrer. El cantar 
dels mossòls es triat. El riure de molts es riure de 
ionto. 

Molts Infínitias son també verdaders noms: Cf. es- 
morzar y V esmorzar j dmar y '2 dina/r, sopar y H so- 
par, etc. 

B. Còm a vèrp, l.«r Té temps present: amar; 
passat: haver amat; y venidor: haver d* amar, 

2.6n Pren el seu complement directe o indirecte: Mi- 
rar el oèl. Donar diner alspòhres. Inter eedir per altres. 

3.er Pièn adverbis y nominatius modals: Estudiar 
atentament. Llevarse dematí. Caminar llest. Dormir 
tramqikil. Viure alegre. 



228 US DÏB L' INFINITIU 

L' Infínitín s' usa independent de tot determinant 
espretssat en els cassos Begüents: 

l.«r Per significar qne b' està molt distant de fer 
una cosa: 

iJò ferme soldatf aTu morirte de famf Ell passar nn 
dia sènç enrahonait 

2.^1^ Fer indicar nna voluntat decidida: Frimer dd- 
xarme trinxar que rendirme. 

3.er Còm Infinitiu Mstòrich en llòch de V Imper- 
fet d' Indicatiu en les narracions que importen dis- 
tribució: Mra un verdader mercat de Calaf: eh -uns 
cridar, ela altres plorar, lee dònee gUeear, els homes 
córrer y cercar auseüi, eh nens mirar es/erehits, ofegar 
da d^ espant sa vèu, 

4.art Pel metèz Imperfet en els contrastes: Tots 
se divertien y èllplorar (plora/va). 8^ esbalotava, es discu- 
tia, y jo escriure còm si res. 

5.nt En llòch de 1' Imperatiu: Oàllar y córrer, 
que 'í fa de nit. 

L' us de P Infinitiu en V oració ab preposició o 
sènç ella; concertat o no concertat, s' estudia en la 
pàg. 154. 

Advertim aquí: l.er Que detràs de que, oòm y 
ahont se sòl callar el determinant dèwre, convenir: Ho 
sé què (puga, dèga, o me convinga) dir. JBstudia còm 
(convinga, se puga) acabar aquèx tra^aXl. Mirem p«r 
hont {pugam) surUr, 

2.<Jn Detràs de sentir, ohir, veure, fer, deiacar, V In- 
finitiu se presenta sènça subgècte ni.obgècte esprefl- 
Bos: Sento Ihçir, faig travaUar, deixo cantar, té '1 
subgècte esprés y posposat: Feu entrar el Oòsme. té 
V obgècte esprés y posposat també: Veig ploMtar 
oòZ«. té espressos y posposats 1' obgècte y U lab- 
gècte. En aquèx oas el «ubgècte ve detràs ab a o 
per: Feya rentar la ròha a la seva dóna, o per la seva 
dóna. 



DBL GBRÜNDI Y DBL PARTICIPI 



229 



Observes còm en 1' anterior exem;ple la a y '1 ^er 
poden també significar qne la dòiui es Datiu de pro- 
fit o benefici. 

Si r obgèote estíl representat per mi aftr personal, 
el snbgècte va ab de o jper; FeçU ajudar del này, opel 
nòy. No 'tt9 deixeu respostejar deia o per la canalla. 
Si després de 1' Infinitiu ve nn nòm, podria també 
nsarse el de si no 'n resultés conftisió: No H deixe» 
posar el pèu al eòü de L• teva dóna, però dirà millor 
per la teva dóna. 



i 3. — Del Oerundi y del Parüoipi de 
Present o aottn 

Per llèy d' escnrçament se confongneren el Gerun- 
di y '1 Participi de Present llatins, al passar al català: 
amdndo y amdnt-ia donaren els dos amant. 

No obstant, queden alguns Gerundis y Participis 
ab formes distintes: 



Tnfiíütiu 


Gtorundl 


Participi 


Ardir 


ardint 


ardent 




assistint 


assistent 


Consistir 


consistint 


consistent 


Persistir 


persistint 


persistent 


Resistir 


resistint 


resistent 


Bullir 


bulHnt 


bullent 


Dormir 


dormint 


dorment 


Eixir 


eixint 


ixent 


Escriure 


escrivint 


escrivent 


Exigir 


exigint 


exigent 


Llnhir 


lluhint 


Unhent 


Morir 


morint 


morent 


Obehir 


obehint 


obedient 



230 



DEL GEBUNDI Y DKL PARTICIPI 



Infinitiu 


Gerundi 


Participi 


Desobehir 


desobehint 


desobedient 


Ohir 


ohint 


oyent 


Oferir 


oferint 


oferent 


Referir 


referint 


referent 


Conferir 


cíuiferint 


conferent 


Diferir 


diferint 


diferent (adgectiu) 


Patir 


patint 


pacient 


Picar 


picant 


piquent 


Poder 


podent 


potent 


Produhir 


produbint 


produyent , 


Panyir 


punyint 


punyent 


Penedir 


penedint 


penitent 


Presidir 


presidint 


president 


Eeeidir 


residint 


resident 


Pudir 


pudint 


pudent 


Saber 


sabent 


sabent 


Suplir 


suplint 


suplent 


Seguir 


seguint 


següent 


€onseguir 


conseguint 


consegüent 


Tenir 


tenint 


tinent (sustantia) 


Contenir 


contenint 


continent 


Pertindre 


pertenint 


pertinent 


urgir 


urgint 


urgent 


Vigir 


vigint 


vigent 


Viure 


vivint 


vivent 


Venir 


venint 


vinent 


Avenirse 


avenintse 


avinent 


Entrevenir 


entrevenint 


entrevinent 


CJonvenir 


conveniu t 


convenient 


Disconvenir 


disconvenint 


disconvenient 


Ademès Iii 


ha molts participis llatins de vèip» 


^ue no s' usen 


, còm: indolent, 


calent, indulgent, tu- 


nocent, inconvenient, rahent, etc 





DEL GBRÜKDI T BÏL PABTICIPI 231 

De transire, pasaar, bòIs ha qnedat tr<m$eunt, j 
noms còm: trànsit, iranneió, transitòrif j '1 freqüen- 
tatia transitar. 

El Participi no obstant de ser ignal al Gerundí, 
«e 'n distingia per declinarae: «enneja^ composta ab 
molta malícia, fo causa de la tanta iniquitat i>er .ells 

perpetrada, no volents ne pemtetents qoe » 

«ella bon per ventura lo Rey nos volgués calar a la 
ralió que ells lo agnessen dessenganat dtentslir 

que » La Fi del Compte d^ Urgell, p* 55. Aizís que 

la llènga ha anat perdent aquella flexibilitat llatina^ 
«' ha fet immutable '1 Participi de Present. Ara ja 
sòls se varia quant ha pres caràcter d' adgectiu, o 
snstantiu vg.: Eestant, restants, V amant, els amants, 
aprenent, aprenents, j alguns altres cassos^ còm 
üTtants y vinents, els terra-tinents, llòch-iinents, y cor- 
rentSf rabents ab vèrps de moviment, etc. 

Bistmeió. Podrem dir: l.w Que '1 Gerundi es Par- 
ticipi quMit equival a relatiu. 

Cada dia els trobo cantant, o que canten. Veig lo 
Jove surtint de sa cambra^ o que surt de sa cambra. 

2M Serà adgectíu quant es atribut. 

Valèntli el ser valent. Sabent que I* òH era sabent. 

3.®r Serà snstantiu, si ja pren article: M praoti- 
oant tot practicant una cura 

4.art En els demés cassos serà Gerundi. Vide ses 
equivalències y construcció, pàg. 155. 

Es molt comú acompanyar el Gerundi de 6ò y j 
de tot, significant mentres, juntament, ensemps: 

Bò y dormint ^què vols fer? Bò y resant el sant 
rosari, els minyons hi feyen mès d' una becayna. Puja- 
ven la costa tòt bufant. Tot fentli amanyagadares, el 
feya estar content. 

Alguns diuen tot y, que no 'ns apar prou be: 
Tot y estantse, dèu dir tot estantse. 



232 PARTICIPI D£ PRETSJRIT O PASSAT 

Pel Gerandi ab y tot, vid. pég. 207. 

£1 Grerandi BÒltrobaise detràs dels vèrps enviar, 
tomar j venir, estar, anar, (V. p. 106): 

EuTÍallii dient que iio pòt ser. Tornarà preguntant 
8i li havèn portat la maleta. Fa nn any que vinoh fent 
lo metèx. Està llegint. Va pensant. 

Còni 86 Tèn, dethU de dits vèrps y altres de mo- 
Timenty o qnietut el Gemndi sinó indica '1 mòdo 
de V acció, dels metèixos, equival a 1' Infinitiu abft 
(V. p. 154): Veç a casa dihent (adir) que ja hem fet. 
Tómaten plorant (mòdo). Torna al bòseh mirant (a 
mirar) si ha les ovèUes. 



$ 4. — Participi de Pretèrit o passat 

El Participi de Pretèrit català de vèrp actiu 
guarda la significació passiva del llatí: Camp cem- 
prat per mos pares. Campus oomparatns a parenU- 
bus meis. Axis metèx era passiu còm a complement 
adverbial en les oracions del vèrp havèri Jo ham 
comprades, llogades les herbes de MonUMs. JEgo 
habebam comparatas, locatas (complement adver- 
bial o mòdo còm les tenia) herbas Montiselausi. Però 
al pas que '1 vèrp haver va perdent la força activa 
de tenir per quedarse momificat y útil solament per 
indicar el temps, nombre y persona^ trasladèm la 
activitat al participi, que perxò passa a ser actiu en 
les oracions d' haver. En la oració Tu has agafat 
una perdiu, y demés d' haver ab vèrp actiu, ^qni 
dirà que '1 participi no significa acci^t Se sentiria 
mellor la respectiva força llatina de Jiavèr y agafat 
dihent: Tu has agafada una perdiu. 

Fóra d' aqueixes oracions, es passiu y va sempre 
detràs del sustantiu: Una perdm agafada. 



PARTICIPI DB PBBTEBIT O PASSAT 23S 

El Participi de vòrps intransitíns necessàiiament 
té Biguifícació activa en tots els cassos. 

Un Üòate vingut de írèsch. Ja han marxat els viat- 
jants, tórment de totes les posades. 

Menjat, begut j fumat, aplicats a V home, sòn ac- 
tius; be qne menjat y fumat, en sa accepció general, 
també respecte de V home x>òden ser passius. 

En Crispí menjat, begut y fumat a espèses de son 
pare, feya mil troneriea Skbtloa dinerons qne gnanyava 
a oan Bihell. Trobaren el Llupió en la seva barraca de 
caxboner, mort, tot fumat y migmenjat dels llops. 

EI Participi forma oracions implícites de totes 
classes: 

Algiines modes antigues, usades (si s' -nsesseu) ara, fa," 
rien riure. U imatge de Ntra. Senyora de Montserrat^ 
trobada (que fou trobada) el siglenòu, es morena. Al- 
çats (havèntse alçat) de bòn matí, s' encaminaren a St. 
Joan de V Erm. Criat (després de havèrse criat) entre 
montanyes en la melangiosa armonia del bufar del vent 
per les capcines, del belar de le|9 ramades, y del brahelar 
dels bous, o en el grandiós silenci de les bòres mudes 
del migdia; tot en el remolí confós de les ciutats li 
semblava petit y trivial. Tu, encara que mancat (esti- 
gues mancat), de tot còm jò, may t^ espantes. . 

Si '1 Participi y també '1 (S^erundi no concerten 
ab el subgècte de 1' oració determinant, s' usen ab- 
soluts o deslligats, a la manera dels Ablatius absoluts 
del llatí, y en aqnèx cas solen dur posposat el seu 
subgècte. 

Cantakt el nòy gran, la mare s' alegra. Durant la 
vida, fem obres bones. Mort jò, pòch m' importarà del 
mon. Arribats a ía posada, comença a ploure. 

Però ab el Participi passin de Pretèrit se fan 
participis absoluts ab sòls callar el Gerandi havent, 
sent o estant, y fer concertar el Participi ab el terme 
directe: 



284 AFIXACIÓ DEL VERP 

£1 moço, feta la feyna, se 'n tomava. Collits els 
alls, els deixen asecar. Yeç, y, acabada la professd, 
vina. El Carles, recobrades les forces, se toma passe- 
jar. A casa (estant) content jò, contents tots. 

Molt sovint el Participi es absolut ab després de 
y callant 1' iQÜi^itia haver y ser, estar: 

Desprès de (haver) visitada la família, tórnaten als 
estudis. Vaig entertfrmen després de llegides les cartes. 

Son absolnts els participis: a misses dites, escèptos 
això, dit això, fet^ esplieat, vist això^ dit y fet S' 
nsen a manera de participis absolnts algnns adgec- 
tius, còm: prèüi, salvo. Previ <ï consHl del pare; 
salvo error. 

Dos participis seguits poden concertar ab el tenne 
directe tots dos^ o '1 segon sòl, o cap: Haurien hagu- 
des trobades les mules, o haurien hagut trobades, o 
haurien hagut trobat les mules. £n {rnssiva concerten 
solament dels dos primers mòdos: MaA)ien sigudes venu- 
des, o havien sigut venudes (les peres). 

Es molt català el posposar el participi al terme 
directe ab qni concerta en els temi)s eompòstos. 

En hay savis ausits e molts libres legits. (Eximenis). 
Doncbs tan grans tra valls havia soferts en el viatge, 
que li son quedades poques ganes de tomarhi. — Ans qae 
agués vint anys cumplits, conquest lo reyne de Mallor- 
qnes. (Muntaner), 



$ 6. — Afixació del vèrp 

En hebreu quant la relació d' Acnsatiu venia re- 
presentada per un pronom, podia aquèt pronom anar 
acompanyat de la preposició hez, o podia sufízarse al 
vèrp per medi d' un sufix tret del metèx pronom J 



▲FIXACIÓ DKJÚ VERP 285 

unit al vèrp: katcd hozi, matà a mi, o Jcatal•dni, matàm 
(èll me matà). 

£1 catalài castellà y basob poden espressar de 
aqueixos dos mòdos no sòls V Acusatiu, sinó també '1 
Datíu proDominal. ! 

• La rallo fou V economia, puig sent relacions que 
ocorren de continuo, convenia espressarles brevíssi- 
naament. Veus aquí perquè foren adoptades les for- 
mes: «ne, te, ee, li, lo, la, nos, vo», los, les, ne, hi, 
ho. 

Aixís, a excepció de hi, ho y li resultaren diccions 
àtones o clítiques, incapaces de sostenirse de sí, de- 
vent descansar sobre V accent d' altra dicció. Si pre- 
cehèixen al vèrp, les anomenen els gramàtichs pro- 
clítiques, y venint detràs, deuen dirse hipoclitiques; 
però serà mès senzill anomenaries prefixos y sufixos 
reBi>ectivament. 

Escriptura dels afixos 

l.«ï^ Hi, ho y li, per ser tònichs, nosufrèixeninay 
cambi. Fer sa poca consistència, me, te, se, h, ne, nos, 
vos, hs (memorialí méteselo en Nosvoslos), si 's vòl, 
se metatisen en em, et, es, el, en, eus, ens, els. La y 
les no metatisen; no obstant les metatisa sempre quj 
es Datin, confonentse aixís ab los: Dónals pa (a ells), 
dónals pa fa elles), els agrada (a èüs, a olles)* 

2M Xots els metatisables donen la e inicial a la 
vocal anterior: No 'm, no H, no 'í, no H, no ^n, no ^ns, 
no ^uSf no ^Is complau. 

Detràs de vèrp ademès s' escriuen units sènça vír- 
gula: Amam, dmat, dmas, dm^ns, dmaus, dmals. 

L' Infinitiu finit en r, si vòl, la calla, y sufixa 
del metèx mòdo: Fer canta-m^ canta-t, canta-ns, etc, 
però es .comú sustituir la r per la vírgula y resulta 
mès clar: Fer canta'^m, cantaH, canta^ns. 



236 AFIXACIÓ DEL VKBP 

3.«r Els afixoB Bingulars: Jfe, te, se, h, la, ne, (me- 
luorialí: Méteselo en la), davant de vocal sevirgalen 
de cara a ella: JT òu, f òu, «' òu, V òu, n' òu. En- 
tre dues vocal« se virgulen també de cara à la sego- 
na: No m^ òut no V òu, no «' òu, no V òu, no 
n' òu. * 

Però si la segona es d' nn altre afiz, se virgnla 
ella: Me % per me el; no te 'm repenges. Me, te, 
se, seguits no 's metatísen ni virgnlen, sinó 1' im- 
mediat al vèrp o A hi, o ho: Se te me ^n riu; se te^ü 
enfada; se V hi oposa; te w' ho escoltava; èll se te m' 
obria. 

4.&rt Seguint a formes de vèrp terminades per 
consonant; o semiconsonant i», els afíxos ni 's metatí- 
sen, ni 's virgulen: Feçme, feçte^ fdeense, feulo, fen- 
ia, feune, feunos, feuvos, feulos, feules. L' Infinitiu en r 
la pòt moure, y llavors seguèx aquesta regla: Dormir- 
me, matarhs, etc. 

No obstant, nos j vos solen quedar rednbits a i 
quant se sufixen a sí metèixos: Batèms-, díhèms, ha- 

tèus, dihèus per batèmnos, dihèmnos, etc. Y 's corre 

ràpidament a la metàtesis, dihentse ja: Donèuels, «»- 

cénels, féçels, prenèuen per d<mèulos, enoénhs, feçlos 

]g^enèune. 

Fins la s de ens, eus, s' arriba a prefixar per ens, 
eus: 8^ estem a Igualada, «' esteu al VendreU, "peií ens 
estem, eus esteu. Dita s se confon ab el se, reflexiu o 
pleonàsticli, y convindrà escriure, ens, eus j nos. No 
obstant, si '1 poble corre pel «', a la fi tindrà rahó. 

Concurrència de veuis aflzoB 

Poden unirse bermosament fins a sèt afixos: Te se 
me ^Is les en hi duyes. Rahó: 1' acció pòt interessar a 
les tres persones {te me ^Is) y recaure sobre un obgèc- 
te (Us), acompanyant les dues circunstàncies de llòch 



▲FIXACIÓ DBL TBRP 237 

«n e hi. Ademèa sempre hi pòt hsvèr el «e pleonàstich. 

Apropòait del se pleonàstich^ que no trobo espií- 
caty cal recordar que '1 demostraüa reflexiu llatí ipse 
(m-^e, V. p. 60) de 8.* persona s' unia també a la 1.^ 
j 2.*: ego ipse^ tu ipse, nos ipsij vos tpM. Véns aqní 
qae '1 se reflexiu de 3.* persona en català pòt ser re- 
flexiu pleonàstich 4^ totes les persones còm en llatí. 
Còm en llatí mihi ipsi val per mt Ai nUMf o sia que 
intensiva el mtAt; així en català el se pleonàstích té la 
íòrça de repetició de la persona a qui 's referèx. P^r- 
xò; se H menjo, se 'm menges, se traduhiria ^sum te 
manduco, ipsum me mandueas, per te te manduco, me me 
mandueas. — Son cassos de se pleonàstich ab 1.^ y 2.^ 
persona: Jo se H, jo se ^us, jo se ^Is menjo; tu se 'm, 
tu se ^nsy tu se li, tu se ^h menges; nosaltres se H, se ^us, 
se li, se 'l9 mengem; vosaltres se ^m, se ^ns, se li, se ^Is 
Oiengèu. — Aixís metèx es pleonàstich el se ab 3.* perso- 
na, sempre que no 's referèx a ella: y no s' hi refe* 
rèx sempre que 1' oració té un altre afix personal ^en, 
hi, ho, no son de sí personals): EU se m' ho meiga, 
(ÜU ipsi mihi hoe mandueatj; ells se te 'n riuen, iUi 
Ipal tibi rident de his. De mòdo que el se sòls es re- 
flexiu del subgècte quant va sòl: èll se vestèx, fl' ho 
pensa, fl' ho fa, a' hi troba. 

£1 se pleonàstich may se referèx al subgècte (Ua- 
▼òres seria reflexiu), sinó a algun dels afíxos (jo se 
4e ^Is en Jio porto, ego ipaia tibi illis inde hoe cuufe" 
ro. Sempre que 's yòl reflectir V acció sobre el sub- 
jecte, s' hi posen els personals: me, te, ens, eus, ab el 
^ o sènça '1 se: Jo te 'm menjo. Jo se te^ m, tn 
te 'm portes he, o tn se te 'm portes be, etc. 

El se pleonàstich està generalment en Datiu, però 
també pòt estar en Acusatiu: Jo se te 'n duré. 

També 1' hi es pleonàstich a vegades: No ^U hi di- 
gues res) bastaria no ^Is digues res. 



238 AFIXACIÓ DSL VXRP 

L' hi al trobane ab 1' afíz d' Acnaatia U (lo), L•f 
forma ab èll diptongo: Tórnalehi (tómalej) el ÏUbre 
(le) al Joan (hi). Apdgalahi (la lloïn a algú). Cerqueu- 
laM (la gorra al nèn, la còfia a la nena). Aixís cor- 
rectament parla *1 poble vell, però '1 jove tendèx a 
la contracció, dibent en els metèixos cassos: T&nuúhi, 
apdgalhi, cerquèulM, Tem^ que aqueixa contracció 
farà perdre a la frase la referència del le la confo- 
nent el Vhi ideològica y ortogràficament i^ U, simple 
indicació de Datiu, mentres la primera imxNirtava Acn- 
Batia flCf la) y Datin (hij. Tíngaa doncbs molt cuy- 
dado en distingir el li de V hi, mirant si porta 1' mi 
idea d' Acnsatin y P altre no. Serà U sempre que '1 
vèrp actiu duu després terme directe: DigueU que vinch 
(t. d.). lA farÚB un favor (t. d.). Si es vèrp neutre se- 
rà també li: Li sèmUa. Li pervindrd una herència. 
Li esdevenia sovint Serà V h% (U hi, lo hi, la hi) semjMre 
que va ab vèrp actiu y no duu espressat d' altre mò- 
do '1 terme directe. X' hi dona y se 'n torna a qui 
V envià* X' Jti esplica fil per randa. 

També dèu distingirse el li de V hi (lo bi, la hi) 
ab hi local o modal: Tots dos volien ferlhi (el niu 
allí) o Z' hi volien fer tots dos. No V hi (la hi) vull 
escriure d' aqueix mòdo la carta. 

Eq frases còm: Fòsateli y pòsatelhi, dónatemeU J 
dónatemelhi, el sentit deurà indicar V Acusatiu. En 
pòsateli es el te, en pòsatelhi, el I, y '1 metèx en dà- 
natemelij dónatemelhi. 

Ordencusió de varis a.flxoB 

l.er Davant o detràs del vèrp, se va el primer de 
tots els afixos: 8e me les compra, dírseles, se 'fe ne vèn 
la meytat. 

2.à^ L' hi va derrere de tots: 8e les hi ha menjat, 
m' hi acostava, se me les en hi portaven, pòrtatelsenM. 



AFIXACIÓ DKL VERP 239 

3.«i' L' ho, que may se troba en la frase ab hi, va 
també deirere de tots: Te me 'te ho prenia, enearrèga- 
mélsho, 

4.art L ' e» va derrere de tots ojte personals; però da- 
yant dels demostratins ^t y lio, si hi son: Fòrtatels- 
en, pòrtateUsenhi, pòrtateUenho. 

5.nt Me, te, lo, la, li ^mem. metéloldU) deurien orde- 
narse així metèx, però la bona criança vòl que 's done 
preferència al te resultant te me lo: Frènmela, prènte- 
íí», prèntel, prèntemela, acèrcatemsli. 

' Si ha '1 lo, L•, èll es sempre el terme directe. Si 
no M es, serà terme directe el quin se referèx al sub- 
. gècte. Fuch oferirtem (m terme directe), pota oferir- 
tem (te terme directe). Si '1 lo, la està repetit, el se- 
gon es terme directe: Fòta menjàrtenseJeél (el pa a 
ells, el t^rme directe). TotnèumeUeh (els argnens, 2M 
els, terme directe). Jlma^u^7)i6te-6-2a (la capa a èUs), 
cma^guèmloila (la, t. d.). 

Besrles d' aplicació dels aflzos al vèrp 

l.era El vèrp sempre que li precehèx negació, o al- 
guna partícula que 1' afecte, còm que, quant, si, etc., 
prepòsa els afixos: No V hi digues ) que li porten cal" 
do; si te ^Is M portessen. 

2.ona També 'Is prefixa en els demés cassos, mè- 
nos: 

l.«r En el Gerundi que, ab negació o sènça, sufi- 
xa sempre: FJstahmntho, no féntmels aquèx favor, si 
portanitte he. 

2M En 1' Imperatiu que també sufixa sempre: 
Yéçtehi y prènten; rentèulos, cvibriumenho tot. 

3.er El Present de Subjuntiu, solament desitjant y 
exhortant y sènça negació ni partícula: Vdlgans Beu; 
vdlgaU H ser llest; anémsen, mengèmseleshi, 

4.art En 1' Infinitiu: Fodrds dirtelsho; sap espli- 



240 AFIXACIÓ DEL VJIRP 

cdrseles. No obstant, pòt encarregar els afíxos al seu 

determinant: Te ^Is ho podràs dir; se les sap estpUcar, 

Si V Inf nitia fa de nòm j en altres cassos, té afixoi 

en els dos vèrps, segons les regles anteriors: Vdlgans 

r havèrlo trobat; ens convé sàbèrJio, vèureh deseguida- 

5.^^ En poesia, y sovint també en prosa, se snfiza 

sempre que no bi ha negació o partícula, contra 

la Regla segona: FardsmhOy iqu^ %% i)af DirdsU que 

vinga. 

Advertències: 

1.^ Quant per rahó dels afizos el vèrp se fa brèn, 
els afixos se pronuncien molt depressa, però ben sepa- 
rats un d' altre: FòrtaUenhi^ pren los en, edpUcameUho. 
Lo metèx, si van davant dels vèrps: Seteme^Uenh 
duya, 11. aetemelzenhidúya. 

2.^ Aqnèixa moltitat d' afixos qne son nna riquesa 
incomparable, seran una dificultat que deuran estudiar 
be 'Is forasters qui vulgueu entendre 'i català. 

3.^ El Sr. TaUander separa per un guió els sufixos de 
monosílap y de vèrp (p. 106 de ses Lliçons) escrivint, v. g.: 
fiO'lj no-yf wo-t», que-nSf anar-los-hi, posant-hij per no 'Z, no hi, 
no hOf que ^ns^ andrloshij posanthi. 

No *ns hi podem adherir, 1.®' Perquè '1 greoh, Uatí, 
francès, tosc^, provençal, eto. indiquen sempre la pèrdua 
d' una lletra per V apòstrof, y may'pel guionet.— 2.*n 
Perquè en les metèixes llengües si varis mots per ooncór- 
rer a formar una aòla idea, y ser enolítichs algaus; 
s' uneixen, ho £S*n sempre sènç guionet: ó'ottç, taüxó; tu- 
que, parumper, prceterquam, quamohrem; ttseinnej andarsene, 
etc, y no òç-tic, tó-aòtó, tu-que, pamm^per, praster^uam, 
quam-oh-rem, uscin-nCf andar-se-ne.^Z.^^ Perquè *1 guionet 
entre paraules, curtes o llargues, indica unió d' idea, 
però separació fònica o d' accent. Aixís podem separar 
Víla-redl, Víla-frànca, y '1 francès separa ^est-d-é^re (cé- 
tà-dír), celle'Ci (cèle-cí), etc. Perxò '1 guionet no pòt sepa- 
rar mot^ àtons, còm son els sufixos de que parlem^— £1 
Sr. Tallander se queixa de V abús de V apòstrof. Donchs, 
no abusarne, y curat.— El guionet, d' estètioh ho es còm 
el viceguèt davant del cego a qui acompanya. 



CAPÍTOL QUAET 
Us de r adverbi 

Els adverbis s' usen còm Bastiantiiis: JEl còm y H 
€^ant no H sé. 

També s' OBen còm adgectioB: Un cas aixü sorprèn 
c tothom. Bl dia avants* La nit després (posterior). 

Aqní posarem exemples dels advèrMs de la plana 
112 y seggs., fent advertències sobre 'Is quins ho ne- 
cessiten, ij 

De pregruntEur, duptar, afirmar y negrar 

^Qui sap si vindrà la teva tiaT No ho sé, podé si. 
jQa' hi va qae ja han tocat a missat Potser si, potser 
no; si per cas, fkrí pòch. ^Què hi vols ser tnt Oa, pòch 
m' enganyaren; o ca, no m' enganyaren pas. El Llois 
vindrà demtf^ jòy, mareT jOy que es admirable '1 mart 
— Si qne ho es. Hi cantava el còr del jovent. — Oy no.— 
Oy si, perqnè jo ho vaig sentir.—Oa, ca, t' ho devies 
pensar. ^Fa qne 'ns dihèn Ramon? Tòqnen les sis.— Ja; 
donchs, m' alço. 

Qu^ hi va eqnival a fquè hi jugaesf Persò dnpta 
y afirma al metes temps. Lo metèx &n dy, òy que, 
fa y no faf però òy accentua mès 1' afirmació. 

Oa, sòl detràs d' nna afirmació en diàlech, pre- 
gunta o admira. Trona. — fCaf^Si, si, ho pots creure. 
Ha cvnihat el rèy. — iOai Anémlo a veure. Precedint a 
Xina oració negativa, nega: Oa, no podré pas venir. 
Chj pòch hi eren. Repetit, nega sempre: Oa, ca, ja ^us 
ho fareu. 

Negació ah vèrp. La negació ab vèrp es no sòl, o 
pòch sòl, o no y pas immediat després del vèrp: 

Gbandía.— Gramóíica Catalana. 16 



242 US DE l' adverbi 

Joan, jo no vinch. Poch volia cantar. No feya pas 
un dia que... No marxaré pas. 

Entre no y jpòc/b y '1 vèrp no hi cap sinó afixos 
verbals: hi, ho, en, me, te, (vid. p. 238): No m' ho 
digues» No li 'n porteu. 

Si s' hi interposa altra paraula^ se repetèz la ne- 
gació a frèch del vèrp: 

No, això no 1' h'i diràs. Oa, tal cosa pòch se trovatíí 
perquí. No que no ho vòl. 

Les negacions no y pòoh s' fntensiven per ày y 
ea: Oa, no h>o obtindré pas. Oy no ho orègues. Oyno 
f ho faré pas. Oa, pòch hi pensarien, 

Fròu va immediat al snbgècte o immediat després 
del vèrp sempre en oració afírmaüva: 1}Ü prou t^ ho 
faria, o èll f ho faria prou. Cal sabèrlo distingir de 
prou indefinit y de prou, adverbi de cantitat (pà- 
gines 73 y 113). 

84 j no en les respostes equivalen a repetir V ora- 
ció de la pregunta y s' acompanyen del nòm o títol 
del qui pregunta en vocatíu; especialment si es p6^ 
sona de respecte: 8í, MagestaU — No, JShntnènàa.-' 
Sí, Faré, — No, Faré. s' acompanyen de senyor, 
senyora, senyoret, senyoreta: 8(, senyor. — No, senyora. 
O prenen en vocatíu el nòm propi entre persones 
que 's tracten familiar o carinyosament: 8i, senyor 
Jaume. — No, senyora Teresa. 9í, don Jodn. O respo- 
nen sècament si, no: iSentsf — Bi. 4 Vindrdsf — No. Mès 
£etmiliarment, va U vocatíu entre dos sis o nos: Si 
mare, si. No, Víctor, no. 

El si y no se reforcen ab altres adverbis còm si, 
no cert, ta/n cert; si, no de veres; si prou, no ca; rf 
sènç dupte; no de cap manera. 

Fia significa certament, y va immediat al subgècte 
o després del vèrp: 

Jo pla, tu pla, el Pere pla se 'n riu, o jo me 'n rioh 
pla, tu te 'n rius pla. Això pla t' escau. Ell pla (qne) 



J 



, us i>B l' advjsrbi 243 

estudiem nit y dia. J^ll be pla qae li n' ha donat una 
gèca, què Deu n' hi do. 

Vosaltres ho sabíeu pla be. Tu pla (afirma); no po- 
dien trobame de millor per rabadà. El Ciló pla (afií^poia); 
es esprés. Ella pla (nega); 4què volíeu que fes la cria- 
turaT 

Qaant nega, se li suplèx no: 

Pare iem bèoh tot aquèt viT — Això pla (no ho faces), 
fill meu, de oap manera; agafaries un gat còm un temple. 

Fu (de ^noü, tosca puré, certament) adverbi pospo- 
sitiu; servèx per reforçar una afirmació o una nega- 
ció. £n oracions afirmatives va immediat al snbgècte 
o. detràs del vèrp; en les negatives va immediat al 
Bubgècte o al terme indirecte o directe, però gene- 
ralíssimament davant del vèrp: 

Afirmatives: Jo pu be n' he menjat. Els Casaces pu 
hi eren, que jo 'Is hi vay veure. Mare, el dit me còu pu, 
sembla que hi tinoh caliu. Els ossos hi criaven pu, no 
en duptèu. El meu avi pu be ho deya. A mi pu iquè 
em fSarànt 

Negatives: Tu pu no 'n sabràs res. A mi pu may me 
en parlaven. Nèn, 4qui ha trencat la cama al goçt — Jo 
pu no (ho so fet). Ells pu no se 'n riuran; un altre se 
en podria riure. El jugar pu no 'tfaràrich. Jo no tinch 
esclops pu. 

Fu còm en grech, en les preguntes significa ^no 
€8 veritatf: 

iLi has trobat pu! ihi era put — Sí, senyor. 

Fuy de jpoiittóf significa preferència còm en llatí: 

Joanet, ja hèm segat blat. — Herba pu havíeu de se- 
gar. Diuen que açò del dit es una mala vua; un erístol 
pu dèu ser, perquè s' encarna molt. Sempre demaneu 
arengades, lluços pu (potius) hauríeu de demanar. 

Oèrt (de certe, francès certes) s' usa sòl o ab que: 

Cert; ells no hi mancaran. Cert, que molts ho nega- 
ven. 



244 US p« l' adverbi 

Ta/n cert enplèz un pensament oorrelatin qae aòl 
ser an jurament de paranla o per senya. 

Deya 'n Quirze: Mira, Quelioh, tan cert (aquí se- 
nyalarà '1 oèl, feya una oren, o sei^al de serxarse 1 
coll, eto.) jò úo hi era a apedregarte. iNo sape que som 
amichsT ' 

Be, afirmatií; s' usa sòl en les respostes, suposi- 
cions, reprensions (per Ironia): 

Vindreu a la tarda. — Be, be, però estndièmho mellor. 
Be, suposem... Be, graudíssim, be, ja ho comences a 
entendre. 

S' usa també en les oracions y precehèx a prou 
y pla: 

Be ho sap prou. Be hi auarà, be. Be 11 'n sentien 
dir d' inconveniències. Be n' hi ha de gentj però moltes 
feynes son per pòohs. Be prou que li déyem. Ble pla 
que ho sabrà per esperiència. Be 'n duoh de roba. 

Cal distingir el be aürmatiu del he de mòdo o 
úe cantitat. Aquèt anteposat o repetit s' escriu ben: 

Ha mort be (mòdo). Obriu be (mòdo o cantitat). Co- 
rreu be (Id. Id.). Es ben mort, ben plè, ben just. Es- 
tava ben tip. Havia ben dormit o dormit be. Menjaya 
ben be. 

Ta/nt metèx, pregunta o afirma. 

4Tant metèx V hèu trobadat— Sí, gràcies a Deu. Tant 
metèx li 'n fbs massa per sé'l teu germà. Tant metèz 
1' hi han atrapat, el Uadregé; be 'Is ha prou costat. 

Talment significa verdaderament; o es correlatiu: 

Estava talment desmayat. Era talment un dia de 
dlòl per la casa. — Talment perdut que no té remèy. 

Adverbis de de8i1<jar 

Tots volen el vèrp en algun dels quttbre temps 
4e Subjuntiu: 

Aixis se morís. Aixis hagués trobat la salut. Val- 



us DB l' adverbi 245 

dament V hagen piigada bènre ab salut. Valdament 
qne plogués. Den te yalga. Den te benehís. Den ho fes, 
que la gent no 's cregnessen tan sabis. Nimay que 
peqnéssem. Niznay V bagnéssem conegut. Si no vòl ca- 
llar, nimay. Tant de bò que estiméssem el pròxim 
oòm devem. Diuen que vindria. — Tant de bò. 

Aixis j valdament a vegades equivalen a la par- 
tío:üa encara que ponderant: 

Aixis (encara que) se li opòse mig mòn, èU sempre 
ha de surtir ab la seva. Valdament estigués estenuat 
per V ai>stinènoia| el bòn penitent may deixava la dis- 
ciplina. 

Nota. No pas, nimay per son us estraordinari^ 
sovint callen el no, ni; còm per ignal rahó les con- 
diei<mals callen el si (p. 158): 

iQuè vòlst— Pas (no pas) res. iQui cantat— Pas Jd, 
mare. May que 1' hagués conegut. May que dòrme tan 
mal esperit. 

Adverbis de quantitat, 

Aumenten, Díscol en grech en boca de St. Pere (I Pe- 
tri 2, 18) no vòl pas dir dolent o malvat, sinó mal hu- 
morat, o que renya molt. Tenen quisaplo-quant vi, 
quisaplos-^iuants peus d' olives. El vent bnfa massa. 
La musica m' alegra força. Son mès bons qa' , anyells 
de pa. Ne vull al mènos un. Escriu un xich (temps y 
eantitat). Yeç a pèu un boci, nn trocòt, una mica 
(temps y quantitat). No ha travallat nn senyal en tot 
lo dia. 

Igualen. &on uns dèu, si fa o no fa. Perllà d' una 
vintena de cabres aferruçades a escapçar curniers. Oèr- 
ea de mil han dormit al serè per falta d' aculliment. 
£rem còm uns quinze o aixi. Té setanta vuyt anys o 
així. Ne tinch totjust nn, dos, tres, etc. A casa 'n te^ 
nim prou, o bastant, per nit. íPlòra tant! Si travalla 
tant, no ho resistirà. Passejat tant còm vulgues. íEs 
troba miUór, nòy, el teu paref — Aixis aixis, iquè vòl 



246 us DK l' adverbi 

que li diga, Mossèn GenísT tau tan, pòch mès o xnè- 
no8, pòch avant, pòch arrere est^ el metèz. 

Besten. Oasi al oim de la mdntanya. Ja casi be no 
'n qneda. Ja g&yre be no té esperança de millora. 
Tantòst no arriba la mare, per vènrel morir. So caygut 
aqní dalt al grahell , y tantòst me trenco '1 còU. En 
primavera sènça plnges les herbes orelxen pòch. Al 
mès, o tot lo mès podríem enviarhi '1 Juli. Ab pròn 
feynes m' han pugut despertar. Tot peixent son fiUèt, 
li deja: pus, no n' M ha pus; pus, no n' hi ha mès. 
iKo me 'n portareu genst ni un taçtP — Ko, ni una 
molla. iNo n' hi ha mica ni mollaP— No, mare^ no, ni 
un senyal.— jjTeniu gota d' ensiamt— Ni una fulla. 

Mès j mènos fan les següents combinacions: Mès 
y mès, de mès a mès, mès o mènos, mès y mènos, 
molt mès, molt mènos, pòch mès, pòch mènos, qiumt 
mès, quant mènos, y aixís acompanyen tots els altres 
adverbis y adgectins quantitatius y numerals cardi- 
nals: gayre, mica, gens, tres, quatre, eto. m>ès, mènos» 
Fan altres frases: No ferne mès ni mènos, o de mès 
ni de mènos, venir mènos, no poder mènos de, pèndren, 
voleme, eto,, de mès, de mènos. 

Adverbis de llòch 

Solament posem exemples de les indicacions ad- 
verbials concretes de llòch. (Per tot V. pp» 114 a 119). 

Els graners son dalt o adalt. La cuyna es bax o 
abax al pla de terra. Posa '1 pa sobre la, o demont 
de la taula. No sabem si 'Is pastors son per munt a la 
montanya o per vall al pla. iVeniu de munt o de vallf 
Per dints de casa tot era fosch y per fóra totjust bri- 
llava allí dalt algun estel. Bere meu enllòch quedava 
ningú. No 's trobava almón prop ni lluny una fon* 
tinyòla per apagar la sèt. Seguien detràs sembrant 
arreu V estrage. De pervall ve la marinada y de per» 
munt la tramontana. 

ÍJntre en V espay o en el temps indica '1 punt 



us DR V ADVERBI 247 

intermedi entre doB o varis altres pnnts. L' estret de 
Gibraltar es entre V Àfrica y Hspanya. Vindré entre 
ires y quatre de la tarda, 5' amaga entre la gent. Es 
entre ^Is soldats. Avegades se diu entre mig: 8^ ha 
escondit entre mig dels pins. Si no s' indica sinó nn 
punt estrèm, ènfre equival a intre o dintre: Jo j?en- 
sava entre mi. 

Entre quant jcUita dues quantitats per sumaries^ 
equival a jnntSj tots plegats: Entre uns y altresy 
entre aquèts y aquèUsj entre jò y èll V aníohinèm. 

Adverbis de temps 

lilavòrs es de temps, però moltes vegades es con- 
junció deductiva: Aquí hi ha perill de caure. — Lla^ 
vòrs (donchs), no hi vull passar. 

May es esclusiu de tot temps: No JW vindré may 
a ca^ teva. Però en oracions condicionals afirmatives 
precedint al vèrp, molt sovint significa alguna vegar 
do: Si m>ay (alguna vegada) vens, te tractarem còm 
de família^ 8i may venies a casa, te n' ensenyaria 
tot un hortat. May que anésseu a Manresa, visiteu la 
Cova de St. Ignasi, — May, seguit o no de que en ora- 
Miò senzilla, es adverbi de desiljar: May tome. May 
que '« v^a. (Vid. p. 245). 

Després y adés. Adés se referèx a un passat prò- 
xim equivalent exactament a suara: Adés ha vingut 
la tia. Adés, no fa gayre, jugava alegre còm els altres. 
Després, al contrari, se referèx a temps venidor: 
Després trinxaràs canyòts de blat de moro pels hòus. 
Després no H queixes, siH surt malament. Si acompa- 
nya temps passat, es sempre dit temps posterior a 
un altra acció o fet esprés o sobreentès: Vam parar 
la trèma y després esperàvem ia gran pescada. T des- 
prés li vam pagar àb eoces. 

Tantòst. iCòm has tomat tantòst? (tan prompte). 



348 ufl DK l' adverbi 

Comunainent s' usa aquèx adverbi còm a partÍGol^ 
temporal: Tantòét arribe la mula del moUj la posaré 
a vostra disposMó. 

Frest, prompte, corrmtSf deeeguidaf aviat y sovint 
se fa^i partíonles temporals per medi de tan... oòmo 
que: Marxa tan prest, prompte, ete., oòm vulgues, o 
que vulgues. ' 

Casi totes les indicacions de temps pòdén conver- 
tirse en partícules, fentles seguir d' un que: Ara, 
tothora, ja, etc., que sou joves, tra^íaUèu. 

Adverbis de mòdo 

No cal sinó popar uns exemples y r^nètre el 
lector a la pàg. 120. 

Tant es fér còm no fbr; ça còm lla se dona desgrar 
oiadament la rahó a qui té mèe íòiça. Travallen a tall 
de desesperats. Itenii se mana a tot fídèl cristiií... £1 
Joan Puig, àlies Menut, no hi fkltava may. Estí ab el 
pèu a V estrep léri lèri per marxar. Les onze esti(a lèri 
lèri (si cauen o no cauen). 

Tal es adverbi de mòdo^ semblança y' correlació 
(V. p. 209) y significa h metèx, altre tant, del metèx 
mòdo: El Ferèt ha fugit. — Tal m' hauria fet. • 



CAPÍTOL QUINT 
Us de les preposicions 



1. » Preliminar 



Preposicions seguides. Es frequentísfdm trobar ae- 
goides dues o trèg preposicions: De per sota de ^Is 
ròehs; ve de per enUd: Àquèz os es degut a que una 
o dues de les preposicions seguides formen una frase 
adverbial: per ^ota, per enllà. 

Quines se jwnten. Se junten a, en, per y de ah indi- 
cacions de llòch, podèntse escriure unides per ser 
àtones y de molt us: A-lld, en-Ud, per-üd, de-lld. L' a 
dequietntesclòules altres: A^qui, alld. L' a de movi- 
ment admet V en de moviment: En-amuntj en-avaU, La 
en admet davant de^ en o per: D\ençdy en ençd,per ençà. 
També admòt de per: Surt de per enllà. La preposició 
de admet a, en, per: A desota o desota, en demsrey 
per desohre. 

Significat. Cal no perdre de vista que una metèi- 
xa preposició té molts sentits. Mènos sènça, totes te- 
nen vàries equivalències que convindrà conèixer molt 
be, per esplicar el difer^it règim dels vèrps. 

Molts vèrps sembla que admeten indiferentment 
una o altra de dues preposicions, no obstant casi 
sempre 's veurà que no es idènticb el valor de les 
dnes: Vinch a travallar y vmch per travcdlar. La 
a demaoa immediata aplicació al travall, el per 
aòlament importa 1' intenció de travallar. Digues: 
Vay venir a travallar , y vay venir per travallar. La a 



250 DISTINCIÓ KNTRB PREP08IOX8 

significa que va travallar, j àeljper se desprèn que 
pugué no travallar. 



$ 2.— Distinció òntre preposicions y llòtrei 
eufòniques 

Eh la pàg. 14 senyalàrem' còm lletres eufòniques 
la í, e, 0, y la 6, d, n. Volem afegirhi la a y la v. 

La, i es ínès be eufònica, ja llatina, vg.: veritat, 
de verïtatis. La o ve mès be ja del grecb: SUomè- 
ire. 

Exemples de les altres: 

Son molt allany; afins adem^ no tornen. Prenèos-e- 
la tota. Nòy, |d' hont has posat la vètaf A n* èll li valdrí 
poquèt. 

Còm la a, (i(e), ,w(e) , o (e)n, son ensemps pre- 
posicions, vòl el P. Nonell que ja que res signifiquen, 
se dignen preposmons simplement gramatioaU. Preferi- 
ríem diUs ab mès precisió preposicions eufòniques, però 
es el cas que no son preposicions ni x>08posicioiis, 
perquè '1 metèz van davant que derrere e ideològica- 
ment no afecten cap paraula, vg.: Esperem boca teneada 
a fins a que tu parles. Doncbs, solament se podran 
anomenar lletres eufòniques. 

Begla general. Les eufòniques a, d, n deuen usar- 
se poquissim, per ser contràries a 1' economia y a la 
necessària duresa del català. 

Resrles partic\ila.rs 

Eufònica a: 

1.» No dèu consentirse davant dels monosílaps. 
còm: a-glà, a-nòu, a-gràn, a-llarch, a-lluny, a-fins, 
a-ray, per gla, de glans; nòu, de nux; gran, de granà-is; 



DISTINCIÓ ENTRB PREPOSICIONS 251 

llarch de la/rg-us; llunya de long^e; fins, de fin-es; ray, 
de ra/y, (V. p. 129). 

2.» Davant de vèrps que encara V en llença V na, 
eòm: 9,'hotonar, a.-plegarf a,•reear, etc., per botonar , 

plegar f recar demanem als escriptors que miren 

si la paraula en un pont o altre deiita 1' eafònica a. 
Si la deixa, no 1' escrígnen. Si '1 mot s'nsa dels dos 
mòdos, còm talayar y atalayar, es mellor escrínrel 
sènç a. ' 

8.» No es consentida en pera, en llòcli de per, en- 
cara qne ^Iper sia Datin: Bò per mi, y no perK mi. 

4.a Es consentida la a eafònica en ^-qui, %'tti, 
t^-Ud per relacions de Uòch ab repòs. Dèn nf permè- 
tres deuràs de en, per, y de: enqui, enllà, perel, perlli, 
dequi, delld, y no d' aquí, per aoí, etc. 

5.» Es consentida en sènça, cf. el tosca aenaa, y '1 
proTençal eenço, y en K-pròp de repòs. 

6.a Es consentida en: Sentir a,,.vèure %, gosar a, 
y en fer a saher, fer a conèixer, davant d' Infíni- 
tin: 

Sentirem a dir, a passar pel carrer, fi plorar. Sols 
n' havia vist a passar dos, a travallar nna vegada. Poch 
11 iianria gosat a mirar la cara. L' hi he fet a saber, a co- 
nèixer. 

Està clar qne si hi ha altres as apròp, no s' escriu- 
ré r euf5nica: Ho farem a saber a V uncle, dirà me- 
llor: So farem saber a V unele. 

No aumentèm pas les regles. Sòls volíem cridar la 
atenció sobre V abús, y aclarir conceptes. 

Dèu trobarse en la preposició a una força demos- 
trativa vaga (a es article, o demostratiu remis, en he- 
breu, basch, gallègo, portuguès). 

La ic» té una força d' indicació vaga sobre tot V ob- 
gècte yen també sobre tot V obgècte, però preparant 
1' atenció a concepte mès concret. Perxò no es euf5- 



252 DISTINCIÓ XNTBB PREP06ICION8 

Biea la a de còm a sempre que pòt Tertírse per en 
eaUtat de: Oòm a sueeeasor d^ algun défunt, demoMord... 
Còm a tindrà eufòitiea la a «L equival a semblant, 
a manera o a eemhlança: Una eàUa de nens torrat» 
del sòl y surins còm a gitOMèts. Qu^it es eofòniea, 
val mès no usaria: còm gitanèts. 

Enfònjca n, (en, ne) 

l.a Caldrà sabèrla ditingir de en preposició, £a- 
criure y ensenyar a escriure, vg.: «a n' el poble a morts 
tocava!» (Nonell, p. 277), per en el pòbU a morts to- 
caven, es Mta d' anàlisis. 

2.a Bn cassos en que y^am^it el poble V uaa 

eòm eufònica: a na mi, a na tu, a fi' èU no ^nsfa 

res, podrà no escríures, resultant: a mi, a tu, a èU^ 
però si 's preferèx escríurela, no dirà na sinó ne o n^: 
A ne mi, a ne tu, a n^ èU, 

3.A A molts, taçtada 1' ampulositat del castellà, 
sembla que '1 català no 'Is omple la boca, y aquei- 
xos fatxendes han criat V enisme barceloní. Se sent a 
cada pas: Jo j^nsènça ser marquès, me n' en ríoA, j 
mil frases semblants o diverses, però carregades de 
enes. Si Us escriptors, còm han fet alguns novelistes, 
sancionen aquèx enisme (cal anyadirhi U yotisme o 0$- 
me, vid. p. 214), faran un flach servèy a la llèuga. 
Y si un gramàtich còm el P. NoneU, p. 177, confo- 
nent P en demostratiu ab 1' eufònich y '1 prepositía, 
fes altre tant, ens faria malíssima imiH*e86Íó. — Fóra de 
Barcelona diuen que a Barcelona no 's parla be '1 
català. Donchs fS» temps que escolto '1 poble de Bar- 
celona, y penso que parla be '1 catolà, y ab una for- 
ça d' assimilació que avassalla V immensa immigra- 
ció forastera castellana, valenciana, aragonesa, fran- 
cesa, italiana, etc., fentli, si no 'us plau, per fbrça, 
paiiar el català de Barcelona. Està clar que 'is Bar- 



I 



, V'' 



DISTINCIÓ XNTRK PRBPOSICIOKS 258 

celonins no saben el eatalà de 1' agricnltora, d^ 
bòschs y dels ancells^ però saben be U del comerç^ 
de 1' indtUitría^ de la cnjna^ etc. 

Té Barcelona a mès d^ algnnes diccions foraste- 
res, el gust de les vocals obertes, el pronunciar un 
bòn xicfa satisfet, 1' enisme y '1 yotisme, però aquei- 
xos d^èctes, proa reprensibl^, no afecten el fons de 
la llènga. 

N^TA. El P. Nonell dona per simplement grama- 
tical fen enfònich) P en davant de Gerundi. Doncbs, 
no bo es. De ser enfònich, podrien i^ndrel tots els 
Gemndis, y solament el prenen els qnins signifiquen 
temps; advertint que '1 castellà y francès prepòsen 
Als seus gerundis de temps el metèx en, sènça que en 
ells se puga cercar en ni n eúfònichs. 

D euíònica. 

1.* Es eufònica de o d'' sempre que verament no 
anyadèz cap idea, respecte, ni força, y sí solament 
£eM)ilita la pronundació. Sòl anar davant de vocal o 
^inicials, precedèsca o no vocal: D' altres entonaren... 
Oòm si ií* en tota la tarda... T d' en tot lo sopar... 

Dels sis punts que en cinch planes posa U P. Nonell 
de de simplement gramatical o eufònicb, no resulta 
d euíònica mès que en els anteriors exemples del 
Sr. Genis, ahont el P. Nonell hi troba odosa la 
que èll anomena preposició de. Donchs, no es ociosa, 
«inó eufònica, que no es pas tot u. 

En lo restant de les cinch planes caldria córrer 
pòch per veure que '1 ^ es preposició. Seria sufi- 
•cient llegir 1' us de la preposició de (mès avant). 
Malgrat la peresa que fa sempre 1' anàlisis, analisèm: 

Cambiar d' hostatge, de pensament, (cap re- 
ferència a altra persona o cosa) y camhiar V hostatge, 
^l penèavtent (referència a altre hostatge, a altre sub- 



254 us DB LA PRBPOSIOld a 

gècte^ a ou altre pensament). — L•lòsca del pa còm 
els homes (en talla y pren una llesca, y pròn) j 
llesca H pa còm els homes (el llesca tot o simplement 
llesca).— ^8e n' arrenca de V espasa, de 1' aafòrja 
(la fiïlla de V espasa y algòm de V aufòija, el pa 
blànch) y se n' arrenca V espasa, V aufòrja (es trau el 
tot; Mla, Tayna y correjam, el pa y '1 sarró). — Sem- 
pre he pensat de oasarme (he delliberat de o 
sobre), y sempre he pensat oasarme (he estat resolt a 
casarme). — Si ara prdvo d' aizecarme (el de es 
impresindible). 

Miísewya/r, apèndre necessiten el de, puig no s' ense- 
nya, aprèn o sap la cosa o V acció, sinó part de la co- 
sa o la manera de 1' acció: ensenyo d' 4íscriure (la 
manera d' escriure); ensenyo V escriure (tot 1' escriure 
ningú 1' ensenya). 8ahèr suplèx la ntanera de, o no 
suplint, no pren de: Sé cusir, o de cusir. 

£1 de o V article ab Infinitiu s' esplica ^ 7, n.^ 25; 
advertint que es molt correcte dir, vg.: quin gust dona 'I 
veure 'í sòl, o de veure 'I sòl, y que es incorrecte dir 
quin gust dona veure H sòU 

En lo restant ja '1 P. Nonell troba al de certa rahó 
de ser que no es sola eufonia. 



$ 3.— Us de la preposició a 

La preposició a es demostrativa ab valor de eoee, 
mira, y perxò senyala un concepte y la paraula que 1 
significa. En l' oració Dono gràcies a Deu, la a senya-' 
la a qui dono gràcies. 

Volen la seva regència ab a: 

l.«i^ Els sustantias verbals de vèrps ab a (Yid. 
p. 255, S.eryseggs.), còm: amor, òdi, afidó, donaxtóf 
robo, furt, oferta, encdrrechí 



us DB LA PRBPOSICIÓ a 255 

L' òdi al peoat j V afíoió a la pietat el preservaren. 
Un robo diari a sa mare no H semblava pecat. L' en- 
càrreoh al correu serií inútil. 

2M Ela ads^eotius de favor, agrado, profit, 
igualtat, semblança, fideUtat, obediència, sunUasió, co- 
munitat, propensió, j sos contraris: 

El sòl es favorable a les plantes y profitós als ani- 
mals. Ignal al seu pare, semblant als sens germans. 
Sies &àhl, obedient, sumís a la conciènoia que es sempre 
1' oracle segur. Se sentí propens a la pietat. Era odiós 
y desagrahit a tothom. 

S.» Els vòrps que signifiquen les anteriors idees 
de fanor, agrado, etc, còm: Prometre, donar, con- 
donar, perdonar, renUtuir, tornar, aconsellar, escriure, 
dir, declarar, esplicar, contar, manifestar, comunicar, 
persuadir, anteposar, posposar, preferir, vendre, com- 
prar, oferir, allargar, dedicar, consagrar, encarregar, 
etcètera, volen ab a el terme indirecte de 1' acció. 

A sants y a- minyons, no Us prometés G|ue no Us dons. 
Condona al pobre son deute. Aconsellava '1 be a sos 
companys. Escriu sovint als teus pares. Dedicat al tra- 
vall. Encarregaria les criatures als vehins. 

4:,^^^ Els intransitius de les metèixes . idees de 
favor, agrado, etc, còm: agradar, plaure, servir, obe- 
Mr, amenaçar, convenir, aprofitar, (tèrcipersonal). 

A tothom plau el riure una miquèta. Servim a Beu y 
obehim als qui verament exerceixen sa autoritat. A tot- 
hom convé r escola de la contrarietat. A ningú aprofita 
V ociositat, sinó al dimoni que fa estudi als ociosos. 

5.iit Els de pregar, demanar, supUcar, robar, pon- 
dre, comprar, TÒlen ab a la persona a qui 's prega, 
demana, etc: 

Supliquem a Deu la salut y demanem als sants la seva 
favorable mediació. No prengueu may res a ningú, per- 
què cada u vòl lo seu. Comprem el pa frèsch al forner. 



266 ÜS IMS LA PREPOSICIÓ a 

6.* Els tèrcipersonals, eòm: Suéceàtr, esdevenir, 
escaure, constar, aprofitar, sàbèr greu, recar, etc. 

Esdevingué a molts tro'barse enganyats. Escan al 
orlstilÇ el oeroat la ralid de sa fè, sobte tot en èpoqnes 
úé evólnció religiosa. Consta a tots qne se sòl donar 
per bò lo que plau Als grans. A alguns els sap gren 
•que 's destorbo la pau, y devia constar a ells y a tots 
que r Evangeli es la guerra, duradora mentres hi hajs 
qui no '1 rèba. Pòoh aprofita a qui no té cadira, qne 
li 'n deixen, puig no sèu quant ni oòm vòl, sinó a gnst 
•àe qui li deixa. A tu 't sap greu y a mi 'm reca. 

7.è Els de proximitat; còm: Unir, juntar, acostar 
<ipropar, aproximar, a^cercar, arrimar, atracar, agafar, 
estacar, amarrar, apegar, posar, enganxar, penjar, etcè- 
tera volen ab a la idea de llòch o eqtdvalent, y voleu 
ab per les idees de companyia, instrument o medi. 

Posa els boixos al fòcb (11.) ab T altra Uènya (c). 
Te juntarís ab e) Curi (c.J a la Font gran (11.), Agífaho 
ab cola (m.j a la paret (11.). Estícal ab el ronçal (m.) 
a la menjadora (11.). Acosta la palla a la batuda (11) at) 
la fotca (i.). 

8.è Volen a devant de 1' Infinitiu (Infinitiu lo- 
cal) els determinants que signifiquen començar, o esiar 
Jent una acció, important' moviment cap a dita acció 
o quietut en ella. L' idea de acabar o deixar ditít 
acció porta de (Vid. son us mès avant): 

Moviment: Oomençar, empeça/r, principiar, arran- 
car, pegm*, calar, elavarse, apretar, enviar, preparar- 
se, disposarse, dirigirse, encaminarse, toéar (sonar), ex- 
Jiortar, animar, atiar, aquiçar, excitar, moure, aydar^ 
njudar, acompanyar, córrer, anat, passar, arribar, acos- 
tarse, ajupirse, esUrarse, e^e.^Qoletut: Afanyarsèj 
ocuparse, ser, estarse, trobarse, escdures, Aadtftwww, 
acostumar, acostumarse, empenyarse, divertirse, jugar, 
assèures, etc. 

Els dos mooèts començaren a llaurar, y jugaven a 



us DB LA PREPOSICIÓ a 257 

«picar dret. Quant tocaren a desjnnyir, cap havia fet la 
mès petita llomada. S' acosta V amo a mirarsho 7 'is 
Anima a fbr sempre semblant feyna. AqnèU any érem a 
fer el cors. S* eequeyen a córrer plegats el vostre Antón 
y '1 Parrallo. Aydèulo a cnllir les viandes. Ajnpte a 
plegar aquèx trocèt de pa. Pega a fagir. Arranquem a 
córrer. Ens dirigim a treure '1 niu dels còrps. S' enfila 
■n havestarlo el Nèn de cal Costa. Cada dia preparat a 
morir. Asseyèus a mirarlo còm travalla. Estíguet a guar- 
dar els cabrits, que no s' atancen a esbrotar els perers. 
Serem mès a plorar que a riure. Divertims a matar 
/(també matant) formigues. Passeu a segar hòrdi. Arribeu 
a encavallonar aquelles garbes. 

9.* Els vèrps de sentit saber a (tenir gust de), 
òlre a (fer olor de), sentir a (tenir sentor o sentida 
•de), pudir a (fer pudor de): 

Fa una fosca còm una gola de llop y '1 mon put a 
formatge, deyen els hostes del Beotor de La-Llèna. Ami- 
guèts, ipfe! això mès aviat put a guineu. No olla pas 
tot a flors y violes. U òli sent a ranci, a morca. 

El poble diu fer y sentir tuf, fetor, vaf, ferum 
de. També admet tufar, y tufejar, envafar (actiu) y 
vafejar^ y ferumejar; però aquèts vèrps no admeten 
oalifícatiu. Perxò es un neologisme infundat dir: «tu- 
fava a petroli,» el metèx que «tufejant de tocino.» 
^iiíTooino!!! ni es català significant el tròç , cansaL•- 
da o carn salada, ni significant el tot, pòroh. Fóra 
escrúpols de juheu. L'antich Testament 00 cita 'I 
mot pòrch, però 1' Evangeli '1 cita quatre vegades, 
«ènç demanarne i>erdó a ningú). 

lO.è Alguns vèrps prenen a en llòch de per, còm: 
'escriure, enviar, etc. 

Li vay escriure a (per) veure si tenia dipòsit de fa- 
rines. L' envio a (per) sabème la certenitat. 

ll.è Jugar y condemnar volen ab a el jòch y la 
condemna: 

Graiídía.— Gramàíica Catalana. 47 




258 us DR LA PREPOSICIÓ a 

Jugnèm a bòlit, a cartes, a truch, a soca, als qnft- 
tre pilans. Condemnat a mort, a presiri, a galera. 

12. è Volen a els actes dels sentits y 'Is adgectiua 
de coses que impressionen els motèizos: 

Cega a la Ham. Sort a mos consells. Aspre, rústech, 
fi al tacte. Agradable, lleig, bonich als ulls. Insípit, 
amarch al paladar. Padent al ^as. Dolç a la boca. Agra- 
- dable a V anrèlla. Atent a tes paraules. 

13.è A adverbial. Servèx l.er Per fer molts ad- 
verbis de mòdo còm s' ha vist en la pàg. 121: A 
remdj a les fosques, a les quarcmta, a eòlp de punys^ 
pintat a V òli, dibuixat al carbó. 

2M Per indicar el llòch ahont se va: 

Anem a cintat. Arribaren a Barcelona. Entràvem a 
Pnigcerdí per 1' estany pentagonal, venint de Ur. Ab 
el desglaç podien caure ai carrer. Arrimèus a la acers, 
que bi ha mènos perill. Pnja al terraplè y salta al fòsso. 

3.er Per indicar el Uòcli ahont s' està, o 's tra> 
valia, sempre qne no s' indiqae per en (Yid. i>àg. 261): 

Son tots a missa. Son a doctrina. Érem al carrer. 
Teixia a cal Pònç. Llaara a Les-Dèas. L' ban ocnpat 
a Marsella. Dormim, a terra. Jau al bancb. Sèu a la es- 
dirà. 

El llòcb de quietat pren a especialment qnant 
no s' e8i>ecifíca be, sinó que sòls se vòl indicar jmt- 
lU prop, a V entorn, sobre, sota: 

Ho té als (prèp) peus y no bo vèu. Cenyiuli la Aixa 
als lloms (a V entorn). Asseguts a taula. Al batre, so- 
len el jovent fer quatre salts (sobre) a la palla. Al Pi 
de les Tres Branques (sota, prop) a mils s' bi ban parat. 

4. art Còm o distributiva, especialment equivalent 
a per o contra: 

A dotzenes, a mils, a o alderades, a pilots. Palm a 
païm, petja a petja, poble a poble seguí tota V «neon- 
trada. Jugàvem un a un, dos a dos, tres a tres, etc., se- 
gons el jugador. 



ü8 DE LA PiiKPOSició en 259 

' Podria dirse pcUm per païm, dos per dos, o do» 
contra dos, be qne per y contra son un xich mès in- 
tencionats qae la a. — D' un a un pren a per en, a, ú 
de fugir V ensopèch de Irès enes. 

5.»ti Còm a comercial la pren el preu distributiu ab 
els vèrps comercials^ còm: comprar, vendre, entregar, 
donar, oferir, prometre, pèndre, trobar, etc. 

Son a dèa oentèns la lliura (distribatia). Me 'Is do- 
nen a pesseta (s' eutén cada un), A quaranta centens 
vinticinoh son cars y qae fume '1 dimoni. En trobarà 
a duro '1 cent. 

14. è Per la a condicional y temporal, Vid. pàgi- 
na 158 y 161: 

A serhi (si hi fos) tot, uo faria disbarats còm diuen. 
A V arribar (quant arribarem) a Coll de Canes, venien 
ganes de bufarse 'Is dits. 

Nota. No dèu confóndres la a seguida de n eufònica 
ab «n. Es n enfònica si '1 nòm està en Datin ò Acus., y 
en si 'fl tracta de llòcb o temps ab quietut: 

A n' èU iqui li pòt fer res? Dígaho a ne les dones. 
A n^ el teu germà déus estimarlo mès.— En aquella nit 
y en aquell bòsch no 's dormia. 

$ 4. — Us de la preposició en 

L' en es a) conrersiu, h) distributiu, o) modal, eh) 
local, y d) temporal. 

l.«r L' en conversiu acompanya la cosa en que 
ima altra 's transforma, detràs de vèrps còm: Mu- 
dar, trasmudar, transformar, convertir, camhiarse, 
descompondre, resòldres, desfer se. Tornar se no pren 
Ven: 

^ "El pecador tansformat en just, convertit en penitent» 
El jubeu trasmudat en cristià. Se mudaren les carícies 
en mossècbs. Al caure en runes, es descompongué en 



260 us DK LA PREPOSICIÓ en 

pols. Aquèz TÍnèt ab poca química 's resoldria en ayga 
clara. Te £a.rtfii tomar lèro. Se torna rabihat. 

2M L' en distnbuHu el volen els vèrps de distri- 
buir , dividir, partir f. trinxar, tallar, descompondre, des- 
fer, desUigar, estellar, esberlar, esclar, esba^diar, esta- 
doear, esmicar, esmicolar, esfarinar, etc. 

Distribuïu V escudella en dèu plats. Dividiu el baca- 
llà en quatre tròços. Estellava els bosoalls prims en dues 
èscles, y 'Is gruixuts, en quatre o en vuyt, segons èlU. 
Esmícal en mil tròços. Esbadía la oòrda en tres 
brènchs. 

L' en distributiu s' usa sempre que calent posar 
coses en grupos, munts o pilots, no s' usa a. (Yide 
p. 158). 

De dos en dos, de tres en tres, de cent en cent, etcè- 
tera. Poseu les garbes enjcavallons, en sillons, en garbe- 
res. Estaven en rotlles. Anaven en colles. 

També s' usa per indicar transcurs en el temps 
o en el llòcb (cf. in d' Acus. llatí): . 

De dia en dia, d' hora en hora, de temps en temps; 
de poble en poble, de mas en mas, de porta en 
porta. 

S.er L' en modal es usadíssim per indicar el mòdo, 

estat o disposició de les coses: 

En català, en peça, en tròços, en pintura, en flo- 
ca (el cotó), en rodona, en' cru, en calent, en remnil, 
en rebèig, en serè, en palla ni en pols. 

NOTA. Les maneres de vestir y viatjar i)ertanyeii 
a ab. (Vid. pàg. 268). 

4,art L' en temporal respon a 1' in d' Ablatin lla- 
tí: in Me, in illa hora, y significa temps present o pas- 
sat: 

En aquèt moment ba marxat. En aquesta bòra molts 
estan pitjor. En-goany hi som tots. En altre temps en 
anys passats, en algunes ocasions havies pescat millor. 



us DE LA PREPOSICIÓ en 261 

O'be respon a 1' m d' Acasatia .llatí: in posterum, 
in dkSj y significa temps venidor: 

D' avny en davant. D' ahir en vuyt. De St. Pere en-çà. 
De Nadal en-Uà. De trenta anys en-llíí. D' ara en dues 
hores tomeu. 

^nlld y enrere duuen també en de moviment refe- 
rintse a temps passat: 

Très anys enrere. De St. Joín enlllí (avants de Sant 
Joiin) havia fet bòn temps. 

5.nt L' en loedl significa totes les relacions de llòch 
corresi>onents a 1' uU llatí, o sia, totes les indicacions 
de llòch en qne s' està o 's travalla. 

També significa aquelles relacions de llòch que 
importen moviment cap a un punt y que en llatí 
tenien m en Acusatiu: Tirat en el mar; mitte te in 
mare. 

Aquèz doble y correctíssim us se 'n fa, encara en 
el Bègne de València. Però a Catalunya y en ma- 
jor escala en les dues províncies de Barcelona y G-i- 
rona, aquèx en molt sovint s' ha convertit en a. 
Yèusen aquí la rahó: 

L' en per sa poca consistència, en els pobles de 
pronunciació àtona, vg. el francès, el piamontès, el 
provençal devia pèrdres o reforçarse. El francès el 
sustituí casi sempre per da/ns y sur. El piamontès y 1 
bolonyès el reforcen per una t: en el camp, vg., diu 
ent el camp. El provençal V ha perdut; y el català a 
Catalunya sovint el sustituèx per o, còm el provençal, 
del mòdo «següent. 

1.®^ L' en atònich se pronuncia an: JSnllòch, en 
sèch, sé pron. anllòchf an sèch. — 2.^^ La w de a/n (en) 
davant de la vocal inicial següent se lliga ab ella, de 
mòdo que pronunciem igual en amichy en amistat y 
enemich, enemistat, pron. Orna-mich, a-na-mis-tat. — 3.®' 
Aquèx desplèch de V en s' ha fet mès general a Ca- 



2Ç2 ¥8 DE LA PREPOSICIÓ en 

talnnya en les províncies dites per la contínua me- 
tatisació del lo j los en el, els, cosa que ha multipli- 
cat a r infinit els contactes de V en ab vocal inicial: 
JEJn el camp, en els reguers, pron. d-nal camp, d-nals 
reguers. — 4.art En aquèx punt 1' a-na (que s' estengué 
també per mancança de virilitat orgànica-vocal davant 
de Za y les: en la casa, en les planes, pron. d-norla casa, 
érnorles planes) quedà dividit en dos elements: cí tònica 
y dominant que segons la Uèy de la vocal àtona post- 
tònica (p. 9, 2.* ralla) degué absorbir la a del 2M ele- 
ment na: d-nàl camp, digué d-n-l camp. — 5.»* Aqní 
la n desaparegué per massa lleugera, y àrn-l camp, 
é-n-les planes, digué al camp, a les planes. — 6.è P^ 
molts preferiren perdre 1' element d de drna (e-ne), j 
conservar el segon (neon'*), resultant ab 1' article 
ne H = nel, nela, ne Us = nels, neles, igual exactament 
al tosca nel, negli, nella, nelle. Així se diu: neU meva 
traços M ha una rossor de l•lat que no 's vèn neles 
teves feixes. 

Notes que la e de nel, nels, nela, neles es àtona. 

Resta donchs que a Catalunya 1' en local tendèx 
necessàriament a convertirse en a o en ne. 

Begla general sobre V us de V dn local 
Ocorre de contínuu pels catalans el dupte sobre usar 
en o a referintse a Jlòch. 

DoncTis en aqueixos cossos de dupte serd meiUor 
atenirse al dret antich y general d^ escnure. en. 

Regrles particulars 

1.* Se escriurà en o a indiferentment (essent sem- 
pre mès clàssich 1' en) quant en la parla vulgar usem 
indistintament els dos: 

Al teu saoh. n' hi ha, o en el teu sach Ho dnch a 

la carmenyòla, o en la carmenyòla. Als pobles de pagès, 
4> en els pobles de pagès. 



us DE LA. PREPOSICIÓ en 26B 

2.* Creyèm prou fandat escriure n^Z, neU y fins ne- 
da, néUs quant aixís se pronuncien. El Portuguès es- 
-criu: wo, na, nos, nas; y '1 Gallego: n' o, n' a, n' o«í 
a^' as, o n-o, na, n-os, n-as, per en o, en a, etc. 

Nels tens llibres hi ha nna estampa: nel' estampa 
11 imatge d' nn sant. Neles teves rialles s' hi vèa algòm 
-de forçat. 

No obstant, opinem que no serà convenient intro- 
dnhir aqueixa novetat. 

3.* Es clar que davant de mot començat per con- 
sonant (y perxò davant de lo, los ahont còm .en la 
Província de Llèyda, no s' han metatisat, o ahont, me- 
i}atÍ8atB, se pronuncien tòníchs, còm en el Regne de 
València) o per vocal tònica, ordinàriament s' ha con- 
servat la preposició en. 

Aixís generalment es constant: l.er Davant de llòchs 
sènça article: 

No 's vèu en llòch,^ en forat ni en finestra. Pòsaho 
en sachs, en plats, en caçòles, en calderes, en caixons, 
en cistelles. En fonts, en prats, en bòschs, en torrents 
hi veuríís les gales de la natnralèsa. En esqnèrts, en 
arrugues, en cingles hi pasturen les cabres. Els capcers 
crien en olmicers, en sargueres, en sanguinyoleres, en 
mates de ballaner, etc. 

Es comuníssim dir: a casa, a ca-l, a ca ^n, a terra, 
Xperò també coMre en terra). 

2.àn Davant de V article indefinit un, una: 

Sé un piu de cnlblanchs en un forat de paret. Es en 
nn reco de la cambra. S' ha amagat en una mata de fa- 
sòl. Assènlo en un escambell o en una banqueta, que aquí 
no s' usen les cadires. No n' he comprat, perquè en uns 
hi ha corchs, y en altres, moltes taques. 

3.or S' usa 1' en de quietut davant dels demostra- 
tius y possessius prepositius: 

En aquèx indret hi floreixen les botxes grogues o 



^64 us DB LA PREPOSICIÓ et% 

espeternallaolis. En aqaèU treuoant de camí qae s' hi 
pararien a garlar les dòues, hi lia un ròoh tot tranoat^ 
qne 's diu el Ròoh de les mentides. En tos oamps y en 
tes solanes ningú hi té dret. En mon jardí tot hi florèx 
massa depressa. 

4.art Precedint al llòch tm adgectin: 

En cap poble 's vèu. En cada vall j en cada serra. 
No 's veya ja blanquejar neu en gayres turons^ però^ 
Poigllançada allà vers Gabarrós fins a St. Janme pei- 
xia en mig de sos prats 1' ^Euga blanca (immensa conges- 
ta qne 'Is pobles vehins vénen resistir cada any tots 
els sòls de primavera). Podries beure en bones dens, 
enmirallarte en mil rierons, assèuret en fresques 
ombres. 

NOTA. Si en els quatre cassos precedents el llòch 
pren V article definit, s' usa en o a (y ab 1' article 
masculí^ preferentment a). 

Al o en cl tinter, al o en el beser (abeller)) cd o en 
el rech, al o en el deviual (Uòoh abnndant de déus d' ay- 
ga), al o en el oomellar (llòch de molts rasanchs, fonda- 
lades o comes, de xó^xpia, tall, solch, o incisió), als o en 
els rius, als o en els vessants de la moutanya, a Tes o en 
les. vores dels camins, a les o en les mates, a les o en les- 
conques del Llobregat, a les o en les barraques, a la o- 
en la fontèta, a la o en la vassa, a la o en la rambla. 

Distinció. Si s' oferèx dupte entre V us de en y 
ab (em), poses el metèx règim ab 1' article definit 
y èll determinarà la preposició: Posa aqueixos papen 
a-m-un paner. No só si escriure enun o abun; donchs 
ab 1' article definit dirà: Fòaa aqueixos papers en el 
pa/ner, y sabré que tinch d' escriure: Fasa aquètxqs^ 
papers en un paner, en un cistell, en un còbe, en uf^ 
saoh, etc. 



ÜS DB LA PRBPOSICIÓ ab 266^ 



$ 5. — Us de la preposició ab 

I*ronunoiaoió. En la pigina 110 dignérem que la 
idea de ab o companyia b' espressa per eme, em\ emb, 
'me o 'm' j en la pàg. 264 acabem de dir qne V idea 
local de en avegades s' espressa oralment també per 
en* 

£1 significat fonamental de àb es de oompanyiai 
però la companyia en 1' acció es a) una i>er8ona o 
obgècte qne acompanya el sübgècte o obgècte pacient, 
o es b) V instrument, o o) el medi que ajuden a 1' ac- 
ció, o eh) '1 mòdo còm la metèixa 's fa. 

l.er Companyia. 

El SoÚD. ab el Miquel haorlíu trobat sa germana ab 
sa cosina. El caçador ab el seu perdiguer no deixeu eu 
repòs les perdius. Perdé la bossa ab els diners. 

Volen (necessàriament, si s* usen en Singular)^ 
ab de companyia aquèts Tèrps: Juntarse, unirse, asso- 
ciarse, aconvoyarse, avenirse, entendres, oasarsey enso- 
pegar, topar, llindar, tocarse, fregar (de contacte),, 
mesclar, barrejar, renyir, renyirse, bdtrès, lluytar^par^ 
lar, enralionar o rallar, conversar, tractar, fer les pans, j 
altres, quina acció no 's pòt realisar sènça dos sub- 
gèctes: 

No t' aoonvòyes ab mals companys. Avénte ab tots. 
No 'us caseu ab les coses que s' han de perdre. A Cam- 
pònç tothom ensopegava ab la xamenèya per massa 
baixa. Qai no té ab qui parlar, parla ab sou ca. Feu les 
paus ab els vehins. 

Els adgectiuB d' idees dels vèrps anteriors, còm: 
Amich, parent, conyat, germd, cost, avingut, franch^ 
clar, enemioh, renyit: 

Els dos som amichs ab el Llorenç. El Vicenç ab la 



266 us DB LA PRRPOSICIÓ oJ) 

Tièta son parents. Estem avinguts ab tots els dels caner. 
Ab els tens companys may hi seré franoh; què vols qne 
H diga: no 'm finègen pròn. 

Els vèrps de moviment, referits a Uòcb, volen a; 
però volen ab réferintse a companyia. 

Notes qne '1 Uòcli es nna cosa qnièta e inerta, y 
la comi)anyía 's mòn y travalla. 

Dits vèrps de moviment formen frases elíptiqnes 
en les qne se snplèx a estar o juntament: 

Yésten a casa, al prat, al serradèt. Yéçten (jantament) 
ab la nena. Marxa (jantament) ab tes germanes a cos- 
tura. Yéçten (a estar) ab la nena qne plora alltf aí 
prat. Surt cap (a estar) ab el remat. Corre ab els bons, 
^ue fan mal al Pla del vassal. Acostat ab nosaltres a 
taula. Girat cap a nosaltres, (si no 's mòu del pont) y 
^írat cap ab nosaltres (si 's gira y ve cap a estar ab 
nosaltres). Surtin ab la forca a V era (a estar) ab els 
batedors. 

EIP. Nonell en la p. 245 no acertà a l' interpretar 
aquells tròços castiços del Sr. Genis. 

Estar j fixar, fi^arse, reparar, pensar, somiar f n^ 
gociar, comerciar, esmerçar, guanyar, etc. volen ab de 
obgècte: 

Estava ab un embolioh. Estava ab aquestes rahons. 
Estich ab això fa temps. Estich (conforme) ab això. L' ar- 
tista no deyares; s* havia fixat ab 1' altar, abels baixos 
y alts relleus, ab tots els detalls de la vida ds St. Mar- 
tí. Reparen ab les Maries al sortint de V iglèsia, a P es- 
querra. Poch pensava ab tu, ni hauria somiat ab ta 
vinguda. Negociem ab espardenyòts, parraohs. y f^rre 
vell, es dir, fem la llimpièsa del veynat. Qui no pòt 
esmerçar diner ab Ics mercaderies, no guanyarà gayre ab 
res. 

El P. Nonell en la pàgina 251 sembla creure en 
V identitat de valor ideològich y fònich de*les preposi- 
-cions en, ab, y a. En el seu cas el valor ideològich es 



Ü8 DB LA PREPOSICIÓ ah 267 

ben diferent. JSn això, diu el Sr. Grenís, (ea dir, en 
obquèx temps, entretcmtj ens ha/vienij eto., y Inègo: Ab 
<xixò (es dir, per xò, ah motiu dP això), mentre.,.,, la 
mare... y jò ^ns vdrem quedar a casa. — En 1' exemple 
del Sr^ Pons: /Sf' avenien tan he ab nostres desigs, ab 
es regència d' avenirse, Vid. p. 265, y en la frase: 
fií nosaltres nos aveniem al llòch, al està per en, sò 
es, al llòch, per enllòch, almón, en cap part. D' altre 
mòdo 1' al del Sr. Pons sembla incorrecte. Avenirse 
en un^i cosa ab algú, a/üenirse ab olgòm, avenfrse a 
3,h Infinitia o adverbi de llòch: W avinoh a jaure a 
terra; a tot arreu «' avé, al món »' avé, en llòch «' avé. 
6.ft Els vèrps y noms de comparar, retirar, retirar- 
^e, assemhlarse, adurse, aportarse, parèixerse. 

Per la fòrça no té comparança ab ta. Jo 'm retirava 
ab mos germans. Per ton ayre t' assembles, t' adaus, 
t' ai>òrtes ab ton avi. 

Però aqueixos vèrps s' usen igualment ab a: 

jA qui compararé la Mare de Jesúst EI Lluch se re- 
tira molt al Climençó. S' aduu una mica a tots. Pel ros 
que es y per les pigues, enemigues dels rossos, s' aporta 
a sa mare, la dóna mes rossa y pigada del poble. 

2.^n Instrument: 

Ferit ab una llança. Ompliho ab un oabaç. Ab ma 
<le ferro V amenaça. Caçava cada tardor passarells ab 
<jreuere8 y vèsch. 

3.er Medi: 

Ompliu el clot ab terra. Se viu difícilment ab diner. 

Prenen ab de mèdi^els vèrps de regar, arrosar, 
mullar, remullar, aspergir, arruixar, tenyir, untar, 
sucar, amanir, emhaumar, adornar, guarnir, cuhrir, 
coronar, cenyir, drcuir, voltar, rodejar, calçar, vestir, 
enriquir, emhL•nquir, conèixer, distingir, etc. 



268 U6 DE I^ PRKPOSICIÓ ab 

£1 bòn saonsti adorna y goamèx I' altar ab sàbina 
y grèTol o ab palmons y flors segons la diada. Arraixa '1» 
ceps ab ayga ensofhtda. Snqaèm el pa ab tú Amania 
nna Uatnga d' ensiam ab òli y vinagre. Calcèmlo ab 
mitges de llana. Emblanquiu la casa ab calç, qne e» 
molt sana. Et coneixeré ab el rinre, no mès ab 1' anar. 

Els vèrpA anteriors també prenen de (V. prep. de^ 
n.** 24). Oonèixer y distingir volen per (V. p. 271). 

^.•^ MÒdo. L' db úgnífica la manera oòm se £ei 
V acció: Obrar ab stMduriaf ab tinOf ab aeèrt, ab 
prudèndaf ab dolgura, etc. 

Especialment els mòdos-companyia de vestir y 
viaijar: 

Vaig ab espardenyes. Els capntxins van ab sandflies 
y ab pèn nna. Ab calces y camisa oòm el batedors, o ab 
brasa al mès. |Coneixèa 1' animal qne al matí ya ab 
quatre cames, al mig dia ab dues y a la tardS ab trèst 
Caminar. ab bastó, ab cròces. Cavalquem ab i>el, ab se- 
lla, ab selló. Anaven ab cotxe, ab el tren, ab el 
cavall. 

No confondre el simple mòdo: a cavall j a pèu, ^ 
rocegons, a còyp de culs, a quatre grapes, a empentes; ni 'I 
llòch: Vaig be ab els esclops (mòdo-companyia), vaig he 
en els escUps (llòch). Anaven tres en el cotxe (llòch). 
AquèU dia anaven en el carril (llòch). — ^No ha estat fe- 
liç el P. Nonell en V observació 3.* de la p. 250. 

Intercedir, intervenir, intermediar volen ab: 

Preguem ala sants intercedèsqnen per nosaltres ab 
Deu nostre Senyor. Havia intervingut ab èll tot» 1» 
vida. Intermèdia ab V uncle y '1 nebot per ferlos ave- 
nir. 



U8 DE L•L• PREPOSICIÓ per 



^ 6. — Us de la preposició per 

La preposioió per significa el fí o terme sobre qne 
recatten el profit, favor, dany, conyeniència, agrado, 
interès, respecte, mira, intenció, a quin terme, no obs- 
tant, s' hi arriba per medi de moviment físich o in ten - 
<5Íonal. Significa també llòch, temps, cansa, instru- 
ment. Val per en llòch de y pondera. 

Dividim, doncbs, el per en a) final, h) local, o) 
temporal, eh) cansal, d) vicarial y ej ponderatin. 

a) Fer final. El volen l.er Tots els adgectias de 
profitf favor, dany, convenièneiaf agrado, interès, ca- 
pacitat, aptitut, utilitat, y sos contraris. També pre- 
nen a en llòch de per, (Vid. p. 255). 

Pluja molt profitosa per les plantes. Tractat favora- 
ble per Catalunya. Ayre danyós per la salut. Conve- 
nient per be morir. Agradable per tothom. Apte per 
qualsevol ofici. Disposat per morir. Una notícia interes- 
sant per mi. £s capaç de o per girar un mon. Aixerit 
per això y per molt mès. Lleçt y viu per enténdreles. 
Hobnst y valent per ferse crènyer. Massa curtèt per met- 
ge. Massa feixuch per viatjar. Prou ruch per creure 
<en ases qne volen. Inútil per la guerra. 

2M Tota espressió de moviment físich, mOral o 
intencional, còm: Anar, moure, bdtres, caminar, va- 
Uugar, córrer, dalerar, desitjar, suspirar^ prevenirse, 
prepararse, disposares, etc. 

Anava per trobarlo a casa. Tot ho remou per sà mey- 
nada, per enriquirlos. Ab tots se batia per serhi primer. 
6' esbatuça ab les vehines per pouar desegnida. Yalluga 
per viure. Corre per atraparme, per no anar sól. Bas- 
quèja per sos aucells. Dalera pels companys, per les 
rovires, pels ribaçps, per les torrenteres y foranques del 



270 us DB LA PREPOSICIÓ per 

seu poble. Snspira pel cèl. Està gelosa pels pollets. £» 
•desvia per sa Uooada. Es fon per ses cries. Es mòr, 
s' escairaça per un malagrahit. Tem la pedra pels sem- 
brats. Sembla que li doneu llàgrimes per plorar. 

b) Fet heal. Significa moviment en el Uòch. 

Passeja perqoí. Corre per la sala. Passa pel pont, 
pel rin, per la ciutat. 

Significa també vagnetat^ o moviment mental en 
el Uòch, sènça moviment físich: 

Es perllà. Dorm perquí al poble. El trobaràs pel jardí. 
Estudia per França. Viu per Barcelona. Serà pel camí» 
Es per dalt al pis. Fer bax el sento oan^r. 

e) Per temporal. Significa transcurs en el temps: 
M' M Uògo per dèu anys. W hi ha per temps, al 
mènos per tot el mèé. Comprem per tot V any. Ferllà 
de dotze anys. Fer uns dèu dies estaré fóra. 

eh) Fer causal. Indica la rahó d' nna cosa, acompa- 
nyant adgectiu, o vèrp en Infinitiu: 

L' aborria per dolent. Sa mare V estimava per bo- ■ 
nich, altres per escayent, tots per bòn minyé. La mes- 
tressa, 'us dich que n' estava per dòcil y ben parlada. 
En Cinto era volgut de tots per atent y aplicat. £n 
Lluís, per lleçt y per tenir còlp d' ull en son art. Te- 
mia per haver fet un agravi. Li donen çurres per 
plorar. 

Indica la cansa agent o subgècte ab el vèrp en Pas* 
siva: 

Tot el blat del Mas-Nòu ha sigut batut per nosaltres. 
Aquestes planes foren escrites per mi. Son triats per un 
inteligent. W hi ha de comprades per mi, altres les 
comprà '1 Jordi. 

Dit subgècte s' espressa casi sempre per de (Y. p. 
145) y '1 per tendes mès a significar fi, o destí, fins 
al pnnt qne en els exemples anteriors admet directa- 
ment aquèx significat de fi. Les mès de les vegades 



us DB LA PREPOSICIÓ T^W 271 

solament el context podrà distiiigir el destí o la cau- 
sa final de la eficient. 

Indica la causa o medi ab vèrps, còm: Conèixer 
deduMr, distingir^ seguir y augurar, pronosticar, sospitar,. 
etc., que altres vegades prenen de o ab (Vid. p. 268): 

Ma mar© per (ab) V altura dels trilions coneixia to- 
tes les bòres de la nit.'Per lo marfondit de sos ulls pa- 
tiria algón mal. Fer la barba rossa, llarga y riea el 
veya tothom. Fels (dels) tristos piulèts de la vella, e» 
deduhia pròu que li havien robat els petits. El seguíem 
per la peljja sobre la neu. Els cans rastregen la caça per 
la ferum. Sospito que tenen novetat per la llum qufr * 
a mitja nit s' hi veya. Pronostico la tronada per aqaè- 
lles castelleres ab berrèt. 

d) Fer vicariàL Equival al pro llatí, significant en 
llòch de: 

l.er Equivalent a eòm: 

Tothom tenia a D. Miquel per metge sabi cabalment. 
Ningú vòl passar per dolent, per gità, per trapella. 
Nòy, si massa toques les campanes, te pendràn per boig. ' 
El tinch per amich. 

2M Equivalent a in ab vèrps d' elegir, escullir, 
lleçtar, triar, pèndre, acceptar, adoptar, arreplegar, ofe^ 
rir, prometre, presentar, etc, o a en- camU de ab el preu 
absolut ab vèrps comercials, còm comprar, vendre, en- 
tregar, fionar, oferir, prometre, pèndre, etc. 

Els garbers del poble V escuUien per cap de colla. ^ 
A Maria Santíssima la pren el Pare per filla, el Fill per 
mare, y V Esperit Sant per esposa. Es llogà per moco al 
Masòt. Deu V escull per estel de sa glòria, per lliri de 
son jardí. Li agradava per company. 

El vaig baratar per la mula. El trobo per sis quar- 
tes. Ne donen un braçat per dèu centens. Compro; lluç 
per tots els meus diners. Vendré 'b camp per pòch que 
me 'n donen. Li n' oferia dues lliures per quinze centens^ 
y èUa les volia per dotze. 



*272 us DB LA PREPOSICIÓ de 

3.er Significant fer una. cosa en llòch o en represen- 
i».ció d' una altra persona: 

Veçhi per mi. Resa per mi, que a mi no 'm vaga. 
Paga per tots, y després contarem. Posí la primera pe- 
•dra pel (en representació) Sr. Bisbe. Ella sap de trava- 
Jlar per ella y per sa germana. 

4. art Quant especialment significa a favor: 

Dejuna un dia per V ànima de ta mare. Anà a parlar 
al Rèy pels pobres presoners. La Germana de la Cari- 
tat vetlla per sos malalts; la Germanèta dels vells des- 
amparats es 1' àngel del consol per ells a V hora me- 
langiosa del tramontar de la vida. Morir per la pàtria 
es gloriós. 

òM Finalment s' usa '1 per on els juraments, ad- 
juracions y deprecacions: 

No jureu de cap manera ni pel Cèl, perquè es el 
trono de Den; ni per la terra, perquè es V «scambell 
dels seus peus; ni per Jerusalem, perquè es la ciutat 
del gran rèy, ni pel vostre cap... Conjurava els esperits 
malignes per Deu omnipotent. Per vida vostra penseu 
en la vida venidora. Per vostra mort y passió deslliu- 
rèunos, Senyor, de la mort perpètua. 

Fer ponderatiu: 

Per mès que he corregut, y per mès que 1? he cridat 
no r he pogut atrapar. 

Per respectiu-. Significa per lo que mira o tòe<i: 
Per Uadre podia anar sòl. Per bòn minyó bo '1 gua- 
nyava cap d' altre. Per Ueçt y servidor es pinta sòl. 
Per esoayenta, sènç faltar may a la modèstia, ningú se 
li podia posar al costat. 



$ 7.— Us de la preposició de 

El domini de la preposició de es immens, puig su- 
plèx les cinch preposicions separades llatines e, ex, 
de, a j ah, j espresea ar^emès totes les relacions qne 



us DB LA PBBPOSICIÓ de 273 

'1 Uatí espressava pel GenitLa, y moltes de les que 
espressava per Ablatiu^ y altres. 

Les idees fonamentals signjb&cades per de son de^ 
pendència, procedència, allunyament, y causa física 
o moral^ en una paraula^ procedència física o moral, 

Mès en concret dihèm que el de acompanya tot 
sustantiu dependent d' altre, el possessor, propietari 
o drèt-bavent de qualsevol cosa, 1' autor d' una obra, 
el títol distintiu, el contingut, el fí, la qualitat, la 
part, r estensió, el preu, el Uòch d' ahont se ve, la 
distànda de Uòch o temps, V orige y procedència, 
ïa matèria de que esté feta, composta, formada o 
plantada una cosa, la matèria b cosa de que 's par- 
la, causa-motiu, causa-mèdi, causa-agent, mòdo, es- 
tat, especificació, partició, distribució, règim d' al- 
guns adgectius y vèrps. 

l.er Sustantiu dependent d' alto, sia terme, o 
subgècte agent del regent considerat còm a vèrp: 

Y roda còm un carro '1 trò de guerra (subgècte de 
tronar). Bessona '1 crit ferèstech d' abordatge. U esca 
del pecat. Causa de la mort. El cap y V aula del bu- 
llici. El potejar o potèíg (ídem) de les mules (subgècte 
de potejar). Ab un badar de boca (terme de badar). 

2.àn El possessor; qui usa d' una c^sa còm seva. 

Han segat els bordis de V Estanyès. Les cases de 'n 
Puig bo son de ben cuydades. El vessant de la mon- 
tanya. El girant del camí. La capcina del pins. Les 
aygnes del riu. Les froytes de V bòrta. Els llibres de 
1' estudiant. 

S-cí Propietatí; qui té '1 dret, tinga o no 1' us. 
La fiíbrioa de V Euquèri està a mans del tribunal. 
La plana del Jòu comença a rossejar. 

4.*^ Drèt-bavent d' una cosa. 

Hereu de la glòria. Per testameiit les propietats de 
Yallxamosa son de aquèts noyèts. 

GRAHDÍA.--Grafnd<tca Catalana. 18 



274 US DB LA PREPOSICIÓ de 

Nota. El vèrp ier suplint propi, y fer, tr<waíUi/rj 
riure, menjar j tot altre vèrp, saplintU a manera o 
mddo de volen dit de: 

Es (sup. propi) de Jovent 1' estar divertit. Fon de 
oòrs grans el perdonar. Faràs (1' ofici) de manyà. No 
vnlgnes fer de çagal de cotxe. Fa d' advocat a Girona. 
Travallaria de mestre de cases. Bin de ximple. Menja 
de golafre. Canta de primer, de bax. 

Per aqueixa idea de propi volen de tots els snstan- 
tíns y vèrps-nòms: Ija paret de casa, les vores (prò- 
pies) del mar, el ealor del sòl, el hrülar de les estrè- 
Ues, el plorar de la eanalla. 

5.iiit L' autor d' ona obra, suplint /e^, fets, escrit, es- 
crits, concertant ab 1' obra (Y. pL 144, 6.^). 

Hi ha llibres de tothom. Monografies d' historiayrefl 
enamorats. Cartes de la canalla que viuen a Figueres. 
Kovèles de lladres professionals del temps, nna Biblia 
de Scio, els diàleohs de Lluís Vives. L' Atlí(ntida de 
M. Verdaguer. Plan de 'n C. Duréín. Esculptnra de 'n 
Blay, d' en Querol. 

i 6.Ò El títol o renom distintiu, suplint, dit, ditaj 

dits, a/nomsnat, etc. 

* 

Baró de Ribelles, Marquès de Lliò, Compte de Gn- 
nyèna, Duch de Cardona. Capella de Santa Magdalena, 
rams de San Pere Màrtir, cuques de la llum, cuques de 
la pluja. Venien a ral els peus (de pòrch ofòrts a) de les 
ànimes y de Sant Antoni. Ho duu 1' ordinari de Tarra- 
gona a la fionda de Núria. 

7.Ò El contingut de qualsevol continent, suplint 
plè, plena, plens, plenes. 

Un cànter d' ayga. Una ampolla de vinagre. Un 
sach de blat. Una cuixinera de fasòls virats. Una am- 
bosta de xlurons. Una taca de brou de gallina. Una ca- 
sada de gent. Un graner de xeixa. 

8.^ Fi o destí de cada cosa, quant dit fi serrèx 



ÜS PB LA PREPOSICIÓ de 275 

de títol per distingir dita eòsa, suplint dit, anomenat 
Pòt nsarse ei^ son llòch de per: im ÏUt per dormir. 

Paper de cartes, de flors, d' escriure. Llibre d' anar 
a missa. Caixa de mort. Llit de matrimoni. Copes de 
cafè. Articles de viatje. Plega y cantar de les ànimes. 
Pregàries de la plnja. Sermó de gràcies. Col-lègi de nòys. 
Casa de boigs. Cova de lladres. Corral d' orelles. 

9.^ La qualitat, qne s' espressa ab un snstantin, 
o ab nn snstantia y adgectín: 

Es un prodigi de força, home de seny, de pit, d' 
empenta, de. tracte, de negoci, de fortuna, de paraula, 
de paraules, de prò. Dóna de cnmpliments, de hnpa. 

El català es de ulls grossos y esparpellats. Kúyols 
d' ala negrosa. Angelets de blanques ales. Guerrer fe- 
rreny, d' espatlles amples, de cara eixuta, d' ulls. fon- 
dos y llambregaiuts. 

El de es també qualitatiu quant el nòm que acom- 
panya es pren metafòricament^ o qualifica un ad- 
gectiu: 

Es un cap de vent. Mirada de basiliscb. Yèu d' ayga 
ardent. Cames de catre. Era de color de blanch de llet. 
Dnya la cara pintada de negre de^mòra. Tenia aspre 
d' aranyó. Té un gròch de cera que sembla fèlsobreixit. 

lO.ò La part de qualsevol cosa: 

La terra es rodona de per tot, be que un xich xata 
dels caps. Estàs malalt dels peus. 

Aquèx règim s' espressa molt sovint a la llatina 
ab sòls prefixar la part a 1' adgectiu o al vèrp: 

Còrgelat, cèyaròs, caraHaroh, captrencar, còUtòrcer, 
braçtrencat, camacurt, pèlnegrós, mànigues tret, fèlso- 
breixit, nastorrat, ditesguerrat. 

11. ò L' estensió dimensiva detràs de la mida: 
* Té cent palms de rodo; d' alt ningú ho sap. Tres 
Kilomètres de baixada trenqueu les cames d' un valent. 
Dues hores d' anar a cavall. Un metre d' ample y nn 
y setanta de Uarch. 



^6 XJB 1>B UL PBBPOSICIÓ de 

12.^ £1 pren qnaUtatin, o qnant se '1 £a Berrir 
per especificar les mercaderies,- d' altra manera pren 
a (Vid. pé«. 259) o per (Vid. pàg. 271): 

Meanrèamen un porró de sis quartos, el de vnyt a 
casa no 'us esoan. Al mercat M havia llebres de setze, 
de yint, de yintiqoatre j fins de trenta rals. ün pis de 
quatre duros per mi ja es massa. Encara 'm barbèjo a 
les de sis quartets, rasquen o no rasquen. 

13.Ò El llòch desde ahont se ve o se snrt (cf. 
unde llatí) ab els yèrps de venir, sortir, eMr, aobrei- 
xir, marxar, fugir, despedirse, B^ararse, qiMraen, es- 
caparse, apartarse, arrimarse, trasladar, portar, dur, 
carret^ar, arrocegar, allunyar, desterrar, traure, esedr^ 
rerse, esmunyirse, escondir, escondirse, amagar, deser- 
tar, moure, alçar, pujar, hàixar, culUr o plegar, 
a/rrencarf mudar, Tiaure, haverar o havestar, arribar, 
tornar, etc., transitins o reflexius. 

Arriben els homes del camp. Tornen les naus de 
Mallorca. Ve del Montseny una ventada molt freda. 
Tornen es ciutadans de Nostra Senyora de Lluch. Venen 
de Ciutadella. Se 'n van de Tremp. Corren de dalt a 
bax. Arrocèga un pi^ del bòsch. Cull de terra aquèx 
paper. L' escloper muda sempre el niu de llòch. Aplír- 
tat del precipici. Allunyat de ('1 llòch de) sa presència. 
Amagat d' èll. 

14.Ò Distància de llòch o temps, equivalent a 
'desde. 

Del pla de Borromba ençà tot es feuich. De Barcelona 
a Montjohich no mès n' hi ha per taçtar les pujades; 
altre es de Monistrol a Montserrat, y de Bibes a Fines» 
trelles. De xich que no dormo a la palla. Del segar 
estant que ningú reposa. De 8t. Pere ençà. De Nadal 
enllà. D' ahir ençà. De demà endavant. 

15.Ò Orige y procedència per naixement, cons^ 
trucdó, venda, etc.: 

Home de Llèyda. Espardenyes d' El-Camp. Carbó 



X7S DB !;▲ PBBPOSIOIÓ d6 277 

de Fíguls, de St. Joín. Marbre dels Pirineus. Àgata 
de Montjohich. Sal de Cardona. Blat d' Urgell. Vi de 
Sitges. Fajòl d' Olot. Suyro dd Girona. O^em de Ba- 
líagner. Mayòliqnes de Solsona. Taronges de València. 
Tnrrons d' Alieant. Formatges de Morvedre. Espardè- 
. nyes d' Oriola. Sal de Torrayella. Ensiamades de Ma- 
llorca. Formatges de Mahó. Berretines d' Olot. — Ous 
de gallina. Pells de cnnill. Plomes d' indiòt. 

16.Ò Matèria l.«r de qnè està feta ona còsa^ su- 
plint fet, feta, fets, fetes: 

Bastó de grèvol. Kiscle de £E^ig. Esclops y soques de 
noguer, de pi. Erer de jnnchs, de pell. Garlnèt de cer 
ab m^ech de vanya, de fusta, d' òs, d' evòri o marfil. 
Tanla de marbre, de pedra, de fusta. Armari de noguer, 
de roure, de blada. Altar de fusta blanca, de cedre. 
Casa d' obra cuyta. Palau de pedra picada, de marbre. 
Un vestit de vellut, de llana, de seda. 

2M Matèria de què esté composta o formada 
una cosa, Bnpiiot formaty compost: 

Una clèda de barrons de boix. Un reixat de barres 
de fèrre. Un àlbum de retrates, de plantes, de firmes. 
Una tela de cànemillana. Un llibre de sis capítols. Una 
escala de cent grabons. Un poble d' nn sòl carrer y 
d' un sòl portal. Remat d' ovèUes. Formiguer de cria- 
tures. Eixam d' abelles. Pilot de ròchs. Munt de fasòls. 

8.er Matèria de què està plantada o sembrada 
una cosa, mij^Unt plcmtat, sembrat: 

Un test de mardux y un altre d' alfàbrega. Un plan- 
ter de bledes. Hort de cols. Feixa de llegum. Troç 
d' olivers. Camp de blat. 

17.^ La cosa, matèria o assumpte de què 's 
parla: 

, Feyen rabons de la fira, del bestiar de peu rodó, del 
de pèu forçat. Li preguntaràs de la tia si està bona. 
Parleu de ouUir la sarga y 'Is vimes de lluna. Enraho- 
nèn de quant pensen anar a Figueres. Parlàvem de la 



278 üs BB LA pjRBPOSiGió àe 

Dolors que ;pobrèta! morí jove. Déyem de la Carme que 
's feu mdnja. Murmuraven de tothom. Les havien de 
Berga, de la Patum, de la Mulaça, dels Turchs j Ca- 
vallets, dels Plens, del vall de V Xliga, del tabal. 

18.è Causa. l.« Causa-motiu que impulsa o mòu 
a fer o ferse una còsa^ suplint a causa de, o a eausa 
de ser, o estar. 

Plora de ràbia. Riu de fístich, d' alegria. Gruny de 
gana. Xucla de £Eim. Fuig de desesperat. Mendica de 
necessitat. Es moren de frèt. Ningú se 'm mira de tan 
pobre y espellingat. El vestèsch de llàstima que 'm fà. 
No 's pòt presentar de mal vestit. Salta d' alegre. Els 
xays reventen de farts y de grassos. Està xafat dò la 
feyna. Be massa estimarlo V ha perdut. D' escanyolit, 
de denarit, de tísich no allargarà gayre. 

2M Causa-mèdi; o acció ab que 'b £a una cosa: 

L' estengué d' una bastonada. D' un còlp d' un ull & 
tremolar. D' un revés li £» escupir les dents. Tantòst 1' 
ofega d' una abraçada. D' un giravolt es al cap de la 
plaça y d' un tir se 'n desentén. 

3.01* Causa agent, o subgècte detràs de participis 
passius, de Pretèrit, o venidors en ent, ant o or, encara 
que diga '1 contrari 'i P. Nonell, p. 268: 

Tres pinçans morts de la meva escopeta. Son ronda- 
lles repetides de tothom. Pou un visca contestat de pòohs. 
Es cosa convinguda y feta d' homes sabis. Glòria meres- 
cuda d' èll primer que de ningú. Son una germandat 
molt coneixents de tothom, perquè 's retiren molt a sa 
mare. Li vaig oferir una panerèta de peres, al meu en- 
tendre, ben rebedores d' èll y de qualsevol. Veus aquí, 
guerrers, un castell prenedor de vostres armes. Si ta con- 
ducta, fill meu, fos alabadora d' algú, be prou que la 
alabaria ta mare. 

19. è Mòdo. El de forma adverbis de mòdo (Vide 
p. 121 y 274 Nota), suplintse a ma/nera, en caUtat ^ 



us DB UL PBEPOSICIÓ de 279 

£11 trayallaya de cego, s' lii fSsya de boig. Menjava 
de valent, d' ayre. Vindré de vères. Anaven de per lia- 
re. Vestien de festa. Vingueren de comissionats. Dorm 
d' esquena, de costat. Camina de cularreres. Esteu de 
lluna; de estrella. L' estimen de còr, de boca. Vestia de 
metge. Caminava de sastre. ' 

20.Ò Estat o Ber. L' estat o ser volen la part (Vide 
p. 275) moral ab de, snplintse respecte; si 's parla de 
temps, se snplèx en temps: 

iCòm esteu, aneu, seguiu, continueu de salut, de mi- 
granya, de calor, de j&èt, de lluna, de dia, de mès, de 
gra, de pa, de diners, de totf Estlívem de lluna vella, 
be de salut, malament de gra, de pa, de diners, etc. 
Es íòrt de sal, de pebre, de vinagre. Tallaven la fasta 
(en temps) de lluna. Vetllaven (en temps) de nit. 

21.^ Especificació o aclaració de 1' innominat, sia 
pronom o adverbi, en especial especificant 1' en de- 
mostratiu (V. p. 212). 

Açò dels soldats son mala feram. Això de les botes 
es un bòn ofici. Vindrem all^ de les dèu. Camí ençà de 
Martorell. Això d' anar cobert de tingallòts, a totbòm 
fsk mal d' ulls. Ab allò de la mort ningú bi vòl Jogui- 
nes. Lo de lladre bo nego, lo de mentider y V altre de 
lleig, no ho puoh negar. No 'n vull de peres. Ja n' he 
trobat de les grogues. Mès se n' estimaven d' altres. 
Comprèune de negres. Mengòune de maduixes y gèrts. Ho 
era de sabi, o de sabi ho era. De dolent no ho era. De 
valent sí que ho so y me n' alabo. 

També nn snstantin ab de n' especifica un altro: 

Un cap de bestiar, un cap de serra. 

32.è Partició. S' usa de ab interrogatias, rela- 
tinsy nnmerals, etc., sempre que convé dar l' atenció 
sobre nna part: 

4Quí de vosaltres ho sabíaT Els qui dels amiohs se re- 
cordaren de mi, foren ben pòchs. Tres dels Apòstols as- 
sistiren a la Transfigaració. 



280 US DE LA PREPOSICIÓ de 

S' usa també quant convé dar 1' atenció sobre tm 
dels varis conceptes de la còsa^ acompanyant el con- 
cepte que 's pren ab un o ab V article definit: 

Ua bò d' escolà trenclS les canadelles. Uns Uènga- 
Uarchs de jovenòts motejaren el sirvent de Deu. Lo gra- 
ve del cas es la obstinada oposició de tos germans. Lea 
mentideres de les veMnes li havien fet un capítol d' acu- 
sacions fins a 1' alçada d' un campanar. Lo cxQminant 
del capítol era la seva raresa ymal geni. 

23. ò Distribució. Acompanyantse ab en separa pi- 
lots^ acompanyantse ab a, estén o distribnèx al 
llarch: 

De tres en tres surten a passeig. Els maten d' un a 
nu. N' es tot de cap a cap. De cap a pèuQ vèn sou fill 
llagat. De 1' una a V altra ma; dél matí al migdia. 

24.è Règim d' adgectlns y de vèrps. 

l.®r Volen de els adgectins: digne f indignet rèu^ 
culpable, jpròpi, impropi^ lleçt, capaç, incapaç; amkhf 
enemich, en/vejós, cert, incert, vell, noveU, prdMh, 
llarch, dejú, duptós, segur, ignorant, enterat, y 'Is par- 
ticipis en ant, ent, y verbals en or, iu: 

Es ben digne de perdó. Rèu de mort. Culpable d' 
homicidi. Impropi de llènges cristianes. Incapaç d' aja- 
pirse per una obra bona. Lleçt d' escriure. Amioh de 
jugar. Enemich de tot be. Amant de la veritat. 

2M Els adgectins y vèrps qne signifiquen diver- 
sitat; diferència; exempció^ llivertat^ llimpièsa, dis- 
cordóncia, dissentiment: en un mot; separació; còm: 
Divers, altre, diferent, distint, exempt, segur, ckt, 
lUure, desohUgat, pur, llimpi, innocent, nèt, brut, dis- 
sonant, discordant, Ihinyd, diversificar, diferenciar, exi- 
mir, lUurar, deslliurar, o lUvertar, pèndre, robar, to- 
car, rèhre, llimpiar, purificar, purgar, depurar, rentar, 
netejar, embrutar, discordar, dissonar, mudar, carn- 
biar, desdir, destorbar, y molts compostos de ^ y 
de de: 



us PA LA PKKPOSIOIÓ de 281 

Pensava coses ben diferents d' aqaèixes. Es exem^^t 
úel serrèy militar. L' home es Uiare d' esonllir entre 
^Is camins que dunen ala felicitat eterna. El religiós 
innocent deia crims del sigle, desobligat de les atencions 
<Le fÍEünília, por de pecat, serrés a Deu ab tot el cor. Nèt 
de qnartos. Ben altre del sen company. Brut de guix. 
Buscà un reco llunyà de yeliins. JJ escepticisme no di- 
ferencia '1 be del mal, el pecat de la virtut. La socie- 
tat deslliurada per dissort deljòu de 1' Evangeli per les 
sectes aitticristianeSy queda privada dels motors de la 
•conciència, de la decència, de V amor de pKtria y de fa- 
mília, y es moguda solament per aquella espècie d' irri- 
tabilitat de les madrèpores y atrapamosques, suficient 
per apartarse d' allò que dlscòrde de la seva sensació 
línica: el plabèr. Negat aixís 1' ordre sobrenatural, no 
•cal purgarse de pecats, ni netejarse de les f^tes diàries, 
ni creu 1' bòme poder embrutarse sinó de pols o altres 
oòssos que taquen la cara y la roba. Aquèts Paus muden 
de casa còm de camisa. Oambièm de camí, si anem 
-errats. Desdiu del jove '1 mentir. Rebem beneficis dè 
Dea. No robes res de ningú. 

3»®r Molts adgectius y vèrps que signifiquen sen- 
ümentB^ volen la còsa-causa (V. p. 278) ab de: 

Esticli alegre, content, satisfet, descontent, cansat, 
lip, aborrit, fart, gojós, o joyós, trist, apenat, afligit, 
•còrcaygut, esllanguit, desmayat, enamorat, queixós, vas- 
cÓB, gelós, zelós, desitjós, malganós, envafat, cuyt, ca- 
lent, cremat, neguitós, dalerós, gurmant, enujat, enfa- 
dat, enrabiat, empipat, aconsolat, temerós, anguniós, es- 
pantat... de tantes coses. 

Els vèrps uns volen el de essent reflexias^ altres 
mo reflexius y altres còm reflexius: 

Alegr^irse, contentarse, satisferse, descontentarse, can- 
sarse, atiparse, aborrirse, afartarse, entristirse, apenarse, 
«fligirse, esllabguirse, desmayarse, o desmayar, desfaUir- 
se, o desfallir, admirarse, queixarse, vasquejar, neguite- 
Jarse, o neguitejar, engelosirse, enujarse, enfadarse, 
Gtíaudïa.— Gramàtica Catalana. 19 



282 us DX LA PBBPOSIGIÓ de 

enrabiarse, empiparse, espautarse, morirse, rinie, riures^ 
bnrlarse, mofarse, oblidarse, reoordarse, confiar, reflarae^ 
desconfiar, admirarse, esperar, creure de tantes coses. 

4.Art £ig adgectÍTis de privació, abundància^ po- 
brèsa^ ríqnèsa, còm: orfe, privat, abundós, abundant, 
pobre, manco, mancat, faltat, esoda, ourf, vuyt, nuhu, 
desnuhu, rich,plè y replè: 

Orfe de niare, nnhn de vestit, y plè de misèria plo- 
rava V infàntó. Tenia un còr rich d' afectes generosos^ 
però les butxaques vuydes de diners. Pobre de talent 
y.esoíís de iòrces, es trovava mancat dels dea grans rems 
de la vida. Les fònts a V estiu solen anar curtes d' ayga. 
Les déus son abundoses d' aquèx element riquíssim. 

EIb vèrps: Carregar, descarregar, encarregar, des^ 
encarregar, enlleugerir, adornar, espargir, arrasar, 
arruixar, m>uUar, remullar, untar, sucar, empapar, 
pintar, empestar, contagiar, tenyir, eml•lanquir, o en^ 
bla/nquinar, empastifar, guarnir, desguamir, coronar^ 
brodar, vestir, cubrir, circuir, rodejar, voltar, encerco- 
lar, despullar, desvestir, calçar, descalçar, cenyir, plan- 
tar, empeltar, sembrar, ensementar; jontantslii els d& 
les idees anteriors de privació^ abundància^ pobresa y 
Tiqnèsa, còm: Privar, aturar, impedir, prohibir, es- 
torbar, enriquir, empobrir, ompUr, rubUr, vuydar, abun- 
dar, proveMr, mancar, ab abusar, servirse y aprofitarse. 
Usar y necessitar prenen terme directe o de: No V 
necessito ò no necessito de tu. Uso H teu calçat o del 
tmt calçat. Aprofitar, no reflexiu, vòl terme directe: 
Aprofito V ocasió, la salut. 

Carrega de faig o de roure, si 'n trobes. T' encarrega 
de guardar la meynada. Adorneu 1' altar de flors. Espar- 
gintlo d' ayga benèyta, se 'n tòl V intervenció diabòlica. 
Arruxiant de valent els trumfos eixuts del suóh del 
pahelló, fbyen ells sòls les delícies de la gentada del 
vmas. Entre mig algunes fulles d' ensiam amanides d' òli 
y vinagre renovaven el gust tot rentant agradosament 



us Ds x^Ipbxposició de 283 

el paladar. Es diu sopa-molla el pa mullat de vi, y 
rosta a Urgell el pa torrat sucat de òli. Qui òli remena^ 
els dits se-n' (d' èll) unta. Si ho pintes de negre, feaú 
oara de dòl. Els protestants empest>en la torra de Bíblies 
adulterades. La societat est^ contagiada de escepticisme. 
El tenyit de yèrt es bonich. Emblanquim cada any de 
oalç Tiya per castigar les xinxes. Tota la canalla son 
molt yassalers y pòch els fyk V empastifarse de £ftnoh. 
Ouamirèmli '1 vestit de trenzilles, inicials, alguna flo- 
reta, y altres blederies per fer badar la gent. Coronat 
d' espines, vestit de, porpra, cubèrt de salives y voltat 
d' enemicbs. Calçada de modestes sandàlies, cenyida de 
cilici, despullada del mon, se rodejlí de virtuts y sembrií 
'1 seu oòr de tota mena de bones obres. Convé plantar 
les terres de plantes diferents cada any, però cercant 
les plantes que 's íkvorèixen. Els arços blanchs s' em- 
pelten de nesprers» Es un tracaler que tot lo veynat eur 
sementa de mentides. 

Els anteriors poden mudar el de en ah (Yid. p. 267)^ 

No priveu els pobres de la Uivertat, que es son únich 
tresor. No feu els asils lluny de la plítria dels asilats, 
que o sinó, mentres els provehiu de pa, els empobriu de 
relacions de família y ayre de la terra, fentlos morir 
d^ una tisis psíquica. Obre Deu ses mans rublèrtes de 
be, y ómplaho tot de benedicció. Vuydèu el vi de V am- 
polla o vuydèu 1' ampolla del vi, y posèuhi ayga. Ela 
teus fllls may mancaven de res, o may els mancava res. 
No abusesses de la meva bondat. Aprofitat de mos con- 
sells. Se servirà dels amicbs. 

25.^ De subgècte d' oraeió. Suplint els sustantlna 
aete o aeeió, eirounstdnekif oas^ s' esplica el perquè 
del de que acompanya un vèrp qui 's pòt convertir 
en subgècte. Prenen aqnèx de molts vèrps d' afèo- 
teS; sentiments o passions usats còm tèrcipersonals, 
y molts tèrcipersonals, còm: Convé, escau, vaga, es (ab 
adgectiu): 

No 'm plau (1* acte) de venir. Donava gust (r acte) 



284 US DB LA PRKPOSICIÓ de 

de veure oréixer tan bell esplèt. Admira de trobar gent 
atea. Mortifíoa de viore entre malparlats. Cansaria d' 
«nar a cavall . Xafa de no podèrhi arribar d' ^òra. Convé 
^e marxar. No escau avny dia d' anar descalç. No li 
vagava de prisar oòm mès de fer. Es comú de perdre 
jugant. Era mal mirat de respostejar als pates. Es ilíoit 
de menjar contra la prohibició de V iglèsia. EstlS pro- 
lúbit de fer mal. Era permès de riure. 

Podran perdre ^l de j posaxse els Infinitíos àb 
1' article còm noms que fan de subgècte: Cansaria 
V anar a cavaU; però ea mèa català '1 primer mòdo. 

EL de dels temps d' obligació ea regit de 1' ohU- 
^a4fióf terme directe d^ vèrp haver: Jò he a Unek 
fobUgaeió} de cantar, etc. 

Fer y ser, identificantse casi, prenen davant de 
vèrp un de qualitatiu o de part o respecte (V. p. 146): 

Eren de bòn cullir (bons respecte del oullir). Son de 
üícil hauré o fàicils (respecte) d' hauré. Tan de bòn 
Veure. Feyen de mal trobar o feya de mal trobaries. 

26.^ Prenen en les facultats detràs de battiUer, 
llicenciat y doctor: 

Batxiller en Filosofia, Doctor en Llèys, en Teologia. 

Se dia Mèatre en Cfat/ saber, y per lo demèa. 
Mestre de Teologia, dé Gramàtica, de obres, etc. 

Els vèrps y noms de creure, confiar, prenen en, de 
(V. p. 283) y a, o terme directe sènç preposició: 

Crèch en Deu (que hi ha Deu). Crèch de Den (ma- 
tèria o obgèote) tot lo que ensenyen la rahó y T^Iglèsia. 
Crèch a Deu (dono fè y crèdit a ses paraules). Crèch lo 
que 'm dius. 

Creure significant obehir regèx terme directe sènç pre- 
posició: Qui no vòl creure la mare, ha de creure la pell de 
caftra.-— Esperar té tres regències: Espero en Deu; espero 
de tothom; espero la glòria, — Confio en tu que no 'm dei- 
xaràs. Confio de tu que m' aviearàs oportunament' Con- 
fio els meus havers a mon cusi. 



LLOCS 285^ 



i 8. ~ Ü0 de IM preposioiQiui en el règim 
elroimetajíolal 

L' nodó 's fk Bempre en llòeh, temps y mòdo de- 
terminats y ab causa^ quatre circiinstàiides que ft' eé^ 
presBen, o no^ segons oonvé al qni parla. Adonés, 
se solen espressar les eircanstàiicies de distdnoMiy pa/rty\ 
dimensió y preu, quant concorren en V acció. 

Tot espÜcantleS; casi no farem mès qne referències 
a 1' ns de les preposicions, abont ja queden esplicades, 
dites circimstàncies. 

lAòch 

S' espressa a) el llòcb abont s^ es o 's ttavalla^ 
hj el llòcb d' abont se surt, ve o marxa, c) el Ilòcb 
per bont se passa, eh) el llòcb abont se va. Aqueixes 
classes de llòcb poden presentarse £zes o vagues. 

l.«r Llòcb abont s' es, ó 's travalla. 

Si es fixo y determinat vòl en o a (Y. p. 262): 

Som al Oèl. Est^n «n V Iglèsia. Dormen a Tortosa. 
Cus a cal sastre. Serren al bòscb, o en el bòscb. Passe- 
gen a la sala, o en la sala. 

Si '1 llòcb es vago e indecís vòl per (V. p. 2^0): 

Anit el pare dorm per Barcelona. Les ramades eren^ 

pel Pla d' El-Yallès. Seguen per V Urgell. Se 'n troben 

per la montanya. 

Si s' indica no mès que 1' «ndreçúria o direcció^. 
del llòcb, vòl cap a, o vers, o envers: 

£1 meu germií vin cap a montanya. Tenen ona caseta 
vers la mar. Travallen allà cap a Tortosa. < 

2M Llòcb d' abont se surt, ve o marxa. 

El llòcb fixo vòl de (Vid. p. 276); 

Duuen el vi de Carinyèna. U ban pres de Comajnn-' 



286 LLÒCH 

cosa. Surt cLe casa. Toma de llogat (sap. del llòoh ahont 
estarà llogat). 

£1 Uòch vago e indecÍB TÒl de per: 

^Te ve de per tot. Tomen de per França. El so dat 
de pel bòsolx. 

Si no mès s' indica 1' endreoúria d' hont ae ve, 
TÒL de eap a, o de i)èr8, o d' efwèrs: 

Valien de cap a 1' Empordà. Ha vingut de cap a 
aquelles cases. Bufa '1 vent de vers tramontana. 

ün tragècte s' indica espressant sob dos caps àb 
de o desde,.. a, o fins a, o '1 cap de sortida ab deade^ 
ó de... estant, o de... enfora, o de... ença, de.^. enUd 
suplintse el cap d' arribada fins àqui: 

He caminat ab pluja de Manresa a Sallent. Van dea- 
de Bipoll fins a Campdevànol. Van de Violi fins a Coll 
de Malla. Viatgen desde València al Grau.— Desde 
PuigoerdlS que neva, o de Puigcerdà eatant o de Puig- 
cerdà ença que neva. De Girona estant o de Girona 
enfora li vaig escriure. 

3.er Llòcli per hont se passa. 

Fixo vòl per (Vide p. 270): 

Passo pel riu, pel pont, pel bòsch. Foradaran per 
la paret mestra. Venen per 1' orient. 

Vago o indecís vòl perïld, o deure.. • per: 
Ara passa perllà al serrat de les Tres Creus. Demà 
deurà passar per Girona. 

Si 8' indica V endreçiiria del pas, vòl per eap a: 
Passeu la ribera mès per cap amunt, o per mès cap 
amunt. Passaran per cap als Pirineus. 

4.»rt El Uòch ahont se va. Vòl a (Vid. p. 258): 
8' encaminen a Tarascó. Van a Aiz. El du jen a Per- 
pinyà. Els enviaven al Seminari d' Oriola. M* acosto a 
Castelló de la Plana. 

Si s' indica que '1 Uòch es el t^rme de nostre 
viatge, pren fins a: 



TXBfPS 28T 

Arribo finí a La-Sèrra. Penso anar finB a Yilafranoa. 
Tindré fina a Sant Yioènç. Tinoh bitljlèt fins a Les-Bòr- 
ges. 

Si s' indica Bòlame&t 1' endreçúiia del moviment^ 
vòl oap a, o vèr9f o envers: 

Caminem cap a Núria. Les aurenètes volen cap a 
terres mès calentes. Les bromes avuj giren vers la Cer- 
danya. 

NOTA. Quant se fan indicacions de llòcli per 
medi de d, qu4, lU, çd^ ed, Ud, davant del llòcli qne 
luègo s' especifica, cal repetir la metèiza preposició 
que duu V adverbi: 

Som aqní a tanla. Veniu alllS a Barcelona. Sortien 
dellí de la plaça. Passegen perllí pel prat. 

Els compostos de a poden pèndre en en la repe- 
tició: 

Ací en aquèt tròç. Aïllí en aquells bòscbs. Anem 
allà en aquella barraca. 

En el llengaatge oral se solen callar la a, de y 
per per economia a causa del seu us contínua: 

Percí Barcelona corren bones noves, en llòoh de: 
perol per Barcelona. Decí Llèjda, per decí de Llèyda. 
Allí Balaguer, per allí a Balaguer. 

Temps 

^ En 1' acció 's considera la seva existència o la 
duració d' aquesta existència. L' existència se refe- 
rèx a la simple posició o verificació de 1' acció sèn* 
ça mesuraria: Nasqué f visqué, travalla, dorm... La 
duració s' espressa mesurant el temps que la acció 
continua: Desde aMr que estudio; tres anys que viatja; 
fins a V any vinent estaré aqui. 
' Per mesurar la duració; se citen el principi y fi del 
moviment (t)roblèma)^ o s' indica '1 total (resultat o 



288 TBMPS 

flolnció), Yg. Travaüèm deide amy nòuftn$ a Sant JPere 
(problema) o travaJlèm 9i$ mè$0€ (resultat o aolndó). 
Lee iodicadoiiB de duració per problema son mès sen-^ 
sflles y mès poètiqnes, y perxò lea prefeiéx el poble. 
Les indicacions de daradó j>6r totail ttm mès econòmic 
qnet*. 

1. La yeríficadó o existència d' tm £st passada^ 
present o venidora s' espressa a) sènça preposicióf 
h) ab a; c) a^b en; eh) Skh de; d) ab per, 

a) L* existència o data d^ itn fet va sènça prepo* 
sició, sempre que 's referèx a eigU^ any, mèe, aenuma,, 
dia. 

El yintiyayt a santa Esperança, el Yintinòn a santa 
Oren, el trenta a Igualada y '1 primer a Manllen, El 8i- 
gle divnyt la revolnció francesa feu estremir el mon. L^ 
any passat no va fer tant frèt. L' any Tinent venrèm no- 
vetats. L^ altre mès y V última setmana vaig gnanyar me- 
nes. AqnèU any ne passaren enoara de mès grosses. 

h) S' osa en, si 's vòl, sempre qne no hi ha altra 
preposició; especialment davant dels demos^ratins: 

Aquell matí o en aqnèll matí; aqnèst vespre o ea 
aqnèst vespre, aqnèst hivèm o en aqnèst hivern. Aqnè- 
lles aen aqnèUes hores de nit no se sentia res* Engnany.^ 
En el sigle vint. 

o) Pren a de aproximació qnant per ser onrt el 
temps indicat, V acció no 's verifica fixament en el 
temps qne s' indica^ sinó pòch mès o mènos. Aixís 
volen a les parts del dia y les hores determinades: 
' Vaig a estndí a la tarda. Dormo a la nit. Dinem al 
migdia. A trènoh de dia, a pnnta d' alba, a lamigdiads^ 
a posta dè sòl, al Unstre, al cap tart, a la vetllada. A. 
la nna, a les tres y a les cinoh me solo despertar. 

Solen pèndre la metèixa a les qnatre estacion9 J^b^ 
V article definit: 

'A la primavera cèní a V èstin, a la tardxnr eòm a 1' 
hivèm ens calia tntvallar per viure. r 



TBMP8 • 289 

També prenen a les indicaoiona de temps qa^ 's 
fan per medi de vè^ en Inflnitin: . 

Al sortir el sòl) Ja naturalesa en pes ei saluda; al 
pi^OLdres, lo plora. 

Si 1' indicació 's íSa per nn nòm, pren en o a. 

Al prinelpi o en el principi els nòys estudiaren 
mès dC gust. A la fi o en là fi del mon yindrlS Jesu- 
erist' a jndioar els tíus y els morts. 

Les frases a primer, a u, a dos, ete, vg. de Jor 
ner, volen a. Les frases: el dia primer, u, do», eie.f 
no 'n volen. — ^La frase cap a sempre vòl a: Vina cap 
al migdia, cap a L• tarda, ■ ■ ■ 

L' en en oracions negatives eqrdval a durant: 

En tot lo sant dia, en tot V any, ni en tota sa ví- 
àa no ha alçat palla de terra* En tres hores no lia fet 
cent passes de camí. 

chj Prenen fixament de alganes locucions tómpo- 
ro-modals, còm: 

Arribem de dia, de nit, de clar, de foscb, de bona 
hora, de jorn, de bòn matí, deségúida, depressa. 

d) Per fi, pren 2>^ tota indicació concreta, però 
qnin Ilòcji en el temps per rah^ de, la disténcia, o 
perquè no hi volem fixar 1' atenció, no 's presenta 
dibctfxaty sÍ9Ó boyrós y vago: 

No eai|en totes les pag^e^ per sant Joan. Oombrega^x 
per Ptfscua fiorida. Per sant Vicenç el sòl entra pels 
torrenta. Per la Mare de Deu d' Agost a las sèt es fosch. 
Per Pàscua y per Nadal cada ovella al seu corral. 
S' hi esqueyen-per la festa major. Pel Juny tornarem 
a casa, si a Deu plau. ' 

. Si Vs vòl indicar e| tem\e de un succés venidor, 
s' usa dintre, 

iQuant S6r£ fetf— Dintre tres dies. iQuanttoriiar^ Vf^ 
Dintre nn any. 



290 ' TBMPS 

2. L' existència quieta es comparable al llòch 
ahont se trayalla* La duració o existència mognda es 
còm nna tragectoria en 1' espay. Per espressar el 
valor o mesnra de dita tragectoria, a) se conten 
tots sos ponts intermedis espressantlos per total (solu- 
ció) ab els cardinals y sènça preposició o ab per; o h) à* 
indica juntament el pnnt de sortida y '1 de vparada 
(problema) ah de... a, o deede... a o fins a; o e) s' ex- 
pressa solament el de sortida o '1 de parada, su- 
plint l' altre. 

a) Temps espressat per total (solució) ab ela 
cardinals, repetint o no el vèrp de la pregunta: 

iQnant temps fa de la esposició de Barcelonaf— Dot- 
ze anys, o f a o fan dotze anys. iQnant temps ya esta- 
diar Vf— De carrera catorze anys. iHi ha gayre que 
sou aqníf— Dnes hores, o hi ha dues hores. 

Pren per o dwrantf si 's YÒl, referintse a acció 
passada o venidora: 

Jesús peregrinà entre 'Is homes trenta tres anys, o 
per trenta tres anys, o durant trenta tres anys. 

Penso estar a València dos anys, per dos anys, o 
durant dos anys. 

h) Temps per problema ab espressió dels dos es- 
trèms de la duració: 

P. (Quant temps estudies? B. Del matí al vespre, 
o del matí flna al vespre, o deada '1 matí fins al 
vespre. 

o) Temps expressat per problema. Se íIeui les se- 
güents preguntes y respostes. Suposo que som per la 
Mare de Març, y pregunto. 

Punts de sortida 
P. De quant ençà? B. De Nadal ençA o de Na- 
dal eataiit• 
P. De quant enllà? E. De Sant Joan enllà o de 

Sant Joan endavant* 



MÒDO 291 

P. Desde qaantt B. Desde Nadal, desde Sant 

Joan. 
Punt d* arribada 

P. Fins a quantr JS. Fins a Sant Joén. 

Còm se vèn, sempre qne un dels doa pnnta (de 
sortida o de parada), es el temps en qae un se troba, 
se snplèz. Travallo a Barcelona deade Nadal; saplèz 
Jins ara. Mtaré a easa (snplèx de$de ara) fin$ <i Sant 
Jodn. 

Avegades s' espressa la duració total tocant ado- 
rnés sos punts estrèms per medi de o^.* 

Nostre Senyor feu el mon ab sis èpoques, que Moisès 
anomena yoma, Ab tin any fsaéa sis yiatges a la Amè- 
xioa, y, si vols, mès. A|> tres hores he escrit un sermó. 

Mòdo 

Els mòdos o maneres de 1' iacció no tenen fi ni 
compte. Penco s' espressen de mil maneres també. 
Tots els yèrps en Grerundi (p. 155), tots els sustan- 
tius y adgectius qualificatius, tots els adverbis de 
mòdo (p. 120), molts ablatius absoluts (p. 233) y 
les frases de causa ab de poden modificar 1' acció. 
^ Les preposicions en jòch per fer locucions de mòdo 
son a, de, en, per, àb y aènça. 
. La a fà locucions adverbials que serveixen de 
punt de comparació. Podrien dirse adverbis de sem- 
blança: A la franeèeay a la bruta^ a la descarada, a 
la menuda, a heli raig, a pilots, a mates, a arrux, a 
paXó, a hòrri. 

El de forma també locucions de comparança: Fassar 
de llarch, de través. Obrar de flux, de lleuger. Trava- 
Uar d^ esverat. altres mès directament modals: Dir 
de paraula, de bona gana, de sopte, de rebot. 

El de també forma adverbis ab les parts del còs 



282 CAÜSA 

preses pròpia o metafòricament: CkMire de claUiüf 
de pèu8, tocarhi de cap, posarse d^ esquena, de cara, 
.(Vid. p. 121). 

L' en fa locucions qne indiquen 1^ estat o dispo^ 
sició de la cosa: 

Plou en 8erè (estant seiè). Pò$a ^U hraçee en crèn (dÍB- 
posició), la Jfarha en remull (estat de). JEn brui n* M hit 
tres ròhes, Pòsaho en clar. 

£1 per fa també espressions modals: 
Per alt (tot lo mès) V he llegit una yegada per i^. 
Pòsals per separat, pel sen ordre. Per escrit o de paianla. 

L' ah fa locncions adverbials de companyia sb 
noms de potències, d' actes^ y de qualitats: Portat 
àb enteniment. Dormiu àb repòa, No menges ab eem- 
ousia. Venien àb gran esbalòt Parlava aïb serietat jr 
sàbiduria. 

£1 sènça fa locucions adverbials d' esclusió. Sig- 
nifica '1 contrari de 1' ab anterior: Crid^ y amenaça 
sènça solta, Zluyta sènç descans. Pega sènça pietat. 
Parla, riu y menja sènça mòdos, 

Gausa 

Causa es tot lo que d' un mòdó o altre concorre 
a fer una acció. Perxò, bi ba a) causa agent^ o snb- 
gèete que obra, h) cansa material, o cosa de la qne^ 
se 'n fa una altra, y c) causa-movent, que mòu im- 
pulsant (motiu), o atrayent (ü o causa final). La can- 
sa agent es principal, instrumental y aussiHar. 

l.« Oauèa agent principal. Es el subgècte àeV 
oració, y detràs de participi passiu vòl de oper, Vide 
p. 145 y 278): 

Jo baVia buscades tres vfergues. Pa««tva; Tr^ vèrguw 
bavien signdes buscades de mi o per rai. El òaxrií de' 
la vall es prou coneixent de totbòm. Es trobador de quV 
tinga ulls. 



CAUSA 293 

Causa agent instrumental. Es 1' instrument de V 
acció (V. p. 267) y pren sempre ah: 

Kosègal ab les dents. Estrènylo ab les estenalles. Ca- 
mina ab cròces, ab bastó. 

£1 vers 87 de la Catarata de V Atlàntida del Mès- 
^e M. Verdaguer diu: «d' un rehinós pi a la teya^ 
cegant que '1 yent abranda — ala gentil Hespèriscer- 
<^nt...» Ahont a la ieya devia dira6 la teya, vnAttun 
tnent-mèdi. Serà un descnyt de caixa. 

Causa aussiUar. Es el medi o conjunt de medis 
que usa '1 subgècte per fer 1' acció. lEls medis son a) 
totes les accions (efectes de les metèixes) del subgèc- 
te per atènyer el seu fi-, h) túlò en què 's fa una co- 
sa^ c^m el mirall^ 1' esctit, V ombra, y tot allò en 
que 's troba de qualsevol mòdo representada una al- 
tra oòsa; c) les cirçunsténcies que contribueixen es- 
tèrnament a 1' acció, còm la Uum, V ayre, el calor. 
El medi si té 'Is actes amidats, pren també ab còm 
r instrument ab qui s' aduu inolt en 1' ordre de cau- 
salitat: 

a) Mèdi8 d^ acdó^ El mataren ab pòqnes, ab moltes, ab 
una, ab dues, eto. bastonades. Ab pòobs crits el deçper- 
taré. L' he tombat ab el primer, ab el segon, ab el ter- 
cer tir. El fòoh còn ab son calor. Ap^gal ab nn bufet. 
£1 sòl illnmina ab la seva llnm. 
- Si V acdÉó es una sola acompanyada d' un, una, 
o de relatiu, pren ah o de: 

W nna pedrada o ab nna pedrada va capgirar nn 
moltó. Del gran còlp que li dona, el deixa estabornit. 

^ Si ^Is actès^mèdi son plural y no mesurats de cap 
jBdòdo, volen a formant una locució mèdi-modal: 

Sant Esteve fon martirisat a pedrades, y sant Casií 
a pnnxades d' estil. £l8 animals se defèüsen a mos- 
-sèohsy a coces, a nnglades. 

O prenen també a voltes ahr 



294 CAUSA 

Sa mare '1 cura va a yulioia y snliades, o ab yiüiors 
7 snhades. 

1) Mèdia indirectes o reflexars. Et oonèch abl' ombra. So 
conegut la teva carta ab la lletra. Te distingiria per 
tot ab la yèn. Mirantse la cara ab el mirall. 

e) EU medis de dreimBtàncieB estèmes prenen a p 
aò: 

Caminàvem a la claror, ab la claror de la llnna. Tot 
8' escalfa al raig o ab el raig del sòl. EI poble fa certs 
medicaments a sòl y a serena, o ab sol y serena. Vet- 
llem a la resplandorèta, o ab la resplandoròta del íboh. 
La germana ens a la llom, o ab la llum de la teyera. 

^o obstant, se notarà qne la a e|i local j V àb 
porta mès 1' idea de medi. 

2M Causa material. El material de qne 's fa nua 
cosa, Yòl de (Yid. p. 277): Oasa de pedra, de idpia. 

Mès d' nna yòlta el material se considera còm 
medi de la cosa y llavors dnn àb: Jo faria la barra- 
ca ab canyes o ab pots, — Dónche no; jo la vuU tota 
aib pedra, perquè duré. 

La frase: Ab fusta faria un bamh, no indica medi 
ni matèria, sinó companyia, equivalent a: 8% tenia fus- 
ta, faria un banch» 

S.^r Oausa movent» Si '1 seu impuls es real y an- 
terior a 1' acció, pren de o per: 

De malhumorat no 's podia estar ab èll. Es corseca- 
va d' enveja. De massa qne V estimava, se 'I perdà.— *• 
L' han premiat per sabi. Per respostejador sa mare 
V hagué de castigar. 

Si 1' impuls es intencional, pren solament per. 

Faig oració per salvarme. Camino per arribar a oasa. 
Estudio per saber. Mengem per viure. 

Ab molta rahó '1 Sr. Tallander, p. S8, repròba el 
sustituir aquèz per final ab pera. El tosca còm noa- 
altres no té sinó per còm causal y final. Això sí 



dutíCnciíl 296 

còm noBaltrea usa el da (nògtre de) ab el subgècte 
en Pasaívay y no '1 per. 

El pera e» metàteò» àeper, qae en tot ca« g' hanría 
d' escriure pre. Vide Alter<idó de la paraula per eim- 
ple Gambi. 

Distància 

Tota indicació de distreia es la mida entre dos 
pnnts espressada pel temps, o pels passos (o altres 
mides) empleats en recórrer V intermedi dels me- 
tèizos pnnts. Perxò, té la metèixa regència del Uòch 
y del temps. L' obgèote qnina distància s' estadia 
pòt considerarse a) fixo, o h) en moviment. 

a) L' obgècte considerat fixo yòl la sna distàn- 
cia ab a: 

£1 trobaràs a sis portes mès avall. Berga es a nòn 
hores de Manresa. Érem a pòchs metres sobre '1 nivell 
del mar. 

Però si la oració té algona espressió de distància 
còm dietary ser Uuny^ apartat, etc. la distància no 
pren preposició: 

Els primers vebins qae tenim, son dues hores llnny. 
Manresa dista de Baroelpna una forta jornada. El Forat 
negre era mija hora apartat de oasa. 

h) Les distàncies ab moviment exerceixen V ofici 
de llòch, que se snplèx, y prenen les metèixes pre- 
posicions que U Uòch (V. 286): 

XHstdnda cP ahont: Arribava de dnes hores lluny. Tor- 
ben dd cap a, d' envers tres hores lluny. 

(Cap a tres Tiòrea té també '1 significat de cèroa 
de trèe hores). 

Í)i8tdn<>ia desde ahont. Ve ab la pluja desde dues ho- 
res fins aquí. De tres hòr€s estant que plou. 

Distància ahont se va. Anaven cada matí a dues hores 
lluny. Han surtit cap a dues hores d' aquí. Fins a 



298 PRKU 

de divayt pessetes el quintií. Bevem vi de ral el porró. 
He vist nna mnla de 14 nnoes* 

Els vèrps comereials costar, valdref volèr»€f donar» 
ne, promètren, denumarne, etperame, treure, ete. te- 
nen el preu total 'per terme dirèoto: 

£1 cavall val cent duros. Promètne vinticinoli pesse- 
tes. Ne demana tma íbredat. 

A. vegades el terme de distribució pren per: Me 
costen a dèu cèntims la Z/twra, o per lUura» 



CAPÍTOL SISÈ 
Us de la conjunció 



i 1. — Us de les oonjancions 

Conjuncions unitives 

L' home per unir simplement una paraula ab al- 
tra, devia aprofitar les pèrdues naturals de vèu, còm 
per unir una lletra ab altra aprofita les fagides de 
ploma. Aqueixes pèrdues de vèu solen ser u, e, i^ 
que formen el suspir o gemèch natural del' home. 
Yèus aquí que 1' hebreu diu -I, u, el tedèseJi und^ 
©1 francès et (e); el provençal, tosca, gallego, e; el 
castellà j català y, el grech, v.-ai (llatí qu-e). 

La conjunció unitiva catalana es ara t, que s' es- 
criu y (tal volta per j o i llarga). £s inútil que el 
Sr. Tallander s' empenyé, pàg. 85, en retornar V e 
del català antich. L' actual fonètica usa y necessi- 
ta una conjunció tònica, y e no ho es. La y repre- 
senta una nota aguda que per sa freqüència, tòl so- 
vint la monotonia. Compares. V. g. Pare y mare ab 
pare emare. Altre jòch de vocals es a y <í que a e 
d, que resultarien en el segon cas. Ademès per la 
mateixa rahó el ne antich se ha fet ni. 

La y unèx coses distintes, però compatibles: 

Sant y sabi. Joves y vells. Qui canta a la taula y 
jdula al llit no té el seny gayre cumplit (per complert, 
p. 89). Plorar y riure sènç motiu es propi de boigs o de 
ferits. 

Ni unè^ y nega, fent sempre referència a altra 
negació. 



300 
faré. 



, J-íaven e], ,è,, "7*" '^»«« «b altre id. 
també Mera. També nL,^ *"^*'' ^«^ ^í»* 7 'líè«h 
íne altre, ü y^^'' ^'»»"'«« »Bèm a Tor Jai„^ 

^rb•?,:^r--^^a•>^tra: 

í C.nto, Jo taxnpàcb hi vnll anar. ' 

Bí.. . ""'^'^''lo»^ separaves 

Bons o dolents. Senyor o v„ , 
Q°e Plèren o que ^^^^^ ^o '^"""• Erudit o inatmit. 
^* o d' hòr» 'J portares a caL ^o*"^" "«y^ado, q„e o | 

reben be, ja malL» .f ^*' *^^« tot lo dif '^'""•' ^^ 
-Pèt notarse que 1' „ ^ *' ^''^ ^ importa 

«1» fe daea còsea: mT^^ .í' identitat o eq„i^é„. 

^g«èu que fos 7,« ^x * íarsen. Aquell kT^Ï ^ *^** I 



us BX LXS CONJUNCIONS 801 

lia. Malgrat el bòn cnydado yla solloitnt de sa mare, 
el nòy s' anà migrant fins a perdre totes les fòrces. 

Terò y aixi» y tot especialment se troben al prin- 
cipi de clàusula y fins d' escrit, restringint la clàu- 
sula anterior, o 'i pensament intèm de qui parla: 

Però iquè 'n fiaré de tants agalins que 'm dona '1 c^rt 
Aizis y tot, si avny no 'm moro, em moriré demà. 

2fè8 s' usa especialment cap a la Provènça. Cal 
distingirlo^de mèa, indefinit (73) y de mès adverbi com- 
paratiu (57), be que tots convenen en sumar. També 
s' usa y generalment posposat emperò: Be prou que 
eU ho advertia; èlU emperò no ^n feyen altre estat, 

Ck>Djunclons deductives 

Serveixen per deduhir, inferir, concloure, o treure 
•un pensament (conclunó) de un altre (antecedent, 
premisa o principi): 

Sou soldats (antecedent)) donchs -cal que defenseu la 
nació (conoluBx^, Ja havèa vist totes les meves hisendes 
{anleeedeni)i Ara be, ^qnina 'us plau mèsf {canol,). U ha- 
vien fet general (ant,), per lo tant cobrava una feredat 
(eonolJ), Haurien vetllat la nit avants (ant.), perzò esta- 
ven de mal humor {conch), L' havien despatxat (ofi^.*); 
de consegüent ja no devia esperar res de casa (eonoh). 

Moltes vegades la conjunció comença clàusula, 
perquè 1' antecedent se suplèx, oja estava espres- 
sat: 

Donchs avuy no tindrem sòl. (Suplèx V antecedent, 
vg. JEstd núhol). Carles, la mare t' ha dnt les sopes (an- 
tecedent), ^DonohBf acòstameles y esmorzaré tot seguit 
{concltisid). 

Notes que les oracions deductives poden cambiarse 

en causals ab sòls convertir la conclusió en tema, 

' proposició o «upòsit, y 1' antecedent en terme medi 

I (còm 1' anomenen els dialèctichs) ab una causal: Oal 



i 



302 us DB L•lES PARTÍ0ULK8 

que defenseu la naúió (supòsit); perquè, ja que, puig 
que 80U soldats. 

CoQjuucions ponderatives 

FÜI8 el rèy Tolgné oonèixer V hèroe d' aqaèlla diadA. 
jCaramba, si ho era de valent! els moros y tot hauria 
derrotat. Es un plahèr la vida del camp.^íHo y tal! 
jo m' hi llogaria, si no 'm fessen travallar. 7 tal, si 
conten llaroh aquestos manyós. 

£n el tractat dels Intensius, planes 57 y 175 se 
trobaran altres mòdos de ponderació. 



$ 2. — Us de les partionles 

Partícula qu» 

La nostra partícula que equival al relatiu qui, qwBf 
quod, al numeral quot, a la causal quod, a quam, y 
al quod (corresponent al ò'tt grech y "»? hebreu) del 
llatí no dàssich. Ademès notem que les llengües fle- 
xores còm el grech; tedèsch y llatí declinen el relatin, 
mentres que en les aglutinadores, còm les semitíques, 
y en les aisladores, còm les nòvollatines^ el relatia 
es una verdadera partícula indeclinable, que pòt Bn- 
I^imirse moltes vegades. Perxò el que català es mix- 
tes vegades merament espletiu, y res anyadèx el 
significat. 

Estàvem per anomenar al que partícula uniyeraal 
per sos molts oficis: 

l.w Es pronom relatiu (Vid. pp. 70 y 199). 

2M Es numeral admiratiu y p<Hideïatiu (Vide 
p. 197). 

3.«r Es adverbi ponderatiu equivalent a quan da- 
vant d' adgectius y adverbis de mòdo. (Vid. p. 196). 



us DX LES PARTÍCULES 303 

4.^^ S' usa detràs de les preposicions a, ab, de, 
en, per, sènça, j de molts adverbis per fer partícules: 

Estem queixosos de que no yiogaes. Ab que 11 re- 
nyen, ja plora. Marxa, perquè no '1 tracten be. He vinr 
gat a que 'm deixen el eedaç, si 'os plan. Se 'n tomava 
«ença que hagués vist el lèy.— Ara que hi son tots, 
«us esplicaré nna rondalla. Sempre que vulgues, demana 
qualsevol favor. May que vinguesses, vínam a veure. 
Estich conforme en que t' hi penses be. 

La preposició j>sr davant del qt^e, s' omet moltes 
vegades: 

Estén ék paraygues, (per) que plou. (Hi ha parallamps 
•en aquesta oasaf (per) que 'Is llamps me fan molta por. 
Escapat, (per) que sinó, hi haur^ çuira. 

Entre la preposioió y '1 que semp^ s' hi pòt su- 
plir un anteeedMit innominat, vg. açò, això, allò: Jh 
(això) que iu ie '« vageSf ^Is se n' alegren. 

5,^^ £s espletia sempre que detràs d' adverbi^ 
«onjoneió; pronom o sBstantin no suspèn el sentit: 

Si que vinoh. May qne s' hagués vist. Què pa que 
li dona. Prou que hi era. 

6.è Es espletiu y sèn^a significat entre dos vèrps 
^ne son el segén terme directe del primer: 

Sé que vindràs (tu vindràs es terme directe de' 9é), 
Esperem que envíe carta (eúvie carta, t. d. de eeperèm), 
<Vid. p. 155). 

7.è També es espletiu quant comença la clàusula 
«ssent atònich (no acompanya sustantiu, adgectiu ni 
adverbi): 

Qu' entre, si vòl. Que 's resigno. ^Que ve o nof jQue 
hi eren tots? 

8*ò Equival a H condicional , ei equival & ei ee el 
<a>8 o euccehèx que: que (eij no H trobes a casa, tórnor 
ien. 



304 T7S DB LBS PABTÍCULES 



Partícula H 



El 9i còm adverbi d' afirmació b' estadia, p. 113 j 
242, còm partícula condicional p. 127 y 158. 

Però ademÒB el si ea partíoola dubitativa detrós 
dels vèrps de adverary oMeguraríe, dir, duptar, igno- 
rar, esjperimentarf mirar, goytar, aubirar, dislmgvr, 
énterarae, preguntar, olorar, ensuma/r, taçtar, probar^ 
buscar, regonèixer, saber, veure, òure, escolta/r, palpar, 
tocar, observar, vigüar, y semblants de ciència, ig- 
norància y i>ercepció: 

Gòyta si venen els convidats. Yenré si arriba tart a 
d' hora. No distingia prou si eren ells. Dígueli ai estaria 
molt temps fòra. Túçtal si 's vòl llogar. 

Advertim q^e en semblants oracions es comú in- 
vertir 1' ordre, dihent: Oòyta 'Z« convidats, si venen. 
JSJscolta la nena si plora. Taçta la carn si es ouyia* No 
sé la mare si vindré a/vuy. 

Aqnèz si dubitatiu molt sovint s' usa sus|Nrenent 
el sentit, y aixís deixa la cosa en una hermosa va- 
guetat, entenentse en sentit afirmatiu ponderatiu: 8i 
^n té. la padrina de rondalles per espUcar. 8i ploraria 
la pobrèta; penseu que la traguer>en de casa als vuyt 
a/nys, 8i 'w feya de Jeyna; era V escarraçòt de casa. 
Si tocava be; tenia compromís ab mès de trenta empre- 
saris. Si ho es de fi; tu m^jiy ho fas malament Se su- 
plèx el vèrp de saber, ignorar o percebre: Si ^n té la 
padrina.,,, no '«« ho cal preguntar. — Si ploraria... figu- 
rèusho. Si ^n feya de feyna, no cal dirho. Avegades 
però nega també: Si t^ ho dirà. Oy ne periUa, si èU 
metèx no ho sap. 

Avegades el si es mès dubitatíu encara, y sòl ser 
disjuntiu. Deyen si venia si no venia; si 'Z pendrien a 
casa; si hi tomava de gust; si... 

Aquèx si abunda en les rondalles y cançons popu- 



VB DE LBS PARTÍCULES 365 

lars; i>odèntseli snplir sempre dayant els vèrps diuen^ 
conten, fam córrer, propis de tals compoBioions y qne 
donen rahó del ei: 

Conten Si n' es oayguda malalta — la princesa Meli- 

sèn — Dalt les cambres del Castell — C dinen) si se n' hi 

ombrèja nna nina.... (Aguiló, Bomaneer, p. 153 y 291). 

El 8i a vegades es causal, equivi^ènt a perquè o 
còm que causal: 8i U 'n diuen tantes; es clar, a V ÚU 
tim «' enfada, per còm que U 'n diuen... 8i rea U fa 
que tothom ho edpiga; perxa èll metèx ho va heçcan- 
tant, per eàm que rea li*fa,.. perxa... ♦ 

Si V estimen tant; no hi ha perill qne '1 depat- 
xen. — Jolbi, hèn omplert molt desegoida. — Si n' era 
tot flEuroit. iPer qnè somiques, nòyf — Si m' han deixat 
tot sòl. L' hèm tomat a casera; si aqoi plorava tot lo 
sant dia. 

Partícnla sinó 

Bòlament es partícula acompanyantse de què o 
perquè causals. 

Sinó que no era a casa, li mòch nn esbronch. Sinó 
que nn se carrega de paciència, pòch els aguantaria a 
n' aquesta gent. Ja s' hauria fos còm una candela cap 
peryall, sinó perquè sa mare el cuyda remolt. 

£s molt comú fer una frase suspensiva ab el ai- 
nó perquè. 

Jordió, estich tip d' acompanyarte. Sinó perquè, 
et deixaria estar. Eamòn, sinó perquè, te esplicaria un 
cas, que no es pas de riure.— Esplícal y fóra. 

Sinó sènça el que o perquè causals es conjunció 
restrictiva. 

No plora sinó que ho fo veure. No 's pòt dir encara 
que menja, sinó que comença a menjotejar. No escriu si- 
nó per força, sinó a estones. No té (suplèx res, o al- 
tra oòsa) sinó flaquesa. Tothom s' asusta sinó 'Is nins 
de brès que no coneixen el perill. Ulls que H vegeren 



306 us DB LKS PARTÍCULES 

iqnò farin sinó ploraxl (Qui pòt regir el poble sinó 
(fóra de, llevat de, a escepcié de, eacèptoa) el Rey. 

Còm se vèU; el sinó sènça que equival a,fòra de, 
Uevat de, eseèptosj a eacepció de, Yide exemples ante- 
riors. 

L' oració qne precehèx al 9inóy calla a yòltes la 
negació, qne es indispensable^ perxò no abonem tal 
elipsis: Un tota la tardor mmgèm sinó ràhims, per 
no mengem sinó ràhims. 

Sinó moltes regades significa 1' incompliment de 
nnsl acció, y equival a d^ altre mòdo o manera. Con- 
té en equivalència una oració condicional negativa: 

Camina, Andrea; sinó (oamines) no arribar^! a caaa. 
Es menester oompMurel, sinó no teniu home. Teixim y 
callem, sinó V amo s' enfada. 

Es comú que '1 metèx sinó anterior inclou la cau- 
sal que o perquè, podèntse no obstant espressar. 

Fuig, (que) sinó t' agafaríín. Sies atent y ben par- 
lat, (perquè) sinó 't tindrien en mal concepte. 

El metèx sinó quant duu espressat el vèrp de la 
condicional negativa, s' escriu separat si no: 

Fuig, perquè si no faigs, t' agafaran. Si no penses 
aoompanyarme, no V esperaré. 

Se distingèx el t» tio separat, perquè admet el 
subgècte de la oració entre el 9» y el no: 

Si no vingués el Qoim, o si '1 Qaim no vingués, no 
sabríem què fer. 

Partiòula donehi 

Se pronuncia donchs, donts, dos, donques. Digué- 
rem que ve de tunc, que també dona tongada. Indòu 
còm ilativa la premisa d' un argument, repetintla 
ella en síntesis davant de la conclusió. 

S' ha mort el Bèy. Bonohs ne posariSn un altre. 
Bonohs, iquè fariesf BoBchs, V han oberta 1' EsposicióT 



T7S DE LBS PARTÍCULES 307 

Moltes vegades té molt de conjunció restriotíya o 
adirersotíya. 

Al Jordi li agraden els bolets. — Donclis, a mi no. 
Han enterrat el Torres en nn ninxo. — DoncliSy a mi 
m' enterrareu a terra còm els pobres y humils. 

Altres vegades es causal^ sn^dintse en el segon 
▼èrp jperxòy de consegüent: 

Donelis (puig) tn no eres a casa, ba fet be de tor- 
n^sen. (Cf. el llatí: Tunc domi non eras, ideo prudenter 
rweratM e$t). 

En les preguntes se sòl dir ^ donchs: 

Donchs, o y donchs iquè li 'n sèmblaf Y donchs 
iqnè no espallofèn a V ^irabiadaf No veyèQ que n' es 
el tempsf 

Avegades s' usa sòl el donchs o donques admirant 
y preguntant y assentint: 

Donchs, Josepèt. (Yòls dir qne serà veritatf — jY 
don<|ues^ perquè no ha de serf ; Donques! ;yaya un cas 
còm t' ha passat! jY donchsP (Tu perquíf 

Còm el tunc de temps dona l' ilativa donchSf aixís 
també Uavòrs de temps, s^ usa còm ilatiu: 

Anem a ciutat a badoquejar un rato ab ma germana. 
— Llavors (donchs,) jo també hi vinch. 

Partícula encara qué 

JSncara que no té dificultat, y en son Uòch pòt 
usarse anch que: 

Lo meu fill yòI altre ofici. — Anch que sia lo del 
camp. Verdaguer, Anch que (encara que) li 'n donessen 
xm ull de la cara, no se '1 vendria. 

Sènça el que es adverbi d' afirmar, equivalent a 
també; o a tamjpòchf si s' acompanya de negació: 

Anch els pobres son cridats al Paradís. Anch aixís 
no m' hi llogaria. 

Segons r etimologia que donérem en la pi. 120^ 



808 us DE LKS PARTÍCÜLSa 

serà incorrecte escrinre en que per anoh que. Així me- 
tèz seria mès etimològich escriure cmoara, cf. toscé 
a/ncoraf qne enearay cf. francès enoare. 

Encara deixa de ser adverbi de temps per ferse 
conjanció ponderativa ab mès^ mènos: 

Encara es mès sabí el qui sap y practica '1 catecis- 
me/ que 'Is grans fílosòps deistes. Encara mènos feyna 
podries promètret de mi. 

Partícula eòm 

El cum o quum, conjnnció temporal j cansal Ua- 
üna^ dona còm cansal catalana: 

Còm no tenim amiobs, no tenim fatlcbs. Còm no ■»- 
bia qne fos dejani, be esmorzat còm els altres dies. 

Però es el cas qne aqnèx còm s' nsa arrèn també 
còm partícula temporal, pronnnciantse mès comima- 
ment còn, y té en favor seu la tradició catalana. No 
obstant, no '1 veig escrit còm temporal sinó pel se- 
nyor Bollèna: 

E còm so casi prop lo cèl 
Torn a baxar. 

Còm Den volrà Jo 't do la fè 
Que 't serviré. 

Llibre del Venturós Pélegri, pis. 8 y 21. 



CAPÍTOL SETÈ 
De r 118 de 1' Intergecció 

D' admiració 

I Ala. què ho es de gran V amor de la mare! (Bledes 
d^ntisf — Ay ay! 4110 m' ho havíeu ditf Ey! minyons, 
això es cosa de fixarshi: un quadro així ja no snrt de 
qualsevol pinzell. Ha plognt a'Massaners. — Hèu!me n' 
alegro; perqnè tenien secada. \üh,l quina fiiria! feu pas. 
XJy! i8i n' hi haviaf L' alçada d' un campanar. ;Ma]i! 
què l>onich! ;0h! un s' hi queda embadalit. jCaram! Ara 
sí, Lluis, que no 't feya perquí. ;Carat! deya 1' avi, 
quin poble mès alegre! quina gent mès ben parlada! Ca- 
rataus! aquestes diaces n' ha fet de rarò. Ja 'us dich 
que no hi valia '1 bufarse 'Is dits. Ay carau! |qui 'us 
encamina per aqueixos viaranysf Ay caram! |qui ho 
havia de dirf ;Ay carat! si s' ho tenien tant calent! 
Ola! el Pepet ja refila. Deixèmlo cantar. jOla! itu per- 
quíf Ah! |còm es aixòf Ah! |què 't penses araf 

AdvertiüL que caram ^ earat, caratsus, y carau y 
«os compostos ab ay, y mal, prenen de davant del 
Tocatlu: 

jCarazn de Joanet, què- ets matJner! Mal carau 
d' animal^t, ben tens prou de mosques. Ay caratsns 
d' avi, que esteu feliç. 

Caram, que molts diuen caramba o caramhes, es 
molt mès noble que carau, carat ni caratsvs que son 
mès ordinàries. Caram ara (V. pi. 131) ens sembla 
miès natural que sia de caram hebreu^ que significa 
^nòl•le, generós. 

De pregxmtar 

Èh! que estan bons? Èhla, hèu! vist el nostre guar- 
dà? 



310 us DK jJ INTBRGECCIÓ 

Quant se crida una persona, aqaèsta sòl respondre 
preguntant ièhf, però si '1 qui crida li es superior 
dèu respondre: ^Qu^ volM o ^què manaf 

iCarlesf — Éht — Vina desegnida. iMatenf — Éh? — 
Veç desegoida a la fbnt. iFill meuf — Què manaf — 
Ahoïit etst Aoí a 1' escala. — 

l>e crideu: 1' atenció 

Èp! V home, |què 'as hauria oaygut el mocador? Bpl 
cuydado qne soch sota. Ep ep! no anem tant depressa. 
ÈpB òps! això sí qne 'm fa poca griícia. Dirlís al moco 
qne sia aquí a las dèu; ;èy! no te 'n desouidesses. lÉyl 
so boig, o a mi no m' ho haurien dit. N' hi ha trenta; 
èyl si no m' equivoco. Ey! nòys, esteu quiets. By èy> 
no donem tant pa al goç. 

Fàcilment se nota en aqueixes intergeccions fòrça 
restrictiva o adversativa. 

JBst s' usa per cridar en silenci a poca distància y 
servèz per fer mirar una persona, a la qui no cal par- 
lar ordinàriament bastant ferli un signe. 

D' exhorteu? 

Ala, marxem, qne es tart. Anem, no li renyes. Anem, 
déixal estar. Anem, Pepet, no li feu mal. Apa, que 
ningú hi faça '1 fals. Au, camineu. Au, no 't fiques ab 
rahons. Alça, petits, no 'n deixeu per mostra. Ayre 
segadors, que es dia de gran soga. Issa, Josèph, sinó 
faràs tart. Dali, no 'us adormiu. Y, dali, s' hi ajan 
també '1 seu geimà. 

De queixa y amenaça 

A les ànimes ohiu— Que criden ;ay quin dolor! ^Ay 
mare, fa ima fosca! ^Ay dels vençuts! y la mort ens 
vencerà a tots. Ay! qne anem avant sènç conèixer el 
terme y sènç possible retirada. Ayl joves, no venrèn 
tots els dies serens. Ah! ah! ah! ira y esprit de ven- 
jança en remolí en ales de infernal furor dançaràn sobre 
ton cap, oh Babilònia. ;Ah! homes sènç còr per enten^ 



us DK l' iktjbbgkcció 311 

dre, iquè morireu Yosaltres oòm 1' animalf Ah! Pepet, 
Pepet, si 'm fas alçar. Ay jo 't flich, son per amohiiiar 
a qualsevol. 

De deBaerrado 

{Vall! oanalla, no feu soroll. iVali yali! be ho podies 
haver dit. YahJ llença això, hrut. iVah vah! no me 'n 
parles. Hechs, caca, fill meu, escup. Hecha! bonys! 
iquin dex té aquesta medecina! Hechs, no parleu d' ai- 
xò. "Vaya, sempre ha de sortir ab la seva. Vaya tór- 
nahi, be n' ets prou de molest. Pse, iquè vols que t' hi 
diga. Pse, perill li dèu anar. Pff, quina ferum! Tde, 
ja '1 tomem tenir aquí; sempre aquèx carregós d' home. 

Hèchs, cactty hònys s' usen prlncipaMent per des- 
vesar les criatures de menjar o bènre lo que no Us 
convé. 

De satisfarcció 

Aigl quin frèt! Aig! quina aygardent mès forta! 
Oydà, Manelèt, que vas nòu avuy! Oydà, joves, si 'n 
teniu de garbo per saltar! Oydà, quines rialles hi es- 
clafiu! Tira, Bamón, que has ben pescat! Caram! d' 
aquesta n' hi ha per temps! Tira que 'us tòch, Barto- 
meu, que be 'us pinta la cullita. Alça, Francisco, tu 
r has pla ben escayguda. A tu ray totes te ponen. 

Bay per sa etimologia (p. 129) y per son us sig- 
nifica^ 68 mès fddl, cÒ8ta mènos, no casta tant, im- 
porta mènos, no té imjportdnda, no val lajpèna. Post- 
posat als personals jò, tu, (èll), nosaltres, vosaltres, 
(ells) en Nominatiu, dèu traduhirse còm si '1 perso- 
nal fos en Datiu, y si està callada la causal que, 
dèu suplirse. Tu ray te 'w rius es igual a: això a tu 
t' es mès fàdl, o H costa mènos (que a mi o a altres), 
perquè te '» ^us. Jo ray que no Unch per perdre, es 
igual a: a mi m' importa ménos, perquè no Unch per 
perdre. El ray especialment acompanyant les perso- 
nes inclou una espècie de felicitació. 

El ray va sempre postposat a la persona, qualitat, 



312 US DB LES PARTfOÜLBS 

acció, mòdo, número, a qne 's referèx la mi^r faci- 
litat de qne 's parla. 

Tn ray, peixet, que nedes en l>òna mar. Sabi rej 
n' es molt, peiò pobre també. Llegir ray, aixís sapi- 
gnèssen d' escriure. Això ray, no 'm fa por. Be ray 
ja n' ho fa; però 'n £a pòcb. Tres ray, aquí 'Is tens. 

Avegades ray se postpòsa a tota una oració, pé^ 
qnè la afecta tota: Mentres tmguèm salut y jpa ray, 

iot ho passarem ah paciència. 

I 

De silenci 

Sbss, nòysj pòch soroll. Xit, callem, qne 1' agafarem 
Tiva. 

Se BÒl acompanyar V intergecció ab la mímica 
posantse '1 dit llarcb davant dels Uabis. 



OAPÍTOii VUYTÈ 

De les figures 7 vicis de locució 

$ 1. — Fisrnres 4e leonoló 

S' anomèmen figures de locució certes maneres do 
disposar y presentar el pensament, qne s' ixen del 
ەm ordinari. Son les principals la JEJUpeis, el Fleonas- 
me, la Süè^Mis, la ^nfüage, V Anaeolut, el Zèugma^ 
y 1' Hipèrhaton. 

L* ellpsis .0 omissió, detguda a V economia, se £1 
«aliant nna o moltes paraules qne fàcilment saplèi-^ 
xen V oyent o '1 lector: JEU que (digué), eames^ o/y- 
dèumey (y hauríeu vist) /quma manera de posanr terra 
nd mig! U elipsis es íreqüentíssima especialment en 
les e^eres mès vulgars d^ llenguatge. 

El pleonasme, al revés, anyadèx paraules inne- 
«essàries. Kò es pas la figura dels catalaos qui semr 
pre corren a V estalvi de paraules. No obstant, en la 
çL 237 lièm pMrlat del $e y de 1' hi pleonàsticlisí y 
•en la 303, del que. 

La silòpsis es una discordància de paraula per 
Àténdres sòls a la concordància del pensament: 8a 
ExeeUncia (fem.) eatd malalt (masc). La major paart 
<(aing.) se ^U han perdut (plur.) 

L^ enàlag^e es V us d' una forma gramatical en 
Uòcli d' una altra: Fòch ma/nod que r^o 'n surto (per 
no '» surtis) ab el cap trencat. Oòm vos sèmble, vosàl* 
ires metèx (per metèixos). (V. Us d' uns temps per 
altres, p. 220 y seggs.). 

L' anaoolnt, o incoherència consistèx en desviar 

Grai^día. — Gramàtica Catalana, 21 



814 ' FIOURKS DB LOCUCIÓ 

la circalaoió del sentit: AquèUs (sembla que aquèlk 
serà Bubgècte) que travallen mèa, V amo 'b (doncha 
ara es obgècte) estima, UI pagès veyent la mala eulU- 
ta, li vingué gra/n tristesa. 

El zèng^a, o acoblament, consistèx en nnir » 
nna sola paraula yéries d^ altres: JEJren agra^dabUf 
(adg.) la companyia j la cowvèrsa, el üòch y V Tiàra 
reposada del eap tart Havies (vèrp) anat lluny y fet 
mplta feyna. Aqnèsta figura es deguda a la elipsis, y 
comunissima després de preposició: Fer ma/r y (per) 
terra. Ah salut y (ab) alegria. 

L' hipèrbaton, o trasposició de paraules, consistèx 
en ordenar les paraules no segons 1' ordre llògich 
del pensament, sinó segons exigeixen el còr y la 
fantasia y fins 1' armonia de la clàusula. No hi ha 
eap Uènga sènç hipèrbaton. La llatina es en èU ad* 
mirable, admirabilissima. El català clàsslch delsigle 
catorze imitava 1' hipèrbaton llatí. Avuy ens n' hèm 
apartat ja molt. La riquesa dels participis, laflexibi* 
litat dels cassos, el no tenir 1' enlarebanch de l' arti* 
de y de les preposicions concedia al llatí una Uivertal 
que ahont se Tulla que caygués la paraula, ella dnyft 
prou relacions perquè 's veges a quina altra 's refe* 
ria. El català admet també molt hipèrbaton, sobretot 
en poesia: «Entre ells m' afigurí veure als ÀÜanti 
alçapremar aquelles roques y esculls, Uançantlos con- 
tra '1 cèl, y ab brams y cridadiça pi^ar, caure, y ab 
los bocins úe llur pelàsgica torra rodolar a 1' abisme 
' de les ones.» Verdaguer, Atldntida, Pròlech. 

«Per ella (la mar atlàintioa) 's trametian (les terres po- 
[nen tines), com per un pont amplísffliQ, 
d' nn maig etern en ales, ses cries y Uevors, 
aucells de ros plomatge de refilet dolcíssim, 
dels aromers la flayre, cantaries y tresors.» 

Id. Atldntida, I, L' Incendi. 



VICIS DE LA LOCUCIÓ 815 



$ 2.— Viois 4e la leonciò 

Se Tliuen el barbarisme, el aoledsme, la cacofoniaj 
V obscnritaty la monotonia y la pobresa. 

El barbarisme es 1' ns de paraules que a) no 
son de la llènga, o b) no s' usen edm son en ella. 

a) Les paraules forasteres fan un castelUmismef gor- 
Uoisme, anglidsmef etc. segons que slen portades del 
oastellà, del francès, de 1' inglès, etc. 

Venen uns exemples de castellanismes: «Los des- 
tèlls tomassolats.» Oller, La febre. I, p. 66. — «Elles 
(les vaques) xoquen (se tòcen) enfurismades». Massó, 
Croquis, p. . 20. — «Ab la fiambrera (carmenyòla) que 
dnja» Pons, i' auca, 12. — «Soldava y rematxava (rebla- 
va)» Id. ib. 93. — «Al carrer no hi podem medrar.» Vi- 
llanova. Plorant, etc. p. 60, per meUorar, arrela/r, 
Uevar molça. — «En Ton... esclata ab un arriba* Pons, 
i' auca, p. 190, per en un /amunt! «En açò, divisa- 
ren (per albiraren) trenta ó quaranta molins de vent.» 
JDon Quixot, Tr. de A. B. T. p. 24. 

Quant una paraula forastera ha passat a 1' us del 
poble, deixa de ser bàrbara y dèu considerarse còm 
paraula pura, si ja ha pres 1' ayre de la llènga, còm 
alforja, arealde, etc. preses de P aràbich. 

b) Son bàrbares per falta de correcció totes les pa- 
raules que se 'Is equivoca 1' ortografia o P ortologia, 
es dir, que s' escriuen o 's pronuncien malament. 
Aixfs son bàrbares m4siea, pólvora, ciervo, per musi* 
ca, pólvora, eerf, 

Qüestió: Si s' oferís d' haver de pèndre una paraula 
novella per un concepte o artefacte nòu, ^de hont se 
pendràf — B. Si 's pòt, formes d' altre o d' altres mots 



B16 VICIS DÏLA LOCUCIÓ 

catalans; sinó, caldrà anar a la fònt de la llènga, es dir, 
al llatí, y sinó al grecli. Però si 's tracta d' un nòm ja 
admès en altres' llèngnes, el catalií V hauria de pèndre 
del Bolonyès o del Piamontès, les mès similars en lo que 
mira als noms y vèrps, còm el provençal es la mès si- 
milar ,en lo tocant al règim sint^ich. Sinó, la pendrà 
del tosca, o del Uigur, o del francès. Els mots castellans 
son entre les llengües novollatines els mès mal avin- 
guts ab el català. 

El solecisme es la falta de conoordàneia o de 
règim sintàxich. 

«Si mès gent petita hi hagués hagut a la casa, liièf 
ne hauriei^ (per hauria) surtit a la porta.» GenUf J. 
Florals, 1878, p. 178. — «Pujaven dret al cel flayres bos- 
canes que encisaven de respirar» per respirantUs, o qu^ 
encisava 'I respiraries j o de respiraries. Vilanova, Lo Comp- 
tCj etc. — «Berenant si sos de pahella» Pons, i' auca, etc^ 
per Verenant de sisos (!) de pakella. — «La gent del poble 
tem acostarsede morts» Pin, Garrigàs ^ p. 123, per acos- 
tarsépròp demòrts, — «Poruga d' enverinarli» Pons, V hm- 
ca, p. 825, per temerosa W enverinarli; poruga no regèz. 
— «Me 'n vaig per la madrilenya» Vilanova, Força ma- 
jor, per me *n vaig a cercar la madrilenya, — «Com a en 
Toiii Barceló — a Espanya 'n tingnéssem quatre!» Mas: 
riera, p. 35, per Com en Toni, 

La cacofonia es deguda a 1' ensopècb de masses 
Toisals o consonants paregudes: Se 'ti va a ajovmr. 
Allà hont te tròbe te juro que 't mato. Tente, U»ir 
ta; tanta imta tota f unta. 

En català es rara la cacofonia per ensopèch de 
vocals; però pot resultar de masses vocals semblants 
be que separades. <<Ni la, Oa^arína rept9»v9, a Mt /- 
iía.» Oller, La febre, I, p. 69. 

Es mès freqüent la cacofonia per, reunió de CQ^ 
sonants semblants: 8^ ha/üia emhadootLt oontemploni 
a la eoixeUi de la dBvallaàa, He la presó. Pons, La 
€olla, 205.— Sos uUb se tomaren a amma/r de B(l•' 



YIOIS DK LA LOCUCIÓ 317 

timfaceió al reuntgmr lou àauratB de U» cadireB, lem 
Uuentars de la neda blau de eel, lon enreve^natn dl•- 
huiKon de la altombraf loB deBteUn tamanncilatM de la 
mcLgnifiea aranya. Oller, Jja febre, I. p. 66. — «Aquest 
▼6s hftnrà dit cosetes molt dolces a les orelles.» Del 
Bosch, Lo segador, p* 56. 

Molt soTÍnt es degada la cacofonia a mala dis- 
tribució dele accents. No s' oblide que en la prosa '1 
tò no dèu distribuirse rítmicament o a comimssos 
iguals, sinó ab varietat de compte: Voleu jugdr que 
ea V ÈmiUà aquèlXa que pàsaa, resulta sachs^at pels 
accents. 

Podrà usarse intencionadament la cacofonia per 
imitai^ un sò natural o i>er produhir un sentiment* 

«Y roda oòm nn carro '1 tro de guerra» 

Verdaguer, Atlàntidny Introducció, ▼. 10. 

^Llevares «' esvania la derréra humor de la vespra- 
da, y al ïlúny repercudien les derréres campanades 
dd eloquér del monastir.^ Per infandir melangia. 

L^ obscuritat pòt estar en el pensament que ha 
sigut pòch format, o es rebuscat o sutil, o en les 
paraules que no son les pròpies, precises y exactes. 

Paraula pròpia, de prop, es la quina està en la 
fantasia immediata al concepte a que se la destina. 
Ajxís cadira està còm en contacte ab el fantasme 
d^ un iBihent ab respatlle per un sòl. 

Aqueixa proximitat o sobreposició entre la parau- 
la y '1 concepte dèu, a ser possible, trobarse ensemps 
en la fantasia de 1' escriptor y del lector. No obs- 
tant, de cap manera es reprobable 1' us dels tròpos, 
ab tal que la conexió de paraules y conceptes sia 
jiròpia o clara. Be podrà també 1' escriptor usar pa- 
raules desconegudes del lector en obres didàctiques 
y de literatura que tenen sempre al mènos còm ú 
secundari V ensenyar la Uènga. Perxò, iiynstament 



318 VICIS DB LA LOCUCIÓ 

8' acusa 1' Atlàntida de Mossèn Verdaguer d^ oscarà, 
puig mngd podia obligarlo a esoríurela ab la pobre- 
sa de llenguatge a que 's condemnaven molts escrip- 
tors d' aquella època. Per altra part, crèch que resulta ^ 
mès osoura pels lletrats que no ho seria pels page- 
sos, puig aquella llènga es generalment prou viva 
encara en el Pirinèu, y es la llènga castiça <^ta- 
lana. 

La presumpció està sempre al nivell de V ignoràn- 
cia. Hi ha ignorants presumits fins al punt que do- 
nen per paraula oscura y fòra d' us tot mot que ells 
no usen o desconeixen, ün tal repròba '1 dir butUa 
de la santa Oreuada; y perquè ensemps el servilisme 
està també sempre al nivell de l' ignorància, vòl que 
s' diga de la santa Cruzada. Aqueixos troben bonichs 
y bons y plens de zèl aquells sermons en castellà 
eclèctich ampulós que ni V entén el poble de Caste- 
lla, y repròben un sermó en pla català sòls hi senten 
cogiíla en Uòch de oizcmaj enlayrarse per ^ujar m 
amunt o altre mot que ells no usen. Els tals no son 
bons per crítichs; altre diríem, per ser criticats. 

Advertim, no obstant, que '1 predicador dèu cfít- 
car les paraules mès conegudes, o usar les descone- 
gudes de manera que pel context deduhèsca V oyent 
el llur sentit. 

Paraula exacta es la quina no espressa mès ni 
mènos que '1 concepte al que se la destina. Aizífl 
falta exactitut en aquestes frases de varis escriptors: 

«Paraules sucreres» per dolces. «Bèsties difuntes» 
per mortes, «Deixant son sèti y esmunyintse prudent- 
ment del rotllo» per esoabullintse, sortintse, puig s' es- 
muny lo que 's tè mès o mènos apretat, cosa que 
no 's verifica deixat ja el sèti que podia compartir 
ab altres que lo apretessen. «No 's sentia mès que 
l' esgarrapar afanyés de les plomes sobre 1 paper,» 



VI0I8 DK LA LüOaCIÓ 319 

per el rascar; les plomes rasquen o esgarranxen, però 
no esgarrapen: — «Aixís parlava lín vell d' imatge au- 
gusta», per de cara augusta «Tot àrribantse al hoirt 
per un ullet d? enciam» per una mata d^ ensiam* De 
les cols se 'u cull V ull; de 1' ensiam la mata, o la 
lletuga, segons èll. 

Paraula precisa es la quina esclòu tota vaguetat. Ai- 
xís son vagues les frases: ^Ja hèu menjat? per ija hèu 
dinatf descansar per dormir, s' 7ia serenat per «' 7ia 
esUtUat. 

En general convindrà concretar molt V idea, mè- 
nos si 's £a necessari V eufemisme per tractaise d' una 
idea que no convé presentar per enter. 

Solen pecar de falta de precisió tots els qui co- 
neixen pòch la llengua. 

La monotonia es 1' igualtat de tò en el llenguat- 
ge, sia oral o escrit. En sa aparicjió mès grossera 
consistèx en 1' igualtat o semblança de terminacions 
sien de üòm o de vèrp: 8e ha esoay^rnt que la so 
trobat hen aviat; dirà millor. 8^ Tia escaygut que la 
so trobada, etc. Ahir mati '« va enmalaltir y a la 
tarda 's va morir; dirà millor: Va caure maL•lt ahir 
matif y '« va morir a la tarda. Avegades la monoto- 
nia no està en la clàusula, sinó en 1' estil total de 
V autor. Aixís molts autors escriuen cada una de llurs 
clàusules molt variades y exuberants de vida, però 
unes ab altres resulten molt monòtones; defecte 
que 's troba fins en autors tinguts per clàssichs. 

La pobresa de llenguatge consistèx en emplear ca- 
si sempre les metèixes paraules. S' incurrirà espressant 
per vèrps generals pensaments diferents, vg. posarse 
hò, per engreixarse, gorir, curarse, ahonançarse el temps, 
créixer els esplèts, etc., posarse trist, toçut, capficat, 
drèti per eniristirse, entoçunirse, capficarse, adreçarse; 
fer depressa, fer ensiam, fer llenya, fer vuyga, etc. 



3^ VICI8 DK LA LOCUCIÓ 

per enUeçHr, plantar emtanif estellar o trenear Uènfa^ 
eevuygar; dir mentides, renèehs, etc. 'p&t menUr, rene* 
ga/r. També 1' incorre, vg. qui diur U wna fiòr,. per 
té una viòL•, un pensament, una ddUaf etc. puig en 
general convé concretar lo mès posnble '1 pensa* 
menjk. — No mnltipliqnèm els exemples. 

Puerilitat, destemplança. Si esorignéssem ona letò* 
lica, posaríem també aqueixos dos y altres defectes, qae 
no eviten pas pròn els escriptors joves. Là pueriUtat es 
dels qni per mancança de coneixements, donen importiíii- 
eia a idees qne no ^n tenen, o comencen ab introdac- 
oions grandioses, composicions rastreres y omplen de re- 
talls sos escrits. Es nna forma de paerilitat mès criatura 
r enamorarse de paraules noves, arcayqnes o cultes, oòm 
aquell advocat de Yich de mig sigle passat que deya: 
iíFdmula, asçdn dalt y deluix la eo/rròça noctumal trcibo" 
rda lo8 deamhulants terrestres; prènlos y hdixameU,* T oòm 
la minyona no 1'. hagués entès, ésclamií: * i Quina Udttime 
que un home consumat en la oiènóia se vèja obligat apariar 
còm una fdmula!» Un altre dia: KFdmula^ trau Us par- 
tiottles polvórees que la trepidaeió peddnea ha posat m la 
fimbria del vestit de la senyora,-* Y un altre dia a un pa- 
gès que anantlo a consultar, deixà la mula en la entrar 
da: Bòn liòme, trayaume lo quadrúpedo de aqui, que àb lot 
cascos delanters me escarba lo paviment.* T a una vella que 
a r entrar a V iglèsia, li preguntà si Hi havia miassï 
itSegons los preludis lo sant Sacrifici va a començar en h . 
altar del Fadnd.* 

La destemplança ès d' aquells que recullen moltes pa- 
raules, ideés, imatges, y les volen encabir en cada com- 
posició, així del total n' haja de res^iltar un trage de 
gitana ab mès colors que no hi ha en una tintoreria. E» 
defecte fill de la vanitat. 



APÈNDIX 



Alteracions de la paraula 

Una paraula pòt alterarse per adiciò o anyadidnra, 
per 8uprefl8i6y o per Bímple cajnbi. — Els efectes 
de V alteració son gràfichs^ o prosòdichs, o una cosa 
y altra, segons que afecten les lletres, P accent o tò, 
una y altra cosa. 

Adició 

L' adició se fa al principi, pròtesis: nombra per 
onibra; al mig, epèntesis: llangosta, per JL•goata; o 
al fi, paxa^osre: jò porto, per jò pòf í. 

PròteBis Q adició inicial 

Sovint se troben anyadides a, b, d j g, d j t^ f 
7 Pf n, b, p y m, bòy, cap, en, e: 

a Se prefixa a snstantius y adgectius per feme 
vèrps (V. p. 36) de la 1.* o 3.* conjugació: de justícia, 
a,iu$ticiar, de ttuins, amansir. Generalment no la volen 
els vèrps llatícatal»[is, que no prefixaren ad en llatí 
com: cantar, morir, glaçar, etc., de cap manera podran 
dir acantar, amorir, aglaçar. V. Us de a eufònica, 
plana 250. 

' b Alguns mots començats per r la prenen, còm 
el dialecte eòlich escrigué ppóSov per f»ó8ov, rosa. Aixís 
hrugit, o hru^t, de ragitus, hruhcL•r, de rudere, bra- 
marj brogo^ de a/rdere, ardir> cf. ars y harzer o 



$24 ALTERACIÓ PER ADICIÓ 

de exorior. Molts noms toxK)grÀfichí la goarden de 
qnant fon article català: Sa-ròea, Ses-rovireSj 8a^à0$. 

e Diguérem en la pi. 36 qne s' escria còm eníò- 
Bica davant dels mots que en llatí comencen per 9 
impura, còm esprity de spiritits, esplu^ctj de $peluf»)ca, 

QÜESTIÓ. iSe fak be 6 no en esoriure dita ef 

B. 1.* Seria mellor no escriurela, puig no la ten^i el 
llatí y '1 greoli y no V escriuen el oatal^ antioli, ni a» 
'1 piamontès, el bolonyès y '1 pramziS (de Parma), qui 
guarden la llèy d' escurçament ab mès exactitut que 
nosaltres. 

No obstant, cal escoltar les rahons contràries. — ^1.*^ £1 
pèble davant de V 8 impura hi deixa sentir una « àtona, 
^'la versistes han consignat aquèx us donantli ima 
sriaba.--2.* Y han fet be, perquè gastem el metèx temps 
per dit» e que per V ex llatí: eapona y espuny de spondxt 
y expungit^S.^ Els prefixes en y el s' apostròfen de cara 
a dita e: n* esposa la mès gran; V estil de V estudi: Si ve- 
rament no hi hagués e, encara diríem còm en tosc^ J» 
stilo, lo stvdio, o còm en pramzà: al stü^ al stwlú^^^ £1 
francès qui es molt tradicionalista, V escriu també còm 
el provençal, el castellà, el gallèch y '1 portuguès. No- 
tem però que '1 francès conserva la s impura en V inicial 
se: scàbreux, scènCj science. 

R. 2.* Ja, donchs, malgrat el bòn zèl per la tradició 
del Sr. Tallander, podrà escriures dita e prefixa. 

Epèntesis, o adlció mediaL 

S' asadèixen e, o, h, 4, c, g, I, m, n, p, r, y• 
e . Sòl el poble fugir de les líquides l^ r, y penaV 
fàcilment deixa sentir entre la muda antOTory la lí- 
quida una e: dngnelerat per cinglera, inféloTj per 
inflor, ómhera, per ombra, rebat&ré, per rebatré, AhÍB 
metèx el llatí escrivia seoulum, o seclum, miraoulumf 
miraclum, j clamo y calamitas. Aquesta podrà es- 
criures en el Futur Imperfet y Condicional dels 
vèrps de la 2.* CJonjugació batre, càbrCf rebre, metre 



AI.TI»ACIÓ PBR ANGIÓ 325 

itomprcj j 80B compostos, dihent: hateré, hateria^ ea-*^ 
òeré, oàberiaf reheré, réberia, escometeré, eaeometeriaf 
Tomperé, romperia, o batré, batria, etc- Ningú poéié 
adiihir rahé sòlida en contra de dita e, per pòch qne 
^s £bce «n la parla vnl^ar y en la pràctíca de les llèn- 
gttes similars. 

Fóra d' aqnèx Fntor no s' escriurà la e epentèti- 
«a, sinó en el cos en qne ja pnga sostenir el tò o se 
haja convertit en altra vocal mès consistent, eòm 
^nterar^ de intrarcf esboterar, por espotrar^ qne dinen 
•tntéra, esboiéra] y oa2a«, de eUtx (de elauwu), penedir, 
úe penèdre, de p<snitere, retirar j de retr{t]iere, en que 
la e ja s' ha fet a e i. 

4> S' intercala davant de la s final del plural en els 
noms finits al> « o equivalent (x, ç), còm en mèsogf 
üòçoe, moixos, de mès, Uòç, mox. Temps y fems, o 
/em, no cambien en plural; la pols, àepuMs, no ad- 
met plural; ei pols, de pulsus, fa els polsos. Els ad- 
gectius femenins en ç intercalen e: eapaç, capaces, 
yéUç, feUoes. 

b $òl aparèixer entre my lal quedar en contacte 
immediat per la pèrdua de la vocal llatina: semblar, 
de similare, sembrar, de seminare, nombre, de ny^merus, 
^sombregar, de comm^nioare, cogombre, de cuoumere, 
cambra, de éhamera. 

d Aparèx entre { o n y r principalment en «Is vèrps 
U^iguals de la 2.* copjugació gutural (Y. p. 100): 
absoldre, pondre, per àbsòlre, ponre. Queda admesa 
per V us, però no creyèm reprensible omètxela. — 
També aparèx en noms, còm: cendra, tendre, diven- 
dres, etc. pOTÒ no en honra, honrés, Manresa, ni des^ 
pres dels prefixos en, oon: enredar, enrotllar, conreuar, 

^ Aparèx en molts vèrps principalmeiít en el Sub- 
juntiu: C^pt^a, sàpiga, de copiat, sapiat També en 
Uadregé, per lladro, xerigòt, per xeròt, de sexum. 



S28 ALTERACIÓ PAR ADICIO 

9ero^ pntes'&no, fimssínOj finiaaonoj y posa alires foinuM 
dc>ble8, oòm tu abbia o àbhi, eia o eii; aiano o sieno, eto. 
— 5.* Un metèx vèrp ab el metèx significat el conju- 
guem per la 1.* o 3.* conjugació indiferentment, oòm se 
pòt Yèure en els vèrps de formació catalana» y. g.: «ih 
foacar o enfosquir, emhlanfiar o emblanquir, emmusügar o 
emmustiguir, endolorar, o enàolorir, encaixar o enooixir, etc.; 
y ningú dirà que això no sia riquesa. Solament V escki- 
siyisme inconsiderat pòt, t. g., admetre espareif y re- 
butjar esparcer, essent usats tots dos, ymès conforme al' 
etimologia el segÒn que '1 primer. També 'n t^iim de la 
2-* y 3.* oòm tindré y tenir, vindré y venir. Aixís té tam- 
bé '1 tosca ardere o ardire. Volíem dií que les vocals 
no tenen tanta importància. — 6.* Là similar bolonyesa 
fb. V intensiu en eesom en llòch de U^m: be^essam, bdlis- 
«ím, forma fonètica ioual a féssom, tinguéeaom, en UòoIl 
de féshem, tinguéssem, 

Hèm dit que tots tenen rabó; però no tots ne tenen 
igualm^it. Els de la u la posem en la 1.^ p. del Present 
d' Indicatiu jò amu, temu, dònmï; en les 4 àtonee del Solh 
jnntiu: amu, amus, amu, amnn; temu^ temus, temu, temm; 
dòrmu, dòrmus, dòrmu, dòmiun, y per sobra de 1' eufòni- 
ca e (V. p. 85 (2), en totes les 2.«• del plural àtoneí: 
amavu, temíu, dormiu, amesau, temeam, domUeau, y final- 
ment en totes parts abont Li ba o ^tona, la fem tt.— Ve- 
lem fer constar que les similars bolonyesa, piamontèsa, 
parmejana, provençal ens fiavorèixen, donant el bolo- 
nyès fóra de la conjugació sempre u: mumèint, dar àd 
baatund da urb: moment; dar bastonada de oeck, el piamontès 
y '1 parmejà dibent y escrivint també mumeni^, owiktent, et- 
oètera, en llòQb de moment, content: y el provençal dosant 
ou abont nosaltres posem u, y donant en la oonjugaoié 
o: cantavo, cantavon. També '1 gaJlègo, v. g., diu; outroi 
anoa n-o turreiro tamén eu louco beilei; propendint a la u, 
que també es prou de gust pels bascbs. La u adémèaté 
major estabilitat y decisió per ser lletra estrema* y la 
mès aguda o alta de tò. Ademès d' bavèr sigut V eaf5* 
nica final del llatí, còm se vèu per les contínues te^ 
minacions en ua, um, y unt. Ja doncbs sèn^oons^tir qoo 



■/- 



ALTEBACliS PER ADICIÓ 329 

«e 'na motège per la Uj y no renanoiant cap dret de la 
ilènga per 1' avenir; els catalans de T u no la esoriorèm, 
perqnè no es etimològica, puig no la tenia ^1 Uatí, ahont 
nosaltres la posem; ni tradicional, P^^g ^o V escrigneren 
nòatres majors en el vèrp y ordiniíriíament tampbch fòra 
•de la oonjagaciói per mès qne, còm nosaltres, ja molts 
proQ.nnciarien la o ^tona per «, còm ho pròba *X Pare 
Konell, en la plana 19 de son AnlQisis fonològich orto- 
gràfLch. 

Bis de 1^ eufònica o dinen v. g.: SnbJ. Jo amo, temo, 
éUHrmo, tu amoSf temoa, dòrmos, èll amOf temo, dormo, èlU 
4imxm, tem.on, àbrmon; Imperfet: No8. amdssom, teméssom, 
dorfn%88om; y a mès fàm ordinàriament clara la o tftona 
fins fòra de la conjugació. — Per la proximitat de la o 
ab la u aqueixes dues pronunciacions s' ajuden V una a 
V altra, y militen en prò de V o casi les metèixes ra- 
lions que 'n prò de V u. La o ademès fòu la eufònic^ 
iítona del grecb. còm se vèu en les continues terminacions 
en oc» ov. No obstant, també 'Is de la o se conformaran 
a no escrínrela en la coujugació, per les metèixes rahons 
dels de la tí. 

Els de r e V usen en la l.*^ Conjugació. SubJ. Jo ame, 
urnes, ame, -amen. Podrien no usaria, dihent am, am», wm, 
-^men. Però pus que la diuen y es etimològica del llatí (Vide 
p. 84) y tradicional en els escriptors catalans (V. Konell, 
An^sis Morfològich, 78), caldrà escrínrela. Si Barcelo- 
na per una hegemonia usurpada en punt tan sagrat còm 
•es la Uènga, yòl sustituirla gràficament per la i, & un 
agravi a tots els altres catalans, se porta còm filla bor- 
da respecte del llatí, y trepitja sònç mirament una tra- 
dició que dèu serli sagrada. 

Els de la e ademès la posen en V Imperfet de totes 
les conjugacions: amesses, temessea, dormiasea; améaaem, 
teméaaem, dormiaaem; améaaeu, teméaaeu, dormiaaeu; ameaaen, 
temeaaen, dormiaaen, Aixís ho demana V etimologia (Vide 
pis. 84, 86, y 88) y la tradició (Nonell, 86, 148 y 172). 
Els yotii^tes ab la i diuen; ameasia, temeaaia, dormiaaia; 
cméaaim, teméaaim, dormiaaim; améaaiu, teméaaiu, dormiaaiu; 
ümeaain, temeaain, dormiaain. Ja deixem dit que no deuen 
GRATíDÍA.--Gramà/íca Catalafia. Si 



3S0 ALTERACIÓ PCR ADIOIÓ 

esoTÍnrelio. Ara si s' empenyen en pronunciarlio aixís^ 
no 'la renyarem pas. 

Al contrari, posarem rahons qne fhyorèixen als yotia- 
tes: — 1.^ En la 1.* conjngaoió y en V Imperftt de les 
tres, es ftfoil el oambi de la e en i. — 2.» En la 2.» y S.» 
conjngaoió de timeam, dormianif o Hmiam (cambi de « en 
i) dormiam, pòt canre V am y resolta temif dàrmi, o pòt 
canre la i brèn, y resnlta temaf é^rmaf o oonservarse lea 
dnes temia f dòrmiaf oòm les consignà '1 Dr. Ballot, o pòt 
encara introdobirse entre la i y la a nna g enfònioa, y 
resnlta témigaf àòrmiga, Aqnèsta fbrma en iga es general 
en el Pirinèo, València, y Balears, y tan arrelada qne 's 
traslada a 1' Imperfet: temigués^ dormigtl•ée, y als metMxo» 
vèrps de la l.*^ y 3.* llatina qne no tenien ia ni ea, oòm 
tròpiga, tropiguésj pèrdiga, perdigués. Perxò la ibrma en 
iga té '1 metèx inconvenient de la fbrma en t, qne es 
confondre 'Is Presents e Imperfets de Snbjnntin de toies 
les conjugacions. Y si pels vèrps presos de la 2.* y 4.* 
llatina, y per 6 en io de la 8.^ qne son: odpigaf fdoiçaf 
fúgiga, mòriga, pàriga, sàpiga, de copio, fadOf fugio, mo- 
rior, parió, sapiOj la forma iga es etimològica; en els al- 
tres no ho es. — 3.* Favorèx als yotistes per V ns de V i 
en la l.*^ conjngació el qne '1 toscK diga: P. ami, ami, ami,. 
— amino; Imperf. amassi, amassi, amasse, amassimo, — amas^ 
sero, o amassino, Qnina i conserva en l' Imperftt de totes 
les conjuncions: temessi, dormissi, be qne en el Present 
tingoon a la 2.* y 3.*: tema, parta. — 4.* El greoh modèm 
pronuncia per i moltes vocals y diptongos. — 5.* La< es 
també nna vocal mès decidida y constant, vg. qne la «. 

A pesar d' aqueixes y altres rahons que abonen el 
yotisme, caldrà escriure e en la 1.* conjngació y a en les 
altres, per les rahons dites de V etimologia, de la tra- 
dició, de la distinció de conjugacions, de 1' ns mès gene- 
ral y estès de la 6 y a respectives sobre 1' i, etc. 

Perfi, a qui V espanto aqueixa inseguritat de les vo- 
cals catalanes, li recordarem qne 1' àrabe perxò no voldri* 
escriure mès que les estremes o, i, n, deixant a 1' us de 
cada encontrada 'í pronunciar la e y la o apesar de V 
escriptura. Y sospito que 'Is antiohs semites se conten- 



ALTBRACIÓ PER AOICIÓ 381 

tarien ab esorinre les consonants soles, no per altra rahó, 
sinó per la mobilitat qne observaren en les yooals. Com* 
pendrien que '1 posar les vocals en llòch d' aclarir, en- 
fosquia la llènga per la generalitat. Aixís la Bíblia sènç 
Tooals, seria^YooalÍ8a4a segons el gust de cada sinagoga, 
dintre de les metèixes consonants, y 'Is rabins solament 
se determinarien a vooalisar el text hebrèn, qnant a 
cansa de sa dispersió, temeren qne 's perdés la tradició 
en la lectura, tan mès qne V hebrèn bíblich ja no era 
vnlgar, puig s' havia anat mudant en siríach. 

Per tant, en 1' ortografia de vocals Ktones no es pos- 
sible V unitat sinó atenent al llatí y a la tradició. Bes- 
pèote de les tòniques cal respectar V us corrent. 

Aquí coneguérem la Contribució a la gramàtica de la 
llenga catalana (1898) del Sr. Pompèy Fabra. 

£1 8r. Fabra de qui coneixíem V Ensayo de' cataldn 
moderna, de 1891, aparèx en la Contribució un gramiíticb 
seriós. Perxò, tindrem gust de seguir sos rahonaments. 

Diu en la pi. 58: «Un fet curiós: alguns tot escrivint 
e en el nòm, escriuen a en el vèrp: cases, però parlas- 
parlanj pugas-pugan.* Y en la pi. 59 «Si s' admeten el» 
subjuntius en i en la llenga literària, aquesta fa una 
distinció completa entre les formes fortes (àtones) dels 
dos presents, la mateixa que la llenga parlada, essent 
indiferent que s' escriga e o a en 1' indicatiu.» Sospe- 
sant be les paraules del Sr. Fabra en unes vuyt planea 
per defensar el yotisme en el present e imperfet de Sub- 
juntiu y en V Imperatiu!, no trobem sinó dues rabons:^ 
la distinció del present de Subjuntiu del d' Indicatiu, 
y V inconseqüència dels qui admeten es en el nòm y es- 
criuen as, on en el vèrp indicatiu per distingirlo del 
subjuntiu eSf en: amus, aman, y ames, amen. 

La rahó de la distinció té la seva força; però dèu 
notarse que '1 greoh en la conjugació confonia ja molt 
les persones dels dos presents indicatiu y subjuntiu: es- 
pecialment en la conjugació contreta en &m resultaven 
idèntiques totes les persones, en la contreta en ów era 
idèntich el singular en els dos presents y en V opta- 
tiu. 



382 ALTERACIÓ PXR ADICIÓ 

El llatí confon la 1.* del Fatnr y del Snbjontin en 
1» 3.^ y 4.* conjugació: leganif Ugam; audiam^ audiam. 

El toBcí confon també lodi y lodiamo, y altres. £1 
francès conf5n les qnatre tftones: porte, portes, porte, por- 
tent, idèntich en Indicatiu y Subjuntiu. 

Ja doncbs, aqueixa confusió de dues persones que eo- 
talviarien els yotistes: Indieatiu amee, amen; Subj. am.is. 
amin, no dèa esparverar ningú. T per les te, de jo atni, 
èU ami, y de tu ameseie, uoe. améssim, voe. améssiu, dUt 
amessin, equina llèy de distinció inyocarèmf Aquí no lii 
ha confusió que lioite la i, Donobs la rahó del Sr. Fal>Ta 
pròba massa, y perx6 pròba pòch. Per altra part, el 
Sr. Fabra (pi. 61) admet la confusió de les formes tòni- 
ques èm, èu: amem, ameu per amam, amau, que 's confon^i 
ab amem, ameu del Subj., y (pi. 68) admet el cambi de 
les subjuntives de la 2.*^ y 3.* temam, temau, dorwuím, 
dormau en temem, temeu, dormim, dormiu, cambi que les 
confon ab les d' indicatiu. Aixís no sia escrupulós en 
confondre les dues ames, amen, 

£1 Sr. Fabra dihent que la i faria una distinció com- 
pleta entre les formes àtones dels dos presents, deixa 
caure aquesta frase inexacta: «la mateixa (distinció) q^ne 
la llenga parlada,» puig deixa compèndre que la llèn^ra 
parlada emplèa les is en Subjuntiu, mentres que sòls lio 
fà a Barcelona y ses cercanies. 

Passant a la rahó de 1' inconseqüència encara que '1 
Sr. Fabra en cambi de les is, ens concediria escriure en 
V Indicatiu e o a: «essent indiferent que s' escriga e o a 
en r indicatiu»; recordem que qui barata el cap se g^ra- 
ta; y puig èll trobK curiosa ab rahó dita inconseqüència, 
escriurem V Indicatiu Sempre ab e y no ab a: tu ameg, 
ells amen, no amos, ni aman. No obstant, se 'ns permetariC 
un moment de curiositat per admirar V inconseqüència 
dels qui escriuen mires (sustantiu) y desprós mim (vèrp)! 
Acabant per recordar que mentres els yotistes catalans 
«ren aquells de la vall de Tuixent, Josa y Labança qne 
passaven V hivern venent pega y ensalivant rosegons 
pel Pla de Bages y El -Vallès; tothom els motejava ori- 
dantlos: Jòsie, pegui gregui, y ara que 'Is yotistes son a la 



ALTERACIÓ PSR AlDICIÓ 333 

capital, tot 86 Tèa de diferent manera. jQnina mala vista 
tenim els homes! 

n A mès de reaparèixer davant de sufix en els 
àgata en d, è, 4, ó, ú, (V, pi. 47), la prenen per en- 
fònica mots qne may ^a tingaeren, còm costaner, de 
còstaf hamat (de la porta) per barrat, toçuneria, de 
toçut Elsltons que perderen també la n (V. pi. 50)/ 
còm home, imatge, orde, prenen els derivats llatins ab 
el propi tema n: homen-atge, imagin-ar, orden-ar, etc. 

£1 Sr. Fabra (pi. 41) vòl que sòne la r en els de- 
rivats de àtons en er. Ne posa quatre dlber, edlzer, 
cdleer,. Lldtíser. N' hi ha pòchs en er atònich: crdter, 
eardcter, Lldtzer y cdnter. Cdnter fa canterèt, cante- 
raç, etc. A Lldtzer no li conèch cap derivat. Calze y 
salze de càlids, salids, may han pogut tenir r, còm no 'n 
tenen polze, galze depollicis, calcis, y sos derivats son: 
cahfèt, ealzat, salzèda, Salzènch. 

Si algú; que no 'ns consta, hagués fet salzereda 
còm el Sr. Fabra y el Sr. Saura, ho hauran fet per 
imitació innecessària de albareda. Albareda es derivat 
de alba o de albe, si 's vòl, ab r cridada per V eu- 
fonia. De cap manera la r es radical. Diguérem (pi. 
54) que 'Is noms d' arbres se feren d' adgectius con- 
certats ab arbor, femení, qui mès tart se feu arbre, 
masculí. Perxò sòien tenir dos gènres: noguer 6 no- 
guera. Aixís també 1' arbre blancli, arbor alba, del meu 
poble, se diu alba, femení, a Solsona; y albe, masculí, en 
altres punts; però en Uòch li trobo la r final, sia mascu- 
lí o femení. 

r Altres infixen r, còm costarut, de còsta^ ó pre- 
nen indiferentment r o n, cóm pilarèt o pilanèt, coy- 
çonèta, coyçorèta, sahorèta, sàhonar, de coyçó, sahó. 

n Aparèx còm característica de plural fins en els 
noms que no la tenien en llatí, còm son tots els de 
la 1.* y 2.* declinació y 'Is neutres de la 3.* y 4.**: 



384 ALTERACIÓ PBR 8UPRBS8IÓ 

roses, temples, swnts, cadavres, còms, de rosue, templa, 
^tmeti, cadavera, eomua. 

Supressió 

La sapressió es inioial^ y *'s diu afòresis: poteocl•• 
rif per apotecari; medial, y 'b diu «inoopa: vritatf 
per veritat; o ünsA, y 's diu apòoope: vingués, per 
vinguesse. 

Afòresis o supressió inicial 

a Molt sovint el poble deixa eaore la a inidal, 
principaliaent si queda Uuuy de V accent, còm bèüa, 
òeyer, beser, o heller, per ahèUa, aheUler, de apioula, 
apiarium; beceroles, per abeoeròles; font bundasa, per 
íibundosa; poteeari, per apotecari, baeh y baga, per 
Mbach y aubaga; mèseh, per àlmèsch; dingada, per 
nrengada; rentar, per argentar; cf. el montferrí ar- 
gentar, rentar. 

e Avegades es e obscura la que 's pèrt, còm: 
«' han negats tots, per enegats, de inaqwvre; %an per- 
dut el quilibri, per V equilibri. 

Dita e cau en moltes persones del vèrp eixir (Y. 
pi. 92), y en tot el vèrp sortir, de exortum. 

L' afèresis es comuna en la parla en la a de 
aquest, aquèx, aquell datràs de en, oò y per: en quèat 
camp no s^ hi cull; passem per quèx eami; ab quèU 
no m' hi faig. Aixís cauen les inicials dels vèips 
mès usats, còm haver, amar, acabar: en vent fetj «I 
ndvem a avisar; en cabat, amén Jesús. 

L' afèresis per apostrofEtció en els sufixos verbals, 
es a la pi. 235. 

A vegades se pèrt tota una sflaba per resultar 
<li£ícil de dir, còm: cHau dinal, per ólau ea^rdinail. 



ALTKRACIO PJ^R SUPRVfiSIO 335 

Cau la g radical davant de n enfónica^ cf. nòm j 
^o-gnòm; y noscere y co-gnoseere. 

Les aféreais son freqüentíssimes en els nòma de 
font», oòm: Nis, Zidro, OUa, Oiló, Ointo, Qòri, Bièl, 
Bièlüf Tinos, Xèschf ÇueUchf Quelutg, QaU, Lètea, Oo- 
lau, MuncUiy Nasi, Mianètj Ventura, Tura, Tures, 
Mingo, Mènça, Mènço, Quim, per Genis, Isidro, Oeci- 
lia, Oedlióf Jacmto, Chregòri, Gabriel, GahrièL•, Celes- 
ti, Frcmcèsch, MiqueUch, Miqueluig, Miquel, Dolorètes, 
Nicolau, Baymunda, Ignasi, Damianèt, Bonaventura, 
Domingo, Climènça, CUmençó, Joaquim. 

Sincopa o supressió medial 

Silaba bròn. Ab la metèixa facilitat que s' in- 
teroida una e brea (V. Epèntesis, e), se pèri una e o 
altra vocal brèn, especialment en contacte de 1' Z y 
r, còm mervéllós, eselafa/r, per meravellós, esoalafar. 

Eèpecialment sincopen pel molt us nosaltres y vosal- 
tres, dibent: natri, vatri, nafres, vatres, natros, va- 
tros, o conserven la 1: naltri, valtri, naltres, valtres, 
naUtros, valtros, y a Mallorca nòltros, vòltros. — Rèm 
y hèu, de haver, son sincopa de havem, haveu» — Mol- 
tes formes verbals populars son sincopes, còm llig- 
ga, muyrga, amullga, que digueren llègiga, mòriga, 
amòlliga. També s' anirà perdent fins la g en els 
qui no la tenen radical, dihent m>uyra o móra, amo- 
lla. 

La sincopa se troba també en alguns noms de 
f^nts: Jèph, LUnç, Sèrni, Jan, Janèt, per Josèph, 
Llorenç, Sadurni, Jodn, Joanet. 

Se sincopen la t olaZde altre dihent: alreo atre. 

Se sincopa la s de aquest, aquests, dihentse aquèt, 
aquèis. A Cardona fins diuen aquèia, aquètes. 

Se sincopa molt sovint la 1.* r de arlre, arbreda, 
y marbre dona malbé. 



8S6 ALTERACIÓ PXR SUPRB9SIÓ 

La Cerdanya y '1 Rosselló sincopen la m de tam- 
bé, dihent tabé, còm s' ha fet tahcH de timbal, de 
dmhalwm• 

Pòt en fi sincoparse qualsevol element de la pa- 
raula: dèna, de desena^ malalt^ de mtúe habitví,8. 

Apòcope o supressió final 

n, r Van cayent aqueixes dues eufòniques lla- 
tines al quedar finals. No obstant, les rr convé es- 
críureles encara que no 's pronuncien. La n no dèa 
ja escríures en els plurals llisos, còm homes, om, 
etc. (Y. p. 50). Alguns aguts encara la sostenen còm 
pregon, Antón, Jodn, Camprodon, Ohdn. Alguns mo* 
nosflaps la guarden: són (somnus)i nèn, rèn, oli»; 
però no tò, sò, md, pla, ad, etc. 

També va cayent V eufònica del jò y èll de le 
Imperfet de Subjuntiu, dihent améa, temés, dormi», 
per amesse, temesse, dormisse, còm diuen encara molts. 

£n 1' ensopèch de components se sòl apocopar el 
de davant: telaranya, per tela-aranya; vioego, per «i- 
ce-oego, vicari del cego; veçeompte per viee•^xmptB; 
mdniguestrèt per m^i^a-es^ré^.— Avegades 1' apòco- 
pe en la composició s' acompanya de cambis, còm 
mam^-grana, de mala grarMta, pomes granades, moir 
xa y madoixa, de mala rubea, pomes ròjeò; cónfer el 
basch marrubia. ' 

L' apòcope dels sufixos del vèrp es a la pi. 285. 

L' etimologista no dèu olvidar que àhont se va- 
lia hi pòt haver hagut una supressió final. La parau- 
la es còm 1' exèrcit en campanya. Patèx mès pel 
davant y pel derrete. 

s Sòl caure en es de ser: No hi é,--^8i giw U '• 
Generalment davant de consonant: Tametèx el hlai 
enguany é ben dolent. Fer V altre é prou espabüat 

t Dèu sostenirse detràs de n en ahont, qwiii^ 



ALTERACIÓ FER SIMPLE CAMBI 337 

y en els genindis pet ser etimològica còm sustitatria 
de d: unde, qwmdo, amando, legendo, quina d no po- 
gué canre de còlp per ser tònica, y quant passà a 
quiesoent, no pogué caure, per la llèy de distinció. 
Els balears encara la deixen sentir sempre. No tro- 
bem prou rahó perquè '1 S. Fabra no l' escriga en hon 
y quan (de temps) y diga en la pi. 49 «la t (del gerun- 
di) no es etimològica» fundantse en «la d llatina cau 
darrera n.> Sí que cau, però no sempre. Y. pi. 12, 48 
y 'la participis de futur passiu: coneixent, coneixenia, 
de eognosoendus, cognoscenda, pi. 79. 

Simple cambi 

El cambi pòt ser de vocals, de consonants, o sim- 
plement de llòch. 

Cambi de vocals 

El cambi de vocals presenta trèé graus: diptongo, 
oontraeoió y mutació. 

Diptongo 

Pel diptonto de'dues vocals passa a semiconsonant 
la 2.* còm ayre, de aér, V. formació del diptongues, 
pi. 19. Però també molt sovint una vocal se reforça 
ab les semiconsouants u y, resultant un diptongo 
"peT adició: euga, ayga, aubrir, auhach, per ega, agua 
dbHr (de aperire), ohach. Dites u y son degudes a V 
influència de la Uabial o gutural següents. 

Contracció 

Per la contracció dues vocals se converteixen en 
una. — An dona o: aurèlla y orella^ daurar y dorar, 
aueell y oceU, causa y cosa; maure y moro. Aho, 
dóna o també: pahor y por, paurueh j poruch. 

33u done e: veure y vère, beure y bère (Cardona). Se- 
rà mès clàssich escriure, au y eu. 



340 ALTBRA.CIÓ PER SIMPLB CAMBI 

oriuró fondre y fos, de fundere y fusum, pregon de pro- 
fundua, molt de multuSf crosta decnuta, esciinré infundift 
funéf profundiéar, multitut, multiplicar^ incrusta^sié, etc. 
perquè aquí ^If», mu, cru, han escapat al' inflaèiioia de 
V accent que 'la podia convertir en/o, mo, ero. 

Bespòsta 3.^ Però l^esdevé sovint que 1' arrel llatina 
trasmndada forma dintre del cataM la seva família. Lle* 
vores serK just que se li per meta donar als seus fills I» 
pròpia fesomia: molt ísaréi moltfseim y forn f&ré,f omet, f or- 
naç ab o. 

Resposta 4.^ Donohs en els mots llatins en que V ao- 
cent no ha pogut exercir influència, deuria guArdarse Ift 
vocal llatina a mènos que fonèticament se senta cambia- 
da en els pobles de pronunciació definida, còm el regne 
de València y la província de Llèyda, o 's tròbe cam- 
biada constantment en el català antlch de fonètica mès 
decidida. Perxò, s* escriurà forner, fomeria, a pesar de 
tenir u llatina no influida: fumariue, fumaria, perquè en 
dits pobles fan sentir la o y la e: fomevj fomeria. 

El P. Nonéll en la pi. 33 diu: «Quant en una parada 
derivada 's dubta de la qualitat de la vocal atònica que 
correspon a la primitiva, la manera d' eixir del dnbte 
es buscar son valor en el cas en que 's troba tònica.» 
Sènç dupte perxò escriu confosio y moltitut, etc, fixantio 
en molt y fos. La Resposta 3.^ anterior limita aqnèii* 
regla del P. Nonell. A mès de la rahó de V accent dalt 
aduhida, hi ha que si al catallí no li ha plagut encara 
convertir en o totes les ue accentuades, deixantne nw^- 
tes còm en llatí, v. g. puny, punt, lluMf fum, molt mènos 
haurà tingut motiu de cambiar les Ktones de confusió, 
multitut, etc. 

Gambi de consonants 

Dones un repàs als nnmerosos eambis de conso- 
nant que s' indiquen desde la pi. 3 a la 33. 

Aquí solament volem fixar V atenció: 1.»^ Sobie 
el contínua cambi de una forta en altra^ espeoiahnent 
per cercar V etimologia en 1' hebreu: tapar, de cor 



ALTERACIÓ PBR SIMFLB GAMBI 341 

phar Ç^P^), eúbrir, cf. capa j V adagi «bona capa 
tat ho tapa;» cf. tahema, tàbemaele; tahr y cídar, de 
mU (i^/l), destruir; Uicgó per Ueteó, espinaoh per es- 
pinaPj ef. cjap j plap. 

2.àn ]^o eB difícil a la d llatina ferse «^ còm en- 
-cïusa de ineudé; o I oòm oa2aw6 per cacUwre; o n^ 
«òm toçuneria per toçUderia, de to^^/ o r, còm jpre- 
^H, de pr€B8Ídmtn. 

3.«' La & se íift ^; cf. esbarriar j esgarriar, de es 
j hardh; se £a també m: bermèU o tnermdU. 

é.•rt La c se fà ^.• segrèta, segretaH, sagristà, 
sagrera (de socrariai veynat de 1' iglèsia), o 's fa 
h: cf. hav'èr, ham, y caparé, agafar, (v. 6.è). 

6M La/ dèji eer considerada còm igual a h, p, 
m y v: cf. 1' arrel de contenir o pèndre en hab-eo, 
iMihèr, cap-ir, caò-re, orgaf-ar, ham, còv-a; cf. /«- 
ram y viram. També es igual a 8 grega, cf. fera y 

^.* La g en la dicció davant de Z y r serà gene- 
ralment eufònica, y perzò estranya a 1' arrel. Cf. 
^adus, groAUor, y ra^, raure, y glòria y lehren, te- 
dèseb, ensenyar; glatir y íatir castellà. Davant de 
vocal, es de c, còm guanyar, de n^|^ (canà), o de v, 
còm ^«al y güeU, de vo^m, vadeUum, ga/nçòla de 
<^tfi6JoZa/ o de b, oòm garròt, de barra; o sobrevingu- 
da, còm ^ruomir de ornaré. 

7.^ La % pòt sustituir totes les dentals y guturals 
{d, i, i), s, ç, q, k), V esperit fort grecb y totes les 
aspin^les bebrèes. 

8.^ La i semiconsonant pòt sustituir totes les den- 
tals, guturals y llenguals. 

9.Ò La li semiconsonant es el precipitat de totes 
les Uabials, guturals y dentals (Y. pi. 93) y de la Z 
<V. ll.è). 

10.* La j pòt sustituir la b, v, d, t, s, c, g, j q 



344 AL•TRRACIÓ PER HETÍ^TBSIS 

ferta, purdent^ inguerdient, gamòta, engurnen^ quer- 
mallot, Gurxir; harjser, hersòV, bordar, hurgit, dercera, 
ferqüent, tarhèta, tirbunàl, estorcejar, etc. per predi- 
car, primícia, proferia, prudent, ingredient, granota, 
engrunes, cremallòt, cruixir, braser, bressol, brodar, 
brugit, drecera, freqüent^ traòèta, tribunal, estroeejqr, 
2M Hi lia persones mès propenses a la metóto- 
sis per la dMcnltat en pronnnciar, còm qni deya: 
cabi ze t?òï prewiwtr, per casi be idòI presumir, j /^ki- 
na bada que boca! per quina boca ^pie ba4a! 

Qüestió sobre la met&tesis 

iPòden o no metatisarse V article lo, la^ los, le^; els 
pronoms personals me, te, se, nos^ vos, el demostratin en 
y les preposioions en, de, ah (em), perf 

Oèrts llingnístes que confonen la llènga ab nn esUr 
tna sènç vida, qne no 's saben fbr c^rebh de qne 1a 
llènga es nn instrument de carn flonja, amotUable a totes 
les vibracions del oòr y atent a totes les exigències del 
pensament; aqueixos llinguístes qne no saben qnè es el 
llenguatge ni què es V home, que sòls ban estudiat llatí 
momificat en alguna colecció de cl^siobs, o castellK 
entercat per la gramàtica de la Acadèmia; que no conei- 
xen la Yida y moviment del llatí, greob y bèbrèn en 
les diferents èpoques y dialectes, y principalment de les 
Uèngues modernes similars de la nostra; aqueixos llin- 
guístes, egoistes inconcients qne voldrien estacar la llèn- 
ga, dret inalienable y sagrat del poble, al &II0 dels 
sens dictàmens fílològiclis immutables; s' esparveren al 
veure que '1 poble gira y regira aqueixes parts de 1' ora- 
ció que èUs oreyen immutables. 

Resposta 1.^ Les diccions en qüestió poden oralment me- 
taUsarse, Rabons: l.'^ Son diccions àtones y totes duuen 
consonants Uenguals o llèngodentals, elements prò^ 
per la mettftesis. — 2.^ El seu us contínuu ík necessari 
simplificaries tot lo possible per no perdre temps, y la 
metàtesis facilitant V apòstrof, simplifica en gran ma- 
nera, puig dites diccions solen quedar rednhides a una 



A1.TBRACIÓ PBR MBTÍTK8IS 345 

«òla lletra eufònioa, o dues. — 3.* El llatí y greoh per 
tenir declinAció y no agrupar c6m nosaltres dites diccions, 
ne feyeu molt mènos us, y perxò podien respectaries cer- 
ta integritat, principalment el llatí que ni volgué 1' en- 
trebanch de V article. — 4.* L' hebreu y oaldèu tenien 
les preposicions uuilíteres I (per), h (en), w, mi o min 
<de), d (caldèu) de, de Genitiu, y les unien còm també 
r article al nòm o al vèrp, per lo que no gastaven ni 
temps en el sonar, ui llòch en 1' escriptura. Les demés 
preposicions les enganxaven també al sufix o al nòm- 
següent; y V article se variava tot quant demanaven les 
Uètres en contacte. — 5.* El grecb sinó metatisà V article 
y les preposicions, ho varià molt segons les exigències 
de temps y d^ eufonia, especialment en el dialecte itich. 
— 6.* Respecte de V article, el metatisen totes les llen- 
gües nÒTollatines: castellíí, el, del} al; francès dUf au per 
deil•'del, al; toscií iZ, delf pel, etc; bolonyès y parmegilí 
«Z, dalf dèlf praly etc.; piamoutès* aZ, plur. ai, i. El por- 
tuguès y '1 gallèch han sentit la necessitat de començar 
V article per vocal fins al punt de pèndreli constantment 
la consonant Z; o, a, os, as, còm li han pres molt sovint 
en el plural masculí el tosca, bolonyès, parmegià, pia- 
moutès, Uigur y '1 metèx provençal (que no metatisa en 
«ingular), resultant i, els. El bolonyès metatisa fins el 
femení la plur. el: el fioli, les filles. — 7.* El provençal 
usa també en plural i y Zi. — 8.^ La metà tesis de V ar- 
ticle be que 'n mènos escala que avay, se troba ja en 
«serits antichs còm ho pròba '1 P. Nonell, p. 51. —9.* Me- 
tatisen V article en general les províncies de Barcelona 
y Girona, el regne de València, y les Balears escrivint 
aquestes es per se. ~ 10.* Els punts restants el metatisen 
en contacte ab les preposicions a y de, dihent, vg. al 
Jòch, del fòch. — 11,* Bespècte dels sufixos me, te, se, en, 
nos, vos, los, sent la llènga catalana la que mès n' ajun- 
ta (ne ajunta fins a sèt, mentres que cap altra n' ajunta 
mès de dos), es indispensable que sien d' una pasta molt 
•dúctil per amotllarse entre sí y ab altres mots, sènç di> 
ficultat ni dispendi de temps, y perxò son apostrofables 
y metatisables. — 12.* Respecte de les preposicions en, 
Grakdía.— Grawiaííca Catalana. 23 



346 i^LTBRACIÓ PER MBT^TESIS 

' de, em (&h),per demana la seva pastositat el molt us qne 
86 'n fa y que no 'n fen de bòn tròç el llatí. 

Kespòsta 2.^ Les diccions en qüestió poden esoriures me- 
tatisades. Després de les rahons anteriors, y vist V us 
comnníssim de la metàtesis y la seva necessitat, o con- 
Teniència al mènos, ningú ha de vènre inconvenient en 
escriure metatisades les dites diccions, de conformitat 
ab el mòdo còm les hèm metatisades ^en les planes €2, 
66, 124, 235 a 240. 

Advertim, no obstant: l.ér que de cap nàanera repro- 
bèm r ns de lo y los. El provençal nsa en singolar sem- 
pre loUf la. 

2,6n Que ]a preposició en serí preferible no esóríu- 
reia metatisada: nel camp, sinó indirecta: en el camp (Vide 
p. 263). 

3.er Que ^1 de no sabem que 's metatise en català, y 
perxò no dear<C escríures may ed sinó de, sènç perjndicide 
que per temps se metatis'e còm en bolonyès: ed cor, de còr; y 
en piamontès: la ira 'd Oiandouja; la lira del Janduya. 

4.art Que respecte de V em serà mès senzill continnar 
escrivintlo per ah en totes ses formes còm indicàrem en 
la pi. 125, de conformitat ab la tradició. — No cal admi- 
rarse de que 'Is valencians dignen, vg: vaig en (ab) sa- 
lates, pus es el cambi natural de m en n. 

S.nt Que '1 per se metatisa pre o pra, cf. el gallèch 
y portuguès pra, y '1 bolonyès, parmegià, etc* pr* flí 
fugh, foch fech. Còm el pra fàcilment pren una e àtona 
entre p y r, per molts pra equivalgué a pera, y dequí 
r erro d' escriure j)era enllòch de per. — Ja douchs, el 
per no. s' escriga metatisat ni pera, majorment que davant 
de V article masculí ja està admesa la contracció del 
per en p, dihent p-el, enllòch de per el. No obstant-, » 
als poetes per matar una sílaba, els convingués algona 
volta escriure vg. pr^ enaltir, p* entrar (pr^ entrar es ca- 
cofònich per masses lleuguals), oreyèm que se 'Is denrí 
perdonar, principalment pronunciantho aixís el poble. 

Aquí '1 Sr. Fabra ens suggerèx algunes observacions. 

En la pi. 89 fa tres preguntes que en ordre invèrt 
son: — 1.* «Les formes reforçades (metatisades em, et, es, 



ALTERACIÓ PER MBTX^TESIS 347 

ens, euSf el, eU, en) dènen ser rebutjades o admèsesf» 
— Es de paièr que sien admeses. Per probaiho, no obs- 
tant, creoh que no calia aduMr distincions, puig per to- 
tes militen les rahons que havem proposat, y a mès allò 
de que líinos lo duu, los los porto ^t» sia mènos clar que ens 
el duu y los els porto o els els porto, ben mirat no resulta, 
puig tan clara es 1' una oòsa còm V altra. Basta acos- 
tnmarhi V aurèlla. Diu qne la forma los los no es usada. 
No pncb dir sí ni no, perquè no be sentit tots els ca- 
talans; sí |[ue consigno ser usades les formes los els, Us 
el, los la, els la. Ab rabó mostra desagrado per I' intro- 
dncció de la forma los hi enllòcb de els els, els les. Con- 
signo que dita forma es usada ab terme indirecte singular: 
Pòt dondrloshi (a èll, a ella), dibentse dónalahi o dónaVhi, 
dónalshi (sempre a èll, a ella) y pel plural se diu dónals- 
els, dónalsles (a ells, a elles), però '1 yotisme yòI dir 
també en plural dónalshi (a ells, a elles), 

2.* «Entre dugués vocals m, t, s, I (hi ajunto n) son 
-TO, 't,'S,'l, (- n), o m',t',S', I-, (n - )U — Respon que 
s' ajunten a la segona vocal, perquè «en la pronuncia- 
ció m, t, s i I, (n), s' ajunten naturalment a la segona 
vocal.» Però anyadèx: «això sol nó exigiria decantaries 
a la paraula següent (bon home, pron. &<Mt^o-me).» Donohs, 
per mi el sòl fet de pronunciarse juntat a la segona me '1 
fa escriure unit a la segona, puig dits afixes, còm tftons 
y olíticbs, son fonèticament indiferents de sí a aj aures 
endavant o enderrere, devent definirbo la pronunciació, 
indiferència que may té la consonant final que ^s part 
gràficament inseparable del seu mot, encara que fònica- 
ment cayga sobre la vocal inicial següent. Trobo dispa- 
ritat entre 1' afix, sènç independència pròpia, errant, 
que espera qui V aculla, y la consonant final aludida, 
part obligada del seu mot que sols accidentalment apro- 
fita la comoditat de deixarse caure sobre la vocal se- 
güent. —Però la rabó perquè 'Is prefixes prefereixen 
decantarse a la segona, es la friçança que senten per 
acostarse al vèrp, de qui son enamorats y per qui en- 
tren en V oració. Perxò, dèu notarse que quant son sufi- 
xos, desprecien pel vèrp la vocal següent, puig ja son 






348 ALTERACIÓ PER METXtESIB 

llevòres a oaseva. Mires sinó: No V escolta jnopòt vèurét 
ara; no V acostes, y acostat ah mi; ara s' alça y dlça9 
ara, Donohs, modifiquem la regla de la pi. 286, 3.er, dihent 
que els afixes entre dues vocals davant del vèrp se apostrò- 
fen de cara al vèrp 6 sia de cara a la segona^ y detrds del 
vèrp, 8* apostròfen també de cara al vèrp, o sia de cara a 
la primera. 

3.^ «Les formes reduïdes son escrites amb apòstrof i 
sense: quina grafia és preferiblef » Respecte de dites for- 
mes apostrofades davant de vocal li va be al Sr. Fabr» 
que 8* esoriguen virgulades «davant de vocal o de fe s* ee- 
oriuen m% V, s*, T, (n'). Ex.: m' escolta, V han vist,,.* 
Però detràs de vocal no li va be de virgtdarles y lea 
envia a captar sènç alforges ni Uènç de nanfiragi, aizís: 
«fiio m coneix, no ne coneix)^», pi. 91. Rahó positiva de 
sa pràctica no 'n dona cap. Solament tracta de de8vi^ 
tuar la rahó dels partidaris de V apòstrof prepositin. 
Diu que aquestos s' agafbn en que vg. el m« y '1 not 
detràs de vocal perden la llur vocal e j o, la que dèa 
reemplaçarse per V apòstrof prepositiu (pi. 90). Ell elfl 
arguèx mig ab rahó que en aquèx cas deurien escríores 
no 'm, *ns, sinó m\ n's. L* argument que '1 Sr. Fabra 
atribuèx als partidaris de '1 apòstrof prepositiu, tal ve- 
gada podria trobarse en la pi. 88 del P. Nonell ahont 
diu: «Les formes plurals nos y Us poden també portar 
apòstrofo; y llavors perdre la vocal, y 's converteixen 
en 'ns, 'Is: per eoz.: aturi'ns, aturi'ls.* El Sr. Fabra en 
realitat no nega pas que me y nos (los) perden llur vocal, 
sòls pretén que V única vocal que perden es llatina, y 
còm no marquem la pèrdua de la e y o de tims, honos en 
tem, hòns, tampòoh havem de marcaria,' vg. en que-m, 
no-ns de que-me y no-nos. Y té rahó perquè tot lo dia hau- 
ríem d' estar apostrofant vocals llatines elidides. Però 
es el cas que la vocal quina elisió marquem per la vír- 
guia prepositiva no es cap vocal llatina, sinó la e molt 
catalana de em, et, es, el, els, ens, eus, en. Si 'Is afixos 
tinguessen alguna vocal llatina, probablement seria la « 
de me, te, se, ja que aqueixes tres formes soc ben llati- 
nes; no obstant el Sr. Fabra que faig de marcar al) 



ALTERACIÓ PER METXteSIS ' 349 

apòstrof V elisió de vocals llatines, degué considerar 
dita e (de me, te, ae) còm catalana, quant ensenya a es- 
crinre en la pi. 88: m' escoltay V han vist, ^ obre la porta. 
T feu be de tractar dita e còm catalana, perquè ho es, 
ja qne es ^tona, mentres qne en llatí era tònica, y llarga: 
mè, te, se sent tòniclis ab mès rabó nos y vos, puig podien 
ser subgèctes essent Nominatius, eren disílaps en datin 
vMiSy vòMs, y llarcbs en Nom. y Acus.: nò», ròs, contrets 
de noes, voes. Perxò s' ban sostingut tònicbs en tosca: 
noif vot, francès: nous, vous, bolonyès: nò, vò, Ahont s' ban 
atonisat, ba sigut menester reforçaries, cf.: nos-altres, 
vos-altres, ab nosotroa, tosotros y nautre, vautre, provençal. 
Lo, lo8, les y en son també de dret català. Consignem 
doncbs que apostrofant me, te, se, lo, la no apostrofèm 
una vocal llatina sinó molt catalana, ja naturalisada entre 
nosaltres. 

Ara be, creyèm que ningó podrí negar a me, te, se, 
lo, los, les, nos, vos, y en el dret de metatisarse en em, 
et, es, el, els, els, ens, eus y ne. El metèx Sr. Fabra es 
partidari d' aquestes formes,, y respecte de ne èll metèx 
r usa, no sòls metatisada sinó fins virgulada n\ Aixís, 
si 'Is marquem la pèrdua de la e final ab vírgula, hi ha 
la metèixa rahó per marcaries V elisié de la e inicial. 
Abdnes son ben catalanes. 

Encara ho posa mès fóra de dupte el que me, te, se, 
nos, vos, los, etc, s' usen en D^^tiu, lo metèx que en Acu- 
satiu, y si materialment son acusatius llatins, no son pas 
els datius miM^ tibi, slhi, nohis, voMs, illis. 

En especial el Sr. Fabra rebutja la e y la vírgula de 
eu8 y ^us. La e hi es perquè la gent la hi diu: eus. Ni '» 
àigA, vg. que també en hi, ho s' l^i sent una e que nin- 
gú escriu: èll ehi es, èll eho sap, puig aquesta no es cons- 
tant: anarhi, agafarho. Ademès la demana V analogia ab 
em, et, es, ens, el, els, en. Tercer: nos y los perdent la a 
fen ens, els; luègo vos perdent la o dèu fer evs, y voca* 
lisantse la v, eus. Per tant, apostrofantse la e deisprés de 
vocal, dèu escríures ^us: jò 'us ho dich. 

Suposar que s' hauria de virgular n*8, Vs, es no co- 
nèixer V us de la vírgula que may s' infixa en cap llon- 
ga per marcar desaparició de lletres intermèdies. 



350 ORIGEN DB LA LLÈNGA. EN GENERAL 



Origen de la llènga en general 

El pobre etímòlech se cansa anant de Heròdes a 
Pilat en cerca de 1' origen dels Bens mots. Trobar- 
los en les llengües similars no 'I satisfà; arriba fins 
al llatí, y en la major part dels cassos troba la pa- 
ranla, però se 'n toma descontent. S' estira fins al 
grech, al sanscrit, o fins a 1' aràbioh o 1' hebrea, j en- 
cara no sempre s' aqnièta. Es que a mès de trobar 
la paraula, voldria trobar la rahó de la paraula, es 
dir, voldria saber quin fet posà en boca de 1' bò- 
me la tal paraula. Si cercant, vg. V etimologia de 
gròch la troba en cv^ocuSf çafrà, sonriu al vènre la 
conveniència entre gròoh y la propietat del çafiré, 
que engroguèx. Però deseguida pregunta: ^y erocus 
per què significa el çafràt y vèu que xpóxoc significa- 
va la grana JcermeSf y '1 robèll d' òu, gròch-bermèll 
còm el çafrà. Llevòrs pregunta per què dits obgèctes 
se digueren xpóxoc, y en V hebreu aparèx '^'y$ (carach), 
rodejar, per la forma rodona d' una y altre. Cercant 
1' etimologia de cantar, troba canere, y arribant a 
V hebreu troba quin o qun que li dona '1 sò d' un 
instrument de corda. 

Aizís no dèu darse per última etimologia sinó aque- 
lla que dona la rahó de còm la paraula va venir a 
1' ohido y boca de V home. Això equival a anar fins 
al metèx origen del llenguatge. 

La llènga nasqué ah 1' espècie humana, y ab èlla 
ha crescut y decrescnt, y còm V espècie humana lia 
estat sempre la metèixa malgrat V aparició y des- 
aparició contínua de sos indivíduus, aixís la llènga ha 
estat sempre una sola en mig de les contínues apa- 



ORIGEZf DE LA LLÀNOA EN GENEEtAL 361 

rícionB j pèrdues de paraolefl y de formeB de pa- 
ratlles. Aqaèiza unitat fonamental de la llènga a 
priori 's troba en 1' nnitat de V espècie hnmana, y 
per tant en 1' unitat d' ohidOi de fantasia, d' ànima 
y de instrument del llenguatge; puig una causa una 
devia donar un sòl e idèntich efecte. A posteriori re- 
stdta comprobada pel fet, puig ja 'Is filòlechs conve- 
nen en que totes les llengües se reduhèxen a una so- 
la. No ban sabut emperò dir quina era aqueixa so- 
la. Opino que aqueixa llènga sola no es cap . llènga 
morta ni cap llènga viva, sinó que es el súbairatum 
de totes les llengües yires o mortes les que no son 
perxò sinó variants o manifestacions distintes d' aque- 
lla llènga única, còm les generacions bumanes no son 
sinó aparicions accidentalment diverses de la única 
espècie bumana. Es cert que aquèx súbstratum que 
devia trobarse en totes les llengües, se presentà mès 
palpable en les primeres aparicions o variants de la 
llènga, les quines per la seva pobresa s' estendrien 
pòcb mès enllà de dit substratum. Aquèx auòstra- 
tum consistia fonamentalment en la abecé que al 
principi pogué ser format per les soles lletres a, p, 
t, Jc. Per modificació gradual d' aquestes lletres se 
convertiria 1' abecé en a, b, p, m, d, t, Jc, g. Des- 
près n' apareixerien de altres, y luègo les llenguals 
h ^f ^} y P^^ ^ ^^^ paladials g oj, x, ny y IL De les 
vocals la a seria seguida de la o y e y després se- 
goiría la u y per fi la i. 

Diguérem en la plana 5 que cap abecé comprèn 
totes les lletres o articulacions de V bumanitat. Se- 
ria temptador un quadro general de totes les lletres, 
{no escrites sinó articulades) que fins avuy ba usat 
1' bumanitat. Aquèx quadro no es pas una quimera, 
puig V bumanitat encara que pòt produbir moltes ar- 
ticulacions fins al punt de ferse molts la ilusió de 



352 ORIGEN DE LA. LLÈNGA EN GENERAL 

ser indefínidt)B, en veritat se troba limitada a un 
nombre d' artículacions qne no 'n pòt donar mès^ 
còm cansa material limitada qne es. — L' altre ele* 
ment qne forma '1 subatratum comú de totes le» 
Uèngnes son les sílabes en nombre crescndíseim, pe* 
ròy al ú, limitat. No totes les llèngnes nsen totes 
les sílabes. £1 català vg. no nsa les sílabes directe» 
dobles tia, Üe, tmay tme, gna, gne, etc.; del gredi. 
Però gran part de sílabes han estat j son nsades per 
totes les Uèngnes. 

Als dos elements anteriors comnns s' hi poden 
anyadir paraules comunes en el fondo a totes les 
llengües quedant confirmat a j^oBteriori que les Uèn^ 
gues presentS; passades o venidores son en el fondo 
una Uènga única duradora mentres duré 1' espècie 
humana. 

Aquí donchs caldrà senyalar aqueixes paraules 
que havèntse trobat en la llènga naixent, se troben 
encara en la llènga adulta, còm per donar testin ò- 
ni de la seva identitat sustancial a través de les va* 
nacions que li imprimeixen els sigles y 'Is pobles. 
Això, còm hèm dit, equival a tractar la gran qüestió 
de V origen del llenguatge. 

Ningú vòl ser fill de casa pobre, y perxò la vani- 
tat, per altre, útil als homes, ha impedit plantcgar 
el problema en el verdader terrè. Avants d' establir 
nostra opinió, seria necessari esvanir algunes preocu- 
pacions. Deuríem tractar de una manera nova 1' ori- 
gen de les idees y fer caure opinions pòch fundades 
sobre 1' origen de la paraula. Però, això no i>ertany 
directament a la gramàtica, y aixís ho deixarem, es* 
posant de seguida nostre parer. 

Suposem V home dotat dels sentits y del de V ohi» 
do especialment. Ningú li parla, perquè encara no 
existèx la llènga. Se troba en el metèx cas que on 



ORIGEN D£ LA L•LÈNGA ]^N GSMBRAL 353 

sort de sordera total. Un sort aixís si tan solament 
té idea o fantasme acústich del sen respir, no sap 
que quant ineiga, li espeteguen les burres, que quant 
fa picar les mans, edclafèixen. Perxò, no parlarà may, ^ 
perqnè no sap què es el sò o la paraula. Ni solament 
tindrà U desig de produhirla. Pe^r força y mecànica* 
ment li faran dir uns mots^ dirà ;pare, ma/rey però 
no 'Is tindrà afíció, perquè èll no conèx dits mots. 
Suposem que ^s cura aquèz sort a V etat de 24 anys, 
eòm el de Chartres (Acadèmia de ciències de París, 
1703) y li yeurèm necessitar alguns mesos per ad* 
quinr bous y educar la llènga a pronunciaries. Si^ 
havent sentia de jove, pèrt enterament 1' ohido, pèrt 
també la paraula pòch a pòeh, arribant a no parlar. 
Els sorts t^uts que senten, vg« el drinch d' un fèrre 
o les notes de un violí, donen ab la boca únicament 
aqueixos sons. 

D' ahont resulta probat que V home necessità 
sentir per les aarèlles els sons que devia donar per 
la boca. Si tota la naturalesa hagués estat muda sènç 
prodnhir cap sò, tampòch V home hauria parlat may. 
L' bòme hauria trasmès els seus coneixements per 
medi de gestos, igual que 'Is muts. Però desde '1 mo- 
ment que rebé de la naturalesa fantasmes acústichs 
o sons, se sentí corprès y enamorat per ells. Perquè 

V home s' impressiona mès enèrgicament per la vis- 
ta, però mès dolçament per V ohido. Podríem dir 
que la vista es el sentit de 1' inteligència, y que 
1' ohido es el sentit del còr. De V enteniment còm dels 
ulls dihèm que vèu, que mira, y de 1' ohido còm del 
còr dihèm que sent. Es que en els fantasmes de 

V ohido V ànima hi troba mès misteri, mès encant. 
Son mès vagos, mès materials, mès paladejables pel 
metèx. Perxò '1 nòy entre 'Is fantasmes d' una cosa, 
vg. del goç, cap se li fixa tant còïn el bub-bub dels 



354 ORIGEN DE LA LI.ÈNGA BK GENERAL 

UadmohB. L' home donchs se sent inclinat a reprodahir 
els 8Ò08 que aixís V encanten j meravellen, y fins 
entre nosaltres qoi no sap cantar, taral•leja. Tant 
endolcèx la vida 1' impressió del sò. 

Ja, donchs, no nerà d' admirar que V home sènça 
llenguatge posés molt atentes les anrèlles al sons que 
sentia de la naturalesa y que tractés de reproduhir- 
les pel seu solaç. L' home hauria parlat encara que 
hagués -viscut sòl^ no per comunicar sos pensaments, 
sinó per donar curs al seu esperit d' imitació, yper 
donar esbarjo al seu còr. 

Aquí, conegudes les aptituts de Thòme deixeble, 
posèmlo en 1' escola y veurem què fa. L' home era 
social per naixement y així '1 desenròtlle de la Uèn- 
gua, que es llaç de la societat, dèu cercarse no en 
els sons contingents dels elements y de íes feres, si- 
nó en el metèx home. Es dir, que èll sei^ deixeble 
y escola. Efectivament, 1' home pogué notar el só 
que produhia el seu respir, el sò que produhien les 
mans picant entre sí, el sò del fregar dels sens pèns, 
y altres. 

. El respir li deya haf-hafj y hav-dh o hay-dh signi- 
fica respirar y viure j ser o existir; donant confia 
mat que respirar es viure y viure es ser^ còm din 
Aristòtil: viver e viventibus est esse. Una respiració mès 
forta li serviria per indicar la seva presència, es dir, 
ia seva persona o '1 jò, resultant hi. Ja donchs per 
dir jò sò li bastaria dir liaf-hi, o Jd-ha/, cf. hebrea 
haizi o hayizi. 

Les mans picant de satisfacció o per ferse sentir, 
deyen caf o iaf, cap o tap. Donchs, la ma 's diiia 
««/ (^SJ). 

Els peus li deyen raz-raz o rach-raohf y rasdh fon 
ranre, racdch, fresar, esmicolar, y ra^g-àlf caminar, y 
rég-uel, pèu. 



ORIGBN DE LA LLÈNGA EN GENERAL 355 

No li faltarien a 1' home en sí metèx altres her- 
moaos cartells que èll llegia embadalit. La onoma- 
toi>èya es sempre atractiva per fondarse en la sem- 
blança qne es la fal•lera de l' home. Qnant arriba a la 
Beva major perfecció, no ha fet sinó recnllir semblan- 
ces perfetes o sia veritats, qne son acUsquatio rei et in- 
teUectua, 

Pròn admirat de sí metèx sortí a la gran escola de 
la naturalesa, y senti el bmgit del vent en les cap- 
cines dels arbres y cap de roques, y V anomenà rúaj 
(de Tuuúúúújf sentí la burinor de la tempesta, 1' es- 
petèch del trò, el murmurí de les aygues, la remor 
del mar y dels grans rius; sentí lai creació ani- 
mal, xiulets, giríchs, refilèts, parrupèigs, escoígs, es- 
catcats, ganyòls, udols, bruhèls, brams, renills, xu- 
elèts, bels, esbigalls, grunys, miòls, lladruchs, giscles, 
bmnzits, ziuzius, sótrachs, fregades, esUabiçaments, 
pichs, resòns, patatams, etc.; sons que èll tractaria 
d' imitar, còm ho fa encara avuy ab cada nòu sò 
que produhèx V indústria, donantli un exercici prou 
difícil per apèndre a articular. 

Si cada obgècte de la naturalesa y cada part y 
acte de V home haguessen donat un fantasme acús- 
tich ensemps que 'n donaven d' òptichs, olfactòris, 
gustuals y tàctils, ja 's vèu que no havia de costar 
el significar dits obgèctes mès que '1 travall de re- 
produhir ab la boca dits fantasmes acústíchs, suficients 
en virtut de la associació per despertar en 1' oyent 
els altres fantasmes no acústíchs de la cosa o acte, 
però adjunts o associats. Però ^còm espressar taats ob- 
gèctes que no produhien cap sòt 

La associació d' idees, fonament dels tròps, de- 
via donar a 1' home sons per tot. ^Es la llum que 
sembla no té sòT Donchs V home l' indicarà pel seu mo- 
viment vibratòri, semblant al de la Uènga per llepar. 



366 ORIGEN DE LA IXÈSfGA. EN OENISRAL• 

Cf. les frases iK>piüars el fòch lUpa, üènga de fòch, 
Aixís la Uum se diria L•p-lap y donaria '1 yèrp lapad 
o lafat, illuminar, cf. Aafj.ice(yy brillar, lampas j Ino-inen 
en llatí, y llamp, Uampèch y Uampegar, La metèiza 
anrèl y sò lap lap del moviment vibratòrí de la llèn- 
ga y llabis, donà làbium, Ubo, lambojlaxón, y*^*^^? 
lingíiM, llènga. 

Per significar els nombres acompanyaria aposití- 
vament la cosa contada del nòm d' on altra cosa que 
tindria '1 nombre espressador, vg.: dónam cap pa, per 
un pa) dónam cap pans, per moltissims poma-, jrox, 
cap, significà el primer, y sènç dnpte pels molts ca- 
bells significà també multitut innumeraòle; cf. lafirase: 
n' hi ha còm de eahèUs oi cap. DesiHrés diria: dónam, 
yg. ulls pojna, o dos pams. No es gayre la disténds 
de xndim, dos, a hndim, els dos nlls. L' arrel dag 
o gad qne significa turha, muUiiut, se troba en ^ha, 
decem, Sax-xo/voc, dig-itus, Setx-a», dico, indig^ito, manifes- 
tar o dir; y 'Is dits de contar son dèn. 

Seria no conèixer V home suposar qne èll pogué 
introdnhir nna arrel nora o nna aplicació de la me- 
tèixa sènç on motiu que 1' impulsés a feria. Molt» 
creuen en convencionalisme en la formació de les 
llengües. No hi ha tal. La naturalesa dona a V home 
les veus, ella 1' excita a esténdreles per medi de la 
comparació, y ella metèixa li modifica aquelles veus 
en la boca sènç que 1' home se n' advertèsca, ni M 
contribuèsca conscientment. Demaneu a tots el cata- 
lans, francesos y italians un sò que 'h castellans re> 
presenten per .;. Caldrà que bufen rato per trobarlo, 
y no '1 treuràn. Demanèulos una sílaba nova, vg» 
gna còm la digueren els grechs, y no la trobaran. 
Demanèulos una paraula nova, ben nova, y no la 
trobaran. Si 'n fan una per apilotament capritxós de 
lletres, no serà aceptada y morirà desegnida. Donchs, 



OBIGEX DE LA LLÈNGA £N GENEELAL 357 

tot això que '1 convencionalidme omnipotent no pòt 
fer, ho fa V home oòm deixeble atent de la natura- 
lesa en la gran eecòla de la terra. 

L' home gniat sempre per 1' afany de la veritat^ 
quant parla, no ment. Si aplica una arrel o bò a nna 
cosa, es perquè vèu relació èniare '1 sò y la cosa o sos 
adjunts. A nosaltres qne no hèm assistit al bateig de 
les còsesy ens sembla vg. que la còl lo metèx se podia 
dir ensiam. Donchs no, perqnè catl•-lriSj de ccw-us, se di- 
^aé aixís per les seves falles conques y replegades còm 
ela dits al rededor de la ma, caf; y ensiam se digué 
de xnenjarse ab sal, cf. ensalada, y salat, íhincès. 

BepÜcarà algú: donchs, si res hi ha en la llènga 
sènç tin motiu, ^per què no denominen els homes les 
coses tots dels metèx mòdoT Senzillament, perquè '1 
motiu de la denominació pòt ser molt dirèrs. Si les 
eòses no oferien sinó un aspecte, suposant en el prin- 
cipi quant les veus eren poques e idèntiques^ tal vol- 
ta la denominació hauria sigat idèntica. Però resulta 
que cada cosa que cau sota 1' observació, oferèx molts 
aspectes; que V home observador està també subgèc- 
te a mil variacions, degudes al seu talent, afícions, jo* 
ventat, vellesa, salut, enfermetat, etc.; y que les 
circunstàncies estèmes que afecten V home, varien 
també immensament. En mig d' aqueixa varietat hi 
lia però sempre un fet constant, y es que 1' home 
no dona ni admet noms sènç un motiu de conve- 
niència entre '1 nòm y la cosa a que se 1' aplica. Els 
metèixos noms de fonts per massa convencionals no 
plauen a 1' home, y en el moment que vèu altre 
medi per denominar el subgècte, acut a aqueix medi. 
Dequí el LL•rch, el Menut, el Curt, el Borni, el Guer- 
xo, el Manco, el Sisdits, el Geperut, el Gras, el Frim, 
el Bos, el Negre, el Boniofi, el Xato, el Llahifès, et- 
^ cètera, o pren el nòm de la casa, de 1' ofici, professió, 
còm el 8ulèya, el Farayre, el Metge, el Sastre, etc. 



358 ORIOEN DE LA LLÈNGA EN GENERAL 

De lo dit fL•is aquí volem cOnclònre qne 1' home 
ab els Bòns qne li donà la nataral^a (poquÍBsiïns re- 
lativament al gran nombre, al nombre afisombrósde 
véns que usaria V humanitat en tots els temps y Uòohs), 
pogué formar totes les lletres, sílabes, paraules y llen- 
gües hagudes y per haver. Aqueixa afirmació podré 
semblar atrevida. Per de prompte, es evident que V 
home de primer, reduhit a V estret cercle de la Emí- 
lia, ab sòls els quefers de 1' agricultura, no necessité 
V immensa balumba de mots que tenen les llèngnes 
actuals. Suposarlo ab moltes paraules que èll nohfr- 
via de usar ni trasmètre, es a mès de gratuit, contra- 
ri a la llèy d' economia natural. Per altra x>art cre- 
yèm que ab sòls pèndre un d' aquells sons primitínsy 
seguir les seves transformacions, convenceríem a qual- 
sevol de nostre assèrt. Els límits de aquesta obrèta 
no 'ns permetran seguir V evolució, vg. de caf, ma, 
mès que en les, primeres fases; no obstant, esp^m 
que ja 's deixarà entreveure '1 desenrotllo indefinit 
de dit sò, y per tant de qualsevol d' altre. 

Avants, retornem sobre la relació o conexió de 
fantasmes. L' home no cria res. Còm simple espec- 
tador, tot el seu travall es comparar. Perxò, Deudo- 
nantli 1' idea evident de 1' ànima còm terme fona- 
mental de comparació, cuyda Ell metèx de aproparli 
per medi dels sentits els obgèctes que dèu compa- 
rar primer que tot ab sí metèx, aplicantlos el ser o 
existència que troba en sa ànima. Però després de 
comparar el ser o existència de les coses, dèu com- 
parar les propietats o '1 mòdo de ser, de les metèixes. 
Aqueixa comparació dèu ferse prenent per patró les 
metèixes coses, que serviran perxò de mida les unes 
per les altres. Dequi que Deu donga a 1' home un 
taller sinòptich en que els obgèctes y llurs propie- 
tats y adjunts qualsevòls apareixen enllaçats o units, 



ORIGEN DE LA LLÈNOA. EN GENERAL 869 

de mòdo que al cridar 1' atenció de 1' ànima sobre 
un, aquesta veu fócilment els immediats o adjunts. 
Aquèz enllaç pòt ser de semblança, de coexistència 
en llòch o temps, j de successió o causalitat. Per 
aquèx enllaç, vg. el fantasme acústich pum que me 
entra dellà '1 bòsch, me desperta 'Is fantasmes òp- 
tichs d' una arma, d' un o varis caps de caça que 
fagen o que cauen morts, etc., el fantasme gustual 
de la caça, V olfactòri de V olor de la pólvora, etc. 
Aixis pum podria pèndres per significar caçador f ca-/ 
ça, carrabina, caçar, matar, etc. La frase el pum ha 
pum^t dos pums y menjarem pum, significa fàcil- 
ment el calçador ha morts dos caps de caça y menja- 
rem ounül, llehra, perdiu, etc. 

Entrem ara en 1' evolució del sò eaf, o cap. En 
1' imaginació (de im, ab, y a^o, reunir, compon- 
dre) o taller sinòpticb de 1' ànima de 1' bòme el 
fantasme acústich caf, estava naturalment unit ab 
els fantasmes òptichs.de ma vuyda o conca, ma corva 
o convèxa, de ma que pega, pica, puny, empenta, toca, 
palpa, agafa, té, còbre, o abriga, oculta, amaga, cap- 
ta, prèn^ roba, senyala, indica, diu, mostra, escriu,, 
gràba, etc., y ademè» 1' home veuria en la naturale- 
sa coses vuydes, corves, coses que peguen, piquen, pu- 
nyen, espènten, toquen, palpen, agafen, tenen, cobren,. 
o abriguen, oculten, tmuiguen, capten, prenen, roben ^ 
senyalen, indiquen, dmen, mostren, escriuen, graben^ 
etc., etc, y aquestes coses de la naturalesa estarien 
enllaçades o relacionades ab altres indefinidament. 
L' home donchs rahonablement significaria totes aquei- 
xes coses, indefinides en nombre, i)er medi del fan- 
tasme acitstich caf. Està clar que ensemps aquèx 
fantasme se modificaria indefinidament de conformi- 
tat ab les llèys morfològiques esposades desde la 
pi. S a la 48 y desde la 321 a la 344 y altres mil 



360 ORIGEN DE LA. LLÈNGA. EN GENERAL 

qne 'n caldria senyalar estudiant la morfologia de 
totes les passades^ presents y venidores formes deia 
llènga úoiea. El sòl derivat de eaf, o ca]^^ capere, de- 
clinat y oonjngaty dona en llatí mès de 400 formes 
distintes. Anyadimli 'Is àeúvBi» cap-essOf cap-to, car 
j^tiiOf eap'tivo; anyadimli 'Is compostos en cip y cup: 
a/C'in-re'de-peT'eX'SUS'prce'Con' dpia, anticipo, oc-<mpOf 
prwoC'Cupoj anyadimli antecapio, usueapiOf y 'Is com- 
postos y derivats dels anteriors, cÒm: indpissOf re- 
aapta, concapto^ prcBcapto, concaptivOf prceaccipio, pro- 
concipiOf eto. No volem pas contar les formes distin- 
tes de capia qne resnltaràn. Pujaran molt sobre de 
tres mil, que una gran part queden en les nostres 
llengües. 

Per fi, indiquem aquí alguns dels mots que en 
hebreu, grecli, llatí y català dnuen clarament la 
arrel del sò caf o cap directe, metatisat, o modificat 
Transcrivim V hebreu en lletra cursiva i)er evitaria 
molèstia de la lectura. 

Oaf en hebrea: caf-af, encorvar, qaf-hdli, qaf-aàf 
qaf-az, qaf-ats, contreures; Icef, pedra còncavaj fca/- 
^^ cab-irons dels revoltonsj caf-al, doblegar; eaf-dn, 
complegarj caf-ar, caf-ax y cah-cum, cubrir; gab-dh, 
ser alt; gah-ar, ser fort; gàb-dn, gàb-aòf encorvarj 
guib-hén, geperut, eas-dh, cubrir; gob, còv-a o fossa; 
gub, cav-ar; ab jeis o j castellana: jaf-dh, cubrir; 
jaf-az, empentar, jaf-dn, agafar ab les dues mans; 
jaf-a/j cubrir, fregar; jaf-ats, doblar, desitjar; jaf-aff 
jaf'OX, cavar; jéf-er, pou, fossa; ab A o 7ie: haf'OÓhf 
girar la ma; hafachfach, corp, tort; ab A o hayin: 
hab-ab, cubrir, ocultar; hab-ad, travallar, servir; Mh 
dh, ser gras; hab-él, ser gras, robust; hub o huf==\m' 
ab, hav-afj embolcallar, cubrir de cali ja; hav-al, ser 
dolent; hur=hav'ar, foradar, cavar; hat-dh, hat-afj 
cubrir, vestir, embolcallar. Ddxèm de citame mèa 



OBIOBN DE LA LlJlNGA BN 6BNBRAL 361 

per anyadir que la pròtesis mnltiplioé les aplicacions 
de caf: jaqaf, encorvarse; l^f'-qoj, pèndre; horhhab, 
am-ar, ha-jazy agafsEur^ possebiri ha-tàm, te(ii)c-ar, tap- 
ar; ha-oaf, carregar y encorvar; iMrqaf, picar o pe- 
gar, tocar^ na-gaq, cav-ar, foradar, etc. 

També la epèntesis estengué les aplicacions del 
aaf: gaflajh, rascar^ hafaajf, unir, reunir; oafnajf, 
cubrír, ala; o<i(naJ8, reunir, cubrir; ca(nd)h, ageno- 
llarse; JM(la)m, amagar, cf. olam^ Hatí y olimf lluny 
en el temps; ha(la)fy cubrir, cf. -MíkÓKxoi, amagar, 
etc. 

A mès de la pròtesis, epèntesis y paragoge indi- 
cades, també la metàtesis estengué '1 oaf: biiqhuq, per 
q<ibqub, angèrra; lorfath, per la-thaf, doblar/ 9uèodh, 
de ocLsdh^ cubrir, casa, etc. 

Deixem consignats per via d' exemple 52 vèrps 
en que bi aparèx clara la vèu caf aixís en les lletres 
eòm en el significat. Segur que cap hebreuòlecb es 
capaç de trobar el terme d' aquesta llista, si 's fixa 
en els cambis que després cada derivat de caf haurà 
sofert, originant altres y altres veus sènç fi ni comp- 
te. Cada u dels vèrps anteriors, a mès del significat 
senyalat, ne té d' altres, lo que aumenta la facilitat 
de les apMcacions. Llurs aplicacions evidents son nu- 
merosissimes en els diccionaris, y deixant aqueixes, 
ells sòls suposantlos uns ab altres no mès que tres 
vèuB de les sèt que té '1 vèrp hebreu, posen en jòch 
4982 formes, sènç contar la sufixació del vèrp ni dels 
participis ni la construcció d' aquestos. 

Aquest estudi es una lleugera mirada sobre la ma- 
tèria. Tal volta siga la cuca de la llum que mòga la 
curiositat d' algun talent a estudiar sobre la llènga '1 
curs de la filosofia humana en. la gran escola del 
mòn. 

Oaplí en el Greoh. Per no aduhir aquí una llis- 

Grandía.— Gromaíica Catalana, 24 



362 ORiaSN DÉ LA LLÈNGA EN GENERAL 

ta interminable, indicarem simplement algunes for* 
mes de oaph: 

Becòrrense sobre 'Is diccionaris, 1*^^ Ek mots co? 
mençats per Yají., ^ac, T»"? T^?> yCÒ^i\h^i^(y)^'^} 1rW«?f 

^(y>ff ^(y>9} ï Wi>6, tW^í? tM^'^j t(v>í^> t(v>p> tM**^í 

l'Oi!., Y°^> T(p)°'?? T(p)^'^> T(p)'?? ^^c* — ^'^"^ ^^ comen- 
çats per xap, molts en xa6, en xafi, en xav, els en xan, 
molts en xaç, xao, xe^, xefi o x&tfi., xev, xep, xeo, xe^, xirjít, 
xi(fi.)p, molts en x(X) ab la ^^ enfònica, en xoro* x(p)oP 
o x(p)oic, xop, xoTC, xop, xíücp, etc. — 8.®' Molts dels en 
oxa, oxe, oxt), oxt, oxo, oxo, ab la o prostètlca. 

Basten aqueixos còm ensaig. Es prou fàcil trobar- 
ne mès acudint al cambi natural de lletres. 

Oaph en el llati. Dona 1»^^ Per aspiració yp^- 
dua de la c: ah, am-are, ap-ere. — 2M Moltíssims co- 
mençats en ca, ccb, eai, eal, carn, ca(n)j. cap, ca^^A 
008, eauj cav; cep, c(l)<m, efljav, cofrjh, co{r'^, €(r)atf 
oubf eup, etc., còm: oafljo-are, xafar, {oaf, sígnifics 
també '1 pèu); ccB-l•are, per cae-L•re, esculpir; oaüXf 
copa^ cafljp-ar, aogèrra; oafmjb-iref cambiar, Uuytarj 
emiraUSf la canal; cap-ere, agafar; oa(r)jp-ere, collir, aga- 
fiEir; casa, casa; caupona, posada; eav-us, cau; cep^ 
ceba; oUmd-ioa/re, coixejar; clav-a, la clava; oor&-% 
el cistell; eorp-us, oò»-, crat-es, reixa; euh-are, jaure; 
cup-a, tina. — 3.«r Per aspiració de la e, dónan molts 
en hàb, ham, heh, etc., còm: Tiab-ere, tenir, hayèi; 
ham-a/re, agafar ab bam; heb-es, obtús. — 4.»rk Molts 
començats per g, còm: g(l)ob'are, enrodonir; gram/ma j 
lletra; gub-er-n-are, gubemar, etc. — 5.^1* Per metàte- 
sis molts començats peifg, fe, pg, pe, generalment ab 
n o r epentètica, còm fi{n)go, formar ab les mans; 
f{r)io-are, fregar; pi{n)g'ere, pintar; pu(n)g•ere, punyir,' 
cf. puny; pac-are, unir. 

Gaf en català. Ha vingut en les metèixes arrels 
que '1 duyen en hebreu, grecb y llatí. Vèusen aquí 



OBIGBN DE LA LLÈNGA EN GENERAL 363 

algunee: àll••a{n)d-onar, deixar de la ma, pèrdres; 
a^af-ar, eàb-cmaj cah'üç, eab-re, cap-a, cap-tar} cas-üf 
eav-ar, cat-iu, com, còv-a^ cup, cap-a, boc-a, hot-aj bot y 
gòt (b=g), bot' ella, pòt, gab-dn, gaf-èt, ga{r)b'a, es-gav- 
ellar, gdv-ia, gav-èta, gep, g{r)ap-a, jup-a, ajup-vr, 
pio-a, pus-ar, peg-ar, tae-any, (morestrèt), taf-aner, en- 
ta/'Urarse, ta{n)c^r, tap, tap-ar, tdp-ia, a-tap^ahir, 
taç-a, tav-eUa, cap-ir, en-cab-ir, esoaf-ir, es-cfljafir, es- 
eap-ar, e8'ea{m)p'ar, ar•i{r)ap'ar, xampar, xaf-ar, còv-e, 
cof-iner, o cov-ener, c-cub-illar, bòf-ia, còf4a, cof-at^ 
caç-a, caç'òla, conca, conco, (de con-cav-a, co»-cav-tw). 
MdLt sovint el caf convertí la / en v y després en u} 
de hont passà a o, o 's perdé: o<W'al feu cul, sostenir^ 
de hont col•umna, coll} qavar, feu qur, de hont gor-et, 
Orgor-etar. Avegades ademès la c s' aspirà/ y 'sfon/^ 
en llatí-Gataià: caf-ar, feu hav-ar, hur, for-are, for- 
adar, Aixís hets, arbre, dona fuatis j fusta. 

Aquí 'Is metèixos etimòlechs, ens diran: Això es 
massa. Aixís, totes les llengües se podrien esplicar 
per una sola paraula o sò primer que 1' home hagué» 
sentit. 

A nosaltres no 'ns fa res que aixís fos y encara 
ho trobem bonich. La ma cabalment es la llengua 
del mut^ donchs el nòm de la ma podia ser la llen- 
gua del qui parla. L' obgècte omnisignificatiu podia 
tenir un nòm omnisignifícatiu. 

La ciència ens dona demostrats els cambis de lle- 
tres. Ens hèm acomodat a dits cambis per estendre 
el domini del caf. Donchs, no hèm faltat a la ciència*^ 
Diguérem que V home no pòt posar noms sènç una 
rahd, y hèm trobat en les paraules, tretes de caf, la 
rahó qne pogué moure P home a usaries. L' etimò- 
leeh no pòt parar fins a colocarse en el moment psí^ 
quioh de 1' home quant feu les denominacions. Lla- 
Tòrs véu una conformitat entre P home que aprèn y 



364 ORIGkN DB Lik LLÈNGA EN GENSaAL 

1' home qae espressa lo après. Nom^iar 1' home 
racional, y tot seguit suposar qne la seva llengua, 
qae 's dia jastament el sea espill y retrato mès fidel, 
es ana xarxa de caprigs y conyencionalismes, resul- 
ta contradictori. L' home no ha parlat mès de lo que 
ha entès, però ha parlat sempre entenent, es dir, com- 
parant o cercant alguna relació entre la cosa y la 
paraula. 

Ja deixem indicat, no obstant, que V home apro- 
fitaria no solament el sò de la ma, sinó també 'Is al- 
tres sons del seu còs y 'Is de la naturalesa. En el 
yèrp élàb o caldbf claiàr, y en Jcèléb, goç, ^qtii no hi 
sent el metèx lladruch del cat 

ün altre suposarà que donem còm primitiva la 
llengua hebrea. Donchs, no la hi donem. Opinem al 
revés que dista molt de ser la primitiva aparició o 
forma del llenguatge. T fundem aquesta opinió en 
que la primera forma de la llènga degué ser neces- 
sàriament aisladora, puig V aglutínació es obra dek 
sigles, còm la formació de les capes geològiques, y 
V hebreu es al revés una llengua aglutinadora en la 
conjugació còm la llatina y grega, y a mès ho es en 
la sufixació y prefixació verbal y nominal. Ademès, 
la llengua primitiva degué ser molt mès pobre, per 
quant els coneixements y tasques de 1' humanitat lla- 
vors no la requerien mès rica. Y en últim Uòch, per 
no aplegar mès rahons, els grans cambis que les urèls 
presenten dintre del metèx hebreu, cambis fets a 
còpia de sigles, pròben que V hebreu del temps de 
Moysès ja no hauria estat entès pels Patriarques an- 
tidiluvians, qui no obstant en llur temps usarien les 
metèixes arrels. Quina última afirmació respon a V ob- 
gecció que se 'ns anava a fer de qúe les suposades 
arrels caf, eto., no serien llavors primitives, puig ab 
rahó les suposem usades ja pels Patriarques antidi- 



ORIGEN DB LA LLÈNOA EN GENERAL 365 

lavians. Si dites arrels han pogat per successives ge- 
neracions en mig de x>^bles tan nombrosos y sabis 
arribar desde Moysès (1500 avants de J. C.) fins a 
nosaltres, ^qnina dificultat M ha en concedirlos el nai- 
xement alguns sigles avantsf Si nostres llengües guar- 
den per enter el suhstratum de 1' hebreu, ^per què 
no concedir que V hebreu duya '1 metèz substratum 
de les formes de la llengua que V havien precehit ab 
quatre, sis o vuyt sigles d' anticipaciót El duya, per- 
què V home a 1' introduhir inconscientment noves 
formes, no inventa arrels, sinó que les copie de la na- 
turalesa, còm copià les primeres. 

Per mès convèncer el lector.de que V home en 
la Uènga 's presenta sempre consegüent, sempre fi- 
losòp^ entrarem a demanarli U nòm d' altres instru- 
ments d' aquèx metèx taller que s' oferí primer a son 
estudi, els noms del seu còs. Ens plauria be seguir 
aixÍB pe^a a petja 1' home en tots sos estudis, no es 
emperò tasca d' una obrèta còm la present. Segui- 
rem del cap als i>euB. 

Còs 

Oaf feu guf, còs, cf. go(l)f, cofrjp-ue, y tosca go^ 
(njf-io, panxut.~(7(r^« s' aplica a la massa de tot ob- 
gècte: 0Ò8 d^ edifici, d^ exèrcit, còs de camisa; fa cor- 
poral, incorporar, ser còs (estar mort), enterrar cossos 
en oposició a àlhats (blanchs), etc. 

Boca 

Caf feu metatisat huqdh, cav-itat, y perxò bucca, 
boca; y boca feu boc-i, es-boc-inar, a-boc-ar, per^boc- 
or, des-em-boc-ar, bucJi (forat), bug-atell, bug-arall, 
huatella, buadeUa, buada, etc. Però La-Vadella, La- 
Bahells, Badia, Baliélles, Gual, Ghials y Gualorons son 
de vadum, vadellum, vau, gnau o pas d' un riu. Yu- 



366 ORIOEN DE L4 LLÈNGA SN OENXRAL 

gader es de vuhader, de vuhar, de vaporare, o dek 
fotatB que téf 

Lo boca foa feh o peh hebreu, del Tesjpit o bofèt 
(cf. fah, bnfar), y fea/ané, cara, «paívo», manifestar, j 
fades, llatí, cara, %aoía, castellà, y /aijK» y /a6nu2a. 
Prenent I enfònica, donà, fi-are, Hu-ere, fl-arere^ y 
per enÍOTtiment de la/ en p: plaingere, ploraré, 
pUiere qne signifiqoen bufar, rajar, plorar, florir, 
pldnyers (a crits), plorar, ploure, Feh també fen 
els quins indiquen repugnància: fet-or, pud-ir, re- 
hut'jar, fug-ir. 

En llatí la boca, fou oa, de hovéh (cf. el basi^ 

auba, boca), el qui bufa; y dona orar, oral, perorar, 

«tcétera. 

Iilènçrua 

La Uètra pròpia de la llengua es la I, y la llen- 
gua 's digu^ Uxixón, grecb g-losea, llatí U(n)gua. £s 
de laixdh, llepar. La llengua pel seu moviment do- 
nà luc-hio, lab-labf Ub-Ub, lub-lub, resultantne g-lmlire, 
engullií; UU, es-llab-içarse; Ub-are, llepar; üm-^Mre, lli- 
mar; . luò-rtcare, relliscar; ab m epentètica en lambe- 
re, llepar, lambrictM, Uambrich, etc. En una paraula, 
la llengua per la seva agilitat casi Tertíginosa fou 
terme de comparació per tot lo que 's muda, y po- 
gué indicar el boig o lelo; el lleugOT, levis, cf. Uri tórí; 
el còr, leb, o lébab; y altres relacions còm lahad, Imd 
y lahMd, llatí Ut-ere, està lat-ent, ocult <la fantasia 
del poble presenta la llengua còm una monja y les 
dents còm les gelosies del seu convent); log, llaoh o 
estany; laohlaoh, mullar; lux o dux, llatí depeere, dei- 
xatar; ladad, lluytar; lahdh, llassar o cansin; luaeh, 
blanquejar, cf. laco, o vestit de blancb; luha, Uòsa; 
lut, envolcar; ht, envolcat o nin, cf. al4òt aràbich- 
mallorquí; lahldh, tartamut. 

L' home sentiria el sò interior rot-roUrot que 



ORIGBN DE LA LLÈNGA EN GBNBRAL 367 

eempre solia baixar , y la llengua refurodubí la r apli- 
eantla a les oòses que baixen: rad, baixar, (després 
ifa-rdd, que dona myarddh, la qne baixa depressa, y '1 
nòm general de aygaes corrents, còm: Meer, Merder , 
Merddj Merdaç, Merdançd, MerL•ns (casa de Vall- 
eebre, partit de Berga, posada entre dos torrents), 
Merlès, y 1' Espanya està poblada de Meros, Meros, 
Meriüas, MeròUas, Meròles, eíc. (V. Dicc. geog. de 
Madoz) ab Ma o ab Me, preses de la metèixa arrel 
•qne Jordà, el qne baixa; cf. mer ab man-are, rajar); 
ruts, córrer; ruere, caure; riv-us, riu; rot-are, rodar; 
ridère, riure. 

La llengua tal YÒlta del ndhd nahd del sumicar feu 
naJíah, aycgar, lamentarse, cf. naguitós, naguit; y nin, 
nèn. 

El travall mès fàcil de la llènga seria dir laid, y 
feu XaXeiv, lallare, y rallar (parlar), menorquí.— La 
garganta ab la llènga donen qardh, cridar, xvjpótTeiv, 
predicar. 

Dents, ccüzals, ullals, barra, morro, rostre, bech 

La llengua ab les dents, donà «in, dent; sibilare, 
xiular; saraph, xarrupar, y xarop. 

Kixel, tallar, feu oaixal, eaixalar, eseaixala/r, cm- 
mcdera (berba). 

Ullal, de úH, puig foradant fa ulls o traus. 

Barra, de bardh, tallar, fa esbarrarse, esbarrat, 
magre y òssurtit, barra, garròt, etc. Bardh, es 1' 
arrel de par-tir, de par-ar, pre-par-ar. 

Els llabis prominents se diuen morro, de mardh, 
ser contumaç, y dona morrut, fer morros, morrera, 
prominència lateral d' un cingle; morraües y esmor- 
raUar, esmorrarssj morriós, amorriar, amorriador. 

El beoh de las aus se diu de baq, esquerdar, cf, 
buqah, boca, y dona becada, bequejar, esbeear, bech 



868 ORIGBN DB LA LLÈNGA SN GENERAL 

de cànter, de porró, de mocador. £n llatí se digne 
ros'irum, inetroment de rosegar, ün y altre b' apli- 
qnen a voltes a 1' home en quin cas rastre per si- 
nècdoqne significa tota la cara y dona en cast. arròs- 
trar, encararse; y hecU fa ^Quién te hace ricof — M 
que te haee el pieo ( el menjar o gasto del bech ) y 
éUeZf vdnte.,. y pico (y menjar o refrèsob). 

Cara, gralta, front, ull, parpella, cèya, pestanya, ceoh 

Cara, de qardhhf ser pelat o sènç pèl, fiu enca- 
rar, encararse, carejar, malcarat, earatrist, brut, am- 
ple, etc. 

Galta, de v.apÇzy•ri, tosa, sènç pèl, de qardhh, do- 
na galtada, galtejar, galteres, engaltar, galtut, galO- 
fut,galtafÓ8,-hegut,'ràig,'bonich,-rodó,'plé,'llukent,-lUs, 
etcètera. 

Front, de frons, de <ppovéü>, (de fanúh), pensar, 
entendre, dona afrontar (avergonyir y escometre, 
cf. cast. arrostrar, de rostro), confrontar. 

Ull, de o-oulus, de èir, cf. oh, de njn, veure; o de 
èp, de òpào), de raMh, veure, dona molts derivats y 
frases. Notem que còm en hebreu húyin significa 
ull y font; així dihèm també Ull de Tèr, Ull de Se- 
gre, per font de Tèr, de Segre. 

Parpella, de pdlpebra, es mot dels Uabis que tí- 
bren per imitar 1' instantanitat del ten car y obrir 
d' ulls. Fa esparpillar, 

Oòya, de cilium, de dere, mòures, puig en Uatí 
cilium no es la cèya, sinó la vora de les parpelles 
ahont hi ha les pestanyes. La cèya se deya superd- 
lium, cf. el tosca ciglio, sopraciglio, y '1 castellà c^o, 
cejar, sobrecejo, entrecejo, eeüo. 

Pestanya, de icaotóv, vèl, cortina, de pazaz, se- 
parar. 

Ce oh, de ccbcus, de caf, vuyt, fossa, per tenir 
1' ull fondo. 



ORIGEN DB LA LLÈXGA EN GENERAL 369 

Cap, cabell, nas, aurèUes 

Cap, de oap'Ut, de caph (cf. xs^p-aX-fj). Per metà- 
fora s' aplica als estrems de totes les coses: Cap hò' 
me (ni nn); cap d' any, cap de riu, cap de costa, de 
montanya, de sach, de corda, etc. (V. p. 34). 

Cabell, de capülus, de cap-ut', fa cabellera, escor 
hellarae. En llatí-grech cabellera fou coma, cf. tosca 
chioma, j fen coma-tus, per metàfora, plantat espès 
còm cabells, y dona mata, madera, cast., y m^i, fusta, 
en bascb. — Les com^s o fondalades son de xó|j.^a, 
vall o incisió; alguna de plana y emboscada podria 
ser de coma, cabellera. 

Nas, de nasus, de vàü>, rajar, cf. vaojjióç, font, riu. 
També 's digué narils, de nares, ium, de vàío, rajar, 
cf. vàpoç, fluyt, liquitj sempre de nahar, rajar. 

Anròlles, de auris, de òt-ó^, de hazdn, ser pun- 
zagat; puig en els animals especialment son punxa- 
gudes. Cf. àxoóío, ohir, y acuo, agnar o posar punta. 
Donen dxa/arélkur, auréllana, aurellut y aurelló. 

OòU, «spatlla, braç, colze, ma, dit, puny 

Còll, de ouZ, de caf, sostenir, cf. columna. Dona 
de-gollar, collar, eollater, veçcòll, y per metàfora 
s' aplica a les estribacions de les montanyes que 
formen un mig-arch entre dues: OòU de Jòu, còll de 
Oanes; y collèt, collell per serres petites. 

Espatlla, de spatula, metàtesis de scapuL•, de 
aitsitaíü, cubrir, sobrecarregar, de xaqaph, cubrir (mi- 
rar inclinantse). 

Braç, de hrachium, de Ppa^í^v, de drahh (d en b), 
de zardhh, estendre, esbargir. Per metàfora braç de 
mar, de terra, de monta/nya, de riu, etc. Dona a-braç* 
ar, brac-ejar, braç-at, etc. 



370 ORIGEN DB LA LLÈXGA EN OBKBBAL . 

Colze, de cub-itus, de cub-are, jaure (recolzat)^ de 
caphdh, encorvarse. YeLeaUada, cólzera, recolzar. 

Ma, de TnanuSf de mahnéJihy exèrcit, campament, 
tropa, de handh, lluytar, of. p.dtxo[jiat y fjLàpvapiat, llny- 
tar, y iwzpTCTw, pèndre, agafar, ^ona ma-s-egarf mag-o- 
lar o ma-g-ullar, manar, min-isirar, men-ar, mdneeh, 
manegar, desmanècH, desmanegar, amena>çar, amon-es- 
tar. 

Dit, de dig-itus, de Sàx-ToXoç, de daedh, esmollar, 
esmicar, dona Si8à(o)>t(u, ensenyar, y en Uatí els en 
dac, dec, dic, doc, duc, in-dag-ar, indiciu', ensenyar, 
guiar que 's fa ab çl dit, còm indagaré, dicere, dica- 
re, docere, ducere, (in)dig4tare ab ses interminables fa- 
mílies de composts y derivats. Dec-ety dir be o estar be. 

Puny, de pug-nua, metàtesis de caf, ma, cf.^n- 
gere, tocar, pingere, pintar, pungere, punyir, y cf. jà- 
car, pegar, y pagar. Dona punyir, apunyegar, bony 
y abonyegar, espunyir, empunyar, punyal, punxir o 
punxar, punxo, puig, pujar, pujol, Fujolar, etc. 

Esquena, pit, ventre, panxa, pcihldor, tripes, budells 

Esqnòna, de skem,, el dors, sobre que 's carrega 
el pes; dona esquèna-mòll, esquèna-llarch. 

Pit, de peotue, de Tcéttto, coure. Confoníenlo ab el 
ventrell, còm avuy el poble confon el còw^ ab el pa- 
hidor dihent: em fa mal la boca del eòr (pabidor o 
ventrell). Dona piter, pitrera, empitarrar, espitregar, 
empit, capxqpit. 

Ventre de vefnjter, de beten, vuyt, cf. kot y bota, 
dona ventrut, esventrat, esventrar, esventreUar, esbote- 
terar, espotrar, esventregar, — Se diu també: 

Panxa, de^air^^, eixamplarse, difnndir, y s' apli- 
ca a tot lo que se surt del seu nivell, vg. la panèt 
fa pcmxa» Dona panxut, espanxar, panxagròsrp^ff^, 
-ample, etc. 



OBIGBK PE LA L•LÈNGA. KN GENERAL 37X 

Pahidor, o ventrell, de kízx&Vj coure, o de podar, 
nodrir, engreixar. Se diu també estómaoh, de 0TÓ|i.a- 
Xoc, de oxópia, boca, forat; pap, de icéreteiv, cònre, y 
pedrer, àe pa^r, nodrir, o de les pedres que M^bò- 
>Bn tenir les aus. 

Tripes, de tpórca, forat, de eaph, dona iriput, tre- 
poMtt trapa, endrapar, eairipar, eatripamal. 

Budell, de beten, ventre, o de buq, vnydar, ser 
Tuyt, sempre de eaph, dona budeller, eshudellar, «m- 
budeUar, cf. em-but. ' 

Cama, srenoll, Bufraja, grarro, clavillar, taló, pèu 

Oama, de KVYjfiY], de qandh, doblarse, fa oam-i, cam- 
inar, cam-ada, o gambada, gambar, gambiròl, gamar j 
gamat, agambar, o campar. 

Pòrna, de perna, de népva, de pardh, cówer, es 
i^tre nòm de cama, y dona pèm, pernU, pernada, 
pèmabaire, batre la pèma (jaure, no fer res), batre les 
pomes (estarse morint).— En llatí fou crus, de cardh, 
doblaise. 

Genoll, de genu, de y^vu, de qamíh, a-gen-oUarse. 

Sufraja, de sub-frangere, de faraq o paraq, tren- 
car. 

Qarré, de eardh, doblarse, dona esgarrona/r. 

Clavillar, de clau, perquè es la clau del movi- 
ment del pèu. 

Taló, de iulf ser llareh; cf. vestit talar, dona 
utaL•nar, y estalonar. Se digué en llatí oalx, de 
mph, que dona caldgar, calees, ealçó, calçar, descalçar, 
aloamçar, enoalçar, coca, coc&jar. 

Peu, de pes, de icoóç, de pas, estremitat, dona 
0p»uar, apeuonar, pehuch, im-pedAr, despedàr, espedit, 
petgCf petja, petjada, trepitjar, pvu, pòueurt, pèutòrt, 
^tc.j 1C08-ÓÇ, dona pota, potejar; y pas, siríach pastha, 
^oiia passar, pata, pateja/r, pati. 



372 ORIGEN PE LA LLÈNGA EX GENERAL 

MIDES. Notem que 1' home prengaé totes les mi- 
des del sea còs. 

EI braç, el colze, el planell y dits de la ma, el 
pèH; el bastó li donaren mides sobrades de llargadÀ:. 
la braça o hraçojda, el colze, el paZm, la pohada, el 
jpèu, la oana o vara. El puny o rapat, el pessich son 
mides de capacitat, y jnntant abdaes mans resnltti 
la amhosta (de anibo}. La ma y 4s dits miden el 
gmx: una ma de grux; un, dos travessos de dit de 
grux. Molt sovint el grax s' espressa per ample: 
feya una ma de hla/nch o de cansalada) o la cansaJada, la 
paret, ete, tenia una ma d\ ample. Ha caygut dos tra- 
vessos de dit de neu. Ara a aqnèz home tan veilstay 
rahonable en tot anènli ab el convencionalisme de 
dècims, centèsims y milèsíms, y jo 'us assegor que 
no li encasquetèu. Si li dèu monedes decimals, tra- 
yèune els Lluisos y Napoleons, les perruques, les àgui- 
les, els gocèts o lleons, y sinó 1' home ne diré 
Ijuisos, Naps, perruques, aguilètes, gocèts, pèrres m- 
ques y grans. Si no hi poseu res, ne dirà llises, invr 
des, vergonyoses, pelades. Lo metèz deu dirse de les 
altres mides. 

De còm la llèngra fonamental y linica presenta les dife- 
rents formes que anomenem llèngrues 

Deixem sentat que en el fondo la llènga es la 
metèixa per tots els pobles, es dir, que les paraules 
son idèntiques en tots els pobles. Suposem taínbé que Is 
obgèetes y actes que s' han de significar son els me- 
tèixos per tota 1' humanitat. Sembla que uns metèixos 
obgèetes entregats a 1' estadi de dos homes qui te- 
nen les metèixes paraules per denominarlos, devien 
pèndre la metèixa denominació. Donchs, no es aixís. 
La llènga es verdadera, vull dir, que dona a con^er 
els obgèetes, però no tant es trasmissora dels obgècteS; 



ORIGEN DE LA LLÈN6A. E!5 GENEBAL 373 

còm de l' impressió que 'Is obgèctes fen sobre P home* 
Ja donchs 1' home davant del metèz obgècte pòt 
impressionarse distíntament, y al manifestar son pen- 
sament sobre 1' obgècte^ ho farà seguint la recta rahó 
de conformitat ab 1' impressió rebuda, la que essent 
diversa en dèu espectadors, requirirà dèu paraules 
diferents, que, no obstant, cada espectador pendrà del 
petit o gran capdal de paraules que tots junts tenien 
a disposició. Presentem un bòu a varis espectadors 
que may n' han vist cap. Per un serà V cmimal grÒ9f 
per altre V animal feixuch, pel tercer V ontmol toca- 
dor o vawyagayre, pels mès V animal del múiíú. Caurà 
per temps animal, y gròa, feixuch, tocador y mú seran 
quatre sustantius que significaran tots quatre el bòu. 
L' iglèsia pels juheus es la junta o agrupació dels 
fidels, y 's diu sinagoga, de oovoYü», reunirj pels hebreus 
y grechs es 1^ eonvoca>ció o la oovfei'ènoia, y 's diu 
qahal y èx-xX-rjcta, de caXéüj, de qahal; pels muslims 
es també la convocada y 's diu moçquéa omeçquita de 
mizqahath, cf. qahal; pels tedèsohs e inglèsos es la se- 
nyorial o casa del Senyor, y 's diu kírche, church, de 
xaptaxY], senyorial; per nostre poble senzill es la missa 
molt sovint. El parus canta per tots els catalans rít- 
micament; mès per uns diu mdlla-rènga, per altres 
xitxa-rrélla, pels d' Oliana tiü-pélla, prima-véra pels 
de Berga, y pels fsoigSLdorA pitja-Fére. Pels provençals 
pimpar-rí. El bastó es la vara, la verga, la cana, el 
ga/yat, el hdcul, la cròça, la porra, el ga/nròt, el bar 
tUl, V estanca, el mdnech, etc. 

Aqueixos noms tots verdaders podrien pertànyer a 
dotze llengües còm pertanyen a una sola. En la plana 
6 hi ha r exemple del llamp. 

Ja donchs, cercant cada un dels obgèctes y actes 
y 'Is noms que prenen en les diferents llengües, po- 
dríem sempre fer constar l.«r Que dits noms son ver- 



374 ORIGEN PB LA LLÈNGA BN GENERAL 

daderBy sò es, no aplicats per caprig, sinó per mia 
rahó existent en dits obgèctes y actes; y 2.^1^ Que dits 
nòmSy M se n' exceptua algdn de onomatopèjch^ son 
presos de la Uènga comuna^ fonamental y linica. 
Aixis la primera rahó de la varietat de llèngaes es^ 
ona rahó psíquica, presa de la diversitat d' imprès» 
sions qne rèp 1' ànima davant dels obgèctes. La se- 
gona rahó es orgànica, consistent en 1' influència de 
V organisme vocal sobre les paraules. Còm aquest or- 
ganisme varia en cada indivíduu, ho fa molt mès en 
cada nació. Pel quechs 1' abecé no té r, perxò per 
ells el diccionari trasladaxà totes les diccions en r a 
la g: resultant gago, Oornay gos, etc., per raro, Boma^ 
roi. Donchs, cada poble es quech per vàries de les 
lletres de la llènga fonamental, y molt mès per cert 
nombre de combinacions silabàries, y veus aquí '1 per- 
què de 1' intaroducció de les variacions en les paraules. 
£1 gran curull de regles de morfologia que se Bcnyalen 
per cada llènga, no son mès que les llèys del que- 
quisme de cada nació. D' aqueixes llèys es moralment 
impossible sustràurersen, puig elles obren indepen- 
dentment de la voluntat individual, portant a les va- 
riacions a tota una nació en massa. Que travallmi 
els filòleehs en fixar la morfologia de cada nació, y 1 
travall de V etimòlech serà llavors senzill y segur. 

Podríem senyalar còm causa tercera de les varia- 
cions la composició de paraules; se reduhèx emperdi- 
a les dues anteriors, mès que suficients per introdubd 
totes les variacions hagudes y per haver. Y pòt V hu^ 
manitat en un metèx moment presentar moltíssimes 
variacions. £1 mot llatí aqua es avuy metèx aqua 
bolonyès, acqua tosca, agiui castellà, ayga, aygo, a/yguA 
o dma català, o (eau) francès, èva, èua piamontès^ 
a/uga en gallèch, aigo xnrovençal. 

Per lo desús dit se veurà la locura dels qui han 



OEIOEN I>E LA. LLÈX6A EN GENERAL 375 

somniat en una Uènga nniversal. Lendemà de esta- 
blerta, tornaria regnar la babèl llengoística actual. 

iPer què cau una llèngra perfeta? 

Sembla que les dues canses de variació dalt adn* 
bjdes devien cessar quant una llènga arriba a sa per- 
fecció, vg. el llatí al temps de César August. 

Doncbs no, els actuals romans y toscans no son 
per 1' organisme vocal els del temps d' August, y 
perxò les llèjs morfològiques han donat al llatí V in- 
flexió general que presenta ara '1 tosca. Tampòch 
son enterament els metèixos psíquicament, y perxò 
han cambiat el nòm a molts obgèctes y han variades 
moltes formes del pensament. L' home seguèx gusto- 
sament la tradició, però no 's nega a sí metèx el dret 
d' invenció, y va modificant pòch a pòch la tradició 
lo metèx en lo relatiu a les ciències y arts que en 
lo tocant a la llènga. En especial quant una llènga 
arriba a molta perfecció, se fa superior a les forces 
del 'i>òble que la parla, y Uavòrs aparèx el geni de 
V inteligència popular, Mçant en cerca de noves es- 
pressions, paraules, règim, etc., puig aquella llènga 
massa culta se. li queda alta, y còm èll no V ha for- 
mada, sinó que la trobà a caseva còm una àvia, se 'n 
desprèn sènç gran recança molt satisfet de sabèrse 
espressar d' altra manera. Una llènga se diu mès 
perfeta còm mès conceptes engega en mènos paraules 
o lletres. Perxò son mès perfetes les llengües y 's 
deuen considerar de mès llarga vida en quant son 
mès aglutínadores. Aquèx travall de variació de la 
Uènga es un travall secular. Un indivíduu per parlar 
una llènga forastera necessita un any; donchs un 
poble necessita mil anys; y fixantse en que un poble 
varia sa llènga sobre 'Is metèixos materials de la 
primera, resulta que no basten mil anys per aparèi - 



376 ORIGEN PE LA IXÈN6A EN GBNEBAL 

xer la segona en sa plena formació. En 1' ordre po- 
lítich quant un poble es subjugat per altre, sòl aqnèst 
voler imposar a 1' altre la seva Uènga, y s' esforça a 
ferse 1' ilúsió de que ja li ha imposada, si lògra que 
les relacions oficials se fàcen en la llènga dominadora. 
Però en veritat no hi ha tal, sinó que '1 poble sub- 
jugat seguèx en la seva llènga després de sigles, oòm 
guardant el testimoni de sa independència y la clau 
de sa llibertat. 

Còm pràcticament una forma de la Uèngra se transfor- 
ma en sdtra 

Per això basta que de. la primera forma ne que- 
den les arrels mentres cauen les seves paraules. Pel 
pas de V arrel basta que de les moltes paraules que 
tenia V arrel en la forma o llènga anterior, nepasse 
una a la forma nova. Aquesta paraula servèx de 
vehicle a 1' arrel. Aquesta en la nova llengua trau 
noves brotades de dia en dia. Es còm una arrel 
perenne que deixa morir sos vells reboUs, y 'n trau 
de novells. Aixís 1' arrel bar deixa en 1' hebreu sa 
immensa brotada, y, portada al catalÀ en la dicció 
barra, regrilla donant ba/ira (de fusta, fèrre), barrar 
(tencar ab barra), barroc esbarrarae, embarrar, barrera, 
y (per b=g) garròt, garrotar, garrotada, etc. (Vide 
plana 34). 

Les arrels hauran aparegut en totes les Uèngues, 
però no en totes les Uèngues han obtingut el metèx 
desenròtUe. Aixís 1' hebrayco-grega qaràh, nripoz, que 
dona poques diccions al llatí, ne dona moltes al 
català, còm: crit, crida, cridar, escridaçar, esguerip, 
esgueripar, esquèlL• (de s-^uer-la), L' hebrayco-greoh- 
llatina nec, (molt fecunda en dites Uèngues: naodh, 
ferir, matar; vexpóç, mort; necare, nocere) ab prou 
feynes deixa en català nòure, innocent y perniciós. 



OBIG£N DE LA LLÈIfGA EK GENERAL 377 

Aixís cada nova forma es en el fondo la anterior^ 
variada accidentalment, però segons llèys determina- 
des qne son el resnltat del ser moral y fídch del 
poble qne inconscientment la introdnèx. Aixís el ca- 
talà pòt ben reduhirse a V hebreu. Aqueixa afirma- 
ció general en la pK 8 hauria semblat dura als 
gramàtichs, qui sia per por a la filosofia y teologia 
hebrayca, sia per altre motiu, s^ han desviat cap a 
1' aràbich y al sanscrit. També avny sistemàtica- 
ment se desvia els joves de V estudi necessari del lla- 
tí, per posaries quatre cascabells de francès, inglès o 
tedèach. Nostra afirmació sobre la fòut del català 
després de 1' estudi que precehèx, no podrà ser re- 
butjada. 

Qüestió sobre si I' articular es ^atural 

«Artienlar, din la Acadèmia castellana, es pronunciar 
clara y distintamente laa palabras.» Molt mès atinada* 
ment dia CòU y Vehí ( Didlogoa literarioSf IV): «Articu- 
lar es pronunciar clara y distintamente los sonidos qne 
representamos por medio de letras, uniéndolos sin con- 
fandirlos al formar con ellos sílabas y palabras.» Ar- 
ticular es combinar sistemàtica y distintament els sons 
del UeDgaatge, per manera quenuaaurèlla atenta y ave- 
sada distingèsca sènç dificultat els uns dels altres per 
representarlos ab les lletres. La perfecció de V articala- 
ció depeuja de la perfecció y educació de tot V orgue vo- 
cal. Bons palmons, caràcter reposat, però enèrgich, llèn- 
ga piima, però ampla y llarga què al tencar les dents, 
servèsca de diafragma perfet entre la barra de dalt y de 
bax; qae '1 llabl superior cayga vertical, puig la Qeva 
progecció horitzontal s' acompanya de tancament dels pas- 
sos del nas, enfosquint la vèa; bona dentadura, llabis 
prims y verticals qae tenquen naturalment, etc, etc. 

Però ademès de la perfecció de V orgue vocal, se ne- 
cessita la seva educació. £1 Sr. CòU y Yehí diu que la 
facultat d' articular es natural a V home. Molt be. No 
GRA^DÍA.— Grama/tca Catalana. 25 



378 OBIOEN DE LA LLÈMfiA EK GENERAL 

trobem tan verdader lo que diu sobre la facilitat, d' exer- 
citar dita facultat. D' un nèn de dos anjs que parla, diu: 
«Nadie le ha ensefiado cómo ba de mover los labios, y 
los dientes; y la lengoa, ni qué uso debe bacer del pala- 
dar" y la garganta; y.sin embargo basta el simple acto 
de querer, para que pronuncio y enlace de mil diversas 
maneras todos los sonidos representades por las letraa 
del abecedario.» No es veritat que ningú li haja ense^ 
nyat a moure V organisme de la vèu. Les pwsones qne '1 
cnyden, alimenteu y apetonen, li ban servit de mestres 
articulant mil voltes a ses aorèlles aquelles diccions que 
èll repetiria després quant ja la mnsoiilatura un tant ^i- 
durida li permetés articular. La mare friçosa per sentirse 
anomenar ab aquèx nòm pel fill, li ba dit mil voltes» 
dignes mare, y '1 tendre norriçó repetia maye y després 
mare. Ni es veritat 4ne al nin li baate '1 voler per ar- 
ticular be, puig a mès de que alguns no poden en sa 
vida fer certes articulacions, a tots els costa un llaroh 
aprenentatge. Primer el nin modula fent en els insom- 
nis en la brèssa aquells soliloquis que ningd entén, 
fent dir a la mare que '1 nin pa/rla en gahaig. A aquei- 
xa modulació vaga seguèx aquella barreja de parau- 
les enteres y mitges que basten al nin per fbrse en- 
tendre dels qui '1 tracten a tot dia. Alguns antors 
d' Higiene casolana repròben aqueixa Uènga d' aprenen- 
tatge en que tota au xica o grossa se diu tit o titti, el 
cavall, tatd, totes les begudes, mam, el tir, pum, el doi^ 
mir, tiònaf el pegar, fer pam-pam, sí, H, etc. pretenent que 
els pares enllòcb d' acomodarse, còm solen fer, a la xarra 
del nin, acomoden el nin a la seva. Pretensió oontribia 
al desenrotllo gradual de les coses, impossible y que 
condemnaria al mutisme les criatures en una època en 
que convé animaries a 1' exercici de V organisme voeaL 
Aqueixa pretensió suposa que '1 nin de dos anys es ca- 
paç de saber còm els grans els noms de les coses. Las 
impressions que rèp sa fantasia, son debilíssimes, per 
dues rabons; primera, per la debilitat del cervell, y se- 
gona, per la obscuritat general que regna en èll, puig 
nna idea, es llum per una altra, perxò en aquell cervell 



ORIGEN DE LA LLÈXGA EN GENERAL 379 

tendre casi sènç idees, al cànrehi, s' hi perden les im- 
pressions. Bequí qne no recordem casi res d' aqnèUa 
edat. £s cert qne '1 nin de mennt sent paraules y mès 
paraules, però això llevòres sòls pòt servir per educar 
son ohido. Ell no les sent còm a paraules sinó còm sons 
coníasos y afegits en la conversació. Quant ja 'n pòt 
articular algún^ llavors aquell servèx de model acústich 
pels altres y la Uènga que avants era per èll un sò con- 
fús y continuat, comença a descompóndres en pauses y 
mots que èll aprèn en quant va coneixent els obgèctes 
aqne s' apliquen. Alguns suposen que '1 nin aprèn 
molts mots, però Jo penso que n' aprèn molt pòclis 
I>er mós que 'n senta. No li interessen, y perxò no 
hi fixa V atenció. Quant parla, sap lo que diu, y 
no parla mès de lo que sap. Sempre que no sap una co- 
sa, la pregunta. Es providencialment curiós. He dit que no 
es veritat que al nin de dos anys li baste voler per ar- 
ticular totes les lletres. Si V afiEbuy de voler caminar li 
costa mès d' una tombarella, la fftl-lera de parlar li cos- 
ta V atropellar mil paraules que son encare peces musi- 
cals massa difícils pel petit organista. Ni pòt sostenir 
una clàusula, ni recórrer una dicció llarga, y perxò ta- 
lla 'Is mots a sa mida. 

Articulació vocal dels animals, Encara aclarirà '1 con- 
cepte de V articulació humana si ajuntem uns mots so- 
bre 1' articulació animal. Molta la neguen. Voldrien 
que 'Is animals recorreguessen tot V abecé humà, quant 
nosaltres metèixos no '1 sabem recórrer. iQuin home es 
capaç de modular totes les articulacions de la humani- 
tat entera? Els animals tindran un abecé mès senzill, y 
variat per cada espècie. Se reduhirà a dues lletres còm 
el del cucut, que diu cú-oú, el de la puput, que diu pú- 
püy el del mossòl, que diu üút; a tres, còm el del còrpt 
qne diu garràch. En el dels rossinyols, pardals, gafàEur- 
rons, piules grogues, etc, sonen la o, la t, la r, la rr, 
la Zf la 8, El gall y la gallina donen la A; y la t, ab la 
a y la i. Està clar per altra part, que per judicar de 
r articulació dels animals, hauríem de fet en llur boca 
1' anàlisis fet en la nostra en la pi. 8, y després repre- 



380 FORMACIÓ DK LES PARADLSS PER FLEXIÓ 

sentar gràficament els sòqb de les diferents posicions de 
llnrs òrgnes Tocals no per nostres lletres, sinó per lletres 
acomodades a dits sons. Llavors se venrla qae 1' ani- 
mal combina també a sa voluntat dits sons, y que per- 
xò verament articula. 

No vull creure que la parla dels animals eapresse 
sòls sentiments, es dir, que sia un mer cant d' esbarjo. 
Al revés espressa idees y desigs, tot naturalment din- 
tre 'Is límits dé llur naturalesa. Per nosaltres llurs 
clàusules son còm un sòl mot afegit, en que no podem 
distingir les panses de les diferents diccions, per no co- 
nèixer aquestes. També 'ns lio semblen les clàusules de 
tota Uènga desconeguda. 

Alteració morfològica de la paraula 

Estudiades les alteracions A>nètiqnes desde la pi. 321 
fins aquí, toquem ara les alteracions per flexió, sufízació 
y prefixAció. 

Formació per flexió o terminació 

Solament per cambi de terminació se formen: 

l.or Sustantiud de altres sustantius: bròehy bròe-üy 
ròclij ròe-a, sòchy sòc-ay pomer, pomer -a, oliver, oUver-a^ 
el pinte o M pinta, pa/mr, paner-a, gèch, gèc-a, vèH, 
vèha, fruyt, fruyt-a, hort, hòrt-a, cro$t, erost-a, euüer, 
culler-a, gavinèt, gavinèt-a, molt, molin-a, etc, 

2.<^n De vèrps, altres vèrps, còm: amansar, aman- 
sir, encoixar, encoixir, enf oscar, enfosquir, (V. p. 328). 

3.«r De vèrps, sostantina: De compra/r, compra, 
llevar, lleva, voltar, volta, juntar, junta, volar, vòh 

4.^ £s mès comú formar vèrps de noms, pro- 
noms o adverbis; corona, coronar, fi, finir, erit, cri- 
dar, altre, alterar, un, unir, vari, variar, avant, avan- 
çar, endints, endinçar, sovint, sovint^ar. 

6M De participis, sastantius en at, oda, ida, uda'. 
ruixat, ruixada, ferida, cabuda, de ruÀxat, ferit, cabut, 
Yid. pi. 4l. També en les terminacions dels altres 



FORMACIÓ DE LES PARAULES PBR 8ÜFIXACIÓ 381 

participis, còm: escomesa, promesa, propòstay compos- 
ta, resposta, mòlta, absolta, de escomès, promès, pro- 
posi, compost, respost, mòlt, absolt. 

6.è De participis, nous vèrps, còm: de impacient, 
impacientar, de ruhent, enrulientir, àe calent, calentar, 
rautar, de ragut, de raure. — Especialment de sainns 
llatins han sortit molts vèrps, còm: contentar, de 
contentum, lleçtar, de lectum, taçtar, de tactum, arra- 
sar, de rasum, vomitar, de vomitum, ajudar, de ad- 
juium, esposar, de sponsum, votar, de votum, indul- 
tar, de indultum. El vèrp llatí dona vèrps de la ra- 
dical de Present: torrar, de torrere; o de la del Su- 
pí: mossegar, de morstim; o d' abdues: junyír, juntar^ 
de jungere, junctum. 

7.* De noms participials, nous vèrpa: Indulgenciar, 
d' indulgència; p&nitenciar, de penitència, esperançar,. 
de esperança, molturar, de moltura. 

Formació per súfizació 

El Valor etimològich dels sufixos deurd cercarse 
en les planes 15 fins a 46, segons s' indicaran entre 
parèntesis. 

Sufixos catalans de noms colectius 

alia (41): jovenalla, pobretalla, murri-alla, fadrin- 
aUa; alia, per ag la, reunió, es verbal llatí en I de 
ago, reunir, còm sella, de sedere, pulex, puça, de^wn- 
go, punyir, etc. Cf. ala, agilis, y ago, portar. 

11 (15): Eguils, de eguile, corral de eugues o ca- 
valls; y Ca{m)brils, de caprile, corral de cabres. Cor- 
tils, corrals, de cortile; Bordils, de brutíle? 

am, im, nm (42): broçam, bovim, cahr-um. 

er o ar, ari (15): graner, falguer-ar, (llòch de 
falgueres), diccion-ari, 

èt, èda (18): Lill-èt, fatg-èda, albar-èda, boix-èda, 



382 FORMACIÓ DB LES PARAULES PBR SUFIXACIÓ 

Oan-ètf Llor-ètf Timaiièdaf plantat de lliris, faigs^ al 
bes, boixos, casyes, llor-ers, timons. 

atg^e (de ago, lemm): herb-atge. 

at, ada (41): ram-at, vac-ada» 

Sufixos de noms abstractes 

anca, ença (42): confi-ança, apar-ènça, 

at (42): jpontlfic-atj regn-at. 

esa (23): tendr-èsa, pobr-èsa, per-èsa, beü-èsa. . 

èja, iota (30): env-èja, avar-icia, cobd-icia. 

ia (23): alegr-ia, company-iaj cortes-ia. 

ia atònich: astúc-ia, grào-ia, glòr-ia, vietàr-ia• 

1 atònich: mur mur 4, ailèno-i, oamb-if compendi. 

ió (16): afic-ió, devoc4ó, un-ió, creac-ió, que en- 
gendra afecte, fa devot, dona unitat, criatura, etc. 

ó (16): lliçó, cançó, coyç-ó, torç-ó. 

isme, grech, significa partit, escola, etc. (Y. Uta, 
p. 42): catçlic-isme, pagan-isme, catalaiv-isme. 

ment (17): senti-ment, parla-ment, eatorment. 

or (43): abund'Or, clar^or, ard-or, crem-or, 

tat, tut (18): cari-tat, lUber-tat, juven-tut, sàl-ut. 

ura (43): dolç-ura, amarg-ura, apret-ura, iern-ura, 
post'Ura, També significa coses concretes: cuat-ura, 
empunyad'ura, post-ura (acte ridícol), molt-ura, con- 
fit-ura. 

Sufixos de noms que sisrnifiquen llóch 

atçe (16): herb-atge, tantelhatge, paratge, 

eig (30): safar-èig, rab-èig, pass-èig. 

ant (40): vesa-ant, gir-ant, trenc-ant. 

ari, ori (15): arm-ari, dormit-òri, eacript-òri. 

et, ar, èda (18): viny-èt, argelag-ar, aurèda, ccnn- 
pan-ar, alt-ar, llòcli de vinyea, argélaguea, alssineB 
suyrerea, campanea, aliment, 

ia (42): maa-ia, aacriatia, abad-ia. 

ia atònich: Itàl-ia, Frúaa ia, Orèc-ia. 



FORMACIÓ DE LES PARAÜLlS PER SÜFIXAGIÓ 383, 

erla (42): arm-eria, lübr^etiüy argenteria, secret-a- 
ria. La silaba er (15) dona ak en eria la significació 
d^ tallers, obradors, o oficina. 

U (15): Travil, de taurik, corral de toros. (Vide 
11, p. 881). 

or (42): Msecadrorf penjàdrúr, püjàd-oTy o llòch 
d.' assecar^ penjar, pujar. 

nra (48): pL•rirura, alP-ura, espess-ura. 

Sufixos de noms d' ofici, professió, dignitat 

ari, ayre, er (15): Apotec-ari, vic-ari o vegu-er, 
par-ayre, ferret-ayre, berreUn-ayre, Maüafr-er, (mallo- 
ferer, qne porta el mall, o maça, o pòrrA), porr-er, ma- 
c-er, ferr-er. 

El snfix er d' operació servèx per indicar tot ob- 
gècte qne fa aigòm, encara qne no sia persona: 
pom-ery per-er, cerv-era, hoix-era. 

També 's pren passivament y significa abundància: 
estridoher, es/arinad-er, xaf-er, o xafader, podrid-er, 
estovad-era, naixed-era. 

Altres vegades significa no lo que fa, sinó lo que 
servèx per una cÒ8a sia per contenirla, sia per trava- 
llarla de qualsevol altra manera: pan^er, gra/n-er, ca- 
L•ix-era. 

or (15): enquademad'Or, segad-or, regidror, lect- 
or. 

Li'' or còm Veí' significa tot lo que de qualsevol ma* 
nera contribuèx a fer una acció: escarpid-m*, torrad- 
ora, coL•d•ora, talL•d-or, assecad-or, insírdment, llòcb, 
etc., de escarpir, torra/r, colar, etc. 

a (16): capéll-d, capit-à, rahad-d. 

al (15): gener-al, major-al, carden-al. 

Els que s' introduhèixon en ero, que no es català, 
deuen suntituirse per on matad-ero, apead-ero, diran 
matad-or, apeuad-or o baixador. Matader significaria 



,384 FORMACIÓ DE LES BAltAÜLVaPER SUFIXACIÓ 

abundància de matats: Feya feredat aqvMl matader de 
jovent 

ista, eoh (42): artütat copista. En quant se puga, 
sasütuèsquenge el» en ista: etnolog-ista, etinwlog-istaj 
ealolog-ista, y demés compostos de logos diran en 
Ò-Uch: etnòlechf etimòleeTif calòleoh, 

iu: actr-iUf emperatr-iu, insUtutr^iu. 

ayna o ana (de genus) significa diverses coses: to- 
U-ayna, o voU-ana, plor -ayna, color- ayna , bec-ayna* 

Sufixos de pàtria, profíedòncia y pertenòncia 

à, í^ (16): catal'd, vigat-d, haroelon-if solson-í, sa- 
llent'L 

ench. (40): sampedor-èncTi, sabadeü-ènch, reuss-ènch* 

én (40): sarrian-ès, figuhès, ioran-ès. 

essa (40): metg-èssa, baron-èssa, aÒad-èssa. 

òl (18): aygu'm-'òlf bosqu-er-òl^ camp-er-òl, terr-er-òl^ 
terr-er-òL•, Altres no dnuen el sufix er: esquir-òl {m'jub- 
poc, ombriu, escur), estany -òl, espany-ròl, Suny-òly (cf. 
9uny-er), Quer-òl. 

any (132, mès segur que serà de genus, sempre 
que no es radical): estr-any, est-any, m-anya, fum-anya^ 
de extra, fóra, at-are, estar quiet, ma, fum. 

èny (132): terr-èny, pedr-èny, ar-èny, etc. 

Si^xos d' adg'ectiu 

aç (44): cap-aç, rap-aç, 

al, ar (15): mort-al, capd-al, seculrar, popul-ar. 

ando, endo, e]it.(79): vener-ando, eetup-ènde^ co- 
neix-ent. 

à, ana (16): mund-d, mtind-ana, jovenç-d, -ana. 

ant, ent (231): habit-ant, resid-ent, an-ant, vin-ent 

ari, ària (15): ordin-arif-dria, terci-(wi,'dria', here- 
dit'Orif'dria, 

énoh, ènca (39): rog-ènch, cor-ènch, oarbac-èntih, 



FORMACIÓ DE 1E8 PARAULES PER SUFIXACIÓ 385 

eny, enya (123): ferr-èny, ferr-ènya. 

er, era (15): verdad-er, ent-er, hafruh-er, gross-er, 

èrn, èrna (16): et-èrn (de àet, sempre); pat-èrn, 
mat'èrn. 

èsoh, èsoà (39): calalan-èschy murri-èach. 

èstre (de res): silv-èstre, terr-èstre^ oamp-èatre, 

eoh, es^a (15): hròf-echj bròf-ega, fer-ésUech, fer- 
é^t-ega. 

ioh (atòmoh): metdlichy britdnich, artist-ich. 

í, ina (16): can-i, can-ina, fi^ f-ina, div-i, div-ma. 

issim (58): fin-issim, sapient-issinf , 

in, ina (384): feliUffelAua, nad-iua, renad-iu, om- 
hr-iu, jol'iUf jol'iua (de gul, saltar, de goig). Aquèx 
tu pòt venir de ic suftx llatí, còm en perd4u, Codor- 
niu^ de perd-iO'iSf coturn-ic-ís, o de iv-us^ còm fest-iuj 
cal-my en quin cas el derivat sòl fer en iva: fest-iv- 
Uf cal'iv-er, cal-iv-era, 

óç (aumentatiu llatí): fer-òç, atr-òç, 

oi (18): rúf'Ol, estrèmp'Olf brèt-oL 

o-lent (18): vi-o-lent, vinro-lent, corp-urlent. 

Òri (15j: meritori, satisfact-òri, espiat-òri, 

Òn (15): gald'ós, mòC'óSy xacr-ós. 

nt (40): oarn'Utf molçuty barb-ut^ gep-er-uL 

ble (17): amable, possi-ble, temi-ble, 

ènme, ènma (17): flèume, fi-èuma, de flere, plor 
TBX*, call-èume, call-èuma, 

noh (16): feiX'UcJi, llef-uch, mnL•str-uch. 

Sufixos varis de sustantius 

anch (40): esvor-anch, ras-anch. 
ach, aoa (40): espin-ack, butx-aca, fuller-aca. 
all, oli, nll (41): sagall, an-oll, rag-ulL 
atçe (do ago, 17): ^carn-atge, pill•atge, aprenent- 
atge, fadrin-atge, 

èch (39): em-buf-èch, es-toss-èch, gem-èch. 



386 FORMACIÓ DE LES PARAULK8 PKR SÜFIXAGÍÓ 

ech (43): tòrr-echf còrr-ech. 

elç (30, formació de la g): pass-èig^ rah-èig. 

ent (40): cay'Cntf pend-ent, bat'ènt 

iç, iça (89): parp-iÇy per part-iç. 

is, issa (38): paíl•-issa, corred-issa, Upvad-isèa (de 
gent, Gunills,' etc; adgectiu es llevadriç, iça), 

òni, ònia (17): teaUm-òni, cerem-ònia. 

òri, orla (15): oas-òri, rébomb-òri, des-drij exhíb-òri. 
cah-òriay crid-òria. 

uch (40): IL•dr-uchy patr-uch. 

úrla (43): cent-úria, vell-úria. 

cre, tre, tra (43): sepul-cre, col-tre, panis-tra, 

ment (17): senti-ment, tor-ment, ma/nea-ment, 

ar, er o re, ir (42): él oani-ar, el créix•'erj el 
pènd-re, el mor-ir. 

Sufixos aumentatius y diminutluB 

l.«r EI diminatiu ó, ona alguna rara volta au- 
menta, còm en castellà, tosca y hebreu: saló, memo- 
rió, furój però sembla qne això sia degat a qne aquei- 
xes y semblants paraules no son catalanes, deventse 
dir sala gran, té molta memòria, y furòt, cf. gotllòt, 
perdigòt. (V. pi. 47, 57 y 175). 

2M Pòt admètres el despreciatiu tosca y castellà 
atxo, atxa: populatxo, torratxa. Especialment queda 
admès davant de ó, ona: honatxó, bonatxona, honrat- 
xó, horratxona. 

3.er Els noms en ó, ona no poden pèndre '1 di- 
minutiu óf ona, no dihentse de bastó, dóna, hcutonó, 
donona. 

4.art El sufix ó, ona indica carinyo. Maria pren 
Marió y Mariona. 

5.D* De dóna se fa donzella (dominieella), y de 
ayga, aquarèla, en pintura. 

6.Ò L' us dels sufixos diminutius es molt comú 



FORMACIÓ DE LES PARAULES PKR SDFIXACIÓ 387 

en els nòras propis. Josèph fa Josepó, Josepèt, Josefij 
Jèpj Jepí, Jepó, JepoUj Jepils, Jepèt, Fèp, y FepèU 
7.Ò Encara que 's poden jantar molts atimenta- 
tios y diminntinSy serà mellor no repetir el metèz^ 
no obstant; be 's podrà moltes vegades. 

Sufixos <Xe vèrps 

ar, Ir (45): es-cald-ar, de caUdus, en-grogu-ir, de 
gròoh. 

KTtBX (adició de rr per onomatopèya): em-pit- 
arrcvTj es-pet-arrar^ en^eap-arrar. 

aç-ar (46): em-ban'-açar, de imparat-iare, en-jog- 
nçarse. ' 

^^KX (46): es-volat-egàr, es-pernat-egar, 

egr-aç-ar (46): em-buf-eg -aç-ar, es-fil-eg-açar. 

ejar (46): saU-ejar, toni-ejar, rod-ejar. 

igSLT (46): fum-igar, calc4gar. 

inyar (de iny, p. 45): es-grat-inyary de gratar. 

iny-ejar (45 y 46): ploti-iny-ejar, de plaure. 

Isar (46): regular-isar, popular-isar, 

Itar (46): habil-itar, debil-itar, impossibil-itar. 

Otar (46): garr-ot-ar, escab-ot-ar, 

Otejar (46): ximpl-otejar, 

noar, ug^ar (46): menj-uoar, péllmcarj rem-ugar. 

nçar (40): es-bat-uçar, em-palhuçar. 

uf-ar (de uf, de havdh^ bufarj despreciatia): escald- 
uf-ar^ escarii'u/'L•r. (V. p. 43, f). 

urar fur de participis de futur llatins): molt-urar, 
tona-urar, past-urar, mes-urar, 

■ ol-ar '(de oi, p. 44): es-trid-ar o es-trid-ol-ar, de 
trit, de tritum; es-micar o es-miC'Ol•ar, de mica; pid- 
ól-ar, de petere; gany-olar, de gannire, ma-g-olar, ma» 
^'UlL•r, de ma. 

ol-ir o ullir, de id: es-cap-olirse o es-cap-ullirse. 



388 FORMACIÓ DE LES PAAAOLES PER COMPOSICIÓ 

Sufix d' adverbi 

ment (17 y 121): santa-ment, soMa-ment. Avegade» 
el metèix adgectju en positiu masculí fa d' adv^bií 
JEnrahonèm haXy alt, fàrU — Trobantse junts dos 
adverbis en ment (p. 121) es pròn català fer en meBt 
solament el primer: «e nom caldrà res mes per pas- 
sar aquesta vida honradament e sossegada.» I). Qui- 
xòt. Tr. de A. B. T. p. 32. 

Formació de lès paraules per composició 

No repetirem la doctrina de la pi. 35. Aquí vo- 
lem fíxarnos un i>òch mès sobre la composició i>er 
prefixos que tocàrem en les planes 34 y 36. 

Prefixos de noms y vèrps 

ad (34). Davant de vocal y de j, w, q y ' v, s' ha 
conservat còm en llatí: ad-aptar, ad-èpte, ad-orarf 
ad'Usty ad-jutòri, ad-mètre, ad-quiriTj ad-vertir. En 
lo demés ha perdut la d, confonentse ab la a, prefix 
català (36). 

ante. Significa anterioritat: ante-cessor, ante-pcissat* 
S' ha fet anti.en anticipar , antichy y sos coinx>òstos. 

anti. Significa contrari: Anii-:cri8t, anti-demonia^^hf 
antí'tesis. També significa enllòch de, còm en anO-pa- 

arque o arxl (de àpxoc, príncep), sigoifica2>H«wr 
entre, còm: arque-bishe, arxi-duch, arxl•prèste^ 

bene o ben y male o mal. Benè-vol, hen-vingut, 
male-hit (maU-dictus), mal-hé. 

bòn y mal. Bon-ésser, mal-ésser. 

bes o bis. Significa diiea vegades: his-tòrt, bis- 
IL•urar. Però s' usa mès mudat en bes: bes-avi, 
beS'uet* No dèu confòndres ab veç de mce, en llòch 



FOBMACIO DB LES PARAULES PER COMPOSICIÓ W$9 

de; perxò cal escriure: veçcambra, veçeantar, veçcòll, 
^veçcampte, veçoomptarj veçeuyt, veçtomar, vèçtreure, 
etcètera» enllòch de heacambraj bescantar, etc. 

oiroum. Significa al voltant, al rededor: cirou/M- 
^tantSj cireum-dar, otrcum-veM. 

oon, oom, co. Significa companyia^ y es con da- 
vant de dentals, gutural» y llcnguals: con-donar, 
^Qn-querir, con-reuar, con-venir, con-Jirmar; com da- 
vant de 6, m, p: com-bdirer, com^mòure, com^padir; y 
^o davant de vocal o h: co-herèu, co-ineidir, 

oòntra. Significa coníraneíaí: còntra-^enir, contra- 
joés, 

contro. Significa també contrarietat: còntro-vèrsia. 

de, des (36): de-goUar (de-coUare), dea-honrar. 

dl, dis, significa separació^ diferència de mòdo, 
itòo^, etc.: dhsiL•py di-vertir, di'Vidir, dis-posar, dis-tin- 
gir. — En éÏB dies de la semana significa dia: di-lluns, 
di-mars, etc. es dia de la lluna, dia de Març, etc. 

6, es (36): esperança j es-patllar, 

em, en (36): em-brutar, en-grescar. 

fóra. Significa fóra: fòra-gitar. 

in, im: in^clòure, in^spirar, 'im-buir, im-perar. 
Àqnèx in que sòl significar sobre, cap a, o recalca V idea 
de llòcli aiiont se fa una cosa; a vegades es negatiu: 
m-sipit (no saborós); in-segur, iU'hdbil, in-útil. 

Inter (entre): inter-cedir, inter-posar. 

Intro, dintre: intro'duhir, entro^mètres. 

per, indica cambi, duració o aaiflaent: per-mutar, 
per-noctar, per-orar. ' '* '» 

post, de post, significa després] dettds: poèt^ósar. 

pre, significa anterioritat y preferència: pre-vinir, 
pre*dilèete, pre-ferir, pre^sidir. 

pro, significa éh favor, endavant, en llòch de, ala 
9i»ta,, per endavant: pro-vehir, pro-curar, pro-grés, pro- 
<ànsul, pro-notari, pro-nòstich, pro-mòure. 



d90 FORMACIÓ DB LES PARAULES PER COMPOSICIÓ 

protó, significa primer: proto-màrUry proUhtipo. 

re (36): re-fer, re-tornatj r^-girar, re-fermar» 

retro, detràs, cap al detrds: retra-cediry retro-eipe' 
Hu. Beta-gnàréUa, per retro-gudrdia. 

semi o mig: (36): semi-deu, senU-círcuL• 

sobre (36) signifiea sobrej més enüd: sohre-seritf 
sohr-emty sobr-exoitat, Bobre-passar. 

sota, sot, o^sots, so, significa sota o hax de: so- 
ta-harba, sota-banehf sota-vioari, sot-mètre, sots-mèire, 
sota-pesar, so-terranij 8<htraquejar, 

sab, sa, su|:, snp, sos, sus, so, significa sota 
còm 1' anterior j moltes vegades no se 'n distingèx. 

trans o tras, significa a V altra part, detrds, o 
simplement oambi: tras-passar, tras-còr, trans- figuració. 

tris, o tri, significa tres: iri-dngul, in-dent, tri- 
còm. 

ultra, significa mès enUd: ultrormari, ultra-mundd. 

aní, significa un sòl o una sòlai uni-^iòmi, uni-gè- 
nitf uni'forme* 

mono, també un sòl, o d^ una sola: monò-lechy 
mon-arquia, mono^üap, 

veç o vi, significa en llòéh de: veç-compte, vi-rèy, 

Etimolofiria de les peurts indeclinables de 1' oració 

La preposició, adverbi, coiganció e intergecdó, 
que 's dinen y son invariables, foren en son origen 
mots variables. El molt ns y V anàrsels donant nn 
signifiicat molt vago exigí '1 despnllarlos de les for- 
mes concretes de la flexió. Veges aqnèx pas en els 
adverbis de llòch cap y dret, fets evidentment de les 
diccions declinables cap, caps, d/rètj dreta, (de diré' 
etus, directa): Anem dret (directes o encaminats) a 
Vieh; cap (girats de cap) a Vieh. 

Per mi^or daretat veges V etimologia de algunes 
preposicions, llatines. 



\ .. , 



ETIMOLOGIES 391 

Ante, de hathdh (nníC), venir, preaentane, y n 
ei>entètdca. 

Apud, de a prostètioa jpadad o hadad, 01^), se- 
paraTi separadament 

Ciroa, oircum, de carach, rodejar, cf. cèrc-a, 
cèrc-Uf en-eerc'olar. 

Clam, de halam {^7}í), ocultar. 

Coram, de èpàm, de raMh, veure. 

Cum, de hamam (Q^V)? °°^^ (^' P* ^^)* 

Palam, de pankn, de pan(Ay veure. 
, Penes, pone, de pandh (i^pi), presenciar, girarse 
en detrés. 

Pro, pro-pè, pro*pter, per, pm y pm-ter, 
son de rhoh, infinitiu de rahdh, (Híjn), veure, y p 
prostètica; perxò totes importen 1' idea de presèïieia, 
consideració, vista. El llatí les suplí per ob, de oïia, 
a la vista, en vista, per causa. 

Snb, sub-ter, de hub (^^V), ocultar. 

Súper, supra, de Mbar ("13Ç), ptgar. 

Advertències 

Trimera: Esplicant naturalment 1' origen, desen- 
rotlle y multiplicació del llenguatge, no pretenem pas 
contradir les narracions bíbliques referents a lo me- 
tèz; sòls que la filosofia dèu esplicar per les causes se- 
gones lo que en elles té esplicació fundada y suficient, 
tant mès quant no son pas ben precises les esplicacions 
d' altre gènre. 

Segona: En la plana 352 sèmbla-que prometem 
presentar certes paraules còm comunes a totes les 
llengües, y desprès solament les presentàÉi en algu- 
nes llengües semítiques e indoeuropèes. Recorreries 
totes seria un travall prou difícil a un filòlech, però 
podem presumir que s' hi trobarien. Podíem presen- 
taries en algunes altres llengües, y no bo bèm 



392 FORMACIÓ DK LES PARAULES PER COMPOSICIÓ 

fet per ser llengües mòlt pòcli estudiades entre nosal- 
tres. 

Tercera. £1 present apèndix evfnplira^ aíxís bo es- 
perem, nostra intenció, que era menar còm per la 
ma al jovent a cercar les etimologies, fixantse en 
1' idea mès que en li^ paraula, puig solament la per- 
manència de V idea pòt en mig de tants cambis res- 
pondre de l' identitat de la paraula. En aquesta còm 
en tot* comi)Ò8t, V idea o la forma es mès permanent 
que les lletres o la matèria. Les lletres varien sènç 
mesura. Creyèm que no tenen altre terme de sa va- 
riabilitat que la capacitat de 1' organisme de la Tèu, 
que les produbèx; donanste sovint el cas de que les 
lletres desprès de recórrer per molts sigles pels dife- 
rents graus de son ser, retornen al grau d' ahont 
bavien sortit. Volíem també cridar V atenció dels 
etimòlecbs cap a V bcbrèu que creyèm font mès apro* 
pòsit per rabonar sobre la filosofia de nostres mots. 

Bepetiin (38) al Jove etimòlecb que no 's canse 
de presentar a cada arrel totes les vocals. Si es 
1' arrel cap vg. dirà cap, cep, cip, cop, cup, y aixís de 
les altres, trobant en totes el significat fonamental. 
Faça '1 metèx ab les consonants fentlos recórrer pels 
seus graus. Tinga present que sempre bi pòt haver 
hagut metàtesis, o adició^ o supressió. 

Per portar etimologies de P hebreu, noolvide que 
P K , el n , el n y el y s' han perdut comunament, 
«' han convertit en « o /, o s' han enfortit en Cy-g, 
o k; j recòrde que '1 1 y ^ medials han donat o o « 
en llatí y en català. No multipliquem regles. 



J 



ORTOLOGIA 

La Ortologia o Lectura del català (V. p. 2) com- 
prèn dos capítolBy nn sobre les vocals j altre sobre 
les consonants. 



CAPÍTOL PBIMEE 



Lectura de les vocals 

L' organisme vocal de 1' home fa un ndmero in- 
definit de sons vocals, de quin número cada po- 
ble pren els que demana sa constitució física y moral. 
£1 català de la sèrie contínua present o històrica, ne 
pren sèt de ben distints, que son: d, èj é, i, d, ó, u. 
Ens bastaria fer pronunciar preses a un Mallorquí; o 
«Bcoltamos en U^ tè, serè, per advertir que a mès de 
la è oberta j tencada, hi ha altra o altres ès tòniques, 
y U metèx se pòt dir de la o. Les vocals presenten 
<ïambis de migor o menor amplitut d' un poble a un 
altre vehí, comprobant la continuïtat que 's trobaria 
entre elles si 's reunissen totes les que ha fet, 
fa o farà 1' humanitat^ fins al punt de resultar impos- 
sible r indicar ahont acaba una vocal y 'n comença 
una altra. Aquí, no obstant, estudiem les sèt vocals 
adalt dites, prescindint de sa possible conezió. 

Seria bò que conegudes les lletres, ja 's pogués 
llegir per tenir cada una un sòl valor; però 'is pobles, 
al variar ab el temps els sons, no sempre han variats 
Hnrs signes, per respecte a la tradició y a la pa- 

Grawdía.— Grawkí/ica Catalana. S6 



394 LECTURA DE LB8 VOCALS 

ranla escrita. El català fou en això molt escrapnlÓA 
ceicant medis per indicar els sons de sa cnllita sènç 
alterar V essencial dels signes que prengué. Perxò, 's 
fa menester fixar el valor actual de moltes lletres de 
V Abecé. 

NòTAr La lletra que està escrita y no 's pronun- 
cia, es dirà quiesoent; y si 's pronuncia, moguda. 

Vocals catalanes: a, d, e, è, é, i, o, d, ó, u. 

a. La a es tònica o àtona. La tònica ab accent 
escrit o prosòdich, sona molt clara y oberta: Menfdpaf 
gran xap^ cap tap, salt alt, U. Menjd pd, grdn xdp, 
edp tdpf sdlt dit. 

La a àtona té un sò apagat entremig de a e.* 
ü' altura domina la terra, 11. V (sltúrcB domina la , 
tèrras. Advertim que es sempre àtona la a de la^ na^ 
articles, m<i, ta, sa i>osse6sius, a (al) y ab preposi- 
cions, y a vegades en has, ha, ha/n del Present d' In-* 
dicatiu del vèrp haA)èr. 

e. La 6 es tònica o àtona. La tònica es oberta è^ 
o tencada é. Sonarà oberta sempre que duu V accent 
grave: Tè, vèrt, sèch, negre, eèya, awrèlla, cèUoa, ^U^ 
tè, vèrt, sèch, nègrcB, cèyas, aurèlUç, cèUkcB. 

La 6 tònica sonarà tencada si porta 1' accent 
agut, o no '1 duu escrit: Té, llest, sech, seya, eeOaf. 
dent, 11. té, llest, séch, séyas, sella, dent. 

La e àtona a Barcelona y Girona sona còm la « 
àtona: Sempre serds estimat dels pares, 11. semprm $m^ 
rds €Bstim4t dcels pdrcep. Però en la Província de Llèj- 
da y en el Regne de València, decanta molt cap Wk 
la é tencada. — Advertim que sempre es àtona la «^ 
dels monosílaps de, el, els (del, pel, dels, pels}^ 
les, per, que, (sòl y preguntant es obert), me, 
te, se, o em, et, es, ens, eus, mes, tes, ses pronoms y 
possessius; j ne o en partícula y en preposició. 

i. La t es unísona, sia tònica o no. Es sempre vo- 



LECTURA DB LES VOCALS 395 

cal (o forma ella sola sílaba); inènos en les finals en 
aigsj eigSf oigs j uigs en qne yal y consonapt: Goigs, 
lUigSj goigs, fuigs, 11. gdyts, lléyts, gòyts, féyts. 

La f es qniescent davant de x medial y de ^ final 
precedint altra vocal a la t*: Baixa, queixa, ooiaa, goig, 
lleig, goig, fuig, 11. ha>xa (x=oh franGèB)^ quexa, eoxa, 
Jluxay gatj, Ileij, gòtj, futj. En el metèx cas la t so- 
la (o precedida de u qmescent: gui) es necessària- 
ment mognda: Mig, ix, guixa, 11. mitg, ix, guixa, . 

o. La es tònica o àtona. La tònica es oberta o 
tencada. 

La o tònica ser llegirà oberta^ ai duu escrit 1' ac- 
cent grave: òr gròch, hòig gros, nòu èlòts, hòUt fort, 
só simbòlich, 11. òr gròch, hòig gros, nòu clots, hòUt 
fort, sò simbòlich: 

La o tònica se llegirà tencada ó, si porta 1' accent 
agut o no 'n dun cap d' escrit: 8ooh sort, molta fosca, 
tots dos, minyó, cigaló, mot glop, 11. sóch sort, mòlta 
fosca, tots dés, minyó, cigaló, mót glop. 

La àtona sona u en les províncies de Barcelona, 
Grirona, Rosselló, y Balears; però en les de Llèyda y 
Tarragona y regne de València sona o tencada, però 
àtona. No ho sento gayre, U. no hu séntu gayre. 

Es sempre àtona la o dels monosílaps: lo, los ar- 
ticle, mon, ton, son, mos, tos, sos possessius, ho, de- 
moetratin, y nos, vos sufixos personals. El vós de 2.^ 
persona reverencial, no sufix, es tencat, vós, 

n. La tt es unísona còm la i. Es quiescent detràs 
de g y q en les sílabes gue, gui, que, qui; a mènos 
que duga dièresis, que llavors es moguda: argüir, 
qüestió, 11. argiirir, qü-esHó, 



LEOTUIU. DBLS D1PT0NG08 



Lectura dels diptongos 

Els diptongos au, eu, ou, a/y, ey, oy, si aon tò- 
QÚïhS; tenen natoralment V accent sobie la vocal 
yerdadera a, e, o: coMre, Treure, coure, ayre, servèiff 
hòyra, U. cdura, heura, còwra, dyra, aervèy, hòyrcB; pe- 
rò si no son tònichs^ dites yocals se llegeixen obsen- 
res: cawia, heurera, courer, ayrèt, hoyròta, 11. eem- 
rice, Jueurera, cuurer, ceyrèt, huyròUB. 

Els dos iu j uy tònichs o àtons sonen sempTe àb 
les primeres clares: wure, viuré, ouyro, euyròt, 
U. viure, viuré, cúyro, oúyròt 

El prefix re dayant de mots començats per u no 
forma diptongo ab dita u: reüll, YeumpUr, reumòr, 
11. re-t*M, re^mpUr, re-unir. 

La » y la 1^ fóra de les yuyt combinacions ante- 
riors (au, eu, ou, iu; ay, ey, oy, uy, V. pi. 19 y 20) 
sempre formen í^aba de sí soles: còpia, pietat, vio- 
ler, rua, 11. còpi-a, pi-etat, vi-o-ler, ru-a. 

Els yersistes farien be de crèorens, y aixís el po- 
ble podria cantar els sens yèrsos sènç espatllaries. 

S' exceptua la u àtona mognda després de q que 
es líqnida còm en llatí: quant, qua-tre, quorrèema, 
quorUtat, qüea-tió, que '1 poble contrau soyint en 
eònt, catre, corèema, colitat, oustió o keatió. Però des- 
prés de ^ es líquida en gua y no ho es en güe. £n 
gtuí sòl contràures en ga: ay-gua, llèn-gua, antí-gua, 
y sos plurals ay-güea, llèn-güee, anO-gües, o aygOf 
llènga, am>tiga, ay-guea, ïlèn^guee, anti-guse. Oü-èü, «t- 
gü-eUa, etc. son disilàbichs. 

El Sr. Fabra. pi. 12, dia: «fou aton se pronimcia oo- 
munment au en llòch de uu: plourà, pron. plaurà al cos- 
tat de pluurà,> Afirmació inexacta. Primer, per 8ux>08ar 
que ou líton sona ordini^ament uu, mentres que d' ordi- 



LECTC7RA DE LES CONSONANTS 397 

nari el bòn sentit popnlar hi fa sentir la 6^ dihent plour 
rdy eourd, mourà, allargant la sílaba ou» De tots mòdos 
encara qne algnns diuen plúhra, oúhra, miiiíra, no 's dèa 
senyalar còm bona lectura per prestarse als equÍYOclis. 
Cf. plorar, curar, 11. plurd, curd. Segon, perqnè no es co- 
mú el cambiar el ou en au, j de cap manera deuria per- 
mètres tal lectura, pels equívoohs resultants. Cf. plou- 
rà, j plaurà, courà, y caurà, mourà y amaurar, que sona- 
rien oasi idèntichs. 

Diu també '1 Sr. Fabra en la pi. 13: «son monosilabi- 
qnes la combinació io precedida de a sorda o sonora (a, 
aa, c, xj;.,. Ex.: explo-aió, exprea-aió, na-ció, fia-xió, (però 
urni-é) nacio-nal, reflexHonar.y^ Aquella urni-ó tan separada 
qne sènça ser ni res una excepció de la seva regla, se li 
entravessà, podia ferli advertir que 'Is en io que èll tro- 
bava, eren pòcb populars, y perxò, mal pronunciats per 
la gent d' estudi: Vega Si-ó, oraci-ó, devoci-ó, viai-ó, dia- 
creoi-ó, aparid-ó, aecci-ó, und-ó, etc; y eaploaió, eapreaaié^ 
naeió, flexió, etc. el poble les dividirà també. 

Lectura de les consonants 

Convindrà donar a cada nna el seu propi valor. 

La ò en sílaba inversa sona p: absoldre^ ohreptici, 
pr. apsòldref oprepiioi. La b de àb, preposició sepa- 
rada^ sona m davant de consonant, y mb davant 
d« vocal y de I; pa ab nous, pa ab allf prènho àb 
les manSf 11. pa am nòua, pa am-ball, prènho àm- 
bits nums. 

La b sona dobla segointli I entre vocals: cobla, 
noble, pòUe, púbUea, admirable, 11. cob-bla, nòb-ble, 
pòb-ble, púb'bUca, admirab-ble. S' exceptuen les ini- 
cials obU, abla: obUt, obUga/r, desobligar, ablamir 

y sttblkn ab sos derivats. 



LECTUBA DE LES CONSONANTS 



Sona h dayant de a^ o, u, de o y de t: cada eòlp 
cu8j acte, accés; 11. kada kòlp huSf akte, akcés. Da- 
yant de Cf i, sona 8 forta y perçò no M ha cecèa en 
català: Ooncepdó, OectUa, 11. Oonsepaió, Sesaüia. 

La davant de I gòna doUa gg en ^ek noms est 
acU, icUj qni ja 's deurien escriure a.b g : miraéle, et- 
pectaole, articUj fàseieU^ 11. nUrag-glCf especta^g-glcj or- 
Ug-gle fascig-gle. 

3SZ Q OIÏ 

Sonen totes tres còm la k; no obstant la oh final 
deixa sentir la h per nna forta aspiracióc JPeMn, 
qüeatióf gròchj 11. PeJWn, kiiesHó, gròkh. 



Sona còm en tedèsch y grech davant de a, o, «, 
y de Z y r: ganga, goç^ gustar, gUba, grossa. Davant 
de e, i, sona còm la j francesa o catalana: gènék-^j 
girada, 11. jmdre, jirada. 

La g final sona dobla o tg: goig, veig, mig, rdig^ 
fuig, 11. gatg^, vètg mitg, ròtg, futg. Seguintli «, 
1' ig sona yt: tu fuigs dels bàigs, 11. tu fuyU dels 
bòyts, £n mots compostos sona també dobla: Puig- 
reig, Puiggròs, 11. Futg-retg, Futg-gròs. Taïnbé la 
g sona dobla seguintli I entre vocals: regla, segle, am- 
gla, 11. reg-gla, seg-gle, xug-gla. S' exceptuen aglanaTf 
orgle-bar, Orglomerar, a-gluUnar, y sos derivats, esk 
que sona senzilla. A-gld dèu escríures gla (V. pi. 260). 

La g davant de n sona ng (y no o còm en caste- 
llà): Agria, regne, digne, 11. Angna, rèngne, dmgne. 



LECTURA DE LV8 C0M80NAKTS 



No 'b pronuncia; però sòl indicar son Uòcli entre 
vocals ab una forta separació: rahó^ ahont, conduMm. 
Podem ^ir que allarga la yocal anterior igual que 
en tedèsch: Repares, vg. la duració de jUf ra en ju- 
heUf rahim. (V. pi. 418). 

J 
Te '1 valor de j francesa. Compares jorn j jour. 



Se llegèx dobla quant n' hi ha dues separades per 
guió: iJrluairef col•legi, caramèUlOf espeél-lent En per- 
sones de vèrp en I davant de lo, la, los, les deuen 
marcarse molt totes dues: Mòl•lo, disòl•les, valAos, tol- 
laM. Es quiescent la I de còlp, olm, païm, polp j 
salm, 11. oòp, om, pam, pop, sam. 



Sona dobla quant li precehèx una t: rutlla, espat- 
Ua, espétUar, 11. rull•lla, espall•lL•, espell•lUr. 

Sona m davant de f, v: con/vit, infimt, 11. eomvit, 
imfiniU També sona m trobantse final davant de I, 
p, m, f, V inicials: en Bernat, ton pa/re, hen mort, 
bàn frare, gram, vèu, U. em Bernat, tom pa/re, hem 
mort, hom fra/re, gram vèu. Sona wy davant de les 
paladials g, j, U, x: àngel, injust, enllustra, xinxa, 
11. dnygél, iwyjust, enylhistra, xinyxa» 

La combinació ny sona còm la ü castellana o còm 
el gn del francès y tosca: am/yell, compam/yia, renyia^ 
11. anell, compadia, renia. 



400 LECTURA DE U&8 COK0ONAKTS 



Qnièz en els compostos de camp: OampnMf Oamp^ 
rodón, U. OamruM, Oamrodàn. 

se 

Es qniescent la r final dels infinitius: comprar, 
dir, fer, 11. comprà, d(, fé. Però es moguda davant 
de sufix: eomprarlii, dirme, dirli, ferho, U. eomprarJdf 
dirme, dirli, ferho. 

També quièx generalment en els noms: calor, 
verdader, sabater, pecadora, olora, 11. caló, verdadé, 
aahaté, peeadóa, olóa. Ko obstant; se pronuncia en els 
noms monoaílaps: càr, òr, mòr, mar, tir, exceptaan- 
se cL•r, dur, fer, flor, plèr, plor, por, 11. cL•, du, fe, 
flò, plè, plò, pó. 

Els valencians' la mouen o fan sentir sempre. 



Dobla o senzilla sona sempre forta: aonaoa, hoaaa, 
11. çonçoa, boça. Però si es senzilla entre vocals so- 
na z: casa, oòaa, 11. caaa, oòza, (Vid. e). 



Es quiescent quant es final detrés de n o L- sant, 
prudent, m>olt, alt, U. aa^, prudén^ mol^ al. S' excep- 
tuen eis participis ea oïts àbaèlt, mòlt, reaòlt, de ah* 
aòldre, moldre, reaèldre, 11. abaòU, mMt, reaòlt. 

Es també quiescent en ek compostos: Jfontséfiy, 
Montserrat, Montaèoh, Mowtràig, Moniarawd, U. JToih 
aèwy, Monaerrat, Monaèok, Monràig, Monrawd• 

Els valeneians y balears molt juétament la iam 
sentir sempre. 



REGLES 0ENBRAL8 401 



Sona xex (eh fraDcès) al principi y fi dd mot, de- 
tràs de consonant, y detràs de au: ximple, mox, ixj 
conxa, disbauxa, 11. ohimple, moeh^ ich, eonoTia, dia-, 
hcíueha. També sona xex detràs de i emol-lient o 
radical entre vocals: a4xa, feixa, taixa, gruL•a, mixa, 
11. €ioha, feeha, tocha, gruoha, micha. 

Sona gg en el prefix ex segnintli yocal: examen, 
exèrcit, exhibir, 11. egzamen, egzèrdt, egzhibvr» 

Sona CB en tots els demés cassos: aaxa, sèxo, sex- 
ta, 8ixt, mixt, OaUxt, excedir, excitar, 11. so/csa, sècso, 
sècsta, Bicst, mkst, OaUcst, eesedir, ecsitar. T per 
excepció del x final^ també en prolix y fix Ah com- 
postos y derivats, com proUxitat, Crucifix, fiaar, et- 
cètera, ítem, per exepció del x detràs de t radical 
entre vocals, també es C8 en asfixia, rixa, y derivats. 



Sona GÒm la z firancèsa: zelós, zich-zich, alzina, 
eolzada. 

Nota. — La lectura de la d, f, m, p, q, no té difi- 
cultat. 



EEGLES GBNBEALS 

El català dèn llegirse ab un graciós abandono, y 
això s' obtindrà: l.«r Ometent les consonants que 's 
dèga, segons les regles fins aqní establèrtes.•~2•^n 
Ometent les vocals virgnlades.— 3.«r Procurant fer 
les contraccions y sinalèfes entre paraula y paraula. 
— L•»^ Jnntant la consonant final de mot ab la vocal 
inicial del mot següent. 



402 RK6LS8 GENERALS 

EL Begón pont s' entendrà mellor estudiant 1' m 
de la YÍrgola en son llòch. 

Les eontraccions entre la vocal final de mot j la 
inicial del següent, obehèixén a aquestes regles: 

1.^ Daes tòniques, iguals o diferents, no 's con- 
trauen: 

menjk timple, 11. mamjk é,mplw 

vengué hBrba, 11. vcengué hébra 

8igui illa, 11. sigui íIUb 

coW òli, U. ooW ÒU 

tu. una, 11. tti tnw 

menjèk una, 11. menjiL úme 

vengué òU, 11. vangué òU 

9igui hBrha, 11. sigui hérJxB 

eoW iüa, 11. culò íTUb 

tu Simple, 11. tti kmplcB 

2.^ £1 diptongo final no admet contracció^ per- 
què la u y la y exerceixen de consonants: 
fou hermós, 11. fou-JaBrmós 

forBU SLltres, 11. forBU-àltras 

tu rsLY ets, 11. tu rày éts 

Zíèy injusta, 11. IZèy injust€B 

8.^ Per la metèixa rahó de semiconsonants, les 
finals àtones i, o (n), no admeten contracció: 
süènei ara, 11. süènd. é,r(B 

gasto ora, 11. giktu éra 

dormi oplèr, 11. dormi opler 

moro SLviat 11. móra at;^^ 

4.^ Les finals àtones a, e son absorbudes per tota 
Yocal o diptongo següent, siguen tònicha o àtons: 
unSL ara, 11. unkra 

altrSL ora, 11. dltrérat 

dònSL ignooent, U. dònignooént 

hònsL hora, 11. hànhòrce 



BEOLEf 


9 OBinCRALS 


fàrtB, nüada. 


11. 


fòrtullacUB 


verge amoMe, 


u. 


vM»níàble 


mare e$tr€myaj 


11. 


màrmstrdnya 


jove ignoeeni, 


U. 


jovignooent 


jove honrat, 


11. 


jovhnnrat 


amable unele, 


11. 


omdbbllinekB 


nòhle B,yre, 


11. 


nòbbUiyra 


mtite héwa, 


11. 


molthéuríB 


5.'' Tota final tònica 


absorbèx les inicials àto 


6S 

arrivii 9LVÍat, 


11. 


cmiviividt 


arrivii etspantat, 


11. 


wrrivkspam^tdt 


rebé 9Lviat 


11. . 


rabévidt 


rebé esprit, 


11. 


rtebésprü 


$orti wviat, 


11. 


surtíviàt 


8orti esoa^patf 


11. 


8urtÍ80<Bpdt 


moltó tLtrajpatf 


11. 


moltàtraipdt 


moltó esquiL•tf 


11. 


moltòsquildt 


oportti aviatf 


11. ' 


opurttLviat 


ets tVL encara, 


11. 


etstiincdrcB 



403 



6.^ Les finals tòniques i, ú, absorbeixen ses iguals 
àtones i, u y (o=^u) allargantse elles; 

^«i ignooent, 11. eiguignooeni 

duu ungüent, 11. dúngüént 

tu. honorat, 11. tanurdt 

7.^ SinaUfa. Les finals tòniques aspres d, e, o, si- 
nalèfen ab les semiyocals àtones i, u (o=u) fent els 
quasidiptongues ay, ey, oy, au, eu, ou: 



arrivii irritat, 


11. 


arnvàymtóí 


eetigué indecís. 


11. 


CBsUguéYndacís 


salà irregular, 


11. 


salÒYrrwgúlar 


estk ordenat, 


11. 


atstkurdwndt 


sigué honrat, 


11. 


siguéhnnrdt 


jfïó' olorosa. 


11. 


flònlurósíB 



404 BBGLES GENERALS 

pegii uUadaf 11. ^wgkuUadw 

rebé unglada, 11. riàbéunglada 

8Ò unànimf 11. sòundnim 

8.* SinaUfa. Les sernivocals i, u tÒDÍques finals si- 

nalèfen ab sí metèixes inicials àtones », u (y o^=u) 

formant els qnasidiptoDgos iu y uy: 

trovi VLSddaj 11. troviTLèad^ 

trovi ofegat, 11. troviufagat 

trovi ho totf 11. trovíhntót 

duu indulgèndaf 11. dayndulgèíieia 

Unió de coneonaaits finals 

La conscmant final; no qniescent (1), ferèx en la 

lectura la vocal inicial de] mot següent, no separat 
per pausa notable: 

any envejat, 11. dnfZànvcEJdt 

hkbt espigat, 11. hldtdèspigdt 

ventall timple, 11. ventdilkmple 

eap endints, 11. cdptbndïnts 

Advertint que les finals h, eh, t sonen fortes j>, h, 
t; j ]& f, g, 8, ç j X s' endolceixen en v, j, z, j: 
oòrh esquerp, 11. còrpzàsquèrp 

a(2ob insignificant, 11. €Bdo'pinsignAfi,e(mt 

sóloh e,mple, 11. sótkémple 

IL•reh y estret, 11. lldrkystrèt 

vèrà y agre, 11. vètya^ra 

perd el eèl, 11. pèrtfeleèï 

tuf aZ nas, 11. túvtblnds 

(1) "No obstant, la t quiescent detràs de-n en adgectias y genm- 
dis pòt passar a la vooal següent: tant hèrn^t 11. tanthòme, o Mn 
home* Però no passa, si 'n resolta cacofonia per masses tti eant 
ttfUich^ 11. cdnoentich., Sant Antoni 's dia Sdntantòni, o Sanantòni. 
— Aixi metèx la r qniescent dels infinitius davant de ho y hi, pòt 
sentirse: durhi, allargarho, 11. durhi, àllargarhu, o dúy, aUargéu, 
còm dia el poble. 



RKGLES GENERALA 


( 405 


Calaf endints, 


U. 


Caldvmndíns 


gàig aZ còr, 


11. 


gòtjélcòr 


Maig enUd, 


11. 


Mati$Rnylld 


oèrtn Kmiclis, 


U. 


eèrtzmmichs 


diniM eZ cèl, 


11. 


dinz»lcèl 


feliç arribada, 


11. 


feliz»rribada 


tot mox. B,rriva, 


11. 


tot móisbríHvcB 


fiuiL y tot, 


U. 


Jlújjtot 


La 1 final davant de 11 Bòna 11: 


del lladre, U. delí 


lladre. 







Si la final es qniescent precehida d^ altra conso- 
nanty aquesta passa a la vocal següent: molt ample, 
U. molàmplw, 

Adveetèncibs 

Primera: Les regles anteriors de lectora denràn 
ser modificades segons el gust de cada província. 
AixÍB faria mal efecte llegir a Llèyda y a València 
lo metèx qne a Barcelona. Convé acomodarse als 
llòclis, si no 's vòl semblar foraster. Y ja se sap que 
es mellor sempre semblar de la terra que aparèixer 
estrany. Qui ho entenga d' altre mòdo, may podrà 
ser estimat; per allò de que estimem lo que mès se 'ns 
aporta. 

Segona: L' apostrofació de vocals finals e inicials 
dex>e]\ja de la pausa major o menor que fem entre 
elles; perxò les diccions àtones apostròfen sempre: 
«' eneamina, ningú diu se encamina. No obstant^ el la 
sovint davant de wna no apostròfa: es la una, y també 
davant de i, u sòl fer sinalèfa: la humil, la idea, 11. 
lúMmM, laydèa. — La a final d' altres diccions encara 
que a voltes no s' apòstrofa (mala ira, bona ocasió, 11. 
malaira, bònau•casió), pòt apostrofar sempre: maUra, 
bònucasió. 



PROSÒDIA 



La proBÒdia estudia la paraula còm a sò, os dir, 
còm a cant, y perxò diguérem (pi. 2) que la prosòdia 
eusÀnya la pronunciació dels accents. 

£n tot sò cal distingirlii Hmhre, o metaïí, tò, itir 
teneitat, y duració. 

Timbre 

El timbre distingèx el sò d' un violí del sò del 
clarinet, la vèu d' un home de la dels altres homes. 
Podríem dir que '1 timbre es la diferència insepara- 
ble del sò, per mòdo que cada cosa que £a sò, el & 
sempre diferent gràcies al timbre. Dos cantors ' can- 
taran la metèixa nota de tò, f5rça y duració iguals, 
però '1 timbre distingirà be llurs dues yèus. 

En la llènga es una encantadora característica que 
còm distingèx els indivíduus, distingèx també les 
famílies, els arrabals, els pobles, les encontrades, les 
nacions. El timbre valencià es mès pastós, frèsch y 
melós que '1 català, que es mès dur y decidit. El ba- 
lear es mès obscur que '1 valencià y no tant còm el 
català. 

El timbre influèx tant poderosament en la llènga, 
que pòt de còlp femos semblar forastera una perso- 
na que diu les metèixes paraules que nosaltres. No 
dèu considerarse còm factor de llènga, ni tant sòls de 
dialecte. 

Tò 

Es 1' altura o profunditat del sò, representades pel 
nombre de vibracions qu '1 sò dona en un temps fixo, 
vg., en un segon. El tò de les paraules dèu judicar- 



TÒ O ALTURA DK LES VOCALS 407 

se principalment pel de les vocals. En la plana 3 con- 
«i^àrem la llur diferència de tonicitat. Però ara 
podem en comprobació de nostre assèrt aduhir P ex- 
periència recent dels físichs. 

Colocantnos davant d' nn aparat de resonadorst cantèia 
les vocals en un tò qualsevol, vg. <ïo,. En les flames ma- 
nomètriqtiee se roprodulürtf dit do^, y ademès les respec- 
tives notes vooal•lee del quadro següent. Si cantem des- 
prés les metèixes vocals en altre tò, vg. en do^y les flames 
Teproduhiriín el do^f j ademès les metèixes notes vocahles 
sènç cap alteració en elles, conclohentse que les vocals 
tenen el seu tò diferent essencial a sa naturalesa, inde- 
pendent del tò en què cada persona parla o canta. 

El quadro suposa les vocals cantades totes en <2o,, to- 
cantlos per tant el valor comú de do^f a mès del valor 
o tò diferencial («i 6)5 per la a, (si 6)5 mès fos per la é; 
etc. 

Valor comú mutable Valor diferencial 

anyadinthi (si b)^ 

» (si b)« -f- fa» 

» re^ 4- soIb 

» fa, +r©tt 

» (si b)^ 

» fa, 

ETtlmologla de 1' amplitut de les vocals 

En la p%. 8 estudiàrem còm les vocals llatines ha- 
vien passat a catalanes. Aquí oonvé estudiar còm les 
vocals llatines s' han eixamplat passant de tencades a 
obèrtas. 

Primer, preguntem: ;el llatí tenia ja vocals tencades 
y obertes? 

Opinem respecte de la que '1 llatí la tingué còm 
nosaltres triple. 

Primera, lítona, vg. stiloSf astrom (of. el grech oxtXoç, 
ototpov), que davant de m y « finals s' obscurí fins a es- 
críures u: stilus, astrum, mentres se conservava en Datin: 



a 


= 


do. 


é 


= 


do. 


è 


= 


d02 


i 


= 


do. 





= 


dog 


u 


= 


do. 



408 TÒ O ALTUBA DE LES VOCALS 

étilo, astro. La rahó ea perqaè la « y m casi tènquen la 
bòoa posantla en actitut de fer la u. Aquesta u ne ori- 
dú una altra resultant, Tg. fu8ou8, peTfoaous (cf. hebrea 
hoxcli, tenebres), multus, per moltua, de moUtum. 

Segona, tencada en les paraules que la guarden ten- 
òada en totes les llengües nÒYO-llatines, còm: aràma, pe- 
àadór, zelóSf y en altres en oma, ona, or, y os. SI algu- 
na llènga hagués ^tencat mes la 6 convertintla en m o mi 
èu, vg. de totus, tosca tutto, y firanoès tout (tu), peocator 
firanoès peóheur, probaria encara mès que la o del llatí 
era tencada. 

Tercera, oberta en les paraules que 1' han oonserrada 
tal en català, piamontès y tosca y en que el castellà la 
ha sustituida per ue, vg. fons, sohola, domina, que donen 
J7>nt, fònte, fuente, escola, scòla, esouela, dóna, dóna, duena, 

Itespèote a la diferent amplitut de la e, opinem el 
metèx, sò es, que '1 llatí tindria la e àtona^ tencada y 
oberta. 

Primera àtona o oscura en les finals que per sa poca 
importància, s' asimilaya ab la Yocal anterior, yg. la de 
4mae, mónee, Laurentie, que dona ama, mone, Laurenti, j 
generalment sempre que no tenia accent. 

Segona tencada, que ho seria comunament. 

Tercera oberta, que ho seria estant accentnada y ve- 
hina a una i per influència de la metèixa i, especialment 
si entre la e y la i s' hi interposava solament una líquida 
I, n, r; vg. am^tis, fidèlis, orudèlis, serènitas^ 

Vocals catalanes de diferent amipUtut 

Encara que posem la a, i, u, còm vocals d' amplitnt 
constant, no hi ha dupte que la seva amplitut es mo- 
dificada segons la consonant que les acompanya, a mès 
de serho també per V accent. Atribuïm, no obstant, di- 
ferent amplitut solament a la 6 y o, perquè 's fnresenten 
ab diferències mès perceptibles. 

Begla general. Les vocals han vingut del Uatí ab la 
metèixa amplitut que tenien en èll. 



TÒ O ALTÜBA DE LB8 YOOALS 409 

Totes les excepcions serlín degudes a 1' accent. Al 
pèrdres gran ntümero de sílabes per la llèy d' escurça- 
ment, se fen menester refer la sonoritat, perduda jonta- 
m^it ab elles, eixamplant les vocals qne quedaven, y 
perxò les ua passaven Sk óé y Ita U a è«, per regla ge- 
neral. 

Etimologia de V ampUtut de la o. O olèrta. l.er La o 
llatina restiS sempre oberta: eaoòla, de sóholaf mdZf, de 
molitum, roda, de rota, glòriaf de glòria; mort, de mortuus, 
hort, de hortuBy oàurej de coquere, moure, de motere, bòu, de 
^olidum. 

Aixís es obert sempre '1 diptongo ou: hròu, jòu^ tòu, 
a mènos que sia de u: póu, de puteue, o format de nòu, 
eòm 8ÓU de ser, 

2i6n El diptongo au també donK ò oberta: Pòoh, de 
paucum, òr, de aurum,, olòa, de claueum, goig, de gaudium, 
eòl, de eaulis. 

S.er Per excepció de la o tencada, la u de la 8.^ síla- 
ba també donà o oberta: Bòch, roca, de rupicua, rupioa, 
aòck, soca, de suhicus, suhioa, de sub, 

4. art Per ídem, els monosílaps en u, si passaven a o, 
la donaren oberta: nòu, de nux, cròça, de crux, cf. tosctf 
<Tooe. 

O tencada, l.er Gòm el llatí havia estret la o final en 
t«, y per influència d' aquesta u també la o penúltima se ha- 
via fet II, naturalment al pèrdres la fióal en u per llèy 
d' escurçament (p. 7), la altra u quedà lliure y s' eixam- 
plà de nòu en o tencada que es la immediata a la u: 
Fóseh, de fusous, molt, de multus, sort, de surdus, soll, de 
auUe, poll, de pullus, gorch, de gurges, mooh, de «mtecu», 
sobre, de súper, sostre de suhstrum, crosta, de crusta,fona, 
de funda, pregona, de profunda, broma, de bruma, llagosta, 
de locusta, ampolla, de ampulla, tronch, de trunous, som, 
de sumus, sum, y summtu, son, de sunt, llop, de lupus, boca, 
de bucca, llom, de lumbus, plom, deplumbum, tos, de ttissis, 
tort, de turdus, goma, de gummi, ós, de ursus, rot, de rtt- 
<^ii«, ZZot, de lutum, póu, de puteus, copa, de cuj^pa. 

2.ón Per excepció dels en o oberta (l.©r), els polisílaps 
Acabats en orna, ona, (í(per ón), or, y ós, (per or): Poma, de 
Grandía.— Gramdíica Catalana. 27 



410 Tò O ALTURA. DE LES VOCALS 

pomüf BomUf aroma, de aroma, corona, de corona, sermó, de 
sermon^s, llaurador, pecadora, peresós, ealmosa, Excepció a 
la que 's trobariC nna petita rahó de ser en el fet de pro- 
dnliirse al metèx indret de les dents la <^ y la n y t, 
y de demanar la m, còm a llabial, v, o la mès prop de la 
u, qne es la ó. Aixís se vèu qne per tals lletres o per 
iguals pel llòch de sa producció el tosciC, el proyençal 
y '1 francès fins han arribat a fer u o ou (u) de la o llati- 
na, Yg, tutto, tout, touto, de totue. 

Mimologia de V amplitut de la e. E oberta, l.er La e 
oberta prové generalment d' nna i (que degué eixamplar- 
se, y no bastiC qne s' eixamplés en é tencada, perquè 
aquesta dista massa de la sonoritat de la i encara qne se 
11 apropa mes pnr la tonicidat o altura): veta, de vüta, 
cresta, de crista, carena, de carina, cerca, de ctrca, ntdM; 
de minat, mena (classe), de min, hebreu, vèrt, de viriàU, 
nèt, de nítidus, sèch, de sicctut, veure, de videre, heure, de 
Mbere, seure, de sidere, ometre, de omittere, vèsch, de w- 
scus. Francès, de Frandsous, encèp, de inmho, llepa, de lihat, 
fè, de fides, adèlla, de apicula, anrèlla de aurícula, 

2.àn També es oberta la e dels sufixos èfènayèch'jènch, 
ènca; ès, èsa; èí, èta; y egar, ejar, de vèrp, quant tenen 
la e tònica: ser-è, ser-èna, llamp^h, fust-ònch, cor-ènca, pa- 
llar-ès, pag-èsa, natural-èsa, minyo-n-èt, petit-èta; mastègimi 
Ifurinègen. 

S.er ítem en èls sufixos èndo, ènda, èstre, j-ènç còm: 
estupèndo, estupenda, horrèndo, horrènda, eqüestre, terrestre, 
Climènç, Llorenç, Vicenç. 

4. art En els demostratius: aquèt, aquèx, aquell, èU, en 
tota sa declinació. 

6.nt En les flexions del vèrp en èm, èu: Amem, amèih 
temem, temeu, & exceptua /eiíi, /cie, àefer. 

6.è Davant de I, còm: fidel, reUlde, tela, vela, tèl, vèl, 
fèl, cèl, pèl, arrel, estela, estol, zèl, mustèla, candela, eas^ 
cela, hruhèl, damicèla, 

. 7.è En el sufix eu, de eno, de genus, perduda la i», (còm 
80 fa sempre en gallègo: ckeu, per chenu, àeplenus, verWi 
per verano) per equivaldré a V è, èna: Faul-èu, per Fan^ 
èio, mor-èu, per mor-èno. 



ACCENT O INTENSITAT 411 

Si no 68 tal sufix, es tencada: Meu, teu, seu, greu, lleu, 
relleu f MateUf Bartomeu, Andreu, jüheu, Deu, neu, romeu, etc. 
mènos eèu (eedea,) dèu, pèu, preu, creu, hrèu, etc. 

8.è Davant del sufix grech d' efecte o resultat ma: 
Problema, teorema, etc, no obstant, crèch que si aqueixes 
paraules fossen vulgars, el poble les pronunciaria ab e 
tencada, puig usa les frases pèndre de tema, tenir de tema 
ab e tencada. 

9.è En les paraules estrangeres, còm Josuè, Moysès, Sèt, 
Jafèt, Noè, cafè, ganapè. 

10. è La e davant de y: tèya, llèy, rèy, soUy, esquèy, her^ 
J^èy; mènos en els sèt Imperfets: feya, deya, reya, queya^ 
aeya, treya, veya, y sos compostos. 

E tencada. Ho es l.er Corresponent a la e llatina, còm 
aeoh y sega, de eecare, tallar, rea, de rea, pea, de penaum, 
net, de nepos, ret, de reté, encet, y enceta, de inc^tum, in- 
eeptare, peate, à.epeati8,feata, àefeata, cega, de ececa, temps, 
de tempua, 

2.<)n Sustituhint a ai, còm: llet, de lacti8=ldit, tret, de 
tractu8=irdit, fetàefaotua^fdit, graner, à» granarium^^gra- 
ndir, figuera, de fioaira=ficaria. Per lo tant, sempre en els 
sufixos er, era, 

3.«r En fem, de fimua, gep, de gihhua, reoh, y rega, de 
rigare, etc,, còm excepció del l.er de e oberta, pi. 410. 

Les anteriors regles tindran les seves excepcions, però 
no duptèm que especialment les primeres de la o y de 
la e obertes y tencades, podran servir de punt de sorti- 
da per 1' accentuació en els cassos de dupte y discre- 
plíncia sobre V amplitut de dites lletres. 

Intensitat 

L' intensitat del bò en la paraula se diu accent. 
Cada süaba té la seva intensitat, però V unitat iòni- 
ca e ideològica de la paraula demana que una sílaba 
sia mès intensa o forta que les altres. Aquesta síla- 
ba se diu dormncmt. No perxò les altres presenten 
entre sí la metèixa intensitat, sinó que estan escalo- 



412 ACCENT O INTIIÏTSITAT 

üadeB. En oodfegóa, gós, es la dominant, xd la sabdo- 
minant y fe es dominada pet les altres dues. 

L' home aprofita molt rahonablement V accent 
còm element ideològich, y perxò en la paraula V ac- 
cent dominant està generalment sobre 1' element 
ideològicb que constitaèx V última diferència o es- 
pècie, per cridar 1' atenció sobre la metèixa, ja que 
es la interessant en aquell cas. Yèges còm 1' accent 
dominant va corrent cap a les diferències que s' anj»- 
deixen vg. a cèl, cel-ísUa, cél^esU-dl; cdpf ca^-ètj cap- 
it-éU; néta, nèta-mént; sent, sent-í, sent-ir-d. 

Per disposició de nostre organisme fònich, 1' ac- 
cent dominant solament domina en absolut sobre 'Is 
dos accents immediats, anterior y posterior a èll: 
atenta, amarga. Fem córrer un pas V accent: atm- 
tdr, amargor, y en les o^ inicials se sentirà ja un ao- 
cent Subdominant: àtentér^ amargor. 

L* accent subdominant- domina també sobre 'Is 
dos immediats seus: etímo-logia, dM-d^d. 

L' accent subdominant sòl estar en la sílaba radi- 
cal de la paraula, sempre que '1 dominant li permet 
Nèt-ament, cdndéléra. 

ParcmUs comj^òstes. Si 'Is do's elements compo- 
nents son molt importants tots dos, y 's modifiquen 
pòch en la composició, conserven cada u '1 seu ac- 
cent: cdma-lUga, hén-vmgút. No obstant, el primer 
accent està subordinat al segon. 

Moltes vegades 1' accent subdominant recau en 
lletra atònica e o o, però la deixa oscura a o u 
còm si no tingués accent: eelidònia, corpordl, U. çd- 
Udónia, cür^urdL 

Silaba dominant 

Serà sílàba dominant, o la mès forta, y per tant 
la mès perceptible de la paraula, la quina duu esent 



ACCENT O INTENSITAT 413 

1' accent; sia agat ( ' ) o grare ( ^ ): músUga^ dVmmj 
€srèf pròpia, juatíoia^ vàUma, repàs, mndrdn, U. músti' 
ga, dlbwnf atrè, pròpia, justíokif vdhia, repàs, vwr 
4rdn^ 

Però 'Is adyèrbÍB en m&nt encara qne dngaen ac- 
cent anterior al mentf eeràn aguts: netament, solament, 
útílment, ohèrtamentf fdcüment. 

Si la paraula no té accent escrit: 

l.«r Serà dominant P última acabada ab consonant 
o semicoQSonant u o y: oahaç, dolor, pa^íient, soletat, 
eolom, paara^íh, ventall, mlMu, rentau, juheu, jama/y* 
11. eabdç, dolor, pacient, soletàt, eolóm, parràch, ven^ 
tdïl, culMu, rentàu, iuhéu, jamày, 

S' exceptuen les finals en s (1) o n que duuen 
1' accent en la penúltima: ames, amen, ombres, exa- 
men, 11. ames, dmen, ombres, exdmen. 

2M Seré dominant la penúltima, si 1' ultima acaba 
ab vocal o n o s no precedida d' altra consonant; 
garla, sopte, Maria, llegia, insinua, busquen, ombres, 
U. gdrla, sópte, Maria, llegia, insinua, busquen, óm- 
bres. 

S.•r Hi ha les següents paraules àtones o sènça 
accent: el, els, lo, la, les articles y demostratius; me^ 
U, se, o em, et, es, nos, vos, o ens, eus pronoms afí- 
X08 personals; mon, ton, son, ma, ta, sa, mes, tes, ses, 
possessius prepositius; qv^e relatiu, y aregades fíns es- 
sent interrogatiu; yg. ^que vòlst 11. ^kw vòlsf; en o 
ne demostratiu general (p. 76), a, ab, de, en, per 
preposicions, fíns unintse ab 1' article còm al, del, 
pelj y o, que conjuncions. 

Accent en la clàusula. Regla general. Les parau- 

(1) No preoehida aqaòtta t de oonsonaDt, ea r<l^n ona terJi^ 
plaral ab accent a 1' última o penúltima, segons sia '1 seu singu- 
lar eançons, exanun», 11. etnçóni, eximent dels singulars cançó ^ 
4»am«n, 



414 CAUSA DB L' accent 

les en la clàaaula conserren els metèixos accents qné 
tenien fòra d' ella. No obstant, en la clàaaula, 
es prodnhèizen els accents que podiíem dir ac- 
cents de dd/Mula. Aquestos accents subordinen els 
metèixos dominants de paraula arribant fins a ap»- 
garne alguns, o al contrari, a feme aparèixer en pa- 
raules àtones que no 'n tenien: Tot moix a/rrivd una nü 
eàm venint pòoh content. Els dos dominants son mt 
y content. Ademès tot, una, odi» y pòeh se au- 
bordinen als seus immediats. En aquèts versos de 
quatre sílabes resulten accentuades i>er necessitat del 
litme les sílabes àtones la, mer, de, mo. 

La pobrèta De malalta 

&feroenèta Morirà 

Lo metèx se verifica també en prosa. Aixís, tro- 
bantse dos mots àtons, pren accent algun d' ells. £n 
perquè, a fi de què, pren accent el què. En de per 
tot pren accent el de. 

Caiisa de r accent 

La distribució dels accents en dominants, subdo- 
minants y senzills (formant una escala indefinida des- 
de la pausa m^or en el punt final fins a la mínima 
diferència de força entre dues sílabes) es deguda a 
1' instrument de la vèu, sò es, als pulmons, y llu- 
nyanament al còr, que es V ecònom y graduador de les 
forces empleades lo metèx en la vida interna (ve- 
getal) que en la de relació. Perxò, '1 còr porta U 
compàs del moviment que 's traduhèx en els pul- 
mons en avingudes sempre diverses, segons 1' estat 
de les passions y U mòdo de ser y obrar de cada 
poble. Dequí nax el diferent mòdo d' accentuar 
dels pobles. El francès impetuós corre sempre al fi 
de la paraula, convertintla en aguda, mentres el tosca 
temperat, se entreté cantantla tota y fentla plana, y 



DISTRIBUCIÓ DE L' ACCENT 415 

el castellà temperat també, però un xicli mès mogut 
j alegre cerca algunes esdrújules y va en busca de 
vocals eufòniques. Dèu dirse Ió metèx de la respec- 
tiva clausnlació. L' individnn eambia de ritme o 
distribució acompassada d' accents, segons el seu es- 
tat psíqnich. De mòdo que a la manera còm la per- 
sona afligida senglotèja ab ver ritme o igualtat de 
compàs, aixís qui sent una impressió intensa, dita 
pels grechs olotpov, furor, parla a compàs, resultant 
de ses paraules el yèrs. 

Els accents dominants en la clàusula poden tro- 
barse: 

l.^r Arreu, e indiquen intensitat del moviment, 
però V entretenen: Tú Fèp téna grills al cdp. Figu- 
rarse un cavall que friça per córrer, però està lligat. 

2M Altemats ab senzills, y permeten un movi- 
ment intermitent: d' cnçd que sép aixó^ renega à^ èUs 
que fd terror. Precehint el dominant, resulta mès 
lleuger: dpa, Tòni, féçho còm te diuen» Figurarse '1 
caminar sachsejat de certs animals de sella. 

8.•r Per cada tònich dos de senzills, y donen un 
ayre lleuger, alegre y bèlich, que perxò dita combi- 
nació s' adopta en els himnes: 

Y 'ns miràvem corrues de gent 

Qii' arribaven per valls y per serres. 

4,art El dominant seguit de tres senzills, y donen 
pesades y melangia a 1' estil: ü' dyga del vessdntj es- 
devingúda peresóea, anguil^dva per la vdlh 

6M Poden seguir 1' accent dominant quatre o mès 
còlps fluixos: Una de las enoontrddes de la ribera del 
Hohreg4t* 

6.^ Però lo general, especialment en prosa, es 
que 'Is accents vingueu distribuïts no per una llèy 
flxa, sinó variadameut segons exigèx 1' armonia ge- 



416 ETIMOLOGIA DK 'L ACCENT 

aerftl de la clàusula, de conformitat ab els senüiBents 
del còr y 1' edncadó de 1' ohido. 

Etimologia do 1' aooont. La paraula llatiiiaal 
pastar a les llengües nòvollatines ha sostingut V ac- 
cent en la metèixa silaba del llatí. Dequí ha resul- 
tat que en les llengües subgèctes a escurçament 

l.er Els mots llisos del llatí han quedat agatR 
amdref frwméntwm, bónus... feren amdr, farmént, bò, 

2M £ig mots esdnlíols del llatí han quedat lliset; 
eddere, púUce, cúbitus,.. resultaren cdaref puça, eótee. 

Molts esdrújols p^ò escurçant les dues àtones s' han 
fet aguts: dUium, óculus, fdcitia... feren dUf úU, féu. 

En català, no obstant, queden sènça escurçar un 
bòn nombre de noms femenins síostantius y adgee- 
tius, còm dèria, histàna, tséliatia, gdrgola, UúdngOj 
mdrfega, estrèmpola, hròfegues, y també en persones de 
vèrp: odjnga, sdpigues, ete. En muBioaj poUforaf kïUh 
metre el poble obehèx a son geni que es fugir de les 
esdrtgules. 

Qui creu que no 's pòt perdre la aílaba intensa. 
Donehs, se pèrt també, be que no tant còm la àtona: 
desena, fa dóna, haòére, hdure, audire, òure» 

Melodia. En la musica P acertada successió de 
tons o notes produhèx la melodia. £n la parla la me- 
lodia depenjarà no tant de la successió acertada de 
tons (perquè V home juirlant ne recorre molt pòchs), 
còm de la escayguda distribució de Tocàls (de tò di- 
ferencial desigual, segons hèm dit, p. 407) y d' ac- 
cents dominants y subdominants. Aquesta escayguda 
distribució d' accents se diu ntme d^ a>ecent. 

S' oposen a la melodia les agrupadonii de conso- 
nants difícils de pronunciar per asprés, etc. Y. p. 316. 

Armonia. £s 1' acòrt entre dÍTèrsos sons simul- 
tanis. £n la parla, xmig els sons se produhèixea no 
simultània sinó successivament, no pòt en rigor ha- 



DURACIÓ O QUANTITAT 417 

TèrM armonia. Però armonia es taml;)é V acòrt o pro- 
poreió entre les diverses parts d' an tot. En aquèt 
sentit se dia clónsala armònica aquella quines parts 
son proporcionades especialment per la llargada o dn- 
racióy de manera qne prodnhèixen una sensació agra- 
dable. L' armonia, donchs, es deguda a V agradable 
distribució de sons j pauses. Aquesta distribució 's 
diu ritme de temps. La successió repetida de sòms y 
pauses iguals produlièx la monotonia, que no pòt con- 
tentar un ohido l)en format: Té tu Tòn, pren tón gèek 
que tos nens V han dut. Ara corrents veniu, joves; 
preneu una IHçó. — Quarcmta turistes nòvamemt arri- 
bats desitgen depressa còmoda posada. Y. p. 316. 

Duració 

Tot só ocupa un espay de temps. La sílaba, doncbs, 
té verdadera duració que s' anomena quam^Utat prosèh 
dica. En grech| llatí y tedèsch les sílabes son hrèus 
o d' un tempsy y llargues o de dos temps. En les llen- 
gües nóvollatines volen uns que hi liaja també síla- 
bes breus y llargues, altres al contrari les consideren 
totes iguals. CòU y Vehí (Dialogo VII) admet dife- 
rència de duració per les sílabes, però no admet que 
les sílabes castellanes pugnen classifícarse en breus y 
llargues, de manera que aquestes duren el doble 
d' aquelles. En el Dialogo V esplica la diferència 
entre 1' accent y la quantitat. Molt be. Després diu: 
«Besumiendo lo dicbo, el tono màs o menos agudo de 
un sonido es independiente de su duración é intensi- 
dad; la duración es independiente de la intensidad y 
del tono; la intensidad es independiente del tono y 
duración.» Aquí hi trobem massa independència, apli- 
cantho a la parla humana. 

La quantitat o duració es diferent de V accent o 
intensitat, està be; que 'n sia també indep^ident 



418 DUBACIÓ O QUANTITAT 

no ^ns resulta, no perquè V accent per sí allargne la 
sflaba, sinó perquè en el metèx punt en que accen- 
tuem, hi fem una pausa còm per reposar j compen- 
samos de la força gastada en accentuar. Aqueixa pau- 
sa naturalment ocupa temps, que se suma a lasílaba 
accentuada. La puntuació hebrayca si fa pausa en un 
xevü, li dona una voca^ breu, y si la fa en una silaba 
breu, la convertèx en llarga. J. Muller citat pel se- 
nyor Coll y Yehí, parlant del tedèsch, diu: «En el 
iedèsch V accent coincidèx casi senípre ab la quan- 
titat. Cal allargar les süabes accentuades.» En la 
versificació 1' accent final de vers val dues sílabes, y 
al revés, dues àtones finals de vers valen una sola si- 
laba. 

Es cert que nostres sílabes llargues no duren el 
doble de les breus, però crèch que duren prou per 
podèrles distingir unes d' altres en molts cassos. 

Seran llargues: 

1,^^ Fem llarga tota silaba en que fem una pausa. 

2M Fem llarga, còm els tedèschs, la vocal que 
precehèx a h: r^hó, vàh% còhent, raòíhut. Tant es ve- 
ritat, que aqueixa llargària de la vocal pòt servir de 
regla per conèixer quant entre dues vocals s' bi ha 
perdut una consonant llatina sustituidora per h. 

3.e^ Ens sembla sentir llargues les sílabes contre- 
tes: dina/r, de deiunar, de de-jefima/re; dürd, -per duu- 
rd, de duur, 

4.art gon mès llarchs els dlptongues: ^ürèUa, càU' 
ria, 

5.°^ Les consonants dobles, o dues consonants qne' 
no sien muda y llengual I, r, allarguen la silaba an- 
terior: sexual, e^ssòL•, carrer, oont'nU 

6.è La silaba accentuada. Compares artkïél ab cm- 
d^Utatj mati ab matiner. 

Scràn breus: 



DURACIÓ O QUANTITAT 419 

l.«' La vocal davant d' altra vocal: pròpia^ vdr 
lüa. 

2,àn La vocal senzilla seguida d' ona sola conso- 
nant: domina/ntf avesada; o de muda y líquida: pro- 
metré, réçHòs. Però el elf gl j hi, entre vocals allar- 
guen: règladaf artiglat, publicar^ 

S.^^ Les diccions àtones de la pi. 413. 

4.«i^ Les BÍlabes llargues p^ 1* accent^ quant lo 
perden: dolor, dol6rèt, v^, vanitat 

5M Les BÍlabes finals àtones en vocal o en una 
8Òla consonant: tèm^, quasí, oèreól, bUd^s. 

Alguns pobles presenten varietats en la quantitat. 
La-Pobla de LiUèt en totes les pauses allarga vera- 
ment V última sflaba, circumflexantla còm els grecbs: 
imem a la ca/rretéraa. Els menorquins fan una sem- 
blant cantarella: mao'e, meua mdree, j ademès allar- 
guen notablement la sílaba accentuada. 

Etlmolosria de la quantitat. Les llengües nò- 
vcUatines no han guardat la metèixa quantitat del 
llatí; no però se n' han ajMbrtat fins al punt de no 
sentirse moltes vegades en català la vocal llarga lla- 
tina: en €8 Knolt fidel; es molt orüdel, me par sentirhi la 
quantitat de fídeilis y erüdeUs. Per altra part, no es 
de creure que la diferència entre vocal llarga y breu 
fos en llatí cosa tan marcada, quant les sílabes s' 
allargav^i o abreviaven per causes estèrnes còm era '1 
trobarse a fi de vers, y U seguiries, o no, paraula 
començada i>er consonant. Be es sabut ademès que 
1' armonia del vers llatí depenjava en gran part de 
la cesura y del ritme de temps, no pas solament de 
la quantitat. 



ORTOGRAFIA 

L' ortografia ensenya '1 bòn ns de les lletres y ac- 
cents (V. p. 2). 

Té dues parts: en la primera «isènya 1' ns de le§ 
Uètres, en la segona el ddls accents. 



PEIMBEA PAET 



De r us de les Uòtres 
i 1. *— Preliminar 

1.*, La primera regla per escriure be es llegir y pro- 
nunciar be, fixantse especialment en les lletres qui«8- 
cents y equívoques. 

2.^ Conèixer be 'Is diptongos (OMf eu, iu^ au, oy» 
^f oy, ny). 

£n ells la i( y la y son consonants, y ab molts 
rahó perquè supleixen una h, o y procedents de con- 
sonants Uabials, dentals y guturals llatines (V. p. 9 
y 19). Per la metèixa rahó la te y la y son consonanis 
ferint la vocal següent: trorueUf té-ya^ du-uenf bil•ya• 
Fer tant, solament son vocals estant soles: inéUf rfm- 
rum, o precedides de consonant: pròpia^ eaUUj pietat, 
vdluüj corrua. 

3.^ Detràs de les consonants u, y, sia en els dip- 
tongos, sia que ferèsquen la vocal següent, no M ha 
may ^, o altra lletra quiescent; puig dites vooaU 



DE l' üs db les lletres 421 

coiis<»iaiits les saplèixen. Perxò no s' eecría: diuhen, 
feyhtty sinó diaen, feya^ 

4.^ Sempre que M ha g^nides dues yocaLs; que 
no fan diptongo y es llarga la primera d' èUes^ 
podran separarse por una h, qnina presència 'b nota 
ademès per certa asperèsa entre dites vocals: rihent, 
suhar, mha, esouJia, pehuehy pàhüj rahó, sahó, UuTient, 
tihóf rahíhut; de ridens, 8uda/re, ccmda, excoAidare, pe- 
duUsy paguSf ratio, satio, luoenSf UUo, rahidus. 

Advertim qne en el cas d' anarli davanc la i còm 
en Uhój faUhut, P ^ no es tan necessària, perquè la i 
se sòl pronunciar iy suplint V h sh l& y: tió, ràbiutf 
se pronuncia U-yó, rahi-yut — En els Imperfets y 
noms en ia ja ningú 1' escriu, encara que hi pertany 
de llèy, mènos que '1 nòm sia grech. 

Fer saher de cert si dues vocals volen entre sí h, 
mires si dites vocals en el llatí o en altra paraula 
nòvoUatina intercalen una llabial, dental o gutural: 
Compares rahó y rath, razón, raison, rcutional,^ d^hèm, 
y dieknus, deeimos, diguem o diguérem, 

5.^ Demostràrem en la plana 11 que a fí de mot 
dèu escríures sempre eh, t, p j may g, d, b. Si, no 
obstant, algú no volgués estar a la demostració, sà- 
piga que '1 sò final eh, t, p, serà per èll g, d, h si 
aixís suau sona davant dels sufixos començats i>er vo- 
cal, còm a, èt, aç, etc. 

6.^ També 'Is sufixos diran si un mot ié r, t %r 
nals quiescents: fer-ho, calor-ós, alt-aç, deixant sentir 
1' r y la f, demostren que fer, calor, alt tenen r, t 
quiescents. 

7.* Per saber si una vocal àtona es a o e, o o u, 
dèu acudirse als primitius ahont dita vocal se presen- 
ta tònica: saberut, de saber, sdbi; cebellary de ceba; 
dolorós, de dolor, dòl; consolar, de consol; manega/r, 
de mdm>eoh, ménega, md; remenar^ manejar, menar, de 
mena, de minaré; nutnar, de mdna, de md. 



.,^J 



422 BB6LBS GBNXRAL8 D' ORTOGRAFIA 

8.* Còm demostxàrem en la pi. 10, davant d' una 
fòrta dèu escríares altra fòita: dupte, dissa/pte, aeU, 
eapso/f eapçalj (lociój fletxa; no dubte, dissabte, agte, 
caòsa, caòsal, agoió, flèdxa. 



$ 2. — Bèsties s^enerals 

1.^ Cap lletra 's dobla a excepció de c, g, I, m, n, 
r, s (memoiiali: cigaló Ma/nresd): accedir, suggerir, 
il•lustre, immènst innovar, carreta, massa* 

2.^ Dites lletres doblades se separen a fí de ralla 
quedant V una final y 1' altra inicial de la ralla se- 
güent; aixís: ac-cedir, sug-gerir, il•lustre, imrmèns} in- 
novar, car-rèta, nMs-sa. 

A mès de la pràctica ortogràfica del grech, del 
llatí, del tosca y del francès, ens ha mogut a sepa- 
rar les dues erres y les dues esses a fi de ralla la con- 
sideració de que foren lletres pertanyents a diferents 
sflabes, vg. cossos, de corsos, de owrsus; fossa, de 
fod-sa, de fodere, ir-reguL•r, de in^regular, cor-respcfl•• 
dre, de con-respondere. Y encara que luègo assimila- 
des, sonaren idènticament; no obstant per una aorè- 
lla atenta sonen àdhuc còm dues consonants separa- 
des. Notes en corre, assèute^cor-re, as-sèute. 

8.*^ La i palatinisant que precehèz al x medial, se 
recòsta a la vocal anterior: melèi-xa, cai-^a, Aixís 
diptongada ab la vocal anterior la pronuncien a la 
província de Llèyda. 

Ademès dita i es resultant y supletòria d^ una gu- 
tural o dental llatina per pertanyia a la silaba ante* 
rior: cai-xa, de cap-sa, rei^ca, de regsa (V. p. 25 y 
27). Cf. cuy-na, de coquina, buy-na, de bovina. 

4.A Però la ny. Ja transposada aixís la y, no pòt 



RE6LB8 GENERALS D' ORTOGRAFIA 423 

Bepararse, devèntse escriure: oamjpa-nyaj eompa-nyia^ 
y DO campan-yaf company-ia. 

5.a No 'g poden separar per guió les lletres de 
una sílaba, ni les sílabes inicials y finals de mot^ 
constituïdes per una sola vocal. Donchs no pòt di- 
yidirse crosta, a-miçtatf llegia, sinó cros-ta, amiç-tat, 
lle-gia. 

Nos, voB, des y trans sé separen aixís: nos-altres, 
vos-altres, des-ol•ligat, tr(m84gent, trans-cusdó. 

Establir la regla llatina de separar pel guió tots 
els grupos que foren inicials en llatí y grech, seria 
una regla massa difícil a mès d' estar pòch confor-r 
me ab nostra actual pronunciació. Segons ella s' 
hauria de separar: do-otrina, rè-gne, hi-pnòtich, ca-psa, 
a-pte, O'Scur, esfera, a-spirant, postuUmt, o sia que 
passarien enters detràs del guió els grupos et, gn, 
prif pa, pt, 80, sf, sp, et; però nosaltres en la pro- 
nunciació els separem dihent: doc-trina, règ-ne, op- 
ció , hip-nòtioh, cap'Sa, ap-te, os-cur, es-fera, as-pira/nt, 
poS'tuL•nt, Perxò no restablim la separació llatina. 

Els grupos hi, cl, gl, mentres no s' escriguen hhl, 
ggl, se separaran aixís: possi-l•le, arti-cle, si-gle, 

EIP. Nonell en la pi. 207 es de parer contrari, 
però suposa que pronunciem, vg. arreg-laré, y això 
no es exacte, puig pronunciem arreg-gL•ré, y men- 
tres la I continue liquida per la 6, o y g, aixís per 
necessitat se pronunciarà. Ademès, en llatí y demés 
llengües nòvollatines, dites cl y gl pertanyen sempre 
a la sílaba següent: po-pulus, pue-l•lo, peu-ple, arti- 
eul•iis, articulo, arti-cle, se-clum, si-glo, siè-gle. 

6.» Els mots estrangers no catalanisats, còm son 
tots els moderns que no estan a T us del poble, 
s' escriuen còm en la llènga a que pertanyen: Veui- 
llot, Zigliara, Gonzàlez, soirèe, meeting. 

7.» Els mots en composició y afixació s' escriuen 



424 us DB LES LLÈTRB8 GROSSES O ICAJÚSCUL•SS 

com separats: tnono-ailap, preehte (te preeh)/ trana-ae- 
dó, j no monossilap, precte, tra/ngacció. No obstant, 
detràs del prefix a serà mellor doblar la 9 y la r: 
aasèureSf arreglar j no a$èure9, areglar. La rahó es 
perqnè casi sempre dita a correspon a ad del llatí 
qnina d s' assimila en 9 y r; y les vegades que es 
prefix català, còm en a-saborir, a-rahimar se podià 
doblar per assimilació a V ortografia llatina: aesabo- 
rir, arraJUma/r. 

No hi ha la metèixa rahó pels inrefixos o preposi- 
cions de, pre, (y re: re-seguÀTy no resseguir); pnig no 
assimilaren ni doblaven res en llatí. 

Donchs, dèu escríores de-ruir, de-roca/tj de-rogair^ 
de-rere, de-sota, de-seguida, y no derruir, derrocar, 
derrogar, derrere, dessota, dessegwda. No confondre 'Jt 
prefixos negatius des o dAs: dessoterrar, dessuharse, 
dissipar, dissimular. 



^3. — Us de les lletres gtònnen o majúscnles 

La claretat del pençament y la bellesa típo o ca- 
ligràfica han demanat V us de les lletres migúsculfis, 
que no conegueren els alfabets antichs, be que j* 
ells allargaren y eixamplaren algunes lletres al fi de 
paraula y de ralla, còm se vèu en 1' helNrèn. 

Una paraula té lletra grossa a) per la seva im- 
portància, o b) pel llòch que ocupa. 

a) Serà majúscula per sa importància la primats: 

1.^1^ De tot nòm propi, nòm de casa, sobrenom, 7 
renom o motiu: Lhiís, Oatahmya, Castella, Osea, Svr* 
ra, Doctora Serdfioa, Fèp Botella, en Pela, n' M- 
tonces. 

2M Dels noms de corporació o establiàient: la 



U8 DE LS8 LLÈTBE8 GRÒSSKS O MAJÚSCULES 435 

Meal Acadèmia, la Diputació de Barcelona, V JJnwer- 
Mtat, el Seminari, la Arxiconfrana del Boeer, la So- 
eietat del Socors, V Arcaldia, V Estació, el Louvre, el 
Bigle, el Lleó d^òr, eto. Però dits noms en plural, o 
usats en general de mòdo que deixen de ser noms 
propis, no tindran lletra grossa: les reals acadèmies, 
les universitats, els seminaris son eorporaxiions d^ estu- 
dis, Oada arcalde residirà en la seva arcaldia, 

3.«' Dels noms de gerarquia religiosa o civil y de 
^aalseyòl art o ofici, qnan equivalen a noms propis. 
JBJl Sumo Pontifiee celebrà ses bodes d^òr. En la bata- 
Ha d' ahir el General fou el mès arriscat. El Duch 
de Cardona; el Compte de Besalú. A Dòra han re- 
nyit el Fuster y el Ferrer (dos determinats). 

4.»rt De tot nòm de dignitat, poder o càrrech im^ 
portant, en documents oficials: Papa, Bèy, Sèu, Bisbe, 
Bector, Segretari, Arcalde, President. 

5.»^ Dels noms de ciències, arts y oficis, quant 
«on 1' obgècte principal de que 's parla: La Teologia 
aventatja les altres ciències pel seu obgècte y fonament, 
2/' Agricultura es pòch estimada. La Oulinària s^ ha fe- 
ta una art. La Cerralleria avuy ocupa molts braços. 

6.^ De les abreviatures de tractament: V. 8. 
<vòstra Senyoria), S. E. (sa Ezcelència). Les que no 
son de tractament, prenen lletra grossa ó petita, se- 
gons la seva importància, o a gust de V escriptor 
(Y. apèndix d' abreviatures). 

7.Ò Dels sustantius y adgectius que entren en la 
formació d' un títol: Confraria de la Bona Mort. 
Gramàtica Catalana. Història dels Celtes. 

b) Serà majúscula pel llòch que ocupa, la pri- 
mera 

l-w De tot escrit. 

2.^^ Després de punt final. 

8. ei" Després de punt interrogatiu o adnüratiu: 

Graw DÍA.— Gramàtica Catalana. S8 



426 VOCALS QUIN US POT EQÜIVOCAR8B 

4Què demanesf 8i vòU la herretifuij la tens a V arma- 
ri, — jQuè gran es el cèl! Mngú es capaç de mh 
darlo. 

Si detràs de 1' interrogant o admiració, segaèx nn 
concepte qi^e en rigor devia precehirlos, no duré 
lletra majúscula: ^Ahont anèuf ens preguntava tothom, 
— i Què hò! esclamava després de taçtarh, 

é.^rt Després dels dos pnnts en els tres cassos se- 
güents: l.«r Quant segueixen a Senyor meu, JEJstmaf 
amklh, o semblants frases ab que 's comencen les 
cartes. Ítem, si segueixen Sk certifico, esposa^ fa pre- 
sent, suplica dels certificats, y solicitats o memorials. 
— 2M Quant se posen davant de paraules textuals 

d'. un altre: vg mès Beu ha dit: Aqueixa flor es 

mia (Verdaguer). — 3.«r Quant se posen per cridaria 
Atenció: escolta^ pecador: No penses que la ira y la 
venjança estíguen sempre encadenades. — Al posar 
exemples en els llibres d' ensenyança, es fan prece- 
hir de dos punts per cridar V atenció, però no es 
necessari posar lletra majúscula. 

5.^^ La primera de cada cobla en poesia, y de ca- 
da vers si son de dèu o mès sílabes. Els catalans, 
.que solen estalviar les majúscules, no convenen en 
posarne al principi de vers. Tot està be. 

Lletres quin us pòt equivocarse 

Vocals finals^ inicials y medials 
A — E 

a) Tenen a final àtona, y no e, tots els noms fe- 
menins sustantins y adgectius: la corvata, la tarda, 
sàvia, hòna. 

No obstant, tenen sempre e: 



PLURALS EN €8 427 

l.«r Els en ayre j algues altres comnns de dos: el 
o la peUayre,* el o la parayre, el o la jove, el ola ver- 
ge, el o la lladre. 

2M Els adgectius comuns de dos finits en l•le y 
hre: noble, amable, cèlebre» 

3.er Els escassos femenins presos de 1' Ablatiu de 
la 3.* declinació llatina, còm: base, classe, fàkmge, 
febre, imatge, Índole, r^re, ordre, pràle,.. ab efígie j 
espècie de la 5.*, de ba>se, clmse, phalange, febre, ima^ 
gincj Índole, matre, ordine, prole.,, efigie, spede. 

No obstant, alguns de la 3.* ja s' han assimilat 
als presos de la 1.*, còm: cendra, coca, escorça, Ilebra, 
pesta, pmta (també el pinte masculí), popa, puça, sem- 
bra, tórtold, torra... àé cinere, caloe, cortice, l^ore, 
peste, pecUne, puppe, pulice, semine, turture, turre. 

Tenen e davant de s plural tots els singulars 
masculins y femenins en a: dia, dies, panorama, pa- 
norames, poeta, poetes; tia, ties, dòna, dones, arma,, 
armes. 

Kalions d' aqueixa atenuació de la a én e: 1.* L^ us 
de les comarques de pronunciació decidida (província de 
tílèyda y regne de València). — 2.* Tradició constant de 
1' escriptura catalana. —3.* La pronunciació dels demés 
paMssos catalans no pròba pas V existència dels pluralsi 
en aSf puig lo que se sent es una a àtona, igual a les es 
ítones de cepat, lletuga, espetegar^ etc. Y si aquí escrivim 
cfpatj lletuga, espetegar j per venir de cèp, llet j es-pet-èch, 
de pèty es Uògich que el metèx sò s' escriga també ab e 
en la terminació plural en es, si també ella es etimolò- 
gicament e. —4.* Y en veritat es e per etimologia, per 
quant els dits plurals femenins tenien e diptongada en 
llatí: roscBy terròs, nigroB, roses, terres, negres. Els de la 5.* 
còm dia y migdia, y ^s de la 3.* que ban passat a tenir 
a final, tenien ja es en llatí: dies, meridies, turtures, cine- 
res, iurres, puppes, lepores, etc, dies, migdies, tórtoles, cèn^ 
dres, torres, popes, llebres, etc. Els femenins en a prèso^ 



428 PLURALS KN es 

de plorals nèuties de la 2.^ y 3.*^ còm llenya, arma, o de 
singnlars nèutrea també, còm diadèma, ^emblema, eto., 
úniclis que no tenien e plnral, V han pièsa per assimi- 
larse ab els altres, del metèx mòdo que bèm dit que 
molts en e de la 3.^ s' havien assimilat en singular j 
s' aniran assimilant prenent a còm si fbssen de la L* 
—5.'^ El plnral en tedèsch (der tisch, m. la taula, die U- 
sche, les taules; die nuas, f. la nòu, die nüMe, les nous; 
das l•latt, n. la fulla, die l•letter, les fulles); rai inglèt 
(life, vida, lifes, vides; c\uróh, iglèsia, churckes^ iglèsies; 
cherry, cervesa, oherryes, cerveses; man, home, men, homes; 
child, nèn, children, nens); en tosca (dona, dóna, done, 
dones; Wbro, llibre, Uhri, llibres); en bolonyès (ttísèt, nèn, 
tu9€t (11. tusét), nens; pè, pèu, pï, peus; fasol, fasòl, /orò, 
fasòls; tavla, taula, tàvel (per tavU), taules); en piemon- 
tès (hora, pi. hore y hori; doe veié, dues velles), «n pro- 
vençal (la, article, pi. li, o lis, les); en &ancès (2a rivière, 
pi. les rivières), etc. se forma per atenuació del singular. 
Aqueixa llèy d' atenuació era ja preparada per l' hebrea 
fent sos plurals ''masculins en im j en é, j 'Is femenins 
en oz de singular en ah, y pel grech anyadint i als sin- 
gulars de la 1.* y 2.* y eç als de la 3.*: (irkpa, pedra, 
itsTpat, pedres; tótcoç, llòch, tóïïoc, llòchs; icoóç, pèu, icóSeç, 
peus). — 6.* Aqueixa llèy de 1' atenuació té sa rahó de 
ser en la llèy de economia que indicàrem en la pi. 50, 
2.ón —7.» La rahó que ha fet que introduhissen el plural 
en aa els que coneixen o estimen pòch llur ésser ètnich, 
es V haver après de llegir en Naharros castellans.— 8.* 
Tant renyit està ab el plural castellà en as nostre plnral 
fismení en es, que precisament en tota la frontera caste- 
llana y aragonesa s' ha sostingut viu y espeteguent, còm 
per dir als dellà: «ací hi ha un altre i>òble.» — 9.* El 
plural en es pel seu molt us economisà molt temps y psr 
per al qui escriu, puig la e es la vocal mès lleçta d'es- 
criure y es mès estreta que la a (en el còs 12 ho es un 
punt, en el 6 mig punt, etc). Aqueixa economia podria 
desplaure als oaixistes. iSabèu que 'm deya un? Que li 
agradava de compondre llatí, perquè hi havia moltes 
emes, Aumenta V economia 1' estalvi de trencar ces: 



PLURALS SN €8 429 

plaçat coçay places ^ oooea. La ç mès econòmica que le» 
dues 88 es mès difícil que la o. Disminnèx V economia 
el cambi de les finals ca y ga en qties j gues: Hòcay llà- 
quesy llarga f llargues. Però aqueixes finals no abunden 
gayre. El cambi de ja en ge$ no guanya ni pèrt: hòja, 
Ifògea. — 10.* Còm diuen el P. Nonell (Anàlisis fonològick 
ortogrdfich, pi. 42) y '1 Sr. Fabra, pi. 35, V es no contra- 
diu pas la pronunciació actual de les províncies de Bar- 
celona, Girona y Balears, sinó que unificant en V escrip- 
tora tots els pahissos catalans, deixa a cada u la lliber- 
tat de llegir fbnt òure mès o mènos la e segons el gust 
de cada encontrada.— Allí metèx el Sr. Fabra sembla vo- 
ler argüir de contradicció als qui escriuen mares y des- 
prés ea^as, £n contradicció no M cauen, puig encara que 
pronuncien igual maross y casoBSj els dos no son iguals en 
tot, puig mare tó e singular còm nòm de la 3.* llatina, y 
ja en llatí tenia es plural, matres; dues coses que no té 
casa, Y Ja se sap que la sola igualtat de pronunciació, 
no dona igualtat de vocal, tractantse de les àtones en 
aquestes províncies. — 11.* Demana la debilitació de la a 
singular en es plural la llèy de mutació de la a dtona de 
la pi. 338, l.er ~ 12.* L' inconvenient que té '1 plural en 
es de complicar V ortografia (V. rahó 9.*), còm 1* altre 
de no podèrse llavors conèixer si '1 singular es mare, o 
mara, torre o torra, puig abdós fan el metèx plural; en- 
cara que son inconvenients reals, no son de gayre pes. 
Y no posem mès rahons. 

h) Tenen e àtona final y no a tots els sustantins 
y adgectius masculins: el pòhU^ el pebre, el Segre, el 
pinte (també L• pinta J, V albe (també la alba pi. 333); 
ample, apte, prompte, digne, negre. 

S' exceptiien el dia, migdia, y 'Is grechllatins en 
ma y ta: el panorama, el telegrama, el telefonèma, el 
poeta, el profeta, V apologista. Baptisme es de baptis- 
mu8 y no de baptiema. 

c) Per distingir la a y la 6 inicials y medials dèn 
generalment aténdres als piimitins de la paranla en 



480 VOCAW QUIN U8 POT BQUIVOCARSB 

que dites àtones se troben tòniqnes. Així escrimé 
BmtLtent, cBstell y paperina, terceròla per venir de 
amdtt dma j cdsa, j de paper, tercera y terç. 

— ü 

El 6Ò de àtona final de nòm es sempre o: el 
mòdo, el cobro. 

S' exceptuen: 

l.er Tribu, Ímpetu j 'Is en dues us, separades o no 
per h: individuu, conthtuu, oMsiduu, residiu, perpètuu, 
9upèrfluu, nuhu, cruhu. 

2.<}n Eig dipíongos tònichs o àtons, nominals o ver- 
bíds: grau, breu, liceu, juheu, aneu, amd^eu, féreu. 
Saber distingir el demostratiu sufix ho: feuho, ferho, 
cercoAilw. 

Per distingir la o y tt àtones inicials y medials, 
cal generalment acudir als primitius de la paraula, 
còm per la a y e: rodolo/nt, jovent, de rodola, de roda, 
jjóve; 8UCÓ8, de such, bruguera de bruch. 

Quant V etimologia del català no basta, cal acudir 
al llatí: profit, prudent, de profectus, prou j prudent. 
— No obstant, 1' etimologia llatina s' ha transformat 
sovint, cambiant la a en e y la o en u y viceversa, 
sènç una regla fixa: ma,ndit, fa menja, ejucultat, et- 
colta, mollis, moll, mulla y remull, oídtellum, colteü. 

Perxò dèu atèndres a la tradició y a la pronun- 
ciació de la província de Llèyda y del regne de Va- 
lència. (V. p. 3S9). 

Molts vèrps presenten a o e tòniques, vg. tanca, 
tènoa y tenca, roca, reca y reca, trau, irèu y treu, 
jau, gèu y geu, cap, quèp y quep, ençata, enceta y en- 
neta. Cada escriptor podrà usar la forma de sa «i- 
contrada, puig totes son catalanes. Serà mès dàssich 
(no dich, mès català) qui mès s' acòste a V etimolo- 
gia truncaré (cf. tronca o barra per la porta y tranca 



VOCALS QUI» US POT EQUIVOCARSB 431 

y atranear, cast.), requireref trahere, jacere, capere, 
inceptare. 

També hi ha noms ab aqueixa indecisió: car y quer 
(cf. francès cherjj de carns. 

Dihèm lo metèx dels noms en o o en ti: jonch o 
junchy jonça o junça, onça o unça, oncle o uncle, de 
junciis, juncia, uncia, avuncultis. 

E — 

Els masculins de la 2.^ llatina sovint després de 
1' escurçament acnllen nna e final àtona eofònica 
(V. p. 7): substrum feu sostre, palustrum, balustre, 
dig^íiSf digne, aptiis, apte, moduhiSf motlle. Ja donchs, 
aqueixos convindrà que no 's cambien en soatro, ha* 
histroy mòtllo, ròtlloy etc. * 

Cal preguntar aquí si pugueren pèndre o eufònica 
en llòch de e, especialment els en t^ y um. El senyor 
Tallander en la pi. 94 rebutja inexorablement la tal 
eufònica o, donantla per forastera al català. Jo penso 
també que fa x>òch favor a la llènga^ però observo: 

l.er Qne hèm admès (y també '1 Sr. Tallander, 
pi. 9), dita eufònica en els plurals de singulars en « o 
eqxdvalent (ç, x): cossos, feliços, greixos, que res im- 
pedia continuarlos en es. 

2.àn Que s' ha feta ja be massa general dita eufònica 
o en la 1.*^ persona singular del Pres. d' Indicatiu: 
penso, trobo, en llòch de jò pèns, jò tròp. 

S.er Qae 'Is balears, qui mès fugen de dita eufòni- 
ca, no obstant la prenen en homo, en llòch de home, a 
pesar de ser de la 3.*^ llatina, y en aygo, per ayga. 

4.art Qne no son solament dojo y luxo còm li sem- 
blava al Sr. Tallander les que avuy tenen o euf5nica 
sinó moltes mès, còm se veurà. 

5.iit La a mès de ser eufònica final castellana ho 
es també provençal, piamontèsa y toscana. 



482 VOCALS QUIN US POT EQÜIV0CAB8E 

DeduMm que 1' enfònica o no repagoa de lot ú 
geni de la Uènga catalana, be que som també de pai^ 
que es preferible la e en els noms masculins; perxò 
establim les regles següents: 

1.* En els vèrps es preferible V us dels balears, 
qui diuen: yo cèreh, oallóhy mòr^fmgéh, lUsch, enUòch 
de cèrco^ cullo, moro, fujo, llesco, etc. Després dds 
balears tenen preferència els valencians dihent: jo 
jpènse, cèrque, Uèsque, etc. 

2.'^ Sempre que davant de P o final hi ha i àtona, 
dèu caure la o: rè$i (de rigidus), no rèsio; Umpi, no 
lUm^io, naufragi, sufragi, refugi, no ncmfrdgio, Sfufrér 
gio, refugio, etc.; vari, desvari, deUri, ocmari, <ÜM, 
no vdHo, desvario, delirio, oa/ndrio. 

3.^ Si la t o altía vocal precedent a la t^ eufònica 
duuen accent, V euíònica s' escriu te y no o: caUu, cor- 
reu, impiu, trofeu, sarau, no eatip, oorrèo, impto, tro- 
fèo, sarao. 

4.^ Si encara la paraula s' usa ab e o ab o, es sempre 
preferible la forma en e: claustre j claustro, nombre 
j numbro, conducte j conducto, colzo, colee, cotxo, 
cotxe. 

5.^ Si es possible suprimir la sflaba de V o, dèu fer- 
se. Això 's deurà fer especialment en els sufixos oasts: 
llans: ano, eno, ino, ono, uno j ero j ego. Se dirà 
donchs: miUdd, destí, Maximi, Mareelí, Mareèl, Bru, 
candeler, galaych o gaUèch, palamtd , o paloAkd, en 
llòch ,de milidano, destino, Maximino, MarceUno, Mar- 
eelOf JBruno, candelero, gallègo, paladego, 

6.^ A vegades el nòm primitiu no pòt ser admès, 
però ho es ab un sufix: apla/udimertt per apla/uso, 

7.^ Els noms propis o tècnichs que no son per u3 
del poble, serà bò deixaries en llatí, còm ho fan els 
francesos: Brutus, Bacchus, antidotus, no Bruto, Bacó, 
antidoto. 



■^f" 



27Ò1I8 QUE OALDBIA BSFOIÚdAB 



433 



NOMS QUE CALDRIA REFORMAR 



Diu Dirà mUlor 

abadèjo lacalld, (àbadejo es despreoiatiu de àbad). 

abono abonament fOdop, fiança, suscripoió. 

adorno arreu, ornament, guarniment. 

adultero adultre, 

agrado afabilitat, de bòn grat, plèn plaher. 

des-agrado aiegust, enuig, de mal grat, 

alinyo dbelliment, arreeament, afèyt, endreça. 

alto (fer alto) aturar se, posar se, parar se,' 

amo mestre, senyor, principal. 

amparo refugi, xepluch, 

des-amparo aoandomiment, jaquiment. 

inimo pit, esperit, intenció, força, 

antidoto triaga, còntra-verí, vomitin, emètich, 

aparato aparell, aparat, pompa, ostentació. 

apeadero baixador, j pujador, 

aposento cambra, posada, allotjament, hostatge, estat* 

apreto angoixa, angúnia, compromís, [ge, esta/nça, 

apnro escassèsa, fretura,- trènoaoaps, maldecap. 

arreglo regla, addp, ordenació, regiment, recompo* 

asco vòmits, òys, basca, angúnia, fdstioh. Isició. 

atropello atropell, afollament, barreja. 

ayo preceptor, mestre, maynader. 



basto (coll de) bastons (coll de) 

babero babader, pitet. 

barato barat, a bòn preu, a bòn mercat. 

blasfemo flastomador, renegayre. 

bòbo babau, baja, tòu. 

bombo tabal, timbal, tambor. 

bono botlla, albarà. 

borratxo borraig, embriach. 

bronco bronch, esgan^ifós. 

bronzo bronze, coure, eram. 

búfalo. brúfol. 

burro ase, ruóh, rud, somer. 

buço capbucayre, escafandrer, 

basto mig-cos, bust. 



434 



NOMS QUB CALDRIA REFORMAR 



Diu Dirà millor 

oabo cap, davanter, 

oaldo hrou, 

oandelabro canaVíihrey cirial (per cim). 

oandelero candelioh, candeler (per candeles). 

oaputzo capiròtf caperuça, capell, 

CarloB Carles. 

carro carrètay camtatge, cdr, 

cèdro cedre, 

cego òrp, cedh, 

centanTo centaur, centaure. 

oervo cérvol, cerf, 

cetro ceptre. 

cigarro cigar. 

circo circus. 

cobro colrança. 

còno cònus, 

contento gàig, alegria, 

còro cliòr, 

corrillo rodona^ roser {de dones), colla. 

cotxo (pòroh) còig, pòroh, porcell, goL•y^ gorri. 

Cristo Christ. 

cromo crom, 

cucnrntxo paperina, cucurulla, capiròt, 

cuydado mirament, cura, diligència. 

cuyro cnyr, pell, pergamí, 

ounyo encuyn, fosa, 

Ç 

çonço dessaborit, insubstanciós, taholl, tahul. 



dato 

d68pàoio(ady.) 

destino 

desterro 

desvio 

ditxo 

dojo ía) 

E 

èbano 

èco 

embnstero 

empenyo 

emplèo 

enrado 



notícia, referència, elements, materials. 

a pleret, despay, a espay. 

destí, fat, sort, destinació, ofici, cdrrech. 

handejament, exili. 

desviament, marrada, drecera, trencant, gi- 

dita, adagi, agudesa, aoudit. Irada, 

doll, devassall, a raig. 



èhantis. 

echo, reso. 

monçoneguer, mentider, trapella. 

empenyorament, pruhitja, fal•lera, mirament, 

esmèrç, llòch, ofici, col•locació, ocupació. 

enuig, desplahèr, disgust. 



NOMS QUE CALDRIA REFORMAR 



435 



Diu 

«nvio 

entresuèlo 

esguerro 

«sp^io 

espnèla 

esquadró (pex) 

estrago 

estreno 

estruèndo 

epílogo 

r 

facundo 

fàmulo 

fEirdo 

fÍArro 

faro 

fausto 

flítuo 

fecundo 

ferro 

flascó 

floronoo 

flonjo 

foco 

fofo 

íòro 

forro 

frasco 

firèno 

Francisco 

G 

gallofo 

gambèto 

ganxo 

garbo 

gerro 

gasto 

genero 

glòbo 

gorro 

gnapo 

guerxo 

guèto 

H 

holooausto 
hòmo 



Dirà millor 

remesa, . 

entre-sòl, replà, 

id.f afollament, espcitllamentf dUharat, des- 

espay, [acèrt, 

aaperó. 

escat (pex), 

eetrage (.stragea), 

estrènaj encetf oomènç. 

estrèpit f tabustollj terrahastallf hrugit . 

epÜechf resum. 



facunde, 

familiar^ servidorj fdmul, 

id,, farcell, 

id,f (farines). 

far, fanal, 

faust, fortunat, pompós, ditxós. 



'fdtuú, fadat, fadèu, 
fecont, alundós, 
ferre. 

flasch, ilèume, callèume, 
floronch, 

l•làj flonge, moll, tòu. 
'fòous, viver, centre, còr, mig, 
tòu, esponjós, 
fòr, fòrum, 
la folra, foldra. 

frasóh, pot, garrafèta, embúmia, 
frè, aturador, troba, trahador. 
Francèsch, 

gallòfol, 

Igamoèt, de guèbet, per héguet, vestit), 

id,, gafa, ganxet, arpia, arpiell, 

bònayre, gràcia, 

id,, pitxer, pitxell. 

oòst, messió, espèsa, 

gènre, mena, manera, sort, qualitat. 

bola, esfera, peixera. 

feltre, capell, còfia, estreny e-caps, gorra, 

ffamós, bonich, gay, 

guèrx, ulUtòrt, bí>rni, 

jay (gtkèto d^ us familiar), 

holocaust, sacrifici, 
hòm, home. 



436 



NOM8 QTTB CALDI^A BEFOBHAR 



Diu 
I 
impio 


Dirà millor 


impiadós. 


inoomòdo 


enuig, desplaher, incòmodament. 


incorrupto 

L 
lèlo 


incorrupte. 


id,, ximple, aturat, henèyt. 


libèlo 


requesta, íibell. 


límpio 


llimpi, nèt, nedeu, polit, 
llòch, Uig, foll, fòra-sèny. 


loco 


laxo 


superfluitat, eobre-alundor, abundància 


L•l 




lloro 
lluçco 


papagall. 

Lluçoh, curt de vista, miop. 


llanto 


plant, plany, plor, dòl. 


M 




maco 






manoh, manxòl, contret. 


almanco 


almenys. 


mando 




manso 


mans, mansuèt, manyachi 


mantó 


mantell, mantèu, mantellina. 


matxo 


mul. 


mènos 


menys. 


mètodo 


mètode, methodus. 


moco 


id., minyó, fadrí, gojat, criat. 


modelo 


exemplar, model, mòtllo. 


mòdo 


mòu, manera. 


mono 


ximi, ximiòt, hugiòt. 


monjo 


monge. 


monyo 


castanya, rotllana, plomall. 


mònstmo 


monstre. 


mòTO 


maur, maure. 


mono 


id,, llabi, nanls. 


mostatxo 


mustaig, hiaòti, 

moig, cap-fioat, mústich. 


motxo 


N 




nano 


nan, petit. 


nardo 


nart, ^ 


ninxo 


conca, vas, carner. 


numbro 


nombre. 


O 




ohido 


ohit, orella. 


onclo 


oncle, uncle, avonole. 



irÒMS QÜX CALDRIA REFORMAR 



437 



Diu 


Dir&miUor 


onzo 


ors. 


òro (oòU d') 

P 

paliíoio 


coll {d* òr, eU òrs). 


paga, recompensa, 
palau. 


pandero 


alduf. 


panyo 
pardo 


drap, estofa, 
hurell, traydor. 


pavo 
payo 


pahóf pau, 

ba^df larruher, pagès, estorn 


período 
pinxo 


període, períodus, 

mató, trtnxerayre, presumit. 


plano 


cdrta, plan, dibux. 


platiòro 


plata-y-òr, argenter. 


pllStano 


pldtanus. 


plebeyo 


plebeu, de baixa md. 


pòro 


porus. 


porxo 




poltro 


pollí, 

llòoh, paratge, punt, indret. 


pnèsto 


puro 


cigar, pur. 



Qnadio 
Qnarto 
Qüènto 

B 

rato 

regalo 

remèndo 

reo 

resto 

riesgo 

rinxo 

robo 

rudo 

Tuèdo (de) 

TTÜdO 

S 
salTO 
eargcoito 
sayo 
BeUo 
sínodo 
aooono 



quadrat, oayrat, taula, era (jardí), 

cambra 

recompte, rondalla. 



estona, passada, 

dó, present, delit, apeixament. 

composta, adop, sanat, repàs, 

enoausat, culpable. 

romanent, reçaga, runes, despulles, enderròch, 

risch, t [relleu. 

rínxol, rull, 

furt, robaria, robatori, 

bast, rústich, gótim, 

de volt, 

remor, soroll, brugit. 

sdul, llevat de, salvament. 

sargent, 

sajo, jupa, vestit, 

segell, ootlla, 

sínodus. 

socors, ajuda. 



488 



NOMS QUE CALDRIA BEFOBMAR 



Diu Dirà millor 

sossego repòSf descanç. 

desassossego malestar ^ inrepòst desfici, inquietut, 

sombrero herrètf capell. 

(figno seny, signe, senyal, 

snpèrbo superhios, sobèroh, 

snpèrfluo supèrflim, sobrer, 

sQsto sust, esglay. 

T 

tablero tauler, taulell, 

taoto palp, taçt, 

taco tach, 

tiento sopòrt, aguant, mirament, taçt, 

tieso /^"m, tivat, enteroh, 

iiíxo seny, juhi, bòn pols, 

tipo forma, còs, pauta, exemplar, mostra, carào' 

tipògrafo tipògraf, per. 

tiro tret, tir, 

tocino pòrch, earn-salada (V. p. 257). 

tòldo vela, cobert, envelat, 

tòno tò, fi (donar se fams), 

tontò taboll, tòu, 

topo coixí, salvacòlps, botó, talp, 

torero torejador, (corrida es el oorre-bòu), 

toro ' taur, brau, 

toreo torèig,(torin es toril), 

triumfo triomf, 

trago tirada, xarrup, glop, eneollada, 

trajo vestit, habillament, tirat, anar, 

trono id., sèu, sèti, setial, cadira, trons (dngeU). 

tuno astut, viu, cap-viu, lleçt, gosat, llarch,atrevit• 

La major part del travall de V anterior Yocabnlari 

ens el feu el Sr. Antoni Bnlbèna, gran coneixedor de la 

llengua y escriptor molt correcte, oien les bones mercèa. 
— Els nòi&s equivalents deuen pèndres discrecionalment 

segons les diferents accepcions. 



I — Y 

A. La y no es pas vocal sinó sèmioonsonant. Per- 
xò necessàriament s' escrín: 1.^^ En els diptongaes 
«y> ^j oy, uy: ayre, rèy, benèyt, oyddy fuyta, hvyna. 

2M Entre dues vocals per ferir la segona: ca^f 
de-ya, nò^a, ce-yut. 

3.er Es complement gràfícli en la ny: canya, Uèmya» 



:^^ 



VOCALS QUIN Ü8 PÒT EQUÍVOC ABSE 439 

(Vid. ny y n). Solament s' escría per i llatina en la 
conjunció y: jò y tu, per jò i tu. Dita y en composi- • 
ció s' escrín *: vintidós, cdnemillana, cajpioulat, per 
vint y dos, cànem y llana, cap y culat, 

B. S' escrín i sempre que va sola o li precehèx 
consonant moguda o quiescent, o sia, sempre que la 
i es vocal pura: Isidro, ira, cridi, pàtria, pietat, fugiu, 
catiu, ahir, pahis, benehit. També s' escriu i emol- 
lient davant de ^ y x: goig, feixa. 

Aquesta i emol-lient seria mellor y: l.®r Perquè 
prové d' una consonant, V. pi. 28 y 30. — 2.ón Perquè 
verament sempre que se sent, sona còm sèmiconso- 
nant: cf. may (arbre) y maig, goigs y gòyts, etc. 

NOTA. Quant la paraula llatina tenia i, si aques- 
ta sona ara a o e àtones, dèu escríures 6 y no a; 
novetat, santedat, regat, feredat, sequedat, de novitatis, 
sanctitatis, rigatus, ffsritaüs, siccitatis. 

Qüestió sobre 1' ortogrrafia de la y coDjiinció 

En la pi. 299 hèm dit que la conjunció y ja no devia 
escriures e. Però ara '1 Sr. Fabra, pi. 13, vòl que s' ea- 
criga i,' El seu valor es verament de i vocal. No obstant, 
observem: l.er Que '1 francès escriu per y el nostre de- 
mostratiu hi: 11 y a long temps; hi ha molt temps. ^ 
2,àJï El castellà escriu per y la conjunció i: Ven y come, 
— d.er En els antichs autors catalans se troba el demos- 
tratiu hi escrit per y molt sovint: «Entren ne isquen, e 
que y estien e que y facen lur volentat e lurs delits, 
jens per tot ayló servitut no y^ ha ne y gaaanya.» (Cos- 
tums de Tortosa, III, XI, V). També representaren la con- 
junció y per h%\ «Partiren ell hi lo patge... sinó en lo 
còU hi en lo cap.» Però ni '1 demostratiu hi ni la con- 
junció y, (apesar de que usaren casi indeferentment la 
i y la y en tot, V. Konell, Anàlisis, 73), 1' escrigueren 
per i aixís sola y separada. — 4.art Y es degut tal volta a 
que la i sola fa mal efecte estètich. Una ralla vertical 
sola, dreta còm xm ciri, inexorable còm un centinella de 



440 OBTOOBAFIA DS LA Jf 

qüArtèl, trencada sa monotonia no mès per nn pont en- 
cara mès monòton, no 'ns resulta bonica; o sinó, qne 
se 'ns mòstre en la naturalesa o en V art nn exemple 
d' una figura igual, no destinada a grupo. — B.nt Dèa 
observarse que la i ocupa tan temps per lo mènos c^ 
la y, puig el punt sempre la fa difícil. — 6.è Si '1 toe- 
ciS escriu V article plural t, té la rabó especial de sei 
dita i la desinència general dels plurals masculins: t «t- 
gnori marchesi; els senyors marquesos. 

Donchs, be que la i conjunció- es vocal, ens sembla 
mellor representaria per y. 

Qüestió sobre r ortoarrafla de la y sèmiconsonant 

Deixem dit que solament s' escriu i quant es vocal, 
es dir, quant ella forma sílaba; però que en sent conso- 
nant, es dir, en els diptongos (ay, ey, oy, uy) y ferint & 
la vocal següent (tè-ya^ re-ya, ja-ya) dèu escríures y. 
Doncbs, en aqueixos dos cassos vòl el Sr. Fabra (pi. 13) 
que s' escriga i: mai, hòirUj oa-ient, ve-ient. Dona una rahó: 
la simplificació. 

Eabons a favor de la sèmiconsonant y:—!,^ La y es 
essencialment diversa de la i, perquè aquesta es vocal y 
pòt fiormar sílaba; y al revés la, y ea sempre consonant 
devent perxò recostarse a les vocals a, e, o, u per da- 
vant (que-ya, que-yes, te-yòta, ce-yut)^ o per detr^ («y-»^? 
llèy, hay-rüj avuy). Tant es aixís que la metèixa í se tro- 
ba ferida per la y, cf. ra-yita, de raya, castelllC. — S.•La 
naturalesa oonsoní(ntica de la y se nota en que es casi 
sempre supletòria d' una consonant llatina (V. pi. 9, 
19, 94 y 841, 8.è). — 3.* La y es perxò una consonant de 
formació purament catalana, y còm a tal convé que tín- 
ga una senyal diferent de la i llatina. —4.* El tenir la 
y figura pròpia facilita 1' estudi etimològioh en gran ma- 
nera. — 5.* Còm a consonant que es, dèu la y tenir for- 
ma allargada y, Ab aqueixa forma allargada de j t^rans- 
orivim la i consonant del llatí: adjutorium, jaoere, no 
udiutoHvmf iacere; be que 1' influència tosoana sènça sol- 
ta vòl escriure adiutoriumj iaoere, perquè també per ülò 
de la simplificació (!) deixen d' usar la sèmiconsonant; 



ORTOGRAFIA DE LA y 441 

«n toso^. — 6.^ La rahó de la simplificaoió del Sr. Fabra 
ens portaria a representar la c (davant de a, o, u), ^ y 
eh y h per la sola Te; la v y ò per &, etc. Donohs, la tal 
Tahò sola pròba pòch. Per altra part, basta fer oompÈii- 
^e als nens la diferència entre la t y la 2^, y quedarà 
feta la simplificació. Que altres llèngaes, mènos el oos- 
telllí entre vocals y en diptongos finals (re-yes, ra-yas, 
ley, muy), han fet la tal simplificació. Doncbs, no *l8 en 
arrendo la ganííncia. Qae hèm deixat oanre V y en eU 
mots grechllatinS; oòm aystèma, synteais, Donclis, mal iet: 
però mès disculpable^ perquè aquí la y no sona ja per 
nosaltres còm el d grecb, sinó còm i llatina, no podèntee 
distingir ab V aorèlla dita y, mèntres que 's distingèx 
be la y consonant. 

Consonants quin us pòt equivocarse 

B — V 

REGLA GENERAL 

S' escrin h o v segons se tròbe 1' una o 1' altra 
«n llatí: heure, de híb^re, veure de videre, vòfia, me- 
tàtesis de fíwea. Però deuen tenirse a la vista lee 
regles següents: 

REGLES PARTICULARS 

B 

«S' escrin b: 

l.er Davant d' altra consonant: blanca f brosta» Ex- 
«eptuantne vritat, sincopa de veritat, y cada/vre o co- 
lavre, metàtesis de cadàver. 

2M En relleu de la j) llatina: tèU, sabent, cèha\ 
nebot, de tepidus^ sapienSf ccepa, nepos. 

3.®r Davant y detràs de la vocal u: núbol, nuhit 
jubilo, burra, de nubilum, nubilis, julnhis, nni^.lS (11, 
Grakdía.— Grawiaftca Catalana, 29 



i 



442 ' OBTÓGRAFIA DE LA PRKPOSICIÓ àb 

bohrrdjf pasems, que pastura, o brutum, brut (1); ex- 
ceptnantne dihivi, juvencu, eo€tdjuva/ry a/vuy, vuU (de 
Tolèr), vuyga (fer vuyga). 

4.art En elfl vèrps en Mr: prohibir, encabir , mènos 
servir. 

5.nt En lefl preposicions prefixes oò, oh, subi^àbsòl- 
dre, àbstemrse, observar, obstacle, súbdit, subgèete. 

6.Ò En la inicial bíbl (llibre) y bio (vida): bibUctè- 
ea, biologia, biògraf. 

Ortosrrafla de la prepoBlQió ab 

Deixem dit en la pi. 124 que ab es de him, de hamaw^ 
unir. Eu el cèlebre jurament de Strasbnrg del 842 se tro- 
ba ja escrit àb: «et ab Ludher nul plaid namqoam 
prindrai,» que es: y ah Luter cap acòrt (placitum) may 
pendré. César Gantú traduhèx equivocadament dit àb 
per düf de, còm si fos V ab llatí. Li bastava mirar el 
metèx jurament donat en tedèscb per vèurehi mit (ab) 
Luherem, corresponent a ah Ludher, El Sr. Canonge de 
València D. Eòch ChabiSs me diu: «Sobre la porta ro- 
mànica d' aquesta Catedral, del sigle XIU, bi ha apare- 
llats sèt caps d' home ab sèt de dóna, y entre cada pa- 
rella s* hi llegèx: En P, azn na M. sa muller.--' D. am «s 
Dolça 8a muller. — En G. am na D. sa muller; etc. senh 
pre ab am. 

(1) De cap manera ve de burro, beurre, butyrum, poóropov (de 
Pooç, &of, la vaca, y TÓpov, formatge), la mantega. — Perquè en 
Tallander, pi. 9, qüeationa sobre '1 plor. de a»e, direm qne om de 
a-sin-us (de Tiathén, caminar ab pas cort y trabat) ea mascnlt, j 
asa, de atina, es femeni; però '1 plaral resnlta comú eli a$eM^ Ut mm* 
L* at dels jòchs de cartes, de a«, aati», fa '1 plar. Oito; y no ú$09 
ni atea (en tot cas diria atte»), Mueh y ruea, plar. rtichi y ruquett 
eust. y adg., son de pH de p.")^ (11. rik de ruJe\ va, vuyt. Sowur, 
y tornera, plur. gomer» y somere», son de OÓrfiíOL, frano. tvmmtt 
toscA toma, oarga, (béte dé tomme, bestie de toma), d' ahont tomth 
ro, napolità, y torner, somera català. Mereixia aqaòx recòrt l' aai* 
mal mòa útil de nostra terra, y pèrxò *1 mès despredat. També 
dels homes se sòl dir ruch al qai mès útil es als altres, y se 1 
posen tots sènç escrúpol entre pèns. 



V — F — p 443 

El resi^ècte per la tiadioió y la gran ventatja de la 
simplificació ens oblignen a repetir (pi. 125) qne serí bò 
continuar escrivint àb en llòch de eme, em\ embf^m\ 'mJ, 

V 

S' èscria v: 

l.«r Sempre que relleva una u dintre del metèz 
català (1): bevent, escrivinif seva, caiiva, iiòva, hover, 
clavell, oval, rovira, rivera; de heure, escriure, seu, 
catiu, nòu, bòu, clau, du, roure, riu. Però ribera, per 
marge o vora de mar o riu, de ripa. Aqueixa regla 
vòl la V per 1' Imperfet dels vèrps de la 1.» conju- 
gació y per tot el vèrp haver: amava, amaves, luwèm, 
ha/vèu, hama, havies, havent, etc. 

2.^» Després de h. I, n: obvi, salve, seloatge, ewvèja, 
convida; exceptuantne alba (vestit litúrgich y arbre), 
albat. Alba de Tormes, Elba (riu), JBalbina, Albi, etc. 

3.«r Després de les sílabes ad, jo, lle: advocat, ad- 
versari, jòva, jove, ajova, lleves (les), llevat, llevant, 
Uevadiça, llevèig. 

V — F 

En sflaba inversa no s' escriu v, sinó/: va/, OaL•f, 
mostassaf, esquif (barca), escalf, golf, tuf.,... Dita / 
en eerf (cervus) se convertèx en v ^n la derivació: 
eerva, cerver. Cf. el francès: naïf y no^e. 

B — P 
l.«T Davant de les fortes t, c, ç y s, s' escriu 
sempre la forta j>; a^te, sopte, escriptura, oapcina, ac- 

(1) Aqnèata regla prescindèx de 1' etimologia llunyana del llatí 
per acomodarse al gènl català, qui convertí la b y la v llatines 
primer en u y despréa en v: fetHvu* y hàbere, f*»tiu y hauré y 
després donaren ftttiva, haver, havim. Dita u de transició sona 
encara avny en moltes paraules, dihentse cüimU o «avall (eavàUar, 
eolear)^ Jmv^ y Jiaure, menjaum o menjava, Yèges de sentir a algú 
de Sta. Coloma de Farners. Sempre donchs qne nn mot perdé la 
b o V per deixar sentir nna u, si avuy te sò de &, ser4 v; fàua, 
gouèrn o guhèrn s' escriuran fava^ govèm. 



444 C— Q -G — CH — K 

cepoió, capça, capçó (la cax>ça dels arbres y plantes), 
escapçar, capçar, capsa y capsèta (de capsa, caixa) 

rapsòdia (V. pi. 10, 9.*); ezceptnantae sempre les 

preposicions prefixes ab, oh, sub. (V. pL 442). 

2M El sò de 2' ^nal s' escriurà sempre p, fins 
quant els derivats prenen ò: Up, cap, filosòp, esquerp, 
sap, rèp, adqp, polp. (V. p. 11, 10.*). 

Detrós de m hi haurà p quiescent, si se sent p o 
h en els derivats; camp, Uamp, tomp, temps, puig 
diuen: campèt, llampèoh, tombar, temporal 

3.er S' escriu p eufònica quiescent, entre m j i 
per facilitar el pas de la m llabial suau a la t dental 
íòrta: comptar, compte, Compte, compila, fempfa, 
prompte, promptuari, imprèmpta (millor estampa), re- 
demptor... y també en redempció j prempsa. Per igual 
ràhó aqueixa regla ja 1' observà '1 llatí: oompium, 
•emptum, emptío, y la guarda també '1 francès: ré- 
dempteur, rédempUon. 

4.ftrt Dèu conservarse la p de souJpere, en escultor, 
escultura, esculpturar, y la de absorptum en aòsdrptj 
àbsorpdó. 

C — Q — G — CH — K 

El sò de k s' escriu: 

l.«' En sflaba directa c davant de a, o, u,l j r: 
casa, cove, cuca, clèda, cruha; — qu (u quiescent) da- 
vant de e, i: esquena, quina, que, qui; — qu {u mogn^ 
da) en les inicials qua, qiie, quo (1): qual, quantj 
quatre, quarter, qüestió, quocient, quota, sos compòstoB 
y derivats, còm esquarterar, qüestionar, quotisar. Ade- 
mès dintre la paraula sempre que hi havia qu en Ua- 

(1) Si aqueixa u moguda forma sllaba, evidentment a* eseriui 
eut còm: cuha (eau-d-a) j sos derivats euhèta, ctüiòtat euhergUa, «■ 
cuhar. 



D — T 445 

tí. Se coneixerà que hi havia quj sempre que dit qu 
no forme BÍlaba: seqüència, eqüestre. 

2M En sílaba inversa, b' escriu c davant de c y 
de t: accés, acció, acte, secta; — g davant de m, » (1): 
dogma, ignorant; ítem g davant de g en suggerir j 
suggestió, j també davant de I quant li preoehèx sò 
de g-g: iglèsia, sigU, regla, 11. ig-gUsia, sig-gle, reg-gla. 
En i^aba ^vèrsa final s' escriu sempre eh: saeh, 
gròeh, Uarch, fosch, vèsch (2). L^ única excepció es 
àdhuc, encara. 

S.er En sflaba directa o inversa s^ escriu Jc en noms 
forasters, còm: Jdòsch, Fehín, cok, hreaTc; j en kHogram, 
kUoUtre y hilomètre, malgrat V etimologia. 

D — T 

£n silaba inversa sòls s' escriu d en el prefix ad, 
que sempre 's troba al principi y rares voltes al mig 
detréa de in o re: Atmosfera, ametlla, ÍJtna, ritme, gòt, 
eucut, vèrt, hort, sust, liquit, jpèrt (V. pi. 11, 10.*)j 
I>erò advocat, in-ad-misible, re-adquirir. 

El Sr. Fabra pi. 24 estranya que s' escriga dcit 
a,h t j adquirir ab d, i>erquè la d es etimològica en 
àdd de addus còm en adquirir, de adquirere, Donchs, 
militen per la d de ad: 1.®^ El ser un prefix llatí que 
totes les llengües respecten còm respectem 1' ah, oh,, 
sub, ab sa & final, y '1 metèx llatí les respectà ordi- 
nàriament fins davant de lletra forta. Aixís mentre» 
de scriho feya scriptum, de ab, oh, sub feya abstineo, 
obtineo, subtendo, y ad feya adquiro o també oc-gm-ro» 

(1) S* exceptuo tècnieh, sos compostos, draehma, y algun altr» 
d* oiigen grech. Magdalena y esmaragda a,h g, 

(2) Aqaòixa eh detràs de n sona gutural suau eomprènch^ donehtt 
11. eomprèng, dong». El sustantiu aanch fa 'Is derivats; sangnia, aang- 
fMTt 9angnÓ9t tangonella, Mangarrera^ tanguinari. SangrenU »«»- 
gria y tangrar son mots mènos catalans. 



446 D — T 

~^2M Per la t final militen les lahons de la pi. 11^ 10.* 

Deuen cnydar de no oonfondie la jp ab la ^ davant 
de 8 aqnèUs fatxendes qne dinen yg.: ^iatsf aquèU es- 
oatçat, per ^sapaf aquèU escapçat. 

Advertim qae 'Is mots aguts acabats en n o { tenen 
t final quiesoent: l.er Després de n en els partídiÓB 
de present y gemndis, y en els adverbis y anstEuir 
tius aguts en ment: amant, oyent, venint, fàcilment, éU' 
ment, pensament, — 2M Després de n o } en tot mot 
quins derivats ne tenen (1): vint, sant, font, moU, 
salt, malalt, amwnt, davcmt, sovint, que fan vintè, 
santòt, fontòta, saltar, molta, maiMta, amuntèt, da^fosh 
tèt, sovintèt. Si '1 mot no té derivats^ se li Bentirí 
la t davant de la vocal inicial següent: dalt ahax, ahont 
ets, 11. daltahax, ahontets. — 3.®' £n els adverbis tant 
y qua/nt: qua/nt ve, menja tant. Però si modifiquen 
adgectius o adverbis, s' escriuen tan, qnum: ta/n gran, 
t<m malament, qua/n maliciós, quan ricament (2). 

Per aqueixa regla queda rebutjada la pràctica del 
Sr. Fabra y del Sr. Tallander que escriuen hon per 
hont. La ^ es etimològica, representant la d de unde, y 1 
poble la fa sentir davant de vocal següent: hont ets, 
11. Kontéts. La Ti ha sigut introdubida per fugir el £cèoh 
à& a j de, ahont, dehont, que molts dinen a^gont, de- 
gont. 

Molts en les terceres persones plurals del vèip 
davant de sufix hi o ho o à^ altra vocal inicial fim 
sentir encara la t etimològica del llatí que llògiea- 
ment deuria restablirse en 1' escriptura: pensdventko 

(1) Aqueixa regla dèaen seguir també per trobar la t detrAs o 
davant de r y « finals aqnèlls que per nna prononoiaoló viciosa, la 
hi fan qoiescent: pòrt^ rebòatf mrtSt eoneèrttf qae fan vg. port-0ndin$t 
reboHèt, artetà, artUta^ concertar, 

(2) Però *ls advòrbis comparatius md«, mèno»t miUor^ pitj9rt de- 
inanen tant y quant: era tant mè* atr$wit quant menys 4l cattigann. 
Ho fa tatU mt'Kor que no hi ha comparança. 



G— J— H 447 

otopüf y tiuma a V obra; vinguentM èlh a ajudarme. £^ 
francès eeciia relligiosament dites tes, per mès qne 
no les pronuncia: üe portent, üs viendront, 11. üpòrtj 
ü viendrón, 

G — J 

S' escriurà / davant de a, o, u: ja, jaure, jò, jove, 
funça, jura. 

S' escriurà g sempre davant de e, t, prescindint 
de V etimologia, segons demostràrem en la pi. 30 a 
83: gendre, gent, ginébre, gínjol, progècte, suhgècte, 
metge, camònge. Pins se^ deuria escriure Gerani, Ge- 
rusalèm, Gesúe. 

H 

S' escriu h: 

l.®r Inicial en recòrt de V h del llatí, y perxò en 
les inicials L•rb, hidr, hiper, hipo, horr y hvm: herba, 
MdrduUoh, hiperbòUch, hipòcrita, horrorós, humà, hu- 
mil. — Erm, ermita, ermità no 'n tenen. — Hermós es 
pòt sustituir per bonich, o cay, o gay. 

Ne duuen sempre els demostratius hi y ho: Ei 
vaig. --Ja ho sé. (V. pi. 76 y 210). 

2.<^n Medial en relleu d' una gutural o dental cay- 
gnda que 's trobava en llatí, y sòl encara trobArse 
en castellà, francès y tosca: rahim, de racemtM, fr, 
raism, c. t. racimo; rahó, de ratio, fr. raison, c. razón, 
t. raggione; rehina, de resina, sahó, de satio, eto< 
Per la metèixa rahó la prenen els vèrps dAr, dur, 
riure, cloure, coure, òure, nòu/re, plaure y raure ab 
sos compostos en la 1.* y 2.* p. plural del Present 
d' Indicatiu e Imperatiu: dihèm, duhèm, dihèu, duhèu, 
etc. Mènos dir, dur y riure la tenen també en tot 
V Imperfet d' Indicatiu: clohia, cohia, etc. (Vid. pi, 
94 y 95). 



í 



44& L — u 

L' existència de 1' h medial se cònèx també ]^ 
ser llarga la yocàI qae la precehèx. Notes en p^ïh/í»^ 
VSXhent, prQhisme, etc. La h may pòt estar davant de 
la semivocal y^ ni tami)òch davant de la semivócal 
u en els diptongaes au, eu, ou, uu, ni en ua, ub^ 
a mènos de ser llarga la u: aurora, sèwre, moure, adwLj 
contínua, contínues, però si per ser llarga en eacúkar, 
duhèm, nuhèsa, etc. 

S.®"" Fmal després de o en el eh: sanch, aòch^ ed- 
vech; j en les intergeccions ahf eh! oh! uh! vah! 



De cap manera dèn desterrarse la l•l dobla, peiò 
es indispensable separaria ab on gnionèt perquè no '» 
confonga ab la 11: col•loqui, col•legial, il•lustre, carre- 
tel•la. 

Si '1 vèrp acabat ab I rèp per snfíx lo, la, les, lot, 
serà tant mès necessari separar les dues 74 per medi 
del guionet: Tòl•lahi de les mans, Mòl•la desegwda 
que no ^n tenim per a/vuy. Besòl•les (les dificultats) ab 
hòn criteri. 

La I davant de totes les llabials (f, v, b, m, p) 
sòl patir com en francès el cambi en u, però fins an 
s' escriu encara 1: escalfar, Salvador, aXbaf albada, 
valma, calma, calmar, calmés, palma, palmeU, palpar, 
a Us palpes, talp, tà^ènch, Queralps, Bialp, vidàlòa, 
que '1 poble sòl dir escaufar. Salvador, auba, alba- 
da, voMma, coMnia, coAtmar, coAimós, poAima, pa/umeü, 
poAipar, a lespaupes, taup, tavpènch, Queraups, Biawp, 
vidoMba, 

En còlp, olm, palm,polp, salm, salmefar, j sètsai- 
mayré dèu escríuresM la I, per mès que 's pronun- 
den còp, om, pdm, póp, sdm, samejar, y setsamayre o 
saumejar j setsaumayre. Vide pi. 399. 



QÜESTIÓ DK LA y Y LA. II 449 



LI 



Quant en la pronunciació se sent dobla^ s' eBcriu 
tU: batïlef esquitllar, gòtlla, raüla. 

Si a un vèrp acabat ab ïl se li sufixen lo, la, los, 
les, deuran separarse ab guió: escuU-la bona; buUrla 
deseguida; perbull•les; engull-lo fàcilment. 

Si hi bagues confusió entre la 11 y la y, serà co- 
munament üf però 'Is vèrps caure, jaure, creure, aèu- 
re, veure, tra/ure, y dir, dur, fer, riure, no pendràn 
may ü (V. p. 94): cayèm, quèya, deya, duya, feya, 
etc. — Tampòch s' escriu 11 ordinàriament després de 
è y ò obertes: cèya, tèya, jpetulèya, gèya (manera de 
jatire); Jòya, tòya,, bòya, nòya, ab pròus excepcions, 
còm: abella, esquella, colla, molla, etc. 

Qüestió de la 2/ y la 11 

Aquí volem preguntar. jLa 11 podrí pronunoiarse sem- 
pre yf Resposta: No hi ha inconyenient per quatre 
rahons: 

1.* La pràctica de les llengües mès semblants a la 
nostra, còm. el provençal que no té 11 y la sustituèx or- 
dinàriament per % = y: vièi paié (vell paller); el bolonyès 
que o simplifica la 11 en Z, o la converteix eU j=y: paja, 
tuaja, travajar, 11. paya, tuaya^ travayar, paila, tovalla, 
travallar; el piamontès que fat j — y de totes les 11: paja, 
tuvajOy travajer; el llígur que la ha convertida sempre en 
g: pagiOf tuagia, travagiar» 

2.* L' us de les terres catalanes del Bosselló, Balears 
y províncies de Barcelona y Girona, que pronuncien la 
11 per y en la major part de les paraules. 

3.* Entre 'Is metèixos que parlen la Uènga castellana 
es molt comú especialment per Andalusia, y fins en les 
capitals còm Madrit y Salamanca, el pronunciar la 11 per 
y, o per una espècie de g catalana: èllos, Sevilla, pr. eyos^ 
Seviya* 



460 M — N — NT 

4.* T aqnèat oambi té proa esplioaoiò en la proximi* 
tat de la 11 y y, per ser abdnes paladials. 

Conclohèm que no es de repèndre la pronnnciació de 
la 11 per y, be qne es mènos viril. 

Però respecte de V escriptura opinem que dèa esorín- 
res U sempre que segons les regles de la formació que 
esposàrem en la plana 25, hi haja 11 j no y. 

La rahò es la tradició, argument de gran pes tractant- 
se d' una Uètra tan usada en la Ilènga. Hi ha ademès 
la rahó de pronunciaria molts per 11, especialment les 
províncies del Regne de Yalènoiai Tarragona y Uèyda, 
y tots els demés catalans y balears la pronuncien tal en 
algunes paraules; pronuncilíntlahi tots quant es iniciaL 

Especialment convé conservar la 12 per guardar a la 
paraula 1' aspecte del llatí. 

M 

S' escría m y no n davant àe h, p j m: ambosta 
(de amha mcmw), embadaUt, pampa, immortal. Aquei- 
xa regla a mès de ser conforme a la pronunciació; y 
a la tradició ortogràfica català-llatina, b^ observa sem- 
pre en grech; llatí, tosca, bolonyès, piamontès, fian- 
cés, portuguès, tedèscb, inglès. £1 castellà té la sin- 
golaritat ben innatoral d' escriure n davant de m* 

N — Ny 

l.or S' escriu n y no m davant de / j'v (regla ob- 
servada en les llengües grega, llatina y nòvollatines): 
convit, invocat, enviat, infinit, confitar, enfadar. Però U 
grech té la singalaritat de fer m davant de /, puig 
la / grega era mès vehina de la p que la nostra; per- 
xò aniran ab m els noms grechllatins: èmphasis y 
emphdtich, emphitèusis y emphitèufieh, Umpha y limphàr 
tieh, amphtbi, amphiboUa, o ampMbologia, amphiteatre 
y àmphora, y si 'n queda algun altre. (Els gramàtichs 
del recedam^t veterà han retirat aqueixa m y ph, y en 
el decurs de 1' obra tampòch les hèm escrites perquè 



R — r 461 

ao 'us cridesten antiquari, però ara direm que aquei- 
xes jòyes encara son a cal drapayre ab ton son valor). 
Aizís les han guardades el llatí y '1 francès, y fins 
Búara totes les llengües nòvollatlnes. 

2.àn S' escriu n j no ny davant de les paladials 
^f jy Ih ^ encara que per 1' influència de la paladial 
la n se palatinisa fònicament en ny: dngél, penjar, 
müd, gronxar, tronxo. La ny no pòt estar seguida d' al- 
tra consonant sinó de la 8 de plural: renyia, ca/nya, 
minyó, oarreram^ys, companys. 

-R — v 

La r es consonant pura o semivocal. Còm conso- 
nant importa vibracions repetides y no es líquida, o 
nia que no vòl ser ferida d* altra consonant. S' ano- 
mena r y s' escriu dobla entre vocals: ca/rro, serra, 
sorra. Inicial y després de l,n,sy dels prefixos ah, ob, 
sub es forta sempre, y perxò basta escríurela senzilla: 
roda, rata, colrat (coloratus), conreu, Misrahim, aòró- 
ga/r^ ohrepUci, subrallat. 

La r semivocal es dolça, se deixa ferir de les gu- 
turals g, e, de les dentals d, U y de les llabials /, v, 
bf p, sènç vocal intermèdia còm semivocal que ella 
es. Sona semivocal o suau sempre detràs de les ante- 
riors consonants (1), y a fi de mot^ y ademès molt 
sovint entre vocals, escrivintse en tots els tres cassos 
senzilla r: groga, cròea, draga, trapa, frèt, vritat, bro- 
da, prompte, mar, oa/r, serè, pare, vara (2). 

(1) Però no en mots compostos, còm Montravà, Montròig, 11. 
Mon.ravà, Mon-ròig. 

{2) La força de semivocal que donem a la r, la dednhim, ademès 
de poder ser ferida de consonant còm la I (aqnèsta solament se 
deixa ferir de la c, g, 5, /, p), d' aquestes observacions: — 1.* Qne 
les criatures cercant la equivalent suau de r, diuen mai^«, pays. — 
2.^ £1 tosc6 fa de contínun dit cambi en i dihent vg. marinajo (ma- 
rinaio) per fnarinario.'~9.^ La I va també cap a la i, of. el tosc& 
piang«r0 de plangere^ chiave de clavit. 



452 z — s — 8B— c — ç 

S' escriurà r final quiesoent: !.«' En tots els infí* 
nitias agnts: aíMkTj vetwr, 

"ÍM En els infinitius plans qne la prenen en el 
Fnt. Imperfet: eMWj conèixer, merèixer, que fàn ser-é, 
eoneixer-é, mereixer-é. De cap manera en els qne ja 
la dnnen davant de e final: veure, erèure, eaure, ealdre• 

3.«i^ En tot sostantin o adgectln finit ab é tenca- 
da, còm ho pròben els sens derivats: ferrer, üettgerf 
que donen ferreria, lleugeresa, etc. 

4.ai^ Els aguts en a, o, ne tindran si 'n tenen els 
sens devallants: altar, dolor, cantor, que donen alto- 
rèt, dolorós, camtora', però no rabadà, ca^tó (cayre), 
puig donen raòadamèt, cantonada, 

5.nt Els noms aguts en è oberta e < no 'n tenen 
may: serè, divi, puig fan serena, dMna. Exceptues 
monasür, Oapdr, Vallespir, albir. 

6.Ò Els noms plans no 'n tenen may, devèntse es- 
criure calze, sdlze, polze) solament s' exceptuen ca/H'' 
fer, caràcter, cràter, Llàtzer, pròcer, j cadàver o cada- 
vre (V. pi. 333). 

Z — S — SS — C — Ç 

Cal distingir be '1 sò de z y s llènguo-palatals 
del sò de 9, sSf c, ç llènguc-dentals. El primer es suau 
y '1 segon fort (Vw p. 4). 

A. Sò suau. El sò suau de les anteriors aspirades: 
l.ei^ S' escriu s en sílaba inversa, y entre vocals:. 
astre, estrep, giscle, rosa, rases, nosa, cusir, pecadors^ 
bondadós, llestes. 

2M S' escriu z al priocipi de mot y després de 
consonant: zumzada, zichzach, alzina, colzera, üetzé 
(o lUezó de lac, llet), metzines, esbarzer. (Y. p. 33). 

B. 8ò fort. El sò f5rt de g, l.w S' escriu ss, en- 
tre vocals: brèssa, missa, présseeh, possessió, 

2M S^ escriu s sola al principi de mot y desptés 
de consonant: sa4íh, soca, seca, sempre, capsa, comòL 



"k^m, m I 



REQL1C8 DS LA O p 463 

C. Sempre que en Bílaba directa hi ha bò íòrt 
d' una 8 que '1 llatí no dnya, dita s s' escrinrà c da- 
vant de e, i y ç dayant de a, o, u: oració, OedÜa; 
Uòça^ secçó (àe BecUo), çurra, 

AlgnDB no YÒlen restitnir dita ç en sílaba inversa; 
però les metèixes rahons d' etimologia y tradició 
abonen la í; en sílaba inversa qne en sílaba directa. 
Si '1 francès escriu garçon y després bram y en el de- 
rivat braoélet} ningú trobarà solta en semblant pràc- 
tica. Donchs, qui admèta llaçar, esmerçar, hrojeèt, dèu 
admetre lUç, esmèrç, braç. Altres fins aquí ja s' hi 
deixen portar; però no volen admetre la ç en sílaba 
inversa medial. Dondis, hi ha les metèixes rahons per 
escriure taçtar, taçt, lleçiar, lleçt, amiçtat. Pràctica- 
ment se veurà. 

Perquè 1' us de la ç que dona molt caràcter, no 
estaria a la ma de tots, donaré regles pràctiques y 
y després un Vocabulari de mots ab c o p. 

Advertim, 1.^^ La c y la p son una metèixa lletra 
ab idèntich valor, sòls que la p té trencada la força 
de fc que tindria davant de a, o, uy en sílaba inver- 
sa, y perxò se diu o trencada. 

2.àn La c o p son degudes a una o, d, t, q o oh 
llatines influïdes d' una t o d' una e=i, resultant les 
flilabes d, ti, te, que, chi (seguides d' altra vocal, 
mènos el d). Perxò, s' escriuen en els cassos següents. 

Reg'les de la c o ç 

S' escriurà c o ç segons que seguèsca e, i o a, a, 
•«u y en sílaba inversa: 

l.«i* En tots els verbals en a/nça, ença, o dncia, 
ència, que son derivats de participis de present: eape^ 
4'am^ça, estra^agdneia, temença, obediència, de speroMtis, 
^xtra/vaga/ntis, timentis, obedientis. Tant solament s^ ex- 
ceptua dnsia, de a/nocius, a, um. 



454 RBGLE8 DB LA O p 

2M En els verbals en ió o ó derivats de snpinB 
en ium (en català en at, it): OMcUeióf eondioió, Ooneej^ 
dó; üiçó, eoyçój torço, secçó, de OMditíoniSf oonditíofMf 
coneeptionhf leetioniSf coetiania, tortionü, seetionüf de 
auéUtum, eoncUtumy conceptuïn; leetumf coctunif toriwm, 
seetum. 

Solament no tenen dita o els 39 següents, peiqnè 
venen dels sapins en Mim: greeauníf scensum, eesswmj 
vuUum, spersum, mcMum, mulsumy puUumj «eiMuoi, 
tenaum^ missumf ma/níwnf passum, penaum, presswm^ 
guasum, versum: 



a^essio 


estensió 


pensió 


digressió 


contensió 


pressió 


aspersió 


immersió 


impressió 


ascensió 


missió 


compressió 


descensió 


emissió 


repressió 


cessió 


dimissió 


persuasió 


concessió 


omisiBió 


sessió 


convulsió 


permissió 


obsessió 


dissensió 


remissió 


possessió 


dimensió 


sumissió 


versió 


emulsió 


mansió 


conversió 


espulsió 


passió 


diversió 


repulsió 


compassió 


perversió 



8.or £n els sufixos en aç, iç (de iUua), òç y uç, 
uça, y sos derivats (V. pi. 39, 40 y 44): efic(iÇf eficd- 
cia, grandaÇf grandaça, vincladiç, vinclaéUça, pamçòlaf 
atròÇf atrocitat, paUuç, battiça, eshaiuça/rse. 

4.Art En aquell sò de o anterior a e, i, que 's oon- 
vertèx en aò àe k, t, o d en altres mots de la metèi- 
xa arrel: judid, huUioi, pacient, recepció, grdcia, que 
donen judicar, buïUdera, patir, recapte, grat y gratar» 

5.^^ Yòlen o tots els en id: propici, vici, supUet^ 
8impUci. 



REGLES DE LA O p 455 

6.Ò Després de altra c: accéSf aeció, ficció, fricció. 
Però aquesta regla ezceptna els en x llatí dels sa- 
pins fixum, flexurn, fluxum, nexum, qne son: 



cmoiflzió 


irreflexió 


flnadó 


flexió 


reflexió 


anexió 


inflexió 


genuflexió 


conexió 



y altres noms llatins ab x: taxa, luxo, sèxo, etc. 

7.Ò £n els noms propis en ènç, còm: Llorenç, LlO" 
rençó, Olimènç, OUmencèt 

8.Ò £n alguns noms de casa fets de propis en Uus 
en llatí, còm Fònç, 8amt'Pònç, Fonçd, Oasa-en-Fon- 
ça; Monçó, Monça, de Foniius, Pontiarms, MonUus. 
Altres son plurals, còm Munts, de munt, y a yòltes po- 
dran ser un y altre, còm 8anç, de Sanctius, o Sants, 
plural de Sa/nt. 

9.Ò El SC del llatí deuria llògicament representarse 
per 0. Còm escrivim neci, ceptre, etc., de nesoius, sec- 
ptrwm, deuríem escriure rocinyòl, de hiscinioliis. 

Advertència: — Si la dental o gutural llatines a 
qui corresponia \s(, ç o c, ja s' han endolcit, se escriu- 
ran per 8 entre vocals y z detràs de consonant: Ignor 
H, de Ignatius, elzina, de ilidna, OA^csar, de vitiare, 
Uetzó, de lactis, llonza, de longia, nosa, de noxa, gar» 
garitza/r, de gargarizare. 

També advertim que '1 següent Vocabulari no 
conté pas tots els mots ab ç, ni posa tots els per- 
tanyents a les aAèls metèixes que se citen. Sols té 
per obgècte servir de pràctica per ensenyar 1' us de 
dita Uètra. 



466 



VOCABULARI DE LA C O p 



Vocabulari de la c o ç 



Açòty àescutunif espatlla, ho- 

Açotar [moplat, sacndirla. 

Acarçar, de adcurtiarcy de 

Escurçar lourtus, curt. 

Adreç, de ad y directuntf di- 

Ad recar [rigir. 

Endreçar 

Redreçar 

Alçar, de altum. 

Alça 

Realçar 

Amenaçar, de adminatiare 

Amenaça [de minatum. 

Amiçtat, de amioitatis, 

Enemiçtat 

Anyorança, de angoranUay 
de angor-ari, 

Arcabuç, de ar per ai, y 
edu88f aràbich, arch de sa- 
gitari. 

Arçó (del bast), de artw, 
membres, articulacions. 

Ariçmètica, de arithmetica, 

Arroç, de oryea» 

Arroçal 

Aucell, de avicellus. 

Aveç, de ad y vitium. 

Avançar, de alnintiare de ah 

Avenç [y ante. 



Balança, de Ulancis, 

Abalançarse 

Boç, de hucca de boca. 

Boci 

Esbocinar 

Emboç 

Emboçar 

Beboçar (la capa). 

Bonança, de honant-ia 



Abonançar 

Braç, de hracMum. 

Braça 

Braçat 

Braçada 

Abraçar 

Bracet, etc. 

Bròça, de hroHa, de ppcoróc. 



Cabaç, de capao-is, 

Oabaçó 

Cabèça, de capitiaf de capit- 

Oabúç [i8f el cap. 

Oapça 

Capcina 

Oapçó 

Capçal 

Capçaler 

Capçalera 

Capçcma 

Escapçar 

Capbuçar, de cap y huçar, 

de butiare^ de outum {et 

imbuOf mollar.) 
Caça de tjftp (oox), caçar au- 
Caçar [celis. 

Caç de ni(^p (caixa) artefaoU 
Caço ' 1^0^' 

Caça 
Caçòla 
Cacerolti 

Calçar, de caloeare, de calcii, 
Calça [el taló del pèa. 

Calçapèu 
Calces 
Calçons 
Calçotets ' 

Caçcar per calçar, de calo-ii. 
Descalç 
Encalçar 
Alcançar 



^^^"^^ 



VOCABULARI DB LA C O p 



4^ 



Alcanç 

Calç, de calc-iSf la oalç. 

Oalciner 

Sncalcinar 

Cançó, de canthn-iSy de ean- 
tunif cantar. 

Cançoner, aplèch de can- 
çons, y adg. calmés, 

Oanço, calmós, avar. 

Capaç de oapao ^t9, de oapio, 
de P|3 11. oaph, el palmell 

Incapaç [de ]a ma. 

Cartipaç de yap'zriÇy chartaf 
paper, y iràxoc, camí traçat. 

Cedaç de xeSdCe'.v, espargir, 
dissipar. 

Cròça de cruoiaf de <srttc-i«, 
creu. 

Començar d© commentiarej 

Coznènç [de commentum. 

Comerç,^ de oommercium de 

Comerciar [cum y mero-is, 

Bemerciar 

Esmerçar 

Esmèrç 

Coyçó, de oooíto, de coquere^ 
[coure. 

Coca de calo-is, = oau-ois, 

Cocejar [ooois, = coca. 

Çuç, goç, 

Caçcuçò 

Cnçògues 

ç 

Ça y comps. Vid. p. 117. 

Çabciita de Ça molt y tcoctoç 

Çabater [pas, caminar. 

Çabateria 

Çag^al de Çàxopoc, sirvent, 

porter. 
Çaragoça de Cceaar Augusta, 



Adreça^: 
Endreçar 



E 



Eficaç de eficac-is* 

Eficaçment 

Eficàcia 

Embarraçar de imparatiare, 

de iUf no, y paratum, 
Embarraç 

Encebar, de incibare. 
Encèp 

Encetar de inceptare, de in- 
Encet Iceptum, 

Escarraç de es y carraç de 
Escarraçarse [carrus. 

Escorça, de corticiSy escorça. 
Escorçar 
Eriçó de ericius. 
Eriçar 
Eneriçar 



Faç de fadeSf la cara 

Faça subjuntiu de fer 

Falç de falc-is, la faíç. 

Falcó 

Falcèta 

Falcilla 

Fayçó de faction-iSf manera 

Feç^ de foc. [de fer. 

Feliç de felic-is. 

Fihança de fidant-is. 

Fermança de firmantis, 

Fogaça de focada, pasta 

cuyta al caliu del fòch. 
Força de fort-is, fort. 
Esforçar 
Esforç 

Frèça de f ficaré, 
Friçar de fricarcy fregar, 
D Friçança [fresar 

Dança q 

Dolçura 

Drèça de directaj de dirigerCf Gançolar de vinciolarej Ui- 

Drecera [dirigir. Gançòla [gar. 

Adrèç Desgançolar 

GHAJiDik.— Gramàtica Catalana, 30 



458 



VOCABULARI DX LA O p 



Oarça, de ardea, 

Garçòt 

Glaç, de glaoies. 

Glaçar 

Desglaç 

Desglaçar 

Goç de gothioua, of. o. gaz- 

Ooça Ique. 

Gocòt 

H 

Hortaliça, de hof^alitiaf ver- 
dura de 1' hort. 



Maçó 

Amaçonar 

Maciç 

Ma(n)telaç. amnentatin de 

Març de Martius. Imanta, 

Marçal de martialis. 

Marcènch 

Marçapà 

Meçqui de P^j agarrar. 

Moco, denD(metli) t?tr,va- 

Moça -*^* [ró. 

Mordaça, de mordaci». 



Jaç, de jacere, jaure. 

Ajaçar 

Junça, de herha juncea, 

Junçar 

LL 

Llaç, de laqueum. 

Enllaçar 

Llançar 

Llanç 

Llança de lancea, 

Llapaça 

Llaurança de lalorant-ia. 

Llenç de Unteunif de linum. 

Llençol de linieolumf de id. 

Llençolèt 

Lleçtar, delectaré, de lectum, 

esonllir. 
Lleçt, de lectua. 
Lliçó de leotionÍ8y de legere, 
Alliçonar [llegir. 

Lligaça de ligatia, de ligare, 
Llinaça de linatia, de linum, 
Lloçar de luoidure, rentar. 
Llóç 
Llòça 

Lloganiça, de lucanica. 
Lluç, de lucius. 



[de martellus. 
Maça, de martea; of. martell, 



Noces, de nuptice. 
NocU*!^, de nutritius, 
Nodriçó 



Paniç, <ie panitiu8, pa. 

Paniçola 

Parpiç, peipartiç. 

Pastiç, de paatitius, de pot' 

Pasticer [fiem, péixer. 

Peça 

Peçolar, depediolare, depe- 

Pedaç Idis, pèn. 

Apedaçar 

Despedaçar 

Pertinaç, de pertinae48. 

Pertinàcia 

Pinçà 

Plaça, de platea. 

Plançó, de planta, 

Pòliça 

Postiç, de posititius, depoM- 

re, posar. 
Puça, de pulice, depungere, 

punyir. 



Babaça de ropoc-ú. 

Arrabaçar 

Bam-aç de ram y aç, d' an- 

meut. 
Bapaç de rapac-is,^ de rap»' 

re. pèndre. 



459 



Begoneixènça 
Bronçal 



Sagra9 

Sècçó, de 8eciioni8f tall. 
Sènç, Bènça de Hne. 
Solaçy de solatíum. 



Traçtej&r 

Tròç, de TpujÇtç, rosèch. 

Destroçar 

Tròcejar 

Estroçejar 



Unça, de uncia. 

Usança, de usantiSf de umm. 



Taca 

Taçó 

Taçtar, de taetare. 

Tapiç 

Terç 

Terça 

Terçat 

Terriça, de territia. 

Terricer 

Toç per oo(t)8f roca, 

Toçal 

Tocar 

Toçtarrada 

Toçut 

Torçar o troçar, de tortia- 

re de tortum. 
Torço, de tortiane, 
Atorçonar 
Torçut 
Traça, de trahere. 



Vaci de vacuuSf vuyt, 

Vacina 

Vàcia 

Véça. de vitia. 

Veçòts 

Veçcambra de vice-chame- 

rdf la comuna. 
Veçcòll, de vice-collL en llòch 

del coll. 
Veçcompte , de vice-comitiSf 

en llòch del compte. 
Veçcomptarse 
Veçtraure, de vice-trahere. 
Veçtomar de vice-tumare, 

respofltejar. 
Veloç de veloc-is. 
Venç de vincitj de vincere» 
Vemiç, de vemitiua. 



X 

Aqnèsta lletra té tres sons: a) sò compost suau 
de gjs; h) sò també compost, però fort de es; y ej aò 
senzill paladial aspirat de xex (eh francès). 

aj S' escrin x ab valor de gz solament en el pre- 
fix eXf que 's troba entre vocals inicial (rares voltes 
medial detràs de in o re): ex-èrcitj ex-imir, in-ex-ora- 
ble, re-ex-hibir. 

Si dit prefix sonés per algnns íòrt, serà davant 
de consonant: ex-traordinarif ex-trany, o estraordinari, 
estrany. Si aqueixa consonant que li segnèx, no se 
sent, serà nna c; ex-eeptuarj ex-cedir, ex-dtar. 



460 QÜESTIÓ SOBRE ^L X Y 'L ch 

b) S' escriu x ab valor de es entre vocals: taxa, 
aonvèxa, pròxim, luxo, Y per excepció del x paladial, 
en fix ffi^xusjf mixtf Oalixt, 8ixtf prólix, rixa, asfíxia 
y sos composts y derivats. (Y. pi. 440). 

£1 sò de C9 final es chs: sachsy Uarchs. (Y. pi. 44). 

c) S' escriu x ab sò senzill pahidial al principií 
mig y fi de mot: xarra, xiula, perxa, burxa, tex, flux. 
Entre vocals, si la primera no es i, se 11 anteposa 
una i emol-lient j[Y. pis. 27, 28 y 29): aixa, feixa, tai- 
xca, gruixa. Dita i 's dispensa derrera de au, per ser 
«onsonant la u: disbauxa, gauxar, rauxa. — Encara que 
per transigir una mica, no bèm escrit la i emol- 
lient davant del x final, no obstant la hi trobem molt 
be y s' lli podrà escriure. (Y. pi. 29 y 30). 

Si davant del x entre vocals s' bi sent una t, que 
«' escriga: catxaça, fletxa, esquitxa, elòtxa, caputxa. 
Pel ^ àe tg o tx final, Y. pi. 461. 

Qüestió sobre 1 <r y 1 ch 

Preguem als valencians que no introdahèsquen el ék 
castellà en llòch del x. Ho reclameu ar mès de l' us gen»* 
ral català, l.er £1 qne la h es lletra aspirada y perxò el 
tedèscbr usa per aspiraria k del greoh: kirche, dexapioèxt], 
còm el llatí 1' havia usada per aspirar la o, jp, t, r ffent 
ch, ph, thy r^ a fi de que donessen un sò aproximat a 5^, 
ç, 9, p. L' inglès V usa també per aspirar la t fiant th 
= z castellana. Y '1 català per indicar 1' aspiració final 
saóhy oorch (Y. pi. 24). — 2.àn El que la % es lletra aspira- 
da, però gutaral. Perxò molt atiuadament el tosca V usa 
per despalatinisar la ^ y la c, y feries guturals davant 
de 6, i: chiostro, che, limghe, righe. — 3.©r El que 1* us 
que 'n jbn el castellà y '1 francès pel sò paladial no té 
esplicació rahonable. Dues guturals c % no sè per què han 
de valdré una paladial x. 

Si la paladial castellana c^ té sempre un sò fonamental 
de 8 (Y. p. 27) y aquèx es el mès permanent y caracte- 
rístich de la ch, no comprenem per què aquèx sò de # 



LLETRES PALAPIALS 461 

b' L•a pogut representar per h^ no paladial sinó gutural 
aspirada, còm hèm dit. De manera que avuy la oh caste- 
llana es falsa en sos dos < elements. Ho es en la o que 
^na t y ho es en la h que no pòt sonar 8 paladial. El 
tedèsch quant li convé palatinisar el eh, li posa davant 
aqueixa 8 que forma sa essència, escrivint 8ch: 8chonf 11. 
xan. Però ningú aventatja al nostre x s= format de ca o 
gs = X. Despatxar y deapachar sonen idènticament. Abdós 
son de dea negatiu y pactaré, de pactum. Pactaré fen pai- 
Utr, paiçarj paixar, y per enfortiment de la a?, paitxar, y 
per oayguda de la i, patxar, resultant dues sílabes pat y 
xar, Donchs, es evident que '1 castellà escrivint pa-char 
no s' ajusta a la fonètica actual, ni a P etimologia, 
ni divídèx be les sílabes. Pogué fer, còm el tosca, pao- 
oiarf paohar, però sempre tenim aquí V h fent un paper 
impropi còm hèm dit. Inconvenient que 's troba també 
en ftaneès e inglès. Multo feu muitOf muiço, muitço, mut- 
xo = muoho. 

Es cert que '1 x inicial valencií sona tx còm a la pro- 
víncia de Llèyda. En aquèx cas, si s* hi empenyen, po- 
drien escriure tx: ixooolatay txicòt, tximplCf però de cap 
manera introduhir el eh castellà. 

Lletres pcüadials 

Tractant de la formació de les paladials en la pla- 
na 25 y seggs. deixàrem compondre '1 seu desenròt- 
lle gradual per llur blanara. D' èll resulta que, presen- 
ten diferents graus al metèx temps en els diferents 
pobles, propendint al llur avenç. Aixís la g se pre- 
senta g y tg: original y oritginal, corregir y corretgiry 
la j se presenta j, tj, tx: mija cana, mitja cana, mixa 
eana o mitxa cana; la 11 se presenta y, 11, ll-ll, y tU: 
raya, ralla, rall•lla, railL•; la x se presenta x y tx: 
élòixa, y clòtxa, y la ny diu, vg. regnar, reynar y re* 
nyar. 

Donchs, 4en quin grau caldrà escriure la paladialT 
En aquell grau que s' acòste mès a 1' etimologia y 



462 LLÈTBBS PALADIAL8 

qne 'b crèga mès nsat, sènç qne una pngaen rahona- 
blement repèndre ela altres per petites divergèndes 
en aqnèx punt. Lo metèx dioh d' escríiire feyna o 
fenyüj cuyna o cunya^ traotanlse de la ny. Voler amot- 
llar els pobles a un sòl criteri es no conèixer la na- 
turalesa y negar la veritat. 

Perzò oreyèm del tot improcedent la distinoió del Se- 
nyor Fabra en la pi. 44, dihent qne '1 sò de tx final es 
ig: gaiÇf lleig f roig, mig, puig, però qne es tx qoant en els 
devallants vòl dit tx: despatx, esquitx, qne donen despat- 
xar, esquitxar. El sò de tx final dèn ser sempre ig (Yide 
pi. 32 y 33), puig la derivació no essent uniforme, no 
pòt servir de regla. Faig fb faja, fatgòda, fatjó yfatxèdOf 
oòm esquitx fa esquitxa y esqmtja; eto. 

Encara es mès infnndada la distinció de la formació 
del plural quant diu allí metèx que 'Is en &c el fsaï en 
os: despatxos, mitxos. 

Dos exemples pòcb encertats, puig acabava d' escriu- 
re mig y no mitx, y de despatxos advertèx deseguida que 
també fà despaits, ^Per què no despaigst Gabalment dia 
que 'Is en ig fan el plural en igs: hòig, lleig, hòigs, lleigs. 
En fi, oreyèm que 'Is escriptors còm els gramiíticha 
si YÒlen escriure català correcte, cal que fbcen dits plu- 
rals tots en igs còm per la llèy d' escurçament els íSeul 
els pobles mellor parladors. £1 Pirinèu diu: hòigs, lleigs, 
roigs, faigs, gaigs, bateigs, passeigs, desigs, migs, dèspaigs, 
puigs, esquigs, safrèigs, etc. y no hòjos, lUjos, ròjos,^ etc 



SEGONA PAET 
Del bòn us de les notes ortogràfiques 

Sòls nos ocuparem de les divayt següentB: accent, 
grave Ç) y agut (') (1); TÍrgnla o apòstrof (')j 
coma ( , y, punt y coma ( ; )*, dos punts ( : )} punt fi- 
nal (.); interrogant, inicial o invèüs (4) y final o di- 
recte (f ); nota d' admiració, inicial ( i ) y final ( ! ); 
parèntesis ( ); cometes («»); clau ( | ); guió, menor (-), 
migor (— ) y doble (=); dièresis ( •• ),• punts suspen- 
sius ( ); asterisch (♦); paràgraf (§); calderó (Tf)j y 

maneta (íí:^). 

Aooent 

Per rahó de 1' accent dividim les paraules en hrèus, 
planes y agudes. Son hrèus les quines tenen 1' esforç 
de la pronunciació en la tercera sílaba, o mès amunt: 
angèUcüf duguéreneelaf duguérenseleeenhi (2); plcmes les 
quines, en la segona: morta, refeta, examen; y agudet 
les quines, en la primera, contant sempre de dreta a 
esquerra: cançó, portà, jovent. 

Portarà accent en la sílaba de V esf5rç: 

; Breus 

l.«r Tota paraula breu, v. gr. hrúixula, gàrgoles, 
guàrdamela, portàrenselesenki. 

(1) El oiroamflexo (*) no b* asa còm a prosòdich. Lo posaven 
algnns sobre la vocal següent a x qnant aqnèsta no sonava xHx 
sinó gz o es: exémpUy pròxim. 

(2) Cap brea pòt acabar ab diptongo. Sílaba es la lletra o lle- 
tres que 's pronaooien ab nna sola emissió de vòa, o sia, ab nn còlp 
de garganta o palmons. 



464 ACCENTUACIÓ 

Son brèuit totes les unides en ia, ie, ua, ue, uu, 
àtones, y dèn perçò accentoàrsels la sílaba anterior: 
glòria, efígie, vàlua, continues, individuu. Perçò, no 
necessitaran accent les planes en iguals terminacions: 
ia, ie, io, ua, ue, uo tòniques: llegia, caseriea, concep- 
tua, etc,, 11. llegia, cobertes, conceptua. 

Planes 

2M Tota paraula plana que finèx ab consonant 
que no sia son, yg. cràter, mengivol, tràfech. 

3.«r Tota plana terminada ab diptongo de te se- 
miconsonant, v. gr. llegireu, vinguéreu, amàveu, lU- 
gieu. 

Asrudes 

^.vtt Tota paraula aguda finida ab vocal o ab » 
o n (1), V. gr. cometi, mataràs, vindran: exceptuantne 
les finides ab diptongo úiò u o y semiconsonants, 
V. gr. veniu, sarau, romeu, avuy. 

6M Les breus y les planes conserven 1' accent 
en plural, mès no les agudes: cràters, mengivols. 

6.Ò Els adverbis en m^nifd' adgectius accentuats 
tindran 1' accent ahont lo tenia V adgectiu, v. gr. 
fàcilment, ràpidament., de fàcil, ràpida. 

7.è Sempre que '1 vèrp rèp algun sufix, pren ac- 
cent en la sílaba de V esforç, si ja no '1 tenia, v. gr. 
donat, màtal, dígaho, diràsli. * 

MonpsUaps 

Les paraules monosílabes no portaran accent, en- 
cara que 1' hagen segons regla. 

No obstant, convindrà accentuar els següents 
mots tònichs i>er distingirlos del seus iguals àtons. 

(1) Eixa regla no comprèn els noms qne davant de la t tenen 
consonant, per ser plorals, v. gr. Catalt, Solan$, 



QÜESTIÓ SOBRE V ACCENT ORAYE { 

1&, nota muaicaly confandible ab la, article 



món, mandus 




» 


» 


mon. 


possesaia 


són, Bnnt 




» 


» 


son, 


» 


in&, manns 




» 


» 


ma. 


» 


* 8À, sanas 




» 


» 


sa. 


» 


8ó y és, scio, 


est 


» 


» 


•e, 


afíx 


té, tenet 




» 


» 


te. 


» 


vó», prou. reverene. 


» 


» 


vos 


» 



Us de r accent grrave 

Begla única: Sempre qae la e o la o sonen obèr* 
tes, se les distingirà ab V accent graye, prescindint 
de tota regla d' accentuació, aixís en les diccions 
monosilàbiqnes, còm en les jKilisilàbiqnes: Fèrdre^ 
2a, néta, nètamentj el tè, el òè, 8Òn (somnus); ^òní^ 
pòrtala, corda j còr, gròcJi. 

Aqnèx accent grave a mès d' indicar la natoralè- 
sa de la vocal, indicarà també la silaba dominant; 
mènos en els adverbis en ment que tenen la dominant 
en el ment: fortament, 11. fortament. 

Qüestió sobre la necessitat dé 1* accent grrave 

El Sis. Fabra, Tallander y U P. Nonell admeten ja 
1' aooent grave. 

L' Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona en sa 
Ortografia de 1884 el refusava. £n 1889 en ma ortogra^ 
fia que escrigui sènç conèixer la de 1' Acadèmia, indi^ 
qui, pi. 28, la conveniència d' usar els dos accents agut 
y grave, encara que equivoquí la regla, per mals infor* 
mes sobre 1' altura de les lletres obertes y tencades. 
Bo^Eurull, Farré y Carrió y Estorch els admetien també. 
La divergència està en la manera d' usaries. Per uus so- 
lament dèu usarse dit accent per distingir mots equí- 
voobs, vg. te, tèf j té, he y lè, so y sò, etc. Aqueixos no 
reparen que la seva rahó pròba massa, puig si V accent 
hagués de distingir els equívocbs, necessitaríem molts 
accents. Aixís deu té cinch significats que requiririen 



''T. 



466 QÜB8TIÓ SOBRE L* ACCENT GRAVS 

cinoh aooents: Deu (Dens), dèu (fònt), dèu (debet), dèu (de* 
iàs), dèu (decem); aòl ne té quatre: 9Òl (sol), sòl (soIhb), 
901 (solom, saelo), sòl (solet) Cl); vòl ne té quatre: vòl (vuit), 
vòl (d' auoells), volt (donar un yòlt), volt (ciroumferència); 
moll significa mullat, gandul, el moll del port, el moll de 
V òb; seu significa seu (snus), »òu (sedet), eòu (sedes), cèit 
<cibu8, greix). Per acabar, son sènç fi ni compte les pa- 
raules que tenen varis significats ab les metèixes lletres. 

Bequí oonolobèm que V accent grave no ha de tenir 
per obgèote únioh y directe distingir paraules, sinó dis- 
tingir lletres. Es dir, que 's dèu considerar oòm com- 
plement griífiob de la y tòniques, indicant que dites 
vocals que podrien ser altes o tencades, en aqnèU eai 
«' han abaixat de tò, obrintse ab tendència cap a la 
grave a. Indicació sempre necessària perquè la d y la ò 
obertes son lletres essencialment distintes de la ^ y tf 
tencades, o àtooes; perxò creyèm indispensable que s* in- 
troduhèsca 1' escriptura de dit accent grave segons la 
única regla que hèm donada. 

£1 francès fa aquèx us de 1' accent grave respecte de 
la é. Respecte de la o dona regles fixes per saber quant 
es oberta y tencada. 

El tosca per no vo)èr usar els accents, dona un xafer 
de regles per conèixer la 6 y o obertes y tencades. £1 
provençal, segons veig en Mirèio de Mistral, £a de V ac- 
cent grave el metèx us que n' estich defensant. 

Còm V accentuar es feyna que entreté, no fiftltarà qui 
propòse traçar y fondre una figura espressa per la è y ò 
T>bèrtes. Qui aixís pènse, dèu considerar que dificultaria 
la comprensió del català pels forasters apartantlo apa- 
rentment de 1' etimologia llatina, y dèu recordar qne 
en el grech, la llengua que ha accentuat ab mès justè- 
sa, r accent grave es el propi per indicar una depressió 
d' una vocal. Perxò '1 tosca, el francès y '1 provençal 
per indicar les vocals obertes no han pensat en fer 
motlles nous, sinó que han imitat V accent grave del 
grech. 

(1) Sòl, també es nota moBíoal. Sèt val teptem ytitii; vuytt«eto 
y vaeuum; nòu, novem, novuti nu», noeet. 



COXYEmBKCIA DB L* ACCBKT 467 



Qüestió sobre r accentuació 

El Sr. Fabra en la pi. 19 establèx aquesta única re- 
gala d' accentuació: «no empleant 1' accent grafich sinó 
pera £EM)ilitar la lectora de determinats ozitons {diràf 
serèy oamíf comprès, encén) i evitar confusions entre parau- 
les que s' escriuen am les meteizes lletresi malgrat és- 
ser diferents en la pronunciació (hòtorhóta, mès-mes, pú- 
l•lica-púbUeaj^T* 

Ineonvenients d' aquèz sistema d' accentuació seguit 
pel Sr. Fabra: — !.•' Anèn a saber quins son aquells de- 
temUnata oartton». — 2.ón Cada volta que V escriptor vol- 
drà accentuar, haurlí de recórrer tota la llengua per 
vènre si '1 mot en observació podria pronunciarse d' al- 
tra manera. No volguèu feyna mès angoixosa. Pública, 
adgeotiu, ne durà, y repuhlioat perquè també hi ba el 
vèrp republicà, A lo mènos un fhuicès estarà esposadís- 
sim a llegir la república. --S.^r Bb dir, que dita regla 
d' accentuació es pitjor que dir que no cal accentuar 
res; però per fer aqaèx avenç era menester no recordar 
'que totes les llengües estigueren un temps en aquèx es- 
tat de tenebres e indecisió y que foren forçades a sor- 
time per no ferse inllegibles. Dequí l' introducció dels 
signes masorètiohs en la Bíblia, la riquíssima accentua- 
ció grega, la castellana. 

Se dirà que '1 francès no usa accent tònich. No im- 
porta, puig el fhtncès no necessita dit accent, perquè 
sempre té accentuada V última, si no termina en e. Que 
1' àrabe tampòch accentua. No importa, puig V aràbicb 
té fixada V accentuació per medi de la cantitat. Que 'I 
tosca no accentua. Donchs seria millor que accentués; 
d' altre mòdo resulta prou difícil de llegir moltes vegades: 
amavamo il tuo figlio de carattere allegro pròpia afar ridere. 
Un espanyol, y mès si ha estudiat llatí, llegirà: amdvamo, 
carattere, ridére, en llòch de amavdmo, cardttere, ridere còm 
se dèu en tosca; y no multipliquem els exemples. Que '1 
llatí no accentuava. Millor que ho hagués fet. Se 'm con- 
cedirà que 'Is capellans en junt saben mès de llatí que 'Is 



468 VÍRGULA O APÒSTROF 

d' altres professions. DodcIis, per fugir de disbarats d' ac- 
centuació que íkn riure a nns y esgarranzen les anrèlles 
d' altres, s' ha oportunament introdahit 1' accentuació en 
moltes edicions dels llibres litúrgichs, y això que '1 Clèro 
d' ara sap de llatí probablranent més que no 'n sapigoé 
el Clèro desde 61 sigle iv fins al xvi. — Que '1 tedèsch no 
accentua. No faria pas un pecat accentuant; però 'n 
pòt prescindir perquè té tants accents còm sílftbes, ex- 
ceptuant les lítones inicials y finals que senyalen les 
gramàtiques, que, no obstant, no sempre serlín ítfcils 
d^ advertir per un foraster. — Que 1' accentuar es una 
musa. Mès musa es haver de llegir sènça accents. Jo 'us 
asseguro que fa suhar. Aneu, sinó, a llegir llatí en un 
còr de catedral o en refector de comunitat. 

Creyèm que 1' accent gríífich es d' essència de 1' òr^ 
tografia. Ja, donchs, sempre que '1 lector no '1 puga 
suplir fàcilment, dèu marcàrseli, puig el lector no té 
obligació de repetir sinó lo que troba escrit. Si doncbs^ 
troba, V. gr. fadlf útil, sutily pernil, la historia historia, 
limitat, ^qui li dirí a un foraster, y a tothom que no 
sàpiga per endavant 1' ortologia de dits mots, que dèu 
llegir fdoil, útil, eutÜ, pernil, la història historia, Umitét o 
limitat (limitant). 

No 's podrà negar que V accentuació gràfica, cada 
dia mès en us, no sia un avenç molt conforme a 1' es* 
perit humà que tendèx a fixar el seu ésser per tots elt 
medis, còm acaben de demostrarho la jEòtografia y la fb- 
nografia. L' accentuació es la part mès vivent de 1' escrip- 
tura y 1' home que ha vingut a comunicar la vida a sos 
artefiftctes plàstichs y a arxivar el moviment metèx en 
la cinematografia, no dèu privar sa paraula d' aqueixa 
senyal de vida. 

Vir^rola o aprostròf 

En V escriptora dels afixos, pis. 235, 347 y se- 
güents, qneda ja molt estudiat 1' üs de la yfrgala. 

£1 seu fl es indicar la desaparició d' ona vocal 
inicial (no 'm troba per no em tròha) o final (V dni- 



VÍRGÜLA O APÒSTROF 469 

fna per la dnvma), absorbada per altra vocal mès so- 
nora. Totes les Uèngnes han tingut y tenen aqnèixa 
«bsOTpció de les vocals en contacte. Pel català n' ha^ 
vèm senyalat les regles en la pi. 402. Però encara 
^ue V absorpció 's verifica, no se sòl indicar en V es- 
crit sinó en nn nombre redubit de mots de molt ns 
y molt coneguts, que son pel català me, te, se, en, 
èlf lo, la, els, ens, eus. (Yid. pi. 235;. 

A^rlutinació. Dita absorpció la mancaren els nos- 
tres majors unint en 1' escriptura el mot desvocalisat 
ab V altre que '1 desvocalisava: Jot suplich que nom 
^uües agreujar. Encara a alguns escriptors els reca 
de deixar semblant pràctica. Jò; l.er la trobo molt 
parenta d' allò que fan els nens d' estudi que es- 
criuen afegit perquè no saben analisar. «— 2M Sem- 
blant aglutinació es contrària a la corrent d' anàlisis 
4els estudis moderns. — 3.er ^Qoi no conèx la gran di- 
ficultat que V aglutinació oferèx en la versió de les 
Uèngues semítiquesT — é.^^ Dita aglutinació desfigu- 
ra moltes paraules per una rahó totalment accidental, 
eòm es trobarse ab un d' aquèUs mots àtons. Perxò, 
lo just es que 's desfiguren ells, però no '1 mot do- 
minant que 'Is acull. 

Aixís optem per indicar 1' apostrofació per medi 
de la vírgula còm ho fan el grech, el tosca, el fran- 
cès, el bolonyès, el piamontès, el provençal, etc. 

No obstant, en atenció al seu us contínuu, be 's 
podrà consentir 1' aglutinació de V article ab les pre- 
posicions a, jper y de (al, als, pel, pels, del, dels, en 
llòch de a 'Z, a Us, pe ^Is, de H, de ^h). Semblant- 
ment aglutinen el castellà: del, al; el francès: dM, des, 
au, aux) el tosca: del, al, pel, col, nelj el bolonyès; dèl, 
al; el provençal dau, au. També 's consent 1' aglu- 
tinació detràs del xèrpipèndresho, venirselsenhi. Aques- 
ta desfigura mènos la paraula: ni es convenient se- 
parar els sufixos per guionet: pèndres-ho (V. pi. 240), 



470 VÍBOULA O APÓ6TBÒF 

Però V apòstrof dintre la paranla ^aerà bò macar- 
lo escrivint, vg.: venirse^Uenhit Creyèm mès oportd 
no marcarloí escrivint venírseUenM. Si '1 sofiz no fos 
sinó nn^ vg.: portat he, no feuria tant mal efecte es- 
criure porta H òe. No obstant, be podrà segnirse 1» 
costnm de no marcar 1' aprostròf: portal {el nènj. 

No convé escriure 1' apòstrof inicial escrivint vg.r 
seré hperat, cregué ^viat; perquè aqueixa pràctica des- 
figura paraules de pòch us obscurint el llur concepte. 
Pròn sé que Mistral 1' usa: «De iéu à vous i' a 'n 
laberinto.^ — «aqui dedins uno fe 'nclauso» per V a 
un laherinto y uno fe encluuso; però no veig qu» 
puga aprobarse tal grafia. 

Es enterament errat V us de V article masculí d, 
del, pel, al davant de noms començats ab vocal; puig 
se déu escriure V, de V, per V, a V; aixís V dngélf 
de V àngel, per V dngél, o pe' V àngel, a V àngeL 
La rahó es que parlant apostrofèm j separem aixis 

V article de la preposició. Aquèx us de í\article ÍBSk 
el francès: {' amge, pour V ange, a V a/nge; el proven- 
çal: V aueéu de V aire; el piamontèS: V asnst, d& 

V asnet, a V asnet (burrèt). El tosca & V equivalent, 
doblant la I de I' article: V amico, deW amico, aW ami- 
eo. Solament el castellà manté l' I arrimada a la pre- 
posició: del, al hombre; però es perquè en el Nomi- 
natiu el el castellà no s' unèx a la vocal següent^ 
còm ho fjA en català: el hombre, V home. 

Detràs de uey semiconsonants es llògich no apos- 
trofar, segons la regla 2.^ de la pi. 402: veureu eh 
homes que '2 rèy els mana, no veureu ^Is, rèy ^Is. 

A principi 7 fi de ralla convé que no hi h%ja apòs- 
trof, puig no seria fàcil vocalisarlo estant distant d» 
la vocal que '1 sustituèx en la lectura. 

En 1' estampa la vírgula dèu colocatse enllòch de 
la vocal perduda, però no en contacte ab la vocal 



VÍRGULi. O APÒSTROF 471 

següent: V ànima, no Vdnima. Encara que acredita-^ 
des estampes de tots els pahissos y '1 tosca (V. For- 
naciar^ íau aqnèiza separació, no hi ha uniformitat en 
tal pràctica. Donchs, ho fan mellor els qoi separen^ 
— l.«r Perquè '1 mot yirgulat no deixa de ser la me- 
tèixa part de V oració, distinta de la quina la des- 
vocalisa. — 2.<^u Si se sent unit al mot següent, això 
no pròba que dèga escríures unit, puig molts altres 
mots se pronuncien units: ^Mhalgút fihi ha algúf)^ 
y ningú creu podèrlos unir en l' escriptura. — 3.«r ^Qui- 
na necessitat hi ha de desfigurar les paraules ab em- 
pèltsY Si se 'm diu que la vírgula no es vocal y que 
dèn Yocalisarse ab la vocal següent o antecedent^ 
també altres mots en la lectura se vocalisen ab la vo- 
cal anterior o posterior (V. pi. 402, 4.* y 5.*), y no 
obstant ningú 'is escriu units: una hora, 11. unhòra, 

Detràs de vèrp el, els pronoms, s' uniran al vèrp 
acabat en vocal: portal, ròhaU, però el, els, artíclest 
no s' hi uniran: porta H bastó, ròha ^Is diners, 

Pòt usarse la vírgula per suplir una consonant,, 
especialment la r: per ferme, ofe^me, o fe^m un fer- 
vor. 

\ «Al càureli del clot d' una petxina 

la celestial rego' 
lo nom escaygudíssim de Marina 
li posa '1 vell patró.» ( Verdaguer), 

Quant ja un sufix està aglutinat a un vèrp, no 
convé apostrofarlo per la vocal següent: vals dirme 
una paraula, dirdsme una paraula, no dimi^ un<i, di- 
ràsm^ una. 

El Sr. Tallander en la pi. 105 no vòl que 1' ar- 
ticle la se virgule. Ho farà per por de la confusió. 

Donchs el francès, tosca, bolonyès, y provençal 
sempre que 1- article 's troba davant de vocal, sia 



472 COMA 

Bòm maBcnlí o femení^ esoriuen V: V dnimMj V home, 
V inquisició, V ungla. 

La rahó que monria aqnèlles a escriure ée tal 
mòdo, es la metèixa per nosaltres, sò es, la pronun- 
eiació dol poble que davaut de vocal no deixa sen- 
tir generalment de V article sinó la h 

Coma 

S' escriurà: 

l.er Després de cada nòm, pronom, vèrp, adver- 
bi... quant ne venen varis de seguits y no estan 
units i>er conjunció, o encara que n' estigueu si la 
conjunció es per motiu de la figura retòrica Fólisin- 
deton, V. gr. : 

«Una turba de quitxalla, 
»Joves, donas, noyas, vells... 
»Brinca, crida, xiula, balla, 
» Mentre d' un turó devalla... 
» Alegres tots, com aucells.» (Estorcli)^ 

«Mes per son Deu te sempre la terra lUgmia espina; 
en hàbit pobre, vesta ab qne pel mon camina, 
nn vespre a la cabanya tmcava d' uns pastors; 
ni llet, ni pa, ni ayj;aa, ni aonlliment U daren, 
per trànrol de la pldta los goços li aqnlssaren, 
los goços lladradors.» (Verdaguer). 

2M Els vocatius s^ enclouen entre ddes comes en 
mig de clàusula; però si van al principi, sòls tindran 
coma després, y davant solament, si venen al fi, 
V. gr. Oòr de Jesús, compadeixèus dels pecadors, — FíU 
meu Ahsalom, Ahsalom, fill meu, j,qui 'm donarà ^ 
móra per tu, fill meu Ahsalom? 

3.er Oòm els vocatius, se puntuen els símils o com- 
paracions y 'Is incisos merament ésplicatius, entre 'Is 
que se deuen comptar aquestes espressions: no ols- 
ta/nt, apesar d'* aixóf doncJ^s, per h tant, per conse- 
güent, ara he, essent aixís, en efecte*** v. gr, €,^per 



I lafa ri 



PUNT Y COMA. 473 

reviscolar, diu en Verdaguer, les literatures que, per 
falta del oli de la fe, 9' apaga/n, còm la llanterna de 
les verges fàtues del JBIva/ngeli.* 

4.*^ Després solament dels incisos determinatina, 
e que son necessaris per la veritat de 1' oració prin- 
•Gil>al, vgr. ü' Mme que peca, ofèn a Deu. — Jy' im- 
piu que fa penitència, se salvarà. No 's podria puntuar; 
jD' home, que peca, ofèn a Deu. — 1/ impiu, que fa 
penitència, se salvard. 

5.i*t Per separar membres d' alguna estensió, quant 
b' inverteixen, vgr. Que hi ha Deu, no ho pots negar, 

6.^ £n llòch de punt final per separar clàusules 
d' nn metèx snbgècte, curtes, soltes, y unimembresj 
V. gr. Eustaqui es tot un home: en Filosofia raho- 
na, en Teologia profundisa, en Moral jutja y aconsella. 

7.^ Sempre que de no posame, podria resultar 
confusió, V. gr. T esclòch de lapariMpaM dels meus 
llibres solament', mès no, vull esclòuret també de la 
pariif^a^oió de mos diners. Trégues la coma després 
del no, j serà ben diferent el sentit. 

8.^ Sènç peijudici de les regles antecedents, sem- 
pre que llegint reposadament j en vèu alta, se faça 
espontàniament una pausa per separar unes frases 
d' altres, o les diccions de que 's componen. 

Punt y Coma 

S' escriurà: 

I.®!* Per separar pensaments oposats o restrictins 
dels ja espressats en la metèixa clàusula. Per conse- 
güent, s' escriurà davant de les partícules adversati- 
ves 7 excepcionals: mès, però, encara que, perquè, ja 
que, suposat que... sempre que P incís que acompa- 
nyen, sia d' alguna estensió, v. gr. Espera de mi lo 
que ^m demanes^ suposat que no 'm dem^amards impos- 
sibles. — Molts desitgen la felicitat, molts la cerquen 

Gn.Avmk.—Gramàtica Catalana. 31 



.i 



474 DOS PUNTS 

afcmyosos; però ben jpòchs V enealoen pd bòn oami. 

2.6n Qnant vàries propQsiàons tenen nn metèx 
yèrp determinant^ davant d' èll se posarà punt j coma, 
V. gr. 8i ^U' pares, donen esedndol, si 'fo fills no ohe- 
hòixen, si iotes les llèys se trepitgen/ la autoritat de res 
per res servèx. 

3.er S' escria en llòch de punt final ^ qnant les 
olàosnles son massa onrtes o lligades per conjunció^ 
V. gr. Ditxosa V ànima que s^ abeura en el Oòr de 
Jesús; ditxós el còr que a Èll se recull; ditxós V ente- 
niment que estudia H seu amor. — Oap esforç fou suficient 
perferlo entrar en el bòn camí; y vegeren que ja soneàr 
refusava tot remèy. 

4.^1^ Després de totes aquelles parts d' nna clàosn- 
la ahont ens detenim mès qne per una/ simple respi- 
ració. 

Dos punts 

S' escriuran: 

l.«r Després d' nna proposició general qne tot se- 
guit ve amplificada, probada o esplicada per altres 
particulars, v. gr. Dues coses fan V home inútil: una 
es la falta de talent o V indisposició natural, V àlira 
es la falta d^ aplicació. 

2M Quant s' aduhèixen paraules d' altre, citant 
el nòm de V autor, v. gr. Dit* el 8abi: M temor dd 
Senyor es d principi de la sabiduria. 

8.«^ Després d' aquestes o semblants firases: ex- 
ceptuant, es a dir, còm, els següents, segueixen, son aques- 
tos... V. gr. ^Is noms de la primera decUnadó son/e" 
menms, còm: Dea... excepttia/ntne: Adrià... — Bis següents 
fan el Gcnit. plural en ium: Pars, tis... mènosi Bos... 

4.art Davant d' aquella aentèDcia o reflexió ab 
qne 's tènca una clàusula, v. gr. Bes espere de mif 
jperquè res U daré: se porta tan malament. 

5.nt Després de cada una de vàries proposidoi» 



VARIS SIGNES ORTOGRÍFICHS 475 

que se saccehèixen sèiiç interrupció ab perfet sentit 
gramatical cada nua de per sí, v. gr. Al jp<M de Je- 
sús ela morts resudten: els muts recobren la paraula: 
els leprosos queden lUmpiats: els esperitats se veuen 
lliures: els,.. 

Punt final 

' S' escrin després d' nna o moltes paraules que es* 
inressen per enter un pensament, de manera que 's 
pòt passar a altre sènç deixar incomplet el sentit. 

Si '1 nòu pensament que seguèx, no té relació ab 
el precedent o es una esplicació detallada del me* 
tèx; no s' escriu a continuació, sinó un pòch endin- 
tre de la ralla següent^ lo que 's diu pwnt y a eap 
(de ralla). — Els qui escriuen per 1' estampa, cal que 
marquen be 'Is punts y a cap, per estalviar als cai- 
xiates r enujosa feyna de recórrer. 

Interrogant 

S' escriu en les preguntes inicial o invers al piin- 
cipiy 7 final o directe al fí. Si les preguntes son và- 
ries, curtes j mès que mès començades ab les pa- 
raules: ahontf qui, quiha, què, eòm, s' escriu sòls al 
ú, V. gr. Sènç gràcia ^eòm te salvaràs? àhont serà 'ï 
inèril^ quin premi se H deurà? 

Nota d' admiració 

S' «scriu en les exclamacions, pasmes, pondera- 
cions y ènfasis, seguint les regles de 1' interrogant^ 
V. gr. íAy de mi! Oh cels, què veig! Apartat, infeliç! 

Parèntesis 
Quant s' interromp un períodus per introduMr un 
incís esplicatiu d' alguna estensió y pòch lligat ab 
lo que s' esté dihent, s' inclou dit incís entre pa- 
rèntesis, V. gr. Parèntesis (de les paraules gregues 
naçtà, èv, Oéotc) vòl dir introducoió, intercalació. 



476 VARIS SIGNES ortogrXfichs 



1 



No convé recan^gar de parèntesis les dànsolet, 
puig entrebanquen la lectora, j molt sovint fina la 
ciroolació del sentit. 

Cometes 

Les paraules notables, o que 's copien literalment 
d' altres, s^ inclouen entre cometes, posant aques- 
tes al principi de cada ralla, y ab mès freqüència id 
principi j fí solament del copiat. (Vèjas los exem- 
ples del nombre 1,^^ de la coma, pi. 472). 

Clau 

Servèz per abraçar vàries partides d' un compte, 
varis membres d' un quadro sinòpticb, etc. que te- 
nen alguna cosa en que tots convenen. Així podrà 
abraçar totes les invocacions de la lletania, que con- 
venen en la metèixa deprecació. (Y^as exemples en 
les pis. 108 y 117). 

Dièresis 

S' escriu: 

l.«r En prosa sobre la u de que, gue, ^ui, quant 
baja de sentirse, v. gr. qüeatióf esgiieUa, argüir 

2M £q poesia per separar les vocals d' un dip- 
tonch, a fi de donar una silaba mès al vers. 

Guió menor, major y doble 

£1 guió menor s' escriu a fi de ralla per indicar 
^ue '1 mot se continua en V altra; y també per se- 
parar els components que al juntarse no han sufòrt 
•cambi, v. gv. para-sòl, pa/ra-plugeSfparcl•'llatnpa, 

El mf^or s' escriu: 

l.w En els diàlechs per separar les paraules dels 
interlocutors, v. gr. F<m, contèunos una rondalla.^ 
Si lea que jò sé son mès velles que *ls camins. — Ifo 
importa. Mpliquèu aquella de V JEstèla de la Baiary 
després la de la gerra de la mèl. 



- '^'^ 



TARIS SIGNES 0RT06BAFICHS 477 

2.à^ Per separar clónsules qne deurien estar sepa- 
rades ab punt y a cap, v. gr. Ortografia es el oonr 
/ttnt..— ü' Ortografia V dividèx.,. 

3.«r Ab molta freqüència en llòch del parèntesis, 
"V. gr. Ula espanyola — no sempre havien de portar tl 
jòu sarrahi — acaben el poder de la mitja lluna sohre 
les muralles de Granada. — Lo català — malament re- 
^utat per alguns còm dialecte — es una Uèngu^ perfe- 
ta; be que pòch estudiada y mirada ab desdeny per tos 
rivals. 

Lo gnió doble s' escriu en les còpies per indicar 
qne en V original hi ha punt y a cap. 

Punts suspensius, o ralla de punts 

S' escriuen per indicar que.'s calla allò que '« 
deuria o podria espressar. 

l.er En relleu del eto. en les cites d' exemples, 
còm s' haurà vist sovint en aquesta obra. 

2,^^ Quant ja començada una espressió, determi* 
nèm no acabaria, o es interrompuda per l' ititerlocu- 
tor, V. gr. Avuy lo S'r. Mestre.,, mès val que no ho 
diga, — Lo que ets tu,,. — CalUif garlayre, que ja 't 
veig venir, 

3.er Per amenaçar, v. gr. 8i H sembla ray„, 

4.art Per indicar que moctres pronunciem V es- 
pressió, rumiem o 'ns determinem, v. gr. Fa que w> 
to' Jian preguntat la lliçó,,, tretze dies. — Son a cinch 
cèntims,, , pésemen tres lliures, 

6.1»* Per indicar que 's deixa part d' una cita, v. gr. 

«Angelets devallan 
ú ferí i V amor, 



angelets hermosos, 

féumela ^ mi y tot.» (Verdaguer). 



478 VARIS SIGKES ORTOGRÍFICHS 

6> En els epigrames o composicions xistoses da- 
vant d' aquelles paraules que han de causar SQrprèsa, 
V. gr.: 

«Veniu, companys, jo vos juro \ 

Que bons ratos passarem 

Bientnos de lo risible, 

Qae no es pòch en nostre temps; 

T agotada la matèria 

(Que inagotable jo crecb) 

Per sò seguirem impàvides... 

L 'un de V altre nos riurem*» (Estoroh). 

7.Ò També s' escriuen al fí d' una cUnsnla 
completa per indicar temor o dupte, v. gr. JSstd mal; 
morirà... 

Uanèta 

Indica interès y utilitat especial en allò que se- 
nyala. (V. la BíbUa del V. P. Claret). 

Paràgraf yCalderé 

Serveixen per indicar y distingir els diferents 
articles o membres d' un escrit. Son de pòch us; so- 
bretot el calderó. (V. el Breviari romà). 

Asterisoh 

Servia per cridar 1' atenció sobre una nota que 's 
posava al pèu o al marge de 1' escrit. Avuy quasi 
sempre serveixen per això les lletres de V Abecé o 
les xifres. 

Actualment servèx per dividir els versets dels 
Salms y per altres usos segons la voluntat de 1' es- 
criptor; còm per senyalar 1' essencial d' una obra o 
els punts ahont se trovaràn les respostes a un pro- 
grama^ etc. 



ACCENT EN LES PARAULES GREGUES 479 

I 

ADVERTÈNCIA 

Per oQQclnsió d' aquesta segona part posem aques- 
tes interessants paraules de Salvà: «Infíérese de es- 
tos ejemplos que la màs ó menos pausa que ponemos 
en la oración para dar buen sentido à sus partes 
y la necesidad de tomar aliento, guían mejor para 
la recta puntuación que el conocímiento gramatical 
de los miembros del període. Por esto tengo la cos- 
tambre, y me atreveré à aconsejarla, de leer en toz 
alta lo que deseo puntuar con toda exactitud.» 

APÈNDIX 
Accent en les paraules gregues 

Vocalem graeci grasca dant lege L•iinia. Aqueixa re- 
gla que 'Is prosodistes apliquen a la quantitat, dèu 
també aplicarse a V accent, de manera que 'Is lla- 
tins al pèndre paraules gregues les pronunciareu 
accentuades còm en grech, vg. Maria, armoniaj ana- 
logia, hiperéMia, eucaristia, apesar de resultar vocal 
davant de vocal. Podem assegurar aqueixa pronun- 
ciació, l.«r En el fet d' havèrla conservada aixfs 
totes les nacions nòvollatinès; 2.oii En que aqueixa 
accentuació en mots grecbs la devien pèndre 'Is lla- 
tins en altres paraules semblants per necessitat de 
la quantitat, vg. en idolatria, Samaria, de el8a>/.o^* 
'cpsía, lafxapeía; j S.^^ En que 'Is sabis a qui perta- 
nyen aqueixes veus cultes, son sempre servils y -e 
prisarien de pronunciaries a la grega. Ben sovint 
conservaren aJs mots grechs la pròpia declinació. 



/ 

1 



480 ACCENT EN LES PÍRA.ULB8 GREGUES 

Aquesta 2.^ rahó .pròba qae també degaeren pro- 
nnnciar esdrúixoles les paraules gregues que ho ereu^ 
còm epigramma, metamòrphosiSf apothécaiSj cyclop€f 
nUopef de licÍYpa)Jt•fi.a, )jLeTa[i.óp(pu>a(ç^ ànoBécuotç^ xúxXcu^, 
ionoç, líúiü^, wKoçj etc.y puig per altra part era proa 
natural als Uatíns 1' us de mots esdiúixols. Així 
pronunciaren els mots grechs els cléssiciïs mentres 
conegueren el grech j s' inspiraren en èll. Però^ 
últimament yiogueren els clóssichs definidors^ confo- 
nedors de V accent y la quantitat y feren tomar al 
poble tarumba fentlo anar de KilógramOf telegrama 
a EUogramo, telegrama, j pronunciant en llatí iheo- 
lògia, philoaóphia, en llòch de theologia, pJuLoBopMay 
eícèt•ra, còm ha dit sempre la sana tradició. 

Els sabis, donchs, deuen atenirse a 1' accentuacid 
grega, mènos en aquelles reus que '1 poble ja h» 
desaccentuat, còm iglèsia, blasfèmia, història, comò- 
nia, simfonia o simfòyna (instrument musical de cer 
que 's toca a frèch de les dents), JBMria, Uucariatia, 
epidèmia, etc, de IxxXeoía, ^Xao(pY](jLÍa, btopía, xoivovía^ 
Oüji.<pü)vía, lEihkakia, Eò^^aptotía, èiwïir][i.ía. 

Hèm escrit això directament pel castelU, j con- 
olohèm que '1 sabis no poden pas variar V accen- 
tuació grega. Donchs, en tots aquells mots que '1 
poble may usa còm monogàmia, neurtUgia, hipertrò- 
fia, res els costaria als sabis tornar al bòn camí 
llegint mono^améa, neuralgia, hipertròfia, etc. Aquei- 
xos altres que '1 poble mastega sèuç entendre, vg.. 
democràcia, aristocràcia, burocràcia, deuen també tor- 
nar a democràcia, aristocràcia, burocràcia, còm son 
en grech y en Itàlia, França y Alemània. 



ABREVIATURES MÈ8 USADES 



481^ 



Abreviatures mès usades 



Advertim: l.er No deuen nsarse abreviatures qud 
no sien molt clares y ademès admeses per 1' us. — 2**» 
Perxò no pòdon abreviarse els noms de pobles y de 
casa, ni 'Is monosílaps en general.- 
tura singular repetida fa '1 plural: 
manuscrit j manuscrits. 



3.®r L' abrevia- 
8. j mm. ff «^ 



m 



A. 

a. 

AA. 

Abs. gen. 

A. C. 

A. C. S 

Adm.<^ 

Admor. 

A. M. D. G. 

Aim. 

A. P. 
Afia. 

Ax>ch. Apca. 
Ap. o Apòst. 
Art. 

B. V. 
B. 

B* Xi* M* 
B. E. P. 
Bm. P. 
Cap. 
Capp.* 
Cf. 

Conv. nt 
D. 
D.« 

D. E. P. 
D. 1. h. p 
Dr. 
DD. 



Aprohat en examen 

àrea, 

autors o Alteses. 

Absolució general. 

Any de Orist. 
o a. C. s. Al Oèl sia. 

Administració. 

Administrador. 

ad majorem Dei gloriam 

Afectissim, 

Anima Furgatorii. 

Antifona, 

Apostòlich, apostòlica. 

Apòstol. 

Article. 

JBene visum (ben vist). 

Beat, o Bò en examen, 
m. Besa les ma/ns. 
p. Besa els peus. 

Beatissim Pare. 

Capítol. 

Capellà. 

Confessor; cónfer o compara^ 

Convenient. 

Dòn. 

Dóna. 

Descanse en pau. 
o D. L. H. P. Deu V haja perdonat 

Doctor. 

Doctors. 



o b. 1. 
o b. e. 



i 



482 



AB&ETIATÜRE8 MÀS U8ADB8 



£. 


mt (Uevant). 


£. M. 


JEstat major. 


E. M. a. 


JSstat major general. 


Km.» 


JBminènda. 


Emm. 




Emma. 


JEminentíaeima• 


<6t0.y & 


etcètera (y demè»). 


Exc.» 


JBxcellènoia. 


Exc.m» 


UxceUlent^Hma. 


Ezom. 


£Jxcel•lentÜ8im. 


Fr. 


Fra (frare). 


Fndr. 


Fundador, 


Geni. o Gral. 


General. 


<jtov. ecolicb. 


Govern eclesidstieh. 


ib. 


ibidem (allí metèx). 


id. 


idem (lo metèx). 


ni.e 


n-lustre. 


lUm. 


Illustrüeim. 


nima. 


Il-lu8tr{88ima. 


I. P. 


Indulgència Flendria. 


it. 


Ítem (així metèx). 


in C. J. 


in Corde Jesu (en el Còr de 


Jh8. 


Jesús. [Jesds). 


J. C, 


Jesucrist. 


L. S. 


Locus sigilU (llòch del segell). 


Llic. 


Llicenciat. 


M. 


Mifjd en examen. 


M.a 


Maria. 


Mn. 


Mossèn. 


mr. 


Màrtir o martri. 


M. P. S. 


Molt poderós senyor. 


ms. as. 


molts anys. 


N. 


Mrt, Notaòle en examen. 


N. B. 


Nota bene (cal notar). 


N.o 


número o nombre. 


N. S. 


Nostre Senyor. 


N. S. J. C. 


Nostre Senyor Jesucrist. 


N.a S.a 


Nòsira Senyora. 


0. 


Oest (ponent o o»bcident). 


P. 


Fapa Faré. 


P. A, 


per ausència. 


Pbre. 


Frebere. 


P. D. 


Fostdata (ab data atracada). 


^g. 


pàgina. 



ABRBVIATURBS MÈ8 USADK8 483 

pl. plana de llibre. 

P. 0. Par ordre, 

P. P. - Forts pagats f o per poders* 

p. ex. per exemple. 

P. M. JPare Mestre. 

Prov.or Provisor. 

P. S. Postscriptum (postdata). 
Q. B. S. M. o q. b. 8. m. que besa ses mans. 
Q. B. S. P. o q. b. 8. p. que besa sos peus. 
<J. D. G. o q. D. g. Çae 2>6tt flfwarf. 

q. d. g. g. giM de glòria gose. ' 

i|f. responsòri. 

B. I. P. i^egute^caf in pace. 

B. Beprobat en examen. 

r. ritt en Geografia. 

B. P. M. Beverent Pare Mestre. 

Bdm. Beverendíssim. 

Bdm. P. Gral. Beverendíssim Pare general. 

Bnt. Beverent. 

B. D. J^aaï Recreí. 

B. O. Beal ordre. 

St. Sta. Sant, Santa. 

Sr. Sra. Senyor, Senyora. 

S. A. iSa Altesa. 

S. A. I. iSfa Altesa Imperial. 

«. A. R. Sa Altesa Beal. 

-S. A. S. ^a Altesa Serenissima. 

fi. C. M. Sacra Oatòlica Magestat. 

S. C. C. R. M. Sacra Oesdrea OatòUca Beal 

[Magesiaí. 

fi. D. M. Sa Divina Majestat. 

S. M. Sa Majestat. 

S. M. F. Sa Magestat Fidelissma. 

S. M. B. Sa Majestat Britànica. 

fiSm. Santíssim. 

SSm. P. Santíssim Pare. 

8. c. sa casa. 

ft. e. o. o. salvo error o omissió. 

fiecii. Secretari. 

Secría. Secretaria. 

Serm. Serma. Sereníssim, Serenissima. 

S. N. Servèy nacional. 

S. N. L. Servhj nacional literari. 

^. N. E. Servèy nacional ecUsidsticL• 



484 ABBBVIATURES MÈS USADES 

' S. E. S^vefíf edetidstich. 

S. V. Sede vaoante. 

SS. PP. 8anU Fares. 

S. R. M. 8a real Magestat. 

Sup.r Superior. 

S. S. 8a Santedat 

SS. AA. 8e8 Alteses. 

SS. MM. Ses Magestats. 

S. S. S. son segur servidor. 

V. S. S. vdííre «e^r servidor. 

tít. íííoZ. 

V. Foító, Venerable, Vide. 

V. ?í. Fdífra Senyoria. 

V. S. I. Tòííra Senyoria Il•UistrissimaL• 

jt* Versicle. 

V. A. Vostra Altesa. 

V. A. R. 7d«íra uiííé«a ^«al. 

Y. E. Vosènda oVòstra JExeel•lènda^ 

Vic. Gral. Ftcar» General. 

'^fif• '^• fif* o '^• gr- verbigrdeia (per exemple). 

V. M. Fd«/ra Magestat. 

V. P. TÒííra Paternitat. 

V. R. Fòííra Beverènda. 



Taula de matèries 

Plane*. 



Pròlech V 

Introducció (V. el sumari pi. VII) . . . . vii a lxiy 

ETIMOLOGIA 

Definició y divisió • . 1 

PKIMEKA PAKT.— Etimologia general 

CAPÍTOL PRIMER.— Etimologia general llatí-catalana 

g 4.— Preliminar sobre la formació de 1* abecé. . . 3 

» 2.— Font de la llengua catalana 6 

»> 3.— Pas de les vocals y diptonchs llatins al català. 8 

» 4.— Pas de les consonants llatines al català ... 9 

» 5.~Arrèl yafix. ' i3 

» 6.— Pas dels prefixs llatins al català U 

« 7.— Pas dels sufixs llatins al català 45 

CAPÍTOL SEGON.— Etimologia general catalana 

§ 1 .—Vocals y diptonchs catalans 49 

» 2.— Consonants catalanes 20 

» 3.— Defensa de la A 24 

» 4.— Defensa de la eh final 24 

» 5.— Formació de la K 26 

» 6.— Formació de 1* ny 26 

» 7.— Formació del w paladial 27 

» 8.— Formació de la g paladial 30 

» 9.— Formació de la z catalana 33 

» 40.— Prefixs catalans 34 

i> 44.— Distinció del sufix en el nóm 37 

» 42.— Sufixs verbals 45 

w 13.— Llèys de sufixació 47 

SEaONA PART.— Etimologia particular 

CAPÍTOL PRIMER.— Dol nòm 

% 4.— Etimologia del número 49 

» 2.— Pas del gènre llatí al català 52 

» 3.— El gènre en el.s adgectíus 56 

« 4.— Graus de V adeectiu 57 

« 5.— Etimologia dels pronoms demostratius ... 59 

« 6.— Demostratius catalans 60 

» 7.— Article o demostratiu remis 62 



486 TAULA DB MATÈBIB8 

Planesv 

g 8.— Declinació dels pronoms demostratius . . . 64- 

» 9.~Etimologia dels pronoms personals y possessius . 65- 

» 40.— Declinació dels personals 66 

Quadro dels possessius 67 

» 41.— Pronoms interrogatius 68 

» 42.— Pronoms relatius "TO 

» 43.— Pronoms y «dgectins indefinits It 

» 44.— Demostratiu general 74 

» 45.— Numerats . . . .^ 76^ 

CAPÍTOL SEGÓN.-Del vèi^ 

g 4 V— Preliminar de nocions ....... 78 

» ^.—Formació de les conjugacions 83^ 

Primera conjugació 8à 

Segona conjugació 8^ 

Tercera conjugació 88 

» 3.— Vèrp irregular 90 

Primera classe: vèrps en xer 94 

Segona classe: vèrps en «re 95 

Tercera classe: vèrps llenguals 98 

» 4.— Vèrp defectiu . . . * 408 

Ser o éàser 405^ 

» 5.— Vèrps aussiliars catalans 406 

Etimologia de V aussiiiar vay o vaig. . . . 440 

CAPÍTOL TERCER.— De V adverbi 

Adverbis de preguntar, duptar y negar . .. . 411 

» d' afirmar, desitjar y de quantitat . 443 

» de llòch ......... 444- 

» de temps 449' 

o demódo 490 

CAPÍTOL QUART.— De la prepoaloió 

§ 1.— Coneixement de les preposicions 4il 

» 2.— Etimologia de aò 434 

CAPÍTOL QUINT.— Do la conjunció 

§ I.^Goneixement de les conjuncions 496 

» S.— Coneixement de les parlicules 4*7 

CAPÍTOL SISÈ.— De 1' intergecoió 12» 

SINTAXIS 
PRIMEKA PABT.— De la concordància 

CAPÍTOL PRIMER.— ConcorcUbioia nominal 

§ 4.— Ordre de colocació de les pars en la concordància 

nominal ^ . . , 435- 

» 2.— Regles de la concordància nominal .... 137 



-j ^"^-^ -■ 



TAULA DB M ATÈRIS0 



48T 



CAPÍTOL SEGON. Concordíncia yerbal 

Planes . 

4.— Preliminar deia concordàncía verbal. . . . 139 

Qüestió prèvia sobre '1 terme directe . 139^ 

2. — Regles generals de la concordància yerbal . 143^ 

3. — Oracions stislantives o de ser 445 

4. — Oracions actives . 147 

5.— oracions de vèrp Intransltíu o neutre . . 148 

6.— Oracions reflpxives 150 

7. — Oracions recíproques o mútues 151 

8.— Oracions de vèrps tèrci personals . 151 

9.— Oracions compostes (d' Infinitiu) .... 153 

10. — Oracions de gerundi 155 

44.— Oracions de relatiu 156 

42.— Oracions de partícula 458 



8EGK)NA PAKT.^Us de les parts de V oraci6 

§ Prelimiüar. — Repetició de paraules . . ; . , 163 

CAPÍTOL PKIMER.— Us del nòm 

g 4.— Us del* article 165, 

» 2.— Us det nòm sustantiu 169' 

» 3.— Us del nòm adgectiu 175 

> 4.— Graus de l' adgectiu . 175- 

CAPÍTOL SEGON. — Ü8 del pronom 

§ 1.— Us dels pronoms personals 185' 

9 5.— Us dels pronoms possessius 189* 

» 3.— Us dels pronoms demostratius 195 

» 4.— Uh dels pronoms interrogatius y admiratius. . 496 

» 5.— Uh del pronom relatiu 199- 

» 6.— Us dels pronoms y adgectius indefinits . . 503^ 

p 7.— Us del demostratiu general 510 

9 8.— U^ dels adgectius numerats 515. 

CAPÍTOL TERCER. — De V us del vèrp 

§ 4 —Us y equivalència dels mòdos finits y dels temps • 219' 

» 5.— Us de r infinitiu 557 

» 3.— Us del gerundi y del participi de Present o actiu. 559 

» 4.— Us del participi de Pretèrit o passat. . . . 535 

» 5.— Afixació del vèrp 534 

CAPÍTOL QUART. — üa de V adverbi 

Adverbis de preguntar, duptar, afirmar y negar 541 

Adsèrbis de desitjar : 244 

Adverbis de quantitat 545- 

Advèrbís de {jòch 546^ 

Adverbis de temps 547 

Adverbis de mòdo . 548^ 



488 TAULA. DK MATÈBIB8 

CAPÍTOL QUINT, —üa do les preposioions 

PlaiMS. 

;5 1— Preliminar • .... 24» 

« 2.— Distinció entre preposicions y lletres eufòniques. 250 

Eufònica a 250 

Eufòníca en, tw o n 292 

Eufònica d 253 

» 3.~Us de la preposició a 254 

» 4.— Us de la preposició «n 259 

» 5.— Us de la preposició ah 265 

j» 6.^Us de la preposició per 269 

» 7.— Us de la preposició de 275 

j» 8.~Us de les preposicions en el règim circuustaocial 285 

Llóch 285 

Temps , . 287 

Mòdo 291 

Causa 292 

Distància 295 

Part y dimeu»ió 296 

Preu 297 

CAPÍTOL SISÈ. — Us de la conjunció 

;§ 1.— Us de les conjuncions 299 

» 2.— Us de les partícules . • 302 

Partícula «< 30* 

Partícula si no 305 

Partícula donchs 306 

Partícula encara que 307 

Partícula còm 308 

CAPÍTOL SETÈ.— De V us de V intergecció 

CAPÍTOL VUYTÈ.— De les fignres y yioia de loonció 

% 1.— Figures de locució. . ; 343 

» 2.— Vicis de locució * . . . 315 

APÈNDIX. — Alteracions de la paraula 

Adició 321 

Supressió 334 

Simple cambi 337 

Origen de la llengua en general .... 350 

Alteració morfològica de la paraula ... 380 

ORTOLOGIA 

Lectura de les vocals 393 

Lectura dels d Iptonchs 396 

Lectura de les consonants 397 



TAULA DE MATÈRIES 48^ 

PROSÒDIA 

Timbre y tò 40fl 

Intensitat o accent 4^14 

Silaba dominant i\^ 

Duració o quantitat . . • . . 41 7 

ORTOGRAFIA 
PBIMEBA PAST.— De 1' us de les Uètres 

^ 1. ^Preliminar, o consideracions generals . 4"^^ 

» 3.— Regles generals 4^1-2 

4> 3.— Us de les lletres majúscoles Wt 

^ 4.— Lletres vocals d* us equivocable 43S 

*> 5.— Consonants d* us equivocable 4i1 

SEaONA PAKT.— Notes ortogràfiques 

Accent , . 4<>íí 

Vírgula o apòstrof 46a 

Goma 47^ 

Punt y coma -47^1 

Dospnnts 474 

Punt final — interrogant— admiratiu y parèntesis . 47^> 

Cometes— Clau— Dièresis y Guió .... 47r> 

Punts suspensius 477 

Maneta— Paràgraf— Galderó y Asterisch . . . 47K 

Apèndix.— Accent en les paraules gregues 479 

Abreviatures mès usades 481 



Qk AVJ}\A.— Gramàtica Catalana, 3Í 



Taula de qüestions mès debatudes 

Planei. 

Formació de V abecé y divisió de les lletres ... 3^ 

Ortografia de la 6, d y 9 en silaba inversa, llèys 9.* y 10.* . 8 y 10- 
Goirpte de diptonchs y sílabes . 49, 90 y 396 

Etimologia yusdelaçyc 20y453a459 

Defensa de la ^ 24 

Defensa de la c/i 24 

Formació y ortografia de les paladials lltny.wy g . 25 a 33 

Formació de la 5 , . . 33 

Plural en M o0y427 

Etimologia de V auxiliar vay o vaig 410 

Etimologia de la preposició ab 424 

aEI terme directe durà preposició? 139- 

Ei pronom de 3.* persona ^quin es? . 65, 66 y 486 

^i ha en català y en ca^•tellà gènre nèujtre?. . . 52 y 64 
Distinció entre V acusatlu local y M de complement 

directe ,440 

Us del demostratiu general hi, en 74 y 210 

Se combat r enisme. el yotisme y en general Y agasco- 

nament del català 244, 251, 252 y 427 

Afixació del vèrp 234 a 240 

Us diferent de les preposicions a y en ab llòch 264 a 264 

Distinció de en y ab en I* us 264 

■ ' - - • .. . ^ 3J4 

327 



ADèu escriures la e davant de 9 impura llatina? . 

Qüestió sobre I.* eufònica del Subjuntiu 

Qüestió sobre escriure a o e y o u àlones en mots llatins 

Qüestió sobre la metàtesls 

Qüestió sobre V ortografia de la y conjunció . 
Qüestió sobre V ortografia de la y semiconsonant . 
Qüestió sobre la necessitat de V accent grave . 
Qüestió sobre V accentuació 



344 
439 
440 
461 
46f7 



Taula alfabètica de matèries 



A, formació, 3; eufònica, 250; preposició, 422 y 254; prefixa, 324; 

paragògica, 327; suprimida, 334; cambiada, 338; ortologi&,394; 

ortosraüa, a o « tòniques, 430; aot étones, 427. 
Ahecéy formació, 3 y 351; continuitat y fusió de sos elements. 5. 
Accent, prosódicta, 6 y 444; causa y etimologia de l' accent, 414 y 

446; accent gréüch, 463. 
Adgectiu, gènre, 5H; graus, 57 y 475; colocació, 436; us, 472. 
^dtctò de lletres, 321. 
Adf>èrl•is, cardinals y ordinals, 77; definició y divisió, 442; de 

Ïtregunlar, duptar, negar, afirmar, desi^ar, quantitat, 4 1 2, y 
43; de llòcta, 444 a 419; de temps, 419; de mòdo, 420; us, 244 a 
248. 
AfèretUy 334. 

Aflw. definició y divisió, 43; afixació del vèrp, 234 y 348. 
Agude» (paraules), 463. 
Anacolut, 313. 
Anar (defectiu), 404. 
Anch y anr.h que, 420 y 307. 
Apòcope, 334 y 336. 

Apòstrof o virgula, 468: apostrofacíó, 235 y 248. 
Armonia^ 446. 
Arrel, definició, 43. 

Article, definició, divisió y decHnació, 62; us, 465; de tractament» 
, 468; indefinit, 468. 
Atona (lletra, sílaba o paraula sènç accent prosòdich ni escrit), 

8, 394, 395. 
Aumentatius (sufixs), 43 y 386. 

B 

B, formació, 3: anyadida, 324, 323, 325^ 344 y 342: ortologia, 397; 
ortografia, 443. 

Barbariam^y 346. 

JBrèue, o esdrúixoles, 463. 

C, formació, 3; cambi, 40, 42 y 344; ortologia, 398: ortografia, 444. 
Cacofonia^ 346. 

Cambi, de lletres, 324 y337. 
Cardinals, coneixement. 76; us, 245. 
Casa, can, cal o ca, ab sustantius, 474. 
Causa, medi, instrument, 392. 
Còm, temporal, 308. 
Coma, 472. 

Comparatiu d' igualtat, inferioritat y superioritat, 67 y 477. 
Composició, de paraules, 35 y 388. 

Concordància, definició y divisió, 433; regles de la nominal, 437; 
concordància verbal, sos elements, 439; ses regles, 443; con- 



492 TAULA ALFABÈTICA DB MATÈRIES 

cordància del participi en els temps composts, 444. 

Conjugació, formació, 82: quadres, 84; gutural, 90. 

Conjunció, classes, y principals de cada classe, 496 y 299. 

Consonants, formació, 3; cambis, 9 a i3 y 340; lectura, 397; orto- 
grafia, 441. 



Etimologia y us, 20 y 4o2; vocabulari de la ç, 452. 

Ch 

Chf defensa, 24; lectura, 398; ortografia, 445. 

B 

Dt formació, ï; cambl, 43 y 344; afegida. 322 y 325; lectura, 401; 

ortOípTifitt, 445* 
Dar, deTeclTu 103; suplert per donar, 97. 

íhüd, eufòníc^, ^"^i di proposició, etimologia, 422; us, 272 a 384. 
Zísfeí^íms (v^rps)^ 403. 
Dumoflírafjujr^ eiítnoíopís, 59; catalans, 60; remis o article, 62; de- 

clirvacuj, liV; demoflLi'ciUu generaK 74; us, 492. 
Bimía/f niètrps), formtifïiS, 4; conversió en vocals, 9 y 49; palatí- 

nisactó. %-] ií :t4; Bn els vèrps, 93; adicíó, 322 y 325; supressió, 

335; cHiuhi: i%'M y .142; lectura, 400; ortografia, 41, 445 y 452. 
l^ïi?í*i;i4Í de paraules, HWO, 
Destemplança^ 320. 
Dimensió o mida, 296. 

Diptonch, contracció, 9; formació, 49, 93 y 337; lectura, 396. . 
DMtància, 295. 

E 

£, formació, 3; cambi, 338; afegida, 324; lectura, 394; ortografia, 
426 y 434. 

E o a tòniques en corts mots, 327; e oa àtones, 426; « suprimi- 
da, 334. 

Elipsis, 313 

Ell, demostratiu, 66; personal de 2.^ persona, 486; de 3.», 193; 
èll determinant, 494. 

En, ne on eufònich, 244 y 252. 

En preposició, 259; distinció de T us de «n y a, 264 a 264; distinció 
de aò, 268. 

Enàlage, 343 % 

Epihtms, 321 y 324. 

Estar, 402; en oracions sustantives y diferència de ser, 446. 

Etimologia, definició y divisió, 4. 

Eufòniques (lletres), 44 y 250. 



F, formació, 3; cambi, 344; afegida, 43 y 323; lectura, 401; orto> 

grafia, 443. 
Fer, 406; equivalent a wr, i46. 
Fonètica, definició, 2. 
Fonologia, definició, 2. 



TAULA. ALFABÈTICA I>K MATÈRIKB 493 



G, formació, 3; ypaladial catalana, 30: cambi, 12 y 344; afegida, 
323 y 325; suprimida, 334; lectura, 396; ortograOa, 30, 444 y 447. 

Ginre^ del sustantiu, 52; en 1' adgectiu, 56. 

Gerundiy oracions de, 455; formació y distinció del participí, 229 
à 232. 

Ouió, us a de ralla. 432; en la afixació, 240. 

Gutural*, formació, 4; conversió en vocals, 9 y 49; palatinisació, 
25 a 34; en els vèrps, 93; afegides, 325, y 326; cambi 344; lectu- 
ra. 398; ortegrafi», 444. 

H 

//, formació, 4; refusió de guturals y dentals en ella, 40; sa de- 
fensa, 25; h en els vèrps guturals, 94; cambi, 344; lectura, 399; 
ortografia, 447. 

Haver, 97; significats, 98; còm ausslliar, 407. 

Bif demostratiu, 75 y 240; abús, 243 y 244; afix, 235 a 2i0. 

BipérbaUmy 344. 

fío, demostratiu, 49, 75 y 494; afix, 235 a 240. 



i, formació, 3; influint en les paladiais, 25 a 33; afegida, 327; cam- 
bi, 344; lectura, 394; ortografia, 438. 
Indefinits (adgectius), 72; us d* ells, 203. 
Jnfiw, què es, 44; inflxs principals, 250. 
Intensius, sos ipfraus, 67; son us, 475. 
Interrogatius, fS8 y 496. 

Intergecció, definició, divisió, exemples, 428; us, 309 a 343. 
Irregulars (vèrps), 90 a 440; participis, 89 y 229. 

J 

•y, foitoació, 3; cambi. 341; lectura, 399; ortografia, 30 a 33 y 447. 

L• 

L, formació, 3; afegida, 326; cambiada en u, 343; lectura, 399; or- 
tografia, 448. 
Lahí, lehi, lohi, Ihi, li, diferència, 238. 

ZJ 

LI, sa formació, 4; etimologia, 25; lectura, 339; ortografia, 449; 
Apót llegirse per y? 449. 

Llcihials, formació. 4; conversió en vocals, 9 y 49; en els vèrps, 
93; adició. 324, 323 y 324; cambi, 344; lectura, 397 y 400; ortogra- 
na, 444 a 443. 

LUnoúals, formació, 4; palatinisació. 25; vèrps Uenguals, 98; adi- 
ció, 3Sa, 324 y 333; supressió, 336; cambi, 341 y 342; lectura, 3b9; 
ortografia, 448 a 454. 



ASi TAT7LA. ALFABÈTICA 01 MATÈRISS 

Lletres, formació, 3; (V. Vocals; V. Consonants), 

I.(^y«, d'escurçament, de distinció, d* eafonía, 7. 

Llòch, 240; adverbis de, 444 a 119; regència del liòch, 985 a 287. 

Llur, etimologia y significat, 63; us, 489. 



M, formació, 3; cambi, 43 y 342; afegida, 323 y 326; lectura, 404; 

ortografia, 450. 
MaiúscoUst U8, 424. 
Melodia, 446. 
Moguda (lletra), 394. 
Monotonia, 319. 
Morfologia, definició, 2. 

iV, formació, 3; no es nasal, 5; cau, 43: reaparòx, 47; afegida, 393, 

326 y 333; lectura, 399; ortografia. 450. 
Nòm, cassos y número, 49 y «7; gènre, 52; adgectlu, 56 y 472. 
NominaHu modal o atribut, 439 y 449. 
Numerats, cardinals, ordinals, colectius, partitius, distributius, 

multiplicatius, 76 y 77; us, 215; en els comptes, 448. 
Número del nòm, 49, 427 y 462. 

Ny, formació, 4; etimologia, 26; lectura, 399; ortografia, 450. 



O, formació, 3; oberta, tancada, y oscura o àtona, 395; etimo- 
logia, 9, 409 y 3^2: afegida, 325 y 327: dèu caure, 432; cambi, 
337 y 338; pòt escriures o o u, 434; lectura, 395; ortografia, 
430 a 438. 

Obscuritat (viclj, 347. 

Oracions sustantives. 445; actives, 447; de vèrp neutre, 448; re- 
flexives, 450; recíproques, 451: tèrcipersonals y d' Infinitiu, 

^ 453; de Gerundl. 455; de relatiu, 456; de v&ries partícules, 158. 

Ordinals, 76; us, 218. 

Ordre de les parts de 1' oració, 435. 

Ortografia, definició, 2; son estudi, 420 a 484. 

Ortologia, definició, 2; son estudi, 393 a 406. 



/>, formació, 3: cambi, 40 y 342; afegida, 323 y 326: lectura. 400; 
ortografia, 14 y 443. 

Paragòge, 324 y 327. 

Part, «6. 

Participis, irregulars, 89: de Present, 229; significat, us y equi- 
valència del de Pretèrit, 232; sa concordancia, 144 y 234. 

Partícules, classes, 427; us, 302 a 308. 

Per, us, 269; no pòt escriures p^ro, 254, 294 y 346. 

Personals ipToxiòms), etimologia, 65; deciinació, 66; us, 482; 



TAULA. ALFABÈTIGA. DB MATÀBIB8 495 

Piana (paraula), 463. 

Pleonasme, 313. 

Pobrèia de llenguatge, 319. 

Possessius (adgectius), etimologia, 65; declinacíó, 67; colocació 
en i* oració. 136; us, 489. 

Prefiw, definició, 44; preflxs llatins passats al català, 14 y 388; 
prefixs catalans, 34 a 37; prefixs de noms y vèrps, 388 a ^4. 

Preposició, ofici, quines son, us, 422; etimologia ib. y 434; và- 
ries seguides, 249; distinció entre elles y les lletres eufòni- 
qups, 2S0. 

J>rèt#, 276 y 297. 



mòms demostratius, 59 a 65; personals, 66 y 482; po 
37 y 489; interrogatius, 68 y 49Q; relatius, 10 y 456. 
'sòdta, definició, 2; son estudi, 406 a 42Ò. 



Pronoms demostratius, 59 a 65; personals, 66 y 482; possessius. 

Prosa 

Pròtesis/ ^i. 
Puerilitat, 320. 



formació, 3; cambi, 40; lectura, 404; ortografia, 444. 
O^nal, que, qui, us, 70, 74, 496 y 204. 
Qualsevol, Í4 y 205. 
Duant. quanta, 498 y 205. 

antitat, dQ les sílabes. 447. 

è, interrogatiu, admiratiu, 496; que, partícula, 302. 
uiescent (lletra), 394. 
ï^in, quina, 74, 497, 202 a 204. 



P, formació, 3; cambí, 342; afegida, 326 y 333; lectura, k03; or- 
tografia, 454; dues rr a fi de ralla, 423. 
Pelattus, 70; oracions de, 456; us, 499. 
Repetició de paraules, y son valor, 463. 



6*, formació, 3; cambi. 342; afegida. 333; lectura, 400; ortogra- 
fia, 452; dues ss a fi de ralla, 422. 

Ss, procedent de rs, 47, 3.®' 

Se, pronom personal, 65; en oracions reflexives, recíproques y 
tercipersonals, 450; us, 486; se afix, 235 y seggs. 

Ser, 405 y 408; uf* y significat, 445. 

Si, afirmatiu, 242; condicional, 458 y 304; pronom, 66 y 487; 
partícula. 304. 

Significat etimológich y usual, 4. 

SOaha, 463, (2). 

Silèpsis, 343. 

Sincopa, 334 y 335. 

SintaoHs, definició y divisió, 433. 

Solecismf, 316. 

Subgècte en la passiva, 444, 6.* y 452. 

Sufuv, definició, 44; suflxs llatí-catalans, 45; nominals, 384; 



496 TAULA. ALFABÈTICA DB MATÈBIB8 

verbals, 387; distinció del 8u0x, 37 a 48; llèys de saftxaclò^ 
47; suflxs acompanyant el vèrp, 234 y seggs. 

Supressió de lletres, 3S4 y 3:{4. 

Sitsiantiu, plural, 49; gònre, 52; origen, 169; defectiu de singu- 
lar, 170; us, 170 a 172. 



T, lormació, 3; cambi, 10, 13 y 342; afegida, 322; lectura, 400; 

ortografia, 445. 
Tant, tanta, 73, 208 v 209. Tant o ton, 446. 
Temps en el vèrp, 80t còm se compU, 216 y 217; us dels temps 

del vèrp, 219; règim del temps, 287 a 291. 
Terms directe e indirecte^ 139; aquell no pren a, 139; ne pren en 



quatre cassos, 441. 
n6r». 



Timbre, 406. 
Tò o altura, 406 
Tot, 207. 
Tu, 65 y 184. 



U, formació, 3; cambi, 341; etimologia. 9, 47, 93, 339 y 409, 342; 

lectura, 395; ortografia, 430. U, pronom, 72. 
Un, una, article, 62 y 168; pronom, 184. 



V, formació, 3; cambi, 13, 93 y 342; lectura, 397; ortografia, 443. 

Vay o vaig, etimologia, 110. 

Vèrp, definició y divisió, 78; sos accidents, 79; conjugació dels 

regulars, 84 a 90, irregular en (ver, 91; en ure, 93; en oldr& 

aldre, ndre y nydre, 99; vèrp gutural, 90. 
Vocals, formació, 3; cambis, 338 y 40S; adició, 321, 324 y 327; 

supressió, 334 y 335; lectura, 393; ortografia, 426 y seggs. 
Vós, 66 y 185; vos aflx, 235 y seggs. 
Vosaltres, 66 y 186. 
Vostè, 67 y 185. 



X. formació, 4; etimologia, 27 y 343; lectura, 401; ortografia, 29 
y 459. 



y, formació, 3; etimologia, 8, 9, 25 a 33, 299. 327; lectura, 396; 

ortografia, 438. 
y, conjunció, 299. 

Y fóra, 298. 

Y lot, 207. 



Z, formació, 4; etimologia, 33; lectura, 401; ortografia, 452. 
Zèugma,3^i. 



Taula alfabètica dels prefixa 



a o ad. . . 
ante . . . 
antl. . . 
arque, arxi 
bene, oen . 
bes, bis . . 
circum . . 
com, con, co 
contra, contro 
e, es . 
em, en 
fóra. . 
im, in . 
Inter . 
tntro . 
mon o \mi 
per . . . 



388 
ib. 
ib. 
ib. 
ib. 
ib. 
389 
ib. 
ib. 
ib. 
ib. 
ib. 
ib. 
ib. 
ib. 
390 
389 



post 

pre. 

pro . 

protó 

re . 

retro 

semi o migr. 

sobre 

sota, sot, sots, o so. . 

sub, su, sufir» sos, sus, 

su 

súper ........ 

trans, tras 

tris, tri 

ultra 

uni o mono 

Veç o vi 



ib. 
ib. 
Ib. 
390 
ib. 
ib. 
ib. 
ib. 



ib. 
394 
390 
ib. 
ib. 
ib. 
ib. 



Taula alfabètica dels sufíxs 



A - 

à 16 

aca, aoh 40 

ach, acus 47 

aç, aça 44 

açar 386 

ada 41 

agro 46 

al, alls 45 

aU 44 

alia 381 

€tm . . 42 

ana 384 

anca 382 

anch 40 

ando :i84 

ant 382 

anus, ana 16 

any 384 

£u?, aris 45 y 45 

ari, arlus ib. 

arla ib. 

atgre 46 

a3ma 384 

ayre 15 

B 

bella 17 



ber 46 

bilis 47 

ble ib. 

bre 16 

bri 47 

brium ib. 

bulus ib. 

C 

cida. . 48 

oini, ciniími 46 

cle 48 

cre, crum 47 

culus 18 

E 

è 16 

ecli. 384 

èda 16 

egar 46 

egaçar ib. 

eíg 30 

eja ib. 

ejar 46 

el, elis 45 

eU, ellus 48 

ena, enus 46 

encn 40 



498 



TAULA ALFABÈTICA DBLS SÜFIXS 



ènv 


. . . 132 


èr 


. . . 15 


erla 


. . . 383 


ès 


. . . 40 


èea . . . . • . 


. . . 23 


esch, esca. . . 


... 89 


essa 


. . . 40 


estre 


... 385 


et, etuxn. . . . 


. . . 18 


ét, èta 


. . . 44 


eume 


. . . 385 



fer ... 16 

flci, floium 18 

flch, ficus ib. 



grena, gne . 



í, ina 16 

i 382 

ia 23 

Ic, o ifir 381 

ich 39 

iç, iça ib. 

ü, iÏÏfus 18 

ím 42 

iny, inya 45 

inyeJÉW 387 



ió. 
is, issa 
isar . . 
isme . 
issim . 
ista. . 
itar. . 
iu. : . 



M 



m 

men, ment 



16 

38 

387 

382 

58 

42 

387 

384 



17 
ib. 



mentmn, . . 
mòni, mónia. 



17 
ib. 



16 
385 
39^ 
387 



ó 

S?. : ; : : : 

ülar. 

oient 

oli, oltna 44 

ollr . 387 

on, ona 16 

ònl, ònia 17 

or, ori, oria 15 

oríiun, orius ib. 

ori, oria 386 

òt, òta 44 

otcu:, otejar 46 



per. 



tat, tut . 
tre, trum 



ú 

ucus 

uca, ugra . . ■ 

uch 

ud, ut 

ufar. . . 

11 m 

uncle, iinculus . 

ura 

urar 

uria 



16 



18 

17 



16 

ib. 

ib. 
40 
18 

387 
42 
18 

387 



vol, VOlUS . 



43 



18 



Taula d' errades 



Piana. 


Ralla. 


Diu. 


Dèu dir. 


1 


4 


duhen 


duiwn 


4 


15 


an' els... al obrirse 


en els... a V obrirse 


6 


5 


Zeóc 


Zeóç 


6 


15 


ràpides 


rapidesa 


7 


7 


nels (1) 


en els 


7 


17 


dèu de respectar 


dèu respectar 


9 


16 


col•legi (2) 


ool-lègi 


15 


15 


olicinarium 


ilioinarium 


16 


17 


ago(3) 




21 


7 


quotiaj 


caloe (V. p. 457) 


28 


11 


yalfí 


y a la fi (V. p. 55) 


24 


29 


façan 


facen 


26 


13 


simultàneameiit 


simultàniament 


29 


18 


generador 


generadora 


30 


1 


X fíoal es paladial (4) 




30 


29 


ampnrdanés 


empordanès 


31 


21 


ballugadís (5) 


yallugadís 


» 


32 


com ençavaja 


començava ja 


» 


34 


tastades 


taçtades 


83 


24 


ol(e)cixia 


ilicina 


35 


11 


pa-i'Vèure 


pa-i'hèure 



(1) Tota elfl nelt neU^ nela, nelet fóra dels teòrichs dónense 
per corregits en en eU en els, en la, en les. (V. pi., 346). 

(2) Deuran perdonarse mès de quatre desoayts en V us de 
aquòixos accents graves. 

<3) Les 6 ralles de ago a uca caygaeren aqui per desouyt de 
compaginació. Pertanyen a a^o de la pi. 17. 

(4) Deuen exceptuarse complex, reflex, fix y sos compostos y 
altres mots cuits, oòm índex, eòdéx, apèndix. 

(5) VaUugadit, de vaUugar, de vallar, de vallmre, fer cèrcol, oor« 
randa o vall. 



500 



TAULA d' BRRADE^ 



Plana. Ralla. 



Diu. 



Deu dir. 



» 

S8 
39 
40 
40 
41 
44 
45 
46 
51 
51 
53 

» 

55 
62 
72 
75 

82 



90 
98 



harba-rÓB, cèya-rós 

esguerip 
oany-iç 



20 harba^ròSf oeya-ròt 

29 estrènya-oaps 

26 eaquerip 

4 oony-iç 

5 reuoh, Uènoa \ 

32 San-uy, Lles-sny j ^ ^ 

20 cavanalla de oava oabanulla de capanna 

nota Tal vòltaaquèxòt(2) 

nota 1 Es tal vdlta de egeo (3) 



11 
12 
30 
19 
20 
18 

8 
10 

4 



barr-ej-ar serà millor de vari^ar^ 
ròstos, llestos, etc. (4) [varrieja/fy varrejarf 



hayènthi 
sanoh semita 



eonf^sió 

complir 

lluus, luUf llutien 

apsòrpt 



a sos tretze en sos tretze 

Monsjovis Monsjoífieus 

Manaounens (5) 
ayenthi 
«6 
sanch feniça 
no podia significar 
[moviment (6) 
2 confosió (7) 

16 complir 

19 llu8, llUf lluhen 

5 absort 

8 Veure,., no té Im- 

[peratiu (8) 
(1) Ko BOU de formació en uy,- y en rènehy eto. la n es epentè- 
tica. 

(2 y 3) Aqaèz et pòt ser el oambi gascó de eU^ eüu*, en et, 
V, Introd. pi. xl), y '1 metèx 1' ot ser6 ,'1 cambi en òt de òí, 
per la metòixa inflaòncia gascona. 

(4) Ara preferim qne *s fessen sènç enfònica: ròHt, Üeçti. 

(5) Serà millor Mont-gor de móns y or de opoc montanya. 

(6) L' Ai no pòt indicar moviment de kont, però sí moviment • 
hont: No 'n vinch; hi vaig. (V. pi. 213). 

(7) Dènen corregirse eonfotió, tnoltiplicar (pi. 218) per «oi^a- 
«ó, muUipliear (V. pi. 389), y surtir per «orHr y euüir per coWtr. 

(8) Veure significant mirmr, té Imperatiu: Vèç^ veyèu,- y vèt^ 
vèutt davant de ho y aquí^ aeit al<i, àUà- 



J 



TAULA D' KRRADKS 



501 



Plana. Ralla. 



Diu. 



Deu dir. 



100 


10 


101 


22 


102 


2 


100 


3 


110 


22 


113 


29 


118 


21 


120 


15 


125 


32 


130 


30 


132 


18 


132 


20 


134 


18 


134 


23 . 


145 


3 


146 


24 


147 


1 


156 


11 


169 


30 


166 


30 


188 


31 


200 


24 


202 


21 


205 


29 


208 


5 


» 


13 


» 


15 



quina u dèu (1). 

Pugui (2). 

sàpigues y càpigues (3). 

testa 

amar=he 

tast, de testari 

hax, de bassns (4). 

y ara 

si no un oapritxo (5) 

candides 

aixarit (6). 

Es de ango 

herotisme 

£1 cas fòa 

còm amioh 

llest... llest 

gobemar 

m' en 
Tot hora 
La-Vedella 
intuarme, intnes 
tempanell (7) 
(aquella) 
Mira si ba 
no yerdèja 
en congèx 
tots... tots... tots... 
(1 y 2) La u de Pitch y vuU, dèa retornar a o en perdent 1^ 
accent: Fogui, volguí; poguera^ volguérat pogués^ vúlguit^ poguènt,. 
volguèfU (millor podent^ volent). 

(8) També s' nsa regular: sabét, cabét^ ete. 
(.4) Bax o baioB dèu venir de àbtUçar (de «&, negatiu y alçür, 
de aUum), àbaiçart abaixar y després baixar y baix, Gf. ab-astar 
despenjar del cap de 1* haeta. 

(5) Oaprig, de caprigo^ de eaprat cabra. 

(0) |Ea de elarus o de exereetui de erigo^ alçar? 

(7) De tampat de tapar. 



testa 

amar-be 

taçt, de tactare 

y ara 

sinó on caprig 

candidesa 



Es de genus (V. pi. 384) 

erotisme 

El cas fon 

còm a amiob 

Ueçt... lleçt 

governar 

me'n 
Tota bòra 
La-Vadella 
entuarme, entue» 
tampanell 
(aquell a) 
Mira si bi ba 
ne verdeja 
encQugèx 
tots 



-- TMÉÉ^I *•[ If'l 



502 



TAULA D' KRRADBS 



Plana. Ralla. 



Diu. 



Deu dir. 



220 


26 


No'tMsaes 


No 't frioee 


225 


27 


faré cabal (1) 




232 


4 


dient 


dihent 


234 


2 


asecar 


assecar (V. pi. 424) 


253 


33 


cap referència (2) 




2r6 


30 


atiar 


atihar 


273 


11 


orige 


origen 


277 


5 


AUoant 


Alacant 


280 


27 


Uivertat 


llibertat 


308 


18 


senyor BuUèna 


senyor Bnlbèna 


316 


4 


del piamontès (3) 




322 


3 


argelaga (4) 




323 


34 


8aU (5) 




325 


32 


oonreuar (6) 




346 


19 


la ira *d Giandouja (7) 


la lira, etc 


861 


14 


angèrra 


gerra 


369 


27 


de oxercàü), eto. (8) 




388 


2 


ment (9) 





(1) Dirà cabal «i ve de cap al (de aliad), y cabaU ei ve de cap 
aUre; cf. no feme cap altre^nofeme cap altre éstaty nofeme «ttr* 



(2) Aclarim la clàusula: Cambiar d* hostatfire no fa re- 
rènoia a altra persona; cambiar 1' hostatgre fa referòncia » al- 
tra persona ab qui 's fa *1 cambi; cambiar de pensament y 
cambiar el pensament son una dobla regència de cambiar, y el 
pémament se referèx a un pensament mès determinat y conegut) 
però no sempre a una resolució oòm cambiar dé pentament. 

(3) Dòu afegirshi: del gascó o llenguadocià. 

(4 y 5) ^Seràn dos muts bascbs? tala, mas o casa de camp; y 
argslaga, de ariaga (cf. aliaga). 



(6) 
fix. 

(7) 
Turin, 

(8) 



Oonreuar de colreuar, de coUre, perxò 4 con no 



pre 



Oiandouja (Joan de 1' olla) personificació llegendària de 

capital del Piemont. 

Mès segur e« duria còm diminutiu de ?]3 (gaf o gap, el dors 
o esquena) y t prostètica. 

(9) Yòl la Acadèmia castellana dur aquèx ment adverbimt de 
mentCt ànima, intel•ligència, etc. Donchs, a mès de que no es apli- 



TAULA D' ERRADES 



003 



Plana. Ralla. 



Diu. 



Deu dir. 



^90 


3 


retroapetiu 


retrospectiu 


^6 


8 y 32 (1) 


• 


410 


14 


tonioidat 


tonioitat 


415 


27 


pesades 


pesadèsa 


425 


10 


quan equivalen 


q aant equivalen 


427 


27 


cepati. de oèp (2) 




432 


15 


a la « enfònica 


a la 11 final 


434 


22 


Còig 


coig 


484 


28 


eneuyn 


encuny 


436 


28 


mòtllo 


mòtlU 


452 


29 


després de consonant (3) 




468 


14 


en refeotor 


en un refeotor 


468 


33 


Aprostròf 


Apòstrof 



oable a tots els adverbis, còm temporalment, tèeament, ricaménf^ 
^spièndidiKnent, y tots ela altres qae no sígnifiqaen maneres mn- 
rala de 1* home,- déu notarse que *1 llatí tenia pròn aquòx ment 
4kb el significat mès ample de portar que li bavòm senyalat (plaus 
17). Yèjas en vehement f elemene^ monumentum, de veho, yuitkítn 
y moneo, qae porta força {veho y vm), iuvocabilitat, y reoòrt u 

4IVÍ8. 

(1) Hi ba oontradiceió sobre la lectura de ou atònich. Estigas 
per la lectara de la ralla 32 còm a mòs convenient. 

(2) Tal volta 8er& mès plausible dur eepat de dbatue, engrei- 
xat, cf. eneebar o eneepar una arma, inoibare. 

(3) Però després de consonant final solament se troba z si «« 
radical en la paraula, còm èU brunz, de brum-ir; cas rarissim. 



VICARIATO CAPITULAR 

DB LA 

Mécfisis n Mmmk 



Por h que d Nós toca, eoncedeuum 
Nuestro permüo para pubUcarse d 
libro iitulado: Oramàtioa Etlmo- 
lòsrioa Catalana, por el Pr. Dok 
Mariano Grandía, Pbro., mediatUe 
que de Nuestra orden ha sido exanU* 
nadó y no oonUenej según la censura f 
eosa alguna contraria al dogma ca- 
tólieo y d la sana moral. Impríma- 
se esta Ucenda al principio ó final 
del lihro, y entréguense dos efempla* 
res del mismo, rubrioados por el €kn- 
sory en la Ouria de Nuestro Vusa- 
riato. 

Barcelona f 27 de Junio de 1901. 



El Yicario Capitular, 
P. A. 

José Palmarola. 



Por mandado de Su Sefíoria, 

Lic. José M.^ Ds Ros, Pbro. 

Srio. Canc, 



Còm apèndix posem V Acta de Consagració de la Sèu episcopal d* Ut- 
gelL Interessa còm document històrich, servèw per Vestudi etimo- 
iògich toponimich y demostra V ewistència de nostra llengua al 
temps de la data (849), puig tota ella a mè« de contenir moltes 
paraules catalanes j traspua arreu el pensament català. ( V. Intro- 
ducció, pi. xxvii). 

Acta consecrationis EcclesisB Urgellensis, anno DCGCXIX. 
Regnante in perpetüum Domino nostro Jhesu-Christo, tem- 
pore piissimo hac serenissimo Domno Hludovico Imperatore 
Auguslo, divina protectione choronato, romanum gubernans 
Imperium, atque per Dei misericordiam rex Francorum et 
Liongobardonim, adjuvante Domino, et cooperante divina cle- 
mentia atque largissima pletate, cetus convenientiam religio- 
sorum principum, sive hordinis clericorum, nec non et pluriraa 
vulgus populi Hurgellensium, atque Gerdaniensium, vel Ber- 
«itanensium, sive Paliarensium, ob religione sancte et indivi- 
<iue Trinitatis et amorem vite celestis, una cum prsedictorum 
liurbium pontifice domno Sisebuto atque domno Suniefredo 
illustrissimo comitè, qui apud supra dictum imperium, accepta 
potestate, qualiter hodie videtur habere, quoadunatí sunt in 
gremio sancte et matris ecclesisB, in loco qui dicitur Vicus, 
^uod est capud ecciesiarum pontiticaüs supra dictorum liur- 
bium Sante Marie sedis Hurçellensis, quae antiquitus a fldeli- 
hus constructa, et ab infldelibus destructa, atque a parentibus 
nostris temporibus domni et piisimi imperatoris Karoli Augusti 
restaura ta esse videtur. Nos autem, gracias agentes Dec o- 
mnium largitori, ad diem dedicationis dili^enti animo con- 
^regati consistimus. Gumque in hac principalem ecclesiam 
sancte Marie omnes unanimiter consisterent, hostensum a 
predicto Sisebuto illustrissimo eepiscopo quod nulla debèt esse 
ecciesiarum dedicatio nisi prius omnlum rerum possesionibus 
per scrijpture tradite sint. Ideoque ego Sisebutus, servus ser- 
varum Dei, episcopus, consecro hanc matrem ecclesiam Sancte 
Marie Sedem Hurgellensem, et cum auctoritate Dei et sancto- 
rum patrum, sicut in librorum kanonum vel deci'eta pontiíi- 
cum sancxitum est, una cum jussione prestantissimí impera- 
toris nostri, seu domni Suniefredi predictl comiti, cum 
obtimatibus vel principibus seu religiosorum clericorum hac 
vulgus populi, unanimiter in Domino tradimus, et condotamus 
«atque confirmamus omnem episcopatum Hurgellensem, atque 
Gerdaniensem vel Bergitanensem, sive Paliarensem atque Ri- 
bacursensem, cum omnibus paroechiis atque ecclesiis vel 
prediis sive cellulis, terris, atque vineis vel mansionibus 
m supra dictis urbibus supra dicte sedem om nia ibidem 

ϻertinentem. Tradimus atque condotamus parrocbias Urgel- 
ensem pagus eídem pe rtm entès, idest, ipsa parrochia pri- 
me sedis Vicho sive sancti Stefani, vel Kalpiciniano, Lincirt, 
atque Sardinia seu sancta Golumba. Deinde ipsa parrochia de Ar< 
<;havelle, sive ipsa Ferrera, sive ipsa parrochia de Hars, vel Ci- 
tici, atque Hasmir, vel sancti Johannis, sive Horgolelle, atque 
Ovosse, cum villulis vel vilarunculis earum. Tradimus nam- 
<[ue ipsas parroquias de Valle Handorrensis, idest, ipsa par- 
rochia de Lauredia, atque Andorra, cum sancta Golumba sive 
illa Maciana, atque Hordinavi, vel Encampo, sive Kanillave, 
cum omnibus ecclesiis atque villulis vel vilarunculis earum. 
Deinde ipsa parrochia de Stamariz, sive Bescharan, atque Kar- 
chobite cum ipsos torrentes. Slmlliter, ipsa parrochia de Villa• 



606 APÈNDIX 

nova vel Banati, atque LothonQ cum ecciesia sancti Jacobí,. 
8ive illa parrochia de Alasso vel Ipsa parrocbia de Valle Hor- 
sianensem cum AddragigQo. Deinde lyapineríos sive olla fra- 
cta, atque ipsa parrochia de Tost, vel Montedamno sive ípso 
plano cum villanova atque Assoa, vel Adralle. sive Kastellione, 
vel villa Mediana, sive Kasamuniz et Sancta Gruce, cum sta- 
cionevel Palierolíís, sive etiam curte Navarchii, atque Anlano, 
Ortonetum, Sollanello, vel Gerketa, atque Kampilias. Haruro 
parrochiarum cum omnibus ecclesiis seu villnhs atque villa- 
runculís earum. Similiter ipsa parrochia de Novas, atque Ga- 
ramonse, vel Helinse, atque Berhen, sive E^piüs, seu eciam Ta- 
varcita cum comfulente vel sancta Eulàlia cum conjuncta, 
atque Villarubea cum Bochona, vel Tyrone, cnm omnibus 
ecclesiis vel villulis atque villarunculis earum. Deinde ipsa» 

Sarrochias de valle Labancia, idest, Baníeras et Eterrito; vel 
pelunka atque Uvardia, sive Fraxano, et Ck>meliana» atque 
Lausa, vel Tuxen cum omnibus ecclesiis vel villulis atque 
villarunculis earum. Deinde ipsas parroquias de valle Lordennis, 
idest, ipsa Petra cum Argilers vel Siskero cum Linars et Mon- 
tecalvo, sive lliacurriz vel Merapolo atque Terreros sive Taravil 
et Illociocto, vel ipso Gurrizano, atque illa Tintillagine, vel 
Odera, seu ipsa Mora, vel illa Silva, atque Bisaura: barum 
parrochiarum cum omnibus ecclesiis, vel villas sive ylHulis, 
atque vilarunculis earum. Deinde Celsona cum lovale, et ipsa 
Lena, sive Ladurci, atque Valle infemale, vel Timoneta cum 
Terraciola, sive Kanavlta, atque Odden, seu Hellniano, vel 
Kabrils, sive Perlas. atque Kannellas. vel Mujopulto, at- 
que Lezonoas, vel Pamp^ano, seu Illasalsa, et Ipsos Turmos. vel 
valle Hando, atque Huliana, Avotense, sive Madrona. Deinde 
ipsas parrochias de Kapudeizo, Horganiano, vel Favano, atque 
Kapudeizo, sive Nargone, vel Guvílare, cura Montanione, vel 
Saliente seu Archas, atque Lasovez, vel Gtirticida, sive 
Palierolus atque Riaibo seu alio Rialbo, vel ipsa Ausa, sive 
etiam Ipsas parrochias de Valle Taravaldo, cum Terraciola. I- 
starum parrochiarum Hurgellensium pagus cum omnibus ec- 
clesiis, que constructe sunt, vel deinceps construentur, et 
cum omnibus villulis atque vilarunculis earum, et cum deci^ 
mas et primicias, tam de planis, quam de montanis, sive in 
convallibus, seu de aprisionibus vel nipturis, totum et ab In- 
tegrum, sic tradimus atque condotamus buius matris Ecclesie 
Sancle Marie sedis Hurgellensem in perpetuum abituras. Tra- 
dimus etiam omnes parrochias comitatu Gerdaniensem supra 
dicte sedis pertinentes. In primis ipsa parrochia Sancte Ma- 
rie Tollonensis, cum villa vetere, seu villulis eidem eccle- 
sie pertinentes. Deinde, Nerinlano vel Monteliano. sive Bexa- 
be cum ipsos torrentes, atque Bar^la, sive Barlense, atque 
Arcegal vel Nonsuvelle, cum omnibus Ecclesiis vel villulte 
atque vilarunculis earum. Deinde Arestolhe cum Kacianpto. 
sive Munciar cum Aransar vel Traverseraa, atque Avoldo, 
sive Lesse, cum ecclesiis et villulis earum. Inde vero ipsa par- 
rochia de PruUianos, sive Annas, cum Taltennar, vel Orden 
atque Gortaiz, seu Ellar, velut eciam Merunicos, atque Geruli 
sive namqtie Olorbite, vel Alfl, atque Garexar, seu Allí, vel 
Geri, Saga ne, atque Eguils, sive Exenegia, vel Isavals, Evegl, 
namqiie Hur, vel Angustrioa. sive Targasona atque Bgadde 
cum Hodellone, sive Avizano. Levia vero sive Bajamite cum 
Stavar, atque Sallagosa. vel Allone, sive Ezerre, atque Darna 
collecta, vel Anaugía, Olcegia autem, vel Raldegas, atque Ho- 
xi, seu villa Lupinti, Palierolus vero, yel Hansi, atque Kexa- 
nos, seu Estolle, sive etiam Albi, cum Mosollo, vel Saltegal 



APÈNDIX 507 

seu Evella, cum Socra mortua. Hid vero Sanavaster cum vici» 
niilas, sive Borre, cum Oruz, vel Turtera, hac Biterris. Harum 
parrochiarum cum omnibus ecciesiis vel viilia, atque vilaruncu- 
fis earum. ïnde vero Duariam, vel Tosoa, et Nevano, vel 
Kasteliare, aive eciam Keros albos, et Fustiniano, vel Pardi- 
nas, atque Kaballera, sive etiam Lilieto, vel Bocrano cum Ga- 
varreto, atque Bagazano seu Molinello, vel Turbiascí. Sallices 
vero, vel Gosat cum Ipsos Villa res; istarum parrocbiamm co- 
mitatu Cerdaniensium, cum omnibus illoram ecciesiis et vllla» 
vel yíllulis atque viliarunculis, et cum decimas et pri- 
micias, tam de planis, quam de montanis, sive de convalli-^ 
bus, vel de aprisionibus, atque rupiuris, ad predictas eccle- 
sias pertinentes, vel ad predictas parrochias pertlnentes, to- 
tum et ab Integrum, et cum omni redditu synodali, sic 
tradimus eas atque condotamus huius matrís ecclesle Sancte 
Marte sedem Hurgellensem in perpetuum hablturas. Igitur 
tradimus atque coudotamus omnes parrochias Bergitanensium 
pagus, scilicet eidem sedem Sancte Marie pertlnentes; idest 
ipsas parrochias de Balcebre, vel de Maclaneros, sive Figu- 
lus, atque Kastetlare, seu eci§m Focco curvo, et. Spinalbe* 
to, vel vitla Osyl, atque Agilageros. Deinde ipsa parrochia de 
Frontiniano cum Kerubio, vel Montenigro sive Paloraera 
vel Paloraerola, sive etiam villa Lata, cum Gardilane et Rose- 
to, atque Kastro Adalasindo, sive Illanoz, velut Malangez, at- 
que Cerdanipla, seu illa Clusa, sive etiam Làpides bellos, cum 
Cerchos et Holoanne vel Gerundella, atque ilta Corre. Deinde 
Sagasse, sive Benevivere, vel Merlès, atque etiam Pujo Regis, 
cum Merola: istarum parrochiarum pa^i Bergitanensls cum 
omnibus itiorum ecciesiis et villas vel viliulis atque villanin- 
culis et cum decimas et prlmlcias, tam de planis quam de 
montanis, sive de convallibus vel de aprisionibus, atque ru> 
pturis, ad predictas ecrlesias pertinentes. vel ad predictas par- 
rochias pprtinenlps, totum et ab intpgrum et cum omni red- 
ditu synodali, sic trudimus eas atque condotamus huius 
matrís ecclpste Sancte Marie sedem Hurgellensem in perpe- 
tuum habituras. Tradimus vero Ipsas parrochias comitatu Pa- 
liarensis supra dicte sedis Hurgellensis Sancte Marie pertl- 
nentes, scilicet, ecclesiam Sancte Marie, cuius locum vocitatum 
dicimus Sancte Concordie, cum eius parrochie vel villares 
atque villarunculis earum, atque ipsas parrochias de valle 
Stacione vel in Vicinio, sive Siarb cum Lagunnast et SerbaoSi 
et Villafuroris, et ipsas parrochias de illo Obago; vel de Bere- 
nuí et Somponui, atque Munlano et Hortone, vel Rio Malrice, 
cum vfllulis et villarunculis earum, seu etiam ipsas parro- 
chias de val'e Tirbiense^ Baten et Afendae, cum Ferrera, et Burg 
et Viros: Tirbia quoque,el Tnbascnni vel Asneto, sive Helinsi, vel 
Haravo. Cardosensis namque Sancte Marie, que dicunt in Ri- 
belra, vel Buslis superiore atque subteriore, vel Labroso atque 
Vallato, sive Nullatello. Anablensis quoque Sancte Marie, que 
liolim vocaverunt locus Sancte Deodate, cum eius parrochias, 
idest, Borroso, cum Jovo et Assor, sive Sonne, et Isil, et Alòs, 
atque Slirrl, seu Burgi, vel Gervo, et Spotu, cum viliulis et vil- 
larunculis earum. Deinde locus Sancte Marie, que dicunt 
Sancte Grato cum parrochias et viliulis atque villarunculis ei- 
dem Eccle.«»ie pcrtinentes. Inde vero ecclesiam Sancte Marie 
que dicunt ad Trimplo, cum omnia ibidem pertlnentes ista^ 
rum parrochiarum Paliarensis pagi cum omnibus illorum ec- 
ciesiis, et villas vel viliulis atque villarunculis et cum de- 
cimas et primicias ad predictas parrochias pertlnentes, sive 
in montibus, sive in vallibus, tam de cuUibus vel aprisioni- 



.tjyr^^ 



508 APÈNDIX 

bus et cum omni reddilu synodali, sic tradimus alque condo* 
tamus huius matris ecclesie Sancte Marie sedem Hurgell^K 
sein in perpetuum habituras. Tradimus eciam f psas ecclesi« ' 
vel parrochias eçiscopales in peso Ribacursensis atque Ge^ 
«iabiensis supra dicte sedis Hurgellensis Sancte Marie, sciiioel» 
iocum Sancte Marie que vocant Ilalaone, cum íinibns suís, ei 
«cclesiis ibidem subaitls, et villulis atque vilarunculis e»^ 
rum. Similiter Iocum Sancte Marie et Sancti Petri ApostoH, 
•que dicunt Taverna, cum flnibus suis el villulis atque yU^s- 
runculis, et cum omnibus ecclesiis eidera episcopio pertl** 
nentes, el cum decimas et primicias vel synodali redditu, ftie 
tradimus atque condotamus Sancte Marie supra dicte sedem 
Hurgellensem. Condotamus eciam condominam prope hortum 
Sancte Marie, et aliam conticuam condominam, et ortum pr^ 
fate condomine adherentem, sive etiam omnibus alodiDus 
cum omnibus eorum bédiftciis, seu et viUis, ecclesiis, pwt^ 
rochiis, kasis, vineis, terris, campis, pratis, pascuis, sllvfe. 
:saletri8, arboribus pomiferis, fructlieris yel infructiferis divei^ 
si generis, puteis, fonlibus, roolendinís, piscariis, aquis aqua^ 
Tumque discursibus, kastellis, montibus, valHbus, collious* 
adiacenciisque eorum, cultum vel incultum, et decimis ferri 
•et picis, et terliam partem telonei de omnibus illius raerca- 
tis. Haec omnla supra scrípta, tara in prefatam burbem Hur- 
gellensem, quam in coraitatu Cerdaniensem, vel Bergitanien- 
«em, sive Paliarensem, atque Ribacursensem cum omnibn» 
rebus supra dictis episcopiis pertinentibus, omnia et ab inte- 

frum, sicut desuper insertum est, slc tradimus, condotamus 
ancte matris ecclesie beate et intemerate Virgini» Marie pre- 
•dicte sedis Hurgellensis ista supra dicta onania in pen^taum 
babituram. Denfque succesoribus nostris in sepe iam dicte se- 
dis Sancte Marie matris ecclesie degen tes iuris eorum atqae de> 
minio subiungimus et perpetuo mancipamus, ut pleniter bordi- 
nent atque disponant, et cum Dei adiutorio illis sit detinendum, 
-et possidendum, et Dei cum timore dispensandum, aique re- 
gendum sine cuiuspiam inquielacione aut contradiccione, ita 
ut nuUus comes, nullus pnncebs, nullus iudex, neque uUa 
magna parvaque persona aliquo vim aut invasionem facertt 
audeat, aut unquam in eodem episcopio facere praesumat. 
Si quis autem uUus comes, aut ullus princebs, sive uUus mar'- 
-chio vel iudex, aut ulla magna parvaque persona, qui contra 
hanc dotem surrexerit aut in aliquibus frangere tentaverit, aut 
toUeresive usurparé vel alienaré seu invasionem facere volue- 
rit aut fecerit, sclat se, nisi resipuerit aut ad satisfaccionem 
vel emendacionem venerit, auctorilate Dei et Sancti Petri apo- 
steu vel aliorum apostolorum, sive a trecentum decem et octo 
sanctonim patrum sit excomúnicatus et a liminibus sanct» 
Dei ecclesie atque a regno Dei alíenatus et in Infernum de* 
mersus: Qui autem ver us custos et observa tor extiterit, beae^ 
dictionis gratiam et celestem retributionem accipiat et vite 
eterne particebs esse mereatur. Facta est autem hanc dotem 
die kalendas Novembras quod est omnium sanctorum festivl^ 
tas, anno VI regnante serenissimo augusto Hludovico, rege 
Francborum. =Sisebutu8, episcopus, qui banc dotem feei et 
testibus tradidi ad roborandum t.= Suniefredus. comes SS, »* 
Dottila, archlpresbyter SS. = Exuperius, presbyter SS. = Aboil•• 

dantius, presbyter SS. = Abraban, presbyter SS.=Pate pre^ 

abyter SS. = Desiderius, presbyter SS. =lidigernus SS.=Jttiia- 
nus bac si indignus in Cbristi nomine presbyter, qui baa^ 
dotem scripsi et subscripsi sub die et anno quod supra. * 



>^ÒBR 



ES DEL METÈX AUTOR 



LeetTira y Ortog^rafia de la Llenca Catalana ab 

un apèüdice d© la Caetonana., O'oO ptas. Agotada.' 

Nnevo Qlétodo de Gramàtioa H«birea cou tm 
apéndiee de Caldeo, 17+ ptgs, en 8.% obra de 
texto en muchoa Seiomarion, la ni às útil para la 
«iisenanza de la Lengua Santa; 4 ptas. 'en róatica. 

Lectura del Hel^reo ein ayuda de Maeàtro. Cua- 
dernoy 0^25 ptas- ' 

Nuevo Método dé Gramàtica Latlna sobre la 
liriíio ham del método antiguo con tddòs Icfs ade- 
Irmtoe de la filf>lügía. Obra nueva* eminentemente 
practica, utilíeima part* Iob Reminaric»», de texto 
en al de Solsona. Tiene 190 pàgs. en 8.? mayor. 
Vale 3 ptas* en rdstica. 

Formaclén de la LengTia Latina, Çúaderido in- 
diapenaable fi t<ido Profesor de latín '0,^50 ptae.. 

Gramàtica Grlega à viata de Curtina y de los me- 
jores preeeptístaa nacionales y extranjeroa. Obra' 
mny í proposi to para Seminarios é InstitatoB i^. ^ 
]igio&oB. Tiene 200 pàgs. en S." Talé 2'50 pt^, 
en rústica* 

£timolog:ia de la Lesipua Grlei^a. Cqademo con 
un gran paso de ayance en este eatadio* Yale 
0'50 ptas. 

Totes les ^trèxien ei BaroelonéL: - 

--. ■ ■ t 

yubirana, G«. . , , . , Pòrtaferrlça, 6. 

BaatinoB ..*..... Pelay, 54. 

Àlvar Verdaguer, Rambla del Centare. . . 

Bipòiïit y venda ... Sscòlea Saleslanee de Sarrià. 



Òbj^ en preparació: 

Gramàtica Calaíana PrficeptiYa, Miifiràca 



'•■ 




Thia book should be re tu 
tli6 Library on or before tlie last date 
stamped below. 

' A fine of fLve cents a day is incnrred 
by retaining it beyond the specifled 
time. 

Flease retum promptiy. 



[